Ja som a la primavera i l’horta s’omple de color. Al maig deixarem enrere definitivament els plats calòrics de cullera i ens endinsarem més decididament en les coccions lleugeres i els crus.

Al mercat trobareu una gran varietat de verdures i cada vegada més fruites.

Seguim gaudint dels espàrrecs i les fulles verdes amargues (créixens, endívies i espinacs) –que seguiran donant suport al fetge perquè pugui depurar l’organisme de forma eficient– i també de les mongetes tendres, pèsols i faves. Aprofiteu les últimes carxofes, que després passarem uns quants mesos sense poder tastar-ne.

Les maduixes arriben –i cal aprofitar-les, perquè duren poc– i cap a finals de mes també ho faran les cireres i els albercocs.

A continuació presentem una llista de les fruites i verdures que hauríem de tenir a taula al llarg d’aquest mes. El nostre territori és molt ampli i això fa que hi hagi petites variacions entre les zones més càlides i les més humides i costeres.

Tot i la por als greixos que han incentivat les postures oficials durant molt de temps, cada vegada són més coneguts els beneficis que ens aporten els aliments reals rics en greixos saludables. Entre d’altres, ens ajuden a millorar el perfil lipídic, a regular el sistema hormonal i també a saciar-nos amb més facilitat! Això fa que ens sigui més fàcil no picar productes poc sans entre àpats.

La tahina i el ghee són productes elaborats a partir d’aliments reals i que, a més, podem fer fàcilment a casa si tenim un robot de cuina.

El ghee, la mantega saludable

El ghee s’ha convertit en un substitut deliciós de la mantega. De fet, no deixa de ser una mantega a la qual s’han retirat els sucres (lactosa) i la proteïna làctica a partir d’un procés de cocció, amb l’avantatge també que, durant aquest procés, adopta un gust i un aroma suaus i delicats que recorden lleugerament les nous.

El resultat, doncs, és aquesta “mantega clarificada” rica en greixos saludables que ens permet crear plats deliciosos i aptes per a persones intolerants a la lactosa o al·lèrgiques a la proteïna de la llet.

El ghee és un aliment força nou en la nostra gastronomia, però en la cultura aiurvèdica, per exemple, fa molts anys que es fa servir i és molt apreciat perquè té molts beneficis per a la salut. El fan servir tant per cuinar com per tractar trastorns digestius; aquestes propietats beneficioses són gràcies als àcids grassos saludables que conté.

El ghee aporta omega-3 i és especialment ric en àcid butíric, un greix saturat de cadena curta amb efectes antiinflamatoris i que ens ajuda a mantenir la salut de la flora intestinal i de l’intestí. A més, també ens aporta vitamines liposolubles A, D, E i K i alguns minerals com el calci.

Com veieu, es tracta d’un ingredient molt interessant nutricionalment, però això no és tot! També cal destacar que és un aliment més digestiu que la mantega, gràcies al seu procés de cocció, i que aguanta temperatures altes, perquè té molts àcids grassos saturats.

És ideal per donar sabor als plats i per preparar dolços sans que habitualment, en la cuina tradicional, es fan amb mantega.

L’únic inconvenient que podríem trobar al ghee és que és un aliment força car. A les botigues, un pot de ghee pot oscil·lar entre els 12 i els 15 euros. No obstant això, com us comentava, fer-lo a casa si teniu un robot de cuina és molt fàcil i més econòmic, ja que comprar mantega ecològica surt més bé de preu.

La tahina, la crema més versàtil

L’altre gran bàsic és la tahina, aquesta crema de sèsam deliciosa que té tantes finalitats culinàries diferents.

La tahina, de fet, també pot ser una alternativa a la mantega a l’hora d’untar. Per esmorzar, per exemple, podem untar una capa de tahina sobre una llesca de pa integral i posar-hi unes rodanxes de plàtan i canyella si volem un toc dolç, o pastanaga ratllada i ruca si el preferim salat. Queda boníssim!

Però a més, a banda de poder-la untar, la tahina també ens pot servir per preparar patés vegetals (ajuda a lligar millor tots els ingredients), salses i, fins i tot, dolços sans.

Nutricionalment, la tahina ens aporta greixos poliinsaturats, minerals com el calci, el zinc, el coure o el potassi, vitamines del grup B i E i proteïna. De fet, el sèsam és especialment ric en triptòfan, un aminoàcid precursor de la serotonina i la melatonina.

Els que ja hem descobert aquests aliments a la cuina, en som uns autèntics admiradors! I jo, de fet, no sabria amb quin quedar-me si només n’hagués de triar un.

Al pati de veïns vaig sentir una conversa de finestra a finestra en la qual es preguntaven, “si a simple vista es poguessin veure els virus, què veuríem?” Un exercici interessant, vaig pensar, i que vaig voler desxifrar. Mentalment vaig augmentar la mida de virus fins que va arribar als sis o set centímetres de llarg, que el pogués agafar amb la mà. I vaig sentir que seria molt espantós veure milions de bestioles volant les unes al costat de les altres, com eixams gegantins que, esternut a esternut, avançarien a gran velocitat. Amb aquestes proporcions, serien uns núvols vírics d’uns quants quilòmetres quadrats avançant cent o dos-cents quilòmetres cada dia. Dins el meu cap, havia transformat la pandèmia en una plaga de llagostes.

Les plagues de llagostes en aquests temps d’epidèmies globals no són només passatges bíblics ni imaginacions meves. Al contrari, segueixen molt presents i són tan greus que haurien d’obrir els telenotícies. L’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ja va advertir el mes de febrer que els eixams de llagostes s’estan estenent perillosament en zones molt àmplies que afecten Eritrea, Etiòpia, Kenya, Somàlia, el Sudan del Sud, Tanzània i Uganda a l’Àfrica i el Iemen i l’Iran a l’Orient Mitjà. Com anníbals cavalcant elefants, conquisten imparables totes les collites que troben pel camí, i posen en risc l’alimentació de més de vint milions de persones. La fam no s’atura amb mascaretes; és una malaltia amb remei però que, sense solidaritat, és mortal.

Però és que fins i tot la globalització ens ha sortit egoista, colonialista i androcèntrica. No ens interessa gaire conèixer, aprendre i respectar altres cultures i poblacions; i tampoc ens interessa gaire conèixer, aprendre i respectar la natura a la qual pertanyem. De fet, si fóssim menys prepotents i observéssim més, de l’aparició de les pandèmies aprendríem que no podem desobeir les regles clares i senzilles de la Terra i que hem de prohibir els monocultius i les monogranges.

Si fóssim menys prepotents i observéssim més, aprendríem que en condicions d’abundància els saltamartins es reprodueixen conformant grans poblacions i que, quan arriba una crisi brusca per canvis climàtics o sequeres, aquests éssers pacífics caminadors de potes llargues embogeixen i es converteixen en eixams de llagostes camacurtes voladores i devoradores. Ens ho explica l’epigenètica: en unes quantes hores, un animal és capaç de transformar radicalment la seva morfologia i el seu comportament només a partir de canvis ambientals, fins al punt que, en aquests contextos, a les llagostes que es retarden se les acaben cruspint les més voraces.

Una metàfora del moment actual, en què milions d’éssers humans amuntegats en grans urbs es podrien veure obligats a adaptar-se a unes condicions ambientals diferents, ja que no és impossible que a les prestatgeries dels supermercats es pugui passar de l’abundància de l’escassetat en un batre d’ulls. Però no importa; com diu Christopher Ryan, “civilitzats fins a la mort”.

No és fàcil, ho sé. Principalment per dos motius: hem deixat de moure’ns i estem tot el dia compartint pis amb la nevera. A mi també em passa molt això de fer alguna cosa i, a la mínima que et descuides, ja tornes a mirar què hi ha a la nevera o al rebost, per atacar. Perquè no mengem només per gana, ho fem també per plaer, avorriment, tristesa o ansietat, per exemple.

La realitat és que encara ens queden com a mínim uns dies en aquestes condicions i, des del meu punt de vista, val la pena detectar els punts dèbils i començar ara mateix a posar remei a una ingesta excessiva o inadequada, abans que repercuteixi en la nostra salut i autoestima.

Molt més que un problema de talla

Aquest confinament ha estat per a molts un moment de reflexió i de reordenar les prioritats. Sembla superficial pensar a estar prims, quan la vida ens parla de qüestions tan profundes com la supervivència, la cura del planeta o la necessitat de relacions humanes solidàries. Però no és així, perquè quan parlem de guanyar o perdre pes, també parlem de guanyar o perdre salut, segons l’enfocament que donem al problema.

A més de no poder-nos cordar els pantalons, engreixar-se també implica una sèrie d’efectes que empitjoren força el quadre: més cansament i mal humor, pell apagada, males digestions, restrenyiment i, en general, una salut més dolenta.

Tot seguit, us dono alguns consells per prendre mesures, frenar aquest guany de pes i apostar per la salut.

1. Assegurar-se un entorn favorable

Comencem pel principi. La pròxima vegada que aneu a comprar, assegureu-vos que us centreu en el vostre objectiu (i de tenir la panxa plena; sembla una bestiesa, però comprem molt pitjor quan tenim gana). Compreu només el que no us penedireu de menjar. Oblideu-vos de les bosses de snacks i les xocolates de mala qualitat. Compreu menjar fresc i conserves saludables, com olives, peixos enllaunats, pots de llegums o envinagrats, per exemple.

A més, si no viviu sols, expliqueu a la família o als companys de pis que voleu començar a cuidar-vos. Potser alguns s’afegiran també a menjar millor o, com a mínim, us ajudaran a no caure en temptacions.

2. Fer-se un menú i fer proves a la cuina

Aquest és un dels avantatges del confinament: que ens demana molta organització si no volem sortir vint vegades a buscar menjar.

En realitat, aquest punt hauria de ser al primer lloc. El millor que podeu fer és planejar un menú sa abans de fer la compra i només endur-vos el que necessiteu per elaborar aquest menú. Si us agrada la cuina, ho teniu més fàcil encara, perquè és un bon moment per fer el xafarder entre els centenars de receptes saludables que podeu trobar a la xarxa i aprendre a fer-les. Menjar coses bones és una altra de les grans claus per poder mantenir una dieta i convertir-la en hàbit.

Prioritzeu les verdures. Aprofiteu les verdures delicioses de primavera, que donen molt de joc i que són grans aliades per estar en forma.

3. Ordenar el dia

El fet de no haver de complir horaris d’escoles, feina i obligacions fora de casa ha fet que moltes persones hagin vist trastocats els seus ritmes. Hi ha una tendència a anar a dormir i a llevar-nos més tard. I, els àpats, que solen marcar força el tempo del dia, també acaben desplaçats.

Una de les claus més importants a l’hora de perdre pes és tenir un ordre d’ingestes. Aquesta és l’única manera de fer que no se’ns descontroli la dieta. Si necessiteu menjar 3 cops al dia, seieu a taula aquests 3 cops, amb un plat de menjar sa i que us faci il·lusió i després penseu en una altra cosa, fins que hàgiu de tornar a menjar. Si el menú aporta greixos sans (alvocat, oli d’oliva verge, olives, rovell d’ou, sardines…) us assegurareu més plaer i arribareu millor a l’àpat següent, ja que els greixos sacien molt.

Els pica-pica són un problema, perquè ens fan perdre el compte i, molt probablement, ens faran caure en menjar de mala qualitat.

En relació amb la vida nocturna, també és interessant acomodar els horaris per concentrar les ingestes en les hores de llum, ja que el metabolisme humà gestiona més bé les calories durant el dia que durant la nit.

4. Snacks saludables

Si necessiteu fer àpats entre hores (un a mig matí, un berenar, un aperitiu), mireu que siguin aliments reals. Deixar de comprar galetes i bosses de porqueries al súper serà molt útil.

Quins són els snacks més saludables? Olives, cogombres confitats, pastanagues amb hummus, alguna fruita, uns fruits secs o una unça de xocolata pura (ha de tenir com a mínim 85% de cacau), un bon pernil de país, un alvocat o un ou dur amb sal (mmm…!), són opcions totalment correctes. Aconsello servir-se el que es vulgui menjar en un plat de postres i limitar-se a menjar el que s’ha decidit que serà l’snack. Si deixem el pot de les olives obert o la xocolata sencera sobre la taula, el més probable és que hi tornem unes quantes vegades més.

I un altre consell és no prendre pa fora de l’esmorzar. Veureu que només limitant aquest aliment us desinflareu moltíssim, sentireu més energia, anireu millor al bany. Si voleu fer un pas més, proveu d’esmorzar sense pa: hi ha un munt d’opcions dolces i salades que, a més de ser més sanes, us saciaran més.

5. Compte amb l’alcohol

Aparentment s’ha disparat la venda d’alcohol en aquests pràcticament dos mesos de confinament. Potser no en sou conscients, però l’alcohol és un enemic pèssim: com que no pot emmagatzemar-se perquè és tòxic, l’organisme ràpidament es posa a cremar-lo, i això interfereix a l’hora de cremar altres “combustibles”, com el greix del cos. Resumint-ho, si prenem alcohol, no cremem greix. I, a més, tingueu sempre present que dona molta feina al fetge i el maltracta.

Entenc que per a molts la copa de vi pot ser el seu moment de plaer quan es fa de nit, però el meu consell és no fer-la cada dia. Es pot triar un dia –el dissabte, per exemple– i aquell dia, sí, gaudir-ne plenament.

I el mateix per a la resta de les begudes. Crec que val molt la pena acostumar-se a beure aigua, aigua amb gas o infusions, i deixar de banda els refrescos i begudes, que signifiquen una entrada calòrica buida: engreixen i no donen res a canvi.

Encara hi sou a temps

Si aquestes setmanes us heu descarrilat amb l’alimentació, no passa res, han estat dies difícils, que ens han suposat una capacitat d’adaptació enorme. La meva proposta és no deixar passar un minut més per començar a cuidar-vos i veureu que, encara que hàgiu començat una mica més tard, la recompensa és gran i us ajudarà en el futur.

I un últim apunt. Al principi deia que un dels grans motius que ara mateix ens fan engreixar és la manca de moviment. És una equació molt simple: encara que mengéssim com sempre, si ens movem menys, ens engreixem. Us recomano aprofitar la gran onada de classes virtuals que apareixen ara per a tots els públics i de tota mena d’exercici (hi ha ioga, hi ha entrenament funcional, hi ha ball, hi ha de tot!) i reservar a l’agenda un parell o tres de moments a la setmana per exercitar-vos. L’exercici de força és un dels que us donarà més bons resultats. Acompanyar una bona dieta de moviment en multiplica els efectes tant físics com emocionals.

El fetge té una capacitat natural per degradar els tòxics als quals estem exposats, però l’ambient d’avui dia, especialment a les grans ciutats tant pel que fa a la contaminació com a l’estrès i a una alimentació inadequada fa que tinguem el fetge esgotat i congestionat.

El nostre nutricionista Marc Vergés no creu en les depuracions a base de liquats o sucs; ell aposta per una alimentació que, limitant el que entra al cos, faciliti el que en surt. Descobriu els seus consells per impulsar-lo i revitalitzar-lo!

10 consells per depurar el fetge

1-Menjar aliments nets i reals

Per una banda, evitarem els agrotòxics (pesticides, herbicides, fungicides) i, per altra, eliminarem tots els processats, gluten, alcohol, tabac, estimulants, farines i cereals refinats, sucres i embotits.

Pel que fa als cereals, aconsella evitar el blat modern i apostar pel fajol, que no té gluten i no ha sofert modificacions per mirar de fer-lo més productiu.

2-Coccions respectuoses

Per poder aprofitar al màxim els nutrients i evitar les substàncies tòxiques que es generen quan es torren massa (acrilamides, HAP i amines heterocícliques).

Les verdures tenen la particularitat que atrapen químics i altres substàncies que el cos vol eliminar, tant de la verdura mateix com de tot el que mengem (proteïna). Si les cuinem més del compte, les fibres es trenquen i perdem l’efecte quelant i també la clorofil·la, amb un gran poder antioxidant.

3-Començar l’àpat amb verdura o amanida

Fa que, si hi ha alguna cosa dolenta a la resta de l’àpat, sigui menys dolenta. És una manera molt senzilla de compensar. Les millors opcions són una amanida d’amargs (ruca, escarola, canonges, dent de lleó) amb germinats, fermentats i una vinagreta de cítrics. Entre les verdures depuratives destaca els espàrrecs, la carxofa, l’api, la ceba i el porro.

4-Dejunis controlats

Poden ser dejunis intermitents entre 12 i 16 hores de descans d’aliments, que donen feina al fetge. La resta d’hores es fa una alimentació correcta perquè no hi hagi dèficit de nutrients. Vergés assegura: “Notareu més energia i claredat mental quan el fetge us funcioni millor”.

5-Plantes hepàtiques depuratives

Com el card marià i el Desmodium. Compte amb el card marià perquè interacciona amb molta medicació. Sempre s’han de prendre sota la supervisió d’un terapeuta especialitzat.

6-Aportar proteïnes que ajudin a generar glutatió

El glutatió és una molècula molt antioxidant que es forma a partir de tres aminoàcids (glutamat, cisteïna i glicina) i ajuda a eliminar radicals lliures. Amb una aportació de proteïnes adequada i combinada amb vitamina C i clorofil·la generarem glutatió endogen.

7-Evitar AINE

L’ibuprofèn i el paracetamol provoquen hiperpermeabilitat intestinal i afecten l’equilibri de la microbiota intestinal. L’ús continuat d’aquests medicaments fa que el fetge se sobrecarregui i no funcioni correctament. Per exemple, fa que no gestionem bé la histamina i tinguem més mal de cap. Per solucionar l’arrel del problema s’ha de desintoxicar el fetge i reparar l’intestí.

8-No sopar tard, ni més del compte

A l’hivern hauríem de sopar a les set i a l’estiu a les vuit per no donar feina extra al fetge, que durant la nit és quan més treballa.

9-Natura i exercici

Contacte amb la natura i exercici físic suaucom el ioga, taitxí o txikung són ideals ajudar el fetge.

10-Descans reparador

El descans és tan important com l’alimentació. De fet, és una necessitat vital i fisiològica. Eviteu pantalles abans d’anar a dormir i propicieu un ambient relaxant per descansar millor i que el son sigui reparador.

08Una de les maneres més efectives de transmetre als més petits l’amor per l’alimentació sana és convidant-los a passar temps a la cuina. Una recepta junts no només ens regalarà hores d’entreteniment, sinó que, a més, serà una oportunitat per explicar-los quins ingredients ens convenen, per què és millor deixar de banda alguns productes, i perquè experimentin els diferents sabors, les textures… En fi, la cuina pot ser una combinació genial de joc i aprenentatge familiar!

Algunes marques proposen productes de molt bona qualitat que val la pena tenir al rebost per fer servir quan es presenten aquestes oportunitats. Vegem quines tres coses hauríem de tenir en compte per posar-nos a treballar en qualsevol moment.

Farines integrals

Gairebé totes les receptes de snacks tenen una base de farina, per poder crear una massa. Hi ha una diferència enorme entre una farina de blat blanca, refinada, i una d’algun altre cereal i integral.

Una farina integral, com que té fibra, significa una entrada de sucre més dosificada. Això és especialment interessant perquè, entre el cereal i els endolcidors, és possible que el berenar al final ens generi una pujada de glucosa, que, com més controlada sigui, millor. Sobretot, en el cas dels infants, que després podrien estar més nerviosos.

Si, a més, no és de blat normal, us estalviareu els problemes associats a aquest cereal. La farina de civada sol funcionar molt bé i es pot aconseguir fàcilment molent amb un molinet de cafè uns flocs de civada. Si sou més atrevits, podeu fer proves amb farines de fruits secs –per exemple, d’ametlles– i donar un plus nutricional a la recepta. Com els flocs de civada, alguns fruits secs, com les ametlles i les avellanes, poden triturar per aconseguir una farina molt saludable i deliciosa.

La casa Biocop, que fa més de quaranta anys que produeix i distribueix aliments ecològics, ofereix una gamma molt àmplia de productes amb moltes alternatives a la típica farina refinada de blat. Per exemple, flocs de civada integrals fins o gruixuts i els flocs Suprem, 100% de civada sueca, considerada la millor del món; així com fruits secs per triturar. Una altra alternativa són les farines d’arròs integral, de fajol, de cigrons o pèsols, totes sense gluten, d’altres marques reconegudes al sector, com Biovitagral.

Aliments reals que endolceixin

Quan volem endolcir algun aliment o recepta, podem buscar opcions més naturals i saludables que el sucre blanc. En general, convé optar per endolcidors que van acompanyats d’altres substàncies com antioxidants, fibra, vitamines, minerals. El sucre blanc no té cap nutrient i, pitjor encara, és un producte que perjudica la salut. En canvi, els aliments que sempre seran una bona opció quan volem endolcir plats són la fruita fresca, el coco ratllat, les fruites seques (dàtils, panses de raïm, orellanes, prunes, figues), la garrofa i algunes espècies com la canyella, la vainilla o la regalèssia. A més de ser aliments de veritat, és a dir que consumim tal qual els ofereix la natura, aporten una dolçor més suau que permet gaudir del gust del menjar. I, per descomptat, són molt més nutritius.

També hi ha tot el grup dels endolcidors naturals, com la mel crua, el sucre de panela, el sucre de coco, el xarop d’auró o el xarop d’atzavara cru. Tots aquests endolcidors aporten sucres d’acció ràpida i, per tant, s’han de prendre amb moderació.

La marca Rapunzel té una àmplia gamma d’endolcidors naturals molt interessants: dàtils, sucre de coco, vainilla Bourbon, sucre de rapadura, entre d’altres.

Greixos resistents a la calor

Aquest és un altre punt que hauríem de vigilar a l’hora de triar ingredients. Sobretot, si la recepta va al forn.

Els olis vegetals, com el de gira-sol, poden ser de molt bona qualitat, però, si s’exposen a la calor es fan malbé i generen dany oxidatiu. Per això és molt important provar de fer-ho amb oli de coco verge o mantega de bona qualitat (si pot ser, elaborada a partir de la llet de vaques que pasturen o de producció ecològica). Si la recepta ho admet, l’oli d’oliva verge és una opció molt saludable, tot i que és cert que pot deixar un gust fort al resultat final. És qüestió de fer proves.

Biocop ens proposa, per a les receptes amb forn, una gamma d’olis d’oliva verge extra de primeríssima qualitat, monovarietals: arbequina, picual i hojiblanca.

Amb aquests tres criteris tindrem una fórmula perfecta perquè les receptes que fem en família no ens perjudiquin la salut ni generin massa alts i baixos energètics. Aquest confinament és l’oportunitat perfecta de deixar de banda berenars processats, empaquetats i fer creacions pròpies, amb els ingredients que triem nosaltres.

Com hem dit, és molt important que els ingredients estiguin elaborats a partir d’aliments obtinguts en les millors condicions, per assegurar una nutrició màxima. Biocop és una empresa pionera en el canvi de model alimentari, amb un gran compromís amb la salut i que té l’objectiu d’oferir productes de màxima qualitat. Entre els seus productes és molt fàcil trobar ingredients que compleixin els nostres tres criteris perquè les receptes de snacks siguin saludables i delicioses.

Durant el període de confinament, especialment durant els primers dies, les llars han fet compres superiors al gruix habitual, tant per la impossibilitat d’anar a bars i restaurants, com pel fet que tots els escolars ara dinen a casa.

Per ajudar les famílies i els col·lectius de la comunitat que més ho necessiten, Veritas revertirà en quatre col·lectius el 100% dels ingressos nets addicionals i no previstos generats durant el període de confinament, que ascendeixen a 518.000 €. Tot i que no se sap del cert com serà el futur, ni com evolucionaran les coses en els pròxims mesos, Veritas ha decidit actuar de forma immediata posant en marxa el Pla Resposta COVID-19.

El Pla Resposta COVID-19 va destinat a quatre col·lectius principals: treballadors de Veritas, els seus proveïdors, famílies i llars que siguin clients de Veritas, i la comunitat, especialment els col·lectius més vulnerables i més necessitats.

Mesures del Pla Resposta COVID-19

1-Emissió de xecs bescanviables a través de l’app Veritas

Els clients rebran, a través de l’aplicació de Veritas, un xec per valor de fins al 7% de les compres acumulades durant el període de confinament. D’aquesta manera, Veritas vol agrair l’esforç i la confiança dels seus clients durant aquest període excepcional.

Si encara no tens l’app de Veritas, descarrega-te-la perquè, al juliol, rebràs un xec pel valor del 5% de totes les compres que hagis fet de l’11 de maig al 30 de juny.

L’import dels xecs no bescanviats es convertirà en quilos de menjar destinats a entitats socials.

2-Augment del 5 al 10% de descompte per a famílies nombroses i monoparentals

Fins a final d’aquest any 2020, es reforça el suport a famílies nombroses i monoparentals doblant el descompte existent, que passarà del 5% al 10% del valor total de les compres.

El descompte és aplicable a totes les botigues Veritas i també a la botiga virtual.

 3-“Batch cooking i famílies”

Amb el nou pla nutricional de Veritas gratuït podreu aprendre a preparar plats deliciosos i saludables per a tota la família. Com tots els Veritas Food Plans, inclou, menús, receptes i cupons amb grans descomptes.

El pla inclou menús saludables aptes per a tota la família i també específics per a algunes al·lèrgies i intoleràncies. Un total de 75 receptes us donaran moltes idees de plats principals, esmorzars i berenars saludables i deliciosos.

4-Bonificacions a les persones que hi treballen

Com a reconeixement al gran esforç i la responsabilitat assumida durant aquest període, les persones que treballen a Veritas rebran una bonificació a la nòmina del mes de març per un import total de 120.000 €.

 5-Donacions a entitats socials

Dins d’aquest pla, Veritas ha dissenyat un programa de donacions d’aliments a les entitats socials per cobrir les necessitats més bàsiques dels col·lectius més vulnerables. Aquest programa d’acompanyament complementa i multiplica la col·laboració habitual de Veritas amb les entitats solidàries.

6-Línia d’anticipació a proveïdors

Finalment, ha posat a disposició dels seus proveïdors una línia per anticipar pagaments per valor d’un milió d’euros per facilitar la seva liquiditat. Especialment, a tots els que han resultat més afectats pel tancament forçós de l’hostaleria i les escoles.

La cadena de supermercats ecològics, durant el mes de maig i juny, concretarà altres accions complementàries d’impacte positiu per a les butxaques dels seus clients i col·lectius.

Sopar aviat i triar els ingredients adequats ajuda a aconseguir un son profund i regenerador, entre molts altres avantatges.

Els aliments rics en triptòfan són una opció excel·lent, com els ous i els pèsols, que a més, són fàcils de pair. Si els combinem amb una mica d’hidrats, n’assimilarem millor l’aminoàcid essencial.

Verdures dolces

Les verdures que, un cop cuinades, són més dolces també són una aposta encertada, ja que la dolçor natural ens relaxa, com també ho fan les llavors de rosella que, a més, aporten una gran quantitat de calci de molt bona assimilació, com el que conté el quefir de cabra.

Si a sobre hi afegim petites dosis d’algun aliment fermentat, ajudarem a digerir i absorbir millor tots els nutrients.

Totes aquestes premisses les trobem en la proposta que us faig aquest mes, un sopar fàcil de preparar que, a més, us farà gaudir d’allò més!

Tot i que la situació actual és l’excusa perfecta per començar a cuidar-se de veritat, el respecte cap al cos i la cura personal haurien de ser una prioritat tot l’any. Ara que ja és primavera, és un moment perfecte per preparar el cos i fer una neteja hepàtica.

El fetge és un òrgan increïble. S’encarrega d’emmagatzemar vitamines i minerals, descompondre el greix, ajudar a regular el sucre en sang, controlar la producció i eliminació del colesterol, capturar substàncies tòxiques en sang, alliberar bilis, produir col·lagen o metabolitzar aminoàcids, i, a més, és el principal òrgan encarregat de la desintoxicació, entre altres funcions. És a dir, transforma i elimina substàncies que l’organisme reconeix com a tòxiques.

En el dia a dia estem exposats a toxines de forma habitual –ja sigui en forma de metalls pesants, de pesticides o herbicides, ftalats o bisfenol A, entre d’altres–, que poden provenir de l’exterior, però que també es poden generar a través de processos interns.

Per això un estil de vida saludable és imprescindible perquè el nostre complex sistema de protecció i neteja funcioni correctament.

Com s’eliminen les toxines del cos?

El fetge, l’òrgan encarregat de netejar el cos, fa servir dues vies per neutralitzar les toxines i eliminar-les del cos.

Aquestes vies corresponen a dues fases:

• En la primera fase el fetge s’encarrega de neutralitzar les toxines o els productes químics que poden resultar perillosos transformant-los en substàncies menys nocives i preparant-los per poder ser excretats de forma més fàcil.
• En la segona fase té lloc la conjugació que tracta d’unir altres molècules a les toxines, convertir-les en elements inerts, i així poder eliminar-les per la femta o l’orina.

El problema apareix quan tenim deficiència d’alguns nutrients, consumim certs medicaments, tenim contacte excessiu amb metalls pesants o hi ha algun tipus de dany hepàtic, ja que aquestes fases es poden veure afectades, tenir menys activitat i provocar acumulació de toxines i malestar.

Recomanacions per ajudar el fetge

• Limitar l’exposició a toxines. Tant mitjançant l’alimentació com limitant el consum de certs medicaments, alcohol i tabac, per exemple.
• Promoure un bon estat de salut intestinal mantenint una microbiota saludable i fomentant la integritat de la barrera intestinal.
• Fer exercici físic per eliminar toxines mitjançant una de les vies utilitzades: la suor.
• Consumir aliments que impulsin el fetge: aliments rics en glutatió (o els seus precursors), aliments antiinflamatoris o aliments rics en sofre, entre d’altres.

A més de tot això, donar ajudes externes de tant en tant també pot ser una bona alternativa quan volem fer una neteja una mica més profunda (sigui en canvis d’estació, per començar dietes de pèrdua de pes, per una sobrecàrrega hepàtica, cansament, acne, cel·lulitis o hipercolesterolèmia, entre altres raons).

Sabem que l’òrgan ja s’encarrega per si mateix de netejar l’organisme, però, com hem dit, perquè ho faci cal seguir un estil de vida saludable i adequat. I sempre és positiu impulsar-lo una mica.

Alguns productes com el Depuratiu Bio-detox de Vitalart, poden ser un bon complement a l’alimentació durant aquests dies.

Aquest en concret consisteix en un pla detox a base d’extractes de plantes i macerats de gemmes amb acció depurativa que actua sobre el benestar corporal. Una acció completa gràcies a l’associació de 19 preparats vegetals ecològics que actuen en sinergia. Les gemmes s’han macerat durant 28 dies mitjançant un mètode tradicional exclusiu que permet aprofitar tot el potencial nutricional de les plantes en ple desenvolupament.

Entre els seus ingredients hi ha saba de bedoll –que tradicionalment s’ha fet servir per cuidar les vies urinàries i afavorir la diüresi– i extractes de plantes ecològics com la cúrcuma –molt coneguda perquè manté en bon estat la funció hepàtica– o el fonoll –útil per suavitzar les digestions i eliminar substàncies no desitjades.

Aquest producte destaca, a més, perquè té ingredients ecològics, aspecte molt important a l’hora de depurar el cos. Com que no s’ha d’enfrontar amb pesticides o altres components problemàtics, el fetge pot treballar de manera més eficaç. També és important destacar que no porta sucres afegits ni al·lèrgens i és apte per a persones vegetarianes.

En qualsevol cas, és important recordar que el fetge necessita cures durant tot l’any. Així que sempre cal fer una alimentació adequada basada en vegetals, proteïna de qualitat i greixos saludables, beure força aigua durant el programa de depuració, fer exercici físic i tenir una bona salut mental per facilitar-li la feina.

• Accés a La Comunitat
• 20% dte. cursos online

Històricament, el preu d’origen i el preu de destí de l’aliment fresc sempre ha escanyolit el marge de maniobra del més feble. Pagesos i ramaders han acceptat la pèrdua d’una micona del seu patrimoni amb cada camió que ha marxat cap a l’escorxador o el supermercat arrodonint el preu final de la transacció. Per posar un parell d’exemples significatius, un productor d’all cobrava el quilo a 0,82 euros durant el mes de gener de 2020, mentre que el senyor del supermercat el venia a 5,36 euros. O un productor de patata cobrava el quilo a 0,17 al distribuïdor, mentre que al supermercat es venia a 1,25 euros, amb una diferència percentual entre origen i destí del 635%.

Per acabar-ho d’adobar, en el pitjor moment de la corba de la pandèmia del coronavirus, les fruites i les verdures han enregistrat un nou increment de fins a un 46%, segons l’informe fet per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders. Encara que es negui sistemàticament des de les altes esferes polítiques, el mes de gener passat un quilo de pastanagues costava 0,99 i, per art de màgia, el mateix quilo de pastanagues va passar a 1,25 euros al mes d’abril, quan les cues per accedir al supermercat eren ben llargues i s’exigia un exercici de responsabilitat a tota la societat. Irònicament, el consumidor ha pensat com el pagès o el ramader. “Només són uns cèntims més”.

Uns cèntims més que fan cada dia més rics els reguladors dels preus. Uns agents que mouen els fils a l’ombra i que són els grans desconeguts de tot aquest entramat. I és que lògicament els preus varien segons oferta i demanda, però hi ha factors col·laterals que no tenim en compte quan omplim el carro de la compra. Les empreses de distribució defensen que no estan apujant els marges, però la falta de mà d’obra al camp conjuntament amb els problemes de proveïment de matèries primeres i el cost de la logística del transport han passat factura al tiquet final. Per aquest motiu i molts d’altres, seguir una dieta saludable, fresca i de temporada en temps de coronavirus és més car que seguir aquesta mateixa dieta a final de 2019. 

Una pujada incomprensiblement acceptada que no ha afectat de la mateixa manera els aliments processats. Aquests dies estranys, al supermercat podem fer una comparativa colpidora. Un quilo d’albergínia fresca costa 2,51 euros i una lasanya amb albergínia congelada d’un gran grup alimentari costa 2,50 euros. Posar i treure del forn i llestos, sense voler acceptar que aquest cèntim de diferència il·lustra la perversitat dels preus falsos dels aliments. Un fenomen que, afortunadament, es comença a estudiar en les altes esferes de la comunitat científica.

Aquest mes d’abril, l’última publicació de Nature Food incloïa un editorial sense firmar colpidor. “The true cost of food” (‘El preu real del menjar’) és revelador perquè per primera vegada apel·la directament als científics especialitzats en alimentació com a agents implicats en aquest guirigall. El text comença fort ja d’entrada: “Els preus que reflecteixen millor els costos ambientals dels aliments poden promoure pràctiques de consum i producció més sostenibles. La comunitat investigadora té un paper fonamental en la construcció d’un marc per a la implementació de costos reals”.

És a dir, la majoria dels impactes ambientals de la producció i el consum d’aliments no es valoren econòmicament i, per tant, no es noten a la butxaca. Si un quilo de carn de vedella del Brasil o un quilo de soja de Bolívia arriba al nostre territori, té un preu estipulat pels mercats internacionals, però no hi ha cap organisme regulador que afegeixi un cànon addicional a aquests dos aliments pel cost mediambiental que ocasionen en la desforestació de la selva amazònica, els gasos contaminants dels animals a la capa d’ozó, el transport amb avió o la desaparició de cultius ancestrals en favor de monocultius transgènics.

Són dos exemples internacionals, però la mateixa lògica serveix per a qualsevol aliment poc saludable produït a gran escala a casa nostra. No ens enganyem; no és cap novetat certificar que els aliments que contaminen més el planeta són també els menys recomanables per a la salut. Però i si cada aliment poc saludable incorporés l’empremta ecològica en l’etiqueta del preu final? Canviaríem radicalment la dieta amb una acció tan revolucionària? Seria una bona manera de minimitzar el desajust històric entre qui provoca contaminació i qui paga per adquirir aquest aliment?

“És el que els economistes anomenen costos ocults”, prossegueix l’editorial de Nature Food. “És la diferència entre el preu de mercat dels aliments i el cost global que té per a la societat”. Ells en diuen costos ocults perquè no poden dir preus falsos. I és que aquests preus falsos sempre afavoreixen els dolents de la pel·lícula. És evident que és molt complicat quantificar l’augment concret que implicaria en el cost final, però si som capaços entre tots de posar un semàfor nutricional a cada aliment per alertar dels perills d’una mala alimentació per a la salut, no podem exigir el mateix per al bé de la salut del planeta?

La desertificació és un fet, i la falta d’aigua, un problema greu. “Calcular preus reals comporta reptes tècnics, com ara saber quins impactes cal tenir en compte, com valorar adequadament valors intangibles i com atribuir els impactes a les mercaderies al llarg del temps”. Un repte nou que caldrà exigir a la comunitat científica a curt termini, perquè, si no s’equilibren els costos reals dels aliments, es multiplicaran els fracassos del sistema alimentari amb pràctiques de producció pobres que fomenten residus, agreugen la contaminació i dissocien encara més el consum de la producció. Una problemàtica que es multiplica en un món on les diferències socioeconòmiques entre rics i pobres són un mur cada vegada més visible. I no volem que els rics monopolitzin el menjar fresc, saludable i de temporada, oi?

Retornant als conceptes econòmics, l’Índex Big Mac és una manera informal de mesurar la paritat de poder adquisitiu entre dues monedes. Amb 50 dòlars pots comprar 30 Big Mac a l’Índia, mentre que a Noruega tan sols en compraries 7. El desnivell de 23 entrepans de menjar ràpid marca la diferència real del cost de la vida en un país i l’altre. Doncs bé, ara imaginem un Índex Eco aplicat al dany mediambiental. No es pot prohibir a ningú que deixi el menjar porqueria, només faltaria. Però qui vulgui fer una dieta menys saludable hauria d’acceptar pagar un cost (real) més alt i, conseqüentment, tenir molta més facilitat econòmica per decantar-se per la compra de fruites i verdures locals de temporada. Sona molt radical, però tocant la butxaca es toca més fàcilment la consciència.

Una campanya de Justícia Alimentaria posa el dit a la llaga. “Només amb una nova política fiscal alimentària que apliqui un IVA del 0% als aliments saludables i del 21% als aliments insans podrem assegurar l’accés a una alimentació saludable bàsica per a tothom”, diuen els seus promotors després de llegir una dada esfereïdora: “El 45% de la població no es pot permetre una alimentació saludable bàsica”. Dependrà precisament també dels científics, que ja han començat a obrir els ulls, poder pressionar amb la ciència com a bandera i establir l’IVA del 0% per guanyar la lluita als preus baixos dels aliments insans.

“El cost real ofereix als investigadors l’oportunitat de tenir un paper més protagonista. En lloc de fer avaluacions a posteriori, els estudis exploratoris podrien assenyalar formes d’operar amb èxit i orientar el debat cap a una direcció constructiva. Encara s’ha de veure si els investigadors seran més proactius i posaran el seu granet de sorra per reduir l’escletxa amb els responsables polítics; el que és ben cert és que els ‘preus falsos’ no es poden mantenir durant més temps”, sentencia Nature Food amb encert.

Els disruptors endocrins estan de moda. Encara que sembli que aquests compostos van aparèixer fa quatre dies, en realitat fa molt de temps que hi estem en contacte. Fins avui, estudis fets en animals i humans mostren que poden afectar la salut. En aquesta xerrada, Maribel Casas, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), posarà sobre la taula l’evidència científica més recent que hi ha sobre els efectes que tenen els disruptors endocrins en la salut i tot el que encara queda per descobrir.

La incidència del càncer de mama entre les dones del nostre país augmenta any rere any i, si seguim així, l’any 2025 s’hauran diagnosticat un 12,3% més de casos que ara. El factor de risc principal associat a aquest càncer és l’exposició a estrògens endògens. En aquesta xerrada, la Marieta Fernández, catedràtica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, diu quins són aquests estrògens als quals les dones estan exposades diàriament i com es podrien reduir enormement els factors de risc d’aquest càncer, que cada vegada afecta més dones joves, justament per l’estil de vida i l’exposició a tòxics ambientals i emocionals.

La periodista, escriptora i activista Esther Vivas ens dona, en aquesta xerrada, consells per gaudir d’un embaràs, part i lactància feministes amb idees i conceptes que, fins ara, potser no havíem sentit o no ens havíem plantejat. Vivas ens explica quins són els tres elements necessaris per a una maternitat feminista i exposa una gran quantitat de dades estadístiques que mostren que encara queda un gran camí per recórrer en aquesta societat patriarcal i capitalista. Una ponència plena de reflexions que ens farà replantejar el model actual de maternitat.

Els aliments fermentats tenen molts beneficis per a la salut. Gràcies als probiòtics que contenen, creen un sistema digestiu capaç de nodrir cada part del cos. Preparar fermentacions saludables a casa pot ser una de les maneres més senzilles de tenir una microbiota ben diversa i, per tant, una bona salut digestiva i general. Nerea Zorokiain Garín, autora del llibre Fermentación: Cómo crear recetas saludables, sencillas y transformadoras ha comprovat personalment els beneficis d’aquests aliments i ha vist com moltes de les persones que ha tingut com a alumnes i pacients també se n’han beneficiat.

La xerrada és en castellà.