El color natural dels cabells és degut a la presència de la melanina (pigment colorant) al còrtex. La seva naturalesa, mida, quantitat i distribució defineixen el color.

Un cabell està compost per diverses capes:

• Cutícula: capa molt fina, incolora i translúcida, formada per la superposició de cèl·lules còrnies, compostes per queratina. Aquestes escates, de manera natural, estan tancades per protegir l’interior de la fibra capil·lar, però a causa de l’estrès que els cabells pateixen (exposició als rajos solars, aigua de mar o clorada, tractaments agressius com permanents o coloracions oxidatives) poden obrir-se i deixar desprotegida l’escorça, que és l’autèntica matèria de la fibra capil·lar.
• Còrtex: és el component principal dels cabells. La queratina que la forma és una proteïna que aporta força i elasticitat als cabells. Dins l’escorça, trobem també la melanina, responsable de la pigmentació dels cabells i que representa el 90% del seu pes. Els rajos UV provoquen l’oxidació de la melanina que n’ocasiona la decoloració.
• Medul·la o canal medul·lar: situada al centre de la fibra capil·lar. Les cèl·lules que la formen es degeneren ràpidament i deixen pas a bombolles d’aire.

Per què es tornen grisos els cabells?

Perdre el color original dels cabells forma part del transcurs de la vida. La majoria dels homes i dones veuen, tard o d’hora, com els passa. L’origen d’aquest fenomen es troba en unes cèl·lules situades al bulb pilós, anomenades melanòcits, que, amb l’edat, es degraden progressivament fins que deixen de funcionar i els cabells no reben més pigments i comencen a perdre el seu color natural. Als membres d’una mateixa família, sovint, els surten cabells blancs per primer cop a una mateixa edat, ja que la vida dels melanòcits està també inscrita en el codi genètic. No obstant això, sembla que hi ha altres factors que podrien accelerar la pèrdua d’activitat dels melanòcits, com per exemple l’estrès oxidatiu lligat al tabaquisme i l’excés de radicals lliures produïts per l’estrès.

També l’estrès és una de les causes principals de la pèrdua sobtada de cabells, coneguda amb el nom d’alopècia.

Per a la majoria de nosaltres, els cabells blancs apareixen en un mal moment; sempre és massa aviat, ja que ens sentim molt més joves del que els cabells indiquen. Els cabells blancs són la raó principal per la qual el 50% de les dones entre 18 i 65 anys fan servir un colorant capil·lar.

Per què és preferible una coloració vegetal?

Des de fa aproximadament 5.000 anys, les dones i els homes fan servir colorants derivats de plantes per modificar el color dels cabells. Però només des de fa dues generacions –o sigui, més o menys cinquanta o seixanta anys–, s’han imposat les coloracions químiques, sobretot en països desenvolupats. La Unió Europea ha prohibit una sèrie de colorants químics durant l’any 2010 i altres estan a l’espera de la seva aprovació a causa dels riscos elevats i comprovats que tenen. Des de 2012, s’han reforçat les advertències obligatòries dels envasos de les coloracions oxidants.

Hi ha dues categories de coloracions “naturals” que exposen els usuaris als mateixos riscos que les coloracions químiques:

1. LES PSEUDONATURALS, que són coloracions químiques enriquides amb algun percentatge de components del regne vegetal per dissimular que es tracta, fonamentalment, d’una coloració amb fórmula química. Per exemple inclouen frases com: “Enriquit amb àloe”, “Tintures de plantes”, “Sense resorcinol i sense amoníac”. De fet poden trobar-se aquestes falses promeses naturals en productes que contenen colorants químics (amines aromàtiques) que poden formar les nitrosamines, o fins i tot el PPD, el resorcinol, etc.

Algunes són simplement fal·làcies, com les que diuen que són “una coloració sense amoníac”. L’amoníac facilita la separació de les escates per forçar l’entrada dels productes químics que configuraran el color nou a l’interior de la fibra capil·lar. En la majoria dels casos, l’amoníac, d’aroma molt fort, es reemplaça per etanolamina, gairebé inodora, que, desafortunadament, té més riscos toxicològics.

2. LES HENNES ADULTERADES. Aquestes hennes es venen en botigues dubtoses d’eludir els controls habituals lligats a la fabricació o importació, motiu pel qual els fabricants es veuen temptats d’oferir més “prestacions” afegint ingredients no declarats. Les hennes adulterades (negra o caoba) poden contenir també parafenilenodiamina (PPD), un colorant sintètic, o fins i tot sals de metalls, en el pitjor dels casos, acetat de plom, prohibit a la Unió Europea. Les conseqüències poden ser dramàtiques: desestructuració completa dels cabells si es fa una permanent després d’aplicar una henna adulterada amb sals de metalls. La henna pura mai proporciona un color negre, més aviat un coure ataronjat.

Beneficis d’una coloració 100% vegetal enfront d’una coloració química permanent

Com funcionen

En la coloració vegetal, els pigments que contenen les pols de plantes s’adhereixen a la fibra capil·lar i no en modifiquen la pigmentació. El color obtingut és la fusió del color natural dels cabells amb els pigments de la coloració. Es tracta d’una coloració to sobre to, que no pot aclarir els cabells. Observació: Els cabells blancs mostraran un to lleugerament més clar. L’efecte de la coloració vegetal és semipermanent (de dos a sis mesos).

La coloració vegetal cobreix els cabells i els aporta més volum i elasticitat. Els cabells recuperen lluminositat i brillantor.

En la coloració química permanent, la primera etapa és una decoloració amb periòxid que oxida la melanina continguda en la fibra capil·lar. Per aconseguir la melanina, les molècules oxidants han de franquejar la barrera de la queratina obrint les escates. El color nou s’ha creat a partir de dos components incolors, mitjançant una reacció química a l’interior de la fibra capil·lar. Això és una decoloració per oxidació. Té un efecte permanent.

Efectes sobre els cabells: L’estructura dels cabells tenyits per oxidació està profundament deteriorada i debilitada. Les escates s’obren. Els cabells han perdut en gran part la brillantor natural i, habitualment, necessiten ser reparats amb xampús i màscares capil·lars. Després d’uns dies a la platja (sol, aigua salada), els cabells debilitats perden l’última resta de vitalitat natural.

Riscos per a la salut

La coloració vegetal només conté pols de plantes, conegudes i utilitzades des de fa molt temps. L’únic risc és alguna al·lèrgia eventual a algun dels ingredients. Sempre s’aconsella fer un test del producte en l’avantbraç.

Pel que fa a la coloració química, l’al·lèrgia per contacte és la malaltia més freqüent entre els professionals de la perruqueria i és la causant del 50% de les malalties de la professió. Tots els productes químics sospitosos de produir càncer es troben en les coloracions per oxidació: les amines aromàtiques com el PPD o el PTD, les nitrosamines, els hidrocarburs aromàtics.

Objectius

L’objectiu final de tota coloració hauria de ser pigmentar els cabells sense danyar-ne l’estructura natural, i, a hores d’ara, això només és possible amb plantes tintòries.

Tenint en compte que una persona amb cabells blancs es tenyeix com a mínim un cop al mes, i que els joves cada vegada es tenyeixen abans, hauríem de tenir ben clar què ens convé més.

El mercat ens ofereix coloracions vegetals per aplicar a casa o bé a la perruqueria. Les marques Logona i Santé elaboren colorants vegetals en pols o en crema a partir de plantes com henna procedent del conreu biològic, closques de nou, arç groc, combinats amb condicionadors naturals dels cabells com les proteïnes de blat i jojoba. Tots avalats pel segell BDIH, que garanteix una cosmètica natural certificada.