La Selvatana és la granja ecològica a la qual l’Anna i l’Alfons han dedicat tots els esforços dels darrers disset anys. Periodista i economista de formació, sempre havien volgut viure a la vora del camp amb aquella idea bucòlica de viure en el món rural i tenir una vida més tranquil·la. L’avi de l’Anna era el propietari de la granja de llet que durant els anys setanta va ser una de les més pioneres a Catalunya. Als anys noranta, quan el sector lleter no tenia gaire bones perspectives, l’Anna va veure l’oportunitat de caminar vers el que li emanava del cor. Va ser llavors quan amb l’Alfons van decidir que Campllong seria el seu nou lloc al món, i la ramaderia, la seva nova professió. “Jo de seguida em vaig enamorar de les vaques… després van venir anys molt durs d’anar aprenent a còpia de patacades”. L’any 1997 agafen les regnes de la granja de l’avi i comencen a estudiar com compaginar la viabilitat de l’activitat amb el somni d’una parella de ciutat que aterra al món rural.

Actualment a La Selvatana munyen unes cent vaques, fruit de la selecció que han anat fent al llarg dels anys de les seves pròpies mares; és a dir, totes han nascut a l’explotació. Aquest detall és molt important perquè és una de les maneres de controlar la qualitat del bestiar i les seves malalties. “Com que no mediquem, necessitem ser molt curosos amb el maneig de totes les parts del procés de producció”. També cuiden molt l’espai interior de la granja: preparen el llit de les vaques amb palla per tal que estiguin netes i eixutes, així com la sala de munyir, que també és un dels espais que s’esforcen per mantenir sempre impecable. Pel que fa a l’alimentació de les vaques, és sorprenent com tot el farratge i cereal que fan servir és produït a Catalunya. “No donem soja: no seríem ecològics consumint un producte que ve de l’altra punta del planeta”. Amb aquesta claredat, l’Anna m’explica la decisió conscient de no voler productes que no siguin locals. També reitera que és molt difícil trobar una fórmula adient per a les vaques amb els conreus de proximitat. “Ens vam trencar el cap amb el nutreòleg, però al final ho vam aconseguir”. Produeixen bona part del menjar en les vuitanta hectàrees de terra que conreen i el que els manca el compren, entre d’altres, a la Cooperativa de Salelles i als pagesos ecològics de Gallecs.

L’Anna m’explica amb detall totes les peripècies que van haver d’anar resolent, sobretot els primers anys. Quan van decidir que farien llet ecològica, perquè era la manera com ells entenien la relació amb la terra, només hi havia dues explotacions més certificades a Catalunya. Això volia dir que cap central lletera els recolliria la llet i que s’havien de buscar la vida per vendre el producte directament. “Si volíem que les vaques ens donessin de menjar, obligatòriament havíem de sortir a buscar-nos el nostre propi mercat”. Va ser llavors quan van començar a pensar que els menjadors escolars podrien ser uns bons clients. Si eren capaços de produir un iogurt bo a un preu just, segurament s’obririen moltes portes. “El repte era fer un iogurt que agradés a la canalla de l’escola. Després de moltes voltes hem arribat a tenir un producte molt bo, i n’estem orgullosos!”.

El iogurt ecològic de La Selvatana és suau, cremós i poc àcid. Quan el tastes, t’acabaries el pot sencer. A més, el procés d’elaboració manté moltes de les propietats nutritives pròpies d’un derivat làctic. El més important és que no s’hi afegeix cap additiu ni espessant, ni tampoc llet en pols; per tant, no conté gluten i és adient per a celíacs. Només hi ha la llet, els ferments propis (bulgàricus i termòfilus) i dos probiòtics afegits (bífidus i acidofulus). Amb aquesta combinació, La Selvatana aconsegueix un iogurt ecològic excel·lent ple de sabor i salut. Un altre tema important és que la llet és molt rica en omega-3 i omega-6. Les vaques pasturen a l’aire lliure i mengen verd fresc, que és el responsable que la seva llet contingui més àcids grassos que una de convencional de vaques estabulades. Si tasteu la llet fresca, també descobrireu un producte sorprenent!

La Selvatana és una granja totalment involucrada en el seu paper fonamental de productora d’aliments. L’Anna i l’Alfons viuen intensament la vivacitat de la seva finca des dels camps, passant pel bestiar i acabant a l’obrador. Són conscients que el resultat de la seva feina arriba a milers de llars, on persones compromeses s’alimentaran i gaudiran d’un bon iogurt o d’una bona llet. A més, m’encanta quan l’Anna diu que “no volíem produir el iogurt dels diumenges”, ja que treballen per produir a un preu assequible per a bona part de la població. Trobar el preu just, i no ajustat, del producte ecològic és un dels reptes actuals del model de producció i consum a Catalunya. Per aconseguir-ho, cal ser molt curosos amb totes les fases del procés de producció de l’aliment per ser conscient de les despeses i del cost per unitat que suposa a la persona que produeix. Sense un bon coneixement del funcionament econòmic de l’empresa és molt difícil establir un preu just per a un producte ecològic.

Si voleu tastar els seus productes, els trobareu a una bona colla dels restaurants catalans que treballen amb producte de proximitat. Demaneu iogurt ecològic quan prengueu les postres, i si no en tenen, suggeriu-los que comprin iogurt de La Selvatana, que reparteix a bona part de la província de Barcelona i Girona. I si en voleu comprar, segur que teniu alguna botiga o parada de mercat a la vora que en tingui. També els trobareu als supermercats Consum.

Per a més informació podeu trucar a l’Anna al telèfon 659 200 445 i també podeu consultar el Facebook de La Selvatana.

Potser ja feu una alimentació neta i en noteu els beneficis; i, ara, llegint aquest article penseu: “A sobre que ja he eliminat força aliments de la dieta, ara encara l’he de fer més restrictiva!?”. La mateixa pregunta em vaig fer jo, però no vaig poder resistir-me a provar-ho. Tot i que ja feia una alimentació basada en productes d’origen vegetal i altament crua, els resultats que vaig experimentar van ser notables. Nivells d’energia encara més elevats, pell encara més suau i brillant, i un adéu definitiu a la panxa inflada.

Combinar bé els aliments no només ens permet millorar la digestió, sinó també assimilar millor els nutrients. El sistema digestiu requereix menys energia i el resultat és que l’organisme pot centrar-se en altres funcions com reparar cèl·lules i depurar el cos (com a conseqüència, perdrem pes, si ens cal). Aquest estalvi d’energia també repercuteix en l’estat d’ànim: ens sentim menys pesats i cansats després dels àpats i tenim més energia i vitalitat al llarg del dia.

D’on surt i en què es basa la teoria de la combinació dels aliments?

Les pautes per combinar correctament els aliments van sorgir al segle XX durant el moviment higienista. El seu creador va ser el doctor novaiorquès William Howard i, més endavant, la popularitat d’aquesta pràctica va créixer amb la difusió que en va fer el doctor i naturòpata Herbert M. Shelton.

Segons la teoria de la combinació dels aliments, els diferents grups d’aliments requereixen temps diferents i un tipus d’enzims a l’estómac i uns altres de diferents als intestins per poder ser digerits. Un medi alcalí o àcid activarà uns enzims o uns altres. Quan mengem certs aliments alhora, alliberem tots dos tipus d’enzims; així es crea un ambient neutre que l’únic que fa és inhibir i retardar el procés digestiu. Això pot originar fermentació de sucres i putrefacció de proteïnes a l’estómac, i provocar gasos, inflamació i altres símptomes d’indigestió. Un procés de fermentació al budell ocasiona un excés de polialcohols, que són font d’aliment de bacteris i llevats. La putrefacció de les proteïnes genera residus tòxics.

El concepte de la combinació correcta dels aliments és aplicable i altament beneficiós per a tots els estils d’alimentació: es consumeixi carn, ou, peix, lactis, o es practiqui el veganisme o 100% crudivorisme.

Pautes per combinar els aliments de manera correcta

1-Només menjar quan es té gana

El cos és molt llest i està preparat per indicar-nos què hem de fer en cada situació orgànica (anar de ventre, orinar, menjar…). Quan necessita aliment, ens avisa amb la sensació de gana i és llavors quan li hem d’aportar nutrients. Si no ens en demana, és perquè encara està processant i assimilant els aliments de l’últim àpat. Menjar quan no es té gana congestiona el sistema digestiu i el procés natural de depuració del cos es veu alterat.

2-Menjar un sol aliment concentrat a la vegada

Els aliments concentrats són els que no contenen pràcticament aigua, com els midons i les proteïnes. Els aliments no concentrats són els que contenen un tant per cent elevat d’aigua, com ara la fruita madura i els vegetals sense midó.

Per tal de facilitar la digestió i estalviar energia, és molt recomanable incloure només un sol tipus d’aliment concentrat al plat. Això ens porta a la tercera pauta…

3-No barrejar proteïnes i midons

Aquí és quan es trenquen els esquemes. Us preguntareu: “Què passa amb el pollastre al forn amb patates, les torrades integrals amb pit de pollastre, el sushi de tonyina, el salmó a la planxa amb arròs salvatge? Ho he estat fent malament durant anys i anys?”. Doncs sento dir-vos que sí, però la clau és saber-ho i fer els canvis a partir d’ara.

Per entendre-ho millor hem de mirar com es digereixen aquests dos tipus d’aliments. Les proteïnes necessiten un ambient àcid format per àcid clorhídric i els enzims anomenats proteases. Per altra banda, els midons es digereixen en un ambient alcalí i amb la presència d’enzims amilases. Si prenem aquests dos aliments alhora, els sucs àcids i els sucs alcalins alliberats es neutralitzaran entre si i això farà que el cos hagi d’invertir hores i hores i molta energia per pair, i nosaltres ens sentirem més cansats. Com més estona passen aquests aliments dins l’estómac a temperatures altes (37 ºC), més probabilitat hi ha que es produeixin residus tòxics. El cos no podrà absorbir ni aprofitar del tot els nutrients de l’aliment i nosaltres tindrem gasos i panxa inflada.

4-Els vegetals sense midó es poden barrejar amb tot

Aquest grup combina pràcticament amb tota la resta, a excepció de la fruita, que només es pot barrejar amb els vegetals de fulla verda, ja que requereixen el mateix temps de digestió.

 5-Barrejar midons diferents és correcte

Tot i que sempre és més fàcil pair quan no es barregen massa aliments, és correcte prendre dos tipus de midons diferents. La millor opció és barrejar els midons amb vegetals sense midó com ara fulles verdes, bròquil, espàrrecs…

6-Barrejar proteïnes diferents no és correcte

Les proteïnes són el grup més difícil de digerir per la diversitat d’aminoàcids tan complexa que contenen. Com que el cos necessita molta energia i estona per digerir-les, no les barrejarem. Així que res de fer barreges mar i muntanya…

Sí que podem, però, barrejar proteïnes d’origen vegetal diferents en un mateix plat: fruits secs, llavors i algues, ja que tenen una estructura química més simple.

Els llegums costen de pair perquè tenen tantes proteïnes com carbohidrats; per tant, la millor recomanació és no barrejar-ne de diferents i acompanyar-les de vegetals sense midó.

7-Barrejar greixos amb proteïnes o amb midons és correcte si es fa amb moderació

Els greixos combinen bé amb tots els grups, tret de les fruites. De totes maneres, si ja costa pair la proteïna, sobretot d’origen animal, val més no barrejar-la amb greixos. Si fem una amanida amb molts fruits secs i llavors i l’amanim amb oli d’oliva, podem tenir una digestió més pesada; és més prudent amanir-la amb suc de llimona o vinagre de poma.

8-La fruita s’ha de menjar sola

La fruita és l’aliment que es digereix més de pressa: en vint o trenta minuts ja és fora de l’estómac. Imagineu que mengeu fruita per postres després d’un àpat ple de proteïnes i midons: els sucres de la fruita quedarien retinguts a temperatures altes mentre esperen ser digerits, però acabarien fermentant i acidificant la resta dels aliments.

• Si voleu menjar fruita abans dels àpats, ho heu de fer entre mitja hora i una hora abans de prendre res més.
• L’únic grup d’aliments que combina bé amb la fruita són els vegetals de fulla verda. Aquesta combinació explosiva és la base principal dels sucs verds.
• Podem barrejar les fruites subàcides amb les àcides o amb les dolces, però mai fruites dolces amb àcides.
• Els melons s’han de menjar sols, ja que, de totes les fruites, són les que requereixen menys temps de digestió. Combinar melons amb altres fruites podria frenar el procés.

9-Els líquids fora dels àpats

Cal evitar prendre líquids durant els àpats per tal de no diluir els sucs gàstrics ni els enzims necessaris per fer el procés de la digestió. En podrem prendre entre un quart i mitja hora abans i dues o tres hores després de menjar.

Prendre petits glopets de te calent (com ara el de gingebre) o d’una beguda probiòtica, com la kombucha, durant els àpats pot millorar la digestió.

Per acabar…

Cada vegada hi ha més literatura referent a aquest tema, i, tot i que alguns estudis diuen que aquesta teoria no té base científica, els resultats i els beneficis els noten moltes persones que ho practiquen, inclosa jo mateixa i tots els meus pacients.

No us poseu les mans al cap i us sentiu perduts; un cop li tingueu la mida presa, no trobareu la teoria gens restrictiva, sinó senzilla i que segueix permetent menjar variat. Us animo a posar-la en pràctica, sense atabalar-vos, i a veure si noteu cap benefici. No hi teniu res a perdre i molt a guanyar.

Tingueu sempre present, però, el concepte de bioindividualitat: cada persona és diferent; el que a mi em pot anar de primera a vosaltres us pot provocar indigestió, i al revés. Per això mateix, recordeu que l’experiència pròpia és la millor veritat.

Fa uns dies us demanàvem si estàveu preparats per beneficiar-vos dels efectes antioxidants d’una poma. Un cop interioritzada aquella primera part (la podeu llegir aquí) avui abordem com absorbir els compostos que hi ha en altres aliments, tan saludables com les pomes.

Per poder beneficiar-nos dels efectes que tenen sobre l’organisme, hem de tenir en compte els punts ja esmentats:

1. La qualitat i la font de l’aliment.
2. Les seves formes de consum.
3. Una ingesta adequada de proteïnes en la dieta.
4. La mucosa intestinal en condicions òptimes.
5. Intestí gros i microbiota en harmonia.
6. Fetge amb bona capacitat detoxificant i lliure de “mals rotllos”.

Així doncs, abordarem els dos primers punts, que depenen totalment i de forma voluntària de nosaltres mateixos.

Per començar, la qualitat i font dels aliments que ingerim és clau en l’efecte que tenen sobre la salut. Avui dia el consum de productes ecològics ja no només té el suport dels nostres paladars i del nostre estat de salut i d’ànim, sinó que ja hi ha estudis científics que ho corroboren.

Els glucosinolats són un tipus de compostos fitoquímics que trobem en vegetals de la família Cruciferae (bròquil, llombarda, col, cols de Brussel·les, créixens, coliflor, etc.) i de manera excepcional en tàperes, papaia i caputxina. Certs compostos que se’n deriven (coneguts com a isotiacianats i indols) tenen activitat anticarcinogènica (còlon, mama, bufeta o pròstata), i redueixen el risc de malaltia coronària i d’accident cerebrovascular isquèmic. És curiós i tremendament alarmant que, entre els anys 1984 i 2009, el contingut de glucosinolats de la coliflor hagi passat de 62,00 a 34,92 mg per cada 100 g de coliflor. Per què pot haver passat? Actualment, moltes de les terres cultivables estan exhaustes i tenen dèficit de molts minerals com a conseqüència de l’ús abusiu de plaguicides, herbicides i adobs químics, i de certs mètodes intensius de cultiu que empobreixen encara més els sòls i la seva biodiversitat. A això se li suma la recollida prematura dels aliments, quan encara no són prou madurs. En conseqüència, el potencial dels aliments es veurà afectat directament, i per tant també la nostra salut.

Llavors, el millor consell és promoure el consum d’aliments ecològics, de temporada, a prop de casa (Km0), i preferiblement lliures d’hivernacles; és a dir, conreats sota la llum solar i l’aire lliure en moviment.

Les formes de consum dels aliments també són molt importants, ja que no val la pena invertir en aliments ecològics quan després els rostim a temperatures altes, els cuinem en paelles amb tefló, i guardem les sobres en recipients de plàstic a la nevera, per després reescalfar-los amb el microones per manca de temps. En aquest sentit, la qualitat dels materials de cuina que fem servir és importantíssima. Val la pena invertir una mica de temps en informar-se’n. Entre els materials que cal evitar hi ha els papers clorats (filtres de cafè, d’infusions, paper de forn), l’alumini (paper d’alumini, paelles, i altres útils), els plàstics (tant en forma de recipients diversos com cullerots, film, etc) i el tefló (recobriment de paelles i altres recipients).

Si volem conservar les propietats dels aliments, cal reaprendre a cuinar per mantenir els compostos fitoquímics tan intactes com sigui possible. Posem dos exemples:

1) El bròquil també té glucosinolats, que coexisteixen amb un enzim propi anomenat mirosinasa, que és al teixit de la planta del bròquil, però físicament separada. Quan el tallem, la mirosinasa es posa en contacte amb els glucosinolats i els converteix en altres compostos que són els que tenen aquestes propietats anticarcinogèniques. Però diversos processos culinaris fan que no puguem beneficiar-nos d’aquests efectes:

• La pèrdua en l’aigua de cocció dels glucosinolats i dels seus productes restants.
• La degradació tèrmica tant de l’enzim com dels glucosinolats; per exemple, s’ha comprovat que 6 minuts de microones a 900 W impliquen la inactivació de la mirosinasa i el 78% de pèrdua de glucosinolats a la llombarda. Un altre exemple, una cocció de 15 minuts a 100 °C implica la pèrdua del 60% dels glucosinolats de les cols de Brussel·les.

El microones desactiva part de les propietats més nutritives del bròquil i de la col llombarda.

Per tant, val més no tallar el bròquil fins just abans de preparar-lo, i cuinar-lo al vapor o escaldat, i a baixa temperatura. Un cop al plat, el color ha de ser verd brillant.

2) La pastanaga és rica en carotenoides, els responsables del color ataronjat. Aquests compostos són antioxidants, redueixen el risc de tenir malalties degeneratives, com certs tipus de càncer i malalties cardiovasculars, a més potencien el sistema immune, l’estabilitat de les membranes i la fotoprotecció dels teixits epitelial i ocular. Per poder aprofitar el contingut en carotenoides de les pastanagues, i fins i tot incrementar-lo, la millor manera de consumir-les és cuinades (bullides o estofades), però mai fregides perquè sinó es perdrien.

A més, no només influeix el tipus i la font de l’aliment i la forma de preparació, sinó també amb quins altres aliments es consumeix. Per exemple, per beneficiar-nos dels efectes anticancerígens del licopè del tomàquet, el millor és consumir-lo en forma de salsa de tomàquet amb oli d’oliva (sempre millor si és de 1 ª pressió en fred, ecològic i envasat en recipient de vidre no translúcid), o per incrementar la biodisponibilitat dels carotenoides que té la pastanaga o la carbassa, el millor és acompanyar-les d’un rajolí d’oli d’oliva o una altra matèria grassa (alvocat, fruita seca o oli de coco, per exemple). Per tant, una crema de pastanaga i carbassa acompanyada d’un rajolí d’oli d’oliva és la barreja perfecta per assegurar, almenys voluntàriament, una biodisponibilitat més alta dels carotenoides; és a dir, una absorció més bona.

Així doncs, tenim a les mans el poder potenciar la nostra salut a través de l’alimentació. Per a això, invertim en aliments de qualitat, ecològics, de proximitat i de temporada, en materials de cuina lliures de tòxics, i en reaprendre les millors tècniques culinàries i les més saludables segons l’aliment i l’efecte que vulguem en cada moment, i les combinacions més favorables.

Finalment, i també molt important: no ens oblidem de despertar la consciència un cop asseguts davant el plat, i permetem-nos temps per mastegar i ensalivar bé els aliments.

Properament, en la següent part d’aquest article abordarem la resta dels punts i la manera com els tracten les naixents ciències òmiques.

Si voleu aprofundir una mica més, aquí us deixo alguns articles científics molt interessants:

• Ogliano VIF, Ellegrini NIP. Effects of Different Cooking Methods on Nutritional and Physicochemical Characteristics of Selected Vegetables. J Agric Food Chem.2008:139-147.
• Verkerk R, Dekker M, Jongen WM. Post-harvest increase of indolyl glucosinolates in response to chopping and storage ofBrassica vegetables. J Sci Food Agric. 2001;81(9):953-958.
• Miglio C, Chiavaro E, Visconti A, Fogliano V, Pellegrini N. Effects of different cooking methods on nutritional and physicochemical characteristics of selected vegetables. J Agric Food Chem. 2008;56(1):139-47.

Article escrit per:

Sílvia Méndez

Biòloga, màster en nutrició i metabolisme.

Professora i assessora nutricional holística.

Fundadora de V de Vegetal.

Divulgadora científica.

El mes de setembre és un bon moment per depurar després d’un estiu ple d’excessos: cervesa, braves, tapes, arrossos, excés de fregits, gelats i proteïna animal… El fetge comença el curs amb molta feina, i cal que l’ajudem.

Què passa si els òrgans emuntoris (com el fetge) tenen molta feina?

Que treballaran pitjor: hi haurà més descontrol hormonal, més desequilibri a la pell, no anirem bé de ventre, acumularem més greix, colesterol i triglicèrids, ens sentirem cansats, apàtics i/o amb dolor (cap, articulacions) i, a la llarga, tindrem més probabilitat de tenir malalties degeneratives, cardiovasculars i càncer.

Com faig una dieta depurativa?

De processos de depuració n’hi ha molts i diversos, i poden variar a partir de l’alimentació de base, el dia a dia i les ganes:

• Depuració d’una setmana amb 3-4 dies de peix o ou (sense carn ni lactis),
• Depuració entre 7 i 10 dies sense proteïna animal ni lactis,
• Semidejú (no menjar res o prendre líquid en un sol àpat),
• Dejuni intermitent (un sol dia),
• Dejuni amb líquids (liquats, brous, sucs, infusions i aigua amb llimona i xarop o saüc) durant 5-15 dies. Cal que el supervisi i el controli un dietista o naturòpata.

*No poden fer dejuni embarassades, lactants, menors de divuit anys, anèmics, esportistes d’elit, persones amb diabetis, insuficiència renal, hipotiroïdisme, entre d’altres. En cas de dubte, consulteu el nutricionista.

A més, cal que sempre hi hagi un procés de preparació i adaptació de dos dies abans i després (per treure l’aliment a poc a poc).

Puc fer una dieta depurativa si tinc càncer?

Sí; és més, caldria fer una dieta tan neta com fos possible, lliure de toxines, químics, sucres, refinats, proteïna animal i lactis de mala qualitat. Menjar de tot no és menjar sa!

Com triem la que ens va millor?

Si mantenim el ritme diari, no podem fer un dejuni perquè ens podem trobar malament i no rendirem a la feina. En canvi, una dieta depurativa fa sentir més despert, net i nodrit sense passar gana.

Si trobem uns dies per quedar-nos a casa, a la muntanya, al camp o a la platja i podem viure a un ritme tranquil, podem fer una dieta baixa en calories.

Foto: Pau Esculies

Quins aliments hem de menjar durant el procés de depuració?

Bròquil, Coliflor, Carxofa, Espàrrecs, Remolatxa, Ruca, Endívies, Espinacs, Escarola, Rave, Api, Pickles, Arròs basmati integral, Aranja, Llimona, Nabius, Gingebre, Llavors de lli (necessàries si costa anar al lavabo; se’n poden prendre fins a 5 cullerades al dia), Canyella, Fonoll, Saüc, Caiena (molt bona si es té fred).

És important comprar la fruita i la verdura per menjar el mateix dia, prendre un plat de verdura crua al dia, i la que coem, que sigui poca estona, per mantenir les propietats beneficioses al màxim.

Què no podem prendre?

Antiinflamatoris, antihistamínics o altres medicaments*, Sucre ni cap aliment que en contingui, Melmelada ni mantega o margarina, Embotit ni carn, Lactis, Fregits, Alcohol, Gluten (però sí sègol), Farina blanca, Patata, Cafè ni te que no sigui verd, Additius (aliments i begudes preparades), Aliments amb pesticides (tot el que estalviem no comprant els productes anteriors ho podem invertir en fruita, verdura, cereals i llegums ecològics).

*No deixar de prendre mai la medicació receptada pel metge.

Quina complementació podem prendre?

La fitoteràpia ens ajudarà, i molt, en aquest procés de desintoxicació dels òrgans emuntoris (fetge, ronyons, pell, pulmons, intestins).

El primer pas és no aportar cap aliment que doni feina extra perquè puguin netejar tot el que hi ha en llista d’espera. Aquestes plantes terapèutiques ens ajudaran a fer-ho millor i més ràpid.

Plantes hepàtiques (del fetge): boldo, card marià, carxofera

Diürètiques (per eliminar líquids): dent de lleó, te verd, cua de cavall

Intestinals: clorel·la, probiòtic

Pell: bardana

Si teniu algun d’aquests òrgans més tocat, és un bon moment per començar a prendre el complement específic; per exemple, si us costa anar de ventre, teniu retenció de líquids o la pell molt greixosa.

De vegades, durant una dieta depurativa podem notar marejos, una suor més forta, mal de cap, més granets o al·lèrgia. Això vol dir que les toxines emmagatzemades al teixit adipós ja han sortit a la sang per ser eliminades. Tanmateix, si veiem que el mareig és diari o molt incòmode, cal reduir la dosi de la complementació (per exemple, si prenem gotes de plantes hepàtiques tres cops al dia, fem-ho només un cop al matí en dejú).

Flickr juditk

Podem fer exercici físic?

Per fer una depuració ben feta, també va bé que oxigenem bé el cos i l’ànima, que ens prenguem un respir mental i físic. Si ens deixem un espai per reposar, ens ho agrairem, perquè moltes vegades en els processos de depuració estem més sensibles o irritables per culpa de tot el que surt i teníem guardat.

Així doncs, fer passejades per la natura o llocs nous, meditar, fer ioga o altres exercicis calmats de moviment i oxigenació com el tai-txi o el Pilates ens aniran molt bé. El que no podem fer, però, és anar a fer ioga enmig de la Diagonal; hem d’allunyar-nos de la contaminació dels cotxes, les fàbriques, els químics, el tabac…

Flickr Giuseppe Chirico

Què hem de tenir en compte?

• No hem de passar gana, per això cal menjar abans de tenir-ne i no ens hem de saltar el mini àpat de mig matí i mitja tarda.
• La cosmètica i les cremes també poden ser tòxiques. La pell ho absorbeix tot; per tant, de poc serveix fer una dieta depurativa si posem cada dia elements químics a la pell. És un bon moment, doncs, per passar-nos a la cosmètica natural o ecològica. Ens donarà els mateixos resultats o millors (sobretot en pells sensibles i mixtes).

Idees per a esmorzars depuratius:

• Flocs de civada amb beguda vegetal, canyella i fruits vermells (gerds, móres, nabius)
• Crema de cereals variada (arròs, quinoa i mill cuit) amb beguda vegetal i panses o altres fruits secs
• Pa de sègol amb oli de lli, llavors triturades, alvocat i germinats d’alfalç o fenigrec
• Pa de fajol, arròs o quinoa amb hummus i ruca
• Liquat de fruita i verdura:
  • Tomàquet, pastanaga, api i remolatxa
  • Espinacs, poma, api i gingebre

Idees per a mig matí i mitja tarda:

• Fruita de temporada
• Infusió
• Quefir de cabra o d’aigua
• Suc de poma eco amb kudzú
• Iogurt de cúrcuma (quefir amb una cullerada de cúrcuma cuita durant cinc minuts)
• Llet daurada (beguda vegetal amb ametlles o oli d’ametlles comestible, mel i cúrcuma)

Idees per als dinars i sopars depuratius:

• Amanida amb espinacs, ruca, nap i remolatxa rallats, xucrut, germinats i cigrons
• Arròs integral amb ceba, porro, pastanaga i curri
• Sopa de miso amb daikon, bròquil, kombu i quinoa
• Ous passats per aigua amb xiitake, all i julivert fresc
• Amanida d’endívia, escarola, fonoll, pickles i llavors amb tempeh
• Bròquil, coliflor i pastanaga al vapor amb verat

Els pàmpols, ja siguin de la vinya o de la parra casolana, es poden aprofitar a la cuina, assegura Irene Gelpí, autora del llibre A la cuina tot s’aprofita!, que ha convertit la sentència en llibre. “Tan sols cal coure’ls uns quants minuts, haver-los tret prèviament el nervi, i ja els tindrem a punt per preparar-ne els farcits que vulguem”, diu Gelpí. Les receptes més resolutives omplen els pàmpols d’arròs, però, en general, “són ideals per aprofitar les restes d’àpats anteriors, per donar-los una presentació i un gust nous”.

La Irene fa els rotlles de fulles de parra de la mida d’una croqueta, i hi col·loca el farcit que té més a mà. Després els col·loca en una plàtera que pugui anar al forn, hi posa un raig d’oli verge extra d’oliva i els cou durant vint minuts. “Els faig com a aperitius, per exemple, però també van molt bé per emportar-se’ls d’excursió, perquè aquell farcit serà molt fàcil de menjar-lo amb les mans allà on siguem”.

És clar, no hem inventat la sopa d’all o, en aquest cas, la cuina dels pàmpols. Els pàmpols farcits són una menja tradicional del Mediterrani. A arreu trobaríem plats que fan servir les fulles de les plantes per fer-ne farcits. Les mateixes fulles de col, bleda o enciams, o “qualsevol fulla que sigui mínimament ampla”, van bé per cuinar. És clar, cal tenir en compte el diferent temps de cocció. “Les fulles de col trigaran més a coure’s, mentre que les d’enciam i bledes es couran molt ràpidament”, continua Irene Gelpí.

D’altra banda, Jaume Fàbrega, professor d’Enogastronomia de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que la Grècia clàssica ja havia fet servir les fulles de la vinya a la cuina. “Són citacions genèriques de textos anònims, però que estan datats en aquesta època tan reculada”, diu Fàbrega.

De la Grècia clàssica la recepta va passar per tota la Mediterrània, i curiosament, o paradoxalment, millor dit, qui la va difondre va ser el poble turc. “La religió turca no permet ni cultivar la vinya, però això és paradoxal que ells la difonguessin”.

Actualment, tots els països bulcànics i àrabs, del Pròxim Orient, cuinen amb els pàmpols de la vinya. “A Armènia també, i hi ha una teoria que sosté que van ser els armenis els qui van començar a cuinar-hi per primera vegada”.

Sigui com sigui, l’escriptor Jaume Fàbrega recorda com en un viatge que va emprendre pel Pròxim Orient va veure com li cuinaven arròs farcit amb pàmpols, i el sorprenent és que les fulles de la vinya les havien adquirides envasades i cuites. “És clar que no anaven a la vinya a agafar-les”.

Als Països Catalans, la cuina dels pàmpols no té tradició, segons l’escriptor. “He descobert només una recepta a Lleida, on emboliquen els tords amb les fulles de vinya, però no n’he trobat cap més”. Així doncs, per als catalans, els pàmpols són un producte desconegut o, fins i tot, exòtic.

Així que els pàmpols són el recipient que conté l’aliment desitjat i que alhora l’aromatitza. A casa nostra no tenim tradició de fer-les servir però, en canvi, tenim els farcellets de col, que segueixen aquesta filosofia fil per randa, i que, durant èpoques, havien estat el plat més festiu. Certament, la perdiu amb farcellets de cols havien omplert dinars de festa major. I potser encara.

Mentrestant, l’enòleg Gerard Jané, del celler Jané Ventura, confessa que els enòlegs acostumen a tastar (o menjar) els pinyons, la pell i la rapa del raïm, per saber si estar en el seu punt òptim, però mai la fulla. “Només una vegada en vaig menjar una, de cep xarel·lo, en un restaurant, i certament era molt tendra i bona”.

Les fulles dels ceps tenen colors diferents segons la varietat de raïm a què corresponguin. Les varietats de raïm negres (el sumoll, l’ull de llebre, la carinyena o la garnatxa tintorera) fan unes fulles de tons vermellosos, que encara l’accentuen més cap a finals de setembre i, sobretot, a la tardor.

Les varietats de raïm blanc fan unes fulles de tons groguencs perquè en perden la clorofil·la. De fet, és just el color i també el lòbul de la fulla el que identifica el raïm. “La varietat malvasia de Sitges fa una fulla amb els lòbuls molt marcats, com si fos el Cap de Creus que entra i surt”, diu l’enòleg.

La dietista i nutricionista Jordina Casademunt assenyala que els pàmpols són rics en fibra, vitamines (la C i les del grup B) i també minerals, com magnesi, ferro, calci. “A més, tenen també propietats antiinflamatòries”. Així que, nutritivament parlant, queixalar un pàmpol és empassar salut.

En resum, incorporar els pàmpols de la vinya o de les parres a la cuina seria com rendir culte a la mateixa planta. Hi ha cuiners com l’argentí Mariano Citterio, establert al Castell de l’Empordà, que inclouen les fulles de les tomaqueres quan preparen gaspatxos. O que al plat de pèsols sempre hi posen la branca de la pesolera, “perquè encara té més gust que el mateix pèsol”. És una manera de recordar d’on prové el fruit que es menja.

L’escriptora Irene Gelpí també practica aquest tipus de cuina, però per un sentit d’estalvi bàsic. “Les fulles de les pastanagues, dels calçots, els alls tendres, els raves, les remolatxes i els troncs dels calçots també tenen la seva utilitat”, diu. Els troncs de les carxofes cal pelar-los i després, juntament amb les fulles de les pastanagues i dels calçots, tallar-los ben petits per sofregir-los amb oli. “Jo les afegeixo en els ingredients d’un típic farcit de Nadal, que puc afegir tot plegat en el plat que vulgui: en un arròs, en una fideuà, en un plat de pasta o en una pizza, que jo les faig llescant una barra de pa, posant-hi a sobre el farcit de fulles amb les panses, les prunes, les orellanes i els pinyons, oli, sal i pebre, formatge, orenga, un raig d’oli i al forn”.

De tots els malalts amb diabetis s’estima que el 85-90% són de tipus 2, mentre que el 5-15% restant pertany al tipus 1.

La diabetis tipus 1 és insulinodependent, és a dir, es necessita obligatòriament insulina per sobreviure; en canvi, la diabetis tipus 2, inicialment, no ho és.

Se sap que la pràctica d’esport en la diabetis mellitus tipus 2, sobretot al principi, és molt recomanable; des de fa molt pocs anys, però, a les persones amb diabetis mellitus tipus 1 els recomanaven no practicar-ne per por a complicacions agudes com hiperglucèmies o hipoglucèmies. A mesura que s’ha anat investigant, s’ha demostrat que l’exercici físic té més efectes beneficiosos que no pas una vida sedentària.

Però, com podem combinar l’esport amb la diabetis? Hi ha tres factors clau que hi intervenen: les característiques de l’exercici físic, la dosi d’insulina i l’alimentació.

Primer de tot, abans de començar a fer esport, cal saber el tipus, la duració i la intensitat de l’exercici per modular la dosi d’insulina prèvia a l’exercici. Després cal preparar un “kit” que contingui: màquina de control de glucèmia amb tires de comprovació, xeringues, insulina i aliments rics en hidrats de carboni i fàcils de digerir com sucre, fruita, batuts de fruita, galetes etc.

La regulació d’insulina i la quantitat d’hidrats de carboni que cal prendre (segons les característiques de l’exercici) abans, durant i després de l’exercici les determina el metge endocrí i un especialista en nutrició i esport; no obstant això, hi ha bibliografia que ho especifica.

Com a norma general es recomana sempre fer l’exercici dues o tres hores després dels àpats per evitar interaccions amb la insulina administrada durant els menjars.

El primer pas és un control glucèmic just abans d’iniciar l’activitat:

• Si la glucèmia no supera els 100 mg/dl, cal prendre un complement a base d’hidrats de carboni (sucre) de 10-20 g (3 galetes, 1 taronja o 1 tros de pa…). Cal repetir el control, fins que la tinguem entre 100-250 mg/dl.
• Si la glucèmia supera els 250 mg/dl, cal fer una prova de cossos cetònics en orina. Si la prova surt positiva, s’ha d’evitar o retardar l’exercici fins que desapareguin i tinguem la glucèmia en els nivells recomanats.

Durant l’exercici, cal fer control glucèmic segons els símptomes d’hipoglucèmia i/o cada hora per evitar complicacions. Si els nivells són baixos, s’han de prendre hidrats de carboni (uns 20 g; per exemple 3 galetes, 1 suc de fruites individual o 1 plàtan) i tornar a fer el control al cap de 15 minuts per saber si els nivells glucèmics són normals (100-200 mg/dl).

Un cop finalitzat l’exercici, s’han de tornar a comprovar els nivells de glucèmia i valorar si cal prendre aliments que continguin hidrats.

• Si la glucèmia no passa de 120 mg/dl, cal prendre un complement d’hidrats d’uns 15-20 g.
• Si la glucèmia passa de 200 mg/dl, no s’ha de prendre cap hidrat i, si cal, s’ha d’administrar insulina.

Segons els especialistes en la matèria, per prevenir una hipoglucèmia postexercici pot fer falta reduir la dosi d’insulina durant les hores posteriors. La reducció dependrà de la intensitat i duració de l’exercici.

Es recomana qualsevol tipus d’exercici, sempre que no hi hagi complicacions com neuropaties i vasculopaties perifèriques (peu diabètic, per exemple), retinopaties, nefropaties i/o problemes cardiovasculars. Si n’hi ha, cal consultar un especialista per veure quin exercici és adequat en cada situació.

De totes maneres, és indispensable que la persona amb diabetis –sigui de tipus 1 o 2– rebi assessorament esportiu d’un endocrí o un nutricionista per poder rendir bé i per afavorir, i no empitjorar, la salut.

En conclusió, l’exercici físic té beneficis ja que pot ajudar a controlar més bé la diabetis. Per fer-ho de manera adequada i segura, la persona diabètica ha de fer el següent:

• establir l’hora de pràctica d’esport (si pot ser, 2-3 h després dels àpats);
• modular la dosi d’insulina de tipus ràpid segons el tipus d’exercici, intensitat i duració;
• preparar un bon “kit” abans de sortir a fer esport;

fer controls glucèmics abans, durant i després de l’exercici (i prendre hidrats de carboni o regular la dosi d’insulina segons els resultats).

Article escrit per:

Laura Soler

La dutxa forma part de la nostra rutina diària i seria interessant donar-li el valor que té una sessió de massatge, una bona teràpia antiestrès i considerar que és millor que cap somnífer. A més, un bon gel aporta suavitat i vitamines per a la pell.

Una dutxa fresca i revitalitzant és un regal que ens ofereix la naturalesa a través de l’aigua. Amb una dutxa escocesa –començar amb aigua calenta i acabar amb aigua freda– posem a punt l’organisme de manera molt efectiva: estimulem la circulació sanguínia, revitalitzem i tonifiquem la musculatura i eixorivim la ment.

L’aigua tèbia és la millor aliada per millorar la fatiga mental. L’aigua freda a raig sobre les cames i els peus contrau les venes i activa la circulació sanguínia. La dutxa afavoreix la disposició dels òrgans interns i accelera el metabolisme, per la qual cosa ens ajuda a eliminar toxines i greix acumulat.

No obstant els beneficis que atribuïm a la dutxa diària, alguns dermatòlegs aconsellen no fer-ho gaire sovint, perquè pot tenir conseqüències negatives per a la pell. Aquesta és una raó poderosa que fa indispensable ser molt exigents a l’hora de triar el gel o sabó de bany.

Per tenir una pell sana i equilibrada, és fonamental que el gel de bany en respecti el PH. La naturalesa ens ofereix actius extraordinaris procedents de plantes, fruits o flors, amb els quals els laboratoris de cosmètica natural elaboren productes per a la higiene diària. Les seves fórmules contenen una associació selectiva d’aquests ingredients actius en forma d’olis i extractes vegetals.

Al mercat hi ha una varietat molt extensa de textures i aromes que ofereixen moltes alternatives per satisfer les expectatives individuals: fragància, suavitat, hidratació, etc. Però és primordial tenir en compte els agents escumosos –tensioactius– que fan servir les marques, perquè es comercialitzen molts gels denominats naturals, que, si n’analitzem a fons la fórmula, contenen ingredients nocius per a l’organisme. És molt important, doncs, informar-se abans d’adquirir el gel més adequat per a la higiene de tota la família.

Fragàncies delicioses, textures excel·lents i tensioactius suaus derivats de plantes

Logona, marca de cosmètica biològica certificada amb més de 35 anys d’experiència, ens sorprèn aquesta tardor amb una col·lecció d’aromes delicioses per a la seva nova línia d’higiene corporal: codony i vainilla, llimona i gingebre i rosa silvestre i raïm.

La gamma equilibrant Harmony amb codony i vainilla garanteix una dutxa de tardor càlida amb una associació d’aromes que calma la pell i relaxa l’esperit. El gel de dutxa conté tensioactius suaus i valuosos derivats de plantes que respecten el PH de la pell. L’extracte de codony bio i de vainilla hidraten i calmen la dermis i li proporcionen una textura sedosa.

La fórmula de la loció hidratant corporal està enriquida amb olis essencials vegetals que protegeixen i nodreixen la pell sensible.

La gamma refrescant i estimulant Energy ofereix la sinergia ideal dels extractes de llimona bio amb l’arrel de gingebre bio, dos ingredients energètics que asseguren una dutxa tonificant per començar el dia amb optimisme i vigor. El gel de dutxa conté tensioactius suaus i valuosos derivats de plantes que respecten el PH de la pell. L’extracte de llimona bio i el de l’arrel de gingebre vigoritzen i nodreixen la pell, que lluirà amb esplendor renovada.

La loció hidratant corporal conté una fórmula enriquida amb olis essencials vegetals, que cuiden i activen tot tipus de pell.

La gamma regeneradora Vitality, elaborada amb oli de grana de raïm i extractes de rosa silvestre i magrana, estimula la bellesa natural de les pells exigents. El perfum natural i deliciós de les roses silvestres i del raïm exalta l’esperit. El gel de dutxa conté tensioactius suaus i valuosos derivats de plantes que respecten el PH de la pell, i l’acció regeneradora i antioxidant dels extractes de rosa silvestre, de l’oli de grana de raïm i de la magrana rejoveneix la pell.

La fórmula de la loció hidratant corporal està enriquida amb olis essencials vegetals que renoven la qualitat de la pell i n’impulsen la uniformitat i joventut.

Avui toca asseure’s al Divan, i relaxar-se. Però els més tímids no cal que pateixin, no som aquí per parlar, sinó per gaudir de tot el que l’Eva Davó i en Jaume Vilà ens ofereixen des de la seva cuina, a Cornellà. A l’hora de batejar el local, es van inspirar en els antics savis àrabs, que es reunien al diwan, una sala guarnida tot al voltant de coixins, per fer tertúlia. I una mica el que l’Eva i en Jaume volien crear, un espai que combinés cultura i gastronomia, en què es pogués experimentar a través dels cinc sentits: escoltar bona música, veure exposicions o tastar plats sans i deliciosos. Aquest 2014 van rebre la distinció de restaurant Slow Food i la llueixen amb orgull, ja que, per ells, és “un reconeixement a una manera de treballar que afavoreix els productors, el medi ambient i els consumidors, esclar”.

L’Eva, la xef de la casa, valenciana de naixement i activa cornellanenca d’adopció, sempre havia tingut clara la idea que “la cuina és sagrada” i que tan important és cuinar bé com preparar el menjar pensant en la salut. Per això va estudiar dietoteràpia, que té com a base la medicina xinesa i que consisteix a crear dietes personalitzades que tinguin com a punt de partida prevenir o curar malalties. Però l’Eva, un “cul inquiet”, com diu ella mateixa, té moltes ganes de fer encara més coses. És a punt de començar a estudiar amb la nutricionista Olga Cuevas –ja coneguda pels lector de l’Ets− i ella mateixa imparteix també classes de cuina, amb l’objectiu clar de promoure hàbits d’alimentació saludable a Cornellà, una ciutat amb la qual tant ella com en Jaume se senten molt compromesos.

I, evidentment, al Divan, en marxa des del 2007, no es para de cuinar. Cada dia es canvia el menú −bé, els menús, ja que sempre en tenen un de completament vegetarià−, però hi ha una cosa que no canvia i que avui podem comprovar ja amb el plat a taula: un segell molt personal, fresc i creatiu. Comencem amb una amanida de poma, figues i mató amb vinagreta de mostassa i amb uns musclos de roca del Delta amb gingebre. Tota la fruita i la verdura que utilitzen és eco i de temporada i la majoria prové de petits productors del Baix Llobregat (Can Fruitós, Ca n’Alegria, Can Roldán); el peix és de llotja, extret sempre amb tècniques respectuoses i mai n’hi ha de cap espècie en perill d’extinció.

Tot seguit, la xef ens fa arribar uns plaers inesperats: la sopa freda bicolor de síndria i meló a l’alfàbrega, servida en uns moderns tubs de vidre (i que es converteix en la sorpresa més agradable de l’àpat), i una cassoleta de crema de llenties vermelles amb carbassa del Baix Llobregat al Fonoll, un plat molt nutritiu i molt fàcil de digerir. De segon, tenim moltes opcions i molt temptadores, però ens acabem decantant –guiades pels consells d’en Jaume− pel tagín de vedella eco amb verduretes i l’hamburguesa de remolatxa i amarant amb all i oli de de codony. Un encert en tots dos casos, sobretot pel que fa als contrastos de sabors que trobem en l’hamburguesa, una opció que d’entrada resulta atrevida per als comensals no vegetarians però que sempre s’acaba imposant com un èxit de la casa.

En arribar a les postres, no ho dubtem, unes bones natilles de garrofa –sense ou ni llet− i carbassa dolça del Pere a la canyella, no apta, però, per als poc amants del dolç.
Després de tornar a fer un cop d’ull ràpid al local, petit però acollidor i molt ben aprofitat −hi ha lloc per a una petita botiga de productes de comerç just i per a una barra amb llibres de butxaca− segueixo escoltant amb atenció aquesta parella d’“inconformistes” que ja tenen les properes setmanes plenes d’activitats programades: un concurs d’arrossos, una conferència d’en Josep Pàmies, o una assemblea del que és un projecte molt personal seu, l’associació Pastinaca. Aquesta entitat vol ser “un nexe entre consumidors i productor locals”. Per mitjà de l’associació i de les xerrades i tallers que organitza, volen tenir encara més armes per fomentar l’alimentació conscient i la compra justa i directa. “I facilitar també a tothom que vol menjar sa l’accés a aquest tipus d’alimentació, perquè a vegades és molt difícil, tal com està muntada la indústria alimentària, sortir dels productes de supermercat”.

I a més d’un bon àpat i de l’oportunitat de participar en alguna d’aquestes activitats, als socis de l’Ets us faran un 10% de descompte o una caixa d’infusions de comerç just de regal.

Aquí teniu també la recepta de les natilles de garrofa, molt fàcils i saníssimes! (I aptes per als intolerants a la lactosa.)

Contacte Carrer de Cornellà Modern, 16. http://eldivandelossentidos.es. Tel.: 93 376 49 75.

En els últims anys, la popularitat de les begudes vegetals ha crescut considerablement per diversos factors. El primer és que hi ha hagut un auge en l’interès per la salut i, per tant, en la consciència dels consumidors, que cada cop es fixen més en el que mengen. En segon lloc, el creixement de les intoleràncies a la lactosa i l’avanç en la detecció d’aquestes intoleràncies han fet que el consumidor valori la necessitat, a vegades imposada, de prendre llet de vaca i de les possibilitats de prescindir-ne. El substitut perfecte de la llet clàssica sembla la beguda vegetal: saludable, apta per a vegans i vegetarians i amb sabors diferents, per triar i remenar.

De totes maneres, no totes les begudes vegetals són iguals i cal vigilar molt amb el que, a vegades, s’amaga darrere del terme “100% vegetal” o “100% natural”. Sovint passa que el que en principi hauria de ser una alternativa saludable a la llet també ha entrat en el sistema de l’adulteració i modificació de l’essència de l’aliment amb aromes i conservants, perquè sigui més desitjable als paladars moderns, cada cop més acostumats als productes processats i tractats. És relativament fàcil fer-ne a casa perquè conservin tot el sabor i les propietats dels ingredients, però cal invertir-hi temps i diners. A més, l’altre inconvenient principal és que, sense el procés UHT, duren poc, com a màxim, dos dies a la nevera.

Per tant, tant si som consumidors de begudes vegetals com encara no ens hem decidit, ens hem de fixar en els ingredients que figuren a l’envàs i evitar prendre les que tinguin aromes afegits (de vainilla o galeta), i emmascaradors del gust original de la matèria primera.

Per tal d’estar tranquils amb la tria que feu, us donem algunes pistes per poder centrar l’atenció en els detalls que cal controlar a les etiquetes.

• En primer lloc, els additius. En molts casos, serveixen per millorar l’estabilitat i la durada d’un producte, però cal vigilar quins consumim i, sobretot, saber si són d’origen natural. Per tal de saber si un additiu és saludable o no, una bona idea és consumir només els aprovats per a l’elaboració de productes ecològics, com emulgents (lecitina de gira-sol o de soja), o espessidors (carragenats, la goma guar o la goma de garrofí).
• D’altra banda, hi ha productes que contenen aromes afegides, que potencien el sabor i fan que el producte sigui més comercial. Així que, si finalment triem un producte que en porta, ens hem de fixar que s’especifiqui que són aromes naturals, i no naturals idèntiques, que són d’origen sintètic.
• Sobre els sucres, és molt millor si són sucres naturals (també anomenats “naturalment presents” o “no sintètics”), com l’atzavara o els xarops.
• Finalment, convé valorar si les calories del producte provenen de sucres o de greixos, i veure si els greixos són saturats o insaturats, ja que, si les calories provenen de greixos insaturats són beneficioses per a l’organisme perquè ajuden a tenir uns nivells normals de colesterol.

Per tot això, Liquats Vegetals, que va ser la primera empresa a l’Estat Espanyol a produir begudes vegetals ja fa gairebé vint-i-cinc anys, sempre s’ha preocupat perquè la beguda que oferim als consumidors –tant l’ecològica Monsoy, com la convencional Yosoy–, sigui tan semblants com sigui possible a la que podríem preparar a casa, sense conservants ni aromes, per tal de respectar el sabor original dels ingredients, però amb la comoditat d’un envàs que permet conservar-la fins a un any.

Aquest cap de setmana, Navàs obre les portes al món eco: des de divendres a la tarda i fins diumenge, el municipi del Bages acollirà una nova entrega de la ja coneguda fira de salut, consciència i ecologia Ecosalut, celebrada, en altres edicions, en altres localitats com Tarragona o Terrassa. En aquesta ocasió, el tret de sortida el donarà el concert de la soprano Marta Brucart, que encetarà tres dies de festa ecològica.

Com ja és habitual en les fires de consum crític i responsable, un dels plats forts del programa serà la celebració de més de 50 xerrades divulgatives sobre diversos àmbits, d’entre les quals destaca la de la nutricionista i col·laboradora d’Etselquemenges Lucía Redondo, que parlarà sobre la relació entre làctics i salut.

A més, Ecosalut també posarà l’accent en els beneficis de les teràpies naturals, com la teràpia neural o la musicoteràpia, disciplines com el ioga, la meditació o el tai-txí i mètodes com el feng-shui o la numerologia. Els assistents podran explorar tots aquests àmbits en els tallers pràctics que es duran a terme de divendres a diumenge al passeig Ramon Vall de la població bagenca.

Blog d’Ecosalut

Amb els condiments, podem ajudar a fer un plat més complet: les espècies, llavors i altres aliments no només ressalten el gust dels plats, sinó que, moltes vegades, tenen propietats nutricionals que ens ajuden a complementar la dieta. Els esportistes o gent amb un ritme de vida molt actiu han de mantenir aquesta varietat alimentària que permet oferir al cos tot el que pot necessitar per estar sa i poder rendir al màxim.

Tot seguit us suggerim alguns condiments, agrupats per tipus, i us detallem quines propietats tenen:

Llavors i fruits:

• Pinyons: són molt energètics perquè tenen proteïnes i magnesi. Ajuden a perdre pes i són ideals per al sistema cardiovascular. Tenen un efecte antiedat i milloren la salut ocular.
• Pipes de gira-sol: són una molt bona manera de reposar minerals, ja que són riques en fòsfor i contenen vitamina E i B9, B6, B5, B1, magnesi, zinc i potassi. Font d’omega-6 i un molt bon antioxidant.
• Pipes de carbassa: contenen molt àcid salicílic, que actua com a calmant i desinflamatori. Disminueixen el colesterol ja que conté omega-3 i 6. Ajuden a tenir una bona circulació sanguínia i a eliminar paràsits intestinals. També tenen propietats per dissoldre les mucositats. Contenen vitamina A i E, beneficioses per a la pell.
• Llavors de rosella: contenen moltíssim calci. Perfectes per al sistema digestiu. Van bé per als nervis, ja que tenen propietats relaxants.
• Sèsam: és un dels aliments amb més calci. Hi ha moltes maneres de menjar-ne: llavors, en crema (la tahina)… Si posem llavors senceres al plat i no les masteguem bé, sortiran tal com han entrat i no en podrem obtenir el calci, només la fibra. És bona idea triturar-les una mica abans d’afegir-les al plat.
• Lli: gran font d’omega-3 i un bon remei per al restrenyiment.

*Teniu un molt bon article de Neus Elcacho sobre les llavors, com i quan consumir-ne, aquí

Bulbs i arrels:

• All: el millor remei per a una bona circulació sanguínia. Diürètic i dels millors bactericides. Molt bo per combatre processos infecciosos i els efectes de l’al·lèrgia al pol·len. Conté molt iode. (Teniu més informació a l’article de Montse Reus aquí.)
• Fonoll: va molt bé per a les rampes perquè és ric en potassi i ajuda a cremar greixos. Molt beneficiós quan hi ha problemes urinaris, i estimula la concentració mental. (Més informació a l’article de Montse Reus aquí.)
• Gingebre: gran protector del sistema respiratori, millora la circulació i és antivomitiu, antibacterià, analgèsic, antiinflamatori i un afrodisíac. (Més informació a l’article d’Adam Martín aquí.)

Espècies, flors i herbes:

• Pebre: ajuda a pair. Molt recomanable per a menjars pesats i àpats abans d’esforços. El pebre blanc és una bona font de magnesi, ferro i vitamina K.
• Xicoira: flor amb moltes propietats digestives, estimula la gana i depura la sang. Té molts minerals, ferro, potassi i vitamina A, entre d’altres.
• Orenga: també és digestiva i va molt bé per reduir els dolors menstruals. És antioxidant i millora la circulació sanguínia.
• Sàlvia: ajuda a treure l’excés de mucositat, calma i clarifica la ment.
• Paprika: beneficia la circulació sanguínia. Un anticoagulant molt potent.
• Alfàbrega: és un antivomitiu molt bo. Reforça el sistema nerviós i millora la circulació de la sang.
• Julivert: és diürètic i depuratiu, per tant ens ajuda a eliminar toxines. També és afrodisíac. (Més informació a l’article de Montse Reus aquí.)
• Clau: estimula la gana. Ajuda a combatre la descomposició i és un bon tractament per als vòmits i marejos. Pot servir per eliminar cucs intestinals. És un molt bon expectorant i també un bon antiinflamatori. Un més a la llista dels afrodisíacs.
• Mostassa: és diürètica i millora notablement l’estat anímic.
• Nou moscada: molt recomanable en casos de febre, mals de cap i asmes. També és afrodisíaca.
• Llorer: prevé l’acidesa d’estómac. Disminueix el flat. És molt bon antibacterià (per a grips, tos, bronquitis…). Ajuda a prevenir el reuma i és diürètic.
• Pebre vermell: conté molt ferro i zinc, que facilita l’emmagatzematge de la insulina. Bo per a les malalties oculars i processos d’estrès i depressió. Ajuda a superar les migranyes. Ideal per a diabètics o persones amb asma. Ajuda al metabolisme dels ossos.
• Cúrcuma: un gran protector del fetge i un molt bon antiinflamatori. Diuen que és un gran anticancerigen. És un antidepressiu natural i va bé per curar la bronquitis i reduir el colesterol.
• Anet: ideal per a qualsevol afecció del sistema digestiu i un bon sedant. També va molt bé per a infeccions urinàries.
• Comí: molt digestiu, ajuda a combatre els gasos, ideal per a la higiene bucal i per evitar el mal alè. Bo en cas de diabetis, anèmies, bronquitis… És tranquil·litzant i afrodisíac.
• Farigola: antibiòtic natural, digestiu, prevé gasos, ric en ferro, tranquil·litzant. Va bé per mals de cap i reumes. Relaxa i ajuda a dormir més bé.
• Romaní: ajuda a pal·liar la descomposició, antioxidant, diürètic i conté molt de ferro.
• Coriandre: depuratiu, ideal per a la insuficiència hepàtica. És afrodisíac.
• Canyella: ajuda en processos digestius (gasos i descomposició). Beneficia el cor, els pulmons, l’aparell digestiu, el mal de queixal… Molt bo per alleugerir tensions musculars. És l’afrodisíac per excel·lència. Ajuda a reduir el sucre a la sang. Estimula la gana. (Més informació a l’article de Montse Reus aquí.)
• Api: alcalinitzant, estimula la gana, ric en vitamina E, expectorant, evita els gasos, antifebril, diürètic. Va bé per combatre asma i anèmia. (Més informació a l’article d’Adam Martín aquí.)
• Vainilla: tranquil·litzant natural. Ajuda a fer baixar la febre, és un bon analgèsic, antibacterià, antireumàtic, antioxidant. Reforça l’aparell digestiu. Té propietats laxants i també és afrodisíaca.
• Menta: ideal per a flatulències. Millora la digestió, l’acidesa estomacal i les nàusees. És relaxant, analgèsica i estimula la circulació sanguínia. Va bé per millorar la respiració quan s’està refredat. És antioxidant i millora l’alè.
• Cebollí: ric en vitamina C, conté carotens (bons per a la pell), vitamines A i B, calci i ferro. Estimula la gana, afavoreix la digestió i té propietats antisèptiques.
• Xili: conté molta vitamina A i C. Afavoreix l’absorció del ferro vegetal (dels cereals, llegums…) Ajuda a cremar el greix del cos, és anticancerigen i disminueix el risc de diabetis. Un bon analgèsic i antiinflamatori.

Minerals:

• Sal: conté tots els minerals i oligoelements del cos. És important consumir-la sense refinar, en estat pur. No hem d’oblidar, però, que la sal crua és menys saludable que cuinada i que abusar-ne provoca retenció de líquids i altres problemes. Si ens agrada molt, hi ha alternatives com la sal de sèsam (mescla de sal i sèsam) o la sal d’herbes (amb vegetals deshidratats), que permeten accentuar el gust dels aliments amb menys quantitat de sal. (Més informació a l’article d’Adam Martín sobre tipus de sal que hem de menjar aquí.)

També podeu fer servir els condiments de manera “medicinal” per prevenir o curar una malaltia concreta o bé per estimular el cos. Tot seguit trobareu la informació anterior agrupada segons l’efecte que volem buscar:

Així doncs, moltes vegades dediquem esforços a buscar els complements alimentaris més eficaços i gastem diners innecessàriament; ja que, a més de ser més saludable, menjar variat i no haver de comprar complements alimentaris és més econòmic. A més, el gest d’afegir un condiment no és pas més complicat que el de prendre’s una pastilla.

Aquí teniu un enllaç interessant d’uns apunts en xarxa de l’Ajuntament de Barcelona sobre flors comestibles, que semblen només un guarniment, però que, a banda de ser saboroses, arreglen estèticament els plats.

Àstrid Barqué
Llicenciada en INEFC. Professora a la UIC
Formadora de cuina saludable per esportistes a @sportsandcook
www.vitampleni.cat

Coneixem la biòloga i xef Elena Carrió. Resident a Madrid, es va formar al Natural Gourmet Institute de la prestigiosa Annemarie Colbin a Nova York. Avui és un nom de referència a Madrid on imparteix cursos de salut i alimentació natural. Aquest octubre aterra a Catalunya de la mà d’etselquemenges i l’espai Barcelona Cuina Natural, el local on impartim els cursos amb la Montse Vallory i que aquest setembre arriba carregat d’una programació de tallers, tots saludables.

Ets biòloga de formació. Passa poques vegades que una biòloga acabi fent cuina saludable. Què t'ha ensenyat i aportat la biologia en el món de l'alimentació saludable?

Potser és poc habitual que un biòleg acabi als fogons, però en realitat hi ha certa relació entre la biologia i la cuina, ja que totes dues es relacionen amb els éssers vius, ja sigui del món vegetal o animal. Quan vaig començar biologia, la meva vocació era dedicar-me a la investigació mèdica, i per això em vaig especialitzar en biologia sanitària. M’ha interessat des de sempre la salut i volia aprofundir en l’origen de les malalties, entendre millor què és el que fa que una persona es posi malalta i com se la pot ajudar a curar. Durant la carrera vaig adquirir molts coneixements que no necessàriament donaven resposta a les meves inquietuds, però el coneixement profund de la biologia de la cèl·lula és sens dubte el que més m’ha aportat. La cèl·lula és la resposta a tot, és un microcosmos diminut i meravellós dins el qual es forja cada dia el futur de l’organisme sencer. La seva perfecció és increïble i saber com funciona m’ha ajudat a entendre fins a quin punt ens influeix el que mengem, el que bevem i l’aire que respirem. La biologia també m’ha ensenyat a interpretar els articles científics amb esperit crític i això m’és molt útil a l’hora de discernir quina informació és realment útil i vàlida per a mi en matèria d’alimentació. I per sobre de tot, m’ha ensenyat a estimar la vida i a tots els éssers vius que habiten aquest planeta.

El pas de la biologia a la cuina saludable neix dels meus anys d’investigació en la indústria farmacèutica. En aquests anys vaig aprendre molt sobre la toxicitat dels fàrmacs i a poc a poc vaig anar qüestionant-me tot el que havia donat per bo fins llavors. No va ser fàcil, perquè vaig haver d’admetre que gran part de la meva formació era limitada i que havia de cercar fonts d’informació noves. I així va ser com vaig adonar-me a poc a poc que una bona alimentació és una de les millors teràpies, cosa que em va motivar a aprofundir més i, més endavant, a fer un tomb enorme a la meva carrera.

Durant la carrera ja vas tenir oportunitat d'aprofundir en els conreus, pesticides, transgènics, etc. o encara no t’interessaves per aquests temes?

Durant la carrera em vaig centrar sobretot en la genètica i la immunologia, que sempre m’han apassionat, i a aprendre a moure’m en un laboratori d’investigació, que no és gens fàcil. Ja tenia una consciència ecològica molt clara, però encara no m’havia endinsat en els temes que esmentes. Tot això va venir després, quan ja treballava en investigació i vaig començar a fer-me cada vegada més preguntes i a llegir moltíssim. Van ser anys intensos, en els que em vaig trobar amb persones i situacions que em van fer reflexionar i qüestionar-me la meva feina.

Vas tenir alguna època més academicista pel fet de fer biologia que et fes ser més “convencional” en conceptes?

Mai he estat gaire academicista, però és cert que com a estudiant donava gairebé tota la informació que rebia dels meus professors per bona i em regia pels principis de l’evidència científica que regnen en totes les facultats de ciències. Tenia molta curiositat, però tot el que arribava a les meves mans provenia d’articles científics i tests estadístics, per la qual cosa es tractava evidentment d’informació parcial i limitada. Encara estava formant-me la meva pròpia opinió sobre moltes coses, però en els anys següents em vaig adonar que part de tota aquesta formació acadèmica realment no m’era útil i que havia de fer un reset i començar novament.

I com arribes a la cuina saludable?

La cuina sempre ha estat present en la meva vida. Gaudeixo molt menjant, cuinant i compartint totes dues coses amb els altres. Des de petita, la meva alimentació ha estat bastant equilibrada i ja d’estudiant procurava cuinar a casa, de la manera més sana possible. No obstant això, són els meus anys de treball en la indústria farmacèutica els que em fan qüestionar-me com m’alimento. En aquests anys vaig començar també a viure sola, cosa que em va permetre dedicar més temps a cuidar-me i a investigar a la cuina, de vegades fins a altes hores de la matinada! A poc a poc vaig veure que els aliments poden fer tant o més per la salut d’una persona que els fàrmacs. Gairebé sense adonar-me’n vaig anar introduint més i més canvis en la meva dieta i prenent consciència de com influïen en el meu nivell d’energia, el meu benestar físic, mental i en el meu estat d’ànim. Em sentia cada vegada millor, amb més vitalitat i un pensament molt més positiu.

T'agrada cuinar ja des de sempre?

Sí, sempre m’ha agradat cuinar. Crec que és una manera preciosa de comunicar-se amb els altres i amb l’entorn. Quan es posa prou consciència i sensibilitat en això, cuinar es converteix en un acte d’amor i és a més una manera d’expressar la pròpia creativitat. Per mi, cuinar sempre ha estat una activitat relaxant, m’ajudava a desconnectar després d’un llarg dia de feina. Preferia passar hores a la cuina que veient la tele o jaient al sofà.

A la cuina saludable sovint s'arriba per alguna patologia; buscant, buscant. Va ser així?

És cert, però en el meu cas la veritat és que aquest no va ser el motor per al canvi. Afortunadament sempre he tingut salut i un sistema digestiu fort, encara que no per això he deixat de cuidar la meva alimentació.

Quan i per què decideixes anar a Nova York a l'institut de Colbin?

Després de cinc anys en la indústria farmacèutica, vaig arribar a la conclusió que no volia seguir fent del que feia i vaig decidir deixar-ho per poder formar-me en cuina natural. Havia llegit molt i el que volia era una escola que aprofundís encara més tant teòricament com pràcticament i que em permetés donar resposta a totes les meves preguntes. Coneixia el Natural Gurmet Institute a través de la Montse Vallory, ja que he estat alumna seva en diversos cursos, així que vaig decidir anar-me’n uns dies a Nova York a conèixer l’escola i decidir allà mateix si era la millor opció. El viatge va ser revelador: vaig tornar a Espanya i al cap de quatre mesos ja feia les maletes per marxar a Nova York a una de les aventures més grans de la meva vida.

El que va ser determinant a l’hora de triar l’escola d’Annemarie Colbin va ser la seva visió tan àmplia de la cuina natural, el seu esperit crític i el fet de no cenyir-se a una filosofia concreta. T’aporta prou eines per formar-te un criteri propi i triar de manera conscient i informada. Perquè no hi ha una sola manera correcta d’alimentar-se, sinó que cada persona ha de trobar la seva

Explica’ns que és el més rellevant que t'ha servit en la teva carrera d’aquesta experiència.

Va ser formidable des de tots els punts de vista, no només per les classes a l’escola sinó per totes les persones amb qui vaig col·laborar i que van ajudar a ampliar la meva formació i la meva comprensió del que és una alimentació amb sentit.

El més rellevant de tot el que hi vaig aprendre potser és que l’alimentació és un camí de creixement personal i que la nostra manera de menjar, els aliments que ens atreuen, així com els que ens produeixen rebuig, ens diuen molt de nosaltres mateixos si sabem observar i escoltar sense prejudicis. Un cop aprenem a interpretar els missatges del cos, descobrim en els aliments una eina de curació i de desenvolupament personal molt poderosa.

L’escola també em va facilitar molta bibliografia per poder continuar estudiant i aprofundint, cosa que difícilment crec que hagués pogut fer pel meu compte. També em va demostrar que una cuina saludable pot ser enormement saborosa i creativa, només és qüestió de saber fer servir les eines que tenim a disposició.

Fas molts cursos –sense gluten, orientals–, fas xerrades… però podríem dir que els teus cursos estrella són els anticàncer?

No sé si els de cuina anticàncer són els cursos estrella, però és cert que és un tema que m’ha inquietat des de molt jove, a més que crec que ha anat agafant una rellevància especial per al públic en els últims anys.

Sempre he estat especialment sensible a tot el que està relacionat amb el càncer; de fet a la meva família hi ha hagut diversos casos que m’han impressionat profundament. Quan era estudiant, sempre vaig pensar que em dedicaria a la investigació contra el càncer, a trobar teràpies noves per poder curar-lo. Quan vaig començar a formar-me com a cuinera i a llegir sobre alimentació saludable vaig veure les eines tan fabuloses que tenim a disposició i vaig voler compartir aquest coneixement amb els altres. Podem fer moltíssim tant per prevenir com per tractar el càncer si ens alimentem de la manera adequada, i això significa nodrir totes i cadascuna de les cèl·lules en profunditat perquè visquin en un terreny net, alcalí i ben oxigenat. D’això parlem en els cursos i, si ho penses, en realitat no és tan complicat.

No tots els càncers requereixen un mateix tipus d'alimentació, oi? Com soluciones aquest tema en els cursos?

Bé, en realitat sí que hi ha unes bases comunes per tractar qualsevol mena de càncer, ja que sempre procurarem alcalinitzar el medi intern, eliminar toxines i enfortir les defenses naturals. Després, la qüestió és adaptar aquesta alimentació a la condició específica de la persona, ja que no tots digerim de la mateixa manera ni tenim les mateixes necessitats. Per mi, la diferència fonamental resideix en el tipus de tractament que es faci, ja que no és el mateix alimentar-se amb l’objectiu únic de nodrir al màxim les cèl·lules que fer-ho per pal·liar també els efectes secundaris del tractament.

També hi ha aliments medicament que no són adequats per a tothom i procuro remarcar-ho sempre en els cursos: per exemple, el kudzú és una arrel molt usada en macrobiòtica perquè és alcalinitza i calma molt el tracte digestiu, però és estrogènic, i per tant no és recomanable en tumors femenins hormonodependents, que són sensibles als nivells d’estrògens.

Perquè la gent ho entengui, mentre fas classe ets com una enciclopèdia de coneixement que no només cuina sinó que explica cada propietat i efecte de l'aliment, cocció o barreja en qüestió, oi?

Això procuro! Per exemple, tots sabem que menjar verdures és sa, però això no és el mateix que saber que el bròcoli és molt ric en sulforafans, uns compostos fitoquímics amb molt poder antitumoral, o que té el doble de vitamina C que una taronja i tant de calci com la llet sencera de vaca però més fàcil d’assimilar. I si a més a més aprenem a cuinar-lo els pocs minuts que necessita per quedar al dente, sense destruir nutrients i mantenint el color verd brillant de la clorofil·la i tot el sabor, la cosa és més interessant, oi?

El pas següent que fa que la cuina sigui apassionant al meu parer és saber com reben les nostres cèl·lules aquesta clorofil·la, la vitamina C, què fa l’organisme amb el calci…conèixer el nostre metabolisme intern per saber per què necessitem aquests nutrients i com el nostre cos els aprofita de manera tan sàvia per beneficiar-se’n.

I com a biòloga i amant de la natura, sempre insisteixo en la importància de consumir aliments ecològics, produïts de manera neta i respectuosa, no només per la nostra salut, sinó perquè som un amb el planeta que habitem i si no està sa, difícilment podrem mantenir-nos sans nosaltres vivint-hi.

Etselquemenges i Barcelona Cuina Natural organitzem el primer curs amb Elena Carrió sobre càncer i alimentació. Clica aquí per a mes informació.

No hi ha un estàndard únic, perquè la normalitat és molt àmplia”, afirmen les pediatres Carmen Monzón, Gemma Baulies i Amalia Arce.

Quan les criatures comencen a menjar sòlid, i, per tant, incorporen a la dieta la fruita, la verdura, les proteïnes animals i d’altres, la consistència i el color de les femtes varien. Tot i així, “els punts correctes serien que tingués forma de xurret, i que no fos ni gaire dura ni gaire seca”, continuen explicant.

Una caca que no és bona seria la desfeta, la que desprèn una pudor intensa, la que té forma de boletes com la de les cabres (que indica restrenyiment), la que conté moc o la que té trossos sencers del que s’ha menjat. “Per millorar-la, l‘alimentació hauria de ser rica en fruita i verdura, perquè, a més de les vitamines que aporten, tenen fibra, que ajudarà tant a la freqüència com a la consistència correctes”.

De fet, la importància d’una femta adequada és que permet comprovar si la criatura està absorbint els nutrients del que menja. “Un cop al dia, com a mínim, està bé, però també és estàndard que en facin tres vegades al dia”, sosté Monzón. I encara n’hi ha que en fan un dia sí i un dia no.

Una altra història és la femta dels lactants, que és constant, i que pot fer acte de presència fins i tot després de cada presa. “Són caques líquides i molt groguenques”, indiquen les pediatres.

Una altra de molt diferent és la primera de totes, l’anomenat meconi, que fa el nadó acabat de néixer. “És fosca, mocosa i conté les cèl·lules intestinals; per això és important que la facin el primer dia”, diu la pediatra Gemma Baulies.

Baulies afegeix que la femta tampoc no ha de ser extremadament dura, “perquè els pot acabar fent mal, i podria aparèixer una fissura”. És llavors quan s’entra de cop en un cercle tancat: l’infant no en vol fer perquè recorda que li fa mal.

Per la seva banda, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer assegura que la femta infantil (quan ja mengen sòlid) comparteix patrons amb l’adulta. “Ha de ser un xurro de color marró clar, i s’ha d’enfonsar dins de la tassa, de manera que algunes vegades ni tan sols es veu perquè ja s’ha escolat avall”.

En canvi, que suri és un indicador que no hi ha una bona digestió perquè hi falta bilis, que s’encarrega de digerir els greixos, “però en els infants no és gens habitual que passi”, perquè la bilis té una relació molt estreta amb les hormones, i les criatures no en tenen fins als tretze o catorze anys. “La femta que sura acostuma a ser habitual en dones que tenen estrògens en excés a la sang, i que, al seu torn, en generen per l’estrès, per l’excés de cafè, entre d’altres”, continua explicant Verdaguer. Per explicar-ho de manera més gràfica, el psiconeuroimmunòleg compara la femta que sura amb l’oli que es posa en un got d’aigua.

La femta desfeta dels infants pot ser un senyal d’intolerància a alguns aliments  –“la de la lactosa és la més habitual”– o, senzillament, pot dir-nos que alguna menja no se’ls ha posat bé. “Quan no hi ha una bona absorció del que es menja, s’accelera el trànsit intestinal, perquè l’organisme vol fer fora la substància patògena”, conclou.

Descobreixo aquest llibre arran del correu electrònic d’una lectora. El busco per internet i em sorprèn descobrir la bona feina que ha fet el pediatra Carlos Casabona des del seu blog, des de les xarxes socials, des de la consulta…

Aquest llibre és molt ‘Casabona’, com diu ell. Amè, divertit, pràctic… i, sobretot, gràfic. Un llibre sobre nutrició per a tots els públics, per conèixer de manera molt visual la relació entre les calories de plats, begudes i tapes més habituals, i les activitats necessàries per metabolitzar tota aquesta quantitat de menjar que ingerim (podeu comprovar-ho en aquest vídeo del mateix autor).

Perquè, efectivament, Casabona és dels que defensa que mengem massa. Que donem quantitats exagerades a les criatures. Que totes les recomanacions de fer-los menjar més no tenen una base científica, i que el màrqueting no hi ha ajudat (Casabona parla dels cereals de la tele com a llaminadures disfressades de cereals, i de les trampes psicològiques de la indústria alimentària).

No podem oblidar que l’obesitat i el sobrepès són els problemes més greus de salut que afecten els infants i joves espanyols…

Per acabar-ho d’arrodonir, el llibre està prologat per Carlos González.

Llegeixo l’article de la Carla Zaplana sobre Com hem de combinar els aliments per pair millor? i em ve la curiositat. Així que investigo i trobo aquest llibre.

I corroboro que, si combinem millor els aliments, l’engranatge intern funciona millor. I, per tant, augmenta l’energia, metabolitzem millor i tenim el sistema immunològic més fort, tenim menys flatulències…

Tot i que cada cos és un món, hi ha uns bàsics que serveixen per a tothom: les hortalisses combinen bé amb la majoria de nutrients -l’única incompatibilitat seria en el cas de pèsols o mongetes, que tenen midons i proteïnes. Podem menjar les hortalisses, per exemple, amb greixos, que no impedeixen l’efecte dels enzims.

Tampoc és recomanable combinar midó amb proteïnes magres, sucres i àcids.

I més i més combinacions interessants: tomàquet amb alvocat, perquè el greix afavoreix l’assimilació dels carotenoides; llimona amb vegetals, per absorbir millor el ferro…

Julie Davenport, a banda de donar-nos consells per millorar el dia a dia en aquest sentit, fa un repàs dels grups d’aliments i necessitats diàries, i inclou vint receptes que ens poden ajudar a fer aquest canvi per trencar amb les rutines que fa tants anys que tenim adquirides.

Aquesta fruita tan aromàtica és típica de la tardor. Amagada sota una pell de vellut, és deliciosament perfumada però difícil de consumir crua per la seva duresa i pel sabor àcid i astringent. Per aquesta raó, és típic que es prepari en forma de codonyat, que algunes vegades pot ser excessivament ensucrat. Descobrim-ne una alternativa ben gustosa.

El codony és el fruit de l’arbre del codonyer (Cydonia oblonga). El nom científic prové de la regió de Cydonia, a la costa de Creta, i es cultiva des de fa milers d’anys a la zona mediterrània. A la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l’amor, fins al punt que es dedicava a la deessa Afrodita. A l’època romana s’aconsellava a les núvies que, abans d’entrar a la cambra nupcial, fessin una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

A Etselquemenges sovint ens pregunteu quines són les millors escoles o centres per estudiar dietètica, nutrició, complementació, naturopatia, etc. Amb els anys, nosaltres mateixos ja tenim clar quins són els centres de referència i amb més prestigi i que responen a la nostra filosofia. Considerem que la universitat té encara mancances pel que fa a les facultats de nutrició i creiem que hi ha centres -homologats o no- que us podeu aportar aquesta visió moderna, rigorosa i holística.

La reconeguda bioquímica Olga Cuevas és un d’aquests referents. Dirigeix l’Institut de Formació Professional Roger de Llúria, que ofereix una branca molt completa d’estudis relacionats amb l’alimentació ecològica i natural i està homologat pel Departament d’Ensenyament. Un dels cursos més complets és el Grau Superior de Dietètica, que té una durada de dos anys acadèmics i es complementa amb classes pràctiques de cuina; permet obtenir el títol de Tècnic en Dietètica. També es pot fer un curs de noranta hores de dietètica naturista i oriental, presencial i impartit per la mateixa Cuevas o en línia i impartit per la seva filla i col·laboradora d’Etselquemenges, la Lucía Redondo. L’IPFS Roger de Llíúria és, a més, l’única escola de l’estat que ofereix el Cicle Formatiu de Dietètica harmonitzat amb els estudis de Naturopatia, cosa que proporciona més sortides professionals als estudiants. Els socis d’Etselquemenges teniu un 50% de descompte en la matrícula d’aquests cursos i altres. Consulteu aquí la informació.

Els lectors també ens demanen sovint on poden estudiar Naturopatia. En aquest cas recomanem sovint l’escola CENAC, un centre històric a la ciutat de Barcelona que combina les classes amb el centre de teràpies i on, per un preu molt raonable, es pot estudiar o bé ser pacient d’alguns dels professors que són terapeutes, com Jaume Garrit, conegut perquè fa vint anys va ser un pioner amb les hidroteràpies de còlon i cultius per a persones amb trastorns intestinals sense un diagnòstic clar. Molts dels treballadors d’Etselquemenges han estudiat Dietètica a Roger de Llúria i Naturopatia al CENAC, com és el cas de la nutricionista Jordina Casademunt. Al CENAC hi trobareu una amplíssima oferta de cursos d’homeopatia, nutrició ortomolecular, shiatsu, flors de Bach, magnetoteràpia, etc.

Un altre centre molt conegut, si esteu una mica informats, és ISMET, tot un referent en els estudis de Medicina Tradicional Xinesa i també en Naturopatia. Els seus cursos estan categoritzats en naturopatia, creixement personal i teràpies energètiques, homeopatia, tècniques manuals i wellness. I com a bons referents en medicina tradicional xinesa, a banda d’oferir cursos d’acupuntura, també n’ofereixen de moxibustió, massatge Tui-Na i reflexologia podal i fitoteràpia xinesa basada en les tècniques tradicionals. Amb el mateix funcionament que CENAC, tenen un ventall molt ampli de professionals. A més, organitzen desenes de tallers temàtics molt especialitzats, com ara el taller de cuina per combatre el restrenyiment o el taller per tractar el trastorn de la hipercolesterolèmia a través de l’alimentació. De l’oferta de cursos en línia, destaquem el reiki, la candidiasi i trastorns ginecològics i la dietoteràpia naturista i fibromiàlgia.

Finalment, el centre Àgora Feng shui és la recomanació que fem als lectors interessats en la recerca de l’energia a la llar i la importància dels elements per crear harmonia i salut a casa. El centre ofereix els estudis durant tot un any, repartits en tres mòduls, en què s’aprenen els principis bàsics i tècniques del fengshui. La formació inclou l’estudi de casos reals i casos aportats pels alumnes i es fan sortides pràctiques per posar en pràctica la tècnica. L’escola no sol·licita coneixements previs als alumnes. Àgora Feng Shui és un centre de formació i alhora proporciona estudis en habitatges, per a particulars i empreses, i estudis del perfil energètic de les persones.

Després d’un estiu ple d’aventures, quan la calor comença a afluixar, arriba un altre curs escolar. En Pau té moltes ganes de veure els seus amics i de tornar a jugar al pati de l’escola, que té una morera gegant i les parets plenes de dibuixos.

–Aquest any ja faré primer! –crida nerviós mentre prepara la motxilla i la bata.
–Sí, Pau! Ja faràs primer! Cada any ets una mica més gran! Recorda que aquesta nit haurem de posar el despertador per no adormir-nos –li diu el pare.
–Despertador? –remuga en Pau–. M’hauré de llevar molt d’hora demà?
–Sí, a les vuit! –respon el pare–. Pensa que hem de vestir-nos, rentar-nos i esmorzar abans de sortir de casa!

“Uf… quantes coses que hauré de fer demà al matí! Despertar-me, llevar-me, fer un pipí, rentar-me la cara, vestir-me, esmorzar, rentar-me les dents i les mans i pentinar-me. I tot això abans de sortir de casa! No sé pas si tindré prou temps per a tot!”, pensa en Pau.

Tal com li havia recordat el pare, en Pau posa el despertador a la tauleta de nit. El despertador d’en Pau és molt divertit; té forma de lloro i, quan sona, crida: “Bon dia, bon dia! És hora de llevar-se! Bon dia, bon dia! Que em prepareu l’esmorzar? Bon dia, bon dia! És hora de llevar-se! Bon dia, bon dia! Que em prepareu l’esmorzar?”. En Pau l’acarona una mica, el col·loca prop de l’orella i tanca els ulls.

L’endemà al matí, el lloro-despertador sona puntual a les vuit i en Pau el para de seguida.

–Bon dia, Pau! Com has dormit? –li pregunta la mare–. Hem preparat un esmorzar boníssim. Vols venir a taula amb nosaltres?

Tot just ha obert un ull i ja ha d’anar a esmorzar, s’ha de vestir i de rentar… Tot va molt ràpid al seu voltant i ell només pensa a poder dormir una mica més.

–Sí, mare, ja vinc –respon amb un fil de veu.

Assegut a taula, en Pau mira aquell esmorzar tan generós. Té l’estómac tancat i no pot parar de fer badalls.

–Pau, què et ve de gust? Vols una llesca de pa sucat amb tomàquet i oli amb formatge de cabra? I un suc de taronja per beure? L’acabo de fer –li proposa el pare.
–Pare, és que no tinc gana. Només tinc son! –diu en Pau.
–La Mariona ha volgut el pa torrat i ben sucat amb oli i tomàquet. A sobre s’hi ha posat una mica d’ou dur rallat i alvocat. En vols tu també, o t’estimes més una torrada amb oli i la compota de poma que ens ha fet l’àvia? –li pregunta la mare.
–No ho sé, mare… –respon en Pau resignat.

–Pau, que vols que fem aquell joc tan divertit que ens feia l’àvia a l’estiu? Així sabràs què et ve de gust! –li proposa la seva germana petita.
–D’acord! –diu en Pau.
–Has de tancar els ulls i pensar només en el teu nas. Nosaltres t’anirem acostant tot el menjar que hi ha a taula perquè l’ensumis. Quan t’arribi una flaire que t’agradi molt, ja podràs obrir els ulls. Estàs preparat?
-Sí! Comença! –respon decidit en Pau.

La Mariona li fa olorar tot el que hi ha a taula: el suc de taronja, el pa de cereals, el formatge de cabra, les torrades sucades amb tomàquet, l’alvocat, l’ou dur, la compota de l’àvia, la fruita pelada i tallada i una tassa de llet d’ametlla amb una mica de canyella i vainilla.

–Ja ho tinc! –diu en Pau–. Aquesta última olor m’ha agradat molt! Què és?
–És llet d’ametlla amb una mica de canyella i un polsim de vainilla!
–Mmm… en vull una mica! –diu en Pau–. Per l’olor s’assembla a les cremes de cereals que preparava l’àvia a l’estiu!

Aquell got de llet li obre la gana. Tot seguit es menja un parell de torrades ben sucades amb tomàquet i oli d’oliva amb formatge de cabra, una mica de fruita que el pare havia tallat i uns talls d’alvocat. I amb les piles carregades, cap a l’escola falta gent!