Un mètode d’abans per a malalties d’avui

A principi del segle XX, el científic francès René Quinton (1867-1925) va posar en evidència les propietats curatives de l’aigua de mar en el seu llibre El mètode marí. Quinton va revolucionar la ciència mèdica tractant els seus pacients amb aigua de mar. Als seus centres de salut, subvencionats per la seguretat social francesa fins al 1982, es van atendre milers de persones.

L’enunciat de la seva hipòtesi fonamental és el següent: “Hi ha una identitat fisiològica entre el medi marí i el medi intern de l’organisme humà”. En altres paraules, totes les cèl·lules del cos neden en un líquid intersticial que té pràcticament la mateixa composició que l’aigua de mar. Si pensem que el 70% del cos humà està format per aquest líquid, entendrem de seguida com n’és d’important l’aigua de mar com a element terapèutic.

Avui en dia hi ha cada cop més sovint més problemes respiratoris infantils, que es tracten de manera convencional amb antibiòtics, antitussígens, mucolítics i broncodilatadors.

Les malalties respiratòries afecten anualment un 20% de la població; són la primera causa de consulta mèdica a l’atenció primària i les responsables del 20% dels ingressos hospitalaris que hi ha a Espanya. A més, bona part són causades per infeccions virals i, per tant, no poden ser tractades amb efectivitat amb antibiòtics o altres fàrmacs.

La neteja nasal amb aigua de mar: clau per mantenir la salut

El nas és un filtre que s’encarrega de netejar i filtrar totes les impureses que hi ha a l’aire, i també d’humidificar i escalfar l’aire que respirem. Per poder fer aquestes funcions és imprescindible que la mucosa nasal estigui en condicions òptimes i, per això, és importantíssim netejar el nas cada dia, per retirar els contaminants de l’aire i els microorganismes que s’hi acumulen, sobretot als espais tancats.

El nas també té una funció defensiva molt important, sobretot en els nens, que no tenen un sistema immunitari madur, i en els grans perquè molt sovint el tenim atrofiat.

De la mateixa manera que hem après a raspallar-nos les dents cada dia, ara cal fer un pas més i rentar-nos les fosses nasals amb aigua de mar per conservar la mucosa nasal sana i preparada per defensar-nos.

La higiene nasal, practicada regularment, té molts beneficis per a la salut:

• Reforça la funció defensiva de les mucoses respiratòries i millora el drenatge lacrimal.
• Actua contra els refredats, la grip i la faringitis.
• Mitiga la resposta al·lèrgica per dessensibilització de les mucoses.
• Contribueix a evitar les otitis infantils i estimula el bon funcionament de les glàndules adenoides i les amígdales, fet que estalvia moltes de les intervencions quirúrgiques freqüents avui entre els nens petits (drenatges timpànics i extirpació d’amígdales i carnots).
• Millora les funcions auditiva, olfactiva i gustativa.
• Produeix un efecte de benestar general, ja que aclareix la ment, augmenta la capacitat mental i l’optimisme!

Per explicar com es fa, el doctor Pros ha escrit el llibre Mocs fora!. La primera part és un conte per als més petits de la casa i la segona ofereix una explicació completa als pares sobre com funcionen les vies respiratòries i per què és tan important una bona higiene nasal, i descriu els diferents tractaments que s’apliquen als Balnearis Respiratoris Doctor Pros.

En alguns casos, no n’hi ha prou amb la neteja nasal que es fa a casa i convé una neteja més profunda, ja sigui perquè hi ha una mucositat acumulada de moltes setmanes, o bé perquè hi ha algun factor afegit que provoca l’augment de la producció de moc: com al·lèrgies, alteracions alimentàries o factors morfològics de les fosses nasals que fan que el moc s’hi estanqui.

Hi ha diversos factors que afavoreixen les patologies de repetició que sovint trobem en la primera infància: alta contaminació, entrada a l’escola bressol massa aviat (quan el sistema immunitari encara no és prou madur), hàbits alimentaris incorrectes amb excés de sucres i farines refinades, sobrevacunació, calefaccions molt altes a l’hivern o mala ventilació dels espais tancats.

Les irrigacions nasals amb solucions salines per netejar el nas i els sinus fa milers d’anys que es practiquen en diferents cultures del món (des de l’Índia dels ioguis fins a la Grècia d’Hipòcrates en el 4.000 aC). L’aigua de mar té un efecte hidratant, antimicrobià i antiinflamatori sobre la mucosa respiratòria.

La salut neix a l’interior

Els darrers avenços mèdics en el camp de la fisiologia confirmen que la salut depèn directament de la qualitat del medi intern, el mar interior, el líquid intersticial que envolta totes les cèl·lules de l’organisme. Aquest medi intern és el vehicle de transmissió d’informació i de transport de nutrients a tots els racons de l’organisme; si no està ben nodrit, estructurat i drenat tampoc ho estaran els òrgans vitals del cos. La seva alteració fisiològica (funcional) continuada és el primer pas cap a la malaltia.

Els tractaments amb aigua de mar, com que tenen molts minerals i aporten elements prebiòtics (elements químics bàsics per a la vida i la construcció de les molècules de l’organisme) contribueixen a restablir el bon funcionament del medi intern i, en conseqüència, a recuperar la salut. Naturalment per conservar un bon estat de salut general calen també uns hàbits de vida saludables: exercici moderat, alimentació sana i ecològica, cultivar les bones companyies i fer activitats gratificants i creatives, limitar el consum de premsa, televisió i noves tecnologies i seguir el Mètode Dr. M. Pros per a una bona salut natural.

Lo&Lo, és a dir, l’Alberto LOzano i la Léa LOrenzi, són dos joves que acaben d’obrir una botiga de sucs amb tota la il·lusió i l’entusiasme del món amb una intenció: aportar el seu granet de sorra per crear estil de vida. Què vol dir, això? Doncs que no només pretenen vendre’t un suc, el que volen és que compris una salut, benestar, un primer pas cap a una alimentació i una vida més saludable. El que marca la diferència entre el suc que pots trobar a la seva botiga i el que ens podem fer nosaltres a casa si no tenim l’extractor més adequat és que ells n’utilitzen un, provinent dels Estats Units, amb una premsa hidràulica que extrau el suc a baixa temperatura i en separa la fibra. És a dir, no escalfa la fuita ni la verdura i, per tant, en conserva tots els nutrients en estat pur. “Els nostres sucs tenen de 3 a 5 vegades més nutrients que un de convencional. No hi ha cap pasteurització i, com que no hi fibra, els sucs no s’oxiden i poden durar tres o quatre dies sense perdre sabor”, explica l’Alberto.

Com que tots dos estan molt interessats en la nutrició i la naturopatia, i saben de la importància de consumir fruita i verdura ecològica, de temporada i de proximitat, l’obtenen tota bàsicament d’Hortec i Biotarongina. “Mirem de fer sucs i batuts equilibrats, amb la dosi adequada de verdura i de fuita perquè siguin, alhora, sans i molt gustosos”. En els batuts, fets amb llet d’ametlles –que pots comprar a part a la botiga, així com llet de macadàmia− també hi combinen superaliments com l’espirulina. I hi ha una tercera opció, per als que necessitin una injecció ràpida d’energia, que són els anomenats Pharmacy Shots, de només 30 ml.

S’acostuma a dir que el “verd” espanta, que el factor verdura costa d’introduir, però, en canvi, el suc que triomfa més al Lo&Lo és el Dr. Green, que de fruita, de fet, en porta ben poca: duu espinacs, api, kale, cogombre, gengibre i… poma. I l’altre que té molta sortida és el before/after work out (és a dir, per prendre abans o després de fer exercici), que porta remolatxa, api, cogombre, fonoll, cúrcuma, gingebre i, de nou, poma. Així doncs, fugim de les verdures o cada cop hi ha més persones interessades en els sucs verds? “Hi ha de tot, també agrada molt el Booster, que conté més cítrics i només té pastanaga, com a verdura. Però sembla que cada cop tenen més acceptació. Jo, de fet, si em demanen consell, si em diuen que no es troben bé, que van cansats, etc. els recomano començar amb sucs més verds, perquè la verdura reconstrueix, reequilibra, i ja després, amb prou minerals a l’organisme, que hi afegeixin la fruita, que neteja”.

La Léa i l’Alberto sempre estan a punt per ajudar i orientar els clients en allò que necessitin. Fan comandes personalitzades i per a qualsevol situació. “Però no només recomanem que prenguin sucs, és a dir, creiem que van molt i molt bé per l’organisme, però no ho són tot. També cal dormir bé, eliminar o almenys disminuir el consum de lactis, gluten, sucres afegits… Això sí, sense frustrar-se, de manera progressiva”. L’Alberto, per exemple, ja fa temps que comença el dia amb un litre d’aigua, “per afavorir la neteja de l’organisme” i després un litre de suc verd, que va prenent a poc a poc. “Una persona que comença a introduir-s’hi pot començar per prendre algun suc a la setmana, a veure com el fa sentir, o una petita dosi cada dia amb ingredients simples, i després anar ampliant-ne la quantitat en funció de les seves necessitats”. Per complementar la beguda, també podeu provar el rawnie i les boletes de xocolata crua i ametlles, amb coco per fora que, de moment, són les postres que tenen a la carta.

És una visita healthy indispensable si aneu al barri de Gràcia, sobretot si us atureu a la parada de Fontana. Un cop sigueu allà, però, no enfileu directament cap a Astúries, com fa la majoria. Feu una petita pausa, gireu el cap direcció contrària, a l’altra banda del carrer, i els veureu. Val molt la pena.

Els socis de l’Ets, a més, hi teniu un 10% de descompte!

Lo&Lo Juicing
c/ Breton De Los Herreros, 4
08012 Barcelona
Tel.: 930092780
Facebook de Lo&Lo

L’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard (HSPS) ha publicat un estudi que demostra que, com més consum de cereals integrals, menys mortalitat i menys risc de tenir malalties del cor. Els resultats han sortit a la llum a principi d’any al Journal of the American Medical Association i “demostren la tendència d’anteriors estudis”, segons els investigadors.

A continuació, QiSun, professor associat del Departament de Nutrició de Harvard i autor principal de la publicació, ens detalla les claus d’un particular estudi que es basa en la mostra de més de 100.000 professionals de la medicina que van ser monitoritzades des de mitjan anys vuitanta fins al 2010.

Arròs integral

La clau? Els cereals integrals tenen “un índex glucèmic més baix que el dels refinats”, per tant hi ha menys alts i baixos de sucre i el risc de diabetis també és més baix. A més, “són rics en fibra, magnesi, vitamines i fitoquímics”, assegura QiSun que, com reconeix, incorpora els cereals integrals a la seva dieta diària.

Quines són les conclusions principals de l'estudi?

Hem demostrat, basant-nos en tots els pacients analitzats en la investigació, que els que van prendre més cereals integrals -una mitjana de 33 a 48 grams al dia- van tenir un 9% menys de probabilitats de morir per qualsevol causa i un 15% menys de probabilitats de morir per problemes de cor, en comparació amb els que van consumir menys cereals integrals -menys de 6 grams al dia.

A més, l'estudi compara els cereals integrals amb els refinats. Què seria el més destacat?

Sí, substituir els cereals refinats per integrals pot suposar reduir un 8% de la mortalitat a causa de malalties cardiovasculars. A més, si prenem cereals integrals en comptes de carn vermella, la probabilitat de morir per malalties del cor baixa un 20%. No tenim dades d’altres aliments.

Té dades sobre la relació entre cereals integrals i altres malalties?

El nostre estudi se centra en la mortalitat. No obstant això, altres estudis nostres i d’altres investigadors mostren que el consum de cereals integrals també està associat amb un risc més baix de desenvolupar diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, hipertensió i càncer colorectal.

D'acord amb l'estudi, sembla que el consum de cereals integrals no té relació amb la reducció del càncer. Té cap prova d'acord amb estudis anteriors o actuals?

Hi ha una publicació al British Medical Journal, dirigida pel Dr. Aune, que demostra que el consum de cereals integrals s’associa amb un risc més baix de tenir càncer colorectal. El nostre estudi no va trobar la mateixa correlació; però possiblement és perquè el nombre total de morts per càncer colorectal és massa petit per detectar associacions significatives.

Són els cereals integrals bons per a tothom? Hi ha cap grup de població per al qual no estiguin indicats?

Generalment, els cereals integrals són saludables per a la majoria de la gent. No obstant això, alguns com la farina de blat, l’ordi o el sègol estan contraindicats per als celíacs. Malgrat tot, poden consumir altres tipus de cereals integrals com l’arròs, entre d’altres. D’altra banda, algun grup de població pot mostrar al·lèrgia a certs tipus de cereals integrals i, en canvi, pot consumir-ne d’altres tipus. En general, crec que és just dir que els cereals integrals són bons per a tothom.

Sabem res més del perfil dels que consumeixen més cereals integrals basant-se en la seva pràctica esportiva, estil de vida o altres hàbits de nutrició?

Sí, són físicament més actius, més prims, menys propensos a fumar i fan una dieta més saludable.

Pel que fa a l'estudi, una de les grans particularitats és que els individus observats són infermeres i professionals de la salut. Quins avantatges i inconvenients pot comportar extrapolar aquest estudi?

Com a punts forts, destacaria que tenen un nivell socioeconòmic similar i, com que són professionals de la salut, poden donar respostes molt precises sobre la seva dieta i estil de vida. En canvi, l’inconvenient més gran és que no podem extrapolar els resultats a altres poblacions.

I què tenen els cereals integrals que són tan saludables i bons per al cos?

Tenen menys índex glucèmic. Així, no oposen tanta resistència a la insulina i el risc de diabetis és més baix. A més, són rics en fibra, magnesi, vitamines i fitoquímics.

L'estudi també demostra el valor del segó. Quins beneficis té?

El segó és ric en fibra, magnesi, vitamines (sobretot de tipus B) i fitoquímics, que, conjuntament, són beneficiosos per a la salut. El pitjor és que el segó es retira dels cereals integrals quan es refinen; per tant, els cereals refinats no són tan saludables en comparació amb els integrals.

Què ens passa després de menjar cereals integrals? Per què són tan saludables?

En comparació amb els refinats, els cereals integrals produeixen canvis menys dràstics en els nivells de sucre i insulina en sang.

És fàcil distingir el cereal integral del refinat al supermercat?

Sí, almenys als EUA.

Quina opinió té sobre la dieta paleolítica, que rebutja els cereals i se centra en vegetals, proteïnes i greixos?

Està bé perquè promou el consum de vegetals i fruites. No obstant això, es basa també en carns vermelles, que estan clarament associades a un risc més alt de desenvolupar diabetis, malalties cardiovasculars i fins i tot mort a edats primerenques. És just dir que falten evidències per dilucidar si la dieta paleolítica és bona o dolenta.

Productes “paleo” a les prestatgeries del Planet Organic de Londres

Quines recomanacions addicionals suggereix per a una alimentació més saludable?

Els cereals integrals són només una part de la dieta saludable. Convé incidir en el consum de fruites, verdures, moderar el consum d’alcohol, carns vermelles o carbohidrats refinats, entre d’altres.

Si m’ho permet: Quina és la seva dieta preferida?

És una combinació de moltes fruites (especialment nabius), una copa de vi negre al dia, peix (salmó o llenguado), 1-2 tasses de cafè, oli d’oliva verge extra, xocolata negra, fruita seca i un parell de tasses de te verd. I cereals integrals i llavors, per descomptat!

Cafè? Molts experts el desaconsellen, oi?

No hi ha prou evidència per afirmar que el cafè sigui perjudicial. Consumit amb moderació, ha estat associat molts cops amb un risc més baix de desenvolupar diabetis del tipus 2 i malalties del cor. Per descomptat, no es pot recomanar a tothom, com, per exemple, persones amb intolerància a la cafeïna o amb problemes d’índex glucèmic. 

Ens plantem a la Diagonal de Barcelona, a prop de Francesc Macià i, a pesar de les eternes obres que es duen a terme a l’avinguda, identifiquem ràpidament el Feeld Organic, un espai polivalent barreja de restaurant, cafeteria i mercat. Això sí, tot orgànic. Té un aire molt fresc i modern, i un fons social important: treballen només amb proveïdors compromesos amb algun projecte d’integració de persones en risc d’exclusió.

Els socis de l’Ets tindreu gratuïtament el carnet de client Feeld amb un 3 % acumulable en punts al mercat, un 10 % al restaurant  –més el 3 % acumulable en punts–, i un 10% a la cafeteria, més el 3 % acumulable en punts.

Gràcia ja gaudeix d’un petit raconet per als amants dels sucs verds: el Lo&Lo Juicing. La Léa i l’Alberto són una parella encantadora que et guiarà perquè trobis el suc perfecte per a les teves necessitats. Són sucs premsats en fred, que conserven tots els nutrients en estat pur i que, a més, duren diversos dies! Booster, Dr. Green, after/before the work out… quin serà el teu preferit?

També tenen uns batuts deliciosos, llets vegetals d’ametlles i de macadàmia i un rawnie increïble!

Els socis de l’Ets, a més, hi teniu un 10% de descompte!

 M’espera en Marc Marín, un dels tres socis de Cal Cerdà, una iniciativa nova de producció d’horta ecològica nascuda per posar el seu granet de sorra a un món més just. “Som pagesos i és des d’aquesta feina que treballem per millorar el nostre entorn”, amb aquestes paraules en Marc deixa clar que la seva tasca productora d’aliments està totalment vinculada a l’ecosistema que els envolta. En Marc es llicenciat en INEF i va deixar l’activitat docent per ser fidel a les seves ganes de formar part del canvi cap a un model agroalimentari més harmònic amb els cicles de la natura i les persones.

Li demano que m’expliqui com neix una empresa nova dedicada al conreu d’horta en un municipi com Cardedeu, amb una activitat agrària molt limitada. “En Marçal i en Quim van començar fa uns quatre anys a conrear un trosset de l’hort de l’àvia d’en Quim i des de llavors que la cosa ha anat en augment”. En Marçal Parera és enginyer tècnic agrícola i màster en agricultura ecològica, i en Quim Puigagut és tècnic en jardineria. Tots dos treballaven de jardiners, feina que encara compaginen amb la de l’hort. Mica en mica van apostar per produir més aliments i entrar en el món professional de la producció d’hortalisses i verdures.

L’any 2012 en Marc, que venia de treballar amb una experiència de distribució de cistelles ecològiques a domicili, decideix apostar per Cal Cerdà en la compra dels seus productes. Va ser llavors quan tots tres comencen a treballar plegats i a visualitzar un projecte de futur conjuntament. Actualment l’hort ecològic de Cal Cerdà és un projecte d’en Marc Marín, en Marçal Parera i en Quim Puigagut basat en la producció ecològica, una filosofia que va molt més enllà de tenir el segell del CCPAE.

Fem una visita pels camps d’hivern. Les gelades i el temps poc càlid mostren la seva cara més agra arran de terra. Els espinacs estan mandrosos, les cols s’ennegreixen, els enciams no creixen… és el ritme de l’estació menys agraïda de l’any. Per la seva banda, els porros, la col llombarda, els calçots, la col kale, els bròquils, el romanesco i el nap negre estan en plena forma. Són cultius que viuen bé les adversitats del fred i que un cop posats a taula són molt recomanables per aquesta estació de l’any. “L’hivern és dur per als cistellaires… sembla que els falta producte a la cistella; és per això que pensem que un hivernacle ens pot anar molt bé”. Amb aquesta reflexió, en Marc m’explica que la idea que tenen a Cal Cerdà és poder mantenir en un hivernacle alguns cultius de fulla resguardats de les gelades de l’hivern. Veig als seus ulls el desig i la inquietud de fer un treball excel·lent per a les persones que han de menjar aquells aliments. Em repeteix més d’una vegada les ganes que tenen a Cal Cerdà de poder oferir uns aliments sans i propers als seus clients.

Continuem la passejada i arribem als conreus que ja estan preparats per la primavera. “Mira, aquí hi ha els estirabecs, uns cosins dels pèsols que vindran una mica abans”. M’agrada veure aquest conreu i pensar que d’aquí a unes setmanes el podrem degustar. També hi ha pèsol i faves, dos cultius que es preparen a l’hivern per poder collir a principi de primavera. Mentre passegem, en Marc també m’explica la dificultat que tenen per regar tota la finca, sobretot a l’estiu. “Si vols treballar bé cal fer molta inversió… i això és un esforç gran per a una empresa petita com nosaltres”. També emfatitza la importància que, com a col·lectiu, estan donant a la formació i capacitació per aprendre i ser més àgils a l’hora de portar l’hort ecològic. “Invertim temps i diners a formar-nos, pensem que és la manera ara que estem començant”. Aquest mes de març, en Marçal i en Quim acaben un any de formació sobre emprenedoria en horticultura organitzat pel Departament d’Agricultura; i en Marc actualment està fent cursos de màrqueting digital per situar i dinamitzar Cal Cerdà al món virtual. A més, també estan molt contents de l’assessorament i la formació que reben de manera regular per part del CSTEC de Cardedeu.

Demano a en Marc quin són els seus canals de venda més habituals. “Tenim cistelles, restaurants, cooperatives de consum, botigues del poble i la venda que fem a la finca el dissabte al matí”. Les cistelles fa temps que funcionen i donen l’opció que sigui oberta o tancada, que sigui amb compromís o sense, i també pot ser gran o petita. Cada modalitat té un preu. Els restaurants que treballen amb els seus productes són el Tarambana (Cardedeu), l’Aira Natura (Sant Antoni de Vilamajor), Can Major (Montmeló) i L’Antic Casino (Cardedeu). I pel que fa a les botigues, són les ecològiques de Cardedeu les que estan oferint els productes de l’horta de Cal Cerdà: l’Horta d’un altre món, l’Herbolari d’en Pepe i l’Herbolari Viu Bé. Aquestes són algunes de les finestres en les quals els veïns i veïnes de Cardedeu poden trobar la salut a taula gràcies als productors del seu poble. A més de les cooperatives El Rebost d’en Sidru i Cardedeu Autosuficient. I si sou dels que voleu anar directament a la finca, cada dissabte al matí us podeu acostar fins a Cal Cerdà, menys l’últim dissabte de cada mes, que els trobareu al Mercat de Productors del Tarambana.

Demano a en Marc com veu el futur. Somriu, mira els camps i afirma que “m’agradaria que fóssim més; que tots aquests camps estiguessin conreats, que hi hagués bestiar ecològic… i que abastéssim el poble de Cardedeu”. A en Marc li agradaria que cada poble tingués els seus productors i que regnés la coherència del menjar de proximitat i directe del camp a la taula. M’agrada la il·lusió amb què ho explica i identifico l’esforç, que tant ell com en Marçal i en Quim estan fent per oferir el millor a les persones que actualment confien en ells i en la seva feina. “Volem posar-ho fàcil perquè la gent mengi bé… volem obrir una botiga al poble”. Un dels projectes de futur de Cal Cerdà és tenir un espai obert al públic a Cardedeu en el qual es puguin comprar els seus productes i altres d’ecològics, artesans i de proximitat. Estic convençuda que aviat veurem aquesta botiga nova en un dels carrers del poble.

Per a més informació: www.calcerda.cat

Fotos: Pau Esculies. Receptes: Montse Vallory

En aquest article, destaquem només les propietats de les algues, per potenciar el creixement i l’enfortiment d’ungles, cabells i ossos, gràcies al fet que són molt riques en minerals com el calci, magnesi, fòsfor… Si hi sumem la vitamina D, que l’obtenim del sol, aconseguim una bona sinergia i un creixement òptim i natural. Però les propietats de les algues van més enllà.

Cal destacar que 15 g d’algues hidratades equivalen al calci d’un got de llet, i amb una absorció i biodisponibilitat molt bones. Aquesta ració és per a un adult; al final de l’article parlem de les recomanacions per als nens.

Les proteïnes que aporten (amb tots els aminoàcids essencials, entre d’altres) són molt valuoses per potenciar el creixement fins a l’adolescència. Així doncs, són fantàstiques per acabar de completar alguns plats i fer-los molt més nutritius.

Arribats a aquest punt, espero que hàgiu canviat l’expressió “ecs!” per “m’ho rumiaré i miraré com les puc introduir”. Per fer-ho bé, cal no oblidar que les algues són un aliment ric en iode, un mineral que activa el metabolisme. Per evitar una pèrdua de pes o un augment de nerviosisme o hiperactivitat, cal introduir les algues als més petits de la casa segons les recomanacions d’un dietista o nutricionista expert. En el cas dels adolescents no hi ha tant problema, però per als més petits cal saber quantitats i quines són les millors varietats; a més de saber com cuinar-les perquè tota la família en pugui menjar i les accepti bé. Hi ha una sèrie de consideracions que cal tenir presents:

S’ha d’evitar donar algues als nadons de menys d’un any, ni en forma de brou ni de llet vegetal (les eco van enriquides amb calci d’algues), ni directament als purés.

Entre 1 i 3 anys només donarem la varietat nori, espagueti de mar (algun floc com si fos una espècia, afegint-lo en una crema, un guisat, una truita…) o agar-agar (en forma gelatina de fruites naturals o per espessir una salsa.), que són les varietats amb menys iode. Si es pren beguda vegetal enriquida amb calci d’algues, com a molt ha de ser un got de la mida d’un iogurt o bé afegida com a ingredient d’algun plat, tipus coca o flam. Si es pren un brou fet amb alga kombu, com a molt se’n podran prendre 100 ml.

A partir dels tres anys i fins entrada l’adolescència, les proporcions de begudes vegetals bio enriquides amb calci d’algues i la incorporació d’altres varietats d’algues en la dieta diària depèn de l’edat del nen.

Si voleu una recepta guanyadora del Concurs Bonpreu 2013 a les millors postres: Llaminadures naturals amb agar-agar. La trobareu a www.qisana.com.

Olga Brunner López

Dietista i coach nutricional de Qi-sana: www.qisana.com

Presidenta d’ADITEC (Associació de tècnics dietistes de Catalunya)

Professora del Tècnic Superior en Dietètica.

Més enllà de saber quina diferència hi ha entre els greixos saturats, insaturats, omegues 3-6-9, etc., sabem realment per què n’hem de prendre, de quin tipus, i en quina quantitat exacta, i què passa si no ho fem? Com podem saber quin percentatge de greix tenim? Per què les dones emmagatzemen el greix en certes zones? Com es pot cremar greix més fàcilment? Fem un repàs del més important quan parlem de greixos; segur que descobriu alguna cosa!

Fer dieta sense greixos? Compte! Per què hem de prendre greixos?

1. El greix sacia la gana i l’ansietat.
2. Ajuden a equilibrar la calor corporal; per això les persones primes solen tenir sempre més fred.
3. Són una font d’energia.
4. Ajuden a absorbir vitamines liposolubles (tant alimentàries com en complement).
5. Participen en la coagulació sanguínia i la pressió arterial.
6. Són part de les membranes cel·lulars i de les hormones; per tant, els necessitem per al manteniment estructural i el funcionament de tot el cos.

Llista d’aliments rics en greixos saludables i quantitat màxima que n’hauríem de prendre

• Olis:
  • Oli d’oliva
    • Olives: 7 unitats al dia.
  • Oli de coco
    • Coco cru: 1 got d’aigua de coco, o mig coco.
  • Oli de lli cru (no per cuinar)

Cal o no cal controlar la quantitat d’oli? Mentre no fem sopes d’oli, podem posar una cullerada d’oli a cada plat; però estaria bé que al llarg del dia no només prenguem oli d’oliva, sinó també altres, com el de lli, per exemple, que conté molt d’omega-3, i el de coco, un greix saturat molt especial.

• Fruita seca: un grapadet al dia.
• Llavors: 1-2 cullerades al dia (les de lli i les de chía són les que tenen més proporció d’omega-3; les de gira-sol són les que contenen més omega-6).
  • Tahina: una culleradeta de postres.
• Alvocat: 1 al dia.
• Carns blanques com el conill: entre 1 i 2 cops a la setmana.
• Peix blau: 2-3 cops a la setmana.

 Fonts de greixos no saludables que hem de controlar:

• Carn vermella
• Lactis
• Olis fregits
• Mantegues i margarines
• Salses de pot
• Galetes
• Barretes energètiques
• Brioixeria i pastisseria (oli de palma, mantega de cacau)

Quin percentatge de greixos (lípids) hem de prendre al llarg del dia

El 25-30% del còmput total. Depenent del pes, sexe i necessitat calòrica, aquest percentatge tindrà un marge que anirà dels 60g als 100 g de greix.

L’equivalència és d’1 ració = 10 g de greix.

Per tant, si peseu més de 50 quilos, i necessiteu aproximadament 2.000 kcal, us caldran entre 4 i 6 racions de greix.

Si peseu més de 70 quilos, i necessiteu aproximadament 3.000 kcal, us caldran potser fins a 10 racions de greix.

Això vol dir que dins del que són les racions que he explicat abans juntament amb cada aliment ric en greix, cada persona ha de prendre un nombre de racions determinat i variar el màxim per obtenir els diferents tipus de greix saludable i omegues.

No tot el greix que ingerim s’emmagatzema

Una part es crema per obtenir energia i calor, i una altra passa a formar part de la nostra estructura.

Quantitat de greix emmagatzemat

El més recomanat és tenir un magatzem de greix que oscil·li entre el 10 i el 35% del pes total.

La falta de greix en dones produeix desajustos hormonals, irregularitats, infertilitat i falta de regla.

La manca de greix també pot provocar pell seca, ungles dèbils i problemes de descamació o caiguda dels cabells.

“Si la meva caca flota, vol dir que no digereixo els greixos i que n’emmagatzemaré menys?” És una bona teoria. Si el fetge no secreta prou bilis, no podrem acabar de digerir tot el greix que conté l’aliment que hem pres; per tant, una bona part l’evacuarem, i no la podrem fer servir com a magatzem ni com a estructura.

L’excés de greix, per altra banda, genera acne, obesitat, problemes circulatoris i cardíacs (retenció de líquids, hipercolesterolèmia, arteriosclerosi, esteatosi, gota, infart, ictus), fetge gras, diabetis, mal d’ossos, entre d’altres.

Ser prim no vol dir tenir poc greix. Hi ha molta gent que mai ha vigilat amb el menjar perquè és de constitució prima; a partir dels trenta-cinc anys, però, comencen a aparèixer els problemes. No tot l’excés de greix es veu a simple vista; hem de tenir en compte com està distribuït, ja que el greix visceral és el més perillós, el que no es veu per fora; i és el que costa més de treure.

Distribució del greix emmagatzemat

Les dones tenim, genèticament, més greix distribuït als malucs com a protecció i magatzem per al part. Quan s’acaba l’edat fèrtil, el greix comença a pujar cap a la panxa i no es queda tant al cul i a les cames. Per això moltes dones a partir dels 40-50 s’espanten davant a uns “flotadors” que no han tingut mai.

Com podem saber el greix que tenim i on en tenim més?

• Amb una antropometria (les mesures amb plicòmetre que efectuen certs dietistes)
• Mesurant i calculant:
  • l’índex cintura-maluc (greix abdominal o visceral)
  • l’índex d’adipositat corporal:

greix corporal = circumferència de maluc / (alçada x arrel quadrada d’alçada) – 18. En dones hauria d’estar entre 14 i 25; i en homes entre 9 i 19.

• Amb les bàscules de bioimpedància que estan tant de moda.

Funcionen realment aquestes bàscules que mesuren el greix, la hidratació i el múscul? Se suposa que funcionen gràcies a les propietats elèctriques del cos; és a dir, com que el cos està format sobretot per aigua, i l’aigua és conductora del corrent elèctric, la bàscula fa passar un mínim corrent d’un peu o mà a l’altra i, quan torna, recull quina proporció d’aigua té el cos; així pot saber la proporció que queda al greix. Alerta, però, perquè hi ha bàscules que no ho fan així; sinó que simplement fan un algoritme basant-se en pes, alçada, edat, constitució i tipus d’exercici que practiquem per calcular les proporcions.

Com cremem el greix?

El greix és també una font d’energia, però només quan ja ha acabat tota la seva glucosa. Només el 3-4% de la despesa calòrica, és a dir, de l’energia produïda, es fa gràcies al greix. Per tant, perdre pes (i greix) només fent exercici costa molt.

• Fent exercici cardiovascular, és a dir, que faci suar, que faci augmentar la resistència, però sobretot de llarga duració, per assegurar-nos que hem acabat la reserva de glucogen i que començarem a cremar greixos: caminar de pressa més de dues hores, córrer més de 25 minuts, anar amb bici 1 hora, ballar més d’1 hora, fer natació més de mitja hora, etc.
• Fent exercici de força de manera regular, però no perquè ens creixi el múscul sinó perquè en tonificar, en posar forts els músculs, necessitem més energia per fer el que s’anomena “la tensió del múscul”, és a dir, la força. A més, mantenir el múscul també ens demana més energia, per tant, cremem més.

Quins exercicis podem fer? Pilates amb màquines, Body Pump, tonificació amb peses, màquines de gimnàs indicades per un especialista (sempre amb supervisió).

* Després de fer l’exercici de força seguim cremant greix: el múscul treballa en aeròbic i la seva recuperació sol·licita energia.

Entrevisto el doctor Antonio Marcos, referent en l’aplicació de la dieta genètica a malalties degeneratives (càncer, autoimmunes…). Segons ell, aquest tipus de dieta és l’única a la qual estan adaptats els nostres gens i, per tant, l’única que permet prevenir i tractar aquestes malalties. Vegem de què es tracta.

Ens pot comentar breument la seva dilatada trajectòria professional en el camp de la naturopatia i la dieta genètica?

Tinc formació universitària en Ciències de la Salut i estic especialitzat en medicina i nutrició natural. Presideixo l’Institut Portuguès de Naturologia.Tenim clíniques a les principals ciutats portugueses on apliquem aquestes teràpies i la dieta genètica des de fa més de quinze anys. Hem tractat diverses desenes de milers de persones; hem curat tot tipus de malalties degeneratives: càncers, fibromiàlgia, diabetis, artritis reumatoide, i moltes altres autoimmunes.

També sóc professor d’universitat des de fa més de trenta anys. M’he dedicat a investigar en l’àmbit de les medicines naturals, la medicina ortomolecular i, més recentment, la nutrigenòmica. Des de l’Institut Portuguès de Naturologia hem aconseguit que els coneixements de medicina tradicional xinesa, l’osteopatia, la naturopatia, entre d’altres, siguin reconeguts com a formació universitària a Portugal.

Quin tipus de dieta és la que aconsegueix curar les malalties degeneratives?

Moltes vegades, quan els pacients vénen a les nostres clíniques, és perquè abans han anat a tots els llocs oficials i no oficials possibles, fins i tot a Fàtima, a demanar-ho a la Verge. Ens arriben els casos més difícils, molts cops terminals. Llavors els imposo limitacions dietètiques molt serioses i estrictes, sobretot quan hi ha càncer i autoimmunes. Des de la meva experiència, puc dir que és només amb aquest tipus d’alimentació que les persones avancen i superen la malaltia. Es tracta d’una dieta que funciona des de la base perquè està en sintonia amb la capacitat reparadora dels nostres gens.

És una dieta per fer durant un temps? Mentre s’està malalt?

La dieta genètica, o com a mi m’agrada dir-ne “la forma d’alimentació humana”, no és temporal sinó que és una pauta per a tota la vida. Està en sintonia amb el que els nostres gens coneixen. Inclou els aliments sobre els quals sí que tenim la informació genètica necessària per transformar-los en nutrients i no generar més tòxics.

I com ho hem de fer per menjar així?

La pregunta que ens hem de fer abans de menjar qualsevol aliment és si es tracta d’un producte totalment natural o no. Si basem l’alimentació en el que hem menjat durant bona part de la història de la humanitat, en què hem estat caçadors-recol·lectors durant el 96% del temps, no tindrem problemes.

Estem parlant de menjar aliments no processats: arrels, tubercles, verdures de fulla, fruites del bosc, fruites poc manipulades, carns de pastura, peixos petits i fruita seca, tot amb moderació i el màxim de cru (carpaccios, steak-tartars, sashimis). El cos sap reconèixer aquests aliments i, per tant, sap utilitzar-los. Avui en dia és difícil tenir accés a menjar tal com era quan l’agricultura no existia, però si, com a mínim, seguim aquesta pauta no emmalaltirem. Estic convençut que amb aquest tipus d’alimentació podríem mantenir la gent sana i salvar la vida a moltes persones.

Però, i les recomanacions oficials? I la base de la piràmide alimentària, que se suposa que són els cereals, el pa, la pasta?

No és una bona base; no té fonament científic ferm. Has de pensar que els cereals i els llegums són molt recents a la història de la humanitat, i només fa deu mil anys que, amb el naixement de l’agricultura al Pròxim Orient, es van començar a cultivar i consumir en quantitats massives.

Aquí, a Europa encara fa menys temps –només uns cinc mil anys– que basem l’alimentació en aquests aliments. Els nostres gens no han tingut temps d’adaptar-s’hi amb tan poc temps. I per acabar-ho de rematar, hi ha la revolució tòxica que suposen tots els productes processats, com ara els olis refinats, les farines, el sucre… És una aberració que ens intoxica per moments.

Però tots els aliments derivats de les farines són aliments que ens vénen molt de gust...

Sí, el gran problema és que la pizza, les galetes, els cereals d’esmorzar, la pasta, el pa… són molt addictius perquè contenen substàncies (polipèptids) que poden donar lloc a gluteomorfines, que aconsegueixen traspassar la barrera hematoencefàlica i, un cop al cervell, s’uneixen als receptors de la morfina, tal com fan les drogues opiàcies. Són veritables exorfines que ens fan sentir molt de plaer quan ens els hem menjat. És difícil superar aquesta drogoaddicció tan forta.

Si la persona no té una determinació ferma, no podrà deixar mai aquests aliments addictius i alhora tan destructius. És equivalent a deixar de fumar o qualsevol altra droga.

Però, si el pa és l’aliment bàsic de la cultura mediterrània!

En les campanyes contra els bàrbars, Juli Cèsar, després de diverses derrotes, va acusar els seus soldats de ser dèbils. La raó era que, com que basaven l’alimentació en el blat, no tenien la força dels pobles germànics, que s’alimentaven de carn i verdures. Els blats antics –els de l’època romana– tenien 14 parells de cromosomes, però en els últims cent anys hem seleccionat i transformat tant les llavors, que avui en dia els blats moderns en tenen 42.

El blat s’ha convertit, així, en un dels aliments més alterats genèticament. Són canvis massa recents per als quals no estem preparats. El blat actual són espècies seleccionades per interessos purament productius i per adaptar-se a un model basat en herbicides, pesticides; tot plegat un còctel tòxic molt perillós.

I els cereals de cultiu ecològic? I les varietats antigues de cereals?

És veritat que les varietats més antigues de cereals no són el mateix, perquè genèticament tenen una estructura proteica més simple i, a més, no tenen agrotòxics. Però en cas de malaltia degenerativa, per mi no són una opció! Especialment, tindria molta precaució amb els quatre cereals que contenen gluten: blat, ordi, sègol i també la civada per contaminació creuada. El gluten té un efecte pervers sobre els nostres gens i, si ja estem malalts i continuem menjant cereals, el que fem és afegir més llenya al foc.

Però alguna cosa bona deuen tenir els cereals, oi?

El que passa amb els cereals és que, primer, només fa un 4% del temps de la història humana més recent que els consumim. No hi estem adaptats genèticament. A més, s’han de cuinar perquè siguin mínimament digestius; i això fa que la major part de les vitamines es perdi. Queden estructures proteiques (com ara el gluten, i els problemes que comporta) i també altres substàncies (com els fitats i oxalats) que tenen efectes antinutrients que eviten que puguem assimilar bé els altres nutrients, com els minerals, presents en el mateix àpat.

Tots els cereals, fins i tot els que no porten gluten, eleven els nivells de sucre en sang i alteren l’hormona més potent de l’organisme, que és la insulina. A més, els llegums contenen també substàncies irritants per al budell (lectines) i substàncies antinutrients (inhibidors d’enzims digestius). Serveixen per matar la gana, però no són bons aliments per a ningú. I com que cal cuinar-los a altes temperatures i durant força temps, perden tots els micronutrients.

Però els cereals han estat l’aliment de reserva durant èpoques dures, oi?

Si em trobés en una situació límit en què no tingués res més per menjar, menjaria cereals per sobreviure i encara en donaria gràcies a Déu! Però si puc menjar altres aliments, val més prescindir-ne. Com a mínim, no haurien de la base de l’alimentació, perquè els efectes negatius que tenen sobrepassen de tros els positius.

A més, el cereal també és la base de molts pinsos de cria d’animals que ens mengem, oi?

Cert, avui en dia alimentem de la manera més perversa i nociva el bestiar de cria intensiva. Per exemple, als bovins els donem cereal, quan no en menjarien mai de manera natural, ja que es dedicarien a pasturar herba. A les vedelles, els cereals els alteren tota la microbiota intestinal i s’originen bacteris perillosos com el famós E. coli assassí (l’enterohemorràgic O157:H7), que només es pot evitar si es cou molt la carn.

Aquesta cocció comporta altres problemes, perquè quan es cou massa la carn hi ha una desestructuració de les proteïnes (cadenes d’aminoàcids) i una oxidació dels greixos amb una capacitat inflamatòria elevada per a l’organisme.

Però aquest sistema d’alimentació genètica que vostè defensa i que conté proteïna animal cada dia és sostenible a llarg termini per al planeta?

Bé, vull puntualitzar que cada persona té necessitats diferents. Així, algunes poden viure bé amb molta verdures, arrels, tubercles, fruits del bosc i una mica de proteïna animal, i d’altres necessiten dosis més elevades de proteïna animal (carn, peix, ous) per trobar-se bé. Hi ha autors entesos en la matèria que apunten que una gestió eficient dels ramats de pastura podria abastir tots els humans de la Terra, això sí, sempre que se’n consumissin quantitats petites.

Això podria passar si la consumíssim crua, en lloc de cuita, i n’aprofitéssim les vísceres. El fetge és un gran aliment però només si prové de pastura ecològica. I són més nutritius cent grams d’una carn vital crua que mig quilo d’un producte intoxicat i que ha estat cremat a la barbacoa o al forn, cocció que el transforma en cancerigen.

El problema apareix quan mengem animals de cria intensiva; el model d’explotació que hem creat és insalubre: els alimentem amb cereals, tancats tot el dia, sense poder fer exercici, sense poder pasturar. Els torna animals malalts que donen carn malalta.

Creu que mengem massa i malament, doncs?

Sí, un altre gran problema és que mengem quantitats excessives de calories. La raó és que els aliments processats van buits de nutrients però plens de sucres, hidrats de carboni i greixos refinats. Si mengem aquests “comestibles”, el cos continua demanant els nutrients que li falten en forma de “tinc gana”, però amb aquests productes mai estarem saciats perquè no ens nodreixen.

A més, a causa de l’estrès, acabem esgotant les glàndules suprarenals, que s’encarreguen d’alliberar les hormones de l’activació o estrès, i, com que ens faltarà energia, adoptarem actituds compensatòries en forma de més menjar, més aliments rics en sucres, més estimulants, etc. És un cercle viciós de desgast i malaltia.

El meu consell perquè les persones puguin estar al màxim d’energia i de salut és molt senzill: menjar només aliments vius i frescos; és a dir, aliments com ens els donaria la mare natura sense que els hàgim de transformar de cap manera (amb l’única excepció dels tubercles) i evitar tots els aliments processats (industrialitzats), buits de micronutrients (vitamines, minerals…) i plens d’al·lergògens i inhibidors de l’absorció de nutrients.

I per què creu que al sistema li interessa que mengem així?

Menjant aliments més densos en nutrients i adaptats a la nostra genètica –verdures, carn, peix, greixos saludables– aconseguim un funcionament harmònic del cos. Són aliments que ens permeten estar prims, tenir músculs desenvolupats i aconseguir una sensació sacietat i equilibri que evita dependre del consum abusiu d’aliments tòxics i addictius. El problema és que aquest tipus d’alimentació no interessa al sistema; va en contra dels interessos comercials de vendre més i més productes processats de llarga durada. L’ideal per a aquest sistema és mantenir-nos en un sistema d’addicció, recompensa i malaltia que li resulta molt lucratiu.

Però, per què no ho solucionen els estaments oficials?

Com que la dignitat de la persona humana dins d’aquest sistema està cada vegada més destruïda, ens convertim en éssers cada dia menys pensants. En aquesta situació, acceptem el que ens diu la indústria alimentària, la televisió bàsicament; però també les recomanacions oficials, molts cops, estan finançades per aquesta mateixa indústria.

El consumidor confia que el que menja no és pas tan dolent i que, quan estigui malament, hi haurà una pastilla màgica o una intervenció quirúrgica miraculosa que li solucionarà el problema del sobrepès o de la malaltia degenerativa.

Aquesta dieta genètica la pot fer tothom, doncs?

Aquesta dieta és una experiència que val la pena que tothom la provi com a mínim durant un mes. Menjar aliments de debò, frescos i no processats. Basar-se en el que anomeno la teoria dels cinc dits; un per a cada grup d’aliments: carn, peix, ous, verdures, fruites i el palmell de la mà amb la fruita seca que hi càpiga. És important cuinar poc temps i a temperatura baixa (planxa, vapor, escaldat suau i curt); i sempre que es toleri, menjar tants aliments crus com es pugui. Si ens funciona, no cal canviar de dieta; al contrari, si volem mantenir una bona salut, val més que sigui de per vida.

Estic convençut que aquesta manera d’alimentar-nos amb consciència ens portarà a exigir un altre tipus de comportament de les autoritats en relació amb els aliments. Voldrem aliments vius, sans i creats amb respecte.

I els que tenim malalties autoimmunes també podem menjar fruita seca, ous, llavors?

En alguns casos de sensibilitat, que tenen moltes persones amb autoimmunes, també cal evitar ous i fruita seca, sobretot si provoquen problemes digestius (gasos, picor anal…).

Què creu vostè que causa les malalties autoimmunes?

En les malalties autoimmunitàries el sistema de defenses del cos està tan estressat i alterat que ja no distingeix el que és propi del que és una amenaça externa, i s’autodestrueix. Un dels grans causants d’aquesta reacció és el blat.

Les diferents substàncies del blat són un bon exemple per explicar què passa en aquestes malalties. Quan ingerim qualsevol producte en boca, el cos ja processa la informació per al sistema immunitari sobre el que mengem. Quan el producte elaborat amb blat arriba a l’intestí prim, algunes de les substàncies que conté (sobretot l’aglutinina) tenen un efecte semblant al d’una esgarrapada. Llavors, el sistema immune (les defenses) identifica aquesta substància com un agressor i genera una inflamació local (a l’intestí) que altera tot el cos.

A més, el blat també conté un altre tipus de substàncies, les lectines, que tenen una estructura semblant a la de determinats patògens (virosis), i el cos creu que és atacat i reacciona.

El problema és que generem aquesta exposició i resposta diàriament, cada cop que mengem pa o pasta o galetes. L’organisme tindrà un estrès crònic i un estat d’alerta màxima constant. Llavors, passa el mateix que amb els soldats del camp de batalla quan estan esgotats: acaben disparant contra tothom perquè ja no són capaços de distingir res. I el foc amic mata igual que l’enemic.

Quin percentatge dels seus malalts d’autoimmunes millora amb la dieta genètica?

Del total de pacients que vénen a les nostres clíniques, un 50% està disposat a fer un canvi radical de dieta i a fer-lo de per vida. D’aquest, més del 80% aconsegueix curar-se. Per això sóc sempre molt estricte en les primeres visites: si la persona em diu que no pot o no vol canviar la dieta, li dic que ja pot marxar.

En les autoimmunes la clau és eliminar l’exposició als aliments que generen aquesta resposta alterada. Estem parlant del blat, principalment, però també d’altres cereals amb gluten i sense, els llegums, els processats, els additius, etc. Els cereals són devastadors per al metabolisme. Alhora, cal donar al pacient pautes i tractaments naturals que afavoreixin la desintoxicació, la regulació hormonal, la recuperació de la microbiota intestinal i els processos antiinflamatoris.

I els llegums tampoc? Com ho faran els vegetarians?

Quan tens una autoimmune has d’anar molt en compte de retirar els estimulants immunitaris (com alguns preparats d’herbes, extractes, etc.) però també tots els aliments amb antinutrients com els llegums, que tenen lectines, les quals, en part, són eliminades amb la cocció, que, alhora, també altera els nutrients, i més si es couen amb olla de pressió. La pressió provoca que es desestructurin les proteïnes i els hidrats de carboni i, a la llarga, també pot ser nociu per a l’organisme (augment del risc de càncer).

Els llegums només es poden menjar germinats i crus, i en poques quantitats, insuficients per cobrir les necessitats de proteïna necessària per estar sans quan tens una autoimmune.

En totes les societats ancestrals estudiades des de l’inici del segle XX, s’ha vist que sempre mengen algun tipus de proteïna (encara que siguin insectes) i de greix animal. No cal que sigui una tona de carn, pot ser peix petit; i no cal que sigui cada dia, però estem dissenyats per menjar animals sans.

I els lactis?

En autoimmunes s’ha de ser estricte i no menjar res que agredeixi el budell i inhibeixi l’absorció de nutrients, que són: cereals, llegums i lactis. El procés d’homogeneïtzació al qual se sotmet la llet fa que les partícules de greix puguin travessar la barrera intestinal i generar més inflamació. Amb la pasteurització es desnaturalitza la llet; a més dels problemes associats amb una de les proteïnes de la llet (la caseïna) i un altre dels seus sucres (la galactosa), que tot just ara es comença a esmentar.

En si, els lactis són aliments de risc quan hi ha patologia immunitària.

I quins complements troba que funcionen amb pacients d’autoimmunes?

El 90% dels meus pacients tenen nivell baixos o dèficit de vitamina D (25-hidroxicolecalciferol). Aquesta vitamina, que té efectes hormonals, és molt important perquè intervé en l’expressió de més de mil gens. El nivell oficial ideal de vitamina D en sang és d’uns 50 ng/mL, però tinc comprovat que, en pacients amb malalties degeneratives, és el mínim o està per sota i cal pujar-lo fins a un mínim de 80 ng/mL de manera ràpida i eficaç. Això només ho puc fer amb preparats molt concentrats, molt per sobre de les recomanacions oficials. Pensa que amb 2.000 UI de vitamina D els metges convencionals ja s’espanten, però amb això no fas res. Calen concentracions molt més elevades: 10.000, 20.000 o el que calgui per obtenir el nivell i que el pacient millori.

Finalment, si pogués prohibir un aliment, quin seria?

Les galetes: totes, de qualsevol tipus, forma o gust. Són l’enemic públic número u. El problema no és només el sucre que porten, sinó que contenen blat que, amb l’aglutinina que té, imita la insulina de l’organisme i n’augmenta encara més la resistència (que estimula l’aparició de diabetis). A més, hi ha el problema afegit dels greixos transformats i hidrogenats. Tota aquesta barreja es posa al forn a gran temperatura, que altera encara més les estructures moleculars i destrueix tots els micronutrients. Si vols un tòxic més gran, no sé com hauria de ser!

Després d’una primera immersió en les teories de Verdaguer sobre la salut intestinal, el nostre segon cervell, Jaume Barberà es torna a desplaçar a la Garrotxa per conversar amb el psiconeuroinmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta de referència del país per endinsar-se en els problemes vinculats a la salut hormonal.

En aquesta ocasió, Verdaguer explica la importància que té l’alimentació en la salut humana i aprofundeix en els problemes que l’excés d’estrògens pot causar a l’organisme i com podem regular-ho.

Si hem de ser estrictes, el fajol –trigo sarraceno, en castellà– no es considera un cereal, però a efectes pràctics feu-lo servir com si ho fos. És originari de l’Àsia central i té un gust fort, lleugerament dolç, i consumir-lo fa venir gana. És un gra ideal per al fred, perquè escalfa molt l’organisme, en especial els ronyons. Per aquesta raó, és millor consumir-lo a la tardor, a l’hivern i a la primavera. També se sol dir que augmenta la libido.

Fotos: Pau Esculies, Cuina: Montse Vallory

Montse Vallory, xef especialitzada en cuina natural i col·laboradora habitual d’Etselquemenges, ofereix un nou curs bàsic de cuina natural des d’un punt de vista naturista i de dietètica oriental.

Els plats que es prepararan en aquest curs de cuina demostrativa segueixen els criteris d’alimentació saludable que Vallory ja utilitza per elaborar les receptes setmanals i exclusives per als socis d’Etselquemenges: plats principalment vegetarians (alguns amb peix), amb aliments integrals i ecològics, sense lactis, blat ni sucre refinat.

Durant el curs, s’explicarà com aplicar els set criteris per fer una tria saludable dels aliments, com crear polaritat al plat combinant sabors, colors i textures, com planificar un menú equilibrat i satisfactori i com identificar material de cuina recomanable.

El curs es farà en dos grups: els dels dimarts a la tarda (del 10 de març al 26 de maig) i els dels dimecres al matí (de l’11 de març al 27 de maig).

Perquè entenguem què passa durant la cocció, podem citar un text del doctor Seignalet extret del llibre Que tus alimentos sean tu medicina, del professor Felipe Hernández Ramos:

“Durant la cocció, sota l’efecte de l’agitació tèrmica, les molècules xoquen entre si, es trenquen i s’enganxen a l’atzar a altres estructures per formar combinacions noves molt complexes, algunes de les quals no es troben a la natura…”

Moltes combinacions són nocives; i com més temperatura aquest efecte serà més gran. El llibre Vivir sin tóxicos d’Elisabet Silvestre explica molt bé aquestes substàncies nocives que es generen. Si esteu interessats no dubteu a consultar el capítol 4: “Alimentos y cocina saludable”.

Quines coccions serien recomanables?

Totes les que es facin a baixa temperatura com la cuina al vapor o bé necessitin poc temps de cocció com l’olla de pressió. Tot i que en cuina saludable hem de prioritzar la cocció al vapor, l’olla de pressió és ideal per cuinar certs aliments com els llegums: pot arribar als 140 ºC però té l’avantatge que la cocció és molt ràpida i els aliments es cuinen sense pèrdues per vapor. L’inconvenient és que la temperatura a la qual arriben els aliments és superior als 100 ºC.

Un bon exemple d’aparell saludable de cuina al vapor és l’olla HotPan. Permet coccions saludables i eficients. Només 1/4 de la cocció es fa al foc, la resta es fa dins d’un recipient aïllant. Es pot fer servir per a la cocció de tot tipus d’aliments; us recomanem fer una ullada a la secció receptes del nostre web.

Per cuinar al vapor disposem d’una gamma d’estris molt àmplia. Des dels senzills vaporitzadors tipus flor (actualment no disponible a la nostra botiga en línia): un estri molt bàsic que ens permet cuinar al vapor aprofitant les olles que tenim a casa, fins a d’altres de més complexos i mecanitzats, com els aparells elèctrics, entre els quals destaquem l’olla elèctrica multifunció Magimix.

Recordem altres mètodes de cocció, també saludables, que es poden fer amb olles convencionals, preferiblement d’acer inoxidable:

• Escaldat: vol dir submergir la verdura en aigua bullent entre 1-15 segons en funció de la verdura.
• Bullit: vol dir repetir l’acció anterior però deixant de 2-5 minuts la verdura segons la naturalesa.

Per saltar, l’estri més adequat seria el wok, millor sempre sense antiadherent.

El saltat ràpid es pot fer tirant unes gotes bé d’oli o bé d’aigua en el wok calent. S’afegeixen immediatament les verdures, que s’han d’anar movent contínuament amb el foc alt, aprox. 3-10 minuts, en funció de la verdura i de la mida. Seria recomanable tallar finament. A René + que electrodomèstics disposem de woks de ferro, sense revestiment.

Serviria, també, qualsevol altra paella, millor fonda. Tant les Debuyer com les Garcima (no disponibles actualment en botiga en línia) tenen el format tradicional i el fondo.

La planxa és una cocció bastant ràpida perquè gairebé no es cou l’aliment: un parell de minuts per banda és suficient. Perquè la planxa sigui saludable és imprescindible no cremar l’aliment i fer servir molt poc oli, només unes gotes. L’aliment en segella les parets i conserva els nutrients a dins. Són recomanables les graelles LeCreusete de ferro fos amb un recobriment vitrificat que impedeix que s’oxidi la paella.

L’últim tipus de preparació d’aliments el dediquem a l’estofat a baixa temperatura. El recipient que més ens agrada és l’olla tradicional LeCreusete, que té l’avantatge que es cuina amb flama baixa. El temps d’un estofat és més llarg, aproximadament un mínim de 1/2 hora. Cal arrencar el bull. Un cop assolit aquest punt és imprescindible abaixar la flama al mínim.

El forn només el recomanem si es posa a temperatura baixa i amb funció vapor. Generalment posem al forn quantitats petites d’aliments, per això, a més de poc saludable, seria un estri poc eficient.

La resta de preparacions -fregits, brases i fumats- generen moltes substàncies nocives i seria recomanable aplicar-les esporàdicament.

La cura de la imatge personal ha arribat al món masculí, sobretot des de final del segle passat fins avui. Si ens remuntem a l’època dels egipcis, veiem que els homes cuidaven extremadament el seu físic amb rituals de neteja i hidratació i, sobretot, intentaven mantenir un cos àgil i bronzejat.

Durant el segle XVIII, els homes portaven perruques, s’empolsaven la cara i els cabells, i es posaven carmí als llavis. Potser tant de refinament confonia la imatge masculina, ja que era lleugerament feminitzada.

No obstant això, en altres èpoques, els cànons de bellesa masculina exigien que l’home tingués una imatge més ruda i masculina.

Actualment els homes es cuiden igual o potser més que moltes dones, ja que és molt important tenir un bon aspecte tant en la vida laboral com en la social.

La pell de l’home envelleix més tard que la de la dona

Efectivament, la pell masculina envelleix més tard, però de manera més sobtada; és visiblement més gruixuda i més resistent que la femenina, però també té més greix (produeix fins a un 75% més de greix) perquè la testosterona estimula la glàndula sebàcia. Com a conseqüència, la pell es manté més hidratada i protegida però també tendeix a l’acne, porus oberts i brillantors. En aquests casos és molt important mantenir una disciplina d’higiene diària per evitar conseqüències en l’aspecte de la pell.

Imprescindibles per a un pell perfecta

Aquests són els passos que us proposem per tenir una pell perfecta:

Neteja

Entre els 20 i els 35 anys, la pell masculina sol estar ben hidratada, però pot tenir punts negres i acne, fet pel qual és molt recomanable netejar-la diàriament i en profunditat amb una escuma netejadora que contingui ingredients amb propietats antibacterianes com l’Actaea racemosa i el liquen, i aplicar després un tònic purificador que aporti lluminositat i refresqui.

Afaitat

És millor afaitar-se després de la dutxa, ja que l’aigua calenta afavoreix l’obertura del porus i estova el pèl.

Per a l’afaitat es pot fer servir escuma o crema d’afaitar, però és convenient que sigui de textura suau i cremosa i que contingui ingredients que respectin el pH de la pell. Després, cal aplicar una loció o crema específica que calmi i hidrati la pell i que li aporti frescor. Logona inclou ingredients actius excepcionals en les fórmules dels productes de cura de la pell masculina, com l’arrel de regalèssia i l’àloe, de propietats calmants, l’extracte de Gingko i la cafeïna, de propietats estimulants, tots de conreu biològic.

Flacciditat i ulleres

A partir dels 35 anys, és un bon moment per començar a fer servir un contorn d’ulls per tal de dissimular ulleres i línies d’expressió. Un fluid hidratant o antiarrugues ajuda a retardar l’aparició dels signes d’envelliment de la pell. El fluid antiarrugues Mann de Logona conté àcid hialurònic, coenzim Q10 i alga Alaria esculenta, que tonifiquen i reafirmen la pell i fan menys visibles les arrugues.

NATURCOSMETIKA ECOLÓGICA, S.L.

Una altra manera de consumir vegetals de fulla verda: els batuts verds. Són fàcils de preparar i permeten introduir a la dieta fruita, hortalisses i verdures que potser fa temps que no mengem.

El ritme de feina, l’estrès o haver de menjar a tota velocitat pot comportar que a vegades mengem aliments més processats o “menjar ràpid”: això, a la llarga, ens pots comportar problemes de salut. Fins i tot, podem tenir insomni o falta de concentració pel dèficit de nutrients. Al llarg del llibre, aprendreu a menjar més sa i a cuidar de la salut d’una manera fàcil a través dels batuts de vegetals crus.

També aprendreu la diferència entre sucs i batuts, i trobareu, per exemple, maneres de preparar begudes per als més petits… i per a les mascotes!

Quan diagnostiquen una celiaquia, sovint el pacient se sent perdut, ja que ha de canviar la rutina, costums alimentaris… A través d’aquest llibre, la Sílvia Vicent ens explica el seu propi cas: el 2008 li van diagnosticar la malaltia i va haver de (re)aprendre a cuinar sense gluten.

El llibre tracta tant l’alimentació infantil com la dels adults, amb 250 receptes per als dies de cada dia i per a les celebracions més tradicionals. També inclou molts consells per manipular els aliments amb l’objectiu d’evitar la contaminació creuada, un llistat de cereals d’arreu del món per fer que la dieta sigui més saludable i saborosa, i l’explicació de com ha de ser el rebost, els aliments bàsics, mètodes de cocció, conservació i aprofitament.

Alguns dels capítols que trobareu al llarg del llibre tracten de pans, masses, creps, salses, pasta, postres…

Articles relacionats:
Viure sense gluten
La malaltia celíaca i la seva dieta

Hi ha dos tipus de llets: A1 i A2, i la diferència la trobem en una proteïna anomenada betacaseïna. La A1 conté la betacaseïna A1 i la llet A2 conté la betacaseïna A2.

La llet A2 és el tipus de llet més antic que prové de la cabra, búfala, zebú, ovella i també en algunes espècies vacunes (més antigues) com són la Guernsey i Jersey (originàries de l’Àfrica i l’Àsia). Totes aquestes llets s’assemblen en composició a la llet materna, que és A2, per la qual cosa podem deduir que es digereixen millor i, per consegüent, l’ésser humà les tolera més bé.

La llet A1 és conseqüència d’una mutació que va tenir lloc fa milers d’anys en la proteïna betacaseïna. Per entendre-ho millor, les proteïnes estan compostes per aminoàcids, que són com els maons que, en unir-se, formen una estructura. Hi ha vint aminoàcids en la natura i segons com s’organitzin formaran una estructura o una altra. La diferència entre la llet A1 i A2 és que la llet A1 té l’aminoàcid histidina en comptes de prolina en la posició 67 en la betacaseïna, i forma una estructura diferent de proteïna. La llet A1 es troba disseminada en ramats europeus com Holstein (vaca blanca amb taques negres) i Friesia. Aquesta petita diferència d’un aminoàcid fa que en consumir una llet o una altra el cos humà les processi i reconegui d’una manera molt diferent.

Quin problema hi ha amb els lactis tipus A1?

Quan es digereix la llet A1, s’allibera una fracció de proteïna, o pèptid, anomenat BCM7, que és capaç de travessar el sistema digestiu i arribar al sistema circulatori; però quan es digereix la A2 no s’allibera. El pèptid BCM7 s’ha relacionat amb problemes de salut i hi ha poblacions que tenen més risc: nens molt petits amb sistemes digestius immadurs, individus amb intestí permeable (inflamat), persones que no digereixen adequadament i gent amb úlceres, colitis, Crohn, celiaquia, entre d’altres, haurien de recórrer als lactis del tipus A2. Un intestí permeable té la capacitat digestiva disminuïda i permet el pas del pèptid BCM7.

L’enzim que trenca aquest pèptid s’anomena DPPIV, que pot veure’s disminuït per raons de genètica o d’alguns fàrmacs que es fan servir per controlar la diabetis tipus IV.

Quin problema provoca que el pèptid BCM7 entri en circulació?

• Diabetis tipus I i malalties del cor: Hi ha evidències que es correlacionen notablement amb la ingesta de A1 i la diabetis insulinodependent i les malalties del cor en països desenvolupats.
• Desenvolupament infantil: Científics russos han demostrat que, quan el BCM7 entra en la sang dels bebès i es manté alta, hi ha un risc de retard psicomotor.
• Autisme: Hi ha raons científiques per suposar la relació entre el BCM7 i el seu efecte en el cervell i l’autisme.
• Al·lèrgies i intoleràncies: S’ha demostrat que la llet A2 produeix menys intoleràncies i al·lèrgies que la llet A1.
• Mort sobtada del lactant: Científics polonesos han demostrat que els bebès amb aquest problema tenen tres vegades més alts els nivells de BCM7 que nens normals i l’enzim que degrada el BCM7 és el 50% del valor dels nens normals.

Aquests mateixos científics polonesos van demostrar que els nens alletats per mares que consumien llet A1, tenien el pèptid BCM7 a la sang. Això vol dir que a través de la llet materna passen els aliments o productes que la mare consumeix. És molt important tenir aquest fet en compte a l’hora d’alletar: el que la mare menja també ho menja el bebè.

Alguns especialistes recomanen prendre l’enzim DPPIV produït de manera industrial quan es consumeixen lactis tipus A1 per digerir millor el pèptid BCM7 i disminuir el risc de salut.

En alguns països com Austràlia i Nova Zelanda, les llets A1 i A2 ja són etiquetades, però en d’altres no se sap amb certesa quin tipus de llet bovina s’està consumint. Si volem assegurar el consum de lactis tipus A2 per raons de salut, hem de recórrer llavors a lactis de cabra, búfala i ovella.

A Veneçuela és important una política d’estat que, al seu torn, promogui la producció de formatges i llet líquida tipus A2 per a poblacions vulnerables i també per a tothom que ho vulgui.

És molt important que, com a consumidors, sapiguem aquestes diferències i puguem exigir i decidir.

Article escrit per:

Andreina White

Lic. Nutrición y Dietética

Master Inmunología y Metabolismo

Especialista en trastornos digestivos

andreina@nutriwhitedietas.com

+34 608 90.90.58

www.nutriwhitedietas.com

Quan anem a un restaurant o a un local amb oferta de productes saludables i mirem la carta de vins, sovint hi veiem una llarga llista amb l’etiqueta d’ecològic, biodinàmic o natural. Estem segurs de conèixer-ne les diferències?

Com ens explica la Neus Monllor en aquest article, els vins naturals són, precisament, els “més naturals”, és a dir, els que tenen menys quantitat de substàncies químiques i els menys manipulats durant el procés: “no estan filtrats i no tenen cap mena d’afegit. Són els que entren directament del camp al celler i fermenten d’una manera espontània”. Són, per tant, vins sense additius ni sulfits, elaborats amb l’objectiu de respectar al màxim el medi ambient i l’entorn natural.

Per tot això, si prenem un vi saludable en comptes d’un d’industrial, notarem ràpidament que els efectes com la cremor d’estómac, el mal de cap o les dificultats per digerir-lo bé són ben diferents. Però, quin gust tenen els vins naturals?

Tant si ja els heu provat com si no i si sou amants del bon vi, us recomanem que aquest proper diumenge visiteu el saló Vins Nus de Barcelona, on hi podreu conèixer més de 25 productors artesanals de vins saludables que presentaran més de cent vins naturals, a més d’altres productors locals d’embotits, formatge i pa. La cita, diumenge 8 de maig des de les 10 del matí i fins les 8 del vespre al barri del Poblenou de Barcelona.