Quan no podem controlar la quantitat de dolços que mengem i ho fem amb ansietat ens sentim malament, febles i amb poca força de voluntat. Ens en responsabilitzem i llavors entrem en una espiral de culpabilitat i vergonya. Ens prometem que no tornarà a passar, que la propera vegada no serem dèbils, que tindrem més força de voluntat i controlarem la situació. La realitat, però, és que el desig descontrolat i l’ansietat per menjar torna a aparèixer al cap d’uns dies, hores o mesos, i es torna a posar en marxa tot el procés. Llavors, una sèrie de preguntes i retrets ens comencen a rondar pel cap: “Com és possible que m’estigui menjant això si sé que m’engreixaré?”; “Per què hi ha persones que tenen força de voluntat i jo no?”; “Ja ho he tornat a fer, no tinc remei i no canviaré mai”. La pregunta correcta, però, seria: “Per què tinc aquesta ansietat per menjar?”
El cos és molt savi; respon contra els virus, regula tot sol la temperatura corporal, bomba sang constantment, respira gràcies als pulmons, etcètera. Aquest cos enormement savi que tenim també ens envia missatges per ajudar-nos a mantenir l’equilibri, en forma de desitjos i ansietat per menjar. És important, doncs, que quan tinguem una “necessitat” irrefrenable de menjar ens fixem en què mengem, en quines mancances físiques i emocionals tenim, i en com ens comportem en la vida. Els desitjos i l’ansietat per menjar poden indicar moltes coses; algunes de tan simples com gana o set, però també poden ser un signe d’alguna de més profunda. Si feu una dieta sense prou nutrients, per exemple, és possible que desitgeu els aliments que contrarestin la manca de vitamines i minerals.
Però els desitjos i l’ansietat per menjar també poden indicar alguna mancança emocional, i de vegades utilitzem el menjar per omplir un buit provocat per falta d’acceptació, plaer, suport o amor; altres vegades “empassem” menjar perquè és el mateix que fem amb les paraules, o no sabem parar de menjar perquè no estem posant límits en altres aspectes de la vida. Si el cos demana aigua, fruites, verdures, cereals integrals o llegums, està demanant aliment i suport. En canvi, si constantment hi ha la necessitat de menjar aliments ensucrats, salats i greixosos, cal preguntar-se: “Què vol el meu cos físic i emocional, i per què?” A partir d’ara, quan l’ansietat per menjar aparegui, no us jutgeu ni culpabilitzeu; només observeu-vos amb curiositat i preneu-vos-ho com una oportunitat per poder desxifrar els missatges que hi ha darrere d’aquest desig. Només esperant cinc minuts abans de caure en la temptació, podreu adonar-vos de la transitorietat dels desitjos i sensacions, i podreu escoltar i decidir conscientment què és el millor per a vosaltres i el vostre cos.
Núria Roura Coach Nutricional
www.nuriaroura.com
Facebook: NuriaRouraCoach
Twitter: NuriaRouraCoach