Arribo a Sant Llorenç de Morunys per degustar el plaer de la cuina senzilla basada en els productes de temporada. Als fogons trobo la Patrícia Miralles i a la sala en Josep Pintó. Una parella emprenedora que ja fa deu anys que delecten els seus clients amb una proposta en què mariden menú saludable, peça cultural i caliu immillorable. Un trifàsic excel·lent que em corprèn i m’incita a conèixer la història d’aquest hotel amb tant d’encant.

En Josep és fill del poble i sempre ha volgut viure i treballar al lloc on va néixer. Confia que els llogarets de muntanya sobreviuran a la crisi que estan patint ara i que, mica en mica, es regenerarà l’activitat social i econòmica que en altres temps hi havia hagut. Era l’any 2003 quan va decidir rehabilitar, abans que caigués a terra, una casa de propietat familiar situada a la vora del riu i rodejada de camps de conreu. Va ser llavors quan van projectar un petit hotel amb encant en què servirien menjars casolans amb producte de la terra.

Abans d’obrir l’Hotel Monegal, la Patrícia i en Josep eren uns grans aficionats a la música, estaven abonats al Liceu i sempre que podien s’escapaven a gaudir de l’art sonor. Una vegada van posar en marxa el restaurant i l’hotel, van veure com el temps que abans dedicaven a la cultura ara l’havien de destinar a la seva proposta emprenedora. Però, com que són dues persones molt creatives, van pensar que si ells no podien anar als concerts, serien ells qui organitzarien espectacles a casa seva. I així va ser: van començar a programar concerts, sobretot de música clàssica, que, combinats amb una oferta de menú gastronòmic i estada a l’hotel, ha fet possible un paquet molt suggeridor que ha funcionat des de l’any 2005 i que continua amb un èxit molt lloable.

La proposta gastronòmica està basada en una cuina ecològica de proximitat. En Josep i la Patrícia, a banda de ser consumidors de productes ecològics a casa, també són pagesos. Conreen patates i tot tipus de productes d’horta que empren en els seus plats. A més, també són productors de poma ecològica de muntanya, que en els últims anys s’ha convertit en l’estrella de la cuina. Si hi aneu en temporada de poma, n’hi trobareu cuinada de mil i una maneres diferents. Per exemple, avui tenen una sopa de pastanaga, poma i gingebre, sense cap sofregit ni procés de cocció agressiu; un plat que respecta al màxim els sabors i les qualitats dels seus tres ingredients, al mateix temps que desperta el paladar i el gaudi en menjar.

La Patrícia també ens proposa uns ous estrellats amb poma i tòfona, un plat senzill que defensa una bona cocció de l’ou amb el rovell poc fet, i una poma cuita que l’acompanya. M’encanta! Continuant amb la poma, la nineta dels ulls dels esmorzars és el suc de poma natural, de fet, un liquat de la poma sencera, un glop indescriptible ple de sabor, aroma i nutrients. Pastís de poma, poma farcida de bacallà i espinacs, canaló de sípia i poma, sopa freda de poma… tot de propostes a base de poma ecològica de muntanya que de ben segur que faran que hi torneu. I si sou d’arrossos, n’hi trobareu de diferents en funció del que toqui per temporada, això sí, sempre amb un arròs carnaroli ecològic conreat al delta de l’Ebre! Amanides de l’hort amb formatge de pastor de Sant Llorenç de Morunys, pasta ecològica amb acompanyaments diversos i divertits, carabassa al forn amb un toc màgic de la casa… i tot un seguit de plats que us faran difícil l’elecció.

El rebost és ple de productes ecològics, des dels llegums, l’arròs i la pasta, passant per l’oli i la sal, i arribant a la carn de vedella. Aliments que alimenten i que tenen sentit. Una proposta saludable pels que vulgueu menjar directe de l’hort, sense massa complicacions a la cuina i sobretot, amb molt d’amor. Quan conegueu la Patrícia us n’enamorareu. El seu somriure es reflecteix en cada plat i, això, el cos ho nota. Quan les persones que són a la cuina elaboren els menús amb estima, tota aquella joia arriba directe a l’esperit de qui ho degusta. I a l’Hotel Monegal trobareu aquesta màgia. De fet, la carta del restaurant no és gaire extensa perquè cada dia la Patrícia proposa plats nous en funció dels ingredients que arriben a la cuina, del que els camps han produït o del que el formatger li hagi portat aquell dia. Amb aquesta manera de cuinar queda molt clar que es respecta al màxim la temporalitat dels aliments i la cuina que toca en cada estació de l’any.

Si sou amants del vi, trobareu un celler molt ben escollit, una delícia d’autor fruit de la selecció d’en Josep. Tots els vins i caves són locals i/o ecològics, i cadascuna de les referències té un motiu per ser-hi. Si no els coneixeu, ell us els explicarà amb calma perquè pugueu fer una bona tria en funció dels vostres gustos.

A l’Hotel Monegal, a banda de la proposta cultural, també us en fan una de micològica. Des de fa uns anys que posen al servei dels clients, i de totes les persones que ho vulguin, l’accés regulat al bosc per collir bolets. Per fer-ho han senyalitzat un itinerari a la seva finca en el qual expliquen tots els bolets que s’hi poden trobar segons l’època de l’any. A més, també ofereixen un servei de guiatge per poder identificar els bolets, així com per poder cuinar els bolets trobats. Tota una innovació de turisme responsable que regula l’accés indiscriminat al bosc i que assegura a les persones que hi accedeixen que podran trobar bolets i que no hi haurà una sobresaturació de turistes.

Finalment, cal esmentar que l’Hotel Monegal aposta per les energies renovables i que es nodreix d’energia geotèrmica, solar, hidràulica i de biomassa. Tota una gesta de compromís ambiental! Com veieu, un projecte coherent i ple d’identitat, un espai únic on us sentireu com a casa.

El Monegal
25282 Sant Llorenç de Morunys
(Lleida)

973 492369 / 609 773209 / info@monegal.com

Col·lectius que es poden beneficiar de prendre cremes:

Persones grans o amb dificultat per mastegar (tractaments dentals), nens, persones amb el sistema digestiu delicat, persones a qui no els agrada la verdura o un aliment en concret però que necessiten prendre’l per salut, persones amb poc calor interna (que sempre tenen fred a mans i peus)…

Les cremes són una bona manera d’aconseguir que els nens mengin verdura. Però, ja que ho aconseguim, no hi afegim llets, nates, ni formatges. Podem suavitzar el sabor amb begudes i brous vegetals, més ceba i porro sofregits.

Si el que no agrada és el color verd, podem barrejar-hi altres verdures de color clar: pastanaga, ceba, bolets, poma, pebrot, porro, api. Però també podem ser creatius i jugar una mica. Per exemple: posar un tomàquet o un ou dur enfonsat al mig i dir que cal acabar-se tot el fang (la crema) per poder salvar-lo; o dir que la crema és de marcians o de dinosaures.

Per preparar les cremes següents només cal coure les verdures i triturar-les amb una mica d’oli, sal o, si es vol, brou vegetal ecològic o beguda vegetal.

Foto: Pau Esculies

Receptes de cremes de verdures diferents:

1. Carbassó, sofregit de ceba, wakame, romaní
2. Carbassa, pastanaga, sofregit de porro, cúrcuma
3. Bolets xiitake, all, ceba, poma, gingebre
4. Castanya, fajol, beguda de civada
5. Gaspatxo d’hivern: tomàquet, pebrot, oli, pa integral estovat
6. Bròquil, clau, mongeta verda, ceba
7. Bledes, pastanaga, ceba, all, curri
8. Xampinyons, pastanaga, ceba, porro, api, carbassó, pebre
9. Coliflor, llorer, porro, api
10.  Escarola, all, porro, pastanaga

Fotos: Pau Esculies

Cremes de verdures que fan un plat complet (verdura + cereal i/o proteïna):

1. Pèsols, mongetes verdes, pastanaga, civada
2. Espinacs, xampinyons, ceba, fajol
3. Cigrons, pebrot, pastanaga, ceba, porro
4. Xirivia, poma, mongetes blanques
5. Carbassa, porro, ceba, llenties vermelles, gingebre
6. Coliflor i bolets amb tàrtar d’algues i tofu
7. Crema depurativa d’api, nap i fonoll i peix blanc
8. Bròquil, espirulina i llimona amb quinoa
9. Carbassa, amarant, alga dulse, ametlla
10. Civada, nous, castanya, sèsam negre

Propietats dels aliments que hem fet servir:

Per millorar la immunitat: cremes que portin all, ceba, xiitake, bròquil

Per millorar les digestions: cremes que portin carbassa, carbassó

Per després de la muntanya o per a persones que tenen molt fred: cremes que portin castanya, fajol, coliflor

Per a la circulació: cremes que portin porro, api, espinacs

Per a persones que porten ulleres o que tenen problemes de pell: cremes que portin tomàquet, pebrot, pastanaga

Per a persones vegetarianes: cremes que portin llegums, pèsols, fajol, civada

Per a dietes de desintoxicació o d’aprimament: cremes que portin escarola, bròquil, coliflor, bledes, espinacs

Podreu trobar tots els ingredients per fer les cremes a la botiga Obbio (Carrer Muntaner, 177, de Barcelona).

Tot en l’Univers és energia. Nosaltres som energia. Tot vibra, flueix, de manera més ràpida o lenta, encara que no ho percebem a simple vista. I més concretament, tot en l’Univers vibra amb dues energies, pols oposats i complementaris: yin i yang. Una energia no pot existir sense l’altra, i després de l’una entra en joc l’oposada per compensar l’anterior. Ho podeu veure clar amb aquests exemples: “el dia i la nit”, “la terra i el cel”, “la llum i la foscor”, “el fred i la calor”, “el sol i la lluna”.

Segons la medicina tradicional xinesa hi ha dos tipus d’insomni, el yin i el yang, i en general l’insomni es considera un desequilibri entre el yin i el yang. Quan hi ha insomni yin, la persona tarda a adormir-se perquè té pensaments recurrents de por; en l’insomni yang, la persona s’adorm ràpidament però es desperta a les tres o quatre de la matinada. Tant si tenim un insomni com un altre, els aliments i estils de cocció que ens poden ajudar a relaxar-nos, a descansar la ment i a dormir millor són els que tenen una energia yang. De fet, la nit, el cel, la foscor, la calor i la lluna són energies yang.

L’energia yang és de contracció, concentració, tancament; té un efecte i vibració lenta (no se’n percep l’efecte), acumulativa i interior. En canvi, la yin és d’expansió, dispersió, obertura, i té un efecte i vibració molt ràpida (es percep en uns quants minuts), volàtil i superficial. Tot l’Univers té aquestes dues energies –les persones, els òrgans, els aliments, el sabor dels menjars, les plantes, els estils de cocció, la nit i el dia, les estacions de l’any, les emocions, les activitats que fem i el que mengem. Així doncs, si el que volem a la nit és concentrar-nos per dormir, relaxar-nos, tenir una vibració lenta, no dispersar la ment i “tancar-nos” al llit, el que hem de fer és generar energia yang a partir d’unes quatre hores abans d’anar a dormir. Això ho farem amb activitats yang com llegir o meditar, i amb una alimentació basada en aliments de l’estació cuinats de tal manera que aconseguim més energia yang. L’energia dels aliments i del que ens envolta afecta les nostres vibracions, i quan mengem aliments que interfereixen en la freqüència del cos, aquest és incapaç de funcionar al màxim de capacitat. En canvi, quan els aliments que consumim són apropiats per a la nostra constitució corporal, tot funciona correctament.

Per això, els sopars dins d’una alimentació saludable, energètica i nutritiva han de ser vegetarians o vegans, és a dir, no haurien d’incloure aliments d’origen animal perquè deixen un residu molt àcid dins nostre i, com que tenen poca fibra, l’endemà al matí podem tenir problemes de restrenyiment. D’altra banda, com que és l’últim àpat del dia i en condicions normals no necessitem energia per gastar, ens centrarem a prendre plats amb predomini o exclusivitat de verdures juntament amb alguna proteïna vegetal lleugera com bolets, pèsols, llavors o una mica de fruita seca.

A la nit, doncs, hem de menjar sobretot verdura i, si tenim insomni, la que tingui una energia més yang cuinada també d’una manera que ens relaxi.

Per poder classificar les verdures o qualsevol aliment en yin o yang cal considerar molts punts, perquè són yin o yang en relació amb d’altres (és un concepte relatiu). Un bròquil, per exemple, és més yin que una carabassa, però més yang que un alvocat.

• Creixement: molt ràpid (yin), molt lent (yang); a la superfície (yin), dins de la terra (yang); creix vertical cap amunt (yin), creix vertical cap avall (yang).
• Mida: gran (yin), petit (yang).
• Alçada: alt (yin), baix (yang).
• Contingut en aigua: sucós (yin), sec (yang).
• Densitat: tou (yin), dur (yang).
• Olor: fort (yin), inodor (yang).
• Estació de creixement: creix a la primavera i estiu (yin), creix a la tardor i hivern (yang).
• Origen: tropical (yin), clima fred (yang).
• Qualitat biològica: origen vegetal (yin), origen animal (yang).
• Estil de cocció: cru (yin), cuinat amb temps i amb tapa (yang).

S’han de considerar tots els punts anteriors per poder classificar un aliment, però sempre observant de manera global i general. En general, les verdures rodones i d’arrel com la carbassa, la xirivia, el moniato, la ceba, el carbassó o la pastanaga tenen una energia més yang que les verdures de fulla verda, ja que creixen més lentament, dins la terra, cap avall, tenen menys aigua i són aliments de tardor i primavera. Si a més, cuinem aquestes verdures durant temps al forn, en potenciem l’efecte yang. Aquestes verdures ens les ofereix la terra durant la tardor i l’hivern, una època de més inactivitat corporal, en què ens centrem a mantenir la calor. Les verdures de temporada, com les hortalisses d’arrel són d’energia calenta i ajuden a aïllar el cos del fred.

Les verdures rodones i d’arrel com les que proposo en aquesta recepta tan senzilla ens generen dolçor de manera natural. El sabor dolç és molt important perquè reforça l’estómac, la melsa i el pàncrees, a la vegada que una cocció llarga i lenta ens fa l’efecte de relaxar i fer venir son. Aquestes verdures cuinades lentament les deixarem sempre per la nit, com a postres al migdia si ens cal dolçor o com a snack; i les verdures més yin, les de fulla verda, per prendre durant la resta del dia. Com que les coccions llargues fan que perdem enzims, vitamines i minerals de les verdures, en aquesta recepta he proposat menjar el carbassó cru amb una mica de llevat nutricional (per aportar més vitamines, minerals, proteïna i fibra). El meu consell és menjar el carbassó primer de tot, i després les verdures, que generen dolçor i tranquil·litat. Si no volem prendre cru a la nit, podem fer el carbassó al forn juntament amb la resta de verdures.

Ingredients

• 3-4 pastanagues petites
• 1 xirivia
• 1 moniato
• 12 cols de Brussel·les
• ½ carbassó
• 1 cullerada de llavors de carbassa torrades a casa sense oli
• 1 cullerada de llevat nutricional (no és el mateix que el llevat de cervesa)
• Oli d’oliva ecològic de primera premsada en fred
• Sal marina sense refinar o sal rosa de l’Himàlaia

Preparació

1. Preescalfeu el forn a temperatura màxima.
2. Renteu bé les verdures.
3. Peleu el moniato, la xirivia i les pastanagues, i talleu-les a trossos mitjans.
4. En una safata que pugui anar al forn, posar aquestes tres verdures amb una mica d’oli d’oliva i sal marina sense refinar o sal rosa de l’Himàlaia. Poseu la safata al forn a 180º durant aproximadament 30 minuts. Mireu de tant en tant sense obrir la porta, i al cap de mitja hora, valoreu si cal deixar-les més estona i remenar si convé. Si veieu que queden molt eixutes podeu esquitxar-les amb una mica d’aigua de qualitat.
5. Talleu el carbassó i emplateu-lo amb la resta de verdures.
6. Afegiu el llevat nutricional i les llavors de carbassa per sobre del carbassó.

La denominació xeixa no fa referència a una única varietat tradicional, sinó a un conjunt que tenen característiques similars, com ara la forma o el sabor. L’agricultor ecològic Josep Mestre ens explica com un pagès gran del seu poble li parla amb nostàlgia del blat xeixa, que “es va sembrar durant molt de temps, però tenia poca producció i una canya molt llarga. Això feia que, segons el temps, la pluja o el vent, el blat s’ajagués a terra i encara fos menys productiu. Ara bé, el gust del pa de xeixa i l’aroma és un record inoblidable.” Per sort, en els últims temps, diferents pagesos ecològics de casa nostra estan fent l’esforç de recuperar-lo i forners artesanals tornen a fer pa com el d’abans amb aquesta farina.

Pa de xeixa elaborat artesanalment per Tomeu Morro d’Arc al Cel

Grans aperitius, escudella i carn d’olla, canelons, beixamels, marisc, torrons, polvorons, xocolates, etc. La cuina tradicional nadalenca és poc saludable: les composicions dels menús són desequilibrades i sovint ens atipem a base de proteïnes animals, sucres i farines refinades. I la cosa es complica encara més per a les persones vegetarianes o veganes, que no troben massa opcions a taula lliures de productes animals.

Per això aquest Nadal volem donar opcions saludables per a tothom i us proposem tres tallers de cuina participativa, de dues hores de durada, on aprendreu a fer vegalons (canelons vegans), postres i berenars saludables en família i cuina saludable sense lactis, sense gluten i sense ous.

• Dissabte 20 de desembre: Taller de vegalons, amb Mercè Alabarce i Gemma Bufies. Aprendrem a fer canelons saludables i vegetarians, farcits de verdures de temporada i proteïna vegetal, i dues beixamels ben gustoses i especials sense lactis. Després del taller participatiu, us podreu endur els canelons fets cap a casa! Més informació.
• Dimarts 30 de desembre: Taller de cuina per a pares i fills (1 pare o mare + 1 fill/a), amb Mercè Alabarce i Gemma Bufies, de l’Associació Menjadors Ecològics. L’objectiu és que pares i fills puguin compartir salut i diversió a la cuina. Prepararem berenars i postres saludables i opcions de “fast food” natural (croquetes, base de pizza, hamburgueses, etc.). Més informació.
• Dissabte 3 de gener: Taller de cuina per a pares i fills, sense lactis, sense gluten i sense ous, amb Mercè Alabarce i Gemma Bufies, de l’Associació menjadors Ecològics. En aquesta ocasió, aprendrem a preparar deliciosos berenars i postres saludables amb receptes veganes, sense lactis, sense gluten i sense ous. Més informació.

Tots els tallers es duran a terme a l’aula de cuina de Barcelona Cuina natural, el nou espai de cuina del carrer Berlinès núm. 3, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Els tallers tenen un preu de 48 euros però si sou socis de l’ETS, tindreu un 10% de descompte. No us els perdeu!

Arribo a Mas el Pujol de Dachs, a les Llosses, a la comarca del Ripollès. M’espera en Josep Orra, fill de família pagesa i enamorat dels camps, del bestiar i de la vida al mas. Veig en els seus ulls la il·lusió de viure i conviure en el territori que l’envolta. Es mostra content i orgullós de la feina que fa i de com la fa. “La finca i jo som un, visc l’ecologia d’una manera molt natural”, em diu mentre contempla els prats que ens envolten. També m’explica que a final dels anys vuitanta la majoria de ramaders de la zona van deixar de produir llet de vaca perquè tant la indústria com la política agrària van fomentar la concentració de la producció en poques explotacions i cada vegada més grans. Va ser llavors quan el sector ramader de la comarca o bé va plegar, o bé es va decantar per la vaca de carn. En canvi, en Josep va ser dels pocs ramaders de la comarca que va optar per continuar produint llet, elaborar-la i a més reconèixer el procés ecològic de tot el procés de producció fins a arribar al formatge.

A Pujol-Orra han munyit vaques des de sempre; és una família que no ha perdut mai el vincle amb l’ecosistema natural del qual forma part. És una explotació petita amb unes vint-i-cinc vaques de llet que respecta el cicle de la natura i el vincle entre els camps i els animals. “Nosaltres sempre hem adaptat els animals a la terra, i no al revés com fa la ramaderia industrial”. En Josep es mostra satisfet de poder donar a les vaques tot el menjar que ell produeix. Té els animals que les seves terres li permeten alimentar; ni un més, ni un menys. D’aquesta manera les vaques pasturen gairebé tot l’any i mengen l’aliment directament de la natura. “Viuen en l’ambient que es mereixen”.

A Pujol-Orra elaboren la seva llet de vaca des de l’any 1993. És un dels pocs formatges de ramat propi certificats pel CCPAE que hi ha actualment a Catalunya. La seva aposta sempre ha estat lluitar per una producció respectuosa amb la terra, amb els animals i amb les persones. “Nosaltres no hem estat mai de medicar les vaques ni de comprar productes químics. La nostra finca és sàvia i sap que si està equilibrada, està sana”.

Aquesta és una altra de les coses que m’agrada d’en Josep, que no té integrada la química a les tasques quotidianes. És un ramader que confia en l’ofici i en el saber fer de la mare terra. De fet, la finca parla. A banda dels camps i les pastures, s’observa una amalgama rica entre pomeres antigues, l’horta de casa, herbes aromàtiques… I segurament quan el temps és més càlid regnen els colors de les flors que amb el verd de la pastura dibuixen un paisatge preciós. “Hem passat de ser ‘els raros’, a ser molt ben rebuts per la gent que valora el tema ecològic… I això et reconforta”, afirma amb un somriure que delata l’estima per la feina ben feta.

A Pujol-Orra elaboren formatges tant amb llet crua com amb llet pasteuritzada. La major part de la producció és de formatges madurats, però també produeixen formatges frescos i cremosos. El formatge evoluciona en funció de l’època de l’any perquè està molt vinculat amb la pastura que les vaques hagin menjat. A l’hivern s’alimenten d’herba seca i el formatge té un color més blanc i una textura més cremosa; en canvi, a l’estiu la pastura atorga a la llet i al formatge un color més groguenc i li dóna uns gustos més suaus. A Pujol-Orra també trobareu un formatge amb una barreja d’ortiga, orenga, sajolida i farigola; herbes collides a la pròpia finca que donen un caràcter únic al formatge. A més, són l’única explotació ramadera catalana que actualment elabora mantega artesana i ecològica. Si fa temps que cerqueu una mantega local i sense agroquímics, a Pujol-Orra en trobareu.

Els seus formatges arriben directament a moltes de les cooperatives de consum catalanes, així com a les botigues de producte ecològic, tant físiques com virtuals. Tot i això el que us recomano és que us acosteu fins a les Llosses i conegueu la màgia que dóna lloc a aquests formatges. D’aquesta manera coneixereu en Josep Orra, que us explicarà tot el que li demaneu sobre el món de la ramaderia ecològica, els formatges de pastor i l’alimentació saludable. Comprar directament a la granja és una experiència única que us permetrà conèixer sense filtres tot el procés d’elaboració dels formatges i de la mantega. Per contactar amb en Josep el podeu trucar al 608 233 997 o bé escriure un correu a josep.orra@sapo.pt.

Per a més informació: www.formatgesdelpujolorra.com

Decidir què fer a l’hora de sopar costa. Estem cansats, tenim la nevera mig buida…

I quan ja hem decidit que farem ous, llavors dubtem: Com? Amb truita? Fregits? Bullits?

I és que la cuina ens obliga a prendre constantment decisions. Per això és tan important saber què cuinar i com cuinar-ho, ja que segons el mètode que triem, pot canviar el benefici de l’aliment. Per exemple, no és el mateix menjar tomàquet cru que fer una salsa de tomàquet fregit, ja que el fregit fa malbé la salubritat de les patates i el peix (aliments molts sans si es cuinessin, per exemple, a la planxa).

Dilemes com aquest i molts altres els trobareu en aquest llibre:

• Cuinar per alimentar-se millor.
• Què cuinar. Què és una dieta saludable?
• Mètodes: no és el que menges, sinó com ho menges.
• Claus per preservar els nutrients.
• Mètodes de cocció saludables.
• Consells de nutrició culinària: més de cinquanta aliments com verdures, llegums, carn, begudes…
• Glossari de nutrició culinària.

Que ningú decideixi per vosaltres.

La majoria de nosaltres naixem sans. Què ens passa pel camí? Aquest llibre explica com podríem estalviar-nos nou de cada deu diabetis, vuit de cada deu malalties cardiovasculars, set de cada deu accidents vasculocerebrals i sis de cada deu tumors.

Els autors ens expliquen com el secret de les persones sanes consisteix a conservar i augmentar la salut adquirint hàbits saludables i evitant el que els perjudica. Volem fer-nos vells, oi? Per què, llavors, caiem en trampes com el tabac, l’alcohol, el sedentarisme o el menjar-que-no-és-menjar? Per què no somriem i abracem més? Si és gratis! Toca prendre consciència i responsabilitzar-nos, perquè, a més, la nostra acció té repercussió en la salut i pot ser un exemple per als que ens envolten.

Una lectura amb una base científica i nutricional sòlida que ens dóna les claus i consells per viure una vida saludable sense grans esforços, dietes exigents o productes farmacèutics.

Articles relacionats:
Recomanació del llibre No más dieta
Els donem una galeta?

Font de Salut és l’eco botiga de referència al Penedès. Des del 1997 apostem per un model de vida més sostenible i solidari, comercialitzant productes amb certificació ecològica.

A la nostra botiga trobaràs fruita i verdura bio, fresca i de proximitat, cereals, carns, làctics, pans fets amb llevat mare, alimentació infantil i tots els productes necessaris per a omplir la teva cistella de forma ecològica.

També disposem d’una gran selecció de cosmètica orgànica ja que, des de sempre, hem confiat en els millors laboratoris reconeguts internacionalment: Dr Hauschka, Weleda, Logona, Phyt’s, Dulkamara… I, a més, complements nutricionals per aportar al teu cos el que li faci falta en funció de l’època, l’edat o les necessitats específiques de cada persona. Si a tot això hi afegim el nostre assessorament personalitzat, tenim la combinació perfecta per trobar el que busques. Vine’ns a veure i decideix!

Amb el carnet de soci de l’ETS, tindreu un descompte del 5% en alimentació i un 10% en cosmètica, no acumulable a altres ofertes o promocions.

Es poden deshidratar verdures, fruites, oleaginoses, herbes aromàtiques i espècies. Els temps per deshidratar són llargs per poder complir les exigències de les temperatures.

Hamburgueses i croquetes veganes fetes amb una deshidratadora. Receptes de Kijimuna’s Kitchen

Per a què es fa servir la deshidratadora?

En alimentació crudivegana, la deshidratadora es fa servir bàsicament per preparar crackers, pizzes, creps, galetes, pans, dolços, masses diverses o plats més elaborats. També serveix per deshidratar fruites i vegetals; encara que, segons puntualitza Consol Rodríguez de Kijimuna’s Kitchen, no és tan recomanable, ja que la deshidratació elimina la tan nutritiva aigua biològica de fruites i vegetals. A part de deshidratar, es poden fer coses molt senzilles semideshidratant.

Com funciona una deshidratadora?

La deshidratadora és un aparell molt senzill que funciona amb un ventilador o més, amb un termòstat per regular la temperatura i un temporitzador, els models més sofisticats.

Mitjançant la circulació d’aire calent aconseguim que s’evapori l’aigua continguda en els aliments, que es distribueixen en safates horitzontals. La capacitat per controlar la temperatura i poder deshidratar a temperatures molt baixes és clau per conservar tan intactes com sigui possible les propietats dels aliments.

Quant consumeix una deshidratadora?

Encara que calen força hores de deshidratació, cal tenir en compte que aquestes deshidratadores en cap moment consumeixen tanta energia com un forn convencional. En el fons, són uns petits armaris amb ventiladors i temperatura controlada. El funcionament és molt senzill: només cal potència per moure un ventilador més la resistència per arribar a la temperatura adequada. La resistència s’anirà apagant i encenent per mantenir la temperatura, de manera que no comporta alts costos energètics.

Deshidratadores Sedona i Excalibur

Quines deshidratadores hi ha?

Deshidratadora d’aliments Lacor

Hi ha moltes persones que no volen invertir d’entrada en una màquina professional per motius molt diversos. Aquest és el cas d’Isabel Celma, la cuinera dels nostres cursos de Viatge Nutritiu. La Isabel té molta experiència amb aquesta deshidratadora, que va adquirir fa un temps. Com la Isabel, altres clients destaquen el preu com a gran avantatge respecte dels altres models. És un bon equip per començar a familiaritzar-se amb aquesta tècnica. L’inconvenient és el control de la temperatura, ja que no és gaire precís. La Isabel ha estat experimentant i ens informa que la temperatura a la qual treballa és més alta de 40º. Sense temperatura necessita moltíssimes hores i no acaba de deshidratar. Recomana començar les primeres 4-5 hores a 50-60º i després baixar a 40º.

Ella hi ha deshidratat tomàquets (tallats per la meitat), pebrots (tallats a tires), remolatxa i pastanaga a rodanxes, tot tipus de fruites (pomes, albercocs, préssecs, plàtan, kiwi, prunes, raïm, maduixes …) i també bolets. Recomana començar a deshidratar a 60º durant unes 3-4 hores, per evitar que el producte fermenti, i després baixar a 40-45º, depenent de la quantitat d’humitat que tingui l’aliment (per exemple, el tomàquet té força aigua i per tant pot ser que necessiti més temperatura i més temps). A les 6-8 hores, podem girar les peces. Al cap de 12 hores comprovarem que tot estigui molt deshidratat, sense humitat; i si cal es deixa una estona més. Els talls no han de ser ni gaire fins ni gaire gruixuts, i el temps de deshidratació variarà, precisament, en funció del gruix, tot i que, en general, calen unes 12 hores com a mínim.

Deshidratadora Excalibur

Excalibur és la deshidratadora amb més tradició: es fabrica als Estats Units des de fa més de quaranta anys. Les seves qualitats principals són la qualitat, senzillesa i bon resultat de deshidratació. Gràcies al sistema de flux d’aire horitzontal, l’aire calent arriba igual a totes les safates, cosa que no passa en les màquines verticals, com Lacor. Tots els models incorporen termòstat mecànic de temperatura, imprescindible per deshidratar correctament diferents tipus d’aliments i poder conservar els enzims. El model de quatre safates és ideal per a cuines petites o persones que no necessiten deshidratar grans quantitats. Té termòstat per al control de temperatura però no té temporitzador, funció interessant ja que és pràctic programar les hores de deshidratació. Se soluciona posant un temporitzador extern a l’endoll. Una altra opció és el de nou safates, amb més capacitat i amb el temporitzador ja inclòs. Estan fabricats amb policarbonat, material molt resistent, i les reixetes de les safates són de polipropilè lliure de BPA. Com a accessori recomanable hi ha les làmines de silicona, que faciliten molt la feina de neteja, eviten que s’enganxin els aliments i ens permeten deshidratar aliments més líquids.

Deshidratadora Sedona

(Resum de l’experiència de la Consol, de Kijimuna’s Kitchen)

La deshidratadora Sedona és una de les més sofisticades d’ús domèstic. Està dissenyada com un petit forn casolà amb porta de vidre que permet veure el contingut de les safates i observar l’estat dels aliments en procés de deshidratació sense obrir-lo ni interrompre el procés de deshidratació. Si realment necessitem obrir la màquina, els ventiladors es paren i dos llums LED s’encenen per veure millor l’interior.

El panell de control de temperatura, temporitzador i modes de deshidratació és digital. Es pot configurar des d’una hora fins a noranta-nou i, fins i tot, fins a un màxim de cent cinquanta hores si es fa servir el mode d’operació continuada. Té nou safates de deshidratació (de polipropilè, sense BPA) amb reixetes fàcils de rentar i una safata sense reixeta que es col·loca a la base per recollir qualsevol líquid o trosset d’aliment que resulti del procés de deshidratació. També es pot equipar amb làmines Teflex (a part), si volem deshidratar crackers, creps, o qualsevol altra recepta o aliment que contingui més líquid.

Té dos ventiladors i podem triar que funcionin tots dos o només un depenent del volum d’aliments que vulguem deshidratar. També inclou el mode de deshidratació nit, amb consum d’energia reduït i més silenciós. Així i tot, el mode de dia és també molt silenciós, dels que més de les deshidratadores domèstiques.

El model Sedona Combo afegeix més prestacions com el mode Fast, si es volen deshidratar els aliments més ràpid tot i que a més temperatura; Raw, si es vol deshidratar de la manera més eficaç per conservar al màxim les propietats dels aliments no apujant la temperatura a més de 42 ºC; o TST o control seqüencial de temperatura en dues fases. Aquest últim programa deshidrata a 68 ºC durant les dues primeres hores del cicle i, automàticament, baixa a 42 ºC. Aquest programa ens permet deshidratar aliments amb una gran quantitat d’aigua o crackers, pans i creps amb molta quantitat de líquid també. Així, no només es tarda menys a deshidratar sinó que el resultat tindrà un suau punt cruixent.

Receptes veganes i elaborades amb deshidratadora, de Kijimuna’s Kitchen

Receptes

Crackers de remolatxa, ceba i fruits secs d’Isabel Celma

Ingredients:

• 1 remolatxa
• 2 cebes mitjanes
• Una tassa d’anacards activats (remullats 3-4 hores)
• ½ tassa de llavors de chía
• ½ tassa de llavors de sèsam
• ½ tassa de llavors de lli mòltes al moment
• 2 cullerades de tamari
• 1 cullerada d’alga nori en flocs
• Herbes aromàtiques (julivert, coriandre, alfàbrega…)

Preparació:

1. Piqueu les cebes i la remolatxa amb l’ajuda d’una picadora i barregeu en un bol tots els ingredients. Poseu un full de paper vegetal (dels que serveixen per al forn) i esteneu la massa.
2. Intenteu deixar la massa del mateix gruix, ni gaire fina ni gaire gruixuda i amb l’ajuda d’unes tisores talleu-la (amb el paper) com més us agradi. Poseu els trossos a la deshidratadora.
3. Deixeu-los a la deshidratadora un mínim de 12-14 hores a 42º (això depèn molt del tipus de deshidratadora i de si té control de temperatura o no).

Queden deliciosos i poden servir per acompanyar tot tipus de patés.

Sobre aquesta recepta base es poden fer totes les variants possibles: amb algues, espècies, tomàquet sec… a gust i creativitat de cadascú.

Recepta de Consol de Kijimuna’s Kitchen

Crawssants fruitarians amb cacau i xocolata blanca crudivegana, de Kijimuna’s Kitchen

Croissants més saludables, amb una base de fruita, sense refinats, baix en greixos, sense farines ni cereals ni sucres poc saludables.

• Temps de preparació: 30 min
• Temps de cocció: no cal
• A punt en: 8-12 h
• Per a 6 minicrawssants aproximadament

Ingredients

Per a la massa

• 1 mango ben madur o 90 g de mango deshidratat i rehidratat
• 1/2 tassa de cacau en pols
• 1/2 tassa de sucre de coco, mòlt fi
• 1/2 tassa de garrofa crua mòlta
• 1/2 tassa de llavors de chía, acabades de moldre
• Per a les puntes del crawssant
• 100 g de mantega de cacau o 100 g de xocolata blanca crudivegana

Per a la xocolata blanca (per 225 g)

• 80 g d’anacards, mòlts fins (textura de farina molt suau)
• 1/8 culleradeta petita d’estèvia líquida, amb els principis actius
• 1 polsim de sal fina de l’Himàlaia
• 225 g de mantega de cacau

Per decorar

• Xarop d’auró al gust (no és raw però sí que és vegà)
• Llavors de sèsam blanc, al gust

Mètode de preparació

1. Col·loqueu els ingredients per a la massa, excepte la chía, en una batedora de got i bateu-los fins a obtenir una crema suau i homogènia. Afegiu la chía acabada de moldre a la batedora i torneu-ho a batre. Deixeu-ho reposar uns 5 minuts perquè la chía absorbeixi l’excés de líquid i s’estovi. La massa ha de quedar modelable.
2. Repartiu la massa sobre paper de forn o les làmines de Teflex de la deshidratadora. La massa hauria d’arribar per fer tres làmines rectangulars de 20 cm de llarg per 8 cm d’ample. Amb una espàtula, retalleu dos triangles dividint en dos cada rectangle en diagonal. Cada triangle farà aproximadament 8 cm per 20 cm.
3. Per fer un crawssant, feu un tall a la base del rectangle (el costat més curt) d’1 cm aproximadament i enrotlleu-lo des de la base fins a la punta donant forma de mitja lluna. Repetiu amb la resta de la massa. N’hi ha per a uns 6 minicrawssants.
4. Col·loqueu-los a les safates de la deshidratadora i deshidrateu-los a 50 ºC durant una hora, perquè quedin una mica més cruixent per fora, i seguiu deshidratant a 42 ºC durant 8 hores.
5. Deixeu refredar els crawssants. Mentre es refreden, foneu la mantega de cacau al bany maria.
6. Ara és el moment de decidir si banyeu les puntes dels crawssants en mantega de cacau pura o en xocolata blanca raw endolcida amb estèvia. La recepta per a aquesta xocolata és per a 225 g: en sobrarà, però es pot fer servir la que quedi per fer bombons blancs, banyar fruita fresca … Imaginació al poder!
7. Si voleu banyar les puntes del crawssant només en mantega, un cop dissolta la mantega al bany maria, retireu-la. Seguiu remenant amb una espàtula fins que la mantega espesseixi una mica, ha d’estar a una temperatura d’uns 31,5 ºC per estar a punt o tenir un textura una mica més líquida que la mel. Cobriu les puntes dels crawssants sucant-les en la mantega fosa i temperada -temperar és com s’anomena aquest procés de fondre la xocolata i després abaixar-li la temperatura barrejant amb altres ingredients com endolcidors, vainilla, etc.; només així la xocolata resultant serà cruixent quan s’endureixi, no es fondrà a temperatura ambient i brillarà amb llum pròpia.
8. Si en comptes de mantega opteu per fer xocolata blanca endolcida amb estèvia, foneu la mantega igual que abans i bateu tots els ingredients per a la xocolata blanca en una batedora de got. Tempereu la xocolata blanca resultant com s’explica més amunt. Cal anar amb compte de no sobreescalfar la barreja per preservar el màxim de nutrients dels aliments. Només amb la mantega el resultat ja és deliciós, ja que es combina en boca amb la resta d’ingredients, que ja estan endolcits amb la fruita i el sucre de coco.
9. Un cop sucades les puntes, deixeu reposar sobre un paper de forn, paper encerat o les làmines de Teflex de la deshidratadora durant uns 15-30 minuts fins que la xocolata o la mantega estiguin sòlides i es puguin desenganxar del paper o làmina. Si és estiu i fa molta calor, es pot endurir la mantega o la xocolata a la nevera.
10. Un cop sòlida la xocolata o la mantega, serviu els crawssants en plats o una safata de rebosteria. Suqueu un pinzell de cuina en una mica de xarop d’auró, per exemple, i pinteu els crawssants per sobre. Decoreu amb llavors de sèsam blanc al gust. Acabats i deliciosos!
11. Els crawssants tindran encara un toc humit per dins i semicruixent per fora. Es poden guardar a la nevera o un lloc fresc durant uns tres dies o potser cinc.

Anava preparada, m’havien dit que María Dolores Raigón era una dona molt seriosa. Tenien raó, i al mateix temps s’equivocaven profundament. Lola Raigón és una dona riallera i de tendresa infinita; ara bé, parla amb un rigor científic escrupolós. Aquesta serietat, en gairebé dues dècades d’investigació sobre agricultura ecològica, l’ha situat com a referent europea. No deixa de parlar del seu equip d’investigadors i el seu entusiasme s’encomana.

La doctora Raigón ens rep al seu laboratori de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València. Ens fa riure a cada resposta, mentre ens ofereix dades i passió per la terra, les varietats locals i la cuina. Podeu conèixer a fons el seu treball al llibre Alimentos ecológicos: calidad y salud.

María Dolores, ets avui un referent per al sector de l'agricultura ecològica. És massa responsabilitat?

Això em fa molta por. En aquest món som fruit de la coexistència, jo sóc aquí perquè m’he recolzat en algú altre, i algú altre en mi. No crec que els referents personals siguin bons, crec que allò realment important són els grups, capaços d’obtenir bons resultats.

Potser han calgut referents perquè el sector de l'agricultura ecològica ha estat molt sol?

Sí. No és que hagi estat molt sol, és que no ha tingut cap suport. No hi ha hagut línies específiques de recerca en agricultura ecològica. Ni n’hi ha hagut, ni n’hi ha! Afortunadament els agricultors ecològics, com abans tots els agricultors, són persones que tenen una capacitat d’observació molt bona i una gran motivació.

I per això ha nascut la Plataforma Tecnològica Agroecològica (PTA), que tu presideixes?

Sota el guiatge de l’europea TP Organics, la PTA és la primera plataforma per aglutinar la recerca en agricultura ecològica. Volem que sigui un instrument de pressió, perquè el nostre objectiu principal és generar línies estratègiques en els plans nacionals d’investigació. Des de la SEAE hem treballat molt perquè veiés la llum.

I anant al moll de l’os de la vostra feina: quina feina feu en aquest laboratori?

Posem cultius en marxa amb diferents models de producció i després els portem al laboratori, els analitzem i els comparem.

Fes-me un resum dels resultats.

Ens hem adonat que en el model de producció ecològica es produeix un equilibri entre el sòl, la planta, l’aigua… que fa que la planta sigui capaç d’absorbir més minerals, d’estabilitzar-los en les seves parts fenològiques (fruits, llavors, fulles, bulbs…) i que, per tant, funcioni correctament. Amb aquest equilibri, la bioquímica de les plantes és molt més lògica i els permet ser més eficaces a l’hora de sintetitzar vitamines i principis actius beneficiosos, com les substàncies polifenòliques, relacionades amb el fre de l’estrès oxidatiu.
També hem vist que la capacitat de generar proteïna està més d’acord amb l’absorció de nitrogen que es fa. No s’acumulen tants nitrats en el material vegetal i per tant, com a resultat final, des del punt de vista nutricional, l’aliment és molt més coherent i equilibrat.

Espanya és el productor més important d'agricultura ecològica d'Europa, en superfície i agricultors, però se n'exporta un percentatge alt. No obstant això, sembla que els productes ecològics ja no són tan alternatius, oi?

Hi ha un despertar en alimentació ecològica i això respon al fet que hem estat molt castigats. Com a ciutadans tenim necessitat de saber què passa amb els aliments, perquè les crisis alimentàries ens han posat en alerta. El 99% de la gent no vol aliments manipulats, amb additius, però falta una xarxa d’informació i formació altíssima per dir-li: “És possible que la poma que et menjaràs avui ja tingui alguna substància, com a conseqüència de l’aplicació d’un antifúngic, una cera…”. I aquí comença el temor.

I quan la gent s'informa fa el pas...

Un estudi ens va revelar les qüestions que fan que, com a consumidor, et plantegis consumir ecològic. Són dos: la primera és la salut, i la segona, que neixi un nou ésser en el nucli familiar. En aquest moment apareix una gran sensibilitat: “Jo no vull que el meu fill prengui antibiòtics, additius, fungicides”. Aquest plantejament de ‘no vull’ fa que el model de consum s’estableixi de manera diferent.

Sí, però després, quan arribes a aquest model, també et trobes pressions: “T’estan enganyant. Tota la vida s'ha fet així i no passa res"...

Esclar, pensar que tota la vida s’ha fet així és mentida. L’agricultura té una història de deu mil anys, i en setanta –de revolució verda industrial–, hem estat capaços de destrossar tot el que fins llavors funcionava de manera natural.

També hi ha publicacions del món de la ciència que ens diuen que els productes ecològics són una estafa.

Vigileu amb les publicacions! Que alguns llops es disfressin de caputxeta és perillós. Com una opinió, posada en boca d’un científic o professor d’universitat, es pot convertir en material tècnic? Això no pot ser, estem parlant d’opinions. Hem de diferenciar entre resolucions de caràcter científic i opinions.

I, Lola, si ara anem a casa teva i obrim la nevera, què hi trobarem?

Hi ha molts preparats que faig. Per exemple, ara que estem en l’època de l’oliva m’agrada fer paté d’olives, perquè el condimento com vull, amb romaní, pebre, aromatitzat al meu gust. I altres elaboracions, com melmelades, d’excedents de tomàquet… També hi ha molta fruita i molta verdura ecològica, tant a la nevera com al fruiter. A banda també hi ha el que menjaré avui, que és un guisat de cigrons, espinacs i bledes; els espinacs dels rossos, i les bledes, vermelles.

Intentes menjar sempre diferents varietats autòctones?

Sí, sempre. Ho faig perquè incremento biodiversitat en la meva ingesta. Jo tinc amigues que, quan anem a dinar, i dic que una cosa té molta proteïna, per exemple, em diuen: “Tu no ets capaç de menjar per menjar, ho has de valorar tot?”. Potser és que ja vaig directa a veure què necessito en cada moment.

Però suposo que també gaudeixes del menjar

Moltíssim! Gaudeixo menjant i gaudeixo elaborant.

T’agrada cuinar?

Sí! Si no, crec que no seria possible. Si no m’agradés cuinar o investigar a la cuina, crec que no podria acabar de gaudir del tot.

Has portat mai la cuina al laboratori?

Sí! Pensant en la biodiversitat cultivada i en el ritme de vida actual, se’ns va acudir fer quètxup de colors: verd, groc i ataronjat amb diversitat de tomàquets que tenen aquest color en el punt de maduració. El resultat és l’Ekoteno. Vam tenir una alegria guanyant el tercer premi a Ecotrofelia, un premi d’innovació en alimentació ecològica de la Fundació Alícia, i ara estem en el procés de comercialització. És un quètxup molt antioxidant perquè conté licopè i β-carotè. Evidentment estan analitzats els nivells en carotenoides, antioxidants; és a dir tot el perfil que ens caracteritza com a ‘noies dels nutrients’.

Sobre el que comentaves de les teves amigues, potser hi ha un doble plaer: el de menjar i el de sentir que t'estàs nodrint.

I tant! És com saber que com a mínim no fas mal a l’organisme. I saber reparar-lo! Com quan estàs més decaiguda i necessites una aportació extra de vitamina C o més fruita, o quan l’organisme necessita més hidrats perquè fas més activitat o més proteïnes quan hi ha una baixada en la massa muscular o problemes als cabells o les ungles…

Però, esclar, per saber això cal saber escoltar el cos. No és fàcil.

Vet-ho aquí. No és fàcil. Però l’exercici d’escoltar-se em sembla molt interessant. Escoltar com t’estàs manifestant, com escoltem els fills, amb el plor, amb el somriure. És important escoltar la teva manifestació, perquè això vol dir que hi ha alguna cosa que es pot millorar, que les nostres funcions estaran més equilibrades, i estarem millor amb l’entorn.

Però, potser, per arribar-hi cal treure capes d'addiccions alimentàries.

Sí, hi ha una gran càrrega. Com a espècie tenim tendència cap als hidrats de carboni, ens agraden els sabors dolços, hem anat rebutjant històricament els amargs. Però la indústria s’ha encarregat que féssim desastres amb la ingesta d’hidrats de carboni. Hem eliminat els complexos i sobretot els prenem refinats, sucres sobretot, i això ens ha perjudicat la salut.
No és casual que la diabetis s’hagi disparat. A més hi ha altres causes indirectes d’aquesta malaltia, com la presència de substàncies químiques i residus fitosanitaris.

O sigui, que els aliments ens curen i ens emmalalteixen.

Els aliments ens curaven! Hipòcrates ho deia: “Que el meu aliment sigui la meva medicina, i la meva medicina, el meu aliment”. Els aliments van passar a emmalaltir-nos, i de fet tenim els exemples de vaques boges, de dioxines, de nitrats, d’additius… Hi ha síndromes alimentàries ja vinculades a determinats additius alimentaris. Espero que això canviï i que els aliments tornin a ser la nostra medicina.

On compres? En algun grup de consum?

Vaig estar en un grup de consum fa anys, però no va funcionar. Sóc poc disciplinada pel que fa als volums setmanals, perquè tinc una vida molt atrafegada. I em sap greu, perquè ho veig com una eina molt interessant per establir aliances entre productors i consumidors, i per contribuir a un model molt més equitatiu que recompensi realment l’agricultor. Estan funcionant de primera.
Vaig a la botiga ecològica més propera que tinc i que té molt en compte el tema de la biodiversitat cultivada, que ja està integrada en la producció i la comercialització.

Hi insisteixes molt. Com és d'important el tema de la biodiversitat cultivada?

Molt. Un tomàquet d’una varietat determinada pot ser capaç d’acumular més nivells de carotenoides o de licopè. O un pebrot pot tenir capacitat de sintetitzar més vitamina C que un altre. Si busquem nutrients en els aliments, això és important. En aquest sentit, estem treballant molt quines varietats són més adequades des del punt de vista nutricional, sense oblidar el caràcter aromàtic de verdures i fruites.

I aquesta diversitat està lligada a la temporalitat i a adaptar la cuina al que ens dóna la terra.

Sí! Ens hem acostumat a menjars estàndards. Ens falta adaptar-nos al que hi ha al mercat en cada temporada: energèticament la naturalesa és capaç de produir això, sigues tu capaç de menjar-t’ho!

Me'n vaig amb la sensació que, mentre la investigació intenta alçar el vol, el sector s’enlaira.

El sector ecològic per fi s’està acostant a la gent. És un molt bon moment, no només perquè es desperta, perquè hi ha inquietuds, sinó també perquè s’estan desenvolupant vies alternatives fins ara impensables. Avui hi ha gent jove que estableix aliances amb persones grans que els cedeixen les seves terres sense conrear, i s’alien amb d’altres i venen els seus cultius en proximitat…
La gent jove que s’incorpora al camp no ho fa amb els paradigmes antics. Les alternatives són diferents. La naturalesa és tan agraïda, però no l’escoltem, de la mateixa manera que no escoltem el nostre cos!

Article escrit per:

Lídia Hervàs Pardo

Periodista especialitzada en salut i medi ambient

lidia.hervas@gmail.com

Cada vegada més persones agafen l’hàbit de fer-se un suc, liquat o batut verd cada dia. I és que tota la família pot notar instantàniament tots els beneficis que tenen. És bo saber, però, quins aliments convé posar per a cada membre.

Al vostre rebost no hi poden faltar els ingredients clau següents:

1. Fruites; podem triar entre:

• Fresques, de temporada, ecològiques i de proximitat: plàtan, poma, nabius, coco, açai, atzerola, llimona, gerds, magranes, prunes, kiwis, pinya, mango
• Seques: baies de goji, dàtils, nous, ametlles

2. Hortalissa de fulla verda, de temporada, ecològica i de cultiu proper:

• Api, espinacs, bledes, fulles de pastanaga, julivert, col arrissada o kale, ruca, canonges, endívies, escarola, remolatxa, te verd, te matcha

3. Superaliments:

• Gra: pol·len
• Flocs: llevat de cervesa
• Pols: espirulina, maca, cacau pur, cúrcuma, gingebre, germinat de blat (wheatgrass), lúcuma, germinat d’ordi (barleygrass), clorel·la
• Germinats: d’alfals, de bròquil, de fenigrec
• Llavors: lli, sèsam, chía
• Bolets: xiitake, reishi, maitake, chaga
• Herba aromàtica: menta, equinàcia, marialluïsa, fonoll

Quantitats

1. De fruita: una peça per persona.
2. D’hortalissa: una branca per persona o un manat petit.
3. De superaliments: una cullerada (al principi una culleradeta de cafè, més endavant una de postres i al final una de sopera) per persona.

D’aigua, tot i que també podeu fer servir aigua de coco o beguda vegetal (compte, però que algunes porten olis vegetals, sucres, sals, etc.): un got per persona.

Si hi voleu afegir cap endolcidor, és important que sigui només estèvia en fulla, sucre de coco, mel crua o concentrat de poma.

Quan s’ha de prendre

El més recomanable és que sigui al matí, acabat de fer, però fent xarrups a poc a poc si és el primer que prenem de bon matí o tenim el sistema digestiu delicat. Si ens el volem endur, el podem posar dins d’un pot de vidre i beure’l pel camí.

Un suc per a tothom

Suc verd per als nens: cacau pur, plàtan, chía, escarola, aigua de coco (i sucre de coco)

Sucs detox:

• Pinya, api, escarola, clorel·la
• Api, meló, cogombre, gingebre (evitar prendre’l a la nit)
• Te verd, llimona, kale, espirulina

Sucs per a la immunitat:

• Llimona, nabius, equinàcia, gingebre, taronja i julivert
• Xiitake, reishi, maitake, chaga, gingebre

Sucs per tenir energia (substitutius de cafès, begudes energètiques, refrescos de cola, gels esportius…):

• Coco, dàtils, germinat d’alfals, chía, maca
• Plàtan, julivert, germinat de blat i espirulina
• Poma, baies de goji, llevat de cervesa, te matcha

Suc per a vegans: pol·len, sèsam, pistatxos, julivert i kale

Suc antihistamina, antimigranya, antial·lèrgia: magrana, ruca, clorel·la, lli

Suc regulador d’estrògens: bledes, remolatxa, germinat de fenigrec, poma i menta

Suc per regular les ganes de dolç: cacau pur, poma, germinat de fenigrec, espirulina

Fotos: Pau Esculies. Cuina: Montse Vallory

Les persones que tenen sistemes digestius difícils haurien d’evitar beure’n sempre a la tarda-nit, i afegir-hi gingebre, que és antiinflamatori, i marialluïsa, que és calmant. Si es pren en dejú, és bo beure mig got d’aigua tèbia abans, i sobretot prendre el liquat a poc a poc.

És important tenir clar que, per poder absorbir bé les vitamines i minerals dels vegetals que ens prenem en forma de suc, cal que fem servir una liquadora que no escalfi a més de 46 graus. La casa italiana Siquri acaba de treure un extractor a Espanya de forma limitada i estem segurs que serà tot un èxit perquè és molt fàcil de fer servir i de netejar. Es diu Essenzia Green i va a menys de 40 rpm, motiu pel qual no supera la temperatura màxima permesa perquè es preservin els minerals, les vitamines més volàtils i els enzims. No escalfa, no centrifuga, no bat, i no liqua. A més, està feta amb materials lliures de BPA, PVC, i ftalats, i permet fer batuts, gelats i sorbets a l’estiu. Si us heu de comprar una liquadora o extractor no us la jugueu amb ofertes, ja que en els sucs verds és important assegurar-se que aprofitem el que prenem.

Si voleu fer un dejú a base de liquats i sucs, és important fer-ho amb l’assessorament d’un dietista o nutricionista sempre, que us dirà de què l’heu de fer i quan l’heu de prendre depenent de les vostres necessitats.

Seguint l’èxit del programa “Detox” de l’any passat, Etselquemenges i la nutricionista i coach de salut Carla Zaplana llancen l’entrega 2015 del programa de desintoxicació postnadalenca, aquest any, més global i més complet. Més enllà de la depuració alimentària, el programa “Mima’t” vol posar focus en els pilars bàsics de la nostra vida que ens aporten benestar i equilibri emocional i per això s’endinsa en aspectes com la consciència personal, el descans, l’exercici, l’oci, la relaxació o la bellesa.

La proposta és un entrenament de dues setmanes de durada (del 12 al 25 de gener) que ens servirà per posar-nos les piles i començar a cuidar-nos.

Amb l’objectiu d’aprendre a tenir cura de nosaltres mateixos, el programa inclou una llista de la compra “Mima’t”, la planificació dels menús depuratius d’hivern per a les dues setmanes, una guia de complements naturals com a suport durant el procés depuratiu (exercicis de coaching i visualització, trucs de relaxació i bellesa i receptes i recomanacions postdetox), a més de recomanacions específiques per a persones amb diabetis, còlon irritable i candidiasi.

El programa s’articularà amb el seguiment directe de la Carla, col·laboradora habitual d’Etselquemenges, amb qui hi podreu fer videoconferències en directe i preguntar-li els dubtes que tingueu.

El preu del programa és de 98€ (10% de descompte per als socis d’Etselquemenges).

Ja falta molt poc perquè arribin les festes de Nadal, que associem amb reunions i retrobades amb familiars, amics, companys (o excompanys) de feina o d’estudis, amb el menjar, els regals, la il·lusió dels nens i el record de la gent que ja no és entre nosaltres. L’esperit nadalenc ens inunda a tots –grans i petits–, però a mesura que creixem de vegades la nostàlgia de trobar a faltar persones que ens han deixat, o el fet de ser lluny de la família i no poder-ho celebrar plegats, o haver de reunir-nos amb persones amb qui tenim un tracte un pèl distant o incòmode, a més de l’excés de compromisos i de menjar d’aquests dies fa que no gaudim d’aquestes festes com ens agradaria. Acabem el Nadal saturats emocionalment, estressats i amb uns quants quilos de més. I tot i que cada any ens proposem viure-ho d’una manera més tranquil·la i més saludable sembla que no sigui possible. Però la realitat és que sí que tenim el poder de convertir aquests dies en unes festes molt especials per estar amb les persones que estimem sense estrès, amb alegria, i gaudir del menjar amb seny i sense excessos. Si tenim en compte les deu recomanacions següents podrem gaudir d’un Nadal ple d’amor i felicitat.

1. Practicar l’amor cap a un mateix

En comptes de centrar aquestes festes en la dedicació i entrega als altres, podem aprofitar-les per estimar-nos i cuidar-nos a nosaltres mateixos. Podem descansar i dormir les hores que ens vingui de gust, fer exercici, gaudir de la parella, pagar perquè ens facin un massatge, fer les coses de la casa amb més calma o preparar alguna recepta que ens faci il·lusió.

2. Aprendre a dir que no

Moltes vegades ens sentim obligats a assistir a festes, dinars, reunions o altres tipus d’esdeveniments que són, en realitat, totalment prescindibles, que no ens vénen de gust ni ens aporten res. El millor que podem fer en aquests casos és agrair la invitació i declinar-la amablement. Dir que no a alguns actes ens permetrà gaudir de més temps per a nosaltres i per a la gent que realment ens importa.

3. Preparar-se emocionalment per a situacions desagradables

Tot i que ens estimem la família i vulguem passar-hi temps durant aquestes festes, sovint és inevitable que sorgeixin conflictes, revifin espurnes del passat o visquem situacions d’estrès emocional que es repeteixen cada any. Però si comencem uns dies abans a visualitzar la situació des de la perspectiva del perdó, la comprensió, de deixar fluir i de no prendre’ns cap comentari com una cosa personal, quan arribi el dia respondrem a la situació d’una manera positiva.

4. Plorar si sentim la necessitat de fer-ho

Si és el primer Nadal que passem sense una persona que estimem és probable que sentim la necessitat de plorar perquè la trobem a faltar. En aquests casos és important que ens donem el permís de plorar. Hem de saber que és una emoció temporal, momentània i totalment comprensible. L’hem d’acceptar i deixar fluir per tal que l’any següent aquestes festes siguin menys tristes i doloroses.

5. Practicar la gratitud

Hem de donar les gràcies perquè podem compartir aquests dies amb les persones que més estimem, per la sort que tenim de poder menjar un plat calent, perquè podem fer i rebre regals i perquè tenim gent per abraçar, en lloc de centrar-nos en el que ens falta. L’elecció de centrar-nos en les coses bones que tenim i d’estar-ne agraïts ens farà ser feliços i estar alegres. No hi ha res més poderós que ser agraït per poder canviar les emocions de dol, dolor, rancor, desesperació o falta de sentit de la vida en alegria, pau, benestar i felicitat.

6. Recordar el veritable esperit del Nadal

Molt sovint ens estressem perquè no sabem quins regals hem de fer o perquè ens escalfem massa el cap pensant quin serà el millor menú. Quan arribi aquest moment, hem de parar un segon i recordar que el veritable esperit del Nadal no són ni els regals ni el menjar: és el fet d’estar amb les persones que estimem. I si precisament la font del nostre malestar és el fet d’estar amb la família hem de practicar encara més la gratitud i el perdó, perquè vol dir que tenim emocions bloquejades que no ens deixen gaudir del que realment val la pena.

7. Mantenir la perspectiva

El Nadal comença el dia 24, no a l’octubre o al novembre. Veure des de tan aviat arbres de Nadal, decoracions a les botigues i anuncis per tot arreu ens estressa i ens fa perdre la perspectiva de quan comença de veritat el Nadal. Recordem, doncs, que el primer dia de Nadal és el 24 i que ni els regals ni el menjar són el més important d’aquestes festes; així que no té cap sentit viure el mes previ amb angoixa pensant en el menú que farem ni estressar-nos pensant que no arribem a temps per comprar tots els regals.

8. Comprar amb consciència

Per exemple, si no volem menjar més torrons del compte, el millor que podem fer és comprar els justos i necessaris per gaudir-ne una mica aquella nit i prou. A més, avui dia podem comprar torrons ecològics, amb sucre integral de canya, sense gluten, sense lactis i ben saludables. D’altra banda, si no volem entrar en l’esperit consumista del “comprar per comprar” podem fer “regals experiència”, com un bon massatge, i en comptes de comprar cinc regals per a cada membre de la família podem fer l’amic invisible.

9. Avisar els familiars dels nostres canvis en l’alimentació

Si hem canviat la dieta respecte de l’any passat, hem de tenir present que la gent que ens envolta potser no ho sap; per tant, el millor que podem fer és comunicar-ho abans del dia que ens reunim per tal de poder deixar marge de maniobra a la persona que fa el menú. També podem proposar de portar-nos el nostre menjar. A més, segur que avisant amb antelació dels nostres canvis alimentaris, també ens podem estalviar els típics comentaris desafortunats que fa la gent en aquests casos.

10. Fer un menú nadalenc lleuger i saludable

Si no volem acabar el Nadal amb tres quilos de més, podem alleugerir i fer més saludable el menú de sempre o fins i tot trencar tradicions (això ho ha de valorar cadascú segons el seu caràcter i el de les persones que hi aniran a dinar o sopar). Podem fer servir una pasta sense gluten per als canelons o preparar fins i tot una opció vegana, substituir els entremesos de porc per un pica-pica vegetarià (xips de col o moniato, guacamole, mutàbal o babaganuix, tomàquet i ceba, carxofes al forn, braves de moniato amb pesto vegà), comprar o fer dolços sense sucre refinat (trufes crudiveganes de coco i xocolata, polvorons casolans sense sucre), no barrejar begudes alcohòliques, i també podem preparar una bona amanida verda que tingui també verdures al forn i una salsa casolana ben saludable (barregem una cullerada de pasta d’umeboshi amb quatre cullerades de tahina i una mica d’aigua calenta). No es tracta de prohibir-nos res, sinó de menjar amb consciència sabent que no volem excedir-nos i després trobar-nos malament.

Bon Nadal i bones festes.

Article escrit per:

Núria Roura Coach Nutricional

www.nuriaroura.com

Facebook: NuriaRouraCoach

Twitter: NuriaRouraCoach

Qui no vol que el cuidin? Qui no hauria de voler gaudir d’un bon àpat, saborós i abundant, sabent que, alhora, s’està alimentant de manera saludable? Les respostes a aquestes preguntes les trobem al Bindu, a Igualada. Tinc l’oportunitat d’anar-hi a dinar i de xerrar amb en Manel Marín, el xef, que em transmet el compromís que senten vers els clients: “Creiem que donar menjar és una gran responsabilitat, un acte de servei molt bonic. La gent ens cedeix part del seu temps per alimentar-se; per això tenim el deure d’oferir-li un bon producte i d’acompanyar-lo en aquest procés”.

El Bindu va aterrar fa pocs mesos a la capital igualadina, però no és pas nou en el món de la cuina vegetariana; al contrari, la seva història ve de força més enrere. Durant set anys va estar funcionant a tot ritme a Esparraguera, on va arribar a reunir un públic molt fidel. Hi ha moments, però, en què fa falta un canvi, iniciar una etapa nova. Mentre buscaven un emplaçament nou van arribar −una mica per casualitat− al local actual. I se’n van enamorar. “Feia molts anys que treballava sense llum natural, i ja no podia seguir cuinant sota un fluorescent”. Al nou Bindu, en canvi, hi ha una llum espectacular, tant a la sala com a la cuina, i és ple de detalls que li confereixen un aire molt tranquil, molt zen. “Volíem crear un espai on tot comptés: què respirem, què escoltem, què mengem, com ens ho mengem…”.

Pel que fa al “què mengem”, sempre van tenir clar que volien fer tirar endavant un restaurant que fos vegetarià, per diverses raons. Primer perquè tant ell com la seva dona, la Mireia, ho són i no volien manipular carn animal, però també –i gairebé m’atreviria a dir, “sobretot”− perquè creuen molt en aquest tipus de cuina. “És molt creativa i té moltíssimes possibilitats. Per què no ha d’agradar, això?”, es pregunta en Manel. Per això es van llançar a un projecte molt obert, apte per a tothom (vegetarians i no vegetarians), basat en un producte fresc, ecològic o de temporada i lliure d’elements processats.

Ofereixen un menú de migdia setmanal i una carta àmplia per als vespres i caps de setmana, en què destaquen tant plats molt casolans i tradicionals com el fricandó −però de seitan, en aquest cas−, el gaspatxo de remolatxa o l’escudella vegetariana; com altres de més exòtics, com el sushi vegetal amb alvocat i all i oli de mango, els noodles integrals amb saltat de verdures, tofu i xiitake o les pakores amb arròs basmati, llima i coriandre. Ara que el fred pica amb més intensitat, però, una opció molt recomanable –i calentona– és la ribollita, una sopa típica italiana amb col i mongetes que surt especialment bé al xef. També són molt reeixides les postres; no en va en Manel, abans de crear el Bindu, va ser pastisser durant quinze anys. “Després d’aquella etapa vaig estar treballant un any a l’Organic, amb en Javier Medvedovsky, que em va ensenyar moltíssimes coses del món de la cuina que ara aplico, com els plats crus”. Plats que inclouen els pastissos crudivegans de pastanaga o de garrofa, per exemple.

Són molt sensibles a les persones amb intoleràncies, en part perquè n’han patit de molt severes a casa, i per això sempre tenen opcions sense gluten, sense lactis o totalment veganes. Com diuen, volen arribar a tothom, que qualsevol s’hi senti a gust. Defugen les posicions extremes, absolutes. Dieta vegetariana, vegana, crudivegana, macrobiòtica, ovolactovegetariana… quina és la millor?, la més saludable? En parlem en una llarga sobretaula amb una infusió a les mans. “No som aquí per jutjar la gent. Nosaltres creiem en aquesta cuina, no mengem animals ni els volem manipular i és una opció legítima, però molt personal. Cadascú sap el que necessita el seu cos, i tots mirem de viure amb la millor solució que hem trobat”.

Mmm, em sembla que he abusat massa del pa de sègol que va inclòs en el menú: un vici. Sort que preparen qualsevol dels plats de la carta o del menú per endur a casa.  M’espera un bon sopar.

I a més, els socis de l’Ets rebreu una tisana digestiva de marialluïsa, regalèssia i anís estrellat!

El color natural dels cabells és degut a la presència de la melanina (pigment colorant) al còrtex. La seva naturalesa, mida, quantitat i distribució defineixen el color.

Un cabell està compost per diverses capes:

• Cutícula: capa molt fina, incolora i translúcida, formada per la superposició de cèl·lules còrnies, compostes per queratina. Aquestes escates, de manera natural, estan tancades per protegir l’interior de la fibra capil·lar, però a causa de l’estrès que els cabells pateixen (exposició als rajos solars, aigua de mar o clorada, tractaments agressius com permanents o coloracions oxidatives) poden obrir-se i deixar desprotegida l’escorça, que és l’autèntica matèria de la fibra capil·lar.
• Còrtex: és el component principal dels cabells. La queratina que la forma és una proteïna que aporta força i elasticitat als cabells. Dins l’escorça, trobem també la melanina, responsable de la pigmentació dels cabells i que representa el 90% del seu pes. Els rajos UV provoquen l’oxidació de la melanina que n’ocasiona la decoloració.
• Medul·la o canal medul·lar: situada al centre de la fibra capil·lar. Les cèl·lules que la formen es degeneren ràpidament i deixen pas a bombolles d’aire.

Per què es tornen grisos els cabells?

Perdre el color original dels cabells forma part del transcurs de la vida. La majoria dels homes i dones veuen, tard o d’hora, com els passa. L’origen d’aquest fenomen es troba en unes cèl·lules situades al bulb pilós, anomenades melanòcits, que, amb l’edat, es degraden progressivament fins que deixen de funcionar i els cabells no reben més pigments i comencen a perdre el seu color natural. Als membres d’una mateixa família, sovint, els surten cabells blancs per primer cop a una mateixa edat, ja que la vida dels melanòcits està també inscrita en el codi genètic. No obstant això, sembla que hi ha altres factors que podrien accelerar la pèrdua d’activitat dels melanòcits, com per exemple l’estrès oxidatiu lligat al tabaquisme i l’excés de radicals lliures produïts per l’estrès.

També l’estrès és una de les causes principals de la pèrdua sobtada de cabells, coneguda amb el nom d’alopècia.

Per a la majoria de nosaltres, els cabells blancs apareixen en un mal moment; sempre és massa aviat, ja que ens sentim molt més joves del que els cabells indiquen. Els cabells blancs són la raó principal per la qual el 50% de les dones entre 18 i 65 anys fan servir un colorant capil·lar.

Per què és preferible una coloració vegetal?

Des de fa aproximadament 5.000 anys, les dones i els homes fan servir colorants derivats de plantes per modificar el color dels cabells. Però només des de fa dues generacions –o sigui, més o menys cinquanta o seixanta anys–, s’han imposat les coloracions químiques, sobretot en països desenvolupats. La Unió Europea ha prohibit una sèrie de colorants químics durant l’any 2010 i altres estan a l’espera de la seva aprovació a causa dels riscos elevats i comprovats que tenen. Des de 2012, s’han reforçat les advertències obligatòries dels envasos de les coloracions oxidants.

Hi ha dues categories de coloracions “naturals” que exposen els usuaris als mateixos riscos que les coloracions químiques:

1. LES PSEUDONATURALS, que són coloracions químiques enriquides amb algun percentatge de components del regne vegetal per dissimular que es tracta, fonamentalment, d’una coloració amb fórmula química. Per exemple inclouen frases com: “Enriquit amb àloe”, “Tintures de plantes”, “Sense resorcinol i sense amoníac”. De fet poden trobar-se aquestes falses promeses naturals en productes que contenen colorants químics (amines aromàtiques) que poden formar les nitrosamines, o fins i tot el PPD, el resorcinol, etc.

Algunes són simplement fal·làcies, com les que diuen que són “una coloració sense amoníac”. L’amoníac facilita la separació de les escates per forçar l’entrada dels productes químics que configuraran el color nou a l’interior de la fibra capil·lar. En la majoria dels casos, l’amoníac, d’aroma molt fort, es reemplaça per etanolamina, gairebé inodora, que, desafortunadament, té més riscos toxicològics.

2. LES HENNES ADULTERADES. Aquestes hennes es venen en botigues dubtoses d’eludir els controls habituals lligats a la fabricació o importació, motiu pel qual els fabricants es veuen temptats d’oferir més “prestacions” afegint ingredients no declarats. Les hennes adulterades (negra o caoba) poden contenir també parafenilenodiamina (PPD), un colorant sintètic, o fins i tot sals de metalls, en el pitjor dels casos, acetat de plom, prohibit a la Unió Europea. Les conseqüències poden ser dramàtiques: desestructuració completa dels cabells si es fa una permanent després d’aplicar una henna adulterada amb sals de metalls. La henna pura mai proporciona un color negre, més aviat un coure ataronjat.

Beneficis d’una coloració 100% vegetal enfront d’una coloració química permanent

Com funcionen

En la coloració vegetal, els pigments que contenen les pols de plantes s’adhereixen a la fibra capil·lar i no en modifiquen la pigmentació. El color obtingut és la fusió del color natural dels cabells amb els pigments de la coloració. Es tracta d’una coloració to sobre to, que no pot aclarir els cabells. Observació: Els cabells blancs mostraran un to lleugerament més clar. L’efecte de la coloració vegetal és semipermanent (de dos a sis mesos).

La coloració vegetal cobreix els cabells i els aporta més volum i elasticitat. Els cabells recuperen lluminositat i brillantor.

En la coloració química permanent, la primera etapa és una decoloració amb periòxid que oxida la melanina continguda en la fibra capil·lar. Per aconseguir la melanina, les molècules oxidants han de franquejar la barrera de la queratina obrint les escates. El color nou s’ha creat a partir de dos components incolors, mitjançant una reacció química a l’interior de la fibra capil·lar. Això és una decoloració per oxidació. Té un efecte permanent.

Efectes sobre els cabells: L’estructura dels cabells tenyits per oxidació està profundament deteriorada i debilitada. Les escates s’obren. Els cabells han perdut en gran part la brillantor natural i, habitualment, necessiten ser reparats amb xampús i màscares capil·lars. Després d’uns dies a la platja (sol, aigua salada), els cabells debilitats perden l’última resta de vitalitat natural.

Riscos per a la salut

La coloració vegetal només conté pols de plantes, conegudes i utilitzades des de fa molt temps. L’únic risc és alguna al·lèrgia eventual a algun dels ingredients. Sempre s’aconsella fer un test del producte en l’avantbraç.

Pel que fa a la coloració química, l’al·lèrgia per contacte és la malaltia més freqüent entre els professionals de la perruqueria i és la causant del 50% de les malalties de la professió. Tots els productes químics sospitosos de produir càncer es troben en les coloracions per oxidació: les amines aromàtiques com el PPD o el PTD, les nitrosamines, els hidrocarburs aromàtics.

Objectius

L’objectiu final de tota coloració hauria de ser pigmentar els cabells sense danyar-ne l’estructura natural, i, a hores d’ara, això només és possible amb plantes tintòries.

Tenint en compte que una persona amb cabells blancs es tenyeix com a mínim un cop al mes, i que els joves cada vegada es tenyeixen abans, hauríem de tenir ben clar què ens convé més.

El mercat ens ofereix coloracions vegetals per aplicar a casa o bé a la perruqueria. Les marques Logona i Santé elaboren colorants vegetals en pols o en crema a partir de plantes com henna procedent del conreu biològic, closques de nou, arç groc, combinats amb condicionadors naturals dels cabells com les proteïnes de blat i jojoba. Tots avalats pel segell BDIH, que garanteix una cosmètica natural certificada.

El Bindu és un restaurant vegetarià que va obrir les seves portes a Igualada fa molt poquets mesos. Abans, el precedien 7 anys d’èxit a Esparreguera, on van aconseguir una clientela molt fidel.

En Manel, el xef, presenta una cuina casolana, tradicional però amb tocs internacionals i amb un gust especial per als postres. Pizzes d’espelta, fricandó de seitan, noodels amb verduretes, etc. Tot de proximitat o ecològic, i amb una gran sensibilitat cap a les persones amb intoleràncies. Entre setmana, trobarem un menú molt competitiu a 12,20 euros i, durant el cap de setmana, un altre a 17,50.

I a més, els socis de l’Ets rebreu una tisana digestiva de marialluïsa, regalèssia i anís estrellat!

Àpat de festes

Arriba el Nadal i també els àpats familiars, amb amics… El Nadal és una festa eminentment gastronòmica. Al costat dels clàssics d’aquestes dates, com els canelons, la sopa de galets, les neules i els torrons, trobem, cada cop més, plats com els llagostins, l’amanida de pinya, el foie gras, entre d’altres. Però, d’on vénen aquests aliments? Quants quilòmetres recorren abans d’arribar al nostre plat? Com han estat elaborats?

Un informe d’Amics de la Terra assenyala que la mitjana de quilòmetres que fa un aliment del camp a la taula és de més de cinc mil, amb l’impacte mediambiental consegüent. Si comptem que alguns d’aquests productes vénen de prop, vol dir que d’altres arriben de molt lluny. Però el més paradoxal de tot plegat és que una part important els podem trobar produïts, també, en l’àmbit local. Per què, aleshores, els consumim d’indrets tan remots? Els salaris baixos, la persecució sindical, la legislació mediambiental flexible en nombrosos països del sud que dóna beneficis molt importants a les empreses del sector en són la resposta. Que aquest model generi gasos d’efecte hivernacle, explotació laboral i aliments de baixa qualitat, sembla que no importa.

Si analitzem el menú de Nadal, ens adonem que un bon grapat dels productes que consumim han viatjat milers quilòmetres abans d’arribar a taula. Els llagostins, habituals en aquesta època de l’any, en són un bon exemple. La majoria provenen del tròpic llatinoamericà o asiàtic. A banda del llarg viatge fins a les nostres taules, la seva producció té un impacte molt negatiu socialment (sous de misèria i ús sistemàtic de químics i antibiòtics per conservar-los) i mediambiental (destrucció de fons marins per la pesca d’arrossegament i de manglars talats per construir piscifactories). L’Estat espanyol és l’importador principal de llagostins de la Unió Europea.

La pinya s’ha convertit, els darrers temps, en un altre dels clàssics de les festes, però tres quartes parts de les que es comercialitzen a Europa provenen de Costa Rica. Unes quantes plantacions i multinacionals en monopolitzen la producció i imposen unes condicions laborals extremadament precàries. Un informe de Consumers International indica que els seus treballadors tenen problemes de salut importants a causa de la utilització massiva d’agroquímics i l’organització de la plantilla és pràcticament inexistent per culpa de la política antisindical de les empreses.

Fins i tot un aliment tan típic com el raïm de cap d’any ve, majoritàriament, de Xile. Si abans hi havia varietats locals amb una maduració tardana, com el raïm de Nadal, avui la major part del que consumim en aquestes dates arriba de l’altra punta del planeta. O si per Nadal mengem meló amb pernil, ja no ho fem de la varietat del meló de Nadal, sinó que acabem comprant productes que han estat conservats durant mesos en cambres frigorífiques, on han perdut moltes propietats, o que vénen d’indrets tan llunyans com l’Amèrica del Sud.

El pollastre rostit, farcit o el capó són altres plats típics. El consum de carn, ens diuen, resulta imprescindible en aquestes festes. Ja ho explica la cançó: “Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n’hi donarem un tall”. El meu avi així ho feia cada 25 de desembre, però en lloc del gall matava una gallina del seu galliner. Avui, però, consumim animals engreixats amb pinsos transgènics amb milers de quilòmetres a les espatlles, als quals els injecten preventivament dosis altes de fàrmacs i els crien en granges de producció intensiva, escampades per tot el món, on els tracten com a “coses” i en vulneren els drets. I no parlem del foie gras, servit als entrants de Nadal, ni de com s’elabora.

Els aliments quilomètrics s’han convertit en part de la nostra alimentació quotidiana. Menjar carregat d’injustícia amb les persones, els animals i el medi ambient. L’alternativa rau en el consum local, ecològic, sense explotació animal, pagès, de proximitat, a petita escala. Apostem per un consum crític tant per Nadal com els 365 dies de l’any.

Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com

Una infecció d’orina està provocada per la invasió de microorganismes dins del tracte urinari. El focus i l’arrel de la invasió pot ser a l’extrem inferior de les vies urinàries (a la uretra en cas de les dones o a la punta del penis en cas dels homes), o bé en el flux sanguini.

La cistitis és la infecció d’orina localitzada a la bufeta, que afecta sobretot dones que tenen entre vint i seixanta anys. La causa més comuna és una infecció produïda per bacteris –com l’Escherichia coli, que normalment resideix als intestins–, tot i que també pot ser per un virus, alteracions de la flora vaginal, fongs –com la Candida albicans–, paràsits, el fred o la humitat, el restrenyiment crònic, la falta de lubricació i freqüència de les relacions sexuals, el mal ús dels antibiòtics i un sistema immunològic debilitat, ja que aquest s’encarrega de mantenir a ratlla els microorganismes patògens responsables de les infeccions. Normalment quan una persona presenta cistitis també té altres malalties infeccioses que afecten el sistema urinari (ronyó, uretra o bufeta, per exemple).

El saber popular sempre ha adjudicat el poder curatiu i preventiu de les infeccions de tracte urinari als nabius vermells. Ja en l’època dels grecs i dels romans, i més tard al segle XVI, s’utilitzaven els nabius vermells en forma de fitoteràpia per tractar les pedres del ronyó. Els nadius americans feien servir els nabius vermells per curar desequilibris de la sang, malalties d’estómac i de fetge, i febres. Durant la dècada de 1880, metges alemanys van observar que després de prendre nabius s’incrementava l’excreció urinària d’àcid hipúric. El 1914, Blatherwick[1] va publicar un article que demostrava que els nabius són rics en àcid benzoic, que després s’excreta en l’orina com a àcid hipúric –un agent bacteriostàtic amb capacitat d’acidificar l’orina. Diferents estudis[2] van demostrar el potencial dels nabius vermells per acidificar l’orina i incrementar l’excreció d’àcid hipúric, tot i que en investigacions posteriors[3] es va concloure que s’han de consumir grans quantitats de suc de nabiu per reduir lleugerament el pH de l’orina i augmentar modestament l’excreció d’àcid hipúric, i que, per tant, no confereixen una activitat antibacteriana significativa a l’orina i que l’efecte protector que tenen sobre el tracte urinari ha de ser degut a algun altre mecanisme que hi està involucrat. Es va continuar estudiant la relació entre els nabius vermells i les infeccions urinàries per veure quin era el factor que influïa en la capacitat d’aquest aliment per prevenir i curar les infeccions d’orina, i el 1984 Sobota[4] [21] va veure que els beneficis derivats de la utilització de suc de nabiu podien estar relacionats amb la seva capacitat per inhibir l’adhesió bacteriana. Des d’aquest informe inicial de Sobota, diversos estudis han confirmat que la presumpta eficàcia del nabiu vermell per prevenir la infecció d’orina està relacionada amb les seves propietats antiadherents, com per exemple un estudi fet als hospitals Quirón i General Universitari de València, en què es va comprovar que si se seguia un tractament de tres a sis mesos amb els nabius vermells com a complement alimentari s’aconseguia reduir de manera significativa la simptomatologia.

El coautor d’aquesta investigació, Francisco Sánchez Ballester, va explicar que el poder curatiu que tenen els nabius vermells sobre les cistitis s’atribueixen al seu contingut en proantocianidines (PAC), que són un grup de compostos de polifenols que actuen de tal manera que impedeixen o fan disminuir l’adherència de l’Escherichia coli a les parets de la via urinària. Segons l’estudi, la dosi òptima de PAC per prevenir els episodis de cistitis és de 118 mil·ligrams al dia. Seguint aquesta pauta, és possible disminuir en un 75% el nombre d’infeccions urinàries al cap de tres mesos d’ingesta i en un 93% al cap de sis. Fins i tot per eliminar l’Helicobacter pylori –bacteri ubicat al duodè i la mucosa de l’estómac– de manera natural sense ús d’antibiòtics i protectors d’estómac també es recomana prendre suc de nabius vermells. Ara bé, hi ha persones que no aconsegueixen eliminar l’Escherichia coli amb nabius vermells perquè estan infectades per altres bacteris que no es veuen afectats per les proantocianidines d’aquest fruit.

Podem complementar l’alimentació saludable amb nabius vermells per eliminar els gèrmens causants de les infeccions urinàries i la cistitis, ja sigui menjant el fruit fresc o liofilitzat, prenent sucs o a través de comprimits, càpsules o sobres. Els nabius vermells fan una acció antibiòtica i antisèptica sobre els gèrmens sense tenir els efectes secundaris dels antibiòtics, així que és una alternativa natural molt bona a aquests medicaments. A més, si consumim nabius vermells ens beneficiem del seu poder antioxidant i, per tant, neutralitzem l’acció dels radicals lliures nocius per a l’organisme, cuidem la salut del cor i evitem l’envelliment prematur.

[1] Blatherwick NR. Thespecific role of foods in relationtothecomposition of urine. ArchInternMed 1914;14:409-50.

[2] Der Marderosian AH. Cranberryjuice. DrugTher 1977;7:151-2.

Fellers CR, Redmon BC, Parrott EM. Effect of cranberriesonurinaryacidity and bloodalkali reserve. J Nutr 1933;6:455-63.

Kahn HD, Panariello VA, Saeli J, Sampson JR, Schwartz E. Effect of cranberryjuiceonurine. J Am DietAssoc 1967;51:251-4.

Kinney A, Blount M. Effect of cranberryjuiceonurinary pH. Nurs Res 1979;28:287-90.

Jackson B, Hicks LE. Effect of cranberryjuiceonurinary pH in olderadults. Home HealthNurs 1997;15:198-202.

[3]Nahata MC, Cummins BA, McLeod DC, Butler R. Predictability of methenamineefficacybasedontype of urinarypathogen and pH. J Am GeriatrSoc 1981;29:236-9.

Bodel PT, Cotran R, Kass EH. Cranberryjuice and theantibacterialaction of hippuricacid. J LabClinMed 1959;54:881-8.

[4]Sobota AE. Inhibition of bacterialadherencebycranberryjuice: potential use forthetreatment of urinarytractinfections. J Urol 1984;131:1013-6.

Article escrit per:

Núria Roura

www.nuriaroura.com

Facebook: NuriaRouraCoach

Twitter: NuriaRouraCoach

Què cagarà el tió aquest any? Voleu descobrir propostes originals, saludables, atractives i boníssimes? Us proposem dolços amb melassa d’arròs, figuretes de massapà o piruletes de plàtan! No us ho perdeu! Aquest dissabte dia 21 a Gargot, la botiga i taller de manualitats del carrer Villarroel, 75, de Barcelona, la Natàlia Bozicevizh ha decidit fer un taller de dolços saludables: figuretes de massapà sense sucres refinats, gelatines dolces de fruites, piruletes de plàtan i bombons de civada: “Ens feia il·lusió que els més petits descobrissin que els dolços i les llaminadures també poden ser saludables si fem servir productes que no siguin perjudicials per a la salut”, explica. Mare de dos fills i dissenyadora de professió, està convençuda que si “els nens aprenen a cuidar-se de petits, de grans s’estalviaran molts problemes. Per això és important introduir-los a maneres noves de menjar i de gaudir”, afirma.

Un tió alternatiu

A casa l’Esther Sesma fa dies que alimenten el tió que tenen al menjador. Aquest any s’ha atipat de peles de fruita i d’escloves de fruita seca i està llest perquè les seves tres filles el puguin fer cagar el dia de Nadal: “Si s’alimenta de peles de fruita difícilment cagarà llaminadures i xocolatines”, explica. A casa nostra, el tió ens deixa petits detalls, material per fer manualitats, llapis o llibres. Com que a ell no li agraden els caramels tampoc en caga”, afegeix. L’Esther és nascuda a Madrid i durant deu anys ha viscut als Estats Units. Quan es va instal·lar a Catalunya, la idea d’instaurar el tió a casa li va semblar fantàstica, però va decidir fer-hi uns petits canvis: “Que el tió premiï amb dolços i llaminadures afavoreix que els nens desitgin aquests aliments des del punt de vista emocional. Crec que els fem un flac favor amb aquests gestos que semblen innocents i, en ocasions, generosos”, apunta.

A la llar d’infants El Rial de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme, aquest any el tió tampoc ha cagat dolços ni joguines, sinó una mica de fruita i instruments construïts amb materials reciclats: “El nostre tió caga el dia 20 de desembre i durant setmanes ha menjat les pells de fruita que els nens han guardat després de fer el tastet saludable de mig matí”, explica la Sandra Ruiz, directora del centre. “Si fa dos anys va cagar arbrers fruiters, enguany ha apostat per la música. Vés a saber què escollirà l’any que ve…”, diu.

I és que, d’alternatives perquè caguin els tions, n’hi ha per donar i per vendre però les que aposten per opcions saludables i ecològiques van a l’alça. Ho demostren les xifres de vendes dels dolços que venen als establiments Veritas o a Bio Space, tots ecològics, sense gelatines animals, sense colorants artificials i substituint el sucre refinat pel xarop d’atzavara: “Durant les festes, les llaminadures i els caramels sempre tenen molta sortida. Les famílies que compren a les nostres botigues saben que trobaran productes sense ingredients químics, elaborats a base de fruita o amb potenciadors de sabor. És una alternativa excel·lent per oferir a casa”, explica la Sophie Pagnon, cap de ventes de Veritas.

Segons la Jordina Casademunt, nutricionista i experta en nutrició natural i esportiva, és important que tant criatures com adults busquin l’equilibri alhora de consumir dolços sense entrar en la prohibició extrema: “És normal que durant les festes se’n mengin, per això és important comprar amb seny i no abusar-ne. No seria del parer de prohibir-ho. Penso que cal apostar pels dolços de bona qualitat, amb combinació de fruita seca i sucre de canya o melassa”, explica. Segons Casademunt, el tió té un ventall molt ampli per cagar, des d’una original peça de fruita –decorada–, fins a fruita seca, llavors oleaginoses, torrades d’arròs, passant per alguna xocolatina –feta amb xocolata negra i sucre de canya– o llaminadures fetes amb melassa i gelatina vegetal: “Si s’han consumit dolços i es volen evitar les càries és important rentar-se bé les dents, ja sigui amb un raspall o amb una gassa”, recorda.

Opcions originals

Quines opcions tenen els tions que apostin per cagar fruita aquest Nadal? La pàgina web Bioguia ofereix opcions molt divertides que sorprenen petits i grans: uns plàtans vestits de pirata, Pares Noel fets amb maduixes o broquetes de fruita gelades. Apostes diferents, sorprenents i atractives.

El tió: què pot cagar?

• Figuretes de massapà fetes amb melassa d’arròs.
• Figueretes amb base de barretes energètiques –fetes amb melassa i cereals integrals inflats.
• Gelatines naturals de sucs de fruites com si fossin llaminadures.
• Bombons de plàtan i musli.
• Bombons líquids de sucs de fruita.
• Piruletes de plàtan.
• Bombons de civada.

Font: Mireia Anglada i Natàlia Bozicevizh