Actualment estem exposats a molts factors contaminants: l’aire que respirem, l’aigua, els aliments que no són de cultiu ecològic, els productes de neteja i d’higiene personal, les radiacions Wi-Fi, l’estrès… Tots generen residus tòxics dins l’organisme, precursors de l’estrès oxidatiu i, com a conseqüència, de radicals lliures. La veritat és que el cos, de manera natural ja té un sistema per protegir-se i eliminar substàncies perjudicials per a la salut. Els encarregats d’aquesta funció són òrgans vitals com els ronyons, el fetge, els pulmons i el sistema digestiu, que activen la seva activitat més depurativa durant la nit, mentre reposem (d’aquí la importància de descansar, i dormir unes 7-8 hores ben bones). De fet, si ens hi parem a pensar, sol ser quan ens llevem o durant la primera meitat del dia que anem més al bany, tan a orinar com de ventre.
No obstant això, la llista de factors contaminants va incrementant dia rere dia, i, tenint en compte les quantitats tan elevades a què estem exposats, poden arribar a sobresaturar aquests òrgans depuratius, que no funcionarien al seu màxim rendiment, cosa que faria que se’ns acumulessin dins del cos elements tòxics que comprometrien la salut. Si no eliminem eficaçment aquestes substàncies contaminants, anirem generant un ambient més àcid dins el cos, ens trobarem amb un organisme més inflamat, més propens a les al·lèrgies i intoleràncies: un cos amb un sistema immunològic més debilitat i amb les condicions idònies per desenvolupar malalties degeneratives, tals demències i càncer.
Com qualsevol filtre, que, quan s’omple, se l’ha d’ajudar, canviar o rentar, el cos també ho necessita. Com el podem ajudar? Doncs bé: si ho volem, ho tenim molt fàcil. Hi ha certs nutrients i elements fitoquímics que tenen efecte depuratiu, reparador i antioxidant dins el cos que ens ajuden a combatre els radicals lliures i a netejar els òrgans vitals de depuració. Aquests elements són vitamines, minerals, enzims actius i altres antioxidants i elements fitoquímics que trobem en gran abundància tant en fruites com vegetals; d’aquí la importància de prendre’n cada dia.
Ara bé, en consumim prou quantitat per compensar l’exposició tan elevada a factors contaminants a la qual estem sotmesos sobretot els que vivim a la ciutat? Creieu que amb “cinc al dia” en fem prou? La resposta és no. De mitjana hauríem de consumir entre 10-15 racions de fruites i verdures al dia, i no sempre és fàcil encabir tanta quantitat per a una sola persona al llarg del dia.
Podem preparar amanides, cremes de verdures, sopes vegetals, saltats, verdures al forn o al vapor… però aquí cal fer una puntualització. Les preparacions culinàries que suposen sotmetre aquests aliments a temperatures elevades, superiors a 42-45 graus fan que es perdin vitamines (sobretot les més termolàbils, com la C), i que els enzims actius s’inactivin, i que es perdin, llavors, una bona quantitat de nutrients antioxidants.
D’aquí, i per moltes altres raons, surten els sucs i batuts verds, begudes fetes a base del suc de vegetals frescos, no sotmesos a temperatura i que concentren quantitats elevades de micronutrients i altres elements provinents del regne vegetal amb grans propietats antioxidants i molt alcalinitzants.
Per elaborar aquestes begudes se solen fer servir entre 4 i 7 peces de fruita i verdures; això ja suposa cobrir gairebé la meitat de les necessitats reals d’aquest grup d’aliments, però no només això…
Si bé és cert que hi ha moltes maneres de preparar i consumir vegetals, el fet de triturar-los dins una batedora o premsar-los amb un extractor de premsat en fred fa que les seves molècules quedin ben esmicolades, en partícules molt petites, i, a la vegada, que les seves parets cel·lulars es trenquin de tal manera que tots els nutrients quedin alliberats. Com a resultat, més biodisponibilitat i absorció dels nutrients. Pensem que les parets intestinals només absorbiran el que hi entri en contacte, així que, com més esmicolats estiguin els aliments, més superfície de contacte directe tindran. La situació és força diferent quan mengem i masteguem aliments sòlids, ja que la tendència en general és empassar trossos massa grans, i, alerta!, l’estómac no té dents!
Tot i així, voldria remarcar la importància de mastegar tant els sucs com els batuts verds, perquè, encara que siguin begudes, contenen carbohidrats, sucres simples en gran part, que han de començar a ser digerits a la boca. Aquest procés de digestió comença quan s’emulsionen amb la saliva, on hi ha amilases, enzims digestius encarregats de digerir els hidrats de carboni.
El kiwi és un ingredient excel·lent pels sucs verds
Curiositats sobre les begudes vegetals: batuts, sucs i llets
- Quan prepareu un batut verd comenceu triturant primer les fulles verdes o vegetals més fibrosos amb el líquid, d’aquesta manera es comencen a esmicolar i trencar les parets. Un cop ben triturat hi afegirem la fruita, ja que és més tova, més sensible a oxidar-se i no necessita tant de temps per triturar-se.
- Quan prepareu un suc verd, feu que les proporcions siguin 4-5 racions de vegetals per 1 de fruita. Aquesta beguda descarta gran part de la fibra dels aliments, així que, per tal de no provocar pics de sucre ni insulina en sang, la fruita als sucs hi és només per endolcir; no n’és l’ingredient predominant. Com més verd (vegetal), més propietats alcalinitzants i depuratives tindrà.
- Quan prepareu llets vegetals casolanes eviteu, primer, pagar força diners, i segon, additius, emulsionants o edulcorants que, per més naturals que puguin semblar, nosaltres no els faríem servir a casa, i que, per més “orgànics” que siguin, poden arribar a ser perjudicials. És el cas de l’emulsionant natural carragenina, que pot causar irritació i inflamació a l’estómac, i desencadenar una resposta autoimmune i, fins i tot, llagues estomacals.
- Quan reaprofiteu la polpa dels sucs per preparar qualsevol recepta, estareu incorporant una bona quantitat de fibra, sobretot insoluble, al plat. Recordeu, però, que haureu d’hidratar-vos bé al llarg del dia i acompanyar aquests snacks amb aliments amb més contingut d’aigua per tal que la fibra faci un bon efecte i no un tap dins el còlon.
Fotografia María Ángeles Torres
RECEPTA BATUT GREEN GLOW
Aquest batut és la meva versió del suc Glory Morning, però en textura de smoothie. És el que solc preparar més sovint per les propietats depuratives i alcalinitzants que té i perquè el verd m’agrada molt! És una molt bona dosi de vegetals verds i fibra a primera hora del matí que ajuda a sentir-se lleuger, refrescat i amb un bon toc d’energia. Aquest batut és molt ric en clorofil·la, carotens, calci, magnesi i potassi.
Si el voleu una mica més dolç i/o cremós, hi podeu posar mig plàtan o un de sencer. Un dels meus ingredients preferits són els brots i germinats. Aquestes llavors diminutes amb cueta, amb una infinitat de propietats beneficioses, són una caixa plena d’aminoàcids, àcids grassos, enzims i fitoquímics molt fàcils d’absorbir i d’assimilar.
Ingredients:
- 2 branques d’api
- 2 fulles de kale
- 1/3 de cogombre
- 3 branquetes de julivert
- 1 poma
- 1 pessic de brots d’alfals
- 1 trosset de gingebre (de la mida de l’ungla del dit gros)
- 1 tassa d’aigua o d’aigua de coco
Preparació:
1-Renteu tots els ingredients. No cal que peleu el cogombre ni la poma si són de conreu ecològic. Talleu el cogombre a quarts verticals, i la poma, a vuitens, i traieu-li el cor. Deixeu les fulles de l’api i talleu la tija per la meitat o en tres parts. Retireu la tija de les fulles de kale, ja que és massa fibrosa.
2-Aboqueu l’aigua a la batedora i introduïu-hi també tots els vegetals menys la poma i el cogombre. Bateu-ho durant 3 segons; després, afegiu-hi la resta d’ingredients i connecteu un altre cop la batedora durant 5 segons més o fins a desfer tots els grumolls, si voleu una textura més fina.
Tòpings: herba de blat, poma a làmines, julivert i llimona.
Incorporeu-hi una culleradeta d’herba de blat, verd, per seguir amb la tònica, però, sobretot, perquè tingui un efecte més depuratiu i alcalinitzant.
Us animo a gaudir del meu nou llibre Batuts verds de Cossetània Edicions (Batidos verdes, d’Urano), amb una extensa explicació sobre les begudes vegetals, amb resposta a les catorze preguntes més freqüents sobre el tema, amb una explicació sobre la diferència entre un suc i un batut, i que us permetrà aprendre fil-per-randa com preparar de manera correcta un bon batut, a més d’incloure cinquanta receptes delicioses no només de batuts, sinó de sucs verds, de llets vegetals casolanes i snacks dolços i salats per reaprofitar la polpa dels sucs i llets. I, per si això no fos prou, us proposo un repte: tres dies a base de batuts i sucs vegetals per fer un “reset” al cos, donar unes bones i merescudes vacances al sistema digestiu i recuperar aquella energia i vitalitat que pertoca!