Quantcast
Channel: Etselquemenges
Viewing all articles
Browse latest Browse all 3973

Made at home: fet a casa

$
0
0

Ara que tenim temps, que fem vacances o en farem, podem aprofitar per millorar les habilitats culinàries i practicar plats nous, aprendre més sobre alimentació, fer processos depuratius que demanen més temps de planificació i repòs, i elaborar certs aliments com el pa, els iogurts, els germinats o els flocs que sempre hem volgut fer nosaltres mateixos a casa.

Per què és bo fer els aliments a casa?

Perquè som nosaltres els que decidim què volem que continguin exactament.

Perquè podem millorar la recepta i fer-los més integrals, més dolços o sense sucre…

Perquè els aliments acabats de fer tenen més propietats que els que fa temps que s’han elaborat, han estat envasats i han viatjat fins a la botiga i després a casa.

Perquè ajuden a no consumir tant, a gastar menys envasos i faciliten l’estalvi.

cereals-415

Molinet per fer flocs

Els molinets són tan fàcils de fer servir que són una meravella. Cada dia podem fer flocs diferents per a cada membre de la família de manera ràpida i sense embrutar gaire. A més, no hem de tenir l’armari ple de cereals diferents. Només amb els que tenim per als dinars i sopars i ja en tenim prou.

En aquest vídeo veure-ho què n’és de fàcil fer flocs amb un molinet.

Per què és millor fer flocs a casa?

  • Podem triar els cereals i les barreges segons la necessitat:
    • Celíacs: arròs, blat de moro, mill, quinoa, fajol, amarant, melca, teff.
    • Falta d’energia: sobretot fajol, sèsam.
    • Digestió difícil: mill i arròs.
  • Podem decidir si volem endolcir-los o no i com ho volem fer
  • Mel de qualitat…
  • Gotes d’extracte d’estèvia…
  • Tenen més gust i més propietats, ja que estan acabats de fer i no han estat exposats a l’oxidació.
  • Milloren la digestibilitat de les llavors de gira-sol, carbassa, sèsam i lli.

De què podem fer flocs?

De llavors o de cereals com la civada, el blat, el blat de moro, el mill, la quinoa, l’espelta, el sègol, l’ordi, l’arròs integral i el fajol.

On els posem?

A l’esmorzar amb llet ecològica de vaca, de cabra o amb beguda vegetal i una peça de fruita; i als iogurts per berenar o a mig matí.

Saltat d'espelta primitiva i verdures amb germinats d'alfals

Saltat d’espelta primitiva i verdures amb germinats d’alfals

Germinats

Els germinats són aliments vius, amb un potencial nutritiu i energètic molt alt. Els podem comprar fets en conserva o en fresc, o els podem fer a casa. A les botigues podem trobar fàcilment germinat d’alfals, soja i bròquil; però també podem fer-los a casa. No són tan difícil de fer: en una setmana tenim el germinat, que no necessita ni sol ni terra.

Les germinadores que es poden comprar a Obbio, per exemple, són més higièniques i fàcils de fer servir que no pas un pot amb una gasa i una goma. Algunes tenen unes barres que permeten col·locar els pots de manera que l’aigua que va caient no es quedi a sota i que les llavors es puguin airejar i no es podreixin. A més, n’hi ha que tenen una forma especial que facilita la germinació, com les de la casa Eschenfelder.

Com germinem?

  1. Deixeu les llavors en remull durant 4 hores.
  2. Escorreu l’aigua i poseu-les als pots.
  3. Poseu els pots de cap per avall.
  4. Guardeu-los en un lloc fosc.
  5. Esbandiu-les dos cops al dia i torneu a començar (poseu-vos una alarma al mòbil o feu-ho abans de dinar i sopar).
  6. El punt àlgid és al quart dia de germinació.

Què podem germinar?

L’alfals, la soja, el bròquil, i les llenties són els germinats més comuns, però també podem germinar altres llegums com les azuki, els pèsols i els cigrons; hortalisses com els créixens, la ruca i la ceba; herbes aromàtiques com l’alfàbrega, el fenigrec i el fonoll; i fins i tot cereals com el fajol.

Us imagineu les propietats d’aquests aliments multiplicades per cent i per tres-cents?

Com consumim els germinats?

En podem prendre un grapadet així mateix o es poden afegir als entrepans i a les amanides.

Iogurtera

Els iogurts fets a casa contenen més ferments (Lactobacillus acidophilus) que els que comprem. Per tant, si triem un iogurt i una llet de bona qualitat podem fer iogurts fàcils de pair, amb el gust que vulguem, més barats i de més bona qualitat.

Necessitarem, doncs, un iogurt o preparat de ferment làctic i llet (amb un litre en tenim per fer sis iogurts), i també una iogurtera o pot de vidre.

Com fem els iogurts?

Només cal posar una cullerada de iogurt o sobre de ferment al pot de vidre (prèviament netejat al bany maria) i omplir-lo de llet; es remena i es tapa.

Hi ha iogurteres elèctriques que busquen la temperatura idònia i al cap de vuit hores (va molt bé per fer-ho a la nit) ja estan a punt. N’hi ha de no elèctriques com les de la marca A. Vogel que no cal endollar al corrent tota la nit sinó que només cal escalfar la llet a la temperatura adequada i posar-la al contenidor hermètic aïllant, que mantindrà el iogurt entre 30 i 40º. Mai a més de 40º perquè sinó els ferments moren.

  • Un cop tenim el iogurt, cal deixar-lo refrigerat unes hores a la nevera abans de consumir.
  • Escriviu la data de preparació al pot i podeu mantenir-los a la nevera durant 7-15 dies.
  • Si surt massa àcid és que els heu deixat massa estona fent-se.

iogurt_475

Quins iogurts podem fer?

Iogurts de sabors:

  • Cal barrejar i colar el sabor amb la llet abans de fer el iogurt. Per exemple, si els fem de canyella i closca de llimona, o vainilla, xocolata, ratlladura de taronja, galeta, coco, cafè, gingebre… es deixen una estona a la llet i després es cola.
  • Si són de fruites o galeta, cal fer un batut (llet i maduixa, llet i plàtan…) per afegir-lo al iogurt.
  • També podem afegir mel, xarop o melmelada al fons abans d’introduir el iogurt al pot.

Iogurts vegetals: podem fer servir qualsevol beguda vegetal com la d’arròs, ametlla, soja i sèsam, i barrejar-la també amb un iogurt del mateix vegetal i afegir-hi el ferment en pols o encapsulat. Cal tenir en compte que tarden més hores a fermentar (entre 10 i 13 h). Si els volem més cremosos hi podem afegir una mica de beguda vegetal en pols.

Si fem iogurts per a intolerants a la lactosa, cal assegurar-se que els ferments que comprem no siguin de procedència làctia.

Com els endolcim?

Amb melmelada, xarop o mel al fons, o bé infusionant primer la llet amb estèvia o sucre de canya integral o de panela. També es pot afegir l’estèvia o l’edulcorant després, un cop tenim el iogurt a punt. D’aquesta manera es pot fer cada iogurt diferent.


Viewing all articles
Browse latest Browse all 3973