És tan bonica i poderosa que quan la veig a la botiga sovint em provoca un somriure mentre la poso al cistell. Poderosa per molts motius… i a casa sempre en tinc. L’aranja té pocs hidrats de carboni, molts antioxidants, minerals i vitamines, sobretot vitamina A i C; és diürètica i ajuda a desintoxicar el fetge i també a laxar, especialment si la prenem en dejuni al matí. D’aquí ve la bona reputació que té per a les dietes desintoxicants, d’aprimament i per al restrenyiment.
L’aranja és una gran representant dels aliments que tenen una influència positiva per a la salut i per prevenir moltes malalties. Però també interacciona amb molts medicaments, fet que hem de tenir en compte si no volem tenir un gran disgust. Sabíeu que provoca l’acumulació tòxica dins el cos de fàrmacs que prenem de manera habitual? Sabíeu que pot fer que el tamoxifè, medicament receptat per al càncer de mama, no serveixi absolutament per a res i que, conseqüentment, augmentin les recaigudes tot i prendre totes les dosis de manera correcta?
Vegem com ho fa i per què és tan potent
L’aranja actua frenant o bloquejant uns enzims anomenats CYP 3A (CYP 3A4 al fetge, i CYP 3A5 a l’intestí), que desintoxiquen el 50% dels medicaments que prenem habitualment. Els medicaments més habituals que competeixen amb l’aranja pel mateix enzim (CYP 3A4/5) són estatines (per al colesterol) , antihistamínics (per a les al·lèrgies), miconazole (per als fongs), antihipertensius (per a la pressió arterial alta), benzodiazepines (per a l’ansietat i l’insomni), bloquejadors dels canals de calci (per a la hipertensió, arítmies o angina de pit), amitriptilina (per a les migranyes, cefalea tensional, depressió, ansietat, insomni, fibromiàlgia) o tamoxifè (càncer de mama).
Prendre alhora aranja i aquests medicaments, que es metabolitzen tots pel mateix CYP 3A4/5, fa que els medicaments s’eliminin pitjor i que tinguin una vida activa en sang més llarga. La conseqüència és que la concentració de medicament que tindrem al cos és més elevada del que seria normal; per tant, augmenta la toxicitat o les possibilitats d’efectes tòxics per sobredosi. Per evitar-ho, hauríem de deixar de menjar aranja o bé, prendre-la cinc hores després del medicament, per exemple.
Sembla que el responsable d’aquesta interacció és un flavonoide (antioxidant) de l’aranja anomenat naringenina i naringina, que li confereix el gust amarg tan característic. Fa poc, s’ha comprovat que l’aranja té un altre component químic que trobem també en altres aliments anomenat furanocumarina, que també pot ser el responsable de la interacció amb els medicaments que s’eliminen pels enzims del CYP 3A4/5, ja que també els inhibeix. L’aranja i també les umbel·líferes (julivert, pastanagues, api, mongetes, anet, xirivia) són molt riques en furanocumarines, que frenen l’eliminació d’alguns medicaments i n’augmenten la vida activa dins l’organisme.
Us imagineu l’efecte tòxic d’un antihistamínic, que provoca taquicàrdies i entumiment mental, si el barregem amb una amanida d’aranja, api, julivert, xirivia i pastanaga? O l’atordiment per la sobredosi d’un ansiolític si l’acompanyem amb un suc d’aranja al matí per esmorzar? O l’efecte augmentat de l’amitriptilina, que provoca nàusees, restrenyiment i intencions suïcides, en barrejar-lo amb un bon plat de mongetes, pastanaga, xirivia i una aranja per postres?
L’impacte d’aquesta interacció és especialment vital per a les dones amb càncer de mama tractades amb tamoxifè, que és un profàrmac poc actiu per si sol i és cent vegades menys potent que el seu metabòlit.
En el procés de desintoxicació pels enzims CYP 3A 4/5 (fetge i intestí) i CYP2D6 (fetge), s’obtenen els seus metabòlits veritablement actius (endoxifè) amb efectes anticancerígens potents. Però, què passa si es bloqueja el CYP 3A4/5 amb l’aranja i les verdures riques en furanocumarines? Encara que aquestes dones prenguin el tamoxifè, l’efecte desitjat pot ser decebedor i finalment desesperant… per una errada terapèutica.
Estadísticament, les dones sense polimorfismes genètics en aquests gens que han estat tractades amb el tamoxifè tenen un 3% de recaigudes. És, per tant, un tractament molt efectiu. Però quan el tamoxifè no es pot metabolitzar, ja sigui per polimorfismes o bé pel consum habitual d’aliments que bloquegen aquests enzims, les recaigudes són del 40%: un desastre amb efectes devastadors.
És indispensable fer un estudi genètic d’aquests polimorfismes abans de decidir si el pacient ha de prendre el tamoxifè o no com a opció terapèutica; i també el risc de consumir aranja, especialment, i també verdures umbel·líferes si es tracta el càncer de mama amb aquest medicament.
L’aranja… bona, bonica i poderosa per molts motius. M’acomiado amb un somriure recomanant-la fermament a qui no es mediqui.