El fundador i conseller delegat de Veritas, Silvio Elías, explica en exclusiva a Etselquemenges què és Veritas Food Plans, un servei d’acompanyament nutricional gratuït pioner al món. El nou servei recull totes les sensibilitats de les famílies que volen fer un canvi alimentari i l’ofereix a tothom, sense cost, i amb descomptes atractius.

Fotos: Beth Magre

Silvio, no pareu! Què és això de Veritas Food Plans?

Un servei d’acompanyament gratuït basat en plans nutricionals per acompanyar les famílies que volen adoptar hàbits alimentaris més saludables.

Vosaltres, que sou un supermercat, fareu contingut, oferireu coneixement, doncs.

Sempre ho hem fet. La revista en paper de Veritas n’és un exemple i l’aplicació de Veritas també, perquè no va néixer només amb la voluntat d’oferir descomptes, sinó també d’acostar el coneixement a la gent a través de receptes, per exemple. Per menjar més saludable no n’hi ha prou de substituir un producte per un altre; hi ha d’haver un model alimentari, un sistema basat en creences, nutrició, coneixement i rigor científic. Tot això junt és el que modela un canvi alimentari i ho volem oferir de la forma més rigorosa, atractiva i moderna possible; per això hem fet un web amb les necessitats de la gent d’avui.

I creus que la gent voldrà aquest coneixement?

I tant. L’està demanant. La gent demana auxili sense parar. Ens diu: “Ajuda’m. Voldria fer-ho millor, però no sé per on començar.” La gent vol que l’alimentació sigui una font de salut per a les persones i per a l’ecosistema i engeguem aquest servei perquè això sigui possible. Com que els hàbits alimentaris tenen necessitats diferents, oferirem plans nutricionals diferents. Ara naixem amb el Pla Vegà, però volem oferir plans per a esportistes, embarassades, famílies, entre d’altres. I ho farem amb el nostre equip, que, entre d’altres, està format per un grup de dietistes-nutricionistes que n’elabora el contingut.

Fotos: Beth Magre

Com és la plataforma web de Veritas Food Plans? Perquè hi ha jocs i descomptes molt atractius.

Hi ha la creença que canviar hàbits és molt difícil i un sacrifici personal. A veure, hi ha un component d’esforç i la gent necessita una motivació i que els ho posis fàcil a l’hora d’enfrontar-se a un món nou d’aliments. Els descomptes són un al·licient molt important i, a més, com que menjar més sa a vegades es percep com una cosa avorrida, ludifiquem el sistema. Quan feu el Pla Vegà, veureu que hi ha capítols i nivells i que es guanyen ecos (la moneda virtual de l’aplicació de Veritas) i cupons de descompte directament.

Com funcionarà? Perquè els plans es consultaran des del web de Veritas (veritas.es/foodplans) i els cupons es bescanviaran a les seixanta botigues Veritas.

L’aplicació de Veritas, on hi ha registrats els usuaris i hi tenen els cupons de totes les promocions de la casa, serà el nexe entre la plataforma i la botiga. L’usuari adquirirà coneixements i guanyarà ecos i cupons de descompte a mesura que superi els nivells; tot això es fa des del web.

Aquest servei és, d’alguna manera, l’evolució de la figura del professional de la nutrició o de l’assistent personal de compres, però també serà a totes les botigues.

Exacte. A les botigues hi haurà un espai dels Veritas Food Plans per sol·licitar informació i subscriure-us-hi.

Comenceu amb el Pla Vegà. Per què?

Un dia, un bon amic meu em va dir: “Silvio, la meva filla s’ha fet vegana i no sé què fer. Jo no en soc i no sé com acompanyar-la, i ella saps què m’ha dit? Que anirà a un Veritas, que allà segur que l’ajuden.” En aquell moment, vaig veure que té molt sentit tota la divulgació que fem més enllà de vendre productes i em vaig adonar que havíem de crear un servei a totes les botigues per ajudar persones com ella. De fet, hi ha molt interès en el veganisme i hi ha moltes famílies que no són vegetarianes o veganes amb fills que ho volen ser i que necessiten assessorament.

Fotos: Beth Magre

Teniu molts clients vegans?

Actualment, un 10% dels clients es declara vegà. És una minoria molt gran i aquest percentatge arriba al 30% en molts casos, ja que les famílies d’aquestes persones i l’entorn més proper adopten molts dels hàbits dels vegans. La persona que és vegana en una llar canvia els hàbits d’aquella casa. Afecta el rol del comprador, els amics quan van a sopar, la tria de restaurants; afecta moltes coses i aquest acompanyament és un dels més sol·licitats i un dels primers que hem d’oferir.

Parlem de vegans o també de vegetarians i flexitarians?

De tots. Jo em puc apuntar al Pla Vegà i no ser vegà ni voler-ho ser, sinó aprendre conceptes i receptes veganes per quan em vingui de gust. El pla no exclou ningú.

 No sé si hi ha cap experiència semblant al món, ni dins la indústria agroalimentària espanyola ni fora d’aquí, ni del món ecològic ni del convencional.

Jo tampoc. No en tinc coneixement. Potser l’explicació d’haver anat més enllà és que nosaltres naixem des de la convicció i no cobrim una moda o un segment de la demanda. A nosaltres el que fem ens defineix i aquesta és la diferència. Tenim un compromís total en temes de salut, sostenibilitat, benestar animal, diversitat alimentària, i tots aquests compromisos ens obliguen a ser molt activistes. No fem projectes que no compleixin aquests compromisos; de fet, fem projectes que intentin abraçar-los tots, com aquest.

La sala de lectura més imponent del Departament d’Anglès de la Universitat de Harvard, la Thompson Room, és plena de gom a gom. L’antiga llar de foc davant de la qual fa un bon grapat d’anys van passar escriptors cèlebres de la talla de John Dos Passos, William S. Burroughs, Susan Sontag o John Updike per resoldre el món a l’escalfor del foc, ara està tapiada. No són temps d’omplir l’ambient de fum de pipes; el que ara es porta és la fragància omnipresent del cafè torrat amb presses, que contrasta amb les galtes rogenques dels estudiants. Són les sis de la tarda i a Boston hi fa molt fred. Seria hora de tornar a casa si no fos perquè tothom espera Michael Pollan, el guru de l’alimentació als Estats Units. Alt com un sant Pau i d’estructura escanyolida és d’aquells calbs que ja no podem imaginar amb cabells. Mou les mans i uns dits llarguíssims com si toqués un piano invisible, mentre gaudeix del magnetisme del do natural del missatge.

“No us diré que deixeu de beure cafeïna. No m’atreviria mai a dir que la cafeïna és dolenta per a la salut. Només he intentat entendre la cafeïna des d’una perspectiva científica i, amb tot el que he après, puc afirmar que és realment bona per al consum humà si no fos per un petit detall…”.

Michael Pollan té trenta minuts per parlar sobre l’impacte de la cafeïna en el món actual, i com a comunicador excels li han sobrat vint-i-nou minuts per fer xalar l’audiència. Els seus llibres The Omnivore’s Dilemma: A Natural History of Four Meals. (2006), In Defense of Food: An Eater’s Manifesto. (2008), Cooked: A Natural History of Transformation (2013) són autèntics referents, però avui ha vingut a parlar de l’addicció a una droga legal. “Hi ha una droga amb la qual ens hem implicat fins al coll. La majoria dels humans prenem cafeïna diàriament, que és la droga psicoactiva més consumida del món i l’única que subministrem de manera rutinària als fills en forma de refrescos. Ens costa fer servir la paraula droga amb begudes de consum habitual, però el cafè i el te són drogues, com l’alcohol”.

Primer cop de puny sobre la taula. Si acceptem que el cafè i el te són drogues, la nostra relació addictiva anirà més encaminada: “Hi ha molts estudis científics que certifiquen que les begudes que contenen cafeïna protegeixen d’alguns tipus de càncer, malalties cardiovasculars i fins i tot que van bé per combatre la depressió”. Aquí cal fer un matís. Michael Pollan en defensa el consum sempre que siguin begudes amb cafeïna per obra de la natura, no pas de la ciència dels aliments. “Sempre és millor obtenir la cafeïna d’una planta que d’una fàbrica”, subratlla. “Penseu que la cafeïna és energia sense calories i això és extraordinari dins de la naturalesa. Però, insisteixo, hi ha un inconvenient…”, repeteix.

Es reserva l’as a la màniga com a traca final de la vetllada. “L’impacte de la cafeïna en el món es pot veure en la manera com treballem. L’ambient laboral a Europa abans de l’arribada del cafè era deplorable. Al Regne Unit, tots els treballadors anaven borratxos gairebé sempre. La cervesa era una de les fonts de calories principals de la dieta dels treballadors anglesos. Durant l’esclat de la Revolució Industrial, el cafè va irrompre com a superbeguda capaç de desplaçar l’alcohol de les hores de feina perquè la maquinària perillosa requeria precisió i la cafeïna ho potenciava. Tot el contrari que l’alcohol, que debilitava qualsevol habilitat”.

És a dir, Michael Pollan assegura que és gairebé impossible imaginar la Revolució Industrial sense l’aparició del cafè i el te. “La cafeïna ha lubricat les rodes del capitalisme”. Pensant-ho bé, les dosis de cafeïna serveixen per estructurar les rutines i, en definitiva, per ordenar el dia en moments de més o menys energia extra. Ben pensat: el ritual de preparació d’una tassa de cafè és com el ritual que segueix l’addicte abans de consumir droga. Només fan falta els sorollets repetitius de la màquina de cafè i la fragància aràbiga del cafè acabat de fer per fer-nos salivar. “La cafeïna és un ingredient essencial per a la construcció de l’ego”, diu recitant un text per il·lustrar la seva tesi.

Aquesta tesi la trasllada fins al seu país amb un gir inesperat: “Als Estats Units bevíem merda abans de l’aparició de Peet’s Coffee l’any 1966”. Pollan fa referència a Alfred Peet, que va introduir un cafè de més bona qualitat acabat de torrar. Avui dia, el seu cafè es ven a més de catorze mil botigues de queviures a tota la nació. “Curiosament, vaig anar a tastar-lo a la botiga original, que encara és oberta, i no em va agradar gens el sabor”, reconeix.

Amb l’inconscient col·lectiu carregat de cafè, arribem al moment que ha anunciat des de bon inici. Toca esbrinar quin és el gran perill de la cafeïna segons el seu criteri. L’amenaça es divideix en dos: ”Principalment, el gran problema de la cafeïna és que empitjora la qualitat (no necessàriament la quantitat) del son. La qualitat del son es mesura amb les ones baixes quan entrem en son profund. Essencialment, la qualitat del son ajuda a fer net de tota la brossa mental del dia; és quan es descarta tot el que cal oblidar per seguir endavant. Dit d’altra manera, el moment crucial en què desem els arxius en el lloc de la ment on pertoca. I la cafeïna afecta la qualitat del son perquè redueix la capacitat de reestructuració en un 20%. Això és un gran problema, perquè el son profund empitjora amb l’edat”.

Fa estona que el públic ha deixat de banda els aliments de cuina africana i les begudes naturals que Pollan ha seleccionat expressament per a l’ocasió. Tothom vol saber si ha de començar a considerar-se addicte: “L’altre inconvenient, molt relacionat amb el primer, és que la cafeïna persisteix dins l’organisme durant massa temps. La vida mitjana de la cafeïna en el cos és de dotze hores. És a dir, el 25% de la cafeïna de la tassa de cafè de la tarda seguirà circulant per l’organisme a mitjanit”. Tothom que ha fet el cafè havent dinat fa una ganyota de culpabilitat mentre pensa en la nit que s’acosta.

Arriba el punt final de la conferència i toca acabar amb una confessió personal: “Jo mateix vaig deixar de prendre cafè durant un temps. Volia experimentar els efectes de deixar de consumir cafeïna. Recordo el primer cafè després de força temps d’abstinència. Vaig notar l’eufòria clàssica dels primers vint minuts sense recordar que, al cap de no gaires hores, arribava la disfòria. Era la força dels tentacles de l’addicció, perquè notava que em faria falta un altre cafè al llarg del dia. Encara que sembli contradictori, va ser una sensació fantàstica perquè em va servir per començar una relació nova amb la cafeïna. Ara soc un addicte ocasional. En prenc de manera intencionada com qui fa tota una cerimònia calculada quan decideix consumir drogues psicodèliques. M’he mogut en aquesta nova rutina i la mantinc, perquè entre setmana consumeixo descafeïnats. Només em permeto prendre cafeïna els caps de setmana. Així que, ja ho sabeu, és millor veure’m un dissabte”, fa broma abans de l’esclat d’aplaudiments que tanca la seva intervenció.

El te i el cafè són begudes amb moltes propietats nutricionals. Entre altres substàncies beneficioses, destaquen els antioxidants, amb capacitat per protegir l’organisme de radicals lliures que provoquen envelliment cel·lular i malalties. El cafè, a més, ha demostrat que redueix el risc d’alguns tipus de càncer, diabetis tipus II i problemes hepàtics.

Aquestes begudes, però, també tenen substàncies excitants, o més concretament, inhibidores del cansament: la teïna i la cafeïna. I, el que a moltes persones els serveix per activar-se, a d’altres els pot alterar el ritme circadià o fins i tot causar-los nerviosisme.

La millor alternativa al cafè i al te és una infusió

Moltes persones no saben quina diferència hi ha entre un te i una infusió. El te és, de fet, una mena d’infusió, elaborada amb les fulles seques de la planta del te, la Camellia sinensis, que conté molts fitoquímics, entre els quals hi ha substàncies estimulants, com la cafeïna, la teobromina i la teofil·lina. Es tracta, juntament amb el cafè, de la beguda més consumida després de l’aigua. Principalment durant els períodes de fred.

Quan parlem d’infusions, fem referència a les que s’elaboren amb plantes diferents del te. De fet, hi ha una infinitat d’opcions, tantes com plantes i combinacions entre si. Aquesta variabilitat es tradueix en possibilitats des del punt de vista de l’aroma i el sabor, i també, des del punt de vista terapèutic. Diferents infusions tindran efectes medicinals diversos.

Diferents aromes i beneficis medicinals

Així, a més d’escalfar l’organisme des de dins, prenent infusions ens podem beneficiar d’efectes terapèutics concrets: tranquil·litzar-nos, reduir gasos, equilibrar sistema immunitari, suavitzar cordes vocals i un llarguíssim etcètera. Tot això, sense risc de passar una mala nit o de sentir-nos amb més nerviosisme.

A més, les plantes actuen de forma sinèrgica; això vol dir que, quan es combinen, els efectes resulten més potents que preses per separat.

La marca britànica Cupper, té una amplíssima gamma d’opcions, elaborades a partir d’ingredients de producció ecològica, és a dir, que mantenen intactes les propietats i no porten pesticides ni altres disruptors endocrins. És, a més, la primera marca de te de comerç just del món que no fa servir plàstics.

Entre altres opcions, trobem, per exemple, Ginger Supreme, que combina llimona i gingebre, ideal per combatre el fred des de dins, o Keep Calm, amb camamilla i canyella, especial per aconseguir una calma reparadora, entre altres fórmules; totes perfectes per a una experiència plaent i medicinal.

Respectuosa amb qui la produeix i amb el medi ambient

Hi ha altres aspectes que avui en dia no podem ignorar a l’hora de triar un producte: les condicions d’elaboració que el producte suposa tant per al planeta com per a qui el produeix.

Cupper és un exemple d’empresa que vetlla per aquests valors. D’una banda, elabora tes i infusions sota el principi de comerç just, és a dir, pagant un preu just i estable que dona suport a més de 114.000 productors i a les seves famílies perquè tinguin accés a educació i atenció mèdica. D’altra banda, les bosses que es fan servir estan fetes amb fibres de cel·lulosa vegetal i, a més, no trobem plàstic en l’embalatge.

Cuideu-vos a vosaltres i al planeta consumint tes i infusions Cupper i gaudiu de tots els beneficis que proporcionen.

Sabem que, per alimentar-se de manera sana, és fonamental prioritzar la presència d’aliments frescos o de mercat. I també sabem que un rebost amb bàsics saludables també afavoreix uns hàbits alimentaris bons, alhora que simplifica molt la tasca de cuinar i de menjar bé cada dia. Com explicàvem en aquest article, si trieu bé els productes del rebost, us assegureu que consumiu menjar real. La idea és optar per productes que, tot i transformats, mantenen la qualitat de l’aliment original.

A continuació, us revelem quins bàsics no falten al rebost dels nostres terapeutes, que segur que us inspiraran per omplir el vostre. Veureu que hi ha productes de tota la vida i altres de més nous que val la pena descobrir per enriquir els plats amb nutrició i sabor.

El rebost dels nutricionistes de La Consulta

Marc Vergés, nutricionista especialista en fitoteràpia, s’assegura de tenir sempre al rebost un bon brou d’ossos, plantes aromàtiques (com orenga, farigola o romaní), gingebre, pasta d’umeboshi, espàrrecs blancs de pot i oli d’oliva verge, evidentment. El brou d’ossos, com explica Vergés, és un aliment absolutament reparador i nutritiu, ideal per a les persones que tenen debilitat digestiva.

Al rebost de Cristina Bellido, dietista i especialista en psiconeuroimmunoendocrinologia (PNIE), sempre hi ha bonítol de nord en oli d’oliva verge, kudzú (un midó d’ús medicinal i mil·lenari), daikon (un tipus de rave que pot comprar-se dissecat i que és molt ric en minerals), gingebre i te kukicha. Bellido i tots els altres tenen sempre a l’abast aliments amb acció terapèutica.

Yolanda García, la nostra psicòloga especialitzada en maternitat i criança natural, té, entre els seus indispensables, ghee de cabra, gingebre, kombutxa, pasta d’umeboshi i vinagre d’umeboshi i aigua de mar. L’umeboshi és una varietat de pruna que es fa servir molt a l’Orient, de gust àcid i salat, i que té múltiples propietats, com afavorir les digestions. El ghee és una mantega clarificada deliciosa i amb molts avantatges per a la salut.

El nutricionista David Gasol, especialista en cuina vegana i energètica, procura sempre tenir una bona crema d’ametlles per a les invencions culinàries que crea, i també cigrons cuits de pot, xucrut, pasta d’umeboshi i suc concentrat de poma.

Pilar Rodrigáñez, dietista i especialista en pèrdua de pes, té sempre a la cuina alguns pots de cigrons i sardines en oli d’oliva, flocs de civada, cacau pur, tahina, fajol en gra i brous de bona qualitat. També té olis d’oliva i coco verges, com gairebé tots els nostres terapeutes. “Quan no hi ha prou temps i hi ha nens a casa, un bon rebost ens salva la vida”, comenta Rodrigáñez.

Marcello Soi, dietista i especialista en PNIE, opta per tenir sempre unes sardines en oli d’oliva verge, tahina, kombutxa i brous preparats ecològics. L’oli d’oliva verge que li agrada més és el de Denominació d’Origen Siurana, produït a la província de Tarragona.

La dietista d’Etselquemenges i creadora del bloc “My Healthy Bites”, Gina Estapé, fa servir per preparar els seus plats deliciosos i saludables productes com tahina (de vegades també l’elabora ella amb robot), sardines i verat en oli d’oliva verge extra, llevat nutricional, llet de coco en llauna o crema vegetal de coco per cuinar, tàperes i fruits secs variats.

Per la seva banda, Jordina Casademunt, nutricionista especialista en nutrició oncològica, té entre els seus bàsics fruita seca, herbes aromàtiques, llegums, fajol i oli d’oliva verge.

Martina Ferrer, nutricionista i especialista en PNIE, és la reina de la planificació, així que llegiu atentament quins bàsics té al rebost: fermentats, com tamari (salsa de soja sense gluten), vinagre de poma i vinagre d’umeboshi, sardines i verat en oli d’oliva i pot de vidre, llegums cuits, oli d’oliva i coco verge, nous del Brasil.

El rebost de Neus Elcacho, dietista i especialista en desajustos digestius i dieta vegetariana, té de manera obligada llegums, arròs integral, olives, espècies i oli d’oliva verge.

Glenn Cots, dietista i especialista en protocol autoimmune, té sempre oli d’oliva de primera pressió, verat en oli d’oliva, anxoves i seitons en vinagre, cafè (Cots aclareix que, “si podeu prendre’n, que sigui de màxima qualitat!” ), llet de coco per cuinar i olives.

Els 5 aliments bàsics dels nostres nutricionistes

Oli d’oliva verge, gingebre, peixos en conserva, llegums cuits i tahina són alguns dels productes bàsics de rebost que fan servir més els nostres dietistes i nutricionistes de La Consulta d’Etselquemenges. Tots coincideixen que són productes que s’han de triar llegint etiquetes i, preferentment, ecològics. També estan d’acord que resulten molt resolutius a la cuina, a més de fer que consumeixin certs aliments que, d’altra manera, no consumirien. Com explica Pilar Rodrigáñez, “si tenim el dilema de no prendre llegums o prendre’n de pot, jo recomanaria l’última opció. I, si no us veieu capaços de preparar una ració o dues de peix blau a la setmana, com a mínim mengeu-ne de pot en una amanida”.

Encara que aquest any el fred s’ha resistit, sembla que, amb l’arribada de novembre, ha entrat de ple en les nostres llars. Sovint parlem de com podem prevenir o curar els refredats en aquesta època de canvis de temperatura; també recomanem aliments que puguin nodrir-nos i reconfortar-nos. No obstant això, moltes vegades oblidem una altra cura molt més externa: la protecció de la pell.

Amb l’exposició al fred i la humitat intensa és molt comú que apareguin vermellors i penellons a les mans o altres parts més sensibles del cos que puguin requerir un extra de protecció i que moltes vegades passem per alt; com les orelles, per exemple.

Una manera de protegir i alhora nodrir la pell de forma natural és a través de la mantega de karité, un producte natural cada vegada més habitual en la cura corporal i la cosmètica que ha estat molt utilitzat al llarg dels segles a l’Àfrica gràcies a unes propietats curatives i hidratants excel·lents.

Es diu que Cleòpatra feia servir la llet per banyar-se per tal de potenciar la seva bellesa, però el que no se sap és que a Egipte arribaven caravanes plenes d’atuells amb mantega de karité que feia servir per cuidar-se la pell.

Com obtenim la mantega de karité?

La mantega de karité la podem trobar al mercat en formats diversos, ja sigui com un ingredient més d’una llarga llista de productes de cosmètica; bé comprant la mantega refinada, amb menys propietats i beneficis; o decantant-nos per la millor opció: la mantega pura com a tal. Visualment té una textura de cera, però en contacte amb la calor corporal es transforma en un oli hidratant i és fàcil d’aplicar.

Ètik Mundi és una marca nascuda al voltant dels valors de la sostenibilitat i el comerç just i la seva nova gamma està basada en la mantega de karité 100% pura, crua i sense refinar. És originària de Ghana i la història sostenible de la seva producció és el seu actiu més important, ja que proporciona a les dones l’únic ingrés segur per a la seva família. Elles són les encarregades de collir, netejar i premsar les nous de karité per vendre-les; es tracta d’una matèria primera que ha tingut un impacte positiu i molt significatiu en diferents comunitats de Ghana i que ha brindat una infraestructura sòlida de subsistència.

Així mateix, Ètik Mundi obté la seva mantega de karité d’una extracció per pressió en fred i sense refinar per garantir la màxima qualitat i efectivitat dels principis actius del fruit, de manera que conserva el color groc original, una olor similar a la de la nou i tots els actius, vitamines i virtuts originals, que en són molts.

 Propietats i beneficis de la mantega de karité

A més de protegir contra el fred, la mantega de karité crua sense refinar proporciona molts beneficis a la pell i els cabells. És ideal per regenerar i nodrir les pells seques (cara i cos) i les pells atòpiques i amb problemes dèrmics. És rica en vitamina A, K i E (tocoferols), que són conservants naturals i antioxidants.

Aprofundim en algunes de les propietats més significatives que té:

• Si busqueu un producte antienvelliment, el karité proporciona uns resultats excel·lents perquè té moltes vitamines i minerals. És molt important no fer servir grans quantitats a la cara per no deixar sensació de pell greixosa. Només cal fondre amb la calor corporal una dosi similar a la d’una avellana i estendre per la zona facial mitjançant massatges ascendents.
• Si el que busqueu és hidratació i nutrició d’efecte perllongat, us recomanem especialment la mantega de karité, ja que té una gran capacitat de retenció de la humitat. Així també aconseguirem una pell més flexible, elàstica i un tacte sedós gràcies al seu làtex natural. És especialment eficaç en mans clivellades, colzes, talons, descamacions…
• És un cicatritzant molt potent –per això també és un bon producte antienvelliment–, cosa que ajuda a reduir estries, arrugues i fins i tot taques a la pell.
• Per la seva composició natural, el karité proporciona certa protecció solar – equivalent a un factor 8–, encara que això no implica que el puguem fer servir com a protector solar per anar a la platja o la muntanya. Això sí, funciona de meravella com a remei per a les cremades solars i fins i tot picades d’insecte. A més, com que és molt antiinflamatori podem tractar sense por i amb resultats excel·lents èczemes, úlceres, fregaments, blaus, penellons… Les seves propietats calmants i antiinflamatòries també fan que sigui adequat després de l’afaitat o per alleujar pells irritades.

Com s’ha de fer servir la mantega de karité?

Com que és un producte tan versàtil, es pot fer servir com a crema facial de dia i nit, com a crema corporal, com a mascareta capil·lar o per nodrir les zones més seques de la pell.

Amb una textura sòlida tipus mantega, quan entra en contacte amb la calor corporal, es converteix en oli. És molt agradable d’aplicar en qualsevol part del cos i és perfecta per a bàlsams. La mantega de karité arribarà a convertir-se en un dels vostres bàsics per nodrir el cos, una forma d’hidratació totalment natural i apropiada per a tot tipus de pells.

La Mireia i la Judit són les fundadores de Lemon’s Secrets, una comunitat saludable on comparteixen receptes sanes, articles sobre nutrició i cursos virtuals. En el seu primer llibre, ¡Cómete el mundo!, les joves emprenedores han reunit consells pràctics i més de seixanta receptes per a tots als joves que volen aprendre a alimentar-se bé i rendir al màxim.

Si acabes d’iniciar-te en el món de l’alimentació saludable i no saps com organitzar un bon pla d’àpats setmanals de manera equilibrada o no saps com transformar les carmanyoles que t’endús a la feina perquè siguin més sanes, aquesta guia et serà molt útil! La Mireia, amb coneixements de dietista, i la Judit, amb unes grans habilitats culinàries, t’ensenyaran com combinar els aliments per crear menús equilibrats i plats plens de sabor.

Un dels ingredients més característics del Nadal és, sense dubtar-ho, la xocolata! En mengem als torrons, bombons, pastissos, xocolata desfeta… i en tot d’elaboracions típiques d’aquestes dates. El gran problema que hi ha és que la majoria de productes comercials preparats amb aquest ingredient que tant ens agrada solen ser molt processats i de mala qualitat. Contenen molt de sucre blanc, greixos hidrogenats, xocolata amb un percentatge baix en cacau, derivats làctics i força additius. No són opcions sanes i, si volem passar un Nadal tan saludable com puguem, els hauríem d’evitar.

Però això no vol dir que hàgim de renunciar a la xocolata! Per gaudir de dolços llaminers que siguin més saludables, el millor que podem fer és preparar-los a casa a base d’ingredients de bona qualitat.

Xocolata orgànica i amb un percentatge alt en cacau

Tant si volem preparar bombons com torrons o altres dolços, hem de triar una xocolata de bona qualitat. En primer lloc és important que sigui orgànica, per tal d’evitar la presència d’agrotòxics i assegurar que conté greixos de bona qualitat i que s’ha produït de manera respectuosa amb el medi ambient. En segon lloc, cal que contingui un percentatge alt en cacau per tal d’assegurar que té poc sucre afegit. Les xocolates de 85%, 90% i, fins i tot, 100% són ideals!

L’únic que cal tenir en compte és que la xocolata 100% només conté pasta de cacau i, per tant, com que no té mantega de cacau, no serveix per fondre. És una xocolata que pot servir per trossejar i afegir per dins o per sobre de pastissos o altres preparacions, però no per desfer i preparar cobertures. En aquest cas, val més fer servir una xocolata del 90%; es fondrà millor i serà menys amarga.

Una xocolata de bona qualitat per fer servir aquest Nadal és la gamma orgànica de Xocolates Torras, marca pionera en l’elaboració de xocolates sense sucre als anys noranta i que, ara, torna a situar-se a la capçalera de la innovació a tot el món com a primera empresa xocolatera que elabora xocolates bio i sense sucre. Dins la gamma Organic Bio hi ha rajoles del 90% i 100% cacau i també de sabors, com maca i gingebre, sèsam i pol·len o flor de sal, entre d’altres; i dins la gamma Organic Sense Sucre, xocolata negra amb el 72% de cacau. Totes són opcions elaborades amb cacaus orgànics certificats, sense gluten, sabors artificials, colorants ni organismes genèticament modificats.

Endolcidors saludables

Un altre aspecte que cal tenir en compte quan preparem dolços casolans és quin endolcidor farem servir. Com ja deveu saber, el sucre blanc és una substància refinada que genera molts problemes de salut i que, per tant, hauríem de substituir per opcions més sanes.

Els millors endolcidors sempre són els que aporten dolçor de manera natural, com per exemple:

• Fruita: plàtans, compota de poma, pera, mango…
• Fruita seca: dàtils, orellanes, panses, prunes o figues
• Espècies, com la canyella i la vainilla
• Estèvia

No obstant això, cal tenir en compte que els endolcidors també tenen un paper fonamental en la textura de les preparacions; per això, en ocasions especials com les festes de Nadal, si volem obtenir resultats concrets també podem fer servir altres endolcidors com:

• Sucre integral de canya o panela
• Sucre de coco
• Mel crua
• Concentrat de poma
• Xarop d’atzavara cru

Us animeu a preparar els torrons a casa aquest any? Us proposem una recepta boníssima preparada amb xocolata orgànica de qualitat, fruits secs, orellanes i un toc cítric. Us animem a fer-la!

Encara que la nutrició i la dietètica són disciplines que no paren d’evolucionar, cada cop sabem més coses d’alimentació saludable. Tenim clar que les verdures i les hortalisses han de ser la base de la dieta, que necessitem proteïna de qualitat (animal i/o vegetal), que els cereals han de ser integrals i no pas blancs, i sabem que els greixos no poden ser refinats, sinó de primera premsada en fred o provinents de fonts naturals com l’alvocat, les olives o els fruits secs.

Però, quan es tracta de l’alimentació dels mascotes, ho tenim igual de clar?

Com ha de ser l’alimentació de les mascotes?

A les botigues especialitzades d’animals podem trobar una grandíssima varietat de pinsos –per a petits, per a grans, per a problemes de salut digestius, urinaris, metabòlics…– i de moltes gammes diferents. Sovint ens atabalem i acabem comprant les marques més conegudes o comercials, però… us heu parat a llegir-ne les etiquetes?

Si ho feu, us sorprendrà veure que, sovint –i especialment en els pinsos més barats–, els primers ingredients que hi apareixen són grans o derivats dels cereals, soja i greixos vegetals. Si els gats i els gossos són carnívors, com és que els pinsos contenen aquests ingredients? Segurament com a estratègia per poder abaratir costos. És important, doncs, que, quan comprem pinso, mirem les etiquetes: les marques d’alimentació per a mascotes que indiquen tots i cadascun dels ingredients a l’apartat de composició solen ser més transparents, a diferència de les que fan servir termes genèrics com “greixos vegetals”, “cereals” o “derivats càrnics”. És evident que aquests tipus de pinsos no són els més fisiològics per als animals.

Si volem alimentar les mascotes de manera saludable hem de triar pinsos amb les característiques següents:

• Que la proteïna animal sigui el component principal, ja sigui carn o peix i, si pot ser, de bona qualitat.
• Que preferentment no contingui certs cereals que són més difícils de digerir i que, a més, no són un aliment fisiològic per a les mascotes: blat, blat de moro o soja. L’arròs és una excepció, perquè és un cereal fàcil de pair.
• Que tingui greixos de bona qualitat, com l’oli de salmó o l’oli de krill (d’origen marí), rics en omega-3. Un bon equilibri entre omega-3 i omega-6 (oli de gira-sol) té un efecte antiinflamatori i protegeix l’organisme de la mascota.
• Que no porti transgènics. Habitualment la soja i blat de moro que contenen els pinsos ho són.
• Que no contingui conservants, colorants ni saboritzants afegits.

A més, hi ha marques, com Retorn, que també inclouen prebiòtics per cuidar la flora intestinal.

Quin menjar compro? Sec, Semihumit o humit?

Aquest és un dels altres dubtes més freqüents, ja que, quan anem a comprar, podem trobar aliments secs (el pinso), amb una humitat del 14% o menys; semihumits (pinso amb una croqueta més tendra que el sec), amb una humitat del 14-60%, i els humits, amb una humitat del 60% o superior, que solen ser les llaunes. Quina opció és la millor?

Seria ideal fer una dieta variada perquè la mascota gaudeixi menjant! Per tant, el millor és combinar l’alimentació seca o semihumida amb la humida, ja que aporten beneficis diferents i alternar-les ofereix la possibilitat d’augmentar la varietat d’aliments dins la dieta de l’animal. L’alimentació humida aporta més aigua i, per tant, hidratació, augmenta la dilució de l’orina i evita els temuts càlculs renals. A més, també potencia el sabor del menjar. L’alimentació seca, en canvi, té un efecte beneficiós per a la dentadura, ja que ajuda a eliminar les restes de menjar i la manté més neta. A més, l’alimentació semihumida té una textura més tendra i suau, i resulta més fàcil de mastegar.

El més convenient és donar-los el menjar humit al matí o a la nit, perquè no es quedi gaire temps a la menjadora i no es faci malbé. Això sí, el menjar humit, igual que el pinso, ha de ser de bona qualitat! Amb ingredients naturals i fisiològics.

Retorn, per exemple, té una gamma de llaunes i mousses d’alta qualitat per a gossos, preparades amb pollastre, xai, peix o ren; i una gamma de llaunes naturals per a gats, elaborades amb tonyina, gambes, musclos, sardines, salmó, pollastre, conill o vedella. Un cop obertes les llaunes, és possible identificar els ingredients que contenen, ja que estan trossejats i no pas triturats!

Si voleu començar a donar una alimentació més sana i natural a la vostra mascota, és recomanable que no feu el canvi de cop, sinó gradualment, per tal d’ajudar el sistema digestiu de l’animal. El període ideal de transició i adaptació és de set a catorze dies. Podeu començar barrejant un 75% del pinso habitual amb un 25% de Retorn i, a poc a poc, augmentar el percentatge fins a arribar al 100%.

Cuideu la salut dels peluts!

Després de graduar-se en Publicitat i Relacions Públiques, la Mireia Galtés va decidir que volia enfocar els seus coneixements de comunicació en l’àmbit de l’alimentació i la nutrició. Va estudiar dietètica a l’IFPS Roger de Llúria i ara acaba el grau universitari de Nutrició Humana i Dietètica.

Ara fa cinc anys va crear el projecte “Lemon’s Secrets”, que, juntament amb la Judit Bastida, ha fet créixer fins al punt de tenir més de cinquanta mil seguidors a Instagram. Una comunitat que elles defineixen com a healthy, nutritious i tasty i que els serveix per compartir receptes i articles de nutrició perquè els que s’inicien en l’alimentació saludable puguin fer-ho amb criteri i gaudint del menjar sa.

Enguany han publicat ¡Cómete el mundo!, el seu primer llibre teoricopràctic dedicat als joves que volen aprendre a alimentar-se bé i rendir al màxim, i hem volgut entrevistar la Mireia perquè ens n’expliqui més detalls.

El vostre llibre, com també l’Instagram, desprèn joventut, passió i molta energia. Un esperit de menjar-se el món, tal com diu la portada. D’on neixen aquestes ganes de divulgar i d’explicar com es pot menjar més saludable? Com va néixer “Lemon’s Secrets”?

Va néixer de la meva passió per comunicar l’alimentació des d’una perspectiva saludable, però a la vegada deliciosa i nutritiva. Vaig iniciar el projecte durant el primer any d’estudis de dietètica i, amb la Judit, vam començar a fer receptes i a escriure articles de nutrició amb l’objectiu que els joves s’animessin a crear receptes sanes i bones. El que volem és que la gent gaudeixi amb el menjar.

Totes dues teniu formacions molt diferents. Com us complementeu a la cuina i dins el projecte “Lemon’s Secrets”?

La Judit va estudiar telecomunicacions i és qui porta la part més xef de “Lemon’s Secrets”. És qui sap fer plats dignes de restaurant i sempre busca aportar tocs especials amb salses i combinacions d’ingredients per tal d’obtenir un sabor deliciós. En canvi jo, que soc dietista i ara acabaré els estudis universitaris de nutrició, m’encarrego del vessant nutricional. Faig receptes més senzilles i busco explicar com combinar els aliments perquè els plats siguin nutritius i bons.

Al vostre Instagram hi ha moltes idees de plats saludables! Són receptes que formen part del vostre dia a dia? Com són els plats Lemon’s?

Sí, totes les receptes que publiquem formen part del nostre dia a dia! I el que tenen el comú tots els plats és que tenen molt color en forma, sobretot, de verdures i hortalisses. A més, busquem cuinar-les de manera creativa. Al nostre Instagram no veuràs la típica mongeta tendra bullida amb patata i prou, sinó que trobaràs un plat fàcil i original amb mongeta tendra.

A través de les xarxes també veiem que ets una gran amant de la cuina per lots per planificar carmanyoles saludables. Quan vas començar a posar-ho en pràctica?

Les carmanyoles que em preparava durant la meva primera època universitària, quan estudiava Publicitat i Relacions Públiques, eren molt insípides i poc nutritives. Després, quan vaig començar a estudiar dietètica i a fer més receptes a casa, em vaig adonar que només fent quatre plats, si els saps combinar bé, ja tens el menjar per tota la setmana. Ara mateix, com que cuino per a mi sola, és una manera de menjar variat sense haver de cuinar gaires plats diferents. Em va molt bé per estalviar temps a la cuina.

Com t’organitzes quan cuines per lots ('Batchcooking')? Quins bàsics tens sempre?

Primer de tot penso en les verdures i hortalisses de temporada i les cuino de manera diferent. Faig un saltat, una crema o, fins i tot, un plat cru. Després penso en els aliments amb què les complementaré. No falten mai llegums ni tubercles com el moniato, de temporada ara mateix. També hi puc afegir cereals integrals, conserves de peix o ou.

El llibre es defineix com una “guia de menjar sa per a principiants” i realment ho és! Hi ha vint passos que ajuden a conèixer tots els aliments per poder entendre quins cal potenciar i quins s’han d’evitar. Com recomaneu seguir-los? Quins són els més importants pels que hauríem de començar?

Els vint passos són importants, ja que, al cap i a la fi,  la clau és la sinergia de tots. Els primers passos són més informatius, ja que expliquen com dur-los a terme, i els següents tracten els grups d’aliments. Expliquem les propietats de cada un i proposem buscar la millor versió de cada aliment.

També dediqueu un apartat destacat a l’esmorzar. Per què? Què fem malament en aquest àpat normalment?

El que fem malament és que consumim un excés de pa, cereals d’esmorzar i d’altres productes rics en carbohidrats refinats que augmenten els nivells de sucre en sang molt ràpid i després baixen, cosa que fa que, al cap d’una hora, tornem a tenir gana. Així entrem en un cercle viciós en què ara mengem un croissant, després un altre cafè amb sucre, una galeta… o qualsevol cosa per picar no saludable.

Si comencéssim el dia, però, amb un esmorzar nutritiu com els que proposem al llibre, que són rics en carbohidrats, greixos saludables i proteïna, veuríem com la jornada comença millor. Al llibre, a més, també parlem d’altres temes, com què passa si ens llevem al mati i no tenim gana i us donem trucs i consells.

Quin és l’esmorzar que més t’agrada quan vols rendir al màxim?

A mi m’agrada molt esmorzar creps americanes de flocs de civada amb ou i plàtan! Són molt bones, amb una dolçor suau i molt nutritives. També m’agrada menjar torrades amb alvocat i sèsam o púding de chía amb granola casolana.

Els vostres primers seguidors van poder gaudir de les Lemon’s Box, un recull amb moltes receptes saludables. El llibre n’és una adaptació o hi ha informació i receptes diferents?

Les Lemon’s Box contenien targetes amb tot tipus de receptes i hi explicàvem les propietats nutricionals de l’ingredient principal. Per exemple, si una recepta era una amanida de cigrons, hi explicàvem les propietats d’aquest llegum. En canvi, amb el llibre, hem recopilat receptes bàsiques nostres, moltes de les quals no eren a les Lemon’s Box. Són receptes amb la mateixa filosofia que la que segueixen les que publiquem al nostre Instagram, al nostre blog o les que fem en tallers o a les Lemon’s Night, sopars saludables que de tant en tant organitzem amb els seguidors.

A part de l’Instagram i el llibre, al vostre web també hi podem trobar molta informació! Hi teniu receptes, articles i la Lemon’s Academy! Explica’ns com va sorgir aquesta idea i què hi podem trobar.

Com a dietista, m’agrada molt divulgar i fer tallers presencials. De totes maneres, sé que sovint això és una limitació per a molts seguidors que no són de Barcelona. Aleshores, la Lemon’s Academy va néixer per oferir tots aquests tallers, que podríem fer presencialment, de manera virtual. Tenim una cuina 100% lemonera on gravem tots els vídeos per als cursos. Tenim un taller de carmanyoles saludables, un taller per aprendre a combinar bé els aliments, un taller per aprimar-se de manera sana… Cursos diferents a l’abast de tothom.

Caram! No pareu! I quins reptes nous teniu per al 2020?

Volem continuar divulgant l’alimentació saludable, fent més receptes i creant contingut específic nou, enfocat a temes que ens han demanat els seguidors com l’esport, la menstruació… i altres temes que ens encantaria tractar.

S’acosta Nadal i, probablement, molts de nosaltres ja pensem en tots els plats que prepararem. I si ens plantegem unes festes més o menys saludables, segurament farem algunes preparacions amb peix. Què us sembla un lluç en salsa verda amb cloïsses? Uns entrants amb salmó fumat? Un deliciós ceviche de llobarro o uns rotllets de rap embolicats en bacó?

Menjar peix és imprescindible (si no som vegans o vegetarians, evidentment) ja que aporta omega-3, un nutrient essencial –el cos no el pot produir per si sol–, amb propietats molt beneficioses per a la salut i que, per desgràcia, no és tan habitual com hauria de ser a la nostra dieta.

On trobem omega-3?

Hi ha diferents tipus de omega-3, entre els quals destaquen el DHA, EPA i ALA.

• El DHA i EPA són al peix blau (salmó, sardines, sorell, verat, arengades, anxoves, seitons…), marisc, algues i aliments que han estat fortificats amb omega-3, com llet, iogurt, margarina, entre d’altres.
• En canvi, l’ALA és d’origen vegetal i es troba en les llavors de lli, chía, cànem, nous, avellanes, verdures de fulla verda… No obstant això, perquè es pugui absorbir cal convertir-lo a DHA i EPA.

Quins beneficis tenen els omega-3?

Els omega-3 són una família d’àcids grassos essencials molt necessaris per al benestar. Sobretot, per al cor, cervell, articulacions, sistema immunitari i vista, especialment rellevants per al desenvolupament del fetus i en edat de creixement. Entre altres beneficis, els omega-3:

• Regulen els nivells de colesterol (redueixen els triglicèrids) i pressió sanguínia.
• Participen en el desenvolupament correcte del fetus.
• Participen en la neurogènesi (formació neurones durant la gestació).
• Ajuden a combatre la depressió i ansietat.
• Ajuden al funcionament normal de cor.
• Milloren la funció cognitiva, bon desenvolupament cerebral, funció i manteniment.
• Milloren la funció de les articulacions.
• Ajuden a reduir la inflamació (útil en malalties autoimmunes o inflamatòries).
• Són essencials per produir serotonina, l’hormona de la felicitat.

Obtenim prou omega-3 a partir dels aliments?

No és gaire comú que la gent consumeixi peix dues o tres vegades a la setmana i és important dir que no tots els peixos contenen la mateixa quantitat d’omega-3. Per això cal intentar consumir peix blau; les millors opcions són els petits, per la gran quantitat de mercuri que contenen espècies més grans com la tonyina, el tauró o el peix emperador i que poden resultar molt perjudicials per a la salut. A més, és bo augmentar el consum de fruits secs i llavors, com a complement.

Malgrat tot, no sempre absorbim de forma correcta els nutrients dels aliments, ja sigui perquè el cos està inflamat, per una alimentació baixa en aquest nutrient, per una mala cocció dels productes (sabíeu que, si fregim el peix, podem oxidar i fer desaparèixer gran part de l’omega-3?), per al·lèrgies alimentàries o simplement per culpa de dietes poc equilibrades. Per això és molt recomanable consumir diàriament complements com l’Omega-3 de Möller’s.

A Möller’s trobareu diversos productes que poden ser una bona alternativa i complement per a aquests casos. Per als seus productes, amb certificació DNV, fan servir fetge de bacallà procedent de l’Àrtic Noruec, que conté més antioxidants naturals, cosa que permet garantir que aquests omega-3, que es troben en quantitat concentrada, no s’oxiden tan fàcilment. A més, aquests complements també inclouen vitamines A, D i E; motiu pel qual també contribueixen al funcionament normal del sistema immune, preserven la visió o protegeixen les cèl·lules del dany oxidatiu, entre altres beneficis.

Últim esforç per acabar l’any… d’aquí a molt poc estrenem dècada! Què i quant hem après aquest any? Quantes coses hem posat en pràctica? Dotze mesos després d’haver-nos fet nous propòsits, quants n’hem assolit? Mengem millor? Tenim bona salut? Som feliços? Hem pres decisions? Cada vegada que comença un any, no tenim ni idea de com acabarà, què ens depararà la vida, però en tot cas el que ve sempre és el millor perquè evolucionem.

Fotos: Becky Lawton

A més de fer aquestes reflexions, en època de festes no puc deixar de recordar les celebracions en família de quan era petita, els plats tradicionals, els sabors i olors… Un dels clàssics a casa meva era el panettone, dolç típic italià que és bàsicament un pa dolç amb afegits: xocolata, fruits secs caramel·litzats o fruita confitada, per exemple.

És un plat que demana força temps d’elaboració i cocció, per això n’he fet una versió més fàcil i ràpida, i mini. Concretament cap en una tassa. De tota manera, com les comparacions són odioses, no diré que és el mateix, sinó que l’anomenarem “Tribut al panettone” o “Panettone a la tassa”, sense gluten i adaptable per a dietes veganes.

Què necessitarem?

• Farina de coco: una alternativa a la farina de cereals; és molt versàtil, fàcil de digerir i no té gluten.
• Farina d’ametlles: aporta molt bona textura i un sabor deliciós, a més de greix saludable.
• Llet vegetal: és la part líquida que necessita la barreja.
• Ou o substitut vegà: si no consumiu ous, podeu fer servir farina de lli per crear el que es coneix com a “ou de lli”; barrejant aquesta farina amb líquid, obtenim una textura similar a l’ou i la funcionalitat de lligar la massa.
• Endolcidor: podeu posar-hi una mica de l’endolcidor que vulgueu o bé decantar-vos per opcions més naturals com puré de dàtils, xarop d’auró, sucre de coco. Si ho preferiu, també podeu fer servir endolcidors com esteviol o eritritol.

Us convido a posar en pràctica la recepta i us desitjo el millor per a l’any que ja arriba!

Fotos: Becky Lawton

La toxicitat no la rebem només a través dels aliments, sinó que també la podem absorbir a través del contacte amb certs materials. És important cuidar l’alimentació, però hem d’entendre que també ho són els estris que fem servir per cuinar. Per això, aprendre a triar bé pot resultar primordial per a la salut i evitarà que ens hàgim d’enfrontar a disruptors endocrins o altres problemes que puguin derivar-se’n.

Segurament us han parlat del titani, de l’acer inoxidable, de la ceràmica, del ferro i d’una altra sèrie de materials que potser no coneixeu. Tot això pot resultar molt confús i fer que ens tornem bojos a l’hora de triar la millor opció. Quina paella és la més saludable? Quina és la menys problemàtica? Com l’he cuidar?

L’auge d’aquests materials ha estat causat per la necessitat de trobar alternatives al problemàtic tefló, aquest material sintètic que fa que no s’enganxi res a la paella però que té capacitat d’acumular-se tant al medi com al cos dels éssers vius. S’ha associat a diferents malalties i s’ha vist que té un gran efecte com a disruptor endocrí.

Per això, tot i que no hi ha una única resposta vàlida universal, sí que podem parlar sobre les millors i pitjors alternatives que, actualment, hi ha al mercat. Així us podreu fer una idea una mica més clara d’on podeu anar quan vulgueu adquirir algun producte nou.

Les pitjors alternatives

• Alumini: aquest material es fa servir de manera habitual tant en paelles o per cuinar (la famosa papillota) com en envasos d’aliments (com les llaunes). El problema de l’alumini és que pot tenir possibles efectes neurotòxics i s’ha relacionat amb diferents malalties neuronals i degeneratives. En qualsevol cas, és important vigilar especialment, sobretot si hi ha problemes renals. A més cal evitar fer servir aliments àcids per cuinar, ja que poden augmentar la capacitat de migració del material cap als ingredients.
• Esmalts amb plom: aquest material se sol trobar en recipients de ceràmica i també es pot acumular fàcilment a l’organisme i provocar problemes digestius, cansament o dificultat per descansar, entre altres efectes.
• Coure: el coure és un dels millors conductors de calor, però, per desgràcia, sol contenir estany i causar intoxicacions o acumulació en diversos òrgans, encara que de vegades només es fa servir com a cobertura de fons, de manera que no entra en contacte directe amb l’aliment (en aquest cas és important comprovar que hi hagi un revestiment adequat).

Les millors alternatives

• Ferro: si donem un ús adequat a aquest material, pot ser una bona alternativa i durar tota la vida. És una opció tradicional i, generalment, innòcua. És important afegir una mica d’oli d’oliva cada vegada que es renta per evitar que s’oxidi.
• Ferro fos: aquesta opció és més cara que l’anterior, però també pot durar tota la vida si es fa servir de manera adequada. Es fabrica amb motlles de sorra i de vegades s’esmalta per evitar que s’oxidi. És molt bona alternativa per cuinar aliments a la planxa.

El millor? Difonen la calor de forma adequada per tota la superfície, amb el temps creen una capa antiadherent natural i aguanten temperatures elevades.

El pitjor? És fàcil que els aliments s’hi enganxin les primeres vegades, s’han de cuidar força per evitar que s’oxidin i són pesades. A més, en alguns casos el ferro pot migrar cap als aliments (encara que això no és necessàriament problemàtic).

• Acer inoxidable: aquestes paelles són més lleugeres que les de ferro i són una bona opció per coure qualsevol tipus d’aliment a la planxa o fregit. A diferència dels altres, no demana cap manteniment especial.

El millor? Tenen preus més econòmics, són resistents i, a diferència de les paelles de ferro, no necessiten cap cura específica.

El pitjor? No condueixen la calor de la mateixa manera que les de ferro i poden donar problemes en persones al·lèrgiques al níquel, crom o molibdè, ja que poden contenir quantitats mínimes d’aquests materials.

• Revestiments de ceràmica: aquests revestiments van sorgir com a alternativa a les paelles de tefló. Són una bona alternativa, però, és important saber la qualitat del producte i comprovar que estigui certificat sense PFOA, PTFE o metalls pesats. El problema és que necessiten un manteniment força delicat i perden les propietats antiadherents amb el temps.
• Titani pur: aquest material és ideal per a qualsevol tipus de cocció. Els productes de titani s’han fet servir per elaborar pròtesis, peces d’aeronàutica i implants dentals gràcies a la seva innocuïtat i biocompatibilitat, entre altres beneficis.

El millor? Difon molt bé la calor, resisteix la corrosió, inhibeix el creixement bacterià, no s’enganxa, és un antiadherent durador, és lleuger i no allibera substàncies tòxiques.

El pitjor? Té un preu elevat.

Celebrar el Nadal sovint implica àpats interminables en què mengem de més i abusem d’aliments poc saludables, sucre i alcohol. Si no vigilem, aquests àpats ens saturen, i acabem sentint-nos empatxats, pesats i amb poca energia.

Però celebrar i compartir un àpat deliciós no està renyit amb la salut: només cal respectar uns criteris mínims per equilibrar els menús i gaudir sense que l’organisme se’n ressenti. I si aconsegueixes que els aperitius i entrants siguin 100% vegetals, plens del color i amb la vitalitat de les verdures, ja tens molt de guanyat!

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

En aquest taller deixarem via lliure a la creativitat per aprendre a preparar aperitius sans, creatius i molt originals que ajudaran a alleugerir i equilibrar els àpats nadalencs, se’ns posaran molt bé i sorprendran els convidats.  

Totes les receptes que prepararem són 100% vegetals i donarem prioritat als productes de temporada. També t’ensenyarem a emplatar els aperitius de manera artística i creativa, perquè llueixin a taula.

Totes les receptes són sense gluten, lactis, sucre ni farines refinades.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

INCLOU

· Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats
· Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Àpat-degustació de tots els plats preparats

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Aquests dies, a les portes del Nadal, ens hem llevat i ens n’hem anat a dormir amb les notícies sobre la cimera per l’emergència climàtica COP25 que s’ha celebrat aquests dies a Madrid. Mentrestant, seguim comprant i fem llistes interminables de regals de Nadal. Comprar per comprar i regalar per regalar… En contra del consumisme atroç i d’arribar a casa amb bosses plenes d’infinitat d’objectes adquirits sense pensar gaire, hi ha una manera molt més amable i responsable de comprar amb consciència regals útils, atractius i sostenibles. A l’Ets tenim un repte: fer que aquest Nadal els regals siguin eines per viure de forma més sostenible!

La clau per a un Nadal sostenible és planificar. Si ho deixem tot per a l’últim moment tenim més possibilitats d’acabar comprant regals en una gran superfície, menjant torrons del supermercat i decorant amb garlandes d’un sol ús adquirides en basars.

Primer de tot, cal investigar una mica quines són les aficions de l’altra persona i quins regals li poden ser d’utilitat. No hem de comprar simplement per consumir, sinó que hem de fer un regal pràctic, necessari i que perduri.

Els consells que mostrem a continuació poden servir tant per a regals de Nadal com per a qualsevol altra celebració important.

Què podem regalar aquestes festes per fer-les més sostenibles?

Regaleu objectes reutilitzables que ajudin a reduir la quantitat de residus que generem:

• Carmanyoles o embolcalls reutilitzables per portar l’esmorzar o el berenar.
• Tassa o got reutilitzable per beure aigua o altres begudes, com ara te, infusions o cafè abans d’entrar a treballar.
• Cantimplora per reomplir-la d’aigua tantes vegades com calgui.
• Tapes flexibles o extensibles per guardar el menjar a la nevera.
• Bosses de tela reutilitzables per anar a comprar. Ara en moltes botigues també n’hi ha de més petites per a la fruita i la verdura.
• Recipients d’acer inoxidable per congelar en comptes del paper film o carmanyoles de plàstic.
• Filtres reutilitzables per al te o infusions, així com càpsules reutilitzables per al cafè.
• Piles reutilitzables de diverses mides amb carregador.
• Draps de tela de tota la vida per eliminar el paper de cuina.

Regals que ajuden el planeta:

• Regaleu una cistella de productes alimentaris locals, de temporada, ecològics i de comerç just.
• Si sabeu que l’altra persona té espai a casa i li agrada conrear aliments, un bon regal pot ser un lot per crear un hort urbà o un compostador.
• Un bon regal personal i original pot ser un de fet per vosaltres mateixos. Feu manualitats aprofitant material que ja tingueu.
• Regaleu objectes que ja no feu servir i que encara estiguin en bon estat. També trobareu molts objectes interessants en mercats de segona mà.
• Oferiu-vos per fer coses que sabeu que l’altra persona necessita (cuinar, fer de cangur una tarda, reparar algun electrodomèstic…)
• Si voleu comprar roba o productes cosmètics, assegureu-vos que realment en necessita i millor si són productes ecològics i artesanals.

Si busqueu idees per regalar o prepareu la vostra llista de regals i voleu sortir de la norma, feu regals sostenibles, ecològics i sense residus (Zero Waste). A banda de totes aquestes idees, a l’Ets tenim el regal perfecte!

Xevi Verdaguer no deixa mai de sorprendre. A la tendència a promocionar el vegetarianisme ara s’hi suma la de diversificar l’alimentació i la de no seguir permanentment dietes radicals de les que es posen de moda, com la dieta cetogènica o corrents com dietes restrictives sense gluten, histamina i FODMAP. Tot i que ell és un dels promotors d’eliminar certs aliments, com els rics en histamina, el psiconeuroimmunòleg ara s’aproxima al públic d’una manera diferent.

En aquesta xerrada, Xevi Verdaguer explica les últimes novetats relacionades amb la microbiota intestinal. Per exemple, els darrers estudis assenyalen que els fongs i els virus poden ser determinants a l’hora de desestabilitzar-la.

Per què no hauríem de deixar la fructosa o la lactosa per sempre són alguns dels interrogants que Xevi Verdaguer ens desvetlla en aquesta xerrada plena de novetats.

La xerrada és en castellà i és gratuïta per als socis d’Etselquemenges.

Hi ha vitamines que resulten indispensables per estar sans. No obstant això, segons el tipus d’alimentació que fem, potser tindrem els nivells d’alguna una mica baixos. Per això, és imprescindible aportar-ne una bona dosi.

Hi ha dues vitamines que és fàcil que gran part de la població tingui en menys quantitat de la recomanable. Estem parlant, en concret, de la vitamina D i la vitamina B12.

Quan hi ha un dèficit d’alguna de les dues, és probable que apareguin símptomes com fatiga, debilitat general, mareig, esgotament o depressió incipient, entre d’altres. I sovint les persones no entenen per què es troben malament. Però per què són imprescindibles aquestes vitamines?

La vitamina D, la vitamina del sol

Encara que visquem en un país assolellat la major part de l’any, us sorprendria saber la quantitat de gent que té dèficit d’aquesta vitamina (o, més ben dit, hormona). Això és per què, tot i ser reconeguts pel nostre bon clima, ens passem la major part del temps tancats sota sostre i, per tant, no ens exposem al sol tant com ho hauríem de fer.

L’exposició al sol és vital, ja que, gràcies al contacte dels rajos UV-B amb la pell, podem fabricar aquesta vitamina. El problema principal és que, per poder absorbir-la de forma adequada, cal exposar-nos al sol cada dia i sense protecció durant un cert període de temps. Aquest període variarà segons el color de la pell que tinguem, encara que sempre hem de vigilar de no cremar-nos.

La vitamina D reforça el sistema immune (s’han associat patologies autoimmunes i nivells baixos de vitamina D) i també afavoreix la producció de cèl·lules sanguínies que inhibeixen les reaccions inflamatòries de el cos. A més, és bona per normalitzar la funció muscular i el nivell de calci en la sang, mantenir els ossos en condicions normals i assimilar bé el fòsfor. 

Quins són els símptomes d’uns nivells baixos de vitamina D? 

Els símptomes del dèficit de vitamina D són molt variats i poden anar des d’un augment d’infeccions, asma, malalties inflamatòries de l’intestí, artritis, pèrdua de cabells o dermatitis atòpica, entre d’altres.

La vitamina B12, imprescindible en la dieta vegana

La vitamina B12 és imprescindible per a tota la població. No obstant això, les persones que mengen proteïna animal de forma habitual, tret que tinguin algun tipus de patologia, probablement tindran nivells adequats en sang. Però, si parlem de dietes veganes o vegetarianes, l’administració d’aquesta vitamina és indispensable. De la mateixa manera, pot arribar a ser molt necessària per a les persones amb problemes d’absorció.

La vitamina B12 s’absorbeix a l’intestí. El problema és que, quan hi ha problemes d’absorció, aquest pas no es fa de manera correcta i això pot provocar un dèficit.

La vitamina B12 és essencial per a la síntesi d’ADN i la divisió cel·lular; la producció de sang i el funcionament de sistema nerviós i immune; la normalització del metabolisme energètic i de l’homocisteïna, la producció de glòbuls vermells i la funció psicològica i la reducció del cansament i la fatiga.

Quins símptomes provoquen els nivells baixos de B12?

Els símptomes poden ser realment greus i afectar neurològicament o neuropsiquiàtricament (somnolència durant el dia, insomni, cames cansades, problemes de sensibilitat o de concentració) i una sèrie de molèsties difuses.

Com podem assegurar una bona absorció de la B12?

Una bona forma és assimilar la vitamina B12 a través de la mucosa bucal. Per això és una bona idea optar per preparats sublinguals (pastilles per xuclar), que permeten absorbir-la tant a través de l’intestí com a través de la boca, cosa que augmenta les probabilitats d’absorció.

Així doncs, una bona opció la trobem en les pastilles per xuclar de Raab, ja que, com que són sublinguals, s’absorbeixen de manera més eficaç. A més, són veganes, no tenen gluten, combinen totes dues vitamines i fan servir el xilitol com a única forma d’edulcorant. Tot un dos en un.

Durant les nits dels mesos de fred és ideal optar per preparacions que ens escalfin i ens reconfortin, però que alhora ens nodreixin i siguin fàcils de pair. Per això, avui us proposo una recepta amb verdures, moniato i ou: un plat complet, fàcil de preparar i molt saborós que podeu incorporar en el receptari setmanal de sopars sans.

Les verdures han de ser la base de l’alimentació i han de ser presents en cada àpat; per això són les protagonistes d’aquesta recepta. En aquest cas, les verdures que he fet servir són porro, alls, bolets xiitake, col kale i espinacs. No obstant això, també hi podeu posar ceba, col arrissada, pastanaga, bròquil… o altres verdures de temporada.

Per complementar les verdures i fer que la recepta sigui completa i nutritiva, les acompanyarem de moniato i ou.

El moniato és un tubercle molt nutritiu que aporta hidrats de carboni simples i complexos, vitamines C, E i B9 i provitamina A en forma de betacarotens, que ajuden a cuidar la pell i la vista, com també a mantenir una bona salut cardiovascular.
Habitualment el coem al forn o al vapor, però avui us ensenyaré una manera fàcil i deliciosa de fer-lo a la paella.

L’ou és un aliment molt complet que aporta proteïnes d’alt valor biològic i fàcils de pair, greixos saludables, vitamines A, E, D i del grup B, minerals com ferro, fòsfor, zinc, sofre o seleni i antioxidants carotenoides com luteïna i zeaxantina. També té colesterol, però això no és un problema! Quan consumim ou, el colesterol que ingerim no influeix en els nivells sanguinis.

Combinació d’aliments per dormir millor

Sabíeu que combinar aliments rics en triptòfan amb altres de rics en hidrats de carboni ens pot ajudar a agafar el son?

El triptòfan és un aminoàcid precursor de la serotonina, que també anomenem neurotransmissor de la felicitat, i que, alhora, és necessari per produir melatonina, l’hormona que ajuda a regular el cicle de son i vigília. Per tant, incloure aliments rics en triptòfan a l’hora de sopar –com peix, carns blanques, ou, llegums, alvocat, fruits secs o plàtan– ens pot ajudar a l’hora d’adormir-nos.

Doncs bé, si, a més, combineu aquests aliments amb uns altres que siguin rics en hidrats de carboni, com poden ser els cereals integrals, la patata o el moniato, facilitareu que el triptòfan entri al cervell i que, per tant, es converteixi en serotonina i, posteriorment, en melatonina. La raó és que, quan la insulina en sang augmenta després d’una ingesta d’hidrats de carboni, els aminoàcids competidors del triptòfan per creuar la barrera hematoencefàlica marxen a altres parts del cos i, per tant, el triptòfan, com que té menys competència, pot entrar al cervell més fàcilment.

Així doncs, si teniu problemes per adormir-vos, potser aquesta estratègia nutricional us serà útil, a més de sopar d’hora i lleuger i evitar estimulants, entre altres factors importants.

L’hora del sopar pot arribar a ser una tortura. La majoria de vegades no som conscients de la quantitat de temps i energia que invertim a pensar quines receptes saludables podem preparar per sopar, i després arribem a casa i acabem fent qualsevol cosa ràpidament que la majoria de les vegades no és sana ni bona. I si hem decidit endur-nos la carmanyola a la feina, feina extra!

La clau per a una nit sense estrès i una alimentació equilibrada, amb sopars fàcils i sans i carmanyoles senzilles i nutritives, consisteix a organitzar i programar els menús setmanals. Quan sabem quines receptes soparem i què hem de comprar, ens traiem un gran pes de sobre.

Amb aquest curs, ens oblidarem de l’estrès de pensar què soparem aquest hivern, ens assegurarem de portar carmanyoles delicioses a la feina i aprofitarem millor el temps a la cuina. Així estarem ben nodrits i tindrem prou energia fins i tot en les setmanes més frenètiques. Sabrem exactament què prepararem, amb tots els passos i una llista d’ingredients que ens permetrà tenir-ho tot a punt per començar.

La coach i xef María Llamas té molts anys d’experiència al capdavant de cuines professionals, creant plats i planificant els processos de producció. Sap com cal organitzar-se per ser més eficient davant dels fogons i, en aquest curs, compartirà molts trucs de cuina i salut per aprofitar al màxim el temps i els ingredients.

T’agradaria sopar cada dia un plat bo i saludable, però quan arribes a casa tens tan poca energia que no se t’ocorre res?

Penses que menjar de carmanyola és el més avorrit del món?

Creus que no tens temps per cuinar de manera saludable?

Aquest és el teu curs! Aprendràs a crear sopars d’hivern deliciosos que podràs transformar senzillament en carmanyoles nutritives i atractives, que et proporcionaran nutrients i felicitat!

Receptes i continguts del curs

CURS VEGETARIÀ: 13 receptes 100% vegetarianes / CURS FLEXITARIÀ: 2 receptes omnívores i 11 vegetarianes

10 idees de carmanyola basades en els sopars del curs

Consells per preparar sopars saludables i ràpids

La teoria de la carmanyola + Idees de carmanyola

Planificació setmanal

7 passos per a una sopa perfecta

Cocció de cereals i llegums