Crec que arribats a aquest punt ha quedat clar l’amor rotund que tinc pel fajol. I és que aquest pseudocereal, a més de ser una font òptima de proteïnes i de no tenir gluten, és dels ingredients més versàtils que tenim.

Avui farem unes galetes cruixents de poma i canyella, sense sucre afegit i amb fajol germinat, de manera que ja està predigerit, és a dir, que els seus midons són més fàcils d’absorbir, la seva qualitat enzimàtica es multiplica i a més té un efecte alcalinitzant.

No hi posarem sucre perquè gràcies a la deshidratació, el sucre contingut de forma natural en la poma es concentrarà i donarà el toc just de dolçor. Però si sou llaminers i hi voleu afegir alguna cosa, podeu optar per unes panses triturades o un parell de dàtils amb la poma.

Tot i que aquesta recepta és molt fàcil de fer i té molts pocs ingredients, demana una mica de previsió i temps de deshidratació, però l’esforç val la pena! Germinar el fajol és molt fàcil, ja que ho fa molt de pressa i és una activitat ideal per fer amb nens, que gaudiran molt menjant-se un snack fet per ells. Amb una mica de llet vegetal com si fos un musli els encantarà.

Fora fums tòxics

Substituir una paella antiadherent per una de ferro colat permet evitar les emanacions tòxiques que acompanyen la majoria dels estris de cuina antiadherents. El ferro colat també pot reemplaçar l’alumini, que té riscos per a la salut.

• Es pot fer servir al forn

A més dels usos clàssics sobre les fonts de calor directa a la cuina (gas, inducció, vitroceràmica, electricitat), les paelles de ferro colat es poden fer servir al forn, a qualsevol temperatura. Això resulta molt pràctic per fer pa de blat de moro, frittatas i pans plans com pa de pita i tortillas mexicanes.

• És antiadherent

Encara que pugui sorprendre, una paella de ferro colat preescalfada pot resultar tan antiadherent com una paella de teflón, sempre que estigui ben cuidada. És possible aprendre a fer tot això en poc de temps parlant amb els dependents d’una botiga d’articles de cuina, o llegint sobre la cura del ferro colat en un llibre o a internet.

• És fàcil de netejar

El ferro colat es neteja fàcilment. No només és fàcil desprendre el menjar que s’hagi enganxat a la paella, sinó que a més no cal ni és recomanable fer servir sabons ni detergents, ja que erosionen la superfície.

És bo per a la salut

Menjant aliments preparats sobre ferro colat es pot augmentar la ingesta de ferro. Aquest mineral vital és fonamental per mantenir un bon nivell d’energia, i ajuda a enfortir el sistema immunitari.

• De preu raonable

Els qui volen deixar de fer servir paelles antiadherents generalment investiguen l’opció de l’acer inoxidable. No obstant això, una paella de trenta centímetres de diàmetre d’acer inoxidable de bona qualitat pot costar més de cent euros, mentre que en podem comprar una de ferro colat de més o menys la mateixa mida per menys de trenta.

• Els aliments s’hi cuinen de primera

Amb una paella de ferro colat és possible recrear plats amb qualitat de restaurant, ja que permeten un acabat daurat i cruixent. En paelles antiadherents, daurar és gairebé impossible.

• Material resistent i durador

Com que aquest material no es ratlla, no hi ha necessitat de fer servir estris de plàstic, i es poden fer servir culleres de metall sense por. Dura tant de temps que molts fan servir paelles de ferro colat heretades dels pares i avis.

Es pot fer servir amb qualsevol font de calor

En una emergència, les paelles i planxes de ferro colat es poden usar sobre qualsevol font de calor. Per això moltes llistes de preparació per a emergències inclouen el ferro colat com a material de cuina preferit per a casos de supervivència.

• Comprovat al llarg dels anys

El ferro colat s’ha fet servir durant milers d’anys. Ja sabem que les noves tecnologies sovint són les menys saludables, mentre que les utilitzades per generacions anteriors solen ser més beneficioses i més alineades amb “el nostre disseny”. L’elecció de material de cuina no n’és l’excepció.

Els desavantatges del ferro colat

Encara que cuinar sobre ferro colat té molts beneficis, també cal tenir en compte els desavantatges abans de començar: les paelles de ferro colat són molt pesades, requereixen manteniment addicional si les volem conservar lliures d’òxid i antiadherents, i cal vigilar més si tenim una cuina vitroceràmica.

Tenint tot això en compte, continuen sent una elecció excel·lent. Un cop les hàgiu provat, us preguntareu per què vau tardar tant a fer-ho.

Traduït de http://wisemindhealthybody.com/naturalnews/10-facts-need-know-cast-iron-pans/ per Soledad Etchemendy

Barres i panets de diversos cereals sense gluten

Però anem a pams, quines són les raons principals que fan que moltes persones perdin pes quan eliminen el gluten de la dieta?

• D’entrada, una dieta sense gluten és descoratjadora i restrictiva, i és possible que ens avorrim de menjar sempre el mateix.
• Molts aliments alts en calories ‘buides’ (aperitius, galetes, brioixeria, pastissos…) queden eliminats.
• Molts aliments bàsics com el pa, els cereals i les pastes tampoc es poden menjar.
• Els aliments frescos, baixos en calories (i naturalment sense gluten) com fruites i verdures són opcions barates i fàcils.

En definitiva, si d’entrada ja hem de descartar moltes opcions poc saludables i, a més, les substituïm per més fruita i verdura tenim força números per baixar una mica de pes. Però cada persona és diferent i, com dèiem, sembla que no tothom perd pes. Les raons que expliquen aquest possible augment de pes són força simples:

1. Una digestió més eficient: En les persones diagnosticades de malaltia celíaca, el gluten malmet la capacitat dels intestins per absorbir nutrients. Un cop el tub digestiu està lliure de gluten, pot treballar amb més eficàcia i comença a absorbir molt millor els nutrients.
2. Recuperar la gana: Les persones celíaques o amb sensibilitat al gluten moltes vegades perden la gana perquè es converteixen en malalts crònics. Una vegada diagnosticats, quan comencen una dieta sense gluten tornen a menjar amb més gana i pot ser que mengin més quantitat.
3. Més aliments sense gluten processats: El mercat de productes sense gluten s’ha disparat en els últims anys. Això ha fet que, tant en botigues de dietètica com en molts supermercats, puguem trobar la versió sense gluten de molts dels aliments processats disponibles per al públic en general (galetes, brioixeria, panets, etc.). Per una banda, com que són productes més industrialitzats, també porten més greixos, sucres i altres ingredients poc saludables. Per l’altra, als productes envasats als quals s’ha eliminat el gluten, com que tenen una textura diferent, hi afegeixen més sal, sucre i greixos per compensar aquesta diferència i fer-los més agradables al paladar.

A més, en grans cadenes de supermercats actualment és freqüent trobar productes que tradicionalment no porten blat (com la xocolata, o les patates fregides, entre molts d’altres), i que ara també inclouen en la seva presentació l’expressió “sense gluten”.

Això demostra que els productes que porten l’etiqueta “sense gluten” no són necessàriament una opció saludable (per als qui no han de fer, per prescripció mèdica, una dieta sense gluten).

I vosaltres, esteu menjant sense gluten? Quina experiència teniu?

Meritxell Costejà

Fonts:

• https://celiac.org/celiac-disease/
• https://celiac.org/provider/daniel-leffler-md-ms/

La deshidratació de verdures i fruites és la pràctica més antiga de preservar els aliments durant períodes llargs. Són aliments sans i senzills que encara avui dia es poden trobar assecats de la mateixa manera que s’ha fet des de fa milers d’anys, al sol.

Originalment, els aliments es deshidrataven sempre al sol, i avui dia la majoria es deshidraten en forns especials o deshidratadores a baixes temperatures que imiten l’efecte del sol i l’aire, ja sigui de manera industrial o casolana. El cas del tomàquet és un de ben especial, ja que el trobarem la majoria de les vegades en molts negocis deshidratat al sol i, cada cop més sovint, certificat ecològic.

Amb la deshidratació també preservem el màxim del valor nutricional dels aliments, i podem fer rebost amb producte local per quan no n’hi hagi i aprofitar la collita o excés de producte quan és temporada, amb fruits més madurs i econòmics.

En deshidratar al sol o a baixes temperatures, els aliments mantenen també els enzims, i els que tenen llavors encara germinen i fins i tot poden fer planta, flor, fruit i llavor. De totes maneres, en perdre l’aigua, els aliments deshidratats perden entre un 10%–50% de la vitamina C i entre un 10–20% de la vitamina A (carotens).

Això és també cert per als tomàquets deshidratats, però en aquest cas, el deshidratat fa més disponible el licopè que contenen, un fitonutrient antioxidant de propietats anticanceroses provades, especialment si l’acompanyem d’altres aliments antioxidants i, sobretot, preparat amb olis o greixos saludables, com la chía, l’oli de coco i l’oli d’oliva, com el de la recepta d’avui.

L’hivern no és el moment de l’any en què trobem més varietat de fruita, tot i que avui dia podem trobar la fruita que volem en qualsevol estació, especialment si vivim a la ciutat, on l’oferta és inacabable. Són productes que solen venir de lluny, o no són prou madurs i saborosos, o que han passat en cambres de refrigeració massa temps i, en definitiva, no són tan nutritius com els productes de temporada madurats en planta sota els rajos del sol, ni tan rellevants per a l’organisme com ho serien a l’estació que els correspon.

D’altra banda, durant mil·lennis, l’ésser humà s’ha acostumat a menjar de manera molt diferent de com ho fem avui dia, i a fer dels àpats d’hivern àpats més densos i calòrics que li han ajudat a passar bé l’època del fred.

Aquests són aspectes que té perfectament en compte la recepta d’avui, que combina greixos essencials omega-3 i els aminoàcids essencials de la chía amb els greixos en cru del coco, l’oli d’oliva, les vitamines de la pera i els antioxidants de la fulla del llorer i el pebre rosa.

És una recepta molt digestiva, ja que tant el tomàquet madur com l’assecat al sol i la pera són aliments neutres que combinen molt bé amb la resta d’aliments i són fàcils de pair. A més, si tenim fred, els greixos naturals saludables i les herbes i espècies ens ajudaran a generar calor de la manera efectiva i natural.

En l’actualitat, trobem a mercat una àmplia varietat de cremes de fruits secs, i totes són delicioses, però molt diferents entre si. Ens centrarem en el mercat ecològic.

Algunes cremes són mantegues i d’altres són purés. Què vol dir que siguin purés? Perquè que són 100% fruita seca, i tenen una textura completament diferent de les d’Amandín, a més, com que són puré, costen més.

Les cremes de fruits secs Amandín no són purés 100%; estan pensades per poder dissoldre-les en aigua i poder preparar una deliciosa beguda de fruita seca.

També trobem cremes amb sucre, amb oli de palma o amb fructosa; en definitiva, que hi ha una gran oferta de cremes ecològiques o purés per poder triar.

En què es diferencien les nostres cremes de la resta?

No tenen lactosa

Sovint ens pregunten si les nostres cremes porten lactosa i la resposta és que no. Les cremes Amandín no tenen lactosa ni proteïnes làcties. Segons ADILAC aproximadament el 15% de la població espanyola té intolerància a la lactosa, per la qual cosa un bon etiquetatge és crucial a l’hora de poder triar un aliment. Sobretot per a les persones amb alguna intolerància, o les que, per convicció, opten per no consumir lactis.

I és que moltes de les cremes de fruits secs que trobem al mercat tenen llet entre els ingredients (llet desnatada en pols o sèrum lacti). Aquests ingredients s’afegeixen sovint per poder incrementar el contingut proteic i, també, per aconseguir una textura més cremosa.

No tenen sucre de canya

En el mercat, moltes de les cremes que trobem estan endolcides amb sucre de canya o edulcorants com la fructosa, la maltosa o la glucosa. I és que el sucre s’utilitza en la indústria alimentaria per endolcir el producte però també per donar textura, amb els perjudicis que això comporta. D’aquí la importància de cercar productes que no continguin sucre entre els ingredients.

Un substitut excel·lent del sucre és el xarop d’arròs; un edulcorant natural que s’obté a partir del gra de l’arròs. Nosaltres hi apostem en les nostres cremes.

No tenen oli de palma, un greix vegetal

L’oli de palma és un dels més utilitzats en la indústria alimentària però també en cosmètica. S’extreu dels fruits de la palma africana i es troba en molts dels productes que consumim diàriament com galetes, margarina, pastissos o menjar preparat.

Aquest oli és ric en greixos saturats, per la qual cosa s’usa habitualment en cremes de cacau i margarines, ja que els dóna untuositat i textura. A més es fon a més temperatura que la xocolata, i així és ideal per mantenir i emmagatzemar les cobertures.

Avui, el seu ús tan estès per part de la indústria alimentària té conseqüències serioses sobre els boscos tropicals, els seus habitants i la biodiversitat. Les plantacions de palma també afecten la terra, ja que provoquen sequeres.

Tenen molts greixos insaturats

Les cremes Amandín tenen un alt contingut de greixos insaturats; i, com acabem de veure, no porten cap tipus de greix vegetal afegit. Així doncs, són una molt bona manera de beneficiar-se de les importants propietats nutricionals de la fruita seca.

És important mirar bé l’etiquetatge dels productes i la llista d’ingredients per evitar els excessos de greixos, especialment els greixos saturats. Recordem que canviar els greixos saturats per greixos insaturats en la dieta contribueix a mantenir nivells normals de colesterol sanguini (els àcids grassos monoinsaturats o poliinsaturats són greixos insaturats). (Font: Reglament (UE) 432/2012).

Fes volar la imaginació

Totes les nostres cremes són perfectes per untar en una llesca de pa, en galetes, crackers o torrades i també serveixen per farcir pastissos, croissants o magdalenes. Són ideals per a la rebosteria, ja que ofereixen moltíssimes possibilitats.

A més també es poder fer servir per amanir. Amb les nostres cremes de fruits secs es poden preparar vinagretes i amaniments per a les amanides o plats freds.

Però a més, sabíeu que les podeu fer servir per preparar una beguda deliciosa de fruits secs? És tan fàcil com abocar dues cullerades de crema en un got d’aigua i remenar bé fins que es dissolgui. I ja teniu una beguda deliciosa. Podreu preparar la beguda al vostre gust.

Descobriu tot el que en podeu fer al nostre blog de receptes Recetas.amandin.com

Cercant sabors nous

A Amandín treballem dia a dia per sorprendre els consumidors amb productes, sabors i formats nous. La gamma actual de cremes de fruita seca Amandín la comprenen la crema d’avellanes, d’ametlles, de nous i d’avellanes amb cacau, però ben aviat l’ampliarem amb referències noves igual de delicioses i amb sabors sorprenents.

Plats cuinats, menjar processat… Stop! El cervell i l’intestí estan súper connectats, i la nostra dieta té un gran impacte en el nostre benestar emocional. Ens toca alimentar el cos però, també, les emocions! Una idea que s’evidencia en el tendre pròleg del pallasso Tortell Poltrona.

Però això no és tot. A més d’explicar-nos la relació entre emocions i alimentació, aquest llibre ens ajuda a prendre consciència d’un consum més responsable.

Per acabar d’arrodonir-ho, Josefina Llargués ens dóna pautes i consells nutricionals per a cadascun de nosaltres, adaptats a l’estil slow, suggerint-nos també més de 100 receptes vegetarianes i veganes ràpides i amb tots els nutrients necessaris.

Articles relacionats:

• La Filomena llaminera
• La Filomena els fogons remena
• Hongos medicinales

Batut d’espinacs i ametlles, de meló i síndria, còctel de menta i mel… aquestes són algunes de les receptes que he adaptat després de llegir aquest llibre.

Una lectura que ajuda, a través de plats i receptes, a tenir una dieta equilibrada pel que fa a proteïnes, hidrats de carboni i greixos, perquè el cos funcioni al 100% (i demani menys sucre, i absorbeixi millor els nutrients de cada aliment…). Plats que, a més de ser bons, donen vida. Perquè la “cuina energètica” vol precisament això: combinar i aportar els nutrients i propietats que cada cos necessita.

Articles relacionats:

• “La cuina energètica et centra”
• Pilar Benítez, especialista en nutrició energètica i terapèutica

Sabíeu que el te matcha té seixanta vegades més antioxidants que els espinacs? I vint vegades més que les fruites del bosc o la magrana? De fet, una tassa de te matcha té deu vegades més poder nutricional que una tassa de te verd en infusió. Aquest te meravellós és el de les famoses cerimònies del te al Japó.

I què el diferencia del te verd que tots coneixem?

La gran diferència és que quan prens matcha consumeixes el 100% de les fulles, amb tota la seva qualitat nutricional, mentre que, infusionant un te verd en aigua calenta, tan sols ens arriben uns quants dels nutrients (antioxidants, vitamines i minerals).

Però també la forma com es conrea influeix, perquè aquest te se sol deixar uns vint dies a l’ombra abans de recol·lectar-lo, fet que incrementa enormement la clorofil·la emmagatzemada a les fulles i per tant el seu poder oxigenant, alcalinitzant i desintoxicant (i també el preu!).

Al te matcha se li atribueixen moltes qualitats, com que ajuda a perdre pes i també a concentrar-se, però sense cap dubte, la més important és el seu alt poder antioxidant. I ja sabem que els antioxidants ens defensen de l’envelliment prematur (causat per radicals lliures) així com de les malalties cròniques. En definitiva, com més antioxidants incloguem a la dieta, millor!

Té un contingut especialment alt en catequina, el tipus d’antioxidant (flavonoide) més potent i beneficiós. Aquest tipus d’antioxidant ha estat reconegut per les seves inigualables propietats anticancerígenes.

A més, avui en dia ja sabem que el color verd és molt important en la dieta. Aquest és el color de la clorofil·la, que oxigena sang i cèl·lules, és un desintoxicant molt potent, ens ajuda a eliminar metalls pesants i químics del cos.

La recepta d’avui és una beguda deliciosa, ideal per escalfar-nos i reconfortar-nos a mig matí. La recepta l’he fet amb la crema d’avellana d’Amandin (amb endolcidor d’arròs i avellanes), no obstant això, si voleu evitar el sucre, podeu fer servir qualsevol mantega de llavors o fruites seques (ametlla, tahina, nous…).

Tasteu aquesta beguda i enamoreu-vos del matcha. Cuideu-vos mentre gaudiu d’una beguda deliciosa! No hi ha cosa més plaent que saber que us cuideu mentre assaboriu una cosa que us agrada molt, oi?

Això sí, una cosa important: cal tenir molt en compte que la temperatura amb què es prepara la beguda té un paper rotundament important. És important preservar una temperatura moderada per no sobreescalfar-lo, ja que es perdrien enzims i nutrients (cal no passar de 50 °C).

Te matcha cremós amb canyella i cardamom
Quantitat: 1persona
Temps: 5 min
Estris: batedora (opcional)

Ingredients:

1 vas de llet d’avellanes ( ½ T – 80 g d’avellanes crues + 2 T – 500 ml aigua)
2 C de crema d’avellana
1 c de te matcha
¼ c de canyella de Ceilan
1/8 c de cardamom

Preparació:
Per fer la llet d’avellana casolana, poseu les avellanes en remull un mínim de 8 hores (mitjançant aquest pas, no només les estovem, sinó que també les “activem”, ja que comença el procés de germinació, i són, així, molt més fàcils de digerir, s’inactiven antinutrients, la seva qualitat enzimàtica s’enriqueix i es tornen alcalines). Quan hagin passat les 8 h, llenceu l’aigua de remull, renteu bé sota l’aixeta i tritureu amb l’aigua. Filtreu amb una malla fina, bossa per fer llet vegetal o una tela neta.

Alternativament podeu fer servir una llet comprada.

Escalfeu 250 ml d’aquesta llet en un cassó, vigilant de no sobreescalfar-la.

Poseu tots els ingredients en una batedora i bateu fins a obtenir una beguda cremosa i amb escuma (alternativament ho podeu barrejar tot bé en una tassa o fer servir un estri especial per batre te matcha).

La comunicació mitjançant TIC sembla, a més, que té més influència sobre els factors de control psicològics, l’autoeficàcia i la motivació que la comunicació sobre salut que tradicionalment s’ha subministrat per altres mitjans tradicionals.

Les aplicacions mòbils ofereixen una manera nova d’intervenir en la modificació dels hàbits alimentaris i poden permetre un tractament més individualitzat, més accessibilitat a recomanacions personalitzades, més interacció entre el pacient i el professional i un cost més ajustat. Són, també, sistemes de comunicació fàcils de fer servir, fiables i accessibles, en qualsevol lloc i a qualsevol hora, per a una gran majoria de la població, i per això possibiliten una interactivitat que constitueix un dels atributs de la comunicació més importants en la promoció de la salut.

A banda, estan en línia amb les estratègies de salut que busquen apoderar el pacient, i implicar-lo en la gestió de la seva salut.

Fa poc es va publicar un estudi sobre l’eficàcia de l’ús de telèfons i aplicacions mòbils com a eines per perdre pes a partir d’intervencions basades principalment en educació nutricional i autoregistres de pes (A. Aguilar-Martínez (2014, setembre). «Use of mobile phones as a tool for weight loss: a systematic review». Journal of Telemedicine and Telecare, vol. 20, n.^o 6, págs. 339-349), que mostra que, en la major part dels estudis publicats, les aplicacions mòbils utilitzades resultaven útils per modificar variables (pes, perímetre de cintura, canvis de comportament…) i els usuaris les valoraven positivament. Ara bé, cal dir que de manera general són tots estudis de poca durada i no tenim gaire informació sobre què passaria a més llarg termini.

Així i tot, malgrat l’existència d’alguns resultats esperançadors, encara queden determinats interrogants per aclarir. Alguns dels reptes passen per la identificació dels usuaris més adequats per a aquest tipus d’intervenció, la utilització d’eines específiques amb diferents nivells d’intensitat o en diferents moments, i la determinació del grau de contribució a l’èxit de la incorporació d’eines de suport motivacional. Cal fer més recerca, amb mostres de població més àmplies, amb característiques diverses (edat, aspectes socioeconòmics…) i amb intervencions a més llarg termini per poder confirmar l’eficàcia de l’ús de telèfons i aplicacions mòbils en l’àmbit de l’educació nutricional.

Doctora Alicia Aguilar Martínez

Estudis de Ciències de la Salut (directora del programa del màster universitari de Nutrició i salut)

Universitat Oberta de Catalunya

Arribo al restaurant Ferreruela i allà m’espera en Gonzalo, content de rebre’m i explicar-me amb detall el camí en què fa temps que està immers. Comencem la conversa parlant d’hàbits alimentaris i de com cada vegada hi ha més persones interessades a conèixer i experimentar plats saludables, tant a casa com als restaurants. “Jo a casa ja fa temps que menjo sense gluten i amb molt poca proteïna animal. Estic fent un canvi de dieta que sé que no puc transmetre al 100 % al restaurant, però que sí que em permet experimentar i oferir la qualitat que cerco”. El restaurant, en què predomina la fusta i la terra, ja transmet l’essència del que en Gonzalo vol per als seus clients. Aquella cuina de casa que els mestres gastronòmics evolucionen cap a experiències úniques al voltant d’una taula.

En Gonzalo va estudiar biologia i cuina, curiosa barreja que li permet tenir una visió molt àmplia de la gastronomia. És fàcil veure l’estima que sent per la seva terra lleidatana i la il·lusió que posa en cada detall de la seva proposta a les taules del restaurant. M’agrada descobrir cuiners d’escoles tradicionals que aposten per una innovació basada en el producte del territori, la salut de les persones i la creativitat casolana. Trobo en el Gonzalo un cuiner en constant procés d’aprenentatge i això em fascina. “Tinc ganes d’aprendre altres paradigmes de cuina, d’altres cultures, d’altres llocs… que em donin elements nous per portar a casa. Estic en aquest moment i vull compartir-ho amb els meus clients”.

Li demano a en Gonzalo que defineixi la seva cuina. “Quan vàrem obrir vaig tenir molt clar que el que volia era portar els productes de qualitat del nostre territori al restaurant”. Aquest és el factor que millor defineix la cuina del Ferreruela, treballar amb un producte excel·lent que no necessita ni massa manipulació ni massa floritures. L’essència dels aliments ben fets la trobareu als plats del restaurant amb una delicada mesura que equilibra la salut i el gaudi. Descobrireu el gran ventall d’opcions que en Gonzalo i el seu equip de cuina us proposen, tant a la carta com a la pissarra, que canvia constantment.

Un altre dels elements que distingeix la cuina d’en Gonzalo és que les elaboracions es fan a la cuina del restaurant. “Estem preparant moltes conserves i productes que ens fem nosaltres, com per exemple la tomata semiseca o el bonítol”. Aquesta és una idea que moltes vegades sento a dir però que poques vegades trobo materialitzada. Al restaurant Ferreruela trobareu la samfaina, la tomata, el bonítol, les pomes… i segurament moltes altres coses, empotades en el seu millor moment per poder-les degustar durant tot l’any. Les veureu exposades en un raconet del restaurant i quedareu tan sorpresos com jo de l’energia que desprenen, és una meravella!

Li demano a en Gonzalo quin és el vincle que té amb els productors. Evidentment em respon que n’hi ha de molt diversos, però que cada vegada tendeix més a establir-ne un de directe. “Ara fa uns mesos que els formatges el compro directament als formatgers i me’ls acabo d’afinar al restaurant”. Aquest compromís amb els productes de proximitat, i amb les persones que els elaboren, traspua en molts petits detalls que deixen entreveure la sensibilitat d’en Gonzalo pel seu territori. L’oli que trobareu a les taules és ecològic i de proximitat, el tastareu només arribar perquè us serviran unes olives amb un raig d’oli, una meravella de la cuina mediterrània! Un altre dels productes que criden l’atenció a la carta és el xai d’ovella xisqueta, una raça autòctona del Pallars que ofereix una carn suau i poc greixosa, que cuinen respectant al màxim les seves propietats. Finalment, em sorprèn el xarop d’avet de Llàgrimus, un producte excepcional que s’obté de la resina dels avets de la Cerdanya, una joia tant culinària com saludable; i la presència del safrà en alguns plats com un element diferenciador de les Garrigues. Us convido a descobrir-ho!

A la carta trobareu plats per compartir, primers, segons i postres. Em generen curiositat uns rotllets d’escalivada i sardina fumada amb emulsió d’anxoves. “Aquest plat el vaig pensar molt. Volia introduir la pasta d’arròs per embolicar l’escalivada i ha quedat un plat per compartir que té molt èxit. És un plat de base catalana amb un acabat oriental”. També em crida l’atenció la coca d’oli, preparada amb farina ecològica, amb bacallà esqueixat, romesco i olivada, un mosset encantador per obrir la gana i continuar amb la festa gastronòmica! I si sou de formatges, per compartir també trobareu un assortit delicadament escollit per en Gonzalo que us transportarà a la veritable essència del producte artesà.

Als primers teniu un bon sortit d’amanides. M’agrada la de peix blau escabetxat amb tomata semiseca. La demano per tastar-la i quedo totalment captivada per la manera com ha estat preparat el peix. Manté la textura amb una aroma de foc i escabetx que em sorprèn. A més, combinat amb la tomata casolana aporta un toc fresc i saborós que us recomano. També n’hi trobareu una altra amb formatge d’Aitona i fruita i carquinyolis, una combinació que de ben segur també satisfarà els vostres paladars. Avui de la pissarra escullo les verdures d’hivern amb textures, un festival de colors que omple el plat d’una amalgama atrevida de trinxat, carxofes, pastanaga, escuma de remolatxa i crema d’espinacs, una meravella! Agraeixo que la verdura estigui molt poc feta i que mantingui la seva estructura. És un plaer tastar la vitalitat de la terra amb combinacions sorprenents.

Pel que fa als segons, en Gonzalo m’explica que molta gent escull el Ferreruela pel peix fresc. “Treballem molt el peix de temporada i el fem a la brasa cuinat al seu punt òptim, és un estil que hem après del País Basc i que ens funciona molt bé!”. Trobareu que els plats es caracteritzen per la presència del producte en estat pur i per un acompanyament de verdures cuinades amb el màxim de respecte, per així gaudir-ne a pleret. En alguns plats de peix també trobareu elements del receptari tradicional com el trinxat, l’escalivada o els espinacs a la catalana. En Ferreruela és una bona opció per gaudir de peix fresc cuinat amb un toc d’elegància i amb una brasa que li aporta unes aromes i textures úniques.

També trobareu carns excel·lents. Des del xai d’ovella xisqueta fins el porc Duroc que crien els germans Rovira a Sagàs, al Berguedà. Una aposta d’una família que integra la passió pagesa amb la devoció gastronòmica. Un dels seus productes estrella és la carn de porc de cicle tancat, criada d’una manera molt tradicional i amb una alimentació que prové íntegrament de la seva finca. Si sou de pecar amb la carn de porc, us recomano la costella. Primer cuita a baixa temperatura i després marcada a la brasa, una combinació que permet delectar un producte excel·lent. I el pollastres és l’ecològic de la Torre d’Erbull, criat al Pallars Jussà i d’una qualitat difícil de millorar. El trobareu en uns canalons casolans amb una beixamel de trufa, un esclat de sabors que satisfaran aquell desig de tastar la tradició.

Pel que fa a les postres, m’agrada descobrir una varietat ben treballada de propostes. En Gonzalo destaca el pastís de poma amb gelat de vainilla i crema de fava tonka, fruita de Lleida amb melassa de poma, unes postres a les quals han tret el sucre i en què predomina la dolçor de les pomes. També hi trobareu iogurt artesà d’ovella combinat amb melmelada de fruita de temporada (avui han optat per una de codony). La xocolata us sorprendrà, tant la mousse de xocolata calenta a la tassa amb nata muntada com les trufes de xocolata farcides de crema de trufa negra, dues menges excepcionals per a moments únics i ben dolços. I finalment, no us oblideu de la torrada de Santa Teresa, una aventura pels records de les “torrades de la iaia” però sense haver de passar per la fregidora. I pels que vulgueu tastar una combinació dolça amb el safrà, us proposo el milfulles de crema de safrà de les Garrigues amb sorbet de mandarina. Deliciós!

El celler també és una gran mostra del producte de la terra. Hi predominen els de la denominació d’origen Costers del Segre, tot i que en trobareu una gran varietat en general. “Cada vegada hi ha més cellers que aposten per produir vins més naturals i més integrats amb l’entorn. La gent els demana i nosaltres també anem cap aquí”. Al Ferreruela també trobareu la cervesa artesana de la zona, una novetat que comença a ser un clàssic a molts restaurants. I si el que voleu és un bon suc, podreu demanar-ne un d’ecològic!

Surto contenta de l’experiència d’haver tornat a gaudir del Ferreruela. La sensibilitat amb la qual en Gonzalo es mostra al seu públic em genera molta confiança i sento que és aquest un dels elements que fa que tingui ple gairebé sempre. Les persones cerquem establir vincles de confiança amb el menjar que ens alimenta, i malauradament els restaurants encara tenen molta feina a fer. En aquest sentit el Ferreruela és una aposta per defensar l’origen dels productes i per cuinar amb el màxim de respecte per la tradició, sempre que es pugui combinar amb algunes dosis d’innovació. Estic convençuda que el proper dia que torni, en Gonzalo m’explicarà alguna novetat, algun plat que em sorprendrà, algun producte que no conec o alguna història que em corprendrà.

Restaurant Ferreruela

C. Bobalà, 8. Lleida 25004
A prop de l’estació de l’AVE
T. (+34) 973 221 159
A/E. info@ferreruela.com

La Cristina Bellido, naturòpata (CENAC) i psiconeuroimmunòloga clínica (PNIE), fa més de vint anys que visita desenes de pacients que busquen tractar-se des de la medicina complementària, natural i holística. La Cristina no ha necessitat mai fer-se difusió a les xarxes i els pacients l’han coneguda pel boca-orella. A partir d’aquest mes d’abril (2016) passa visita a La Consulta d’Etselquemenges.

Ets naturòpata, i anys més tard has decidit estudiar PNIE amb en Xevi Verdaguer. Què té la PNIE que fa que tanta gent l’estudiï avui dia?

La PNIE ofereix el concepte d’integració de tots els sistemes; és la medicina natural o naturopatia de sempre però basada en estudis i evidència científica, incidint i aprofundint en la bioquímica de l’organisme.

O sigui que aquella visió holística de la naturopatia és el que dóna la PNIE?

Sí, és una ciència multidisciplinària que estudia la comunicació entre psique, el sistema nerviós, el sistema immune, el sistema endocrí i el llenguatge comú d’aquests sistemes.

Vaja, que per un mal de genoll no només hem de mirar el genoll.

Exacte, les investigacions més recents donen evidències inqüestionables de la interacció ment-cos-cervell, a escala molecular, cel·lular i de l’organisme, que poden impactar sobre la salut i la qualitat dels individus. Per exemple, l’estrès perllongat en el temps, en alguns casos, pot disminuir la capacitat de resposta immune; o, en altres persones, provocar reaccions al·lèrgiques, etc.; o augmentar la resposta inflamatòria.

I en aquest cas el tractament tampoc no passa per la farmacologia, oi?

La PNIE incideix en la capacitat autocurativa i reguladora de l’organisme; així que recomanen teràpies reguladores, com l’ortomolecular, la fitoteràpia, homoteràpies, microecologia… I també la nutrició (individualitzant les pautes d’alimentació i utilitzant aliments com a font terapèutica), pautes d’hàbits saludables (ioga, meditació, exercici..). Però com a ciència integradora pot incloure la medicina al·lopàtica en moments determinats.

De fet, ets experta en ortomolecular; vaja que sovint dónes complements per reforçar. Què t’aporta tractar els pacients amb complementació?

La complementació rehabilita i prevé les alteracions bioquímiques que apareixen en l’organisme. La primera intervenció, però, és recomanar una nutrició òptima e individualitzada segons les característiques de la persona. Ara bé, la dieta actual és deficient en les substàncies més bàsiques i essencials que necessita la nostra fisiologia. A més, els aliments processats porten substàncies tòxiques que van en detriment dels micronutrients i que, per tant, provoquen un dèficit nutricional.

La disminució de micronutrients pot ser deguda a la contaminació del sòl, la contaminació per pesticides o plaguicides, la pol·lució o l’excés de refinament dels aliments. Per exemple, sabeu que la benzina, l’òxid de carboni i els metalls pesants disminueixen la vitamina C? O sigui el fum dels tubs d’escapament dels cotxes!

Aquests són alguns exemples però la llista pot ser molt llarga. Resumint, el dèficit dependrà dels aliments, del cultiu, de l’emmagatzematge, del tractament que se n’ha fet, de la preparació o de la tècnica de cocció. Però també del fet de si estem malalts; de si l’intestí, el pàncrees i l’estómac estan bé; de si masteguem ràpid; de si tenim al·lèrgies alimentàries; de si estem estressats, etc. D’altra banda, cal tenir present totes les etapes de la vida (adolescència, embaràs, esportistes…) i les necessitats extres de cada una.

També has estudiat microecologia intestinal. Ens en pots fer cinc cèntims?

És un tema apassionant i molt extens. Quan parlem de restrenyiment, al·lèrgies, infeccions de repetició o, fins i tot, de problemes hormonals, es pot analitzar la femta. Els problemes digestius i els immunitaris tenen sovint un origen en la microbiota. Per això, mantenir bé la microbiota és decisiu per a la majoria de malalties: psoriasi, lupus, asma, bronquitis de repetició, fibromiàlgies, candidiasis, problemes digestius…

Els probiòtics no sempre són una bona solució, oi?

Pots empitjorar molt el quadre d’un pacient: fer un sobrecreixement bacterià. Cal saber l’estat de l’intestí i, primer de tot, millorar la mucosa intestinal amb zinc, L-glutamina… Depèn.

El tema de les intoleràncies alimentàries té, doncs, a veure amb la microbiota, també?

En les intoleràncies ens trobem un altre cop amb el concepte de permeabilitat intestinal. Un intestí sa té una mucosa i un sistema de defensa estable. Les infeccions, l’estrès, medicaments com antibiòtics, una flora intestinal alterada destrueixen aquest sistema de defensa i la permeabilitat augmenta. Però també cal tenir en compte que un intestí afectat fa que s’activi el nucli accumbens (una àrea del cervell), l’amígdala, el lòbul frontal i el lòbul parietal dret. Això vol dir que, en general, ens fixarem més en els aspectes negatius de les coses; tindrem una actitud més negativa. La primera actuació consistirà a eliminar els antígens de la dieta, al·lergògens, substàncies tòxiques, paràsits i fongs, si n’hi ha.

Ets una especialista en permeabilitat intestinal, doncs. Llavors quines patologies tractes més sovint a consulta?

Dispèpsies en general, problemes hormonals, de càndides, dolor, etc. Però sobretot disfuncions digestives. També sóc especialista en temes d’immunitat perquè aplico la microimmunoteràpia per tractar temes com al·lèrgies i qualsevol malaltia autoimmune.

Et fitxem a l’ETS i véns acompanyada d’un metge. Explica’m com treballeu.

Com dèiem abans, la PNIE és una ciència integrativa, així que també hi té cabuda la visió i tractament al·lopàtics. En casos determinats de pacients polimedicats, el doctor Alfonso Pérez en fa una revisió, seguiment i, si calgués, demana proves complementàries.

El tofu, una alternativa a l’ou

Es tracta d’un aliment molt versàtil a la cuina perquè coagula, espesseix, aclareix o esponja. Dit així, sembla que l’ou de gallina sigui insubstituïble, però la veritat és que, en triar l’opció sense ou, vam descobrir que –a part de les preparacions amb ou vegà en pols– hi ha alternatives excel·lents que ens permetran aconseguir receptes lleugeres, saludables i amb zero colesterol. Parlem d’ingredients que aporten volum, humitat i estructura, segons com es facin servir.

• Vinagre de poma. A més d’ajudar a digerir els greixos i regular els nivells de glucosa a la sang, el vinagre de poma (no pasteuritzat) és útil per fer truites.

Usos: Cal batre’l amb farina de cigró fins que la barreja sembli ou batut i es pugui cuinar de la mateixa manera. Si es barreja el vinagre amb bicarbonat a parts iguals apareixen bombolles de diòxid de carboni que són perfectes per esponjar pastissos i bescuits.

• Soja (tofu i batut). Es pot fer servir beguda de soja a temperatura ambient per elaborar salsa tofunesa, que és ideal per acompanyar amanides o untar entrepans, i té menys risc bacterià que la maionesa.

Usos: A partir del tofu sedós batut s’obté una crema deliciosa per fer farcits, preparar púdings o lligar salses. El resultat és ric en proteïna vegetal i sense greixos saturats.

• Llavors de lli i chía. Els seus àcids grassos omega-3 (procedents de l’àcid alfalinolènic ALA) contenen propietats antiinflamatòries que mantenen en forma el cervell i milloren la salut cardiovascular.

Usos: Si es deixen les llavors mòltes en remull amb aigua (en proporció 1/3) durant mitja hora, les fibres es transformen en una gelatina que servirà per amalgamar les mescles, tal com fa l’ou. I si hi afegim mitja culleradeta de bicarbonat barrejat amb farina, es pot utilitzar com a base per elaborar creps, coques o galetes.

La Cristina Bellido, naturòpata (CENAC) i psiconeuroimmunòloga clínica (PNIE), fa més de quinze anys que visita desenes de pacients que busquen tractar-se des de la medicina complementària, natural i holística. La Cristina no ha necessitat mai fer-se difusió a les xarxes i els pacients l’han coneguda pel boca-orella. A partir d’aquest mes d’abril (2016) passa visita a La Consulta d’Etselquemenges.

Ets naturòpata, i anys més tard has decidit estudiar PNIE amb en Xevi Verdaguer. Què té la PNIE que fa que tanta gent l’estudiï avui dia?

La PNIE ofereix el concepte d’integració de tots els sistemes; és la medicina natural o naturopatia de sempre però basada en estudis i evidència científica, incidint i aprofundint en la bioquímica de l’organisme.

O sigui que aquella visió holística de la naturopatia és el que dóna la PNIE?

Sí, és una ciència multidisciplinària que estudia la comunicació entre psique, el sistema nerviós, el sistema immune, el sistema endocrí i el llenguatge comú d’aquests sistemes.

Vaja, que per un mal de genoll no només hem de mirar el genoll.

Exacte, les investigacions més recents donen evidències inqüestionables de la interacció ment-cos-cervell, a escala molecular, cel·lular i de l’organisme, que poden impactar sobre la salut i la qualitat dels individus. Per exemple, l’estrès perllongat en el temps, en alguns casos, pot disminuir la capacitat de resposta immune; o, en altres persones, provocar reaccions al·lèrgiques, etc.; o augmentar la resposta inflamatòria.

I en aquest cas el tractament tampoc no passa per la farmacologia, oi?

La PNIE incideix en la capacitat autocurativa i reguladora de l’organisme; així que recomanen teràpies reguladores, com l’ortomolecular, la fitoteràpia, homoteràpies, microecologia… I també la nutrició (individualitzant les pautes d’alimentació i utilitzant aliments com a font terapèutica), pautes d’hàbits saludables (ioga, meditació, exercici..). Però com a ciència integradora pot incloure la medicina al·lopàtica en moments determinats.

De fet, ets experta en ortomolecular; vaja que sovint dónes complements per reforçar. Què t’aporta tractar els pacients amb complementació?

La complementació rehabilita i prevé les alteracions bioquímiques que apareixen en l’organisme. La primera intervenció, però, és recomanar una nutrició òptima i individualitzada segons les característiques de la persona. Ara bé, la dieta actual és deficient en les substàncies més bàsiques i essencials que necessita la nostra fisiologia. A més, els aliments processats porten substàncies tòxiques que van en detriment dels micronutrients i que, per tant, provoquen un dèficit nutricional.

La disminució de micronutrients pot ser deguda a la contaminació del sòl, la contaminació per pesticides o plaguicides, la pol·lució o l’excés de refinament dels aliments. Per exemple, sabeu que la benzina, l’òxid de carboni i els metalls pesants disminueixen la vitamina C i E? O sigui el fum dels tubs d’escapament dels cotxes!

Aquests són alguns exemples però la llista pot ser molt llarga. Resumint, el dèficit dependrà dels aliments, del cultiu, de l’emmagatzematge, del tractament que se n’ha fet, de la preparació o de la tècnica de cocció. Però també del fet de si estem malalts; de si l’intestí, el pàncrees i l’estómac estan bé; de si masteguem ràpid; de si tenim al·lèrgies alimentàries; de si estem estressats, etc. D’altra banda, cal tenir present totes les etapes de la vida (adolescència, embaràs, esportistes…) i les necessitats extres de cada una.

També has estudiat microecologia intestinal. Ens en pots fer cinc cèntims?

És un tema apassionant i molt extens. Quan parlem de restrenyiment, al·lèrgies, infeccions de repetició o, fins i tot, de problemes hormonals, es pot analitzar la femta. Els problemes digestius i els immunitaris tenen sovint un origen en la microbiota. Per això, mantenir bé la microbiota és decisiu per a la majoria de malalties: psoriasi, lupus, asma, bronquitis de repetició, fibromiàlgies, candidiasis, problemes digestius…

Els probiòtics no sempre són una bona solució, oi?

Pots empitjorar molt el quadre d’un pacient: fer un sobrecreixement bacterià. Cal saber l’estat de l’intestí i, primer de tot, millorar la mucosa intestinal amb zinc, L-glutamina… Depèn.

El tema de les intoleràncies alimentàries té, doncs, a veure amb la microbiota, també?

En les intoleràncies ens trobem un altre cop amb el concepte de permeabilitat intestinal. Un intestí sa té una mucosa i un sistema de defensa estable. Les infeccions, l’estrès, medicaments com antibiòtics, una flora intestinal alterada destrueixen aquest sistema de defensa i la permeabilitat augmenta. Però també cal tenir en compte que un intestí afectat fa que s’activi el nucli accumbens (una àrea del cervell), l’amígdala, el lòbul frontal i el lòbul parietal dret. Això vol dir que, en general, ens fixarem més en els aspectes negatius de les coses; tindrem una actitud més negativa. La primera actuació consistirà a eliminar els antígens de la dieta, al·lergògens, substàncies tòxiques, paràsits i fongs, si n’hi ha.

Ets una especialista en permeabilitat intestinal, doncs. Llavors quines patologies tractes més sovint a consulta?

Dispèpsies en general, problemes hormonals, de càndides, dolor, etc. Però sobretot disfuncions digestives. També sóc especialista en temes d’immunitat perquè aplico la microimmunoteràpia per tractar temes com al·lèrgies i qualsevol malaltia autoimmune.

La Cristina passa consulta els dilluns i dimecres a la tarda a La Consulta d’Etselquemenges. Clica aquí per a més informació.

Actualment, entre un 2 i un 5% de la població infantil del país té TDAH, fet que representa també un esforç extra per part de professorat i pares. Tot i que no se sap exactament la causa d’aquest trastorn, sembla que hi ha un factor genètic associat. Però a més de l’herència, alguns factors ambientals també hi poden influir, i l’alimentació n’és un dels més importants.

Més que afegir, eliminar

Algunes hipòtesis sobre tractament del TDAH afirmen que certes substàncies presents en l’alimentació del nen poden ocasionar o empitjorar els símptomes. Així, els additius alimentaris artificials, els conservants, el sucre o l’aspartam es troben entre les substàncies considerades “perjudicials”. Per tant, eliminar aquests components de la dieta pot ajudar.
Les investigacions indiquen que evitar aliments processats (principalment els que contenen colorants artificials) i seguir una dieta equilibrada, amb aliments frescos, saludables i orgànics, suposa una millora evident en el dia a dia dels nens amb TDAH.

Àcids grassos omega-3, els millors aliats

Alguns estudis suggereixen que els àcids grassos omega-3 ajuden a millorar els símptomes associats al TDAH. Les anàlisis han demostrat que els nens hiperactius solen tenir nivells més baixos en àcids grassos de cadena llarga, especialment de DHA (àcid docosahexaenoic), així com també d’àcid araquidònic (AA).
És recomanable que l’alimentació del petit sigui rica en aquests àcids grassos i inclogui peix blau (salmó, verat, sardina, tonyina, truita), llavors (de lli i chía), nous, oli de llinosa i algues.

És convenient prendre complements?

La complementació d’àcids grassos EPA i DHA s’ha vist associada amb una millora en la destresa del pensament i comportament. No obstant això, cal recalcar que l’administració pautada, encara que pugui ser d’utilitat, no substitueix de cap manera el tractament farmacològic prescrit per l’especialista.

Més informació

• http://www.trastornohiperactividad.com
• http://www.feaadah.org/es/

A gairebé tothom li agrada un entrepà. Agafar el menjar amb les mans, el contacte amb l’aliment és un acte que ens complau; ens fa sentir bé. Ara bé, pot passar que no vulguem o no puguem menjar farines, cereals o llevats, per exemple, i després no sapiguem de què fer-nos un entrepà quan volem sortir de pícnic, d’excursió, de viatge o, simplement, per a una nit que volem permetre’ns fer un sopar diferent del de la resta de dies.

Personalment m’encanta aquesta recepta perquè és una evidència claríssima que menjar saludable, saborós, vistós, divertit i plaent no està renyit. Tots els ingredients d’aquesta recepta són crus, sense processar, sense refinar, totalment naturals, saludables 100%, energètics i nutritius. No fem servir cap ingredient estrany ni difícil de trobar, però per la manera com els elaborem i els donem forma, convertim el plat en una explosió autèntica de colors, textures i sabors!

En aquesta recepta he fet servir tres ingredients que encara no havia fet servir en aquesta secció. Per una banda, el rave, que, tot i ser poc usat a la cuina, té moltíssimes propietats i beneficis; per l’altra, les fulles de bleda i també el coriandre.

El rave és un aliment que pertany al grup de les crucíferes, com la coliflor, el bròquil, les cols de Brussel·les, la ruca, els naps i els créixens. Les propietats i beneficis que més m’agraden dels raves, i que han fet que els afegeixi en aquesta recepta detox, són que prevenen la retenció de líquids, estimulen el drenatge del fetge, afavoreixen l’eliminació de toxines de l’organisme, impulsen la producció de bilis, combaten el restrenyiment, afavoreixen el drenatge de la vesícula biliar, milloren els trastorns digestius i també la digestió dels aliments. A partir d’ara no podran faltar a la llista de la compra. A més, també es poden menjar saltats, al forn, fermentats o en sucs verds.

La bleda és un aliment que ha estat molt mal usat a la cuina. La majoria de persones la mengen rebullida molta estona amb un excés d’aigua, de manera que queda insípida, sense cap gràcia, amb una textura desagradable i, a sobre, sense moltes de les seves propietats. Aconsello menjar-la crua, perquè és una verdura de fulla verda (no els va bé la calor). A més, si la cuinem al foc perdem dues grans propietats: l’alt contingut que té de vitamina C –que ens ajuda, entre altres coses, a absorbir millor el ferro– i el contingut en vitamina A –que s’encarrega d’ajudar-nos a combatre infeccions. A més, quan es couen tanta estona, alliberen més àcid oxàlic.

Com a aliment en una dieta detox, la bleda és interessant perquè és rica en fibra i, per tant, ajuda a evitar el restrenyiment i a expulsar tòxics, té poques calories però molts nutrients, té efecte diürètic i també alcalinitzant. L’únic inconvenient és que conté força àcid oxàlic, així que qui té càlculs renals o litiasi renal no en pot menjar sovint. Tampoc es recomana en una alimentació baixa en histamina; en aquest cas es poden substituir per enciam, i l’alvocat de la salsa, per carbassó o remolatxa –crua o bullida–, per exemple.

El coriandre és una herba aromàtica amb propietats digestives, carminatives, depuratives i antiinflamatòries. També ajuda a regular els nivells de glucosa en sang i a atrapar metalls pesants –com per exemple, mercuri, alumini i plom– i, com el julivert –que també podríem posar en aquesta recepta com a substitut–, és ric en ferro.

Tot seguit us presento la recepta, però vull deixar clara la idea que es pot canviar el farcit que proposo per les verdures que més us agradin i/o afegir-hi algues, xucrut i verdures fermentades, per exemple, per tal d’enriquir encara més el wrap.

Ingredients

Per als wraps

• 5 fulles grans de bledes
• 1 carbassó
• 1 cogombre
• 2 o 3 pastanagues grans
• 10 raves
• Germinats d’alfals

Per a la salsa

• 2 alvocats grans
• Suc de ½ llimona
• Sal marina sense refinar

Preparació

1. Renteu bé tots els ingredients amb aigua filtrada o de qualitat.
2. Espiralitzeu per separat el carbassó sense pelar, el cogombre pelat –o no– i les pastanagues, tal com es mostra en aquest vídeo o en aquesta altra recepta. Si no teniu espiralitzador ho podeu fer amb un pelador de verdures, amb un robot de cuina o simplement tallant les verdures com més us agradi. Reserveu-ho tot.
3. Talleu els raves a trossos fins i petits. Reserveu-los.
4. Amb una batedora o processador tritureu els alvocats amb el suc de llimona i la sal marina sense refinar.
5. Unteu cada fulla de bleda amb una mica de salsa i repartiu la resta d’ingredients una mica a cada fulla sense omplir-les del tot per tal que es puguin enrotllar bé.
6. Un cop enrotllats, tanqueu-les amb escuradents.

Us imagineu arribar a consulta amb un dolor d’ovaris insuportable en el primer dia de la menstruació i sortir sense dolor o molt més alleujades? O amb una lumbàlgia aguda que us impossibilita i sortir molt més alleujats després de la sessió?

Us ho explico: fins ara, tractava el dolor basant-me en la zona local, afectada, aplicant agulles, ventoses, massatge i tot el que havia après fins al moment per disminuir el dolor amb acupuntura. Obtenia resultats positius, però no del tot satisfactoris, perquè de vegades no aconseguia eliminar el dolor per complet i gaire menys en el moment de la sessió. Fins que vaig conèixer l’acupuntura distal, que no sols no tràfic la zona afectada sinó que els beneficis com la disminució del dolor s’aprecien a penes en uns segons del començament de la sessió. Aquesta tècnica ha canviat per complet la meva manera de treballar i, sobretot, l’eficàcia en el tractament del dolor amb acupuntura.

L’acupuntura distal es correspon amb el sistema d’acupuntura de la família Tung i el mètode equilibri del Doctor Tan. Aquest sistema es basa en la inserció d’agulles en zones reflexes, microsistemes o punts distals (lluny de la zona del dolor) utilitzant zones que queden a la vista, com els colzes, les espatlles, les mans, els genolls, les cuixes, els peus, la cara, les orelles o el cap que tenen correspondència amb el dolor de la zona que es vol tractar en cada cas. Aquest estil d’acupuntura preveu que es pot tractar un dolor o una disharmonia sense haver de tocar la zona afectada, cosa que alleuja molt a la persona que ve a tractar-se, ja que no és tan dolorós i és molt més afectiu que el tractament convencional que feia servir fins ara.

En inserir les agulles a la zona reflexa corresponent, es demana al pacient que mogui la zona afectada pel dolor i és quan s’obté una millora instantània, ja que amb aquest moviment es direcciona el Qi a la zona afectada, es restableix la circulació i el dolor disminueix en el mateix moment que s’està tractant. Perquè us en feu una idea, segur que heu sentit parlar de l’auriculopuntura, o reflexologia podal, que també tracten patologies diverses des d’un microsistema com l’orella o el peu. Doncs bé, l’acupuntura distal es basa en el mateix concepte, només que en aquest cas es recorre als canals, i es tracta amb la inserció d’agulles. Des d’una petita part del cos es pot tractar el cos sencer sense haver de tocar la zona afectada.

L’objectiu principal és tornar al cos el seu equilibri i la circulació correcta del Qi i, com a resultat, el dolor s’elimina.

Llegeix l’entrevista sencera a l’Aurore Didier “L’acupuntura augmenta significativament la qualitat i la salut dels espermatozous!”

Xevi Verdaguer va omplir ahir el teatre Barts en l’estrena a Barcelona de l’espectacle Transfórmate que el psiconeuroimmunòleg ha ideat juntament amb la productora El Terrat. 900 persones es van entregar ahir als coneixements de Verdaguer que va fer un recorregut entenedor i rigorós per la salut d’homes i dones a través de les hormones, sobretot dels estrògens. Els vídeos en 3D amb la representació de les parts internes del cos, la presència de coneguts actors així com l’escenificació dalt de l’escenari, van ser claus per entendre l’organisme, com treballa i com reacciona davant de les agressions al qual el sotmetem.

Durant una hora i mitja, Verdaguer va demostrar les seves capacitats comunicatives i el do que té per a connectar amb el públic. A la part final, es van poder formular preguntes. L’invent del Terrat, ja inicit amb el cicle Instint, en què es conjuga coneixement i entreteniment és fonamental en les conferències de Verdaguer per entendre definitivament conceptes com la histamina, l’aromatasa, la metilació, la sulfatació, etc. que tants cops ens explica Verdaguer. L’èxit de convocatòria ha fet que es programi un altre dia per assistir a Transfórmate. Serà el 18 d’abril i aquí podeu adquirir les entrades. Aquest espectacle és el resum de vint anys d’estudis de Verdaguer que els lectors d’etselquemenges i soycomocomo ja han pogut anar seguint en les conferències que hem realitzat durant els darrers tres anys a Barcelona i que podeu veure a ETS TV. En breu estarà disponible la darrera conferència que hem fet sobre “La salut emocional i l’alimentació”. Mentrestant podeu adquirir:

-Conferència sobre la Salut Hormonal femenina.
-Conferència sobre com els aliments poden curar el càncer.
-Conferència sobre el dolor crònic i les migranyes.
-Causes i solucions per al restrenyiment.

Al recent estrenat canal de SOY TV de soycomocomo, en podeu trobar algunes en castellà.

Què són els FOS?

Per explicar què és un fructooligosacàrid ens hem d’imaginar un collaret de perles. Cada perla individual és un monosacàrid -una sola molècula de sucre simple, glucosa o fructosa. Quan tres d’aquestes perles o més s’uneixen, la molècula resultant s’anomena un oligosacàrid. Oligo significa “uns quants”. El prefix fructo vol dir que cadascuna de les perles individuals és una molècula de fructosa. L’única diferència entre els FOS i la inulina és la llargada del collaret.

Ara que ja sabem una mica més de química, parlem una mica més d’anatomia i de nutrició. Els fructooligosacàrids i la inulina són cadenes de molècules que es troben de forma natural en algunes fruites i verdures com l’arrel de la xicoira, la ceba, l’all, els plàtans, els espàrrecs, el blat, entre d’altres. Els FOS de fonts vegetals tenen diverses característiques interessants:

• Tenen un gust dolç (aporten entre un 30 i un 50% aproximadament de la dolçor del sucre blanc).
• Contenen fibres solubles que combaten el restrenyiment.
• Actuen com a prebiòtics que augmenten la població de la microflora intestinal beneficiosa.
• Incrementen l’absorció de calci.
• Ajuden a reduir el colesterol a la sang.

És important destacar que, amb un consum regular de fruites i verdures podem aconseguir tots aquests beneficis.

Ara bé, els FOS també es poden obtenir artificialment a través de mètodes d’extracció químics. Normalment es produeixen a partir d’arrels de xicoira o altres plantes i es venen com a líquid o en pols. Actualment empreses de probiòtics i productes làctics (com iogurts o preparats infantils) afegeixen FOS i inulina, obtinguts artificialment, com a additius als seus productes. També es fan servir en cereals, barretes i caramels.

Què fan els FOS?

Els FOS tenen un gust dolç i s’utilitzen per millorar el sabor dels productes i disminuir la quantitat de sucre que s’hi afegeix. Els FOS també són una fibra que no podem digerir i per tant són transportats fins a l’intestí gros, on serveixen d’aliment a bacteris i produeixen fermentació. Algunes espècies de Lactobacillus, uns bacteris que formen part de la flora protectora de l’intestí gros sembla que tenen tendència a alimentar-se i, per tant, a fermentar inulina i FOS. Per aquest motiu els FOS es presenten com un probiòtic que alimenta els bacteris bons de l’intestí.

Tot són beneficis?

La inulina i els FOS només són menjar per als bacteris bons? Bé, aquí és comença el debat. Les empreses que produeixen i venen FOS diuen que sí, però alguns estudis científics i webs especialitzats no els veuen amb tan bons ulls. Per exemple, estudis recents han demostrat que els FOS afavoreixen també el creixement de Klebsiella, un bacteri que produeix permeabilitat intestinal.

Un altre estudi fet per científics holandesos del Centre de Ciències dels Aliments de Wageningen ha arribat a la conclusió que el consum de FOS produeix inflamació abdominal, flatulències i irritació de la mucosa intestinal. Aquest estudi es va fer en un grup de 34 homes sans d’entre 18 i 55 anys. Els participants es van dividir en dos grups. Un grup va consumir (durant 2 períodes de 2 setmanes cadascun) 3 gots al dia de llimonada que contenia 20 grams de FOS i un marcador de permeabilitat intestinal (CrEDTA). L’altre grup va prendre llimonada, també 3 cops al dia, però amb 6 grams de sacarosa (un placebo). Tot i que en aquest cas no es va observar que els FOS augmentessin la permeabilitat intestinal, els que van prendre llimonada amb FOS van presentar irritació de la mucosa intestinal i molèsties gastrointestinals com ara gasos o distensió abdominal.

És perjudicial prendre FOS?

Tot i que els FOS presents de forma natural en certes fruites i verdures no suposen cap problema per a la salut intestinal, els FOS que s’afegeixen com a additius alimentaris, i que són productes refinats i més concentrats, poden produir una sobrecàrrega a l’intestí que causi inflor, flatulència i incomoditat a algunes persones.

Els nostres tractes gastrointestinals s’han adaptat per allotjar una gran varietat de bacteris i altres microorganismes i, a vegades o en persones especialment sensibles, pertorbar aquest equilibri pot tenir efectes no desitjats. Si formem part d’aquest grup, val més curar-se en salut i evitar els FOS afegits com a additiu.

Meritxell Costejà 

Fonts:

Institute of FoodTechnologists (IFT). “What are fructooligosaccharides and how do theyprovidedigestive, immunity and bonehealthbenefits?”.ScienceDaily. ScienceDaily, 16 July 2013.

Rashid, T., Wilson,C. and Alan Ebringer (2013). “The Link betweenAnkylosingSpondylitis, Crohn’sDisease,Klebsiella, and StarchConsumption”. Clinical and DevelopmentalImmunology, vol. 2013, Article ID 872632, 9 pages.

Ten Bruggencate, S.J.M. et al (2006). “DietaryFructooligosaccharidesAffect Intestinal BarrierFunction in HealthyMen”.Journal ofNutrition, 136(1): 70-74.

www.breakingtheviviouscycle.info

La socca és originària del sud de França; són uns creps fets amb farina de cigrons, aigua i sal. Resulten un “vehicle” deliciós, nutritiu i apte per a tots els públics, per incloure més verds frescos en la dieta.

Un dels beneficis principals de la farina de cigró és que és una bona font de proteïna vegetal, de fibra (ajuden a regular el trànsit intestinal) i de ferro (que, en aquesta recepta, fem més assimilable gràcies a la vitamina C de les llimes i germinats), així com d’hidrats de carboni d’absorció lenta.

Amb totes aquestes característiques, aquests creps són perfectes per a persones que necessitin controlar els nivells de sucre en sang o el pes, perquè, com que tenen carbohidrats d’absorció lenta, sacien durant més temps.

Són molt bons tant amb dolç com amb salat. En aquesta proposta d’esmorzar, que es prepara ràpidament, simplement he afegit una crema d’alvocat, coriandre i uns germinats. En menys de quinze minuts tenim un esmorzar deliciós, molt nutritiu, sa, complaent i amb tendència alcalinitzant.

La cúrcuma és opcional, però tenint en compte com intensifica el color groguenc de la farina i les seves propietats antioxidants, que a més potenciarem mitjançant el pebre, és molt bona idea afegir-n’hi.

Un truc que aprofito per mostrar en aquesta recepta és com rebaixar la quantitat de greix d’una crema d’alvocat amb carabassó, ideal si es vol controlar el pes. Com que el carabassó té un gust neutre, gairebé no es nota la diferència.

Una cosa que cal tenir en compte és que la farina de cigró s’enranceix ràpidament, així que el millor és comprar paquets petits envasats al buit i, un cop oberts, guardar-los a la nevera i consumir la resta en un mes.

Si sobra massa, es pot guardar en un pot amb tapa a la nevera durant dos dies, encara que personalment jo prefereixo cuinar-los tots, guardar-los en film (a la nevera) i escalfar-los a la paella o torradora abans de menjar.

Aprofiteu aquesta recepta per incorporar més verd fresc a la dieta afegint, sobretot, germinats!

Sorgeix de la fusió del millor que ofereix la dieta paleo, que es basa en el consum dels aliments als quals es tenia accés de manera natural des dels inicis de la història (com les carns de caça o animals criats en llibertat i alimentats de forma natural, peix, fruita seca, fruites, verdures i ous); i la dieta vegana, que permet cereals, fruites, verdures, llegums, llavors i fruita seca, i està lliure de tot producte d’origen animal o derivat.

Amb aquestes dues tendències com a base, es desenvolupa l’estil d’alimentació pegan. Del món paleo, suma la incorporació de proteïna animal de qualitat presa amb mesura; i de la vegana, agafa la base principal de les verdures, llavors i fruites i treu els cereals amb gluten, que augmenten els nivells d’insulina a la sang i generen inflamació; en canvi admet cereals sense gluten ingerits amb mesura. Amb això, no vull dir que l’alimentació vegana estigui desequilibrada; podem trobar aliments d’origen vegetal que ens aportin tots els nutrients que requerim. El que sí que costa és organitzar bé els àpats, i trobar opcions quan anem a menjar fora. Afortunadament cada vegada hi ha més opcions de restaurants promotors de la salut.

Beneficis principals de la dieta pegan

Les seves propietats principals són les següents:

• Equilibra els nivells d’insulina i glucosa a la sang, perquè és una dieta amb càrrega glucèmica baixa, ja que conté poques farines i carbohidrats refinats, o gens. Això ajuda a millorar els símptomes de la diabetis, de l’estrès, de l’ansietat i d’altres patologies modernes associades amb les alteracions del sucre a la sang.
• Redueix el colesterol, el risc de malalties cardiovasculars i millora la inflamació gràcies l’aportació d’omega-3 provinent de lli, peix blau, algues i nous, i a la disminució del consum de carn.
• Com que és molt rica en verdures i fruites, ens proporciona moltes vitamines, fibra, i fitonutrients essencials.
• Baixa toxicitat. Aquesta alimentació promou el consum de productes de proximitat, ecològics, sense tòxics i criats amb respecte.
• Ajuda a aprimar i a mantenir un pes saludable. La dieta pegan és el tipus d’alimentació base que utilitzo a la consulta per ajudar les persones a perdre pes i a millorar la salut. En cas de qualsevol trastorn o malaltia estudio cada cas de manera personalitzada.

Digues hola als aliments naturals i de qualitat, i adéu als processats

Al seu torn, aquesta dieta és tan beneficiosa també perquè, en triar aliments naturals, evitem ingerir pesticides, antibiòtics, hormones i, per descomptat, aliments transgènics, que tant de mal ens fan afectant òrgans de manera nociva. Amb aquesta nova manera de menjar, estareu lliures de químics, colorants, conservants, potenciadors del gust com el glutamat monosòdic, o edulcorants artificials com l’aspartam o la sacarina, ja que se substitueixen per aliments naturals, de bona qualitat i amb aportacions diàries de greixos saludables com els alvocats, l’oli d’oliva, les llavors o la fruita seca.

Punts clau de la dieta pegan

No em canso mai de repetir que l’èxit d’aquesta dieta o manera de menjar saludable rau en la naturalitat dels ingredients, que són exactament així, naturals, lliures de químics i altres transformacions artificials, a més de l’equilibri excel·lent de la dieta, que té tots els components que l’organisme necessita realment.

• Ompliu el plat d’hortalisses i vegetals… sempre que siguin naturals, d’origen autèntic, ecològic, sostenible… Com se sol dir, “que neixin en una planta, i no que es fabriquin en una planta”. El 75% de la nostra alimentació hauria de ser basada en aliments d’aquest tipus.
• Els greixos saludables són més que acceptats i necessaris, ja que tenen un paper fonamental en la salut de l’organisme. L’alvocat, l’oli de coco –que tants beneficis aporta–, la fruita seca o l’oli d’oliva verge extra són més que benvinguts. Els greixos saludables aporten entre altres nutrients àcids grassos essencials.
• Podeu prendre carn, i productes d’origen animal, amb mesura. En la mesura del possible trieu carn d’animals de pastura, peixos salvatges i ous ecològics.
• Els llegums i, sobretot, les llenties estan permesos. L’aportació diària de llegums hauria de ser d’una tassa.
• Cereals sense gluten. N’hi ha un ventall molt ampli i, quan els tasteu, no podreu viure sense. Quinoa, amarant, civada sense gluten, blat de moro, arròs o mill; però, recordeu, sempre integrals i consumits amb mesura (1/2 tassa per àpat).
• Elimineu els sucres i cereals refinats. Allibereu-vos del dolç verí! El consum de sucres augmenta el risc de malalties cardiovasculars, diabetis i excés de pes. Alternatives sanes serien l’estèvia, el sucre de coco, el xarop d’atzavara.
• Suprimiu els lactis, i canvieu-los, per exemple, per begudes vegetals. Si teniu dubtes sobre l’aportació necessària de calci, al regne vegetal teniu aliments molt rics en aquest mineral De totes maneres, quan elimineu de la dieta certs productes químics que inclouen alguns coneguts refrescos amb gas i sucre, o els que inclouen fosfats, matareu els lladres de calci i els vostres nivells s’estabilitzaran.
• Ajusteu aquestes recomanacions a les vostres necessitats personals. Busqueu un professional de la salut especialitzat que us ajudi durant aquest procés; les mides de cereals i llegums són generals. Hem de saber escoltar el cos i donar-li el que necessita.

Mentxu da Vinci. Coach per a l’equilibri del pes.

Naturòpata, Mindfulness, especialista en programació neurolingüística (PNL)

Tractament de trastorns de l’alimentació relacionats amb el sobrepès i ansietat

Sessions individuals presencials o per videoconferència

Tallers grupals en línia

www.armoniacorporal.es