Els coneixes tots? Si vols millorar la salut, saps quins has d’evitar? Si tens diabetis, saps quins pots prendre? Si vols perdre pes, saps quins són els més recomanables?

En general, tots els endolçidors contenen glucosa o fructosa, o totes dues coses, uns sucres que passen ràpidament a la sang i que proporcionen energia momentàniament, però que, si en prenem gaire, també comporten una baixada d’energia i d’ànim.

Sucre blanc

El podem trobar tant envasat com en aliments preparats: xocolatines, iogurts naturals, lasanyes, pastes farcides, pizzes, sucs, frankfurts, pa de motlle, salses, cereals d’esmorzar, tot tipus de galetes, barretes de cereals, conserves, i embotits.

• És pura sacarosa (glucosa + fructosa), que passa ràpidament a convertir-se en greix (pugen els quilos, el percentatge de greix i els índexs de colesterol i triglicèrids, ja que espessa la sang).
• Altera la flora intestinal i perjudica el trànsit intestinal i el sistema immunitari (els teus fills es constipen sovint? Compta els aliments amb sucre que prenen al llarg de la setmana).
• Afavoreix la proliferació de càndides i de paràsits (Tens infeccions repetitives? No prenguis absolutament res que tingui sucre).
• Desmineralitza i acidifica (per metabolitzar-lo “roba” minerals de l’os i dels aliments que acabem de menjar: res de cafè amb sucre o iogurt amb sucre després de dinar, doncs!)
• Altera el sistema nerviós. Compte, doncs, amb els nens i amb la hiperactivitat (són molt més sensibles al sucre), i també quan hi ha estats i processos de depressió o ansietat.
• Produeix càries.
• L’augment brusc de la insulina que genera promou la síntesi del cos de prostaglandines inflamatòries(PG2), que actuen com a hormones i afavoreixen els processos inflamatoris.

Sucre morè o integral o de canya

És una versió menys refinada del sucre blanc –no l’han “netejat” tant– amb una quantitat insignificant de vitamines i minerals. Conté, en més o menys quantitat, contaminants que provenen del procés d’extracció industrial. Si volem sucre integral de veritat, triem aquest:

Sucre de rapadura o panela

És el sucre pur, que ha estat tractat amb un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals. Aquest sucre, doncs, no desmineralitza perquè els nutrients que l’acompanyen són les eines que necessita per ser metabolitzada la sacarosa, i no li cal agafar els del cos.

Sucralosa: sucre acalòric

S’obté a partir del sucre i se substitueix l’hidroxil per clor, fet que permet treure les calories. No és un producte natural, i és tan nou que no se sap ben bé si el cos el metabolitza o l’excreta directament ni quines conseqüències pot tenir aquest clor sobre el cos.

Sucre de coco

Va ser la novetat d’aquest any passat. S’obté assecant la saba que surt de la flor del coco. Conté vitamines, minerals, àcids grassos, antioxidants i fibra, però cal comprovar que no sigui refinat. Té un índex glucèmic de 35, que, comparat amb el de 60 del sucre normal i el de 87 de la mel, no fa pujar tant els nivells en sang.

Fructosa

No parlarem de la que trobem a la fruita sinó de la que venen en pols o afegida als aliments.

La fructosa sola és més procliu a convertir-se en reserva que a ser gastada com a energia. A més, en excés, desequilibra els nivells de les hormones encarregades de proporcionar la sensació de sacietat i fa que continuem tenint gana. El consum intens d’aquest sucre està relacionat amb obesitat, alteracions de greixos, trastorns hepàtics i cardiovasculars i afavoreix la formació de greix i d’àcid úric. No és, doncs, recomanable per a diabètics.

Compte amb el xarop de blat de moro que afegeixen a qualsevol aliment avui dia: és pura fructosa que desequilibra fetge i pàncrees.

Saba d’auró

Per obtenir-la se segueix un procés que evita que es converteixi en tequila: un procés de refinació a temperatures altes que li fa perdre una gran part de vitamines i enzims, així com de barreja i neteja amb components químics. És, doncs, bàsicament fructosa i se sol barrejar amb xarop de blat de moro. Carrega el fetge, el pàncrees i els adipòcits de greix.

Mel i mel crua

És un 35% fructosa, però conté vitamines, minerals, aminoàcids i enzims. Si la prenem crua, no tractada ni escalfada, realment obtindrem aquests components. Les persones amb diabetis han de vigilar molt i no menjar-ne mai sola perquè té un índex glucèmic molt alt.

Concentrat de poma

És un suc de poma evaporat, per tant, té poques vitamines i bàsicament és fructosa. Per això és molt més dolç que el suc de poma o la poma.

Melasses de cereals: arròs, ordi, etc.

Estan fetes fermentant el cereal, per tant, n’afavoreixen la digestibilitat i en multipliquen els valors nutricionals. Posats a triar, la d’ordi té més nutrients.

Edulcorants sintètics

Els podem trobar en productes preparats com els iogurts desnatats i els productes light. Cal evitar-los perquè no són naturals per al cos, i el fan treballar en excés a l’hora d’eliminar-los com a toxina.

• Acesulfam K E-950: es desconeix si pot interferir en temes de tiroides i càncer.
• Aspartam E-951: relacionat amb neurotoxicologia i hiperactivitat infantil.
• Ciclamat monosòdic E-952: pot produir al·lèrgies, càncer i neurotoxicitat.
• Sacarina (E954).
• Poliols industrials (manitol, sorbitol, xilitol, isomaltiol, lactitol i maltitol): les persones amb sistema digestiu i intestinal delicat no n’haurien de prendre perquè poden alterar el trànsit i provocar gasos.

Xarop d’atzavara

S’ha fet molt famós sobretot en cuina, perquè no és gaire fort ni de color ni de gust. Conté certes vitamines i minerals però és molt ric en fructosa; per tant, cal vigilar en cas de diabetis, perquè a la llarga també sobrecarrega el pàncrees.

Estèvia

És una planta, per tant, és un endolçidor natural, i ho fa 300 vegades més que el sucre (cal regular bé la dosi), no fa pujar la glucosa en sang i, a més, ajuda a regular-la. És el millor per a diabètics.

Cal anar amb compte, perquè ara moltes marques comercials s’aprofiten de la seva fama i venen el que no és. Cal comprovar que sigui Stevia rebaudiana i no glucòsids d’esteviol, que només contenen un 1% d’estèvia; la resta són químics.

Taumatina

El menys conegut dels edulcorants és, alhora, el més dolç de tots: és 2.500 vegades més dolç que el sucre i es tracta d’una proteïna que s’obté d’un fruit anomenat katemfe, procedent de l’Àfrica Occidental. A Espanya de moment només es pot trobar industrialment.

No podeu viure sense controlar les ganes pel dolç?

Llegiu aquest article per saber les causes d’aquesta necessitat i com compensar-les i controlar-les.

Molts experts, però, recomanen no deixar del tot el sucre, que és una font d’energia i un gust bàsic per equilibrar-nos i tonificar l’estómac. No obstant això, hem de triar els aliments dolços més saludables: carbassa, pastanaga, bròquil, cereals integrals, fruita sencera i, de tant, tant en podem afegir algun (no cada dia):

La majoria de les persones ens hem preguntat algun cop quina és la dieta perfecta o la millor de totes les que hi ha a l’aparador de l’alimentació saludable. Hi ha gent amb una salut i un físic admirable que fa dietes molt diferents: macrobiòtica, crudivegana, paleolítica, vegana, vegetariana, frugívora, flexiteriana, ayurvèdica, d’eliminació, antienvelliment, alcalina, del grup sanguini, de 1.800 calories, de tipus metabòlic, sense gluten… I encara en podríem citar cent més.

Cada dieta té seguidors i defensors al darrere, i cadascuna l’avala algun metge o científic que en defensa els beneficis perquè ell mateix la fa o ha vist resultats increïbles en pacients o clients. Però això no vol dir que aquella dieta sigui la bona i única per a tothom, només que és el tipus d’alimentació que s’ajusta a les necessitats úniques d’aquella persona en aquell moment determinat. Perquè ni tan sols un mateix tipus de dieta és igual per a dues persones ni per a la persona per sempre més, sense ajustar-la en algun moment, ja que hi ha factors que canvien, com la constitució, la condició interna i l’estat de salut, els gustos personals, l’activitat física, el clima del lloc on viu, i fins i tot la procedència ètnica o les toleràncies i/o intoleràncies alimentàries.

De l’aprofundiment, estudi i investigació de les més de cent dietes, es poden extreure unes conclusions i premisses bàsiques de què hem de fer si volem seguir una bona alimentació saludable més enllà de teoritzar massa, fer classificacions i repensar en excés el que s’ha de menjar. Les deu condicions bàsiques que ha de tenir una dieta saludable són les següents:

1. Hem d’eliminar o reduir al màxim qualsevol aliment refinat. Això inclou el sucre blanc i succedanis o alternatives artificials, la sal de taula i les farines que no siguin integrals. El sucre no és només el que s’afegeix al cafè, sinó també els aliments que en contenen (salses, refrescos, dolços convencionals…) i els que es converteixen en sucre un cop a la sang, com l’alcohol i els carbohidrats ràpids refinats. El color blanc que no és propi d’un aliment natural, és sinònim de producte molt refinat, amb poques o cap vitamines, minerals, fibra, enzims, fitonutrients o antioxidants.

2. Hem d’eliminar els aliments processats que es compren al supermercat convencional i reduir al màxim els aliments envasats. Això inclou els plats preparats llestos per posar al microones, les pizzes congelades, els nuggets de pollastre, els gelats, les salses que tenen sucres, colorants, conservants o greixos trans (hidrogenats o parcialment hidrogenats), les bosses de patates, els succedanis de lactis amb sucres o edulcorants afegits o desnatats, i els aliments que intenten ser un altre aliment a còpia de refinar i processar aliments naturals.

3. Si comprem un aliment envasat ha de contenir el mínim d’ingredients possibles, hem de poder entendre i saber què són, i cap hauria de ser sucre. Si dubtem, val més no consumir-lo.

4. Hem de menjar més verdures, i moltes de fulla verda, que són les grans oblidades i les que ajuden més a prevenir i curar malalties, cremar greixos, eliminar toxines i alcalinitzar l’organisme. Les fruites i verdures han de ser locals, de temporada, de proximitat i preferiblement ecològiques.

5. Hem d’escoltar el cos, respectar les seves necessitats i el rellotge biològic: menjar quan tinguem gana i no fer-ho ni perquè toca ni per saciar emocions, no sopar més tard de les nou del vespre, estar unes deu hores sense menjar des del sopar fins a l’hora d’esmorzar, i seguir la regla del “menys és més”; és a dir, val més barrejar pocs aliments en un mateix plat per pair bé, que és la clau per tenir una bona salut.

6. Hem de prioritzar la qualitat sempre per sobre de la quantitat; sobretot quan comprem aliments d’origen animal. Val més menjar menys carn a la setmana però que sigui ecològica, com la que trobem a Bio Space; menys peix, però que no sigui de piscifactoria alimentat amb pinso convencional; ous i lactis ecològics abans que convencionals, perquè l’animal no ha estat hormonat ni medicat; llegums cuits en pots de vidre cuinats amb sal marina; olis vegetals de primera pressió en fred ecològics i no refinats; fruita seca natural en lloc de fregida i salada; aigua de bona qualitat… I així amb tots els aliments.

7. Al llarg del dia o la setmana hem de menjar aliments de diferents colors perquè tenen antioxidants diferents que ajuden a prevenir malalties. Com diu Odile Fernández, autora de Mis recetas anticáncer, hem de fer una dieta de l’arc de Sant Martí. Segons Fernández, els aliments de color groc-verd (all, ceba, espàrrecs) reforcen el sistema immunitari i destrueixen les cèl·lules cancerígenes; els de color verd (col, kale, espinacs, bledes) ajuden a construir cèl·lules saludables, i els aliments de color blau (nabius, raïm morat, prunes) ajuden a eliminar substàncies nocives. Segons David Wolfe, especialista en alimentació crua i superaliments, el color negre (olives negres, cacau pur) està relacionat amb la força de la vida; el vermell (síndria, tomàquet) representa el poder, l’energia del dia a dia, i ens ajuda en la resposta del sistema immunitari i a tenir una bona salut del cor i la sang; i el blanc (ceba, all) ajuda els pulmons i el sistema respiratori.

8. Hem de tenir una actitud activa i proactiva davant l’alimentació. Si us agraden molt els dolços o algun tipus d’aliment processat poc saludable, cal buscar una alternativa saludable per fer a casa; avui dia hi ha receptes de tot a internet. I si necessiteu menjar entre hores o fora de casa sempre val més dur a sobre el millor fast food que hi ha: fruita, fruita seca, llavors, verdura… ja sigui al natural o en sucs o batuts verds… Són aliments molt a l’abast que podem trobar fàcilment.

9. Hem de mastegar-ho i menjar-ho tot amb consciència. George Oshawa, fundador de la macrobiòtica, àmpliament coneguda com una teoria dietètica que elimina el sucre, va arribar a dir: “Jo també prenc sucre, i per fer-ho l’únic que faig és mastegar encara més l’aliment!”. Heu provat mai de fer realment allò de “beure l’aliment i mastegar la beguda?”

10. En cas de patologies o desajustos de salut, cal no automedicar-se, ni amb medicaments convencionals ni amb superaliments (espirulina, clorel·la, maca…), sense la guia d’un professional de la salut de confiança.

En resum, qualsevol dieta saludable, que és la que podem mantenir al llarg del temps com un estil de vida que ens permet gaudir de salut i un pes adient, ha d’estar basada en aliments frescos, de temporada, millor ecològics, sense processats ni refinats, fàcils de digerir i respectant les necessitats reals i fisiològiques de cada cos, que és únic i irrepetible. Però no és qüestió de teoritzar ni obsessionar-nos-hi, perquè si mengem productes frescos, naturals i de temporada ho farem sense haver de pensar ni reflexionar, ja que la naturalesa mateix ens ho dóna.

Avui us porto un sopar per poder menjar saludable i molt saborós en parella sense que cap dels dos hagi de renunciar als seus objectius de salut i necessitats, que no solen coincidir mai, ja sigui perquè hàgim de seguir unes directrius nutricionals diferents per qüestions de salut com simplement pel fet que un home crema més calories que una dona.

En aquest article em baso en un cas concret real, amb el qual he pensat que us podeu sentir identificats. L’altre dia, una clienta –posem que es diu Maria– volia preparar un sopar romàntic a la seva parella per celebrar els deu anys de casats, i em va preguntar què podia fer tenint en compte que ella no volia deixar de banda el procés de desintoxicació que havia començat uns dies abans, i que ell –imaginem que es diu Joan– necessitava fer un àpat més energètic perquè treballa com a infermer en torn de nit i, després del sopar, hauria d’anar a treballar. Així que la Maria i jo vam pensar a fer el què jo anomeno un “menús estratègic”, és a dir, aprofitar pocs ingredients per fer versions de plats ben diferents que satisfacin les necessitats de cadascú.

L’estratègia era fer per a ell unes hamburgueses amb fajol, que és un cereal molt energètic; com que en faríem unes quantes la Maria ja tindria el dinar de l’endemà. De l’amanida depurativa de la Maria n’apartaríem una mica per posar-la com a acompanyament de les hamburgueses d’en Joan. Volíem aconseguir plats vistosos, saludables i increïbles al paladar. Una altra limitació que teníem era que en Joan ha de fer àpats baixos en histamina, cosa que allunya les seves necessitats de les de la seva dona: ell no pot prendre alvocat, que, d’altra banda, va molt bé a la Maria per desintoxicar i perdre pes sense passar gana. No obstant això, amb aquest menú, ningú renuncia als seus objectius i necessitats de salut. En principi pot semblar complicat però és ben fàcil personalitzar el menú. En aquest cas, només cal fer al forn les verdures que calen per als dos plats i després retirar les que es fan servir per a un plat i les que fan servir per a l’altre: per al plat de la Maria vam fer servir les verdures que ens interessen com a complement de l’amanida de kale amb alvocat –en aquest cas, les carxofes perquè són depuratives– i al plat d’en Joan hi vam posar un acompanyament saludable sense histamina: kale macerada abans d’afegir-hi l’alvocat. Al final es tenen dos plats ben diferenciats: una amanida molt nutritiva i desintoxicant, fantàstica per continuar depurant, i un altre plat més energètic però baix en histamina, ideal per començar o continuar la jornada laboral.

Ingredients (per a 6 hamburgueses grans i una amanida gran)

• 1 tassa gran de grans de fajol
• 4 pastanagues
• 1 carbassó
• 4 carxofes
• Fulles de kale segons la foto
• 1 alvocat
• 3 cullerades de llevat nutricional
• Sal rosa de l’Himàlaia
• Aigua de qualitat
• Aigua de mar (opcional)
• Oli d’oliva verge extra (OOVE)
• 1 culleradeta de cafè de vinagre d’umeboshi (opcional)

Preparació

1. Netegeu bé el fajol

2. Poseu 1 tassa d’aigua i 1 ½ d’aigua de mar a bullir, o bé 2 ½ d’aigua i sal rosa de l’Himàlaia o sal marina sense refinar.

3. Quan l’aigua bulli, afegiu-hi el fajol. Quan torni a bullir, desescumeu, tapeu i deixeu coure a foc lent durant uns 20 minuts o fins que s’hagi evaporat tota l’aigua.

4. Preescalfeu el forn al màxim.

5. Peleu i renteu bé les carxofes i talleu-les fines a mitges llunes.

6. Peleu la pastanaga i talleu-la a trossos petits; feu el mateix amb el carbassó.

7. En una safata per poder anar al forn poseu les verdures, una mica d’oli i sal rosa de l’Himàlaia. Coeu les verdures a 180º durant aproximadament 25 minuts o fins que estiguin al punt.

8. Renteu bé la kale (si cal, deixeu-la prèviament en remull amb vinagre de poma o de vi durant 30 minuts). Separeu les fulles del tronc i descarteu el segon. Macereu la col amb una mica de sal, oli i el llevat nutricional en un plat gran, fent un massatge amb la mà de manera que es vagi trencant la fibra de les fulles i el volum es vagi reduint. Reserveu una mica de kale en un altre plat, on servirem les hamburgueses.

9. Obriu l’alvocat, talleu-lo a quadrats petits i barregeu-lo amb la kale. Continueu el massatge amb les mans per tal que s’amari bé.

10. Retireu el fajol del foc i deixeu que es refredi.

11. Retireu les verdures del forn. Agafeu una mica de carxofa i barregeu-la a l’amanida de kale. En aquest cas només hi posarem carxofa, però si volguéssiu podríeu posar-hi també carbassó i, si no voleu ni necessiteu que sigui un sopar anticàndides, també hi podríeu posar pastanaga. Ja teniu l’amanida a punt.

12. Reserveu una mica de verdures per a l’acompanyament de les hamburgueses juntament amb la kale, i tritureu la resta amb el fajol i una culleradeta de cafè de vinagre d’umeboshi.

13. Formeu les hamburgueses i poseu-les un moment al forn. Quan sigui l’hora de menjar-les, passeu-les per la planxa o la paella amb una mica d’oli.

Renée Elliott, natural de Mississippi (EUA), va desembarcar a Anglaterra amb un objectiu ferm: muntar un supermercat de menjar orgànic. Els inicis van ser grisos i van costar. Malgrat tot, la seva convicció, una proposta innovadora per a l’època i els errors en la cadena de producció alimentària no van tardar a donar-li la raó. L’epidèmia de la malaltia de les vaques boges que va tenir lloc al Regne Unit, a mitjan anys noranta, va fer que el seu negoci deixés de ser vist com una cosa estranya.

Ara, amb més de dos-cents treballadors i sis botigues a Londres, Elliot pot ser vista com la impulsora del menjar orgànic al país que pot ser potència mundial en molts àmbits però no precisament en gastronomia. Des de Londres, expliquem la història de Planet Organic.

Probablement em renyarà si li confesso que m'acabo de menjar ‘jacket potatoes' amb llegums i salsitxes. Ah, i una coca-cola. Què ha menjat vostè?

Mmm… He tastat un producte que acaba d’arribar a Planet Organic: un sandvitx raw (cru) amb bacó, enciam i tomàquet molt bo. Tenia un munt d’ingredients vegetarians, molt aroma i un sabor molt intens malgrat les dificultats de fer un sandvitx raw. M’ha sorprès.

I el que has menjat, no és el més adequat; el pitjor, la coca-cola. Jo la tinc prohibida els meus fills perquè l’àcid fosfòric que porta inhibeix la capacitat del cos per absorbir el calci. Hi ha cada vegada més dades que apunten a un augment de l’osteoporosi en nens americans, una malaltia que no hauria d’aparèixer i encara menys en nens. Espero que només amb això deixis de beure’n per sempre. T’enviaré un enllaç i veuràs què li passa al cos.

Renée Elliot dins un supermercat de Planet Organic de Londres

Glup! I menjar sa és una tendència o un estil de vida?

Quan vam obrir Planet Organic, la gent deia que era una tendència. Jo ho negava per diverses raons. Les nostres botigues tenen molt sentit per a l’agricultura, ja que promouen el conreu sense productes químics i en harmonia amb la natura. Des del principi, vaig saber que Planet Organic havia arribat per quedar-se.

Quin tipus de menjar podem trobar a Planet Organic?

El definim com a orgànic, saludable i deliciós. Tenim una gran oferta de menjar vegetarià, cru, macrobiòtic i tot el que faci falta per al cistell d’anar a comprar.

Què en pensa, d'alimentar-se únicament fent aquest tipus de dietes? On és el límit?

És important tenir una mentalitat curiosa. Jo miro de qüestionar els plantejaments alimentaris de sempre i les noves tendències alimentàries. Només les compleixo si em convencen. Ningú té totes les respostes en qüestions de nutrició. Cal recopilar informació per extreure conclusions pròpies. Ja siguin orgàniques, crues o vegetarianes, aquestes dietes són molt saludables i es poden fer moltes combinacions. La dieta raw, per exemple, requereix molt de compromís i és per a dietes molt específiques. En el meu cas, compro menjar que es correspon amb els meus interessos i que puc afegir a la dieta de la meva família de cinc fills. Sobre la paleo, encara l’estudio com a concepte.

La dieta paleo té el seu propi espai a Planet Organic

Quins beneficis té la dieta raw?

Menjar cru aporta molts nutrients, enzims i energia. Moltes persones veuen com els millora la qualitat de pell i cabells. Tenen la ment clara, dormen millor i se senten més hidratades. És fàcil menjar aliments crus en aperitius i per picar durant el dia. Ara bé, per a un dia sencer és més difícil (vegeu requadre).

Quin creu que és el model perfecte de la nutrició?

Jo sempre faig dues coses. Miro de fer que el més simple sigui tan sa com sigui possible. Amb el pa, per exemple, el faig jo mateixa. Preparo un pa integral d’espelta i un altre de massa mare de llarga fermentació. En comptes de farina de blat, n’hi poso d’espelta. Mai mengem farina de blat a casa! Està prohibida! En comptes de sal convencional, faig una barreja d’algues i sal marina. I així aconsegueixo la versió més saludable del pa. Ho he estat fent durant anys també amb magdalenes, pastissos, pastissos, pizzes… Aquesta és la meva autèntica habilitat [riu]. És que és gairebé criminal alimentar el teu fill amb brioixeria industrial. Si mengen res que hagi estat enfornat, sempre ho hauré cuinat jo mateixa.

Després, la segona cosa consisteix a afegir nutrients addicionals. Per exemple, a les amanides sempre hi poso germinats, fruita seca, llegums, aliments crus… Quan tens fills i vols assegurar-te que mengin els aliments que realment necessiten, el millor és afegir aquests nutrients. A l’escola, les mares em demanen que els ensenyi a preparar pa, pastissos… Com s’han de fer servir els aliments fermentats? I el miso a la sopa? Les mares em pregunten què han de posar a la carmanyola dels seus fills.

I com és la dieta de casa, doncs?

El que mengem a casa és una barreja de menjar orgànic, vegetarià, macrobiòtic, japonès. M’encanta la sopa de miso, les algues…. I la dieta mediterrània, per descomptat, amb oli d’oliva, a més de cru o brots. Als meus fills, els poso una tercera part de verdures, una tercera part de carbohidrats i la resta de proteïnes. Tinc la nevera plena de verdures. A l’amanida potser hi poso fins a deu tipus diferents de verdures. El cas és que mengin de tots colors cada dia.

Mengen carn a casa?

No. Quan era nena me’n donaven sense que jo sabés de quin animal venia. Un cop vaig anar a una granja a Amèrica i vaig pensar: Oh, Déu, m’estic menjant això! Els meus fills no mengen carn. Després, quan siguin grans ja ho decidiran. Ja m’encarregaré que sàpiguen bé els beneficis de menjar carn orgànica.

I quin tipus de proteïnes mengen?

Mengem peix. Però no mengem ni el que ve de piscifactories ni la tonyina, que té molt mercuri. Després, un cop per setmana, prenem llegums, cereals integrals, iogurt, formatge, proteïna de soja o quinoa, que és molt rica en proteïnes.

I pasta sí? O pasta no?

Sí, però sense farina blanca. Tot és blat integral.

Com prepara pastissos sense farina blanca? Quin és el substitut?

Els pastissos o magdalenes no han de ser suaus i esponjosos, no passa res si són una mica més pesats. Per a alguns pastissos faig servir 50% de farina blanca i 50% farina d’espelta. I perquè puguin, suc de llimona o vinagre amb una mica de bicarbonat, que funciona molt millor que el llevat integral.

I què diu a la gent que opina que no té prou temps per fer una cistella de la compra saludable?

És que no cal gaire temps. Jo no tinc temps, per exemple. La base és un bon llibre de cuina i alguns plats estàndard per a cada dia de la setmana: diumenge, sopa; dilluns, estofat d’arrels… i anar fent. Per descomptat, no passa res si menges espaguetis a la bolonyesa, sempre que siguin els millors espaguetis a la bolonyesa que puguis prendre. Aquest tipus de rutina ajuda molt en èpoques d’estrès.

I què diu als que pensen que menjar sa és car?

No ha de ser necessàriament més car. Si compares els productes orgànics d’un mercat, com vegetals o iogurts, amb els orgànics d’un supermercat, la diferència no és tanta. En canvi, si els compares amb menjars preparats i processats la diferència és clara, sí. És molt fàcil començar. Mira, si saps que al teu fill li agraden les pomes… doncs compra-les orgàniques! Després, a casa, no ha de ser car cuinar coses simples.

Com va aconseguir convèncer els consumidors dels avantatges de Planet Organic? Quan va ser el punt d'inflexió?

Vam obrir al novembre de 1995 i els dos primers mesos van ser terribles. Al cap de poc de contractar una empresa de relacions públiques, va sorgir el primer cas de la malaltia de les vaques boges (febrer, 1996). Precisament, teníem un taulell amb carn orgànica bàsicament britànica que la gent va començar a comprar cada cop més. Les vendes de carn van créixer i ens vam començar a donar a conèixer. Podem dir que el punt d’inflexió va ser la malaltia de les vaques boges. Després, al cap de mesos, va haver-hi un altre escàndol a la Gran Bretanya amb l’aparició d’ous amb el bacteri E. coli i la venda d’ous va pujar. Al final del primer any, havíem guanyat 1,2 milions. I des de llavors hem anat creixent cada any.

Aquests dies els mitjans han anunciat que el 70% dels pollastres anglesos té un bacteri (Campylobacter) que pot provocar malalties en humans. Què opina de la cadena de producció animal a escala industrial? Li mereix confiança?

És un desastre. Els animals viuen en condicions pèssimes. La carn, peix, ous i llet que produeixen són de molt mala qualitat, tenen residus, antibiòtics i altres drogues. Segons el nostre responsable de l’àrea sanitària, Dame Sally Davies, l’ús d’antibiòtics resulta una amenaça. Si no actuem ara, potser d’aquí a vint anys ja no ens faran efecte els antibiòtics.

Aquest menjar –si es pot anomenar així- pot semblar molt atractiu però en realitat és de molt mala qualitat.

Com va sorgir la idea de crear Planet Organic?

Era a Londres de vacances i vaig conèixer el meu futur marit en un autobús a Regent Street. Vaig venir a Londres per treballar de periodista a la revista Wine Magazine. Era tot molt glamurós, amb viatges, degustant vins… però no era el meu món. Em vaig casar i vam passar un temps als EUA en què vaig fer un curs de sis mesos sobre lideratge. Encara allà, vaig visitar una botiga que es deia The Natural Merchant, a Connecticut, que venia productes orgànics, tenia un cafè, un espai amb teràpies naturals… I vaig decidir que volia obrir una cosa similar. Ho vaig comentar a la meva família a Boston i em van recomanar que visités la botiga Bread and Circus, que, posteriorment, va ser comprada per la cadena Whole Foods. Em vaig passejar per tots els passadissos i, al final, vaig dir al meu marit: “Això és el que faré”. Mai havia vist res igual als Estats Units. Els supermercats en aquella època eren tan horribles!

Ha! Ha! Jo vaig viure a Boston l'any passat i comprava al mític Market Basket, amb el famós eslògan de "More For Your Dollar".

Sí, sí! La meva mare hi continua comprant i no ho entenc [Riu]. Total, que vam tornar a Anglaterra el 1991 i em vaig posar a treballar a Wild Oats amb la idea d’adquirir coneixements abans de crear Planet Organic. Vaig agafar la idea dels EUA i la vaig versionar per al Regne Unit.

Descrigui'm com era el Bread and Circus quan el va visitar i com la va motivar tant.

Estava molt ben muntat. Era bonic, càlid, amb música, gent amable… Em va captivar tota l’experiència en general. El meu objectiu en tornar al Regne Unit consistia a fer que el menjar ecològic i la salut fossin mainstream, ja que en aquell moment eren una raresa. Òbviament, hi ha més gent amb aquest propòsit. Nosaltres hem fet la nostra petita contribució perquè el menjar orgànic hagi quallat més en la societat.

Quines són les seves referències culinàries?

La meva mare i els meus dos llibres –Me, You and the Kids too (2012) i The best recipes for babies and toddlers (2010)– [Riu]. Valoro molt un llibre de cuina japonesa que s’anomena Culinary treasures of Japan; recopila tota mena de menjar japonès (miso, algues marines, tamari, tofu…) i n’explica els beneficis, receptes… Un altre llibre és Nourishing Traditions, de Sally Fallon. I després, Bread Matters, d’Andrew Whitley, que és el gran guru del pa en la indústria orgànica. El considero una bíblia del pa.

Quin és el propòsit final de Planet Organic o el seu personal?

Em quedo amb una frase inicial de la declaració original de Planet Organic que aposta per crear salut en la comunitat.

Nota: Foto de portada cedida per The Telegraph.

Esther Vivas continua investigant cap a on van les polítiques agrícoles i alimentàries actuals. Compromesa amb l’ecologisme, el vegetarianisme i autora de ‘Planeta indignado’ (Sequitur, 2012), ‘Del campo al plato’ (Icaria, 2009), ‘Supermercados, no gracias’ (Icaria, 2007), ‘¿Adónde va el comercio justo?’ (Icaria, 2006) i ‘En pie contra la deuda externa’ (El viejo topo, 2008), l’escriptora i activista acaba de publicar el llibre ‘El negocio de la comida’ (Icaria Editorial), en què analitza els factors que fan que els aliments ens arribin tal com ho fan a les prestatgeries dels grans centres comercials i hipermercats. Què hi ha al darrere de les grans corporacions? Per què hi ha tanta obesitat al món i, al mateix temps, tanta desnutrició? Per què els aliments envasats contenen tant de sucre, tanta sal i tants colorants i additius alimentaris? Com podem canviar les coses? De tot això en parlem amb Vivas dins la cooperativa de consum agroecològic El Carretó, al costat de l’Ateneu Rebel del Poble Sec.

L'Estat Espanyol és el sisè país que més aliments malbarata a Europa. Per què es malversa tant de menjar?

Vivim en la societat del comprar i llençar i això no només passa amb molts productes quotidians, sinó també amb els aliments. Sovint, si visitem les botigues dels grans supermercats tenim tota mena de facilitats per comprar productes a l’engròs i paquets 2×1, ofertes d’última hora. El resultat és que comprem molt més del que necessitem i, aleshores, molts aliments se’ns fan malbé a la nevera. Però crec que és important assenyalar que el malbaratament no només es porta a terme a les llars, sinó que del camp al plat hi ha molts forats negres en els quals es perd menjar.

Quins són aquests forats negres?

Des d’un pagès que rep un preu tan baix per un producte que no li surt a compte comercialitzar-lo i el deixa al camp –per a compost– passant pels mercats majoristes i la gran distribució als supermercats –on els aliments sembla que hagin de passar un certamen de bellesa per ser comercialitzats i, si no tenen la mida o el color correcte, no es venen–; fins a la restauració i a casa, on les males pràctiques producte d’una societat de consum compulsiva fan que es perdi menjar. Cal replantejar-se tot el model agroalimentari per tal que els aliments arribin a bon port i serveixi per nodrir-nos, en lloc d’acabar als contenidors de matèria orgànica.

I això passa per contactar amb el productor local, evitant tants intermediaris i fent que no es perdi aquest producte de qualitat.

Sí, la relació directa entre pagès i consumidor permet evitar intermediaris i que la major part del benefici de la venda vagi a parar a qui l’ha conreat i elaborat. Al mateix temps, com a consumidors sabem què mengem, d’on ve i com s’ha conreat. Per tant, ja sigui a través de grups i cooperatives de consum, o de circuits de comercialització curts –hi ha diferents modalitats i alternatives– hi surten guanyant tant els pagesos implicats com els consumidors que volen comprar producte local i de qualitat, prescindint del poder de distribució dels grans supermercats.

En aquests grans centres comercials –segurament per qüestions de màrqueting– l'aparença té més importància més que el contingut.

Als supermercats ens diuen que som lliures per comprar, però això no és cert del tot. Si bé és veritat que nosaltres decidim si entrem al supermercat o no, un cop a dins, no triem el que ens venen. Què hi trobem? Productes amb valor nutricional escàs, bonics a la vista però carregats de químics i additius per conservar-se més temps. Fruites i verdures insípides –tot i que maques a la vista, perquè quan som al súper el que compta és que comprem, que mengem a través dels ulls– i una varietat aparent de productes que provenen d’una indústria que es caracteritza per oferir-nos aliments amb massa sal i sucre, altament processats, amb greixos saturats, plens de colorants que tenen un impacte negatiu en la salut. Són productes que potser sí que interessen algú que es vol fer ric venent-los, però al consumidor no li fan gens de bé. Ho paga amb malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis, al·lèrgies…

I a més de fer un flac favor a la salut del consumidor trobem productes que en lloc de ser dels pagesos del país vénen de l’altra punta del món. Com pot ser que els pagesos d’aquí no puguin vendre el seu producte fresc i de proximitat i en canvi al súper hi hagi fruites que han fet viatges quilomètrics?

És de lògica que, si es pot, és molt millor comprar un producte de proximitat: primer perquè té més nutrients i vitamines (que s'acaben degradant durant el període de transportació), i després perquè no contaminem el medi ambient amb el transport i estalviem benzina i emissions de CO2.

Sí, però és habitual trobar en alguns supermercats fruites i verdures que vénen de continents llunyans, bé de preu tot i incloure el desplaçament aeri o naval, perquè han estat conreades a partir de l’explotació laboral. I si són d’un pagès local, malauradament li han pagat un preu de misèria. Qui hi surt guanyant és el supermercat, la resta d’implicats hi sortim perdent. En salut i en justícia social.

Poses molt d'èmfasi en aquests punts negres d'explotació laboral. Canviar el model agroalimentari no només té un impacte positiu en la salut individual i col·lectiva, sinó que té conseqüències positives en els drets socials de qui treballa la terra: remunerar adequadament els pagesos i productors locals, mantenir el sector de la pagesia en una situació menys precària.

És veritat que la majoria de vegades optem per l’alimentació ecològica per una qüestió de salut. Això és molt important i és bàsic que sigui així, però alhora també hem de tenir en compte que darrere d’un producte ecològic, perquè aquest tingui un caràcter realment transformador, cal que hi hagi un valor social afegit més enllà. Per això és tan important, des del meu punt de vista, apostar no només per un producte lliure de pesticides i químics de síntesi, sinó també per un producte que sigui local, de proximitat, de temporada, produït per la pagesia local, perquè no només es tracta de menjar millor per salut –que és molt important– sinó també de donar suport a un model determinat de pagesia, i a un model determinat d’agricultura de proximitat. Es tracta de menjar amb mes justícia, tant des del punt de vista de la salut, com mediambiental i social.

També relaciones molt el tema de la pobresa i l'alimentació, i la manera com es retroalimenten.

Podem afirmar que hi ha menjar per a rics i menjar per a pobres, i que la crisi econòmica el que ha fet és generalitzar un model d’alimentació “bo-bonic-barat” que acaba tenint un impacte negatiu en la salut, perquè no és tan bo, bonic ni barat com ens volen fer creure.

La crisi econòmica té un vincle directe amb la crisi alimentària: la gent es queda sense feina, té menys ingressos, no pot pagar l’aigua, la llum ni l’electricitat, i al final també ha de retallar en menjar. De fet, el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, afirma que un 42% de la població a l’Estat espanyol ha canviat d’hàbits alimentaris a causa de la crisi. Si tens menys poder adquisitiu, gastes més en menjar, però compres menys. Compres productes, en general, de menys qualitat. Això té un impacte en els sectors socials més afectats per la crisi.

Denuncies algunes cadenes d'alimentació de menjar ràpid globalitzades que exploten els treballadors fins a tal punt que els paguen salaris tan baixos que només en tenen per poder comprar el mateix menjar barat i poc nutritiu que la cadena mateix comercialitza.

El model alimentari actual és un cercle viciós: en la gran distribució, als supermercats, o fins i tot, a les cadenes de menjar ràpid ho veiem. Els grans supermercats paguen uns sous baixíssims als treballadors, que pateixen unes condicions laborals molt precàries, però amb un salari suficient per poder comprar els aliments allà mateix. Això als Estats Units es veu molt clarament en l’exemple de Wal-Mart, una de les empreses més grans del món que ofereix els productes més barats del mercat però alhora paga els salaris més baixos del mercat. Passa igual a McDonald’s: els salaris són miserables, però suficients per pagar un McMenú de 4,30 euros.

Comentaves també al llibre que depenem massa del petroli. "Mengem petroli encara que no ho sembli", escrius.

Sí, perquè el model agroalimentari actual és totalment dependent del petroli. Es basa en una producció agrícola intensiva en monocultius, que necessita una gran maquinària per treballar el camp. Molts fitosanitaris que s’utilitzen i s’apliquen als cultius són derivats del petroli. A més, bona part dels aliments viatgen quilòmetres i quilòmetres del camp al plat, amb la consegüent necessitat d’aquest combustible fòssil. Quan arriben al súper, te’ls trobes sobreempaquetats i recoberts amb plàstics, que són derivats del petroli. I, finalment, si compres en un gran centre comercial als afores de la ciutat, has d’agafar el cotxe, que evidentment necessita petroli. I per això diem que és un model d’alimentació addicte al petroli i que fa que “mengem petroli”.

Un model molt insostenible. Parlem una mica, ara, del tema dels agrotòxics, que seria una conseqüència de voler produir quantitats per sobre del que donaria la natura –per incrementar el benefici econòmic a costa de la salut– sense haver de patir cap plaga. Ara bé, aquests verins van a parar a l'aliment que ens menjarem.

Ens han fet creure durant molt de temps que la pagesia no ens podia alimentar d’una manera sana i saludable i que havíem de confiar en la gran agroindústria i els supermercats, que són els que en “sabien” de produir a gran escala. El que fan, però, aquestes grans companyies és explotar els pagesos productors i convertir-los en dependents dels fertilitzants i pesticides que els venen. Avui dia, ja hem descobert que no cal produir tant d’aliment, enverinant la terra amb aquests químics. De què serveix produir-ne tanta quantitat, si acabem llençant l’aliment a les escombraries?

Molta gent no es planteja que el menjar que compra està tractat amb pesticides i creu que aquesta manera de fer és inevitable. No és fins que apareix una malaltia que reacciona.

Darrere d’aquest model de globalització alimentària -amb productes que vénen de l’altra punta del planeta- s’hi amaga una producció que necessita productes químics de síntesi, per produir i conservar aquests aliments que viatjaran llargues distàncies del camp al plat i que han d’arribar amb bona aparença a la botiga. També en el processat dels aliments es fan servir dosis altes d’additius, potenciadors del sabor, edulcorants, que poden tenir un impacte negatiu en la nostra salut. Des del meu punt de vista, mai ens havíem preocupat tant per menjar bé, però mai havíem menjat tan malament com ara. I les malalties vinculades amb el que consumim –problemes de sobrepès, diabetis tipus 2, problemes cardiovasculars, alguns càncers, al·lèrgies alimentàries, i un llarg etcètera– tenen molt a veure amb allò que mengem.

Fas sortir a la llum la cadena d'interessos ocults del mercat alimentari i com els encarregats de validar la salubritat d'un aliment o producte tenen forts lligams amb certes empreses productores de determinats aliments, de tal manera que es diu que X producte és innocu i després no ho és del tot.

El que veiem és que sovint la legislació que regula i determina el que mengem –o que invalida i retira del mercat els productes nocius per a la salut– ve dictada per persones que provenen de l’agroindústria, de la indústria biotecnològica protransgènica, etcètera. Hi ha una sèrie d’agències internacionals que han de vetllar per la salut i garantir que l’alimentació sigui segura; però en realitat vetllen pels interessos de les grans empreses del sector.

I poso un exemple: aquí a l’Estat espanyol hi ha l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, que ha de garantir que el que es comercialitza és segur. Ara bé, qui hi ha al capdavant d’aquesta agència? La directora és la senyora Ángela López de Sa Fernández, que abans d’ocupar aquest càrrec va ser durant deu anys una de les principals directives de Coca-cola, que es va agafar una excedència per entrar a l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. Crec que cal preguntar-nos quina independència tindrà aquesta senyora, quan ve d’aquesta indústria privada, a l’hora d’avaluar la seguretat o innocuïtat d’un additiu com l’aspartam –que és un edulcorant no calòric, substitutiu del sucre, que Coca-cola utilitza en la Coca-cola Zero– i que diverses investigacions científiques vinculen amb possibles efectes cancerígens. Hi ha un conflicte d’interessos clar que és el que explica, en última instància, el perquè de les polítiques actuals, que beneficien només uns quants en detriment de la majoria.

Què passa quan una companyia vol introduir una nova substància o producte al mercat? Qui n'avalua els riscos?

Són les agències de seguretat alimentària qui n’avaluen la idoneïtat o no. A Europa és l’Agència Europea de Seguretat Alimentària i el que passa de veritat és que molts dels estudis acaben avalant l’entrada de nous additius o productes químics nous a la nostra alimentació, perquè no són fets per persones independents, sinó que són elaborats per les mateixes empreses del sector, que volen cobrir-se les espatlles i no perdre diners. Pesa més el lucre i els interessos econòmics que no pas la salut.

Com podem passar del sistema agroalimentari actual –que prima el benefici de l'empresa, més que no pas el respecte al medi ambient, les condicions justes laborals i una producció responsable i sense tòxics de qualsevol cultiu alimentari– a la lluita per la sobirania alimentària  sense llavors transgèniques i mantenint les varietats ecològiques que s'estan perdent per culpa del cultiu amb transgènics?

És important tenir clar que hi ha alternatives. En primer lloc cal preguntar-se què hi ha darrere del que mengem. Tenir informació, per tal de poder ser crítics i tenir un criteri propi sobre aquests temes, posar en dubte el discurs únic de les grans corporacions alimentàries. A partir d’aquí, hem d’actuar segons les nostres possibilitats, necessitats i interessos, i tenir també molt en compte que la coherència absoluta no existeix. Podem, per exemple, optar per participar en grups i cooperatives de consum agroecològic, o bé, anar a comprar directament a productors locals que sabem que no fan servir pesticides. També podem anar a mercats de pagès, a botigues locals que venen producte de proximitat, ecològic i pagès.

Potser també caldria aconseguir que l'administració pública protegís aquesta mena d'iniciatives.

Sí, caldria que les potenciés. Per exemple, donant suport a la pagesia local i a aquells que aposten per l’agricultura ecològica. També, promocionant els menjadors ecològics a les dependències de l’administració pública -que ens permetria menjar millor i que els pagesos poguessin donar sortida al seu producte-.

De quina manera poden els col·lectius més afectats per la crisi reclamar el dret a una alimentació sense tòxics?

Hi ha algunes iniciatives de lluita contra els desnonaments, que reivindiquen també el dret a una alimentació més digna. I tal com ocupen habitatges buits en mans de bancs, també ocupen terrenys adjacents per tal de cultivar horts urbans. Perquè de la mateixa manera que algú no arriba a final de mes per pagar la hipoteca, molta gent no arriba a final de mes per pagar el menjar. Penso que en un context de crisi econòmica com l’actual és important que els horts urbans més que tenir un caràcter educatiu i simbòlic, que cal que el tinguin, haurien de poder aportar una alimentació sana i de qualitat a moltes famílies que pateixen la crisi.

M’espera en Joan Pujades, enamorat de la vinya des de ben petit i gran amant de la innovació a peu de finca. El vaig conèixer gràcies a en Toni Romero de Solà Clàssic i des de llavors que sóc una gran amant dels vins del seu celler. “Jo sóc de vinya, m’agrada ser-hi i donar-li allò que necessita”, m’explica en Joan mentre passegem pels camps. La seva família és del Priorat: la mare dels Guiamets i el pare de Falset, tot i que van viure bona part de la vida a Barcelona. “Jo entre setmana m’estava amb els pares a Barcelona i el cap de setmana sempre tornava al poble a ser a la vinya”. La seva passió pel raïm és el que el va portar a acostar-se cada vegada més a l’espectacular món del vi. En Joan va estudiar ciències empresarials i, un cop acabada la carrera, va decidir indagar per adquirir més coneixements sobre el món del vi. Va estudiar a Falset i compaginava les classes amb les pràctiques a diferents cellers en els quals va començar a abocar-se d’una manera directa a l’art de la vinificació. “Vaig aprendre més amb els companys que a classe”, comenta amb una rialla.

Era cap a l’any 2002 que en Joan va començar a fer les seves primeres proves a casa aplicant els coneixements que havia adquirit mentre treballava en altres cellers. L’any 2003 ja es va engrescar a fer una mica més de vi, que va acabar a les taules dels amics i familiars. “Va ser un experiment que a la gent li va agradar i vam continuar”. I el 2004 és quan es pot dir que Mas de la Caçadora va treure al mercat les primeres ampolles. Des de llavors el camí d’experimentació i elaboració de productes nous és sorprenent. “Jo faig vi per passar-ho bé i cada any necessito provar una cosa nova”. Amb aquest esperit en Joan té més de deu referències de vi entre blancs, rosats, negres i dolços, que demostren la seva creativitat al timó del celler.

Tant el procés de producció del raïm com el d’elaboració del vi respecten en tot moment el ritme de la natura. En Joan té un criteri molt clar de no-utilització de productes de síntesi química, fet que manifesta amb tractaments i tècniques de conreu que cerquen al màxim l’equilibri entre les plantacions i l’entorn. “Tot i mantenir una filosofia ecològica en tot moment, no tinc el certificat ecològic perquè no el necessito”. En Joan ven la major part del seu vi en circuits de proximitat que coneixen el maneig de la finca i del celler i que confien absolutament en la seva manera de fer.

Al Celler Mas de la Caçadora treballen actualment dotze hectàrees distribuïdes en quatre municipis diferents, deu de les quals són de propietat i dues en arrendament. “No volíem arrendar terres, però dues persones que es jubilaven ens van venir a oferir els seus ceps i ens va semblar digne que no es perdessin”. Amb aquesta filosofia en Joan treballa, a més de les terres familiars, dues hectàrees de macabeu, garnatxa i ull de llebre, que mantenen el caràcter del temps arrelat a cada peu i que formen part de la tradició vinícola del Priorat. “Som un celler d’anar per casa i fem el que ens agrada fer… i tenim la gran sort que els nostres vins agraden i podem viure de la nostra feina”. Li veig a la mirada l’emoció de la feina ben feta, de les hores al peu del canó, dels dies llargs treballant al camp, al celler o de fira. Tancar el cercle des de la producció fins a la taula és una tasta titànica que només les persones convençudes desenvolupen d’una manera harmònica. En Joan és un d’aquests enamorats de l’ofici. Quan tasteu els seus vins en sereu més conscients.

De tots els vins que fa n’hi ha dos que es mereixen una explicació detallada. Són el Rosa la Guapa blanc i el Rosa la Guapa negre. El blanc, amb un 98% de garnatxa blanca i un 2% de moscatell alexandria, és un vi jove madurat amb la lia fina, que li dóna volum en boca. El negre, amb un 90% de carinyena, un 5% de garnatxa i 5% de merlot, és un fermentat en barrica oberta i una criança de deu mesos en roure francès. Aquests vins, a banda d’haver aconseguit una qualitat excel·lent, van acompanyats d’una història. Tenen l’origen en la rondalla de la Rosa la Guapa, que va néixer als Guiaments a principi del segle XX. Al poble hi havia el Celler Rosa la Guapa, d’en Josep Morell, que era conegut perquè els seus vins es venien amb una rondalla penjada al coll de l’ampolla, que explicava la història d’un assassinat al poble dels Guiamets després d’una festa de beure sense moderació. El pare, abans de morir, recorda a la seva filla Rosa que gaudeixi sempre del bon beure, però que ho faci amb moderació, que sinó la festa pot acabar en tragèdia. L’any 2014, el Celler Mas de la Caçadora, juntament amb l’Oriol Morell, besnét de la propietària del Celler Rosa la Guapa, recupera aquesta història nascuda al poble i la trasllada al seu últim vi. El resultat són dos tastos excel·lents, tant pel contingut del beuratge com pel pòsit històric.

I per acabar, també us vull explicar que des de Mas de la Caçadora han innovat en l’etiquetatge, jugant amb el moment històric que estem vivint com a país. Al seu vi Bandera trobareu uns colors que us evoquen la insígnia de l’Estat Espanyol. Si no us agrada aquesta imatge, podeu treure una per una les quatre franges grogues de l’etiqueta per deixar que la senyera mostri tota la seva força amb el color del vi rosat com a fons. Quan en Joan me’l va presentar, vaig quedar parada del grau d’imaginació i compromís que es pot arribar a mostrar des de l’etiquetatge d’un vi. La idea original és del dissenyador Oriol Piferrer de l’estudi la Fonda Gràfica. Enhorabona!

Els vins de Mas de la Caçadora els trobareu en diferents botiges i restaurants de Catalunya. Demaneu-los i investigueu el caràcter innovador de la proposta que neix als Guiaments i, sobretot, cerqueu les ampolles de Rosa la Guapa, que faran de la vostra copa tota una experiència. Podeu trucar a en Joan Pujades al telèfon 656 336 877 o bé escriure-li un correu a masdelacasadora@yahoo.es.

Per a més informació: www.masdelacasadora.com

És un trastorn que afecta el 20-40% dels nens de menys de tres anys. L’insomni autèntic és molt poc freqüent i ha de ser objecte d’estudi per part d’un pediatra. Normalment els problemes són que el nen no vol anar a dormir, li costa adormir-se o es desperta molt i sovint però normalment recupera la falta de son durant el dia.

Quina és la fisiologia del son?

Un cicle de son té dues fases i dura aproximadament 90 minuts. La primera fase és un son tranquil, que dura aproximadament 60-75 minuts, i després ve una segona fase d’un son paradoxal, que dura entre 15 i 20 minuts i s’associa a signes de son profund i signes de despertar ràpid (moviment dels ulls, respiració irregular…). És en aquesta fase en què hi ha erecció del penis i els somnis. Després de cada cicle, hi ha un despertar breu i comença el cicle següent. En una nit hi poden haver de tres a cinc cicles, és a dir, de tres a cinc despertars.

El son es modifica molt ràpidament durant l’etapa de creixement del nen, i el nombre de despertars va disminuint. El son del nadó es fragmenta en períodes de 3-4 hores, tant de dia com de nit, i la durada del cicle del son és curta, aproximadament de 50 minuts. A partir dels 9-12 mesos, l’estructura del son ja s’assembla molt a la de l’adult, el son és molt més profund i estable en les primeres 4 hores del son. A partir dels 5 anys hi pot haver terrors nocturns i somnambulisme.
Que hi hagi un bon ritme dia-nit depèn del ritme circadià. Hi ha nens en què això passa fàcilment, però en altres casos potser cal un entrenament. La bona relació entre mare i fill, la regularitat dels àpats, del joc, del passeig, les hores de migdiada, l’hora d’anar a dormir i de llevar-se al matí poden ajudar a fer que aquest ritme sigui el correcte.
Sempre que hi hagi problemes per dormir, cal reordenar les hores de son de dia perquè s’acostin a les que li corresponen per edat: així doncs, un nen de 6 mesos ha de fer tres migdiades –al matí, al principi de la tarda i al final de la tarda–; entre els 9-12 mesos, només dues –al final del matí i al principi de la tarda–; i entre els 15-18 mesos, només una al principi de la tarda. Aquesta migdiada hauria de desaparèixer al tres anys. Si fa migdiada més enllà dels 6 anys ens ha de fer pensar en falta de son o en una hipersòmnia.

Procés evolutiu del son

• 0-3 mesos: Dorm de 16 a 17 hores diàries. Distribució dels períodes de son i vigília al 50%. Relació entre el son i l’alimentació.
• 3 a 6 mesos: Dorm aproximadament 14 hores diàries: de 9 a 10 hores nocturnes i unes 4 o 5 hores diürnes.
  6 a 9 mesos: El son varia de 13 a 15 hores diàries. Dormen dues migdiades (1 o 2 hores). Disminueix el vincle entre son i aliment. Reapareix el plor nocturn.
• 1 a 3 anys: Expressa idees, dóna ordres i fa preguntes. Més control del cos.
• Preescolars: Dormen 11 a 12 hores a la nit. En general deixen de fer migdiada.

Algunes de les causes d’una “mala nit” són les següents:

1. Condicionants anormals a l’hora d’anar a dormir. Mai s’ha posat despert al llit i mai s’ha adormit sol; o bé és incapaç d’adormir-se sense el biberó, sense el xumet, sense ser gronxat, passejat o a coll. Normalment el son abans de mitjanit és molt estable però hi ha despertars freqüents entre les 12 i les 5 del matí. El problema no són els despertars, que són fisiològics, sinó la incapacitat del nen de tornar-se a adormir sol, que reclama els mateixos condicionants que necessita per adormir-se.
2. Un excés de líquid nocturn. El nen normalment pren pit o biberó cada cop que es desperta; això multiplica els despertars per la consegüent distensió de la bufeta urinària. A més, com que el nen menja de nit, durant el dia no té gana. Si s’acostuma a menjar o a jugar de nit ho considerarà una rutina més, perquè encara no té el ritme dia-nit completament establert.
3. Absència de límits: A partir dels dos anys, el nen afirma la seva autoritat i alguns pares tenen “por” de dir que no per evitar plors durant la nit, despertar els veïns o germans. La majoria de vegades aquest “no” va lligat a un sentiment de culpa per ser fora tantes hores. Però no negar mai res ni posar límits també és anguniós per al nen i condueix a una mala instal·lació del ritme dia-nit.

Recomanacions:

Alguns de vosaltres deveu estar pensant que el vostre fill dorm tota la nit tot i que l’heu gronxat, adormit a coll, posat el xumet… Això també és possible, però avui intentarem donar consells als pares que ja fa massa mesos que no dormen. Això no vol dir que no s’hagi de dormir amb el nen, fer collit o adormir-los a coll, però quan el cos diu prou cal prendre mesures.

• La primera pot ser reorganitzar els horaris i el temps de la migdiada durant tot el dia, i llevar-se i anar a dormir a unes hores fixes.
• Establir un ritual abans d’anar a dormir i afavorir un objecte de transició (una nina, una manta…), però intentar que el nen aprengui a adormir-se sol, sense xumet (si no el sap trobar sol quan li cau) pit ni biberó. Si se sol despertar sovint durant la nit, ens hi podem acostar i acaronar-lo perquè no se senti sol. Una cosa molt important és procurar no augmentar el nombre d’intervencions nocturnes, de manera que a poc a poc s’acostumi a dormir sol.
  Quan són nens més grans, es pot endarrerir l’hora d’anar a dormir fins que tinguin força son, però seguir despertant-los a l’hora que toqui al matí.
• Anar disminuint progressivament la quantitat de líquids de la nit. Un bebè de 6 mesos no té cap necessitat de menjar durant la nit.
  De vegades hi ha dificultat de separació mare-fill o problemes de parella, i llavors cal buscar un terapeuta perquè ens ajudi.
• Que l’hora d’anar a dormir no sigui una obligació ni un càstig, sinó que l’hem de considerar un moment tendre d’intercanvis d’amor i carícies, una activitat positiva necessària per créixer i estar en forma l’endemà. En nens més grans que no tenen límits o que van al llit dels pares, cal aprendre a posar límits. És bo que abans d’anar a adormir els expliquem que cada cop que vinguin a la nostra habitació els tornarem a acompanyar al seu llit tantes vegades com calgui.
• Adoptar una actitud educativa ferma, però no rígida. Vigilarem els horaris i anirem fent petites modificacions fins a arribar al nostre objectiu. No obligarem a deixar bruscament el joc sinó que li farem saber que ha d’anar recollint perquè al cap de poc (per exemple, quan soni un despertador o quan s’acabi una cançó) ja anirem dormir.
• Intentar entendre aquestes dificultats de son. Abans d’anar a dormir evitarem jocs que excitin, vigilarem la temperatura, el soroll, la llum; intentarem que la seva habitació sigui confortable i si fa falta hi farem activitats agradables durant el dia.
• Si té por de la foscor li deixarem un punt de llum.
• Si hi ha problemes a l’escola o temes que l’angoixen, en podem parlar durant el dia per intentar trobar-hi solucions.
• Els rituals de l’hora d’anar a dormir solen ser força tranquil·litzadors per al nen. L’acompanyarem amb un conte, explicant alguna anècdota d’alguna estona que hem passat plegats, amb la condició que, quan marxem de l’habitació, el nen encara estigui despert.

Què més podem fer?

• Els tractaments amb homeopatia o flors de Bach poden ajudar en aquest canvi.
  
• Cuidar l’alimentació.
  – Abans d’anar a dormir, fer una infusió calenta de camamilla amb endolcidor natural.
  – Bany calent amb essència de lavanda. O posar essència de lavanda als llençols o coixí.
  – Preparar un suc concentrat de poma tebi o bé una beguda d’amasake.
  – Reforçar el sistema nerviós augmentant els aliments que aportin vitamina B, com cereals integrals, algues, llegums, sèsam, ous, pickles…).

- Practicar una alimentació equilibrada i natural, sense sucres, productes refinats ni estimulants.
– Sopar dues hores abans d’anar a dormir i evitar proteïnes animals i productes amb excés de greix (fregits…), que carreguen el fetge.

Article escrit per:

Anna Bonamusa Ventura

Pediatra-homeòpata

Coach en alimentació natural i energètica

alonnisos12@gmail.com

Els plàstics, les carmanyoles, les llaunes, les ampolles i també els biberons, per citar alguns dels envasos més freqüents dels aliments, contenen bisfenol A (BPA), component que la ciència ha posat en el punt de mira com a tòxic.

Carmanyoles de plàstic

I és així perquè pot interferir en els processos metabòlics de les persones: com la possible relació que té amb l’obesitat humana, especialment la infantil, però també amb d’altres malalties metabòliques, afegeix l’OMS. “Molts estudis experimentals, fets amb ratolins, demostren que el bisfenol A pot augmentar el risc d’obesitat”, informa la investigadora i metge Damiskini Valvi a la seu del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL).

L’OMS ha assegurat que el bisfenol A és un disruptor hormonal, un producte químic, que “pot provocar alteracions hormonals a nivells molt baixos de concentració”, però mentre ho difon, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària no ho té en compte, com indica la periodista especialitzada en polítiques agràries Esther Vivas: “La situació no és nova. Quants informes lloant les virtuts del tabac va finançar la indústria tabaquera i avui, afortunadament, han quedat en paper mullat”.

I per què és així? Doncs perquè “molts treballador i experts de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària acaben treballant en empreses de l’agroindústria i, per tant, hi hauria conflicte d’interessos”, continua Vivas, que posa exemples amb noms i cognoms. Per tant, “la seguretat alimentària no està en bones mans per a la majoria de la població”.

Al CREAL, la metge Damiskini Valvi afegeix que en humans, l’evidència entre la ingesta de bisfenol A (ingerida a través dels aliments als quals hauria migrat) i l’obesitat infantil, i també adulta, és molt limitada, perquè els estudis no han pogut establir la relació. Hi ha un únic estudi, publicat, que ha avaluat en infants de Mèxic l’exposició prenatal a bisfenol A i el risc d’obesitat infantil, i que els ha relacionat, “però en ciència un únic estudi no pot arribar a conclusions”.

El mateix CREAL en té en marxa un altre per comprovar l’associació entre l’exposició a contaminants durant l’embaràs i la infància i el risc d’obesitat infantil. Mentrestant, Valvi recomana fer servir ampolles i carmanyoles de vidre en lloc de plàstics, com també menjar fresc en comptes d’aliments que hagin estat desats i empaquetats durant gaires hores i evitar al màxim possible “el consum de productes enllaunats com ara refrescos, tonyines en llauna o bosses de plàstic amb patates fregides”.

Per altra banda, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer ha relacionat l’excés d’estrògens femenins, que poden arribar a causar restrenyiment, per exemple, amb la ingesta d’aliments escalfats en recipients de plàstic.

Al carrer, hi ha dues lluites per aconseguir que el bisfenol A s’elimini dels embolcalls alimentaris: la dels grups ecologistes que en reclamen la prohibició, i la d’algunes marques, com la casa Iris, que actualment ja tenen al mercat termos i ampolles d’aigua amb etiquetes clares que indiquen que no tenen bisfenol A.

L’Àgape és un restaurant en què trobareu una oferta variada de menjar sa, vegetarià i molt casolà. Aquesta va ser la idea que va motivar la Maite Margenet a engrescar-se a obrir l’únic restaurant vegetarià a Vic.

Una cuina sense greixos ni fregits, que sempre cerca la millor qualitat del producte, ja sigui ecològic o de proximitat. A més, cada estació es caracteritza per uns ingredients diferents que projecten a la cuina el color de cada moment de l’any.

A l’Àgape us hi podeu acostar tant per degustar un menú de migdia com per comprar menjar per emportar. La proposta del restaurant és una combinació de cinc primers, cinc segons i cinc postres. El menú té un preu de 12 € amb pa integral i aigua mineral inclosos.

Per als socis d’Etselquemenges, la Maite us proposa una sorpresa nova cada dia. Potser us convida a una tapa, o bé a un batut verd o a la tisana del dia. Us hi animeu?

Al Feeld Organic no deixen cap element a l’atzar; tot té un sentit, una intenció, fins i tot el nom: simbiosi perfecta entre feel i field. I és que volen que sentim el camp de ben a prop, però no qualsevol camp, i no de qualsevol manera. No ens avancem, però, que us vull posar en situació. El Feeld és un local de dues plantes en plena Diagonal de Barcelona: molt lluminós, diàfan, modern, cool. Volgudament cool, com ho demostra el mural de Conrad Roset que presideix la zona de la cafeteria.

Els seus ideòlegs i fundadors són tres joves emprenedors gallecs que, després de voltar una mica de món, van decidir fixar fa només sis mesos el seu projecte a Barcelona. Van ser a Austràlia, els Estats Units, Alemanya… mirant d’esbrinar per què en uns països s’havia “normalitzat” el menjar orgànic i en d’altres −com el nostre−, no. I van tornar amb la idea que els models de negoci que funcionen uneixen aquest tipus de producte amb maneres d’aproximar-s’hi. És a dir, és fàcil anar a un restaurant sa un dia aïllat però és molt més difícil canviar els hàbits de compra d’una família sencera. Per això a la idea original de posar un restaurant van afegir-hi un mercat i una cafeteria. “Si el que mengen al restaurant els agrada, ho podran comprar allà mateix i introduir-ho a la dieta a poc a poc”, ens comenta en Brais Méndez, un dels tres socis.

Volen crear un espai on el menjar i les persones que hi ha al darrere siguin el més important. Promoure l’alimentació ecològica, però també local i, sobretot, amb consciència social.  Tenen molta cura dels petits productors de la zona per tal que tothom hi guanyi −i això acabi revertint en la societat−, i treballen només amb proveïdors compromesos amb algun projecte d’integració social. “No pot ser que et preocupis perquè els tomàquets que menges no portin pesticides i que, en canvi, et sigui igual que hi hagi persones discapacitades o que acaben de sortir de la presó, per exemple, que no trobin feina i malvisquin”, assegura. Un exemple és la pasta que pots menjar al restaurant, situat al pis de dalt: orgànica i feta per la Fundació Onyar La Selva, que treballa amb persones discapacitades o en risc d’exclusió. És important què mengem però ho és tant o més, segons el seu punt de vista, com ens arriba, que sigui d’una manera sostenible i justa.

A més de tastar la pasta, que es pot combinar amb salses eco diferents, també hi ha un menú amb diverses recomanacions del xef, com l’hamburguesa de vedella ecològica amb formatge feta, les verduretes saltades al wok amb llavors de sèsam, el tempeh de cigrons amb quinoa o la sopa especial de llenties. Sempre amb opcions vegetarianes o veganes, i tot preparat amb ingredients que trobareu al seu mercat ecològic, un lloc pensat per poder-hi fer “una compra completa, per trobar-hi de tot”. Hi ha verdura fresca; cereals i arrossos a granel; carn eco, preferentment de races autòctones i obtinguda amb criteris ètics; peix 100% sostenible, i un petit apartat de cosmètica natural i orgànica, és a dir, sense derivats del petroli, químics, o colorants, i que no ha estat testada en animals.

Sens dubte, però, un dels espais més atractius del local és la cafeteria, on podreu fer un bon esmorzar –estan treballant per oferir més varietat d’opcions saludables− mentre llegiu el diari o mentre treballeu, ja que totes les taules tenen endolls per poder-hi connectar l’ordinador o el mòbil, un servei molt comú a les cafeteries nord-americanes, per exemple, però que a Barcelona encara no està gaire popularitzat.

Els agrada molt apropar-se a la gent, explicar el seu projecte, però això van a fires (com El Festivalet o l’All Those Food Market), concerts, etc. Però, de moment, estigueu atents a la seva pàgina web o al seu Facebook, perquè organitzen tallers de cuina un parell de cops al mes!

Els socis de l’Ets tindreu gratuïtament el carnet de client Feeld amb un 3 % acumulable en punts al mercat, un 10 % al restaurant  –més el 3 % acumulable en punts–, i un 10% a la cafeteria, més el 3 % acumulable en punts.

Feeld Organic
Avinguda Diagonal, 449. Tel.: 93 532 85 03.
http://feeldorganic.com

La rebuda a casa d’en Bruno Oro és excepcional. Assaja, i des del replà se sent com toca el piano. Se’m posa la pell de gallina. És molt més conegut per la seva carrera d’actor però des de ben petit que està vinculat a la música i ara ha après a tocar el saxo. Disciplinat i constant, en Bruno és un personatge polièdric dins i fora de l’escenari i, en el seu dia a dia, toca moltes tecles: teatre, cinema, televisió i, com a músic i compositor, ja ha tret el seu tercer disc. Amb un somriure permanent m’explica com s’ho fa per sentir-se vital; una de les claus és ser exigent amb l’alimentació. Considera que menjar no és un tràmit sinó un plaer i, sobretot, un aliat. “Quan comences a veure que segons què no se’t posa bé, has de canviar i comprar aliments nous; les digestions pesades et treuen molta energia”.

Quan vas començar a cuidar-te?

A mi sempre m’ha agradat menjar de tot, però amb l’edat comences a adonar-te que hi ha certs aliments que no se’t posen tan bé com abans: la carn, els lactis, els dolços… coses que a mi m’agraden molt, però de les quals no puc abusar com abans perquè el metabolisme va canviant. La pasta, depèn de la salsa que l’acompanyi, tampoc se’m posa bé. Si hi poso tomàquet, que segons la medicina xinesa és un element fred, de vegades em fa mal.

Com has anat a parar a la medicina tradicional xinesa?

Em tracto amb homeopatia i acupuntura i procuro fer cas dels consells de la meva metgessa.

 Tornem a l’inici, hi va haver cap detonant important perquè tinguessis més en compte què menjaves, oi?

Fa un parell d’anys vaig tenir l’Anisakis i des de llavors em cuido molt més. Crec que el vaig agafar a Madagascar, perquè hi vaig menjar peix cru. Després de mesos de moltes molèsties abdominals i sensació de nàusees, un metge em va recomanar que em fes l’anàlisi i va donar positiu. Ho vaig passar molt malament i va suposar un abans i un després en la manera d’alimentar-me.

Explica’m què menges per esmorzar.

Prenc sucs naturals de taronja i llimona o de pastanaga i poma. Tinc una liquadora i, encara que de vegades se’m faci pesat, sempre me’n preparo. Després menjo una torrada de pa d’espelta i kamut amb pernil i de vegades menjo galetes i magdalenes d’espelta per variar una mica. Fa un temps que procuro comprar-ho tot d’aquesta farina perquè se’m posa millor. De fet, substituir la farina de blat per la d’espelta és un dels canvis que he fet que més bé m’han anat.

Cafè o te?

Te; de cafè no en prenc.

Com compagines la resta d’àpats amb la feina?

Els horaris són l’entrebanc principal perquè no sempre puc dinar a les dues i sopar a les nou. Quan surto del teatre tard, tinc gana perquè abans no sopo. Menjo quan acabo, però si vaig a dormir d’hora no puc fer bé la digestió. Aquests horaris fan que cada dia tingui una alimentació diferent i que el cos no s’hi acostumi.

Has eliminat res de la dieta?

Sempre he menjat molt peix, pasta, verdura i arròs. D’un temps ençà he deixat de menjar algunes coses com el formatge, que en menjava molt i no sempre se’m posava bé. Ara procuro menjar-ne menys i també menjar menys pasta.

Has tastat la pasta d’espelta?

Encara no. Ho vull fer, però com que tinc família italiana és una cosa que em fereix l’orgull! [Riu.]

I de productes ecològics, en compres?

Sí, tot ho compro ecològic: la carn, la verdura, els ous, les galetes… Tot! El barri de Gràcia és perfecte per trobar tot el que necessites. Als mercats hi ha moltes parades ecològiques i el barri és ple de botigues de dietètica i de productes naturals. Algunes són una mica cares, però considero que val la pena. Amb l’alimentació no escatimo diners. Com a consumidor em sento bé comprant aquest tipus de productes, però també considero que són massa cars i que alguns responen a una moda.

A part de l’alimentació tens més hàbits saludables?

Faig esport i meditació. Cada dia vaig al gimnàs a nedar o a córrer. Això sí, hi vaig a l’hora que puc. Si gravem al matí, hi vaig quan acabo, i si no a la tarda. I intento meditar cada dia un quart d’hora: tanco els ulls i respiro. És el mínim que puc fer per no perdre els nervis tenint en compte la professió que tinc i el meu ritme de vida.

La feina a la tele i al teatre està renyida amb un estil de vida saludable?

Sí, i tant. Els horaris varien molt i són inestables. No sempre pots descansar bé i és una feina molt estressant. També compagines feines diferents alhora i sovint vas a dormir tard perquè tens funció, però t’has de llevar d’hora per anar a gravar a la tele.

Tens temps de cuinar?

Sí, i m’encanta! M’agrada preparar plats senzills. Amb la pasta sí que faig salses més elaborades, amb ceps, per exemple, però, en general, no m’agrada preparar coses gaire elaborades. Tinc un amic que és un gran cuiner i sempre em demana que la pasta la faci jo. La pasta és una cosa que es mama de casa! Cuinar em relaxa molt i em dóna bon rollo. Em poso música…

I un gotet de vi!

Ha! Ha! Ha! Sí! El vi és un altre món per descobrir i ara pots trobar moltíssima varietat de vins ecològics i, fins i tot, biodinàmics. No en sóc cap expert però hi ha certes denominacions que m’agraden molt, com la de l’Empordà. Crec que la cultura vinícola viu un molt bon moment.

Quin plat saludable t’agrada preparar?

Espaguetis amb tomàquet xerri fresc, all, alfàbrega i parmesà.

Veig que les arrels italianes són fortes!

Moltíssim! La pasta m’encanta! També m’agrada molt el peix blau. El verat és un peix molt bo i a més és molt econòmic; és molt saludable perquè té molt omega-3 i no té tants metalls pesants com altres peixos, perquè no és gaire gros. La tonyina o el salmó estan molt de moda però en tenen molts. Menjar sempre aquest tipus de peix no és bo i s’ha de procurar menjar variat: lluç, rap, sardina…

T’agrada anar a la peixateria?

Hi vaig sovint perquè el peix m’agrada molt. El preparo al forn o a la planxa amb un raig d’oli d’oliva i allet, i ja està. Si t’agrada el bon peix al carrer Consell de Cent amb Comte d’Urgell hi ha una peixateria que es diu La Maroteca. Hi pots comprar peix, però a més hi ha cinc taules per dinar o sopar. El propietari té una petita barqueta i pesca ell mateix el que després ven. Quan te’l menges, gairebé és viu!

Caram, hi haurem d’anar! Ets exigent quan surts a dinar o sopar fora?

Sí, molt. Procuro evitar que sigui un lloc de fregits i prefereixo pagar més i estar segur que el que menjo és de qualitat: que el peix és fresc i salvatge, que el pollastre és ecològic, que no fan servir productes transgènics… Busco el bon mercat i la bona collita.

T’ho han inculcat a casa, això de tenir una bona alimentació?

Sí, a casa meva es cuina molt i tothom en sap. Quan fem un dinar hi ha molts plats a taula; com a mínim cinc! Un plat de carn, dues o tres amanides, arròs… Cadascú s’encarrega de preparar-ne un. Des de petit m’han acostumat a menjar bé i llavors sóc més exigent.

Les mascotes, com les persones, tenen la seva piràmide de l’alimentació: la base de la piràmide nutricional és el que els fabricants denominem “alimentació bàsica” i serien tots els fencs (herba seca o llegums secs, tallats). És “bàsica” perquè és imprescindible en la dieta de conills, conillets d’índies i xinxilles.

Però aquestes bestioles no poden viure només amb fenc, que suposa un 80% de la seva alimentació diària.

Després hi ha l’”alimentació completa”, que és el pinso. És “completa “perquè aquest producte porta fenc, fruita, verdura, cereals i vitamines. Però s’ha de racionar en una porció molt petita al dia; suposa un 10% de la seva alimentació diària. Per tant, es diu completa pel contingut, però amb això i prou no es poden alimentar, ja que és molt més imprescindible el fenc. Molts problemes d’obesitat vénen causats perquè els propietaris només donen això a la mascota i no fenc.

L’altre 10% de la seva alimentació és la fruita i la verdura, molt important per als rosegadors per obtenir les vitamines i els minerals que necessiten.

Finalment hi ha l’”alimentació complementària”, que serien altres fencs no tan vitals, barreges amb herbes medicinals, snacks, etc. que s’ofereixen com un complement a la dieta de la mascota.

Si parlem amb els experts, no hi ha consens sobre si cal que el menjar de les mascotes sigui eco o no. Xavier Valls, de la Clínica Veterinària Exòtics, ens explica: “No tenim confirmat que usar colorants o productes transgènics sigui perjudicial”. I afegeix que “el problema que solem tenir és que els aliments pensats per a aquestes mascotes especials són productes mal equilibrats pel que fa a proporcions de proteïna, greixos i hidrats de carboni, o que tenen poca qualitat biològica”.

Mal equilibrats? Poca qualitat biològica?

Ens reunim amb els productors Ribero SAT, a Gerb, per esbrinar-ho. Una marca recomanada pels lectors de l’ETS al grup de Facebook que fabrica alimentació completa NO OGM, tant en la composició natural com en el format de pinso (que ells han batejat com a productes Green nature).

Núria Salmons, directora, ens comenta: “Hi ha un gran desconeixement amb referència a aquestes mascotes, ja que els colorants i els productes transgènics són els que fan que aquests animals, que abans vivien més de deu anys, actualment morin de càncer o altres malalties amb quatre”. Malgrat tot, afirma, no hi ha estudis que demostrin que els productes no transgènics beneficiïn aquests animals.

Ara bé, el professor de la Universitat de Caen Gilles-Eric Seralini –que participa amb Slow Food de Lleida i temes de consum humà– ha demostrat el mal que fa alimentar rates amb aliments transgènics: “Els resultats són alarmants. Observem, per exemple, dues o tres vegades més mortalitat entre les femelles tractades amb transgènics”. Un estudi molt controvertit finançat per la fundació CERES i dirigit per ell mateix conclou que hi ha entre dues i tres vegades més tumors en les rates de tots dos sexes.

Des de Ribero SAT, ens confirmen les males composicions dels aliments: “No podem donar el mateix menjar a conills, conillets d’índies, esquirols, hàmsters, xinxilles…”.

I què hi diuen els propietaris de rosegadors? Com els alimenten? Consumeixen productes eco o no transgènics?

La nutricionista Mireia Gimeno riu: “Quan vivia a Barcelona a la conilleta li donava enciam i ruca, entre d’altres, del Veritas”. Altres lectors ens recomanen marques com Zupreem, que, tot i que és menys coneguda, té productes de qualitat mitjana-alta pel que fa al fenc. També els snacks Roeditos, Vegetix i Fruitix de Ribero SAT. Internacionalment, el referent al mercat és la marca Oxbow als Estats Units i JrFarm a Europa.

Però com són nutricionalment respecte de la llet animal? Són millors o pitjors?

Depèn de molts factors i segons l’escollida pot ser beneficiosa o perjudicial. Per tant, no és una decisió fàcil que es pugui prendre a la babalà. L’elecció hauria de variar en funció del creixement del nen fins a l’adolescència.

Diferències més importants entre les begudes vegetals i les llets animals senceres:

1. Quantitat de proteïnes: en té més l’animal, a excepció de la de soja, que pot ser similar i també amb un bon valor biològic, tot i que té altres inconvenients. (*Consulteu el meu article de la soja)

2. Quantitat de greix: en té més l’animal, tret de la de soja no light, que s’assembla a la sencera; amb la diferència que el greix és vegetal i més saludable.

3. Quantitat de calci: depèn de si s’ha enriquit amb calci o no. En el cas de les vegetals, cal valorar:

• Si és bio o no, i si està enriquida o no: bio (enriquida amb algues riques en calci) o no bio (enriquida amb minerals càlcics). Segons el tipus de font de calci, serà més o menys assimilable. També serà més o menys adequada segons l’edat del nen, ja que cal evitar un excés de iode provinent de les algues i una possible acceleració del metabolisme.
• La varietat de cereal, llegum o fruita seca triat (pot tenir de manera natural més o menys calci).
• L’edat del nen determina que les pugui prendre totes, un tipus o només una certa quantitat.
• Si pren altres aliments enriquits amb calci.
• Si fa una dieta equilibrada.
• Les necessitats específiques del nen.

4. Quantitat de B12: depèn de si s’ha enriquit o no. En el cas de les vegetals, pot ser més interessant o més perjudicial segons si el nen:

• És vegetarià.
• Pren algun complement, sobretot si és vegà o té anèmia.
• Menja un excés de proteïna animal.
• Pren altres aliments enriquits amb vitamina B12.
• Fa una dieta equilibrada.

5. Quantitat de vitamina D: depèn de si s’ha enriquit o no. Si triem una beguda vegetal cal valorar:

• L’estació de l’any.
• Si pren el sol o no.
• El país on visqui.
• Si fa una dieta equilibrada o no (consum de peix blau, ou, derivats lactis…).
• Si pren cap complement (avui dia els pediatres els recomanen als nadons lactants).
• Si pren altres aliments enriquits amb vitamina D, com els cereals de l’esmorzar, iogurts…

6. Varietat de la llet: segons el tipus, la llet animal té propietats diferents (és més bona alternativa la de cabra o ovella que no pas la de vaca). Les vegetals tenen les propietats del cereal, llegum o fruita seca triat i poden anar més bé o més malament segons cada cas (restrenyiment, diarrea, celiaquia, al·lèrgia a la fruita seca…). Per tant, com a pares tenim més joc segons les necessitats de cada nen.

7. Bio o no: si el nostre fill pren llet animal, hauria de beure-la ecològica per evitar alguns dels inconvenients que té aquesta llet. En les vegetals, depèn de tots els factors comentats abans, entre d’altres.

En resum, la llet vegetal més semblant a l’animal és la de soja normal (no light), però aquesta última té alguns inconvenients: és poc digestiva, es perden nutrients en la fabricació i té fitoestrògens que poden alterar les hormones sobretot dels nens mascles. Per tant, hi ha altres llets vegetals que són una alternativa molt més recomanable.

Com veieu hi ha tantes variants i hi ha tant en joc (salut i creixement dels infants), que no és una decisió fàcil: cal informar-se més i posar-se en mans de dietistes o nutricionistes experts.

Si voleu una mica d’orientació sense cap mena de cost sobre quines val més comprar, quines són les millors marques, les quantitats que cal prendre’n, com augmentar la proteïna, el greix, el calci, les vitamines B12 i D, per evitar dèficits sense els inconvenients de la llet animal, us podeu subscriure a www.qisana.com i rebreu un correu amb la informació.

Article escrit per:

Olga Brunner López

Dietista i coach nutricional de Qi-sana: www.qisana.com

Presidenta d’ADITEC (Associació de Tècnics Dietistes de Catalunya)

Professora del Tècnic Superior en Dietètica.

Els sucs verds estan molt de moda. Tothom parla dels green smooths. Sí, sí, sona molt snob… però quins beneficis aporten a la salut?

Doncs ens ajuden a oxigenar la sang, prevenen l’envelliment, aporten energia, vitalitat, optimisme i milloren el trànsit intestinal.

Carla Zaplana, que és especialista en dietètica i nutrició, a través d’aquest manual ens proposa trenta receptes fàcils d’elaborar amb només verdures i fruites. A més, sabreu quins tòpings podeu afegir per tenir energia extra (com ara pròpolis o maduixes naturals) i descobrireu tot tipus de trucs i consells.

Sabeu que hi ha un suc per a cada ocasió? N’hi ha de depuratius, desintoxicants, energètics, que milloren l’aparell digestiu, que ajuden a mantenir una pell sana i jove… Després de llegir aquest llibre podreu triar el que us vagi millor segons el que necessiteu!

Llegiu més articles de la Carla Zaplana.

Hi ha molts aliments que mengem diàriament que porten molt més sucre del que ens pensem, ja que no només la brioixeria en té, sinó molts aliments de producció industrial. Això por comportar problemes de salut seriosos, com sobreprès, càncer o diabetis.

Hans-Ulrich Grimm, autor d’aquest llibre, destaca per primera vegada la relació que hi ha entre el consum de sucre i les malalties actuals principals. Però… per què no es parla gaire d’aquesta relació? Segons l’autor, pels interessos ocults que hi ha per la venda de sucre i de minimitzar-ne els efectes secundaris.

Alguns dels temes que tracta el llibre, entre d’altres, són:
• La tòxica veritat sobre el sucre.
• El dolç com a base de tot un sector econòmic i l’estrany silenci sobre el sucre.
• Esclavitud i treball infantil: la cara amarga de la vida dolça.
• Això no fa mal: la promoció del sucre com a missió de l’Estat.
• L’esperança de la indústria: sortir de la crisi amb l’edulcorant d’estèvia.

• Si voleu tenir més informació sobre els perills que comporta el sucre, podeu llegir els articles següents:
  Menys sucre refinat, més dolç natural
  L’addicció al dolç: aneu amb compte amb el sucre
  El comiat més dolç: adéu al sucre
  Els mals del sucre
  “Fed up”, la croada americana contra la plaga del sucre
   

Quan necessitem prendre complements?

Tot complement és, com la paraula mateix diu, un complement, un plus a les pautes nutricionals que ens convinguin en cada cas. És un afegit, però no n’hi ha cap que faci meravelles i en cap cas no es poden considerar medicines. Ens aporten nutrients i principis actius que no podem aconseguir de manera natural amb l’alimentació perquè no els podem trobar en la quantitat que porten els complements o bé perquè, per alguna circumstància en concret, necessitem compensar un excés o un dèficit: èpoques que ens refredem molt o agafem moltes infeccions, temporades  d’exàmens o estrès mental, quan practiquem més d’una hora diària d’exercici físic mitjà o intens, embaràs, lactància, fertilitat baixa, problemes hormonals, veganisme, anèmia, dolor articular, osteoporosi, malalties inflamatòries, problemes de tiroides, anorèxia i bulímia, càncer, entre d’altres.

Quin tipus de complement cal prendre?

És important triar sempre complements de marques ecològiques, de fonts naturals i vegetals. Els trobarem sempre en herbodietètiques.

Quan prenem complements és important entendre i seguir bé les indicacions de prescripció. Quan ens diuen que cal prendre’l abans dels àpats, cal esperar 20-30 minuts abans de menjar. Si és entre àpats, cal estar més estona sense res a l’estómac. Si no ho fem així, no ens farà l’efecte correcte. Cal que prenguem sempre el complement més o menys a la mateixa hora i no hem de superar mai el màxim que indica el producte, ja que pot ser molt perillós.

Quins factors poden interferir en l’absorció dels components del complement?

Les persones que prenen algun tipus de medicació han de consultar si poden prendre qualsevol complement. Alguns poden interferir en l’efecte del medicament, sobretot anticoagulants, antiàcids i antibiòtics.

L’excés de fibra i d’oxalats pot fer que un tant per cent no s’absorbeixi bé. Cal intentar no prendre cafè, ni xocolata, sucre ni te en el mateix àpat que el complement.

Si volem prendre complements diferents, cal repartir-los al llarg de tot el dia, i no prendre’ls tots alhora.

Quins són els complements més recomanats i com s’han de prendre?

Sistema immunitari

• Vitamina C (cal prendre-la conjuntament amb bioflavonoides, i en forma d’ascorbat o èster C, que s’absorbeixen millor i no generen irritacions digestives).
• Zinc.
• Equinàcia (màxim durant tres mesos o l’efecte serà el contrari).
• All fermentat (en dejú o amb el sopar segons cada sistema digestiu).
• Xiitake, maitake, reishi, chaga (amb els àpats).

Al·lèrgies

• L-metionina: ajuda a eliminar la histamina acumulada (entre àpats, dos hores abans o després de menjar).
• Quercitina: regula la histamina (entre àpats, dos hores abans o després de menjar).

Sistema digestiu

• Aftes: esprai de pròpolis.
• Restrenyiment: prebiòtics i probiòtics, àloe (dejú).
• Diarrea: probiòtics.
• Còlon irritable, Crohn, diverticulitis: probiòtics, L-glutamina (entre àpats), enzims digestius, complement vitamínic (amb els àpats).
• Males digestions: enzims digestius, probiòtics, umeboshi (abans dels àpats).

* Els enzims digestius cal prendre’ls abans de dinar i sopar. També passa el mateix amb l’umeboshi o l’umebol.

* Els probiòtics s’han de prendre mitja hora abans dels àpats.

Salut articular i òssia

• Calci: s’ha de prendre preferiblement amb magnesi, fòsfor i vitamina A.
• Rampes: magnesi sobretot, però també sodi, calci, potassi, vitamines del grup B, vitamina D i E.
• Dolors articulars: glucosamina (s’ha prendre amb l’estómac buit, és a dir, dues hores entre àpat i àpat).

Esport

• L-carnitina i CLA (els aminoàcids en general s’han de prendre amb l’estómac buit, és a dir, dues hores entre àpat i àpat, per evitar que entrin en competència amb els aminoàcids del menjar quan arribin al torrent sanguini. Els aminoàcids s’absorbeixen millor si es prenen amb vitamina C i B6).

Excés de pes

• Depuratius: carxofera, card marià, boldo, cua de cavall, clorel·la, cúrcuma, aigua de mar. Els depuratius cal prendre’ls en dejú o 20-30 minuts abans dels àpats. Alerta amb els diürètics en excés, com el te verd o la cua de cavall, que poden interferir en la capacitat del cos d’absorbir minerals.
• Regular ansietat pel dolç: picolinat de crom (una hora abans de l’hora que normalment ens entra aquesta ansietat).

Salut de la pell

• Antioxidants (amb els àpats).
• Silici.
• Àcid hialurònic: participa en la formació de col·lagen.
• Omega-3 i omega-6 (amb el dinar, preferiblement que hi hagi greix saludable).
• Psoriasi: Silimarina.
• Acne: betacarotè, vitamina E i zinc (amb els àpats).

Colesterol

llevat d’arròs vermell, betaglucans i omega 3. Quan s’estan prenent estatines, cal Q10 (barrejat amb els aliments greixosos: alvocat, oli d’oliva, coco, peix blau).

Mala circulació

Gingko biloba.

Sistema nerviós

• Treball mental: DHA i luteïna (amb els àpats), aminoàcids i clorofil·la (entre àpats).
• Estrès i ansietat: triptòfan (entre els àpats), vitamines del grup B, magnesi, hipèric (mínim tres setmanes).
• Insomni: valeriana, passiflora, melissa, llavors de rosella, melatonina. Cal prendre’ls cap a les vuit, un parell d’hores abans d’anar a dormir.

Energia

• Espirulina.
• Maca.
• Pol·len.

Sempre s’han de prendre amb l’esmorzar. L’espirulina es pot repartir en diverses preses, però mai a la nit. La dosi d’espirulina depèn del pes. Si fem uns cinquanta quilos, n’hem de prendre el mínim; si rondem els cent, hem de prendre el límit màxim.

Salut hormonal

• Fenigrec.
• Omega-3 i 6 (amb el dinar, preferiblement que hi hagi greix saludable).
• Zinc.
• Dong quai (Angelica sinensis).
• Fertilitat: zinc, L-arginina, vitamina E, seleni.
• Embaràs i lactància: vitamina B9, ferro, iode o algues.

Vitamines i minerals

Cal intentar sempre prendre un complement amb totes les vitamines, sobretot en el cas de les vitamines del grup B, per evitar desequilibris. A més, per millorar la digestibilitat de les vitamines del grup B és bo prendre-les amb magnesi.

• Les vitamines liposolubles –que es dissolen en greix– com són la A i la D, s’oxiden fàcilment i prendre’n massa o sense que hagin rebut un bon tractament o mètode de conservació pot fer que obtinguem l’efecte contrari del que estem buscant. Cal prendre-les, doncs, sempre durant un àpat que contingui algun tipus de greix.
• La vitamina A s’hauria de prendre en forma de betacarotè i amb vitamina E o C, que la protegeix de l’oxidació.
• La vitamina D val més prendre-la en esprai.
• Els minerals com el zinc, el magnesi o el silici cal comprar-los sempre en forma inorgànica, que es digereix molt millor i no produeix restrenyiment. Si parlem del ferro, val més barrejar-lo amb vitamina C o acompanyar-lo de complementació que tingui vitamina C.

Quan es pren complementació, cal descansar com a mínim un mes de cada tres.

No obstant això, no tenim en compte que el fred i l’aire hivernal causen més deteriorament i castiguen durament la pell, que les baixes temperatures la ressequen i que poden provocar-li una deshidratació profunda, i intensificar l’aparició d’arrugues o dificultar el seu equilibri natural.

El fred afavoreix la contracció dels capil·lars i disminueix la irrigació sanguínia, per la qual cosa les cèl·lules reben menys oxigen i nutrients. Aquest fenomen provoca el retard de la renovació cel·lular i l’acumulació de cèl·lules mortes.

Amb el fred també disminueix la secreció sebàcia, per la qual cosa la pell no conté prou greix per ser protegida i lubricada degudament; per això notem tensió i sequedat. Per descomptat que aquest fenomen es fa més evident en pells sensibles. També els canvis bruscos de temperatura afavoreixen la cuperosi.

Per tot això la pell mereix una atenció especial i intensa durant l’hivern.

Aquests són els tres passes essencials:

Neteja

Fonamental en la rutina d’hàbits diaris durant tot l’any, tant al matí com a la nit, però a l’hivern és molt més rellevant ja que augmenta la contaminació atmosfèrica. En arribar a casa cal dedicar uns minuts a retirar el maquillatge i les partícules que han quedat adherides a la pell perquè l’epidermis faci correctament les funcions de respiració, drenatge i regulació de temperatura i recuperi l’equilibri.

És indispensable triar un netejador suau i adequat per a cada tipus de pell per no incrementar l’agressió diària que el fred ocasiona i eliminar les restes de maquillatge i pol·lució ambiental. Al matí eliminarem les restes derivades de l’excreció de la pell en la fase de regeneració nocturna.

Per netejar la pell aconsellem la cosmètica biològica certificada, que assegura que les substàncies netejadores dels productes no contenen tensioactius agressius que n’eliminen la capa protectora. Logona ofereix productes de neteja facial en format d’escuma, gel o llet netejadora, adequats per a cada tipus de pell, respectuosos amb el pH i que aporten molts beneficis gràcies als seus ingredients naturals i procedents del conreu biològic com olis de roses silvestre, jojoba, ricí i ametlles i també extractes d’àloe, hamamelis, menta, melissa, rosa de Damasc, etc.

Tonificació

Tonificar la pell després de la neteja ajuda a tancar els porus i la prepara per al tractament diari o nocturn.

El propòsit del tònic facial consisteix a acabar de netejar la pell, refrescar-la i estimular-ne el sistema circulatori. Per a les pells seques i sensibles cal un tònic sense alcohol.

Els tònics facials de Logona són especialment eficaços per estimular les funcions vitals de la pell perquè els extractes que contenen, com la menta, l’hamamelis o la rosa de Damasc, s’apliquen directament.

Hidratació

Aquest és el pas més important, ja que la deshidratació és realment el problema més greu que pateix la pell durant l’hivern. Per prevenir-la i combatre-la és imprescindible aplicar cada dia una bona crema hidratant per contrarestar els dèficits de la pell i revitalitzar la capacitat autocorrectora que té. Les cremes de dia a base d’olis vegetals de jojoba, ametlles i flor de la passió i extractes vegetals com el d’àloe, rosa de Damasc, hamamelis, camamilla, baies de goji, malva, te verd, tenen la funció de reforçar la capa hidrolipídica de la pell i de protegir-la dels factors ambientals negatius, estimulen i reforcen els processos de regeneració i autocuració. Les cremes de nit complementen la capacitat regeneradora natural de la pell.

L’ús de màscares hidratants com a mínim un cop a la setmana permet combatre els efectes de l’hivern i renova l’aspecte de la pell aportant lluminositat i afavorint la sensació de benestar. Per millorar els resultats de la màscara convé exfoliar prèviament la pell per eliminar les cèl·lules mortes. Aquest procediment prepara el porus per rebre adequadament els beneficis nutritius de la màscara.

Una pell nodrida i hidratada de manera correcta està més preparada per afrontar les inclemències del temps i evita la formació i aparició de les arrugues.

Arribem a Can Parcala el dia que celebren el seu tradicional esmorzar de germanor per celebrar les festes de Nadal. Avui no hi falta ningú i, en acabat, podem parlar amb treballadors del camp, monitors (educadors) i amb part de l’equip directiu de la Fundació El Maresme, entitat encarregada de gestionar i tirar endavant aquest projecte. Lidera la conversa l’Albert Vidal, el gerent de la Fundació, però tothom hi diu la seva. La feina que es fa en aquest terreny és fruit de l’esforç conjunt i del treball en equip, i tothom s’ho sent una mica seu. Aquesta finca va ser cedida l’any 2007 per la Fundació Alsina i Arenas, que destina el seu patrimoni a finalitats socials i culturals. Tot i que al principi es va preveure la possibilitat d’adequar-lo per fer-hi horts urbans, finalment es va optar per desenvolupar un projecte d’integració sociolaboral per a persones amb discapacitat intel·lectual. De totes maneres, des del principi quedava clar que s’havien de recuperar les formes de l’agricultura tradicional i fer un cultiu ecològic i de proximitat. L’objectiu doncs era doble: per una banda, garantir l’ocupació d’aquest col·lectiu i, per l’altra, contribuir al consum compromès i de proximitat a la comarca del Maresme.

En les quasi dues hectàrees cultivades i certificades pel CCPAE hi ha plantades bledes de colors, cols, coliflors… I en un terreny que sembla erm la setmana vinent s’hi collirà patata. L’enginyer agrònom s’encarrega de programar les feixes i dos educadors guien i gestionen el treball diari de la finca. En Txema Magro n’és un. Apicultor de formació, s’encarrega d’explotar la finca i liderar l’equip, i la Dèlia Pont és la responsable de la comercialització dels productes. Els treballadors formen part de tot l’engranatge des de la sembra i recol·lecció fins a la venda. És fantàstic saber que a Can Parcala tot el que dóna la terra s’aprofita i no es llença res. Si a l’estiu hi ha excedent de tomàquet se’n fa samfaina, es conserva en pots triturat o se’n fa melmelada. I així amb tot: crema de carbassó, sopa de tomàquet, remolatxa en vinagre, albergínies en escabetx o en paté, o els diversos tipus de melmelada: de carbassó, de pebrot verd, de taronja amarga, de figa, de móres, de tomàquet o d’albergínia. Aquests elaborats, comercialitzats sota la marca L’hort d’en Santi, ajuden a donar visibilitat al conjunt de l’entitat i presència al territori. “Venem un producte autèntic de casa nostra i de temporada”, comenta la Carme Martí, directora del Centre Especial de Treball de la Fundació, des del qual es gestiona i coordina el projecte de Can Parcala. Aquests productes es troben a botigues i restaurants de la comarca i a menjadors escolars que treballen amb productes ecològics, tot i que el 80% de les vendes es fan de manera directa a l’horta o a través de la pàgina web.

Un dels valors afegits d’aquesta finca és la mel. Antigament, aquí ja s’hi feia apicultura i quan van arribar hi havia tres o quatre caixes d’arnes abandonades. Ara n’hi ha una quarantena, que ha permès obtenir 400 quilos de mel en només un any. Les responsables d’aquesta mel són abelles rústiques i autòctones, conegudes com l’abella del litoral o l’abella negra catalana. Incorporar-les no ha suposat cap despesa sinó que s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració de diversos municipis de la zona, que els ha permès fer més de 150 actuacions a nuclis urbans per recollir eixams que suposaven un problema a la població. Es treballa des del màxim respecte cap a les abelles i l’entorn. La mel que en surt, 100% natural, és fruit de la flora autòctona del Maresme: borratja, estepa, farigola i romaní, entre d’altres. No s’enriqueix amb res i com que es deixa part de la mel per a l’alimentació de les abelles no cal donar-los res per augmentar la producció: tot el procés pot seguir el seu curs natural. En Txema ens explica que la mel no és sempre la mateixa, ja que varia segons les pluges, el temps o la floració de les vegetacions. “Les abelles són éssers socials, s’ajuden i es respecten molt. Entenen la vida de manera conjunta, en xarxa, que és com treballem aquí. Aquest col·lectiu té molta sensibilitat, i les abelles, que també en tenen molta, ho perceben”, comenta en Txema.

La raó de ser d’aquest projecte és oferir llocs de treball a aquest col·lectiu, però des de la Fundació són conscients que aquests camps ofereixen més que una feina. Sovint es pensa que les persones amb diversitat funcional treballen en feines rutinàries i mecanitzades, però la feina que es fa en aquesta horta demostra que no és així. Tenen els coneixements necessaris per conrear un hort sota els paràmetres de l’agricultura ecològica i, a més, hi ha l’enriquiment personal d’estar en contacte dia a dia amb la natura. La feina de pagès és dura, molt, però també molt gratificant, i aquest equip de treballadors del camp i d’educadors té un repte molt clar: fer créixer un producte respectuós amb les persones i amb el medi. No es tracta ni d’un projecte d’assistència social ni un projecte d’economia productiva. És a cavall de tots dos i es defineix com un projecte d’economia social. “Això vol dir que perdem mai de vista la sostenibilitat econòmica, perquè encara que la finalitat no sigui fer diners hem de mantenir els llocs de treball”, comenta l’Albert.

Si sou del Maresme i us ve de gust tastar els productes d’aquesta horta podeu fer una comanda en línia i recollir-la a diversos punts habilitats de Mataró. També es pot comprar directament a l’Horta Can Parcala els dijous i divendres de 9 a 14 hores.

Per a més informació: canparcala@fundmaresme.cat

Imatges de projectes infantils subvencionats amb les beques “Educar menjant” de 2014

Un any més, la Fundació Jaume Casademont llança el projecte “Educar menjant (Experiències educatives en el món de l’alimentació)”. Es tracta d’una iniciativa que, en la seva vuitena edició, vol impulsar econòmicament set projectes d’educació alimentària del país, destinats a petits i a joves d’entre zero i setze anys.

La convocatòria d’aquesta edició s’obre a iniciatives de l’àmbit educatiu i lúdic que promoguin “els valors d’una alimentació saludable en el marc d’una gastronomia entesa com a cultura”.

El jurat del certamen, format per personalitats del món gastronòmic com ara el xef Joan Roca (cuiner del Celler de Can Roca), la periodista Tana Collados (Coordinadora de Cuina i Alimentació de TV3), o el president de l’Associació Catalana d’Anorèxia i Bulímia, Jaume Pagès, valorarà especialment el vessant pedagògic, d’innovació i de nova creació dels projectes presentats.

En les edicions anteriors, s’han premiat projectes d’arreu del país com ara el de la creació d’un pati d’escola saludable, l’ús de noves tecnologies de la informació en la divulgació de les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries, programes de prevenció de desordres alimentaris entre els nens i els joves o la creació i cultiu d’horts urbans “terapèutics”, entre d’altres.

La iniciativa està patrocinada per Vegetalia i Amandín i té la col·laboració del Celler de Can Roca i l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, entre d’altres.

Cliqueu aquí per veure les bases de la convocatòria.