Foto: Pau Esculies
La Isabel Ginés, professora de Cuina, tenia migranyes i mals de panxa sempre que menjava fruita, que era molt sovint. Per això, hi va haver un moment que va arribar a pensar que era intolerant a la fructosa. “Em van fer fer la prova de la fructosa, que va consistir a anar-ne bevent cada vint minuts i durant un màxim de tres hores”, recorda la Isabel.
Cada cop que bevia fructosa, havia de bufar, i d’aquesta manera els metges podien dilucidar si la causa dels malestars generals eren per la fructosa. Finalment, la prova va sortir negativa. I ara, mesos després, i amb altres proves també fetes, com la del gluten, el diagnòstic més encentat que li donen és una mala digestió a la fibra, però aquest tema ja pertany a figues d’un altre paner.
El psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer aclareix que la intolerància a la fructosa suposa un problema d’absorció de l’intestí, que no pot amb la fructosa, i llavors acaba passant al còlon, on fermenta, i d’aquí als gasos i a les femtes diarreiques. De fet, “els gasos freqüents, no pudents, és un dels símptomes de la intolerància, que són d’hidrogen, metà i de diòxid de carboni, però, en general, hi ha molts intolerants a la fructosa que no ho sospiten”.
Altres símptomes de la intolerància a la fructosa és la inflor d’estómac, dolors estomacals, moviments intestinals que produeixen sorolls, femtes diarreiques o restrinyemen, nàusees o vòmits.
Verdaguer, quan reconeix aquests símptomes, també recomana la prova de la intolerància a la fructosa, en què els especialistes comproven l’alè després de beure altes dosis de fructosa. “Si fan alè d’hidrogen i de metà barrejats és que la fructosa ja ha arribat al còlon i no l’ha digerit l’intestí”.
La causa de la intolerància és la carència d’una enzima que és l’encarregada de transportar la fructosa a l’intestí. “No se sap per què aquesta enzima desapareix o no funciona, el cas és que la causa que la fructosa no s’absorbeixi”.
A la pràctica, els intolerants a la fructosa no poden menjar fruites ni tampoc altres aliments que porten fructosa, que en són uns quants, ni tampoc d’altres que són hidrats de carboni, però que també deixen hidrogen. “L’hidrogen no té res a veure amb la fructosa, però també dóna còlon irritable, per això tampoc no en poden menjar”.
La solució de tot plegat és, primer, comporvar que l’intestí no fabrica correctament les enzimes que transporten la fructosa a l’intestí. Si és així, “no podran menjar fruites ni altres derrivats de la fructosa, com ara els xiclets, que contenen sorbitol (E-420), i que és un edulcorant fet amb fructosa”.