Us heu preguntat mai quina importància té “cruixir” quan parlem de menjar? Antropològicament, l’acte de menjar respon en primera instància a una necessitat bàsica i, en segon lloc, a uns hàbits adquirits. Un ésser humà no pot aguantar més d’un mes sense menjar, és a dir, si el nostre organisme es veu privat d’aliments aproximadament trenta dies consecutius, mor. Aquesta relació de dependència vital és la base que impulsa el nostre instint animal a buscar menjar i a alimentar-nos de forma regular per poder mantenir-nos vius i sans, la qual cosa genera un vincle diari i irrenunciable amb els aliments. Com ens alimentem, amb què, quan, amb qui i amb quin significat ja va més enllà de l’esfera instintiva i irracional i s’endinsa en el territori social i cultural.
El menjar és font de plaer, un plaer que no només es percep a través del gust sinó que implica tota la resta de sentits: el menjar es degusta, s’olora, es toca, se sent i s’admira
Aquesta curiosa dualitat entre la necessitat vital i els hàbits adquirits converteixen l’acte de menjar en molt més que una simple manera de fer passar la gana i mantenir-nos vius. El menjar és font de plaer, un plaer que no només es percep a través del gust sinó que implica tota la resta de sentits: el menjar es degusta, s’olora, es toca, se sent i s’admira. Però com afecten aquestes percepcions a la sensació de sacietat?
Hi ha qui assegura que li encanten els batuts verds, però només amb això s’arriba a l’hora de dinar amb una gana terrible (si no s’ha picat res pel camí, és clar). El mateix els pot passar a estudiants, esportistes o persones que tenen un gran desgast físic o intel·lectual i que no acaben de trobar l’esmorzar sa que els doni energia i sensació de sacietat fins a l’hora de dinar. Els sucs, els batuts, els porridges o els púdings poden ser una gran opció saludable per a molts, però n’hi ha que senten la “necessitat de mastegar i de cruixir” per sentir-se realment tips.
Què faig si necessito un esmorzar cruixent?
Sens dubte, els porridges i els batuts són formes sanes de començar el dia però si trobem a faltar cruixir i mastegar, és possible que ens quedem amb sensació de gana. Què fem si tampoc volem tornar al tradicional entrepà?
Podem optar per muslis a força de fruites i cereals ecològics (cultivats sense agrotòxics) i integrals, és a dir, grans que no estan refinats, als quals no se’ls ha tret la closca (el segó), ni la llavor. Els integrals són baixos en matèria grassa, tenen més vitamines i minerals que els refinats i són rics en fibra i en hidrats de carboni complexos que es metabolitzen més lentament, cosa que ens proporcionarà energia de manera més contínua, sense pics de cansament ni necessitat de picar dolç.
Podem preparar la nostra barreja de musli des de casa, escollint els ingredients que més ens agradin, o bé optar per un bio empaquetat, sempre que ens assegurem que les barreges són saludables i els ingredients que utilitzen, de qualitat.
L’assortiment de muslis de Bjorg
Amb l’objectiu d’oferir esmorzars sans i energètics sense renunciar al plaer, la francesa Bjorg ha llançat al mercat la seva línia de muslis bio sense sucres afegits: musli de civada amb xocolata, musli amb fruits del bosc i musli amb fruita deshidratada.
A Espanya, estan distribuïts per Qbio i els trobareu en botigues especialitzades i herbolaris.
Marta Costa
Periodista
mcosta@etselquemenges.cat