Bàsicament, els criteris diagnòstics encara no estan consensuats i la malaltia com a tal no té un estatus oficial, si no que pertany a un calaix de sastre anomenat “trastorns de conducta alimentària no especificats”, TCANE.
Tota la informació esbiaixada que hi ha respecte de l’ortorèxia fa que gent que intenta cuidar l’alimentació sense obsessionar-se s’espanti. La majoria dels hàbits dels ortorèxics coincideixen amb els de les persones que intentem fer una dieta saludable, esclar, però amb una diferència fonamental: tot això es fa d’una manera obsessiva sense tolerar alternatives. Consumir aliments ecològics i no menjar carn, per exemple, no són conductes que puguin definir un ortorèxic, ni molt menys. Més endavant veurem algunes preguntes que s’estan fent servir en testos de detecció de l’ortorèxia i que estan proporcionant una relació alta entre la malaltia i diferents conductes dels individus enquestats.
L’ortorèxia és una obsessió per menjar aliments “considerats” sans. La cerca d’una alimentació saludable es converteix en una relació malaltissa amb l’acte de menjar. A mesura que s’obsessionen més i més, els ortorèxics van restringint els aliments que consumeixen perquè no els consideren saludables. També canvien la manera de preparar i de cuinar els aliments i els materials que fan servir d’una manera radical i sense tolerar alternatives ni matisos a les seves decisions. El fet és que la ment d’un ortorèxic inverteix cada cop més temps a aconseguir el seu objectiu, i amb molta probabilitat respondria afirmativament a la pregunta:
“Dediques més de tres hores al dia a pensar en la teva dieta saludable?”
Menjar acaba esdevenint un ritual complicadíssim cada cop més difícil de mantenir. Fins i tot pot anar més enllà de l’alimentació i afectar la roba que es fa servir: teixits orgànics, lliures de tints tòxics. És llavors quan el sentiment de culpabilitat acostuma a aparèixer perquè no es compleixen tot el seguit de normes que es van imposant. Dur a terme tots els requisits construïts entorn de l’alimentació fa que els ortorèxics s’aïllin socialment per tal de no menjar aliments de procedència dubtosa en dinars familiars, a casa d’amics o en restaurants.
“La teva manera d’alimentar-te t’ha aïllat socialment?”
Desenvolupar ortorèxia depèn de molts factors que encara s’han d’estudiar, però hi ha alguns trets que s’han detectat en força pacients. Per exemple, la cerca de sensació de control a través d’una dieta saludable i la recerca de seguretat. També es pot desenvolupar com a mecanisme per amagar-se de la realitat: un fet traumàtic o una situació que no es pot superar. Altres motius que desencadenen una obsessió extrema pel menjar saludable poden ser la recerca espiritual o religiosa a través d’una forma d’alimentar-se pura o sagrada, o també començar amb dietes “curatives” per superar una malaltia que acaben convertint-se en dietes molt limitades.
“A mesura que ha augmentat la qualitat de la teva dieta, ha disminuït el teu benestar?”
L’ortorèxia és una malaltia molt difícil de detectar. Fins i tot l’entorn més proper de l’afectat pot tenir dificultats per adonar-se’n. Per això hi ha casos que es detecten molt tard, quan l’individu està desnodrit i totalment immers en l’afany d’alimentar-se saludablement. En aquest punt cal tractament mèdic per corregir l’estat nutricional del malalt, que pot rebutjar fins i tot fàrmacs o sèrum. Convèncer-lo que la seva conducta l’està perjudicant és una tasca difícil perquè creu que tot el que fa és per salut. De mica en mica, amb l’ajuda d’un psicoterapeuta, haurà de conquerir la seva vida de nou, i desfer-se de les obsessions pel menjar sa.
L’ortorèxia pot ser una malaltia molt greu, però, a hores d’ara, no té una incidència gaire alta. Com ja hem dit, podria ser que la tendència vagi a l’alça, però ens falta una base sòlida per al diagnòstic i, a partir d’aquí, fer un seguiment. Mentrestant, és important remarcar que, sense arribar a nivells patològics, moltes persones s’amoïnen pel menjar i fins i tot poden arribar a angoixar-se. A tota aquesta gent –entre la qual m’incloc jo mateix en alguna etapa de la meva vida– li vull dir que parli amb algun professional o diversos si en té l’oportunitat. Ens poden ajudar moltíssim d’una manera molt senzilla resolent dubtes i preocupacions que moltes vegades no tenen raó de ser.
Tots tenim el dret i hem de tenir la possibilitat d’alimentar-nos d’una manera saludable. Sense pors i sense complicacions. Acostant-nos als aliments amb seguretat i il·lusió.
Bibliografia:
- Varga, B. Konkolÿ, S. Dukay-Szabó, F. Túry, E.F. van Furth. “When eating healthy is not healthy: orthorexia nervosa and its measurement with the ORTO-15 in Hungary” BMC Psychiatry 2014
- Aranceta Bartrina, Javier “Ortoréxia o la obsesión por la dieta saludable” Archivos Latinoamericanos de Nutrición Vol. 57 Nº 4, 2007
- Mabel Gracia Arnaiz et al.“Els trastorns alimentaris a Catalunya – Una aproximació antropològica¨ Generalitat de Catalunya 2007
- Catalina, M. L. Bote, B. Garcia, F. Ríos, B. (2005). “Ortorexia nerviosa. ¿Un nuevo trastorno de la conducta alimentaria?”. Actas Españolas de Psiquiatría, 33(1): 66-68.
Article escrit per:
Ferran Tusquellas Mateo
Nutricionista-Dietista
ftusquellas@gmail.com