Reducció del risc d’obesitat, millora de l’atenció infantil, alentiment de la davallada física durant l’envelliment… Hi ha molts beneficis que s’han relacionat amb el fet de viure a prop d’espais verds. Per primera vegada, un estudi liderat conjuntament per la Universitat de Bergen i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, apunta també al retard en l’aparició de la menopausa en dones.

Publicada a la revista Environment International, la investigació es basa en les dades de 1.955 dones participants en l’Estudi Europeu de Salut Respiratòria (ECRHS, per les sigles en anglès) i pertanyents a nou països diferents (Estat espanyol, França, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit, Suècia, Estònia, Islàndia i Noruega). Durant més de vint anys, les participants van respondre a diversos qüestionaris sobre hàbits de vida i estat de salut, es van sotmetre a anàlisis de sang i van rebre un seguiment sobre la quantitat de vegetació a prop de casa seva.

Menopausa i zones verdes

D’acord amb els resultats de l’estudi, les dones que viuen en àrees amb poca vegetació desenvolupen la menopausa 1,4 anys abans que les que viuen en veïnats amb força zones verdes. Així, l’edat mitjana a la qual van desenvolupar la menopausa les participants que viuen en zones amb nivells alts de vegetació va ser de 51,7 anys, mentre que les dones que viuen en zones pobres en espais verds rondaven els 50,3 anys.

El moment en què apareix la menopausa depèn de factors genètics i d’hàbits de vida com el tabaquisme, l’obesitat, l’activitat física i l’ús d’anticonceptius orals. L’associació amb els espais verds pot ser degut a diversos processos biològics.

“D’una banda, sabem que l’estrès provoca un augment del cortisol en sang i, segons apunten moltes investigacions, l’exposició als espais verds el redueix”, afirma Kai Triebner, primer autor de l’estudi i investigador visitant a ISGlobal.

“Els nivells baixos de cortisol s’han associat amb un augment en els nivells d’estradiol, una hormona sexual femenina molt important. Potser, les dones que viuen a prop d’espais verds tenen nivells més baixos de cortisol que els permeten mantenir alts els nivells d’estradiol i, per tant, passen més tard la menopausa”. D’altra banda, “l’exposició als espais verds s’associa també amb un descens en certes patologies mentals, com la depressió, que al seu torn s’ha relacionat amb una edat més primerenca en la menopausa”.

La menopausa, un indicador de salut

“La menopausa és un marcador de salut i pot relacionar-se tant amb patologies fisiològiques com mentals”, assegura Payam Dadvand, coordinador de l’estudi i investigador d’ISGlobal. De fet, a edats tardanes, aquest fenomen natural s’ha associat amb la supervivència general, l’esperança de vida i la reducció de la mortalitat. “Si es confirma, els resultats de la nostra investigació s’afegirien el ventall de proves que evidencien els beneficis dels espais verds per a la salut de les persones, a més d’ajudar a les administracions a implementar intervencions destinades a desaccelerar l’envelliment reproductiu en una societat com la nostra, en ràpida urbanització”.

L’enhorabona a tots els infants que formen part del sac exclusiu de famílies d’alt poder adquisitiu! Oficialment han deixat de formar part del grup de risc dels afectats per l’al·lèrgia alimentària més comuna (i mortal) entre infants i adolescents de quatre a disset anys dels Estats Units: l’al·lèrgia al cacauet.

La bona notícia és que el primer tractament contra les al·lèrgies al cacauet està a punt d’arribar al mercat i millorarà la qualitat de vida, aproximadament, de tres milions de nord-americans afectats per aquest mal. Feia temps que s’aplicaven petites dosis per induir la tolerància a les picades d’abella o a certes al·lèrgies com el pol·len, però empassar un al·lergen per generar tolerància és nou i revolucionari. La mala noticia, com gairebé sempre, és que quedarà a l’abast d’uns quants privilegiats i prou.

Segons el conseller delegat del laboratori Aimmune Therapeutics Inc., que té la patent mundial del fàrmac, “l’aprovació és un moment definitori que pot donar pas a una nova era en el tractament de l’al·lèrgia al cacauet i, a llarg termini, per tractar les al·lèrgies alimentàries en general”. El que omet aquest empresari tan entusiasta és que qui no tingui la cartera ben plena de bitllets seguirà tenint suors fredes cada cop que mossegui alguna cosa que pugui tenir el fruit sec amagat.

I és que el cost d’adquisició a l’engròs del fàrmac, anomenat Palforzia, serà de 890 dòlars al mes, independentment de la fase de dosificació del pacient. Això sense sumar el que costen les dotze visites mèdiques durant els primers sis mesos. Si funciona a ple rendiment, els cacauets seran només la primera pedra del camí, perquè després serà posar fi la resta d’al·lèrgies alimentàries.

Però si una cosa és ben certa, en aquesta primera fase de moltes preguntes i poques respostes, és que els nanos que deixin de prendre la dosi diària quedaran desprotegits. És aquesta dependència el que ha provocat que les previsions de mercat siguin més que optimistes, fins al punt d’indicar que la venta del fàrmac pot assolir fàcilment els mil milions de dòlars l’any 2024. I això només és el principi.

Si ens hi parem a pensar detingudament, hi ha un públic objectiu millor per a un producte nou que uns pares desesperats perquè el seu fill no tingui pànic de menjar fora de casa? La resposta importa més aviat poc a l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA), que, amb la seva decisió incomprensible d’acceptar un preu desorbitat, ha deixat fora d’una volada moltes –massa– famílies nord-americanes o de qualsevol procedència.

No sé pas si entrem en “una nova era per solucionar les al·lèrgies alimentàries”, el que sí que sembla és que estem entrant en una era en què la cura de les al·lèrgies alimentàries pot segregar perillosament els infants rics dels pobres. Avui és el cacauet, el que, malauradament, fa d’indicador natural dels que poden en contraposició als que volen, però no poden. Demà potser serà l’ou, la llet, el peix, el marisc o altres fruits secs.

Si no millorem el sistema d’especulació farmacèutica, que busca recuperar en el menor temps possible els costos de la formulació del fàrmac, la gran victòria de la ciència per vèncer una de les al·lèrgies alimentàries més mortals pot acabar sent una derrota històrica com a societat. Digue’m quina al·lèrgia alimentària tens i et diré a quina classe social pertanys.

Tot i que el dejuni intermitent sembla una moda que fa poc que existeix, s’ha fet durant tota la història de la humanitat.

Mai abans havíem tingut un excés i accés tan fàcil als aliments; al contrari, els humans podíem passar-nos hores i fins i tot dies sense alimentar-nos. És a dir, la nostra espècie passava molt de temps dejunant.

Dejunar consisteix a ajornar la ingesta d’aliments, ja sigui per motius de salut, morals, religiosos o qualsevol altra raó. Actualment la forma de dejuni més popular és el dejuni intermitent.

El dejuni intermitent consisteix simplement a incloure de forma periòdica espais una mica més llargs de dejuni. Això vol dir que el període de temps en el qual podem menjar es limita a unes hores en concret per deixar que el cos descansi la resta de temps.

Quins tipus de dejuni intermitent hi ha?

La veritat és que el dejuni intermitent no se centra en una única opció, sinó que cada persona pot adaptar-lo al seu estil de vida.

L’objectiu final del dejuni intermitent és donar un descans al sistema digestiu.

També hi ha altres tipus de dejuni, com el 14-10 h o dejuni en dies alterns, per exemple. Al cap i a la fi es tracta de trobar la millor fórmula que s’adapti al nostre estil de vida.

Quins beneficis té el dejuni intermitent?

Entre altres beneficis, el dejuni destaca perquè redueix la inflamació, l’autofàgia (gràcies a la qual es produeix la regeneració cel·lular), millora la sensibilitat a la insulina, augmenta les hormones del creixement i augmenta el metabolisme. A més, psicològicament, per a moltes persones implica una mena d’alliberament mental, ja que deixen de pensar en què han de menjar a cada hora.

D’altra banda, tot i que no és una tècnica que serveixi per a tothom, de manera general provoca que la gent acabi ingerint menys calories al final del dia i, en conseqüència, s’aprimi.

Té efecte rebot el dejuni intermitent?

Com hem dit, el dejuni intermitent té la capacitat d’accelerar el metabolisme. No obstant això, si l’allarguem de manera continuada, com passa en dietes hipocalòriques fetes durant un període més o menys llarg de temps, acabaríem entrant en mode estalvi, cosa que ens alentiria el metabolisme.

Diferents enfocaments del dejuni intermitent

Ja l’any 2014, Carla Zaplana i, el 2016, Edgar Barrionuevo ens parlaven dels beneficis del dejuni intermitent al nostre web.

Per la seva banda, l’Edgar centrava els dejunis a no ingerir sòlids i en una alimentació basada principalment en sucs naturals de fruites i hortalisses ecològiques, en brous de verdures enriquits amb algues i també en infusions depuratives. Mentre que la Carla proposava fer dejunis de 24 hores un cop al mes i fins i tot un dia a la setmana, basats en sucs vegetals sense la polpa.

Com ja hem dit, cadascú ha de trobar la manera de dejunar que més s’adeqüi a les seves necessitats i estil de vida. A més, sempre és recomanable consultar amb un professional qualsevol canvi important que vulguem fer en la dieta per procedir de manera adequada.

María Llamas –creadora del blog i compte d’Instagram “Healthy Forkful”– és coach de salut especialitzada en psicologia de l’alimentació i xef professional experta en cuina saludable. La coneixereu per les diferents edicions de “Sopars fàcils i sans d’estiu” i del curs “Del sopar al tàper”, del qual ben aviat farem la segona edició. En aquest article, recollim alguns dels trucs que té per preparar sopars fàcils i sans i tàpers plens de vida.

Trucs per gaudir de sopars i tàpers saludables

1-Organització i planificació: Planificar els àpats amb anticipació pot arribar a ser determinant per assegurar una alimentació saludable i evitar menús desequilibrats.

2-Proporcions del plat: Idealment, el plat saludable està compost per un 50% de verdures i hortalisses de temporada, un 25% de carbohidrats complexos (cereals integrals, llegums i tubercles) i un 25 % de proteïnes de qualitat, ja siguin d’origen animal o vegetal.

3-Coccions més saludables: Vapor, saltat, papillota, estofat o forn són el mètodes que conserven millor els nutrients o que eviten que es formin compostos tòxics. Pensant en l’estiu, una altra opció són els marinats (apreneu a preparar-los en aquest article).

4-Creació de receptes noves amb la mateixa fórmula: Les receptes són la base per crear preparacions noves només canviant unes verdures per unes altres, afegint-hi espècies o salses, variant de cereal, llegum o proteïna animal. Creativitat al poder!

5-1.001 sopes: La varietat de sopes i cremes és infinita si combinem ingredients o afegim espècies i herbes aromàtiques diferents. A més, si hi posem unes llavors cruixents o alguna cosa amb més substància, com un cereal o un llegum, o les servim amb una mica de iogurt, tindrem un àpat complet!

6-Infusió final: Una tisana sense teïna amb plantes digestives i relaxants és la millor opció per prendre a la nit. Alguns exemples són la camamilla, la melissa, la valeriana, la til·la o la passiflora.

7-Begudes: La millor opció és l’aigua, però li podeu donar un toc diferent amb unes rodanxes d’alguna fruita i herbes fresques, com per exemple llimona amb menta. Si és una ocasió més festiva, podeu oferir kombutxa o preparar un mòctel, un còctel sense alcohol.

8-Tàpers plens de vida: Els amaniments i les salses són un recurs perfecte per marcar la diferència si volem aprofitar part del sopar i donar-li un gust totalment diferent. També els podem completar nutricionalment amb llavors, fruits secs o germinats.

9-Materials dels tàpers: Els materials també són importants. Les millors opcions són vidre, acer inoxidable, ceràmica hermètica o plàstic sense BPA del tipus 2, 4 i 5. I si teniu una bossa isotèrmica podreu mantenir la cadena de fred.

10-Aliments preparats saludables al rebost: El pesto, l’hummus o els llegums cuits són només uns exemples de conserves que us poden ajudar a preparar un sopar en cinc minuts quan no teniu temps. Només heu de revisar la llista d’ingredients i la taula nutricional i optar sempre pels que porten ingredients naturals i prou i tenen menys sodi.

L’hora del sopar pot arribar a ser una tortura. La majoria de vegades no som conscients de la quantitat de temps i energia que invertim a pensar quines receptes saludables podem preparar per sopar, i després arribem a casa i acabem fent qualsevol cosa ràpidament que la majoria de les vegades no és sana ni bona. I si hem decidit endur-nos la carmanyola a la feina, feina extra!

La clau per a una nit sense estrès i una alimentació equilibrada, amb sopars fàcils i sans i carmanyoles senzilles i nutritives, consisteix a organitzar i programar els menús setmanals. Quan sabem quines receptes soparem i què hem de comprar, ens traiem un gran pes de sobre.

Amb aquest curs, ens oblidarem de l’estrès de pensar què soparem aquest hivern, ens assegurarem de portar carmanyoles delicioses a la feina i aprofitarem millor el temps a la cuina. Així estarem ben nodrits i tindrem prou energia fins i tot en les setmanes més frenètiques. Sabrem exactament què prepararem, amb tots els passos i una llista d’ingredients que ens permetrà tenir-ho tot a punt per començar.

La coach i xef María Llamas té molts anys d’experiència al capdavant de cuines professionals, creant plats i planificant els processos de producció. Sap com cal organitzar-se per ser més eficient davant dels fogons i, en aquest curs, compartirà molts trucs de cuina i salut per aprofitar al màxim el temps i els ingredients.

T’agradaria sopar cada dia un plat bo i saludable, però quan arribes a casa tens tan poca energia que no se t’ocorre res?

Penses que menjar de carmanyola és el més avorrit del món?

Creus que no tens temps per cuinar de manera saludable?

Aquest és el teu curs! Aprendràs a crear sopars d’hivern deliciosos que podràs transformar senzillament en carmanyoles nutritives i atractives, que et proporcionaran nutrients i felicitat!

Receptes i continguts del curs

CURS VEGETARIÀ: 13 receptes 100% vegetarianes / CURS FLEXITARIÀ: 2 receptes omnívores i 11 vegetarianes

10 idees de carmanyola

Consells per preparar sopars saludables i ràpids

La teoria de la carmanyola + Idees de carmanyola

Planificació setmanal

7 passos per a una sopa perfecta

Cocció de cereals i llegums

L’hora del sopar pot arribar a ser una tortura per a tu per la falta de temps i idees?

Moltes nits sopes el mateix o menges qualsevol cosa de la nevera?

Necessites idees per cuinar plats bons i sans per la família?

La majoria de vegades no som conscients de la quantitat de temps i energia que invertim a pensar quines receptes saludables podem preparar per sopar, i després arribem a casa i acabem fent qualsevol cosa ràpidament que la majoria de les vegades no és sana ni bona. I si hem decidit endur-nos la carmanyola a la feina, feina extra!

I no pot ser que compris tant menjar preparat, ni demanis qualsevol cosa i t’acabis gastant diners amb menús molt poc recomanables.

T’ensenyem idees i a programar i organitzar els teus sopars i carmanyoles.

La clau per a una nit sense estrès i una alimentació equilibrada, amb sopars fàcils i sans i carmanyoles senzilles i nutritives, consisteix a organitzar i programar els menús setmanals. Quan sabem quines receptes soparem i què hem de comprar, ens traiem un gran pes de sobre.

Amb aquest curs, ens oblidarem de l’estrès de pensar què soparem de dilluns a diumenge, ens assegurarem de portar carmanyoles delicioses a la feina i aprofitarem millor el temps a la cuina. Així estarem ben nodrits i tindrem prou energia fins i tot en les setmanes més frenètiques. Sabrem exactament què prepararem, amb tots els passos i una llista d’ingredients que ens permetrà tenir-ho tot a punt per començar.

La coach i xef María Llamas té molts anys d’experiència al capdavant de cuines professionals, creant plats i planificant els processos de producció. Sap com cal organitzar-se per ser més eficient davant dels fogons i, en aquest curs, compartirà molts trucs de cuina i salut per aprofitar al màxim el temps i els ingredients.

Receptes i continguts del curs

CURS VEGETARIÀ: 13 receptes 100% vegetarianes / CURS FLEXITARIÀ: 2 receptes omnívores i 11 vegetarianes

10 idees de carmanyola basades en els sopars del curs

Consells per preparar sopars saludables i ràpids

La teoria de la carmanyola + Idees de carmanyola

Planificació setmanal

Preu Especial Exalumnes “Sopars fàcils i sans”: Els exalumnes de “Sopars fàcils i sans” tenen un gran descompte en aquest curs, ja que la diferència respecte de l’anterior són 2 receptes de sopars noves i les 10 idees de carmanyola. Això sí, tindran accés al fòrum guiat per la Maria, com tots els altres alumnes. El preu per als exalumnes és d’11,95 €.

* Els exalumnes del curs “Sopars d’estiu fàcils i sans” queden exclosos de l’oferta ja que aquest curs és tot nou per a ells.

Amb el pas dels anys, la funció pulmonar de les persones disminueix de manera natural. No obstant això, aquest declivi és més pronunciat quan hi ha un augment de pes, tant si és moderat com excessiu. Així ho confirma un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, que ha analitzat l’efecte que tenen les variacions de pes de les persones en la seva salut respiratòria al llarg d’un període de vint anys.

Publicada a la revista Thorax, la investigació es basa en les dades de prop de 3.700 participants de diferents països d’Europa i d’Austràlia. Aquestes persones van ser reclutades quan tenien entre 20 i 44 anys i, durant el període 1991-2014, les van pesar diversos cops i els van mesurar la funció pulmonar amb proves d’espirometria. “Si bé hi ha investigacions prèvies que vinculen l’augment de pes amb l’empitjorament de la funció pulmonar, aquest és el primer estudi que analitza un període de temps tan llarg i una mostra de població tan variada”, afirma Judith Garcia Aymerich, líder de l’estudi i cap del programa de “Malalties no transmissibles i medi ambient” d’ISGlobal.

D’acord amb els resultats, tant les persones amb un índex de massa corporal dins dels nivells recomanats com les que tenen sobrepès o obesitat perden funció pulmonar més de pressa quan s’engreixen. De manera inversa, aquest declivi s’atenua en les persones obeses que s’aprimen amb els anys. D’altra banda, les persones que mantenen un pes correcte durant tota l’etapa adulta mostren un declivi de la salut respiratòria molt menys pronunciat.

Hi ha dos mecanismes que podrien explicar l’associació entre l’increment de pes i la salut pulmonar. En primer lloc, l’augment de pes pot afectar el funcionament dels pulmons per raons mecàniques. “És probable que el greix abdominal i toràcic redueixi l’espai per a l’expansió pulmonar durant la inspiració”, comenta Gabriela Prado Peralta, primera autora de l’estudi i investigadora d’ISGlobal. En segon lloc, l’augment de pes pot afectar la funció pulmonar amb processos inflamatoris, ja que el teixit adipós –les zones en què s’acumula el greix– produeix substàncies inflamatòries que poden fer malbé el teixit pulmonar i reduir el diàmetre de les vies respiratòries.

Mantenir una bona funció pulmonar durant la vida adulta és crucial per prevenir malalties respiratòries cròniques, que avui dia representen un problema greu de salut pública a escala global. “Atesos els nivells epidèmics de sobrepès i obesitat als quals estem arribant, resulta fonamental comprendre els efectes que tenen els canvis de pes sobre la funció pulmonar, un indicador molt potent de morbiditat i mortalitat en la població”, afirma Garcia Aymerich. “La bona notícia”, afegeix la investigadora, “és que és possible revertir els efectes negatius de l’excés de pes i l’obesitat aprimant-se. Per tant, les polítiques de salut pública que promouen estils de vida saludables poden ser la clau per aconseguir una societat amb una bona salut pulmonar”.

La Mònica Sánchez, una de les professores del curs “Antiaging cel·lular”, és dietista i kinesiòloga. Practica gimnàstica facial des que tenia vint-i-tres anys i amb gairebé quaranta-set té una pell radiant. Té molts bons hàbits de vida i amb ella practicarem aquest apartat durant el programa.

Mònica, per què comences a fer gimnàstica facial amb vint-i-tres anys? Perquè, quan eres tan jove, segur que no pensaves en l’antienvelliment.

Sempre he estimat el món de la bellesa, tant exterior com interior.

Amb vint-i-tres anys em van diagnosticar bruxisme i em van recomanar fer una sèrie d’exercicis per relaxar la mandíbula. Llavors em vaig adonar que era molt important treballar també la musculatura de la cara, ja que, quan feia els exercicis, les galtes i la pell se m’il·luminaven. Sí, és cert que amb vint-i-tres anys la pell produeix col·lagen i elastina de forma natural i en abundància sense necessitat de fer cap tipus d’exercici facial ni massatges, però també se sap que a partir dels vint-i-cinc aquesta producció comença a baixar. I cal cuidar-se!

En quin moment t’adones que la gimnàstica facial podia ser molt bona per endarrerir l’envelliment?

Quan tenia trenta anys, van arribar a la meva vida en David i l’Aaron, els meus bessons; dos angelets que van morir només néixer. L’ànima, el cor i la pell se’m van esquinçar per dins i per fora. Ningú et pot explicar, fins que no ho vius, que tot el cos, ment i esperit et quedaran immersos en un buit enorme; que només tu ets amo del teu cos i de tot el que hi passa. Tu tens el poder de triar cap a on vols fluir: si vols continuar demanant perdó al teu cos o decideixes passar a l’acció, cuidant-te, estimant-te i respectant-te.

Tres anys més tard, va arribar el meu segon embaràs i aquí van tornar a sorgir les pors, la manca de descans, la lactància, la feina, la llar, la família… Vaig acusar un deteriorament molt més gran: el greix malar de la cara em va començar a desaparèixer i la pell va començar a perdre finor.

Així que vaig decidir passar a l’acció i vaig buscar més informació de la que ja sabia; volia aprendre-ho tot sobre la cura del cos i de la cara. Vaig investigar, vaig llegir molts llibres, vaig contactar amb professionals de sector, em vaig formar, vaig practicar i practicar fins que vaig crear un mètode que em va permetre recuperar la musculatura i, amb això, la pell.

El greix que hi ha a les galtes i la cara de salut de l’adolescència i joventut es perd amb l’edat, però nosaltres podem treballar la musculatura i activar la pell perquè segueixi bonica durant molt de temps.

Vaig aprendre que el gran problema és la falta de descans, l’estrès i una alimentació inadequada, fruit de la vida industrialitzada i sense connexió amb la natura. Tot això ens oxida per dins; així que vaig trobar la manera de cuidar-me i regalar-me aliments reals i esport conscient, tant corporal com facial.

La meva cara va millorar moltíssim i em vaig adonar que havia de transmetre aquests coneixements.

Exercici de gimnàstica facial

Sempre has optat per tècniques no invasives?

Sí, sempre he optat per cuidar cara i cos amb tècniques respectuoses i d’acord amb la meva filosofia personal. Respecto la feina dels centres d’estètica i de la gent que considera que el millor és posar-se Botox o recórrer a un altre tipus de tècnica.

Sempre he sentit que la meva pell només es pot nodrir, internament, del que entra per la boca, de com la puc hidratar per fora i de com les meves emocions hi influeixen. Així que, com que encara havia d’aprendre molt més, vaig decidir estudiar el grau tècnic superior en Dietètica amb un enfocament holístic i integratiu; per això em vaig formar a l’IFP Roger de Llúria.

A més, tots els processos psicològics viscuts per la pèrdua dels meus fills em van afectar el sistema digestiu i, com ja he dit, volia passar a l’acció, no volia seguir amb els braços plegats esperant que una vareta màgica vingués del cel i m’il·luminés amb una pols de fades.

Per cert, no he visitat mai un centre d’estètica tret de per fer-me una neteja facial o tallar-me els cabells.

El ioga facial i la gimnàstica facial són el mateix?

Hi ha molta controvèrsia sobre això. Uns diuen que ve de la paràlisi facial i que la fisioteràpia crea uns exercicis que ajuden a la musculatura a recuperar la tonicitat, i d’altres que són exercicis de ioga adaptats a la fisioteràpia.

A l’estudi fet a la Facultat de Medicina de Feinberg de la Universitat de Northwestern van contractar un professor de ioga perquè seleccionés una sèrie d’exercicis facials que els participants practicarien durant tota la setmana amb un dia de descans.

Aquest estudi va concloure que “vint setmanes d’una sèrie d’exercicis facials produeix una pell més ferma i galtes més plenes“.

En definitiva són exercicis que treballen la musculatura facial i això és el que importa.

Al programa aprendrem exercicis per drenar la pell abans d’aplicar-nos cremes. Per què hem de drenar la pell de la cara?

Aprendrem un sistema de drenatge limfàtic actiu. Necessitem eliminar toxines del rostre abans de nodrir-lo, tal com faríem amb el menjar: primer netegem l’organisme d’aliments superflus i després nodrim amb aliments reals. Si jo dono aliments reals al cos però segueixo amb mals hàbits alimentaris, no aconseguiré mai nodrir les cèl·lules.

Per això proposo, abans de nodrir la pell, fer exercicis per obrir ganglis limfàtics, que neixen al cutis, i posteriorment, amb un massatge limfàtic actiu, eliminar toxines, accelerar la circulació limfàtica i els seus efectes d’eliminació per nodrir i tornar lluminositat a la pell.

Exercici de gimnàstica facial

Gràcies a això, per exemple, hi hauria gent que faria menys ulleres o bosses?

Si tens hàbits de vida conscients, tot en general millora. No podem demanar a un massatge facial o a un drenatge limfàtic que faci la nostra feina, mentre nosaltres seguim prenent alcohol cada dia, fumant, anant a dormir tard, consumint brioixeria, amb un estrès constant, menjant calories buides…

Les bosses dels ulls tenen a veure amb el descans, el balanç hídric del cos, els ronyons i la fatiga adrenal conseqüent.

Dit això, és evident que si drenem la zona de les ulleres farem més bona cara, però no hi ha dreceres: la sinergia entre alimentació, emocions i esport és essencial en antienvelliment.

Segons el teu punt de vista, l’alimentació ho és tot per tenir una bona pell, oi?

Sí, com ja he dit, el que menges i com ho menges ho vius per dins i ho reflecteixes per fora. Oi que a un nadó no li donaries mai una rajola de xocolata i una pasta triturada amb una mica de llet amb cafè al biberó? Per què quan som adults ens fem això? Per què ens omplim el cos de toxines que després ha d’eliminar i el sotmetem a grans moments d’estrès? Tot això altera les hormones i crea desequilibris corporals, anímics i de pell.

L’antiaging no és només la crema o oli que em poso a la cara, és una filosofia de vida. És estar en connexió amb tu i amb la natura. Has de passar més temps en contacte amb els boscos, les platges, els rius… Busca el teu lloc preferit i respira. És tan important alimentar-se com respirar i moltes vegades no ho fem. L’oxigen porta l’aliment a les cèl·lules.

De fet, també ens explicaràs com t’alimentes tu per estar així d’esplèndida. Per exemple, a l’apartat de "Begudes antiaging" ens explicaràs quina és la teva beguda preferida.

Sí, parlarem del col·lagen i de la manera com me’l prenc cada matí amb aquesta beguda. Quan em llevo, escalfo aigua i m’hidrato les cèl·lules, ja que han estat tota la nit en dejú hídric. Moltes vegades ens llevem amb la boca seca o pastosa; jo el primer que faig és, amb un rascador, netejar-me la llengua de totes les toxines que el cos ha acumulat durant la nit i hidratar l’organisme.

Es pot ajudar l’organisme netejant la llengua cada dia, ja sigui amb un rascador o amb el raspall. La clau és no empassar-se les toxines!

Exercici de gimnàstica facial

El programa no planteja tractaments en funció de tipus de pell. Per què?

Moltes persones em pregunten quin tipus de pell tenen i jo els responc que depèn del moment emocional i hormonal en què es troben, del període estacional i de com s’alimenten. No és el mateix la pell a l’estiu, que a l’hivern; no és el mateix la pell d’una persona tranquil·la que la d’una persona que està sempre estressada; no és el mateix la pell d’una persona amb cicles menstruals regulars, sense dolor, que els d’una altra que té dolor, cicles irregulars, abundants i llargs; no és el mateix la pell quan tens vint anys que quan en tens seixanta.

Hi ha molts factors que determinen el tipus de pell i el primer de tots és com cuides el teu temple. El teu temple és casa teva, el teu cos, el teu espai, el teu lloc, les teves emocions, les teves relacions, el teu menjar, el teu exercici físic…

Fa molt de temps que vaig deixar de preguntar-me quin tipus de pell tinc per començar a preguntar-me: què vol la meva pell?

La indústria ha creat diferents tipus de cremes, però no deixa de ser una part més comercial. Una pell greixosa, com ells la cataloguen, es pot posar un oli; però has de saber quin. Escolta’t, atreveix-te i prova.

Et tindrem trenta dies al fòrum donant suport i resolent tot tipus de dubtes. La gent ha d’entendre que cada dia ha de fer la rutina d’exercicis perquè, si no ho fa, no serveix, oi?

Sí, seré al fòrum donant suport a qui ho necessiti i conscienciant la gent que això no és Lourdes, que tot requereix un esforç: per veure resultats han de fer els exercicis cada dia i respectar els descansos corresponents. Els músculs de la cara estan compostos del mateix teixit muscular que els del cos, amb algunes característiques diferents, com per exemple que són més curts i que per això s’han de treballar d’una manera concreta.

També ens donaràs trucs per aplicar-nos els olis i les cremes i que facin efecte, oi? De fet, serà un tastet d’un curs més gran que prepares al teu web per aprendre tot el teu mètode, que es diu Natural Fitness Facial (NAFF).

Sí, practicarem una tècnica de massatge facial molt efectiva per aplicar la crema o l’oli per tal que faci l’efecte desitjat. Ara mateix estic acabant el curs i, ben aviat, la gent podrà practicar el mètode NAFF de dalt i baix i ho podrà fer com jo ho faig cada dia.

Et venen de gust els sucs verds a l’hivern? O un estofat de cigrons al mes de juliol?
Aquests son exemples fàcils i evidents de l’efecte energètic dels aliments, però també n’hi ha altres no tan evidents. Els aliments tenen un efecte energètic en el cos i si aprenem els principis bàsics per poder-lo conèixer, podem aprofitar-ho per potenciar el nostre benestar.

Podem experimentar si un aliment ens escalfa més o menys quan ens el mengem, si ens reconforta o ens dispersa l’energia, fins i tot, quan el cuinem, podem transformar i modular l’energia dels aliments que ingerim en funció de com ho fem.

OBJECTIU DEL TALLER

En David Gasol ens explicarà aquests principis bàsics per procurar-nos l’energia que necessitem en cada etapa, basat ens els coneixements de la medicina tradicional xinesa adoptats per a la Cuina energètica i en la seva experiència com a nutricionista.

QUI L’IMPARTEIX?

El taller va a càrrec de David Gasol , nutricionista, consultor macrobiòtic pel Kushi Institute de Becket (Massachussets, EUA), i especialista en cuina natural i energètica.

QUÈ INCLOU?

· Dossier amb apunts teòrics del tractat a classe
· Receptari amb 9 receptes segons necessitats energètiques.
· Demostració, pràctica culinària i degustació de tres receptes segons els principis energètics dels aliments cuinades amb aliments ecològics i de proximitat.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

A causa de l’augment d’intoleràncies i al·lèrgies, del fet que amb el pas dels anys creix el percentatge de població que fa una dieta basada en productes vegetals o d’altres raons, cada vegada és més fàcil trobar alternatives vegetals a productes animals.

La versió vegetal dels lactis és una de les més buscades per la inclinació emocional que provoquen, la controvèrsia que susciten i el malestar que generen en molta gent. Et donem receptes per aprendre a substituir-les.

Al mercat trobem tot tipus de productes per substituir aquests aliments: des de margarines, begudes vegetals, cremes i dolços fins a salses i formatges. Avui us volem parlar de com substituir la crema de llet, un ingredient que aporta una textura cremosa i molt saborosa en les preparacions.

La crema de llet és un ingredient que resulta complicat de substituir, ja que aporta un toc cremós difícil d’aconseguir. Per obtenir una textura similar podem fer servir alguns aliments com la llet de coco (el substitut ideal en cremes, glacejats o mousses), els anacards (gràcies a la seva textura cremosa se solen fer servir per preparar salses o beixamel) o les nous de macadàmia (amb prou feines alteren el sabor i permeten aportar una bona textura sense que afecti el resultat final). O també podem optar directament per adquirir cremes de cereals ja preparades.

5 receptes amb cremes vegetals

Entre altres varietats de cremes vegetals trobem les d’arròs, civada o fajol, per exemple. Cadascuna es recomana per a diferents preparacions. Us deixem algunes receptes perquè aprengueu a fer-les servir.

1-Patates veganes gratinades

Ingredients

• 500 g de patates
• 2 c.s. d’oli d’oliva
• 1 ceba, finament picada
• 200 ml de crema de civada
• 2 c.s. de llevat nutricional
• 1 tassa de brou de verdures
• Sal + pebre a gust

Elaboració

1. Preescalfeu el forn a 180 ºC.
2. Talleu les patates a rodanxes fines (no cal que les peleu).
3. Col·loqueu les rodanxes en una safata per coure gran.
4. Escalfeu l’oli en una cassola i afegiu-hi les cebes. Fregiu-les a foc lent durant uns 10 minuts, fins que estiguin suaus i lleugerament caramel·litzades.
5. Afegiu-hi la crema de civada, llevat nutricional, brou, sal i pebre. Porteu a ebullició i abaixeu a foc lent. Remeneu fins que la salsa espesseixi.
6. Aboqueu la salsa sobre les patates. Cobriu el plat amb paper d’enfornar i coeu durant uns 30 minuts.
7. Retireu el paper i coeu durant 15 minuts més, fins que la part superior estigui cruixent i daurada.

2-Risotto de bolets

Ingredients

• 200 g d’arròs per a risotto
• 2 c.s. d’oli d’oliva
• 30 g de xampinyons o bolets secs
• 1 ceba
• 2 grans d’all
• 75 ml de vi blanc
• 200 ml de crema d’arròs
• 2 c.s. de llevat nutricional
• 300 ml d’aigua o brou de verdures

Elaboració

1. Primer de tot poseu els bolets en aigua per rehidratar-los (uns 100-120 ml).
2. En una paella salteu la ceba i els grans d’all fins que les cebes es tornin translúcides.
3. Afegiu l’arròs a la paella, barregeu bé amb la ceba i alls i afegiu-hi el vi. Cuineu fins que l’arròs hagi absorbit el vi. En aquest moment afegiu el líquid dels xampinyons i els xampinyons rehidratats.
4. Remeneu sense parar fins que l’arròs es torni cremós. Aneu afegint aigua fins que l’arròs estigui al dente. Després afegiu-hi la crema i el llevat nutricional i cuineu uns minuts més.
5. Serviu i decoreu amb julivert picat.

3-Pasta amb beixamel

Ingredients

• 400 g de pasta al gust
• 1 ceba picada
• 2 grans d’all picats
• 60 g de bacó a daus
• 100 g de formatge vegà ratllat per fondre
• Orenga
• Beixamel d’arròs
• 2 c.s. de llevat nutricional (opcional)
• 1 pessic de nou moscada
• Sal i pebre

Elaboració

1. Feu bullir una olla d’aigua. Quan arrenqui el bull, afegiu-hi una mica de sal i la pasta. Cuineu-la segons les indicacions de l’envàs. Coleu-la i reserveu-la.
2. Poseu una paella de fons gruixut al foc. Quan estigui calenta, afegiu-hi el bacó (no cal que hi poseu oli) i deixeu que es cuini fins que es dauri lleugerament. Reserveu-lo.
3. A la mateixa paella, cuineu la ceba i els grans d’all fins que tot quedi translúcid. Després afegiu-hi una altra vegada el bacó i barregeu-ho bé.
4. Afegiu la pasta en una safata de vidre per coure. Poseu per sobre la barreja de ceba, alls i bacó. Afegiu-hi la beixamel d’arròs, un polsim de nou moscada, l’orenga i el llevat nutricional, si n’hi poseu. Barregeu bé. Finalment afegiu-hi el formatge ratllat per fondre per sobre.
5. Cuineu fins que la part de dalt quedi torradeta.

4-Saltat d’espinacs amb beixamel, pernil i ou escalfat

Ingredients

• 800 g d’espinacs, tallats fins
• 1 ceba
• 2 grans d’all
• Pernil salat al gust
• Oli d’oliva
• Salsa beixamel d’arròs
• Ou escalfat
• Nou moscada
• Pebre blanc

Elaboració

1. Piqueu la ceba i l’all a daus petits. Sofregiu-ho en una cassola amb un rajolí d’oli fins que es daurin lleugerament. En aquest moment, afegiu-hi el pernil a daus petits i els espinacs, un pessic de sal i salteu fins que quedin fets.
2. Aboqueu la barreja en una cassola, regueu amb la beixamel d’arròs (prèviament escalfada), una mica de nou moscada i coroneu el plat amb un ou escalfat.

5-Xampinyons amb crema de fajol

Ingredients

• 350 g de xampinyons o portobel·los laminats
• 100 ml de crema de fajol
• 1 ceba
• 120 g de cansalada o bacó
• 1 fulla de llorer
• Julivert picat
• Sal i pebre
• Oli d’oliva

Elaboració

1. Netegeu els xampinyons traient la terra que puguin tenir. Elimineu-ne les puntes i talleu-los a làmines.
2. Piqueu la ceba. Afegiu un raig d’oli en una paella amb la fulla de llorer i la ceba picada. Cuineu-la fins que quedi lleugerament daurada.
3. En aquest moment, afegiu-hi la cansalada o bacó fins que es dauri.
4. Afegiu-hi els xampinyons i salteu-los a foc viu. Quan comencin a agafar color afegiu-hi la crema de fajol, una mica de sal i pebre i cuineu uns minuts més, fins que la salsa redueixi.
5. Finalment serviu amb el julivert picat.

Segons la medicina tradicional xinesa, la pastanaga és de naturalesa tèrmica neutra i sabor dolç; beneficia els pulmons; enforteix la melsa-pàncrees; millora les funcions hepàtiques i estimula l’eliminació de tòxics; és diürètica; dissol pedres i tumors i jo diria que també temors.

Que una humil pastanaga tingui tant de poder fa que no pugui faltar a cap salsa, crema, brou o escudella com cal. En aquesta recepta, la trobareu com a protagonista principal; rostida amb espècies, un cruixent d’avellanes i acompanyada d’un deliciós pesto curatiu fet amb la seva parella de vida, de la qual moltes vegades ens entestem a separar-la.

Fulles de pastanaga per al pesto

Tallar els extrems de les pastanagues i descartar les fulles ens priva d’un ingredient vital, saborós i molt terapèutic. Glopejar per exemple una decocció de les fulles (un grapat per cada dos gots d’aigua) és un remei tradicional per curar les aftes bucals gràcies al seu efecte antisèptic.

A més, són riques en minerals com el potassi, calci i ferro i contenen sis vegades més vitamina C que l’arrel. Així que, sobretot, no llenceu les fulles! Això sí, separeu-les abans de guardar-les, si no absorbiran la humitat de les pastanagues i faran que es facin malbé abans. La propera vegades reserveu-les per preparar aquest pesto tan deliciós i curatiu.

Sabíeu que les pastanagues no sempre van ser taronges? I que la pastanaga morada o safarnària és una arrel que a Mallorca es feia servir antigament i que va caure en l’oblit i ara es torna a recuperar? Podem quedar-nos mirant unes pastanagues al supermercat i preguntar-nos per què són tan perfectes o per què no tenen fulles i imaginar com deuen ser quan creixen naturalment.

Potser és l’inici d’un hort urbà el que ens farà canviar totalment la manera com consumim. Que una pastanaga, un nap, o una ceba no tinguin fulles ens hauria de fer pensar que potser ens estem perdent coses importants pel camí i oblidant el veritable lloc de les coses en la naturalesa.

Al març donarem la benvinguda a la primavera i començarem a deixar enrere –a poc a poc– el fred hivernal per entrar en una etapa més acolorida i amb una temperatura més benevolent.

Seguirem necessitant vegetals i coccions que ens escalfin l’organisme, ja que al març les temperatures encara són relativament baixes.

Seguim trobant crucíferes, però ja ens hem d’anar acomiadant d’algunes en concret. La naturalesa ens ofereix altres aliments també interessants per cuidar el fetge, com espàrrecs, raves, créixens i altres fulles verdes amargues. Les beines –com faves tendres, pèsols i tirabecs– estan a l’ordre del dia i en podrem gaudir durant el mes de març.

A continuació presentem una llista de les fruites i verdures que hauríem de tenir a taula al llarg d’aquest mes. El nostre territori és molt ampli i això fa que hi hagi petites variacions entre les zones més càlides i les més humides i costeres.

Ingredients

• 1 bròcoli
• 3 pastanagues
• 1 grapat de mongeta verda

Vinagreta

• 1 c.p. de genmai miso
• 1 c.s. de tahina
• 1 c.s. de suc concentrat de poma
• 3 c.s. d’aigua calenta

Preparació

1. Talleu el bròcoli a flors mitjanes.
2. Peleu i talleu la pastanaga a bastonets.
3. Talleu la mongeta verda a diagonals molt fines, similars a la pastanaga.
4. Poseu aigua a bullir i, quan arrenqui el bull, afegiu-hi dos pessics de sal i les verdures per separat. Coeu cada verdura 3 minuts (des que toqui l’aigua). Escorreu-les i passeu-les ràpidament per aigua freda per aturar la cocció.
5. Barregeu els ingredients de la vinagreta, i serviu a part.

Cada primavera l’organisme comença un procés depuratiu per poder treure’s de sobre els residus acumulats durant l’hivern. Per això moltes persones noten un cansament inusual: la tan coneguda “astènia primaveral”. El cos fa un esforç extra que val la pena acompanyar amb una alimentació neta, nutritiva i depurativa.

Potenciar l’alimentació basada en vegetals és un primer pas per facilitar la tasca dels òrgans emuntoris o de neteja. És un bon moment de l’any per disminuir el producte animal, que genera més feina i, per tant, entorpeix el procés de depuració.

Entre els vegetals, n’hi ha alguns que són especialment interessants, ja que tenen compostos fitoquímics amb capacitat antioxidant i depurativa. Vegem quins són.

 L’api

Aquest vegetal, que és molt ric en aigua i fibra, forma part del grup dels grans depuradors, ja que la proporció que té entre potassi i sodi el converteixen en un gran diürètic. A més, conté apigenina, un antioxidant molt potent que contribueix a retardar l’envelliment cel·lular.

El julivert

Aquesta petita herba fresca té la capacitat de depurar el cos de metalls pesants com el mercuri o l’arsènic, molt presents actualment en els aliments. El julivert ajuda a contrarestar els efectes de l’absorció d’aquests metalls.

El bròquil

El bròquil –i, en general tota la família de les crucíferes– estimula la producció d’una substància summament preuada pel fetge anomenada sulforafà, que té un paper essencial en la fase 1 i 2 de desintoxicació d’aquest gran òrgan depurador.

Els espàrrecs

És un altre dels grans aliats del fetge, ja que té la capacitat de tonificar-lo i d’aportar-li substàncies antioxidants fonamentals. Els espàrrecs són, com també l’api, diürètics potents, també perquè són rics en potassi i pobres en sodi. Així mateix, la seva fibra afavoreix l’eliminació intestinal, aspecte clau en els processos depuratius.

La carxofa

Aquesta verdura deliciosa també té propietats diürètiques, a més d’aportar una fibra molt bona per al trànsit intestinal. És un altre dels grans aliments protectors del fetge, i a més estimula la producció i alliberament de la bilis.

Les fulles verdes amargues, com la ruca, els canonges o les endívies, també són un suport important per a aquests processos depuratius, ja que poden estimular els processos de metilació hepàtica. Igualment, els vegetals rics en sofre, com la ceba o l’all, seran grans aliats per a aquests dies de neteja.

Verdures depuratives a tota hora

Podeu incorporar aquestes cinc verdures estrella en dinars i sopars de manera fàcil, però també és interessant intentar incloure-les en esmorzars o snacks per donar suport a les funcions de l’organisme durant tot el dia. La Piara té una recepta de verduretes saltades per afegir a les torrades que inclou alguns dels vegetals més interessants per ajudar a depurar l’organisme.

Les receptes d’El Huerto de la Piara són 100% vegetals, sense additius ni gluten. L’oferta és variada i original: de carbassó, carxofa, espàrrecs verds, albergínia i alls tendres o de pebrots vermells, grocs i ceba. Totes dues estan envasades hermèticament i han estat sotmeses a la dutxa maria. Aquest sistema, similar al tradicional bany maria, permet conservar els productes molt més temps amb les màximes garanties organolèptiques i nutricionals sense la necessitat d’additius.

Altres hàbits que també compten a l’hora de depurar l’organisme

La depuració ha d’anar acompanyada per una sèrie d’hàbits que són igualment fonamentals per fer una bona neteja. D’una banda, cal apartar els productes que “embruten” l’organisme i donen feina als òrgans emuntoris, com farines, olis refinats i sucres, així com assegurar-se un bon descans nocturn que permeti reparar els teixits perquè puguin funcionar correctament.

En una de les últimes reunions científiques que s’estan multiplicant pel país, s’ha presentat el que pot ser el millor detonant per combatre el fenomen de despoblament. Mentre que la majoria d’innovacions se centren en el sector turístic i de serveis, la proposta en qüestió té clar que qualsevol mesura de reactivació ha de passar pel primer, primari i principal (regla de la triple P), per la base de la vida i de tota economia: tenir cura de la terra, és a dir, l’agricultura.

Tot i que no tenia l’atractiu de la modernor, les persones que van assistir al congrés van anar parant més atenció al discurs a mesura que els seus defensors en descrivien les bondats. “Posar en marxa iniciatives agrícoles com la descrita no només pot generar molts llocs de treball –van explicar–; sinó que el consum d’aquests aliments s’associa clarament a una reducció del risc de malalties cròniques com diabetis, càncer i malalties cardiovasculars.

Aquest tipus de cultiu contribueix a millorar la fertilitat de terra i ajuda a fixar el nitrogen atmosfèric, cosa que redueix la dependència d’adobs químics que empobreixen el sòl. A més, fa possible trencar cicles de malalties i plagues i, des del punt de vista d’emergència climàtica, conrear llegums a casa nostra ens permetria evitar la contaminació que suposa l’animalada d’importar llenties del Canadà, cigrons de Turquia i Mèxic i mongetes de l’Argentina, com passa avui dia. Fins i tot, tornar a dedicar terres al cultiu de lleguminoses tindria una altra virtut, rebaixar la dependència total a la soja a la qual està lligada la ramaderia industrial, cosa que facilitaria processos de reconversió a models més sostenibles lligats a la capacitat productiva de cada territori”.

Va fer molt de mal l’Acadèmia quan va dictaminar que el potatge de cigrons era sinònim de pobresa i molt més les administracions quan van dirigir tots els esforços cap a la producció i consum de carn d’animals estabulats. Per això, cal valorar les mesures que darrerament es formulen pel que fa a la reducció del consum de carn industrial, i molt més les que tenen el valor de definir que el primer, el més important, és donar suport al sector primari: “tenir cura de la terra “com a estratègia per a un món rural viu i, per tant, un planeta sostenible.