Després de quatre anys de fer tallers, hem vist que les hamburgueses vegetals sempre tenen molt d’èxit: són bones, fàcils i econòmiques; per això, us oferim un taller per aprendre a fer-ne. El taller us donarà la base, no sols per fer les receptes que treballem a classe, sinò per improvissar aprofitant  els ingredients  que tingueu a casa.

PROGRAMA

Aprendre a preparar nosaltres mateixos hamburgueses vegetals no només és més saludable, sinó també més econòmic, ja que aprofitarem restes de verdures, cereals i llegums que tenim a casa. Un curs imprescindible per a tots els que volen aprendre a fer cuina nutritiva, ràpida i saborosa al mateix temps.

QUI

El curs va a càrrec de David Olivé, xef i pastisser format a l’Escola Hoffman de Barcelona, professor de l’Institut Roger de Llúria on actualment imparteix cursos de cuina pels alumnes. S’ha format en cuina energètica i vegetariana.

INCLOU

· Dossier amb el receptari de les receptes cuinades a classe.
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
· Degustació de tots els plats preparats.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

És molt probable que alguna vegada us hàgiu plantejat menjar de manera més saludable amb el canvi d’any. I és probable també que no ho hàgiu aconseguit del tot. Un dels motius més habituals, a banda de la força de voluntat, és la poca disposició de temps per cuinar receptes saludables. Aquest mes de gener plantegem dues opcions per aconseguir-ho: la primera passa per la cuina, i la segona, perquè algú cuini sa 100% per vosaltres. Les combinem totes dues?

Opció 1: torna als fogons

La primera opció per tornar a cuinar és apuntar-se al curs virtual “Del sopar al tàper”. Si no tornem a entrar a la cuina i hi dediquem un cert esforç, continuarem amb paquets i processats i amb els remordiments que no ho fem prou bé i de saber que podem millorar molts hàbits adquirits, que potser hauríem de revisar, ja que la nutrició és una ciència molt viva i no tots els consells nutricionals valen.

Aquest gener aprendrem a fer sopars d’hivern saníssims que, a més, ens serviran, per preparar el tàper de l’endemà –o fins i tot un parell– per dur a la feina.

Farem cuina d’aprofitament i del sopar de diumenge encara en menjarem dimarts. Voleu saber com?

Amb la María Llamas, xef i coach nutricional, hem preparat un curs participatiu de 15 dies per cuinar i menjar plegats sopars i tàpers i per saber com fer-ho a partir d’ara tot el 2020. Agafareu idees que us serviran per sempre!

Us heu fet algun d’aquests propòsits aquest 2020?

• Menjar més sa.
• Planificar els menús per tenir més organització a casa.
• Reaprofitar els sopars per preparar el tàper de l’endemà.
• Aprendre receptes més variades.

ACONSEGUIU-HO TOT AMB EL CURS EN LÍNIA “DEL SOPAR AL TÀPER”

15 dies de sopars d’hivern amb propostes de tàper, planificació i reaprofitament del menjar amb María Llamas.

Opció 2: comprar menjar preparat saludable

I si penseu que algun cop no tindreu temps per entrar a la cuina, aquesta és la millor opció que us proposem avui.

Compreu plats preparats saludables per rebre’ls a casa o a la feina, però que siguin sans de veritat. Això no és fàcil i s’ha de fer amb garanties. On anem nosaltres? A Freefood.

El projecte de la Marina i en David és autèntic des del dia que, al barri de Sarrià de Barcelona, van obrir Freefood, una botiga de productes ecològics, de temporada i 100% sense gluten molt ben escollits que, amb els anys, s’ha convertit en un projecte empresarial diversificat en què els menús setmanals són els protagonistes autèntics.

Cada setmana proposen un menú de 8 plats (4 primers i 4 segons). El criteri que segueixen per elaborar els plats és extraordinari. Sempre hi ha cremes de verdures i de tubercles, saltats de verdures amb pseudocereals i cereals, receptes amb llegums, pastissos salats amb verdures variades i fajol o plats ja famosos, com el pastís paleo de vedella o les llenties estofades. Fan una oferta variada per satisfer totes les opcions alimentàries i no avorrir. Cada setmana és una sorpresa ben saludable! Recordeu, Freefood només treballa amb producte 100% ecològic, biodinàmic, de proximitat i de temporada amb receptes sense gluten ni lactis.

Els 8 plats els lliuren de cop, envasats al buit per conservar al màxim les propietats i en racions individuals: així només cal obrir, escalfar i emplatar. Aquesta és la gran diferència respecte del model tradicional de menjar a domicili, perquè amb totes les receptes es poden fer combinacions diferents: si un dia ja portem una amanida a la feina, només ens en menjarem un; un altre dia tindrem molta gana i ens en menjarem dos i un altre dia, cap, perquè haurem improvisat un dinar amb un amic. Per tant, continuarem tenint paquets al buit a la nevera per quan els necessitem i amb una data de caducitat aproximada de set dies. Es conserven perfectament també al congelador.

La Marina i en David ens aconsellen escalfar la bosseta envasada al buit, que no té BPA, en una olla amb aigua calenta. Fins i tot es pot escalfar l’aigua amb un bullidor, afegir la bossa i l’aigua calenta en una olla, esperar uns cinc minuts, obrir la bosseta, emplatar i gaudir. D’aquesta manera, semblarà que el plat sigui acabat de fer. Així de senzilla és la proposta de Freefood.

Voleu provar Freefood ara mateix?

Encarregueu el primer menú amb un 20% de descompte amb el cupó: ETSFREEFOOD. *Descompte vàlid fins al 31 de gener.

En una escala de l’u a increïble, com de bé us sentiu quan prepareu amb antelació els àpats per dur a la feina? I és que tots sabem que els matins són caòtics, el temps vola, de cop i volta ja som al migdia i tenim una gana de llop i, voilà, tenim un tàper deliciós i nutritiu que ens espera. I és que, amb uns petits ajustos, podem transformar els sopars en carmanyoles exquisides que ens aportin els nutrients que necessitem per afrontar la resta de la tarda amb energia.

Això justament és el que oferim en el nostre últim curs virtual “Del sopar al tàper”, amb el qual volem ajudar a organitzar els sopars d’una manera equilibrada i saborosa, i ensenyar a convertir-los en carmanyoles de luxe per triomfar a la feina. Les propostes que oferim són saludables, estan elaborades amb ingredients naturals, són fàcils de preparar i el millor és que són delicioses. Us estareu cuidant sense ni tan sols adonar-vos-en.

Quan tenim organització, un pla, no ens saltarem cap àpat; sabrem sempre que tenim un plat excepcional esperant-nos, una font de nutrients sempre disponible per donar al cos el que necessita, ja sigui descans i calma o força i energia.

El sopar que us presento és una variant vegetariana del plat tradicional de la cuina xinesa. És molt senzill, però molt saborós, tant que us transportarà al menjar xinès a domicili que veieu a les vostres sèries favorites, només que molt millor: fet a casa, més saludable i, sincerament, millor que el menjar per endur convencional.

• Primer, segellem la coliflor.
• Segon, li donem sabor amb una salsa.
• I finalment, la posem en bols i l’enriquim amb guarnicions.

Segellar la coliflor abans de marinar-la fa que s’estovi i s’obri, cosa que crea una superfície més gran perquè el líquid de marinar s’hi enganxi i s’hi impregni. Si es marina crua, es cremarà abans que la coliflor estigui tendra.

I sí, la coliflor és bona, però el veritable secret d’aquesta recepta s’amaga a la salsa: una barreja de sabors, dolç, salat i picant que la diferencia de les altres salses. I les nous són essencials: són el punt secret, carregades amb omega-3, que donen un toc “carnívor” a aquest sopar vegetarià.

Si voleu un sopar més lleuger, suggereixo que serviu aquesta recepta en “bols” d’enciam i la completeu amb alvocat, anacards i unes llavors de sèsam. Si voleu un àpat més complet i energètic, serviu-la amb quinoa o arròs vermell. Aquest plat és ideal per endur perquè la textura i els sabors es conserven la mar de bé.

La cúrcuma és una espècie aromàtica que està de moda, però moltes de les propietats que té ja es coneixen des de fa milers d’anys a l’Àsia.

Ha estat un ingredient imprescindible en molts plats de la cuina asiàtica per donar un toc de color i sabor i, a més, es fa servir com a colorant tèxtil. Avui dia es fa servir en gastronomia, en la indústria alimentària, en medicina, cosmètica natural i, fins i tot, en celebracions (bodes i naixements) i ritus espirituals.

La cúrcuma (Curcuma Longa L.) és una planta de la família de les zingiberàcies, originària del sud-est asiàtic, de la zona meridional del Vietnam i de les Índies Orientals. És una planta tropical que creix en terres càlides-humides, herbàcia i perenne, que es planta a l’abril-maig. Té unes arrels o tubercles oblongs i palmats, arrugats i marrons per fora i d’un color taronja intens per dins.

Cúrcuma prové del nom aràbic antic de la planta, Kurkum, més coneguda com a safrà; de fet, es diu que la cúrcuma és el safrà asiàtic.

Les propietats nutricionals principals de la cúrcuma

La cúrcuma es baixa en greixos i calories; bàsicament es compon de carbohidrats

És rica en minerals, com, per exemple:

• Potassi, necessari per transmetre i generar l'impuls nerviós.
• Fòsfor, que regula el trànsit intestinal i, per tant, contribueix a millorar el sistema digestiu.
• Magnesi, essencial per a moltes reaccions bioquímiques del cos, incloent la contracció i relaxació muscular, la funció nerviosa, l'activitat cardíaca, la salut òssia, la producció hormonal o el metabolisme energètic.

En menor quantitat, també conté:

• Calci, necessari per a la salut d’ossos i dents.
• Coure, un oligoelement amb efectes positius sobre la salut cardíaca.
• Zinc, necessari en molts processos metabòlics, participa en la síntesi de proteïnes i insulina, és crucial per al sistema immunològic i ajuda a cicatritzar ferides.
• Ferro, molt necessari perquè forma part de l'hemoglobina, que transporta l'oxigen i el diòxid de carboni.

És una bona font de de les següents vitamines:

• Vitamina C, que reforça el sistema immunològic i és necessària per produir col·lagen i per absorbir el ferro.
• Vitamina E, amb acció antioxidant ajuda a prevenir l'envelliment prematur.

En menor proporció, també conté:

• Vitamina K, que ajuda el cos a construir ossos i teixits saludables a través de les proteïnes. També produeix proteïnes que ajuden a coagular la sang.
• Vitamines del grup B (B1, B3, B6 i B9), relacionades amb el metabolisme cel·lular, afavoreixen el funcionament correcte del sistema digestiu i, a més, són molt importants per a les funcions cerebrals i per al sistema nerviós.

La cúrcuma també descata per contenir:

• Fibra dietètica, que regula el trànsit intestinal i, per tant, contribueix a millorar el sistema digestiu.
• Compostos fenòlics. És rica en fitoquímics curcuminoides, com la curcumina, un compost fenòlic amb propietats medicinals importants.

7 efectes de la cúrcuma sobre l’organisme

La ingesta diària recomanable de cúrcuma no ha de superar 1 mg de curcumina per quilo de pes i 0,3 mg de cúrcuma per quilo de pes.

1. Efecte antiinflamatori que li confereix la seva concentració de curcumina ; per tant, és molt beneficiosa per a l'artritis reumatoide, psoriasi, altres malalties inflamatòries i per prevenir l'arterioesclerosi múltiple. La curcumina és capaç de modular el senyal de les citocines, un tipus de molècules proinflamatòries.
2. Té funcions hepatoprotectores i de protecció gastrointestinal, ja que inhibeix l'activació de diversos factors de transcripció que tenen un paper clau en la inflamació dels intestins.
3. Se li atribueixen efectes anticancerígens, perquè té capacitat de reduir el creixement de tumors i modular els problemes secundaris associats al càncer com fatiga, depressió o insomni.
   La doctora Odile Fernández especifica que “per a les persones amb càncer, la dosi de cúrcuma diària hauria de ser de, com a mínim, de 3 grams cada vuit hores”.
4. Té una acció antimicrobiana, gràcies a la curcumina, perquè inhibeix el creixement de bacteris patògens, virus i fongs (incloent Candida albicans, Candida krusei i Candida parapsilosis).
5. Els últims estudis demostren que la curcumina també pot prevenir l'acumulació de plaques beta-amiloide, que es relaciona amb la malaltia de l'Alzheimer.
6. Diferents estudis “in vivo” mostren la capacitat de la curcumina a l'hora de reduir l'estrès, millorar la irritabilitat i l'ansietat, modular la depressió i els mecanismes neurotransmissors modificant el senyal cel·lular.
7. També pot ajudar els esportistes quan hi ha inflamació induïda per l'exercici i dolor muscular, ja que millora la recuperació i el rendiment.

Canvis vitals segons la medicina tradicional xina

Tradicionalment, la medicina tradicional xinesa i aiurvèdica l'han fet servir per alleugerar problemes digestius, com a antiinflamatori i de manera tòpica perquè va molt bé per cicatritzar ferides. A més, també se n’han servit per donar suport a la funció hepàtica i tractar la icterícia.

Gràcies a les seves propietats cicatritzants i antioxidants, es fa servir en forma de pasta com a remei casolà per a les cremades solars i com a ajuda per regenerar pell malmesa i envellida.

Tanmateix, com que té propietats astringents, es fa servir en format oli essencial aromatitzant i en crema per tractar la caspa, com a colorant per als cabells i per estimular el creixement capil·lar.

La medicina tradicional xinesa la considera un antidepressiu natural i la fa servir per tractar la depressió, la tristesa i la infelicitat. La cúrcuma estimula el sistema nerviós, activa el sistema immunitari i desperta l’estat d’ànim. Per això, és ideal per reduir els nivells d’estrès, ja que augmenta la serotonina.

Què cal tenir en compte quan consumim cúrcuma?

• Té poca biodisponibilitat.

És el problema principal de la curcumina, ja que el consum exclusiu de cúrcuma no garanteix els beneficis esmentats, ja sigui per mala absorció, metabolisme ràpid i/o eliminació ràpida; combinada amb altres substàncies en podem millorar radicalment l’absorció.

Per exemple, la piperina, el component actiu principal del pebre negre fa que la curcumina sigui un 2.000% més biodisponible; combinar-la amb fosfolípids (greixos) i te verd també n’augmenta la biodisponibilitat.

• Interacciona amb els anticoagulants.

La cúrcuma reforça l'efecte dels anticoagulants. Si preneu aquests medicaments, ho heu de consultar al metge.

• Contraindicada a dosis altes en casos de:
  • Càlculs biliars o afeccions de toxicitat hepàtica greu.
  • Úlcera gàstrica o intestinal per possible irritació de la mucosa.
  • Insuficiència cardíaca congestiva (cal consultar-ho al metge).
  • Cerca d’embaràs, perquè pot tenir un efecte antiovulació.
• Desaconsellada durant l’embaràs i la lactància per manca d’estudis; tampoc es recomana en infants i adolescents de menys de divuit anys.

Recepta de Curcuma Latte amb rosquilles de poma d'Adriana Ortemberg

La cúrcuma a la cuina

Al mercat trobem cúrcuma fresca o seca en pols. Els rizomes es cuinen de 30 a 45 minuts i després s'assequen al sol o en forns industrials i es molen.

A la cuina la podem fer servir fresca (més aromàtica i suau) o en pols (més intensa en sabor i color) i s'inclou en moltes mescles de curri, mostasses, salses, adobats, infusions, sucs, batuts... També ens pot servir per donar sabor i color a diferents guisats, sopes, patés o hummus.

Per conservar-la, val més comprar-ne poca i guardar-la tapada en un ambient sec i fred, protegit de la llum, la calor i l'aire. Si en comprem per consumir-la fresca, val més moldre-la o ratllar-la just abans de fer-la servir.

Les 10 millors receptes amb cúrcuma

Descobreix les receptes que et proposen els nostres xefs, nutricionistes i dietistes per treure el màxim partit a la cúrcuma:

1. Oli enriquit amb cúrcuma i pebre negre
2. Croquetes de mill amb cúrcuma de Montse Vallory
3. Curcuma Latte amb rosquilles de poma d’Adriana Ortemberg
4. Pastís marbrejat de carbassó, cacau i cúrcuma d’Adriana Ortemberg
5. “Migas” cremoses de tofu d’Adriana Ortemberg
6. Torrades de moniato amb maionesa de cúrcuma d'Adriana Ortemberg
7. Llet de cúrcuma de Montse Reus
8. Curri de carbassa fred de Mireia Galtés
9. Makis de coliflor amb salsa antiinflamatòria de Mireia Galtés
10. Crema freda de pastanaga, cúrcuma i gingebre de Gina Estapé

Tot el que no hem d’oblidar de la cúrcuma

La cúrcuma és una espècie aromàtica amb un gran poder antiinflamatori, disminueix els problemes digestius, és beneficiosa per a la pell i és anticoagulant.

Per absorbir-la millor, cal combinar-la amb piperina i està desaconsellat fer-ne servir dosis gaire grans.

La beguda Kombutxa, de la companyia Mūn Ferments, serà present a la XIIa edició de la gala dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, que se celebra el proper diumenge 19 de gener, a l’Auditori Fòrum del CCIB, a Barcelona. Aquest te fermentat se servirà als assistents de la festa, que, per primera vegada, tindran una opció innovadora, sense alcohol i saludable, amb bombolles naturals i refrescants, per celebrar uns guardons que reconeixen les millors pel·lícules, artistes i tècnics del sector cinematogràfic català.

Més enllà del cinema, l’Acadèmia aprofita el seu aparador per donar a conèixer col·laboradors gastronòmics que oferiran als assistents productes de proximitat. És el cas d’Avellanes de Reus, que ja hi són presents des dels inicis dels premis; de l’empresa d’olives Blai Peris, que té olivades ecològiques, o del conegut Forn Mistral.

Aquest any, entra als Premis Gaudí la Federació Catalana DOP-IGP,  que representa més de 265 elaboradors i més de 20.000 agricultors i ramaders catalans i ho fa oferint als convidats propostes molt originals que combinen els diversos aliments amb la distinció/protecció d’origen.

Entre les begudes, destaquen la cocteleria de proximitat A Cocktail Time By Gerard Ruiz, inspirada en el territori i els seus productes, així com la col·laboració amb Cafès Novell.

A la festa que es fa després de la gala, els convidats podran degustar una selecció de vins blancs, negres i rosats gràcies a DO Catalunya. Com a novetat, enguany també hi haurà una beguda rica en probiòtics: Kombutxa. D’aquesta manera, i com ja passa des de fa anys als Oscar de Hollywood, els assistents a la festa de després del lliurament dels Gaudí, podran tastar aquesta beguda, que s’elabora seguint fidelment el mètode tradicional nascut fa més de dos mil anys a l’Àsia i que és tota una tendència gastronòmica arreu del món, ja que és molt versàtil a l’hora de fer còctels i receptes.

Kombutxa, a més, també causa furor entre els que segueixen una alimentació saludable. Com tots els fermentats que no han estat pasteuritzats, Kombutxa conté probiòtics naturals, ajuda a pair i millora la immunitat, segons apunten alguns estudis. Kombutxa s’ha convertit, d’aquesta manera, en una autèntica alternativa als refrescos i a les begudes de baixa graduació alcohòlica.

La companyia Mūn Ferments està situada a Mataró, al Maresme. Va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de posar al mercat la versió més saludable del te kombutxa, que també és conegut com a te de la immortalitat gràcies a les propietats que li atorga el seu singular procés de fermentació.

Actualment, la marca ja disposa de vuit varietats, que distribueix en tres mil punts de venda i mitjançant una botiga en línia.

S’estima que un 20% de la població adulta té intolerància a la fructosa en algun grau. Es tracta d’una incapacitat per digerir i absorbir aquest sucre a l’intestí prim, que passa tal qual al còlon, on és fermentat per bacteris, cosa que provoca gasos i diarrea.

Els enteròcits, que són les cèl·lules de l’intestí, tenen diverses funcions, com actuar com a barrera de protecció i participar en la digestió. Aquestes cèl·lules alliberen enzims que descomponen les substàncies més complexes en altres de més simples, i també expressen transportadors, que són els que s’ocupen que aquestes substàncies o nutrients travessin la barrera intestinal.

Intolerància a la fructosa i sobrecreixement bacterià (SIBO)

La intolerància a la fructosa sol conviure amb un sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO). De fet, quan hi ha SIBO, com que la mucosa intestinal es malmet i s’inflama, no aconsegueix fer les seves funcions correctament, fet que en molts casos genera altres intoleràncies, a la histamina o la lactosa, per exemple. El resultat va molt més enllà de les molèsties digestives, ja que genera deficiències nutricionals i afecta els sistemes immunitari i neuroendocrí.

La dieta baixa en FODMAP és un protocol que restringeix la ingesta de determinats sucres de cadena curta, com la fructosa, i que ha mostrat bons resultats per controlar el SIBO. Hi ha diverses llistes d’aliments baixos en aquest tipus de sucres que serveixen de guia. Després, la realitat és que cada persona les hauria d’adaptar a la seva realitat. De manera general, cal deixar de banda les fruites amb més fructosa, com la poma, la pera, les cireres o el préssec, però també algunes verdures com la ceba, l’all, el pebrot, les carxofes, les cols i, per descomptat, sucre, mel, melasses, xarops, lactosa i edulcorants tipus sorbitol o xilitol.

Entre els aliments permesos, hi ha, en principi, els que tenen menys fructosa, com el plàtan, alguns cítrics, les magranes, la pinya, els fruits de bosc, el carbassó, la pastanaga o la patata. Les llistes, com hem dit, no són exactes i depenen, principalment, del nivell de sensibilitat. Com que la simptomatologia és molt immediata, és força fàcil detectar quines fruites i verdures convé deixar de banda i quines es poden seguir menjant. Si cal endolcir, la millor alternativa són les fulles d’estèvia.

La part complicada d’aquesta dieta és que deixa de banda aliments que són saludables, com la majoria de les fruites, verdures i alguns llegums, però, com diu el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, no hauríem de mantenir aquest tipus d’alimentació gaire temps.

Per tornar a prendre fructosa, primer cal reparar l’intestí

Xevi Verdaguer explica que, els que tenen aquest desajust, no haurien de renunciar a la fructosa per sempre. Atès que el problema és a l’intestí prim, el que s’ha de fer és, efectivament, limitar el contacte amb aquest tipus de sucre alhora que es repara l’intestí.

Si recuperem la mucosa intestinal i la microbiota, també estarem recuperant l’activitat enzimàtica i els transportadors i, per tant, la capacitat per metabolitzar la fructosa. Això demana temps i requereix, a més, una alimentació i hàbits que afavoreixin un procés antiinflamatori i reparador de les parets del lumen de l’intestí.

Així, cal limitar també altres substàncies proinflamatòries com el gluten i optar per aliments rics en omega-3, com els peixos blaus petits, llavors de lli i chía, espècies com la cúrcuma i el pebre, oli de coco, brous d’ossos, i fins i tot plantejar-nos, amb l’ajuda d’un terapeuta, algun suplement per reparar la mucosa.

També pot ser útil recórrer a algunes plantes amb efecte antibiòtic, ja que controlaran el sobrecreixement bacterià que possiblement conviu amb la intolerància a la fructosa. L’orenga o la menta, per exemple, tenen acció antisèptica i poden donar suport al procés de neteja per reduir la disbiosi.

La reintroducció, un procés que demana paciència

Passat un temps, quan la simptomatologia cedeixi, es poden anar reintroduint un a un els aliments que abans feien mal (o que se sospitava que feien mal). Cal tenir molta paciència, però, segons explica Verdaguer, cal proposar-se tornar a prendre aquests aliments una vegada que l’intestí funcioni correctament.

Si soleu comprar en un supermercat ecològic o botiga d’alimentació i dietètica, potser heu vist un producte que s’assembla als fideus d’arròs o a algun altre tipus de noodles asiàtics amb el nom “Glucomannan de konjac” escrit a l’etiqueta. Possiblement us heu preguntat què era o, directament, heu passat de llarg.

Si a més d’això, sou uns freaks de l’alimentació saludable –no esteu sols– potser n’heu buscat informació a Internet i, en aquest cas, encara esteu més confosos: És un “aliment miracle” que aprima o una estafa que promet resultats inassequibles?

Glucomannan de konjac, aliat o estafa?

Doncs, com en gairebé tot a la vida, res és blanc o negre: ni el fet de consumir un aliment en si –i de manera aïllada– fa que algú es tregui de sobre els quilos de més que “carrega” des de fa anys, ni incloure’l en una estratègia dietètica dissenyada per perdre pes és necessàriament inútil o perjudicial.

En aquest sentit, ho tenim clar: els aliments miracle no existeixen. Hem de situar-los sempre en el context d’una dieta variada, saludable i rica en nutrients. Deixem de buscar resultats immediats, miracles, o triomfs sense esforç. Baixar de pes no és una loteria que depengui d’un cop de sort, és una carrera de fons.

Què és el konjac?

El konjac és una planta originària del sud-est asiàtic, la Xina i el Japó. També es coneix amb el nom “llengua del diable”, pel color i la forma punxeguda de la flor.

Aquest tubercle és molt ric en fibra, especialment en glucomannan, un tipus de fibra dietètica soluble en aigua. És aquest mucílag, que té una gran capacitat d’absorbir aigua i alguns nutrients com el greix –sense comprometre l’absorció de minerals com calci, ferro, coure o zinc– el responsable que el konjac s’hagi fet un nom en els últims anys entre les dietes d’aprimament.

Tenint això present, i més enllà del fet que s’hagi posat de moda –un factor que cada vegada pren més importància en l’alimentació saludable–, deu tenir algun benefici si s’ha fet un lloc en el gran nínxol de mercat que ocupen els productes per perdre pes. Analitzem-ho.

En quins formats trobem el glucomannan de konjac?

A casa nostra –i a tot Europa– solem trobar-lo en forma de pasta, que s’aconsegueix barrejant la farina d’aquest tubercle asiàtic amb aigua, després de passar per un procés de purificació pel qual s’aïlla el glucomannan de la resta de fibra (midó) del tubercle.

Els podem trobar en els formats de:

• Espaguetis shirataki (‘cascada blanca’, en japonès), en són el format més popular.
• També se’n comercialitza arròs (gohan)
• Fins i tot, làmines per fer lasanya.
• També es ven com a farina –que podem fer servir com a substitut de la gelatina-.
• I fins i tot com a complement, en càpsules.
• La indústria alimentària el fa servir també com a emulsionant i espessidor (l’any 2006 va ser aprovat per la UE amb el codi E-425-ii)^[1], i pot servir per substituir el greix (en embotits) o proteïnes (gluten).

Fora de l’àmbit dietètic, es fa servir per fer esponges de neteja facial i corporal i, en bolquers i tovalloletes sanitàries, com a absorbent.

A l’Àsia oriental l’ús és molt més estès i, a més de les formes de presentació que trobem aquí, també s’usa per fer tofu o un gel que es pot afegir a daus a les sopes o com a substitut del peix (l’olor de la farina s’hi assembla).

Propietats nutricionals del konjac

El tubercle del konjac conté entre un 49 i un 60% de glucomannan, un 10-30% d’altres fibres (midons), un 2,6-7% de minerals –entre els quals destaquen zinc, crom i fòsfor–, un 5-14% de proteïna i 3-5% de sucres solubles. També s’han identificat carotens, colina i vitamines del grup B (B1, B2 i B3), així com serotonina i derivats, en el tubercle fresc.

Els processos d’extracció i purificació que es fan per obtenir la farina de konjac i aïllar-ne el glucomannan poden afectar-ne la qualitat en termes de propietats fisicoquímiques  –en aquests processos sempre hi ha pèrdues de micronutrients, com minerals o vitamines– i se n’eliminen les impureses, el midó, les proteïnes i els sucres de baix pes molecular.

I això en què es tradueix, nutricionalment? Doncs en què la pasta de konjac aporta només 7 kcal per 100 g, és molt baixa en carbohidrats (0,5 g per 100 g) i no té sucres lliures, que són els més disponibles i, per tant, els que generen pics en els nivells de glucosa en sang; per això és apte també per a persones amb diabetis.

Efectivitat del glucomannan a l’hora de perdre pes

Més enllà de ser molt baix en calories, l’efectivitat del glucomannan a l’hora d’aprimar-se radica en la gran capacitat que té d’absorbir aigua (fins a 50 vegades el seu pes); això fa que s’infli a l’estómac i produeixi sensació de sacietat. A més, com que augmenta la viscositat del contingut gastrointestinal, aquesta sensació dura més. Per això, els productes fets amb glucomannan són especialment interessants en casos de “grans menjadors”, que sempre tenen gana.

Sigui com sigui, si decidim introduir el konjac en una estratègia dietètica per perdre pes, ho haurem de fer combinant-lo amb altres aliments que aportin sabor –el glucomannan no té gust– i els nutrients necessaris per estar sans: verdures i fruites riques en vitamines i antioxidants, proteïna vegetal i/o animal de qualitat i greixos saludables (fruits secs, peix blau petit, pernil ibèric o d’ànec, oli d’oliva verge extra, olives, oli de coco, ghee…), entre d’altres.

No es tracta de menjar pasta de konjac quatre dies a la setmana i arròs els altres tres, ja que, si ho fem així, estarem deixant de consumir altres aliments nutricionalment més interessants. Ara bé, si, ja sigui per perdre pes o per controlar el sucre en sang, consumim pasta de glucomannan de konjac un parell de cops a la setmana per substituir la pasta de blat refinada –sempre acompanyada de verdures, greix i proteïna de qualitat– tindrem un plat saciant sense comprometre la salut.

Per descomptat, cal acompanyar la dieta d’exercici físic –que, a banda de tenir molts beneficis per a la salut física afavoreix el benestar emocional–, i altres tècniques de relaxació per reduir l’estrès i l’ansietat, molt relacionats amb l’obesitat.

Altres beneficis del consum de glucomanan de konjac

El glucomannan ens pot ajudar a:

• Millorar la salut de la microbiota intestinal, gràcies a un efecte prebiòtic.
  El glucomannan, que no pot ser hidrolitzat pels enzims del tracte intestinal, sí que és degradat al còlon pels enzims de la microbiota mitjançant una fermentació anaeròbia (sense oxigen), a partir de la qual es formen gasos i àcids grassos de cadena curta que afavoreixen l’augment de bacteris benignes i la disminució dels patògens.
• Prevenir o tractar el restrenyiment*.
  Prendre 3-4 g de glucomannan diaris durant tres mesos contribueix a regular el ritme d’evacuació intestinal, perquè s’augmenta la massa bacteriana al còlon i perquè s’estimula la motilitat del còlon i el moviment intestinal.
• Reduir el colesterol total i el “dolent” (LDL)*.
  El glucomannan estimula l’excreció fecal de colesterol i en disminueix l’absorció intestinal.
• Evitar els pics de glucosa en sang*.
  Com que és molt viscós, el glucomannan alenteix l’absorció intestinal dels sucres, i evita que els nivells de glucosa en sang s’elevin de manera brusca després de menjar hidrats. Si es repeteixen contínuament, els pics de glucosa poden provocar resistència a la insulina. Per això està indicat per a persones amb diabetis tipus 2.
• Ajudar en cas d’hipotiroïdisme.
  Alguns estudis apunten –tot i que no hi ha resultats concloents– que el glucomannan també és capaç de reduir els nivells d’hormones tiroidals T3 i T4, amb la qual cosa seria útil també en casos d’hipertiroïdisme.

*Aquests beneficis són comuns a tots els tipus de fibra soluble.

Des de la medicina tradicional xinesa, el konjac s’ha fet servir des de fa segles en format gel com a remei en tractaments de desintoxicació, supressió tumoral, alleujament de l’estasi sanguínia i liquació de flegma. Els indígenes xinesos també l’han consumit des de fa més de dos mil anys per tractar l’asma, els refredats, les hèrnies, el mal de pit, les cremades i en desordres hematològics i de la pell.

Inconvenients i contraindicacions en el consum de glucomannan

Prendre glucomannan de konjac pot produir flatulències o molèsties abdominals, que se solen evitar si s’introdueix a la dieta de manera gradual. De totes maneres, és millor que no en prengueu si teniu problemes intestinals.

Tot i que el konjac s’ha consumit des de fa segles a l’Orient sense que se n’hagi vist cap altre efecte advers, d’ençà que s’ha fet tan popular a Occident i s’ha comercialitzat en forma de complement dietètic, ha causat obstruccions esofàgiques. Això és perquè el contacte amb l’aigua pot fer que s’inflin abans d’arribar a l’estómac. Per això, la complementació de glucomannan s’ha deixat de comercialitzar en forma de comprimits i actualment es troba en càpsula, que evita l’absorció d’aigua abans que arribi a l’estómac.

Si preneu medicació, és recomanable que la separeu de la ingesta de glucomannan per tal d’evitar una possible disminució en la seva biodisponibilitat i absorció.

 Algunes idees per incloure el konjac a la dieta

Si voleu incloure el konjac als menús sense trencar-vos gaire el cap, podeu fer qualsevol recepta de fideus asiàtics i substituir-los per pasta de konjac. Només cal tenir en compte que el temps de cocció varia (segurament calen uns 2 o 3 minuts menys, segons el fabricant), i que, com que el glucomannan absorbeix molta aigua, n’haureu de fer servir més en cas que vulgueu afegir-lo a una sopa.

Aquí teniu algunes receptes que podeu adaptar:

• Sopa ramen vegetal amb tempeh cruixent (substituïu els espaguetis de carbassó per fideus de konjac). Recepta de Cristina Manyer.
• Tallarines thai de primavera (substituïu les tallarines d’arròs per tallarines o fideus de konjac). Recepta de Cristina Arroyo.
• Sushi vegetal (substituïu l’arròs per pasta de konjac en forma de gra). Recepta de Bernard Benbassat.

També podeu provar d’adaptar qualsevol recepta de pasta italiana, però tingueu en compte que el glucomannan no té gaire gust (s’impregna del sabor dels altres ingredients) i que té una textura gelatinosa.

Bibliografia

• Chua, M., Baldwin, T.C., Hocking, T.J., & Chan K. (2010). Traditional uses and potential health benefits of Amorphophallus konjac K. Koch ex N.E.Br. Journal of Ethnopharmacology, 128, 268-278.
• Official Journal of the European Union (2012). COMMISSION REGULATION (EU) No 231/2012 of 9 March 2012 laying down specifications for food additives listed in Annexes II and III to Regulation (EC) No 1333/2008 of the European Parliament and of the Council
• Keithley, J. K., Swanson, B., Mikolaitis, S. L., DeMeo, M., Zeller, J. M., Fogg, L., Adamji, J. (2013). Safety and Efficacy of Glucomannan for Weight Loss in Overweight and Moderately Obese Adults. Journal of obesity.
• Lamkey, J.W. (2009). Nonstarch hydrocolloids. En R. Tarté (Ed.). Ingredients in Meat Products: Properties, Functionality and Applications (57-81). Berlin, Germany: Springer-Verlag.
• González-Canga, A., Fernández-Martínez, N., Sahagún, A.M., García-Vieitez, J.J., Díez-Liébana, M.J., Calle-Pardo, A.P., Castro-Robles, L.J., & Sierra-Vega, M. (2004). Glucomannan de konjac: propiedades y aplicaciones terapéuticas. Nutrición Hospitalaria, 19, 45-50.
• Azezli, A.D., Bayraktaroglu, T., Orhan, Y. (2007).The use of konjac glucomannan to lower serum thyroid hormones in hyperthyroidism. J Am Coll Nutr. 2007 Dec;26(6):663-8.
• ^[1] https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/?uri=CELEX%3A32012R0231

Laura Blanco Noel
Estudiant en pràctiques de Grau Superior de Dietètica a l’IFPS Roger de Llúria

Durant els mesos de fred, els plats de cullera com els guisats i els estofats són els reis de la gran majoria de cuines. Receptes contundents, nutritives i amb ingredients reals, ja que solen preparar-se amb verdures, tubercles i llegums i/o proteïna animal (pollastre, carn, peix o marisc).

Avui compartim set receptes amb cullera perquè aquests mesos d’hivern pugueu nodrir i escalfar l’organisme:

Les dietistes d’Etselquemenges Gina Estapé i Pilar Rodrigáñez proposen un menú 100% saludable amb aliments d’hivern. En aquesta xerrada entendreu com heu de combinar els 3 àpats del dia, i quins aliments i quins grups d’aliments heu d’incloure diàriament als vostres plats.

Aquí veureu el pas a pas de com hem de construir un menú perquè sigueu capaços, després, de fer-ne variacions perquè l’adapteu per a totes les setmanes de l’hivern i mengeu bé i sempre diferent.

Arriba un any nou i una dècada nova que porten eclipsis i previsió de conjuncions planetàries importants i molt intenses. Els planetes influeixen sobre la salut i pensaments i hauríem d’aprofitar-ne el flux energètic per millorar les nostres vides.

Ingredients curatius

Avui us presento una amanida multicolor de quinoa, flors de coliflor morada i bròquil, amb un extra de vitamines i minerals revitalitzants amb fruita fresca de temporada i una salsa deliciosa feta amb tahina, gingebre i poderosa llima. Hi conflueixen ingredients que integren energies amb un potencial curatiu i capacitat regenerant alts que ens nodriran durant el camí cap al canvi, just i necessari, a un model integratiu nou, transformador, holístic i participatiu que ens permetrà revitalitzar la terra.

Un pas important per a una transformació conscient autèntica és que, com a consumidors, siguem responsables i consolidem un consum de proximitat i de temporada. Així, ajudarem a protegir el nostre patrimoni agroalimentari. Per a aquesta recepta he fet servir taronges de València, poma i pera de Lleida i caqui de les Canàries. Consumir productes de proximitat ens assegura qualitat, preus més interessants i un impacte ecològic més baix.

Aquesta amanida té una textura cruixent i un sabor intens gràcies al bròquil i a la coliflor morada gairebé crues (per aprofitar-ne tot el potencial). Les verdures crucíferes com la col, el bròquil, la coliflor, la col llombarda, les cols de Brussel·les, el rave, el nap o la ruca tenen moltes propietats medicinals que ajuden a prevenir malalties degeneratives i a estimular el sistema immune.

A l’Estat espanyol hi ha pocs productors de llima de cultiu ecològic però cada vegada hi ha més demanda d’aquest cítric tan poderós i deliciós. Són riques en antioxidants i tenen efectes antibiòtics; augmenten la producció de bilis, de manera que, a més de contribuir a prevenir els càlculs biliars, milloren el sistema natural d’eliminació de residus. Es fa visible, cada vegada amb més intensitat, la necessitat de renovar de dalt a baix la relació que mantenim amb els recursos de la natura, amb els diners i amb les formes i tradicions que governen el món; les velles formes de funcionament ens desvitalitzen del tot. Amb aquesta amanida tèbia plena d’energia vital podrem començar a transformar-nos individualment, ja que, tal com deia Gandhi, el canvi que volem veure en el món comença a casa nostra.

La indústria làctica es reinventa constantment per adaptar-se al mercat i no perdre la seva parcel·la. Primer van treure’n el greix per fer llet semidesnatada o desnatada; després la van enriquir amb calci o omega-3 (llet funcional); van apostar per la llet sense lactosa per fer-la més “digestiva” i ara ja se sumen a la revolució de les begudes vegetals.

Kefir

Com que molta gent deixava de consumir llet perquè havia de córrer al lavabo o se li inflava la panxa, no va ser cap mala idea crear una llet sense lactosa per a aquest nínxol. Publicitàriament ho fan tan bé que s’ha creat una imatge falsa que la llet sense lactosa és més saludable i moltes persones han fet el canvi sense saber ben bé el perquè.

Què és la lactosa

La lactosa és la part d’hidrat de carboni dels lactis. Mentre som lactants, el cos fabrica un enzim anomenat lactasa que fa de tisora i divideix la lactosa en dues molècules (glucosa i galactosa). A mesura que ens fem grans, fabriquem menys lactasa perquè evolutivament se suposa que ja no consumirem més lactis, i això genera una simptomatologia digestiva desagradable que va des de la distensió abdominal fins als gasos, femtes pastoses o diarrea.

Hi ha persones que no s’han vist afectades per aquesta reducció genètica programada i que, com que continuen fabricant lactasa, poden pair perfectament els lactis. A tot el món, només un 30% ha fet aquesta mutació evolutiva i a l’Estat espanyol la dada és molt superior, ja que arriba a un 70%.

Malgrat això, el consum de llet sense lactosa no para de créixer. Molta gent que no té intolerància s’apunta a la moda de la llet sense lactosa perquè es pensa que és més lleugera, digestiva o saludable.

Llet sense lactosa o llet amb lactasa?

L’inconvenient més gran dels lactis no és la lactosa ni el greix, és la proteïna de la llet. De fet, encara que els anuncis diguin que la llet és sense lactosa o baixa en lactosa, en realitat el que passa és que la indústria làctica afegeix la tisora (lactasa) que ajuda a digerir la llet. Eliminar la lactosa seria un procés molt costós. És molt més econòmic imitar la natura i afegir l’enzim que ajuda a digerir aquest hidrat.

El que molta gent no sap o no s’ha plantejat és que si realment no té cap intolerància i fabrica de manera natural lactasa pot ser contraproduent. Si el cos rep l’enzim de manera exògena fabricarà menys lactasa endògena.

De fet, segons Xevi Verdaguer, ens interessa tenir prou bacteris sans que fabriquin lactasa per poder digerir la lactosa, ja que és un bon prebiòtic que ajuda a millorar els bífidus i els lactobacils. Per tant, la solució no és evitar la lactosa, tal i com explica a la xerrada Las “dietas sin” no siven para siempre. El que recomana el psiconeuroimmunòleg és restablir la microbiota en cas d’intolerància per tenir bacteris que fabriquin lactasa i poder pair la lactosa a l’intestí prim, ja que així, com que no fermentarà, no generarà cap símptoma un cop arribi al còlon.

Els 4 criteris per triar els millors lactis

Una bona manera de poder introduir petites quantitats de lactis a la dieta és seguir aquestes quatre recomanacions.

• Fermentats: el formatge semicurat, el quefir o el iogurt no solen causar tants problemes perquè en el procés de fermentació una part de la lactosa es transforma en àcid làctic. A més, en aquest procés es forma lactasa i, per això, els fermentats es paeixen millor que la llet.
• De cabra o ovella: tenen un tipus de proteïna (B-caseïna-A2) més semblant a la llet materna, que la fa més digestiva.
• Sencers: descarteu els lactis desnatats o semidesnatats i trieu-los sempre sencers, que conserven tot el greix. Un altre dels tòpics que hem de desmuntar és pensar que el greix dels lactis és perjudicial. La creuada contra el greix (oli d’oliva verge, ous o peix blau) també va afectar els lactis i encara molta gent es decanta pels desnatats o light.
• Ecològics: evitarem els agroquímics (pesticides i herbicides) que s’apliquen en el cultiu d’aliment de les vaques i també els fàrmacs de la cria intensiva.

Saps que t’has de cuidar, que has de menjar bé, que hauries de cuinar coses bones, saludables i variades encara que només sigui per a tu… però, al final, gairebé cada dia et fa mandra o se’t fa tard! I com que estàs sol, doncs passes amb qualsevol cosa.

Tant si vius sol cada dia com si comparteixes pis amb gent que no cuida gens l’alimentació, o si tens dies en què els fills se’n van amb la teva exparella i només has de cuinar per a tu, et proposem uns recursos senzills per organitzar el rebost i omplir la nevera d’una manera que et permeti cuinar en poca estona i quantitats prou petites perquè cada dia sigui variat, el menjar no se’t faci malbé i no haver de comprar gaire sovint.

QUI

María Llamas, coach nutricional formada al IIN Institute of Integrative Nutrition of New York. Graduada en Arts Culinaries pel Dublin Institute of Technology. Creadora de receptes i bloguera per a una vida més plena i saludable.

Ha treballat de xef executiva al Supermercat Obbio del 2015 al 2017 i, abans, a Dublín i a Cambodja.

Es la conductora del nou curs “Del sopar al tàper”, que comencem el proper 20 de gener a Etselquemenges.

INCLOU

· Receptari complet amb la informació oferta a classe
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
· Àpat-degustació de tots els plats preparats.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

El paradigma de deixar de posar atenció en les malalties, per posar atenció en la longevitat i la bona qualitat de vida per sobre dels 100 anys, ja és un fet. El dietista- nutricionista Marc Vergés ja fa temps que explora l’apassionant camp de la longevitat. Els experts com ell ja coneixen els mecanismes que arreu del planeta s’estan duent a terme per a nodrir el nostre cos d’unes cèl·lules més fortes i cada cop hi ha poblacions més longeves a tots els contintents, que segueixen les pautes que donarem en aquest programa.

La primera setmana parlarem de l’exterior, la pell i com el col·làgen, l’àcid hialurònic i els olis naturals ens hi poden ajudar. La segona setmana seguirem tots una dieta antiaging amb receptes amb el pas a pas. La tercera setmana entendrem que una de les claus de l’antiaging és la restricció calòrica i veurem com fer-ho i quins suplements són eficaços i per què.I la darrera setmana aprendrem exercicis facials i corporals per endarrerir l’envelliment..

És l’hora de fer un pas endavant en la teva salut.

Aquesta és la primera edició d’un programa online exclusiu, on s’abordaran temes molt diversos i que tractaran d’una forma integral i holística el coneixement del nostre cos, de com envellim i de quines tècniques no invasives ens permetran ajudar-lo a envellir millor i més tard.

El paradigma de deixar de posar atenció en les malalties, per posar atenció en la longevitat i la bona qualitat de vida per sobre dels 100 anys, ja és un fet. El dietista- nutricionista Marc Vergés ja fa temps que explora l’apassionant camp de la longevitat. Els experts com ell ja coneixen els mecanismes que arreu del planeta s’estan duent a terme per a nodrir el nostre cos d’unes cèl·lules més fortes i cada cop hi ha poblacions més longeves a tots els contintents, que segueixen les pautes que donarem en aquest programa.

La primera setmana parlarem de l’exterior, la pell i com el col·làgen, l’àcid hialurònic i els olis naturals ens hi poden ajudar. La segona setmana seguirem tots una dieta antiaging amb receptes amb el pas a pas. La tercera setmana entendrem que una de les claus de l’antiaging és la restricció calòrica i veurem com fer-ho i quins suplements són eficaços i per què.I la darrera setmana aprendrem exercicis facials i corporals per endarrerir l’envelliment.

És l’hora de fer un pas endavant en la teva salut.

Aquesta és la primera edició d’un programa online exclusiu, on s’abordaran temes molt diversos i que tractaran d’una forma integral i holística el coneixement del nostre cos, de com envellim i de quines tècniques no invasives ens permetran ajudar-lo a envellir millor i més tard.

És sabut que hi ha una relació molt estreta entre la vitamina C i el sistema immunitari. Aquesta vitamina, que els éssers humans no som capaços de sintetitzar, cal obtenir-la de manera externa, a través de l’alimentació o en forma de complements. Les dones embarassades, lactants i també les persones que fumen, en necessiten més.

A més de ser tenir propietats antioxidants que ajuden a contrarestar els efectes dels radicals lliures, l’àcid ascòrbic o vitamina C és una substància indispensable per formar anticossos, a més d’estimular la síntesi d’interferó i de ser broncodilatadora. És, sens dubte, la reina a l’hora de donar suport a les defenses.

La vitamina C en els aliments: un nutrient sensible

Hi aliments que són especialment rics en aquest micronutrient tan clau per reforçar el sistema immunitari.

Sempre s’ha recomanat un suc de taronja per evitar els refredats, perquè les taronges són una font important de vitamina C. No obstant això, els últims estudis indiquen que aquest remei casolà és efectiu per escurçar el temps de constipat, tot i que no evita per si sol que ens refredem.

Entre els aliments abundants en vitamina C, hi ha l’acerola, la gavarrera, els pebrots crus, el julivert, el bròquil i altres crucíferes, els créixens i els cítrics. És important tenir aquesta llista al cap per anar incorporant aquests aliments als àpats sempre que sigui possible i assegurar bons nivells d’aquesta vitamina, que ja hem vist que és tan valuosa, sobretot en aquesta època de l’any.

La mala notícia és que aquesta vitamina hidrosoluble és molt làbil, és a dir, es perd amb facilitat per exposició a la llum, a l’oxigen o a la calor. D’aquesta manera, qualsevol aliment del qual vulguem obtenir vitamina C, s’ha de prendre cru o poc cuinat, cosa que resulta més difícil en època de fred.

Gavarrera: vitamina C en abundància

Aquest fruit vermell provinent d’un arbust de la Patagònia argentina i xilena –el roser caní– és, després de l’acerola, l’aliment amb més vitamina C, de lluny. Mentre que 100 g de taronges contenen uns 50 mg d’aquesta vitamina, la mateixa quantitat de gavarrera en conté unes 10 vegades més.

Diferents estudis han assenyalat que, entre les varietats de gavarrera, n’hi ha una de superior pel que fa a principis actius. Aquesta varietat, que va rebre el nom d’AP-4, també destaca perquè conté àcids grassos omega-3 i omega-6.

De totes maneres, la gavarrera no és tan fàcil d’incorporar a la dieta més enllà d’una melmelada o un te. Per això, la manera més fàcil de beneficiar-se’n és, al menys en aquestes latituds, en forma de complement alimentari.

Una manera fàcil i efectiva de prendre gavarrera

La casa alemanya Raab Vitalfood ha elaborat un complement de màxima qualitat i fàcil de prendre: la gavarrera en pols. Es tracta d’un producte elaborat a partir de la polpa del fruit i de les llavors de la gavarrera AP-4, conreada a les zones altes dels Andes xilens. Les baies es recullen a mà quan el grau de maduració és òptim i, a continuació, s’assequen amb molta cura. La polpa i les llavors es transformen en una pols que segueix contenint els valuosos ingredients del fruit.

La gavarrera en pols de Raab Vitalfood conté vitamina C en grans quantitats i de manera molt disponible. Una culleradeta al dia ja pot tenir efectes positius per al sistema immunitari, sistema nerviós i teixits que necessiten aquest micronutrient (genives, dents, pell, ossos). A més, és molt fàcil de prendre: es pot barrejar en batuts, sucs o iogurt, però també es pot afegir a muslis o altres plats dolços.