Sovint pensem que innovar a la cuina passa per elaborar receptes difícils i amb ingredients estranys, però a vegades només cal fer servir els ingredients de sempre amb una preparació diferent.
La truita és una de les elaboracions més típiques de la nostra cuina: bona, fàcil i ràpida. Es pot preparar sola o amb infinitat d’ingredients: patates, verdures, gambes… i sempre queda boníssima! A més, l’ou és un aliment molt nutritiu i complet. Ens proporciona proteïnes de bona qualitat i és fàcil de pair, conté una combinació d’àcids grassos saturats i insaturats molt equilibrada i és ric en vitamines (A, E, D i grup B) i minerals com el fòsfor, zinc o seleni, entre d’altres.
Recordeu que la qualitat de la proteïna animal és molt important, per això és millor optar per ous ecològics. El codi zero ens indica que provenen de gallines que han pogut estar a l’aire lliure, pondre ous de forma natural i que han rebut una alimentació procedent de l’agricultura ecològica en un 80%.
La recepta d’avui mostra una manera diferent, original i fàcil de preparar una truita: en forma de rotllet. Es tracta d’elaborar la truita plana, com si fos una “fajita”, farcir-la amb verdures o el que més us agradi i enrotllar-la. En aquest cas, està farcida amb verdures i una crema de bròquil que li dóna molta melositat i que estic ben segura que us sorprendrà.
Wraps de truita amb crema de bròquil i verdures
Ingredients (per a 4 persones)
Per al wrap
4 ous
Per a la crema de bròquil
1 bròquil
50 ml d’oli d’oliva verge
1 c.p de sal marina
Per farcir
1 porro
1 pastanaga
1 carbassó
ruca
germinats de ceba o alfals
Preparació
Primer de tot, prepareu la crema de bròquil. Renteu i taller el bròquil a flors i escaldeu-lo 4 minuts en una olla amb aigua bullent i un pessic de sal marina. Coleu i tritureu el bròquil amb l’oli d’oliva i la sal, ja sigui amb la batedora o en un processador d’aliments, fins a aconseguir una crema fina. Reserveu.
Renteu i talleu el porro a rodanxes, i salteu-lo en una paella amb oli d’oliva verge i un pessic de sal durant 7-10 minuts. Amb un pelador de patates, talleu el carbassó i la pastanaga a tires. Quan el porro estigui tendre, afegiu-los a la paella i salteu les verdures durant 5 minuts més, o fins que siguin tendres.
En una paella per fer truites, escalfeu-hi un raig d’oli d’oliva verge. Bateu un ou en un bol i afegiu-lo a la paella de manera que quedi ben estès, com si es tractés d’un crep. Quan s’hagi cuinat per una banda, gireu i daureu l’altra cara.
Repetiu el mateix procediment amb els altres ous.
Per farcir els wraps de truita, unteu les bases amb crema de bròquil i afegiu les verdures, la ruca i els germinats. Enrotlleu i talleu per la meitat.
Image may be NSFW. Clik here to view.Georgina Estapé
Bloguer graduada en publicitat i relacions públiques i estudiant de dietètica
Recomanacions per elaborar menús creatius a l’estil detox, més de vuitanta receptes amb ingredients energètics (algues, verdures, cereals, llegums… amb informació personalitzada de cadascun) i tots els consells necessaris per seguir una dieta macrobiòtica són alguns dels continguts que trobareu entre les 150 pàgines d’aquest llibre. Ah! I fins i tot consells per estalviar temps a la cuina.
A més, és un llibre molt fàcil d’entendre, cosa que el fa ideal per a tots els que s’iniciïn o vulguin descobrir el perquè i el com de la macrobiòtica.
Vinga! Ens posem a preparar plats nutritius per començar a sentir-nos més energètics? Si us poseu amb els plats forts, jo tiro cap al capítol de tes i tisanes, que és més fàcil.
El veganisme s’ha convertit en un estil de vida que, actualment, segueixen moltes persones, entre les quals hi ha la Laura Kohan, que ofereix tota la informació necessària d’aquesta cuina amb la seva guia alimentària.
En aquest llibre hi ha un total de setanta receptes delicioses (sí, ja sé que us dic a totes les ressenyes que són delicioses, però és que sóc de bon menjar, jo!)… El que dèiem: receptes delicioses elaborades amb productes mediterranis i acompanyades de consells molt interessants que resoldran tots els dubtes que tingueu sobre el veganisme. A més, ofereix una guia per introduir-se a la cuina vegana, juntament amb una taula de productes de temporada i amb una dieta depurativa per practicar durant catorze dies.
A la nostra botiga podeu trobar: tot tipus d’aliments i productes ecològics, fruita i verdura ecològica i de proximitat a molt bon preu, complements alimentaris. Articles de drogueria, cosmètica i perfumeria ecològics, articles pels més petits: alimentació, higiene i complements per a bebès i aliments macrobiòtics i sense gluten. Disposem de servei a domicili.
Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte en tots els productes de les marques REL i un 10% en els productes NADIU. Aquesta promoció no se suma a altres existents.
Una tarda, passejant per Molins de Rei, una amiga em va dir: “Aquest lloc t’encantaria”. Me’l vaig mirar i em vaig fixar en la decoració de fora: flors en bótes d’aigua i en fustes, i una decoració única a cada racó. Vaig dubtar uns segons si era un restaurant, cafeteria o un lloc per passar la tarda. Va ser la llum tènue de dins i els colors càlids i agradables els que em van convidar a entrar, només per tafanejar. Vaig veure una paret amb un missatge que em va fer reflexionar i em vaig adonar que tenien una carta penjada a la paret. La vaig agafar i vaig començar a llegir. Em vaig enamorar de tot i vaig saber que hauria de tornar.
Em porten una tassa de te estampada amb flors i a l’Helena una altra amb un estampat diferent, i se m’acut dir: “Que boniques totes dues!”. Sense dubtar-ho, la Meri m’explica que “aquesta és la idea, que res sigui igual. Com si et fessis un te a casa amb la teva tassa de cada dia.”
Image may be NSFW. Clik here to view.
Setembre va sorgir de la Meri i l’Helena, unes germanes valentes per començar l’aventura en el món de la restauració. Van fusionar l’art de la decoració i la mà a la cuina de la Meri amb les idees i el coneixement sobre una alimentació saludable ecològica de l’Helena. Tenien clar que elles soles no podien, per això van voler comptar amb la Cristina, amb la seva simpatia i amabilitat de cara als clients o, com elles els anomenen, “amics”. “Les tres germanes som molt diferents, i cadascuna aporta alguna cosa. Ens complementem, de les tres en fem una, una superwoman”, diu la Cristina.
Setembre es va inaugurar el 13 de juny del 2014, fruit del somni de la Meri, que ja tenia la idea de muntar una cafeteria en què la gent se sentís com a casa, enfocada a tots els públics, per fer un cafè amb llet o asseure’s a menjar.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Serveixen menjar per a tots els paladars. “Vam decidir obrir el ventall a totes les possibilitats i cuinem tant menjar vegà com plats amb carn d’agricultura ecològica, embotits ecològics i peix, la majoria salvatge”, diu la Meri, mostrant les seves ganes de cuinar per satisfer els paladars de tots els seus amics ja siguin vegetarians, vegans, flexiterians o omnívors, com també al·lèrgics, intolerants o sensibles al gluten. Tenen clar que “sa no vol dir ni ser vegetarià, ni vegà ni omnívor”, sinó que la clau és fer servir aliments de qualitat, de proximitat i ecològics, i fer combinacions plenes de color.
Image may be NSFW. Clik here to view.
La majoria dels aliments són ecològics, es podria dir que un 90%, i de proximitat. La gran varietat d’hortalisses i vegetals provenen de productors que elles mateixes coneixen, ja sigui el productor del poble del costat que saben que no fa servir químics, o de proveïdors amb certificació ecològica, a més d’algunes hortalisses que a l’estiu treuen del seu hort. Les carns provenen de vaques i pollastres feliços, de Girona, concretament de Camprodon.
Una de les seves especialitats són les creps, fetes amb farines que no siguin de blat convencional, com de kamut, de cigrons i d’arròs (opcions sense gluten). En fan amb llet ecològica o amb beguda de soja o de civada. A més, fan servir ous ecològics, però també ofereixen opció vegana. Allunyant-se de relacionar crep amb dolç, fan combinacions innovadores i d’allò més delicioses que agradaran a tothom.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Hi ha una carta fixa que indica les opcions vegetarianes i veganes, i tots els al·lergògens que puguin haver-hi que canvia cada estació per adaptar-se a la temporada (tardor-hivern i primavera-estiu). “Sempre tenim els mateixos plats per oferir, encara amb la idea que la Meri cuina per a la família. I de tant en tant, si el pagès ens porta xampinyons, la Meri s’inspirarà i en farà un plat”, explica la Cristina amb admiració. Tot el que hi ha ho fan elles, en especial els dolços, que s’allunyen de la brioixeria industrial, amb farines i ingredients de qualitat.
“El dia a dia és el que ens ha fet consistents. Llevar-nos i sentir-nos inspirades, amb ganes de venir i donar el millor de nosaltres mateixes”, diu la Meri. “Hem arribat a un punt que hem fet quatre estils diferents al llarg del dia. Al matí hi ha les típiques mares, parelles, noies joves que vénen i esmorzen. Al migdia és la parada ràpida-sana de la feina. Després, a la tarda, és un ambient de mares i nens que vénen a berenar. I després, a partir de les vuit, tenim una nit bohèmia; canvia molt l’ambient: hi ha els qui volen sopar lleuger de tapes amb el mateix menjar que hi havia per dinar, com els qui volen un gintònic, es relaxen, parlen, demanen música. Sempre en un ambient sa.”
Image may be NSFW. Clik here to view.
El local és molt agradable, i les frases que conviden la gent a ser conscients van canviant.
L’ingredient principal de Setembre és que tot està fet amb molt d’afecte, i es nota. Van aconseguir el seu objectiu; me’n vaig de Setembre bé, còmoda, com si m’hagués pres un te a casa, i amb ganes de tornar.
Localització: Carrer Carril, 45, 08750 Molins de Rei, Barcelona
Horaris: Dilluns a dissabte de 8 a 23h
Esmorzar: de 8 a 11-12 h
Dinar: 12 a 16 h
Berenar: 16 a 19 h
Sopar: 20 a 23 h
Descompte socis Etselquemenges 5% en tota la carta de dilluns a dissabte
All Those persisteix en la seva tasca de donar visibilitat als petits productors, emprenedors i artesans locals i, després de l’èxit de les tres edicions anteriors, organitza un nou sarau gastronòmic. Aquesta vegada, des del pàrquing de l’històric edifici de la Universitat de Barcelona, que acollirà un mercat de productes frescos, de proximitat i de temporada on es podrà comprar una selecció de fruites i verdures, carn i peix fresc, lactis, cereals, llegums, formatges, olis, melmelades, productes fumats, cervesa artesana , cafè, vins naturals (s’habilitarà una barra de vins naturals seleccionada per Cuvée 3000) o, fins i tot, flors.
A més d’omplir el rebost, a Taste All Those també podreu omplir la panxa amb les propostes que us faran directament una selecció de joves xefs que comparteixen l’entusiasme pels ingredients de temporada i de proximitat i que us oferiran versions de carrer de les seves millors receptes: Caravan Made aparcarà els entrepans per preparar arrossos amb verdures de temporada; Ivan Surinder (Tandoor) oferirà una versió de temporada de la seva famosa recepta de curri; Wild Food Caravan farà espaguetis vegetals al moment, i La Cocina Palpita s’atrevirà amb un chilly crab i carxofes confitades, i Caravelle, amb unes saboroses koftas de xai amb fonoll, anet i tzatziki, entre d’altres.
També hi haurà tallers gratuïts per als petits de la casa d’estampació de bosses amb fruites i verdures de temporada, que després es podran fer servir per anar a comprar.
Dissabte 2 i diumenge 3 abril, d’11:30 a 22:00 h.
Edifci històric de la Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Entrada a Balmes amb Gran Via). Accés lliure.
Sabíeu que el te matcha té seixanta vegades més antioxidants que els espinacs? I vint vegades més que les fruites del bosc o la magrana? De fet, una tassa de te matcha té deu vegades més poder nutricional que una tassa de te verd en infusió. Aquest te meravellós és el de les famoses cerimònies del te al Japó.
I què el diferencia del te verd que tots coneixem?
La gran diferència és que quan prens matcha consumeixes el 100% de les fulles, amb tota la seva qualitat nutricional, mentre que, infusionant un te verd en aigua calenta, tan sols ens arriben uns quants dels nutrients (antioxidants, vitamines i minerals).
Però també la forma com es conrea influeix, perquè aquest te se sol deixar uns vint dies a l’ombra abans de recol·lectar-lo, fet que incrementa enormement la clorofil·la emmagatzemada a les fulles i per tant el seu poder oxigenant, alcalinitzant i desintoxicant (i també el preu!).
Al te matcha se li atribueixen moltes qualitats, com que ajuda a perdre pes i també a concentrar-se, però sense cap dubte, la més important és el seu alt poder antioxidant. I ja sabem que els antioxidants ens defensen de l’envelliment prematur (causat per radicals lliures) així com de les malalties cròniques. En definitiva, com més antioxidants incloguem a la dieta, millor!
Té un contingut especialment alt en catequina, el tipus d’antioxidant (flavonoide) més potent i beneficiós. Aquest tipus d’antioxidant ha estat reconegut per les seves inigualables propietats anticancerígenes.
A més, avui en dia ja sabem que el color verd és molt important en la dieta. Aquest és el color de la clorofil·la, que oxigena sang i cèl·lules, és un desintoxicant molt potent, ens ajuda a eliminar metalls pesants i químics del cos.
La recepta d’avui és una beguda deliciosa, ideal per escalfar-nos i reconfortar-nos a mig matí. La recepta l’he fet amb la crema d’avellana d’Amandin (amb endolcidor d’arròs i avellanes), no obstant això, si voleu evitar el sucre, podeu fer servir qualsevol mantega de llavors o fruites seques (ametlla, tahina, nous…).
Tasteu aquesta beguda i enamoreu-vos del matcha. Cuideu-vos mentre gaudiu d’una beguda deliciosa! No hi ha cosa més plaent que saber que us cuideu mentre assaboriu una cosa que us agrada molt, oi?
Això sí, una cosa important: cal tenir molt en compte que la temperatura amb què es prepara la beguda té un paper rotundament important. És important preservar una temperatura moderada per no sobreescalfar-lo, ja que es perdrien enzims i nutrients (cal no passar de 50 °C).
Image may be NSFW. Clik here to view.
La recepta
Quantitat: 1persona
Temps: 5 min
Estris: batedora (opcional)
Ingredients:
1 vas de llet d’avellanes ( ½ T – 80 g d’avellanes crues + 2 T – 500 ml aigua)
Per fer la llet d’avellana casolana, poseu les avellanes en remull un mínim de 8 hores (mitjançant aquest pas, no només les estovem, sinó que també les “activem”, ja que comença el procés de germinació, i són, així, molt més fàcils de digerir, s’inactiven antinutrients, la seva qualitat enzimàtica s’enriqueix i es tornen alcalines). Quan hagin passat les 8 h, llenceu l’aigua de remull, renteu bé sota l’aixeta i tritureu amb l’aigua. Filtreu amb una malla fina, bossa per fer llet vegetal o una tela neta.
Alternativament podeu fer servir una llet comprada.
Escalfeu 250 ml d’aquesta llet en un cassó, vigilant de no sobreescalfar-la.
Poseu tots els ingredients en una batedora i bateu fins a obtenir una beguda cremosa i amb escuma (alternativament ho podeu barrejar tot bé en una tassa o fer servir un estri especial per batre te matcha).
Al Setembre, a Molins de Rei, t’hi trobaràs a gust i hi podràs esmorzar, dinar, berenar o sopar. Serveixen menjar per a tots els paladars. “Vam decidir obrir el ventall a totes les possibilitats i cuinem tant menjar vegà com plats amb carn d’agricultura ecològica, embotits ecològics i peix, la majoria salvatge”. La majoria dels aliments són ecològics i de proximitat. Una de les seves especialitats són les creps, fetes amb farines que no siguin de blat convencional, com de kamut, de cigrons i d’arròs (opcions sense gluten). En fan amb llet ecològica o amb beguda de soja o de civada. A més, fan servir ous ecològics, però també ofereixen opció vegana. Allunyant-se de relacionar crep amb dolç, fan combinacions innovadores i d’allò més delicioses que agradaran a tothom.
Els socis d’Etselquemenges teniu un 5% de descompte a tota la carta, de dilluns a dissabte. Ensenyeu el carnet!
Els defensors dels cereals germinats afirmen que els grans que acaben de començar la germinació ofereixen tota la qualitat dels grans sencers, tenen més nutrients i són més digestius
A Catalunya i Espanya trobem sobretot llavors o llegums germinats i també pans germinats, que estan fets amb grans de diferents cereals germinats. De fet, els grans de cereals són també llavors de certes plantes, bàsicament plantes de cereals (blat, ordi, espelta, arròs…). Però en països com els Estats Units hi ha una varietat molt més àmplia de productes fets amb grans germinats (pa, pasta, cereals d’esmorzar, muffins, tortillas, waffles, panets, púdings, etc.).
Els defensors dels cereals germinats afirmen que els grans que acaben de començar la germinació, és a dir, els que són a cavall entre una llavor i una nova planta, ofereixen tota la qualitat dels grans sencers, tenen més nutrients i són més digestius.
Vegem què són els grans germinats i quines propietats nutricionals tenen per saber si es tracta d’un producte més o si els cereals germinats són a punt de convertir-se en una nova moda del menjar saludable.
1- Què són els grans germinats?
Els grans de cereals són les llavors de certes plantes de cereals (blat, ordi, espelta, arròs, blat de moro, entre d’altres). Igual que qualsevol altra llavor, els grans de cereals poden germinar i convertir-se en una planta nova (recordeu quan a l’escola fèieu germinar llenties entre cotons humits?).
Les llavors de cereals tenen tres parts comestibles (el germen, l’endosperma i el segó) que són crucials per la creació de la nova planta. El germen és l’embrió de la planta, l’endosperma té midó emmagatzemat i les capes de segó proporcionen alguns nutrients addicionals. Les capes de segó, juntament amb la closca no comestible que es troba en molts grans, ajuden a protegir la llavor de gra fins que estigui llesta per iniciar el cicle de creixement. Quan les condicions de temperatura i humitat són les adequades, comença la germinació del gra. Els enzims escombren els inhibidors de creixement que hi ha a la closca, i el midó que estava emmagatzemat en l’endosperma es transforma en molècules més simples i fàcils de digerir pel petit embrió.
Durant un període temps breu, quan la capa externa de segó s’ha obert i el nou gra-embrió ha digerit una mica del midó de l’endosperma per començar a créixer, es considera que és un gra germinat.
2- Tenen més minerals?
Alguns estudis científics suggereixen que determinats micronutrients (aminoàcids essencials, vitamines del complex B, àcid fòlic) i certs minerals (ferro, zinc, calci i magnesi) estarien més disponibles en els grans germinats perquè el procés de germinació redueix la quantitat de fitats, uns compostos naturals que impedeixen que els minerals passin a la sang i siguin absorbits pel cos.
Un augment del recompte de nutrients en els grans germinats podria beneficiar les persones que fan una dieta vegetariana o vegana; però, tot i que hi ha indicis que la germinació pot augmentar alguns dels nutrients dels grans germinats, la recerca encara ha d’avançar en aquest camp. La majoria d’investigacions es limiten encara a anàlisis de laboratori, a testos en animals o bé a petits estudis en humans, amb resultats que encara no es poden aplicar a la població en general.
3- Són més digestius?
Com que a algunes persones els costa pair el midó de certs grans de cereals i llegums, la versió germinada d’aquests grans pot ser més ben tolerada digestivament. Això pot ser especialment cert en el cas de llegums germinats, com mongetes o cigrons (que tenen midons difícils de digerir i per això poden produir gasos a l’intestí) però no tant en el cas dels grans de cereals com l’arròs, l’espelta o el blat de moro, que ja són força digestius fins i tot sense germinar.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Germinats de sègol
4- Tenen gluten?
Els grans de cereals que tenen gluten, seguiran tenint gluten un cop germinats. Hi ha una certa evidència científica que les persones amb una intolerància lleu al gluten poden digerir millor els productes fets amb grans germinats (com els pans germinats) perquè tenen menys gluten. Ara bé, la germinació no elimina del tot el gluten, per tant, per precaució, qualsevol persona que no toleri bé el gluten tampoc hauria de prendre aquests productes.
Les farines de cereals germinats tenen també un contingut baix de proteïnes i de gluten. Com que el gluten fa que els pans augmentin de volum (pugin), la textura dels pans de grans germinats és més densa que la dels pans fets amb farina de cereals no germinats.
5- Quins tipus de germinació hi ha?
Hi ha dos tipus de germinació: la seca i la humida. En la germinació seca el gra es fa germinar i després s’asseca perquè sigui més estable. Després, aquest gra germinat assecat es pot cuinar o moldre i fer-ne farina. En la germinació humida, el gra germinat es bat i es converteix en un puré espès. Aquesta barreja humida en forma de puré es pot incorporar a pans, magdalenes o altres productes de brioixeria. Aquests productes normalment es venen congelats per evitar que es tornin rancis.
6- Un apunt sobre seguretat alimentària
Els processos de germinació, tant si es fan a casa com si es fan industrialment, han d’estar molt ben controlats ja que les condicions d’humitat necessàries per fer germinar llegums o grans de cereals són també les que alguns bacteris potencialment perillosos aprofiten per créixer.
Als Estats Units, la Food and Drug Administration, l’agència que regula els aliments i medicaments que es poden comercialitzar, recomana que els nens, la gent gran, les dones embarassades i les persones que tinguin el sistema immune debilitat evitin menjar verdures, grans i llavors germinats crus, i que, si ho volen fer, primer els coguin lleugerament (saltats, per exemple).
En definitiva, tot i que sembla que consumir productes fets amb grans germinats o les seves farines pot tenir beneficis afegits per a la salut, encara s’està investigant quins podrien ser exactament aquests beneficis.
Més enllà de sopar d’hora i no gaire quantitat, res de crus ni aliments freds, no mirar cap pantalla l’hora abans d’anar a dormir, ni fer exercici cap al tard, ni prendre un cafè o te a partir de les sis aproximadament, i intentar dormir cap al costat dret… potser la dificultat per dormir té una raó més profunda, en algun desequilibri intern que ens fa estar alerta quan hauríem d’estar dormint.
La Societat Espanyola del Son, en les últimes enquestes, mostrava que set de cada deu persones té alguna alteració del son, i que aquest fet creix any rere any. Què pot ser que cada vegada ens faci dormir menys o pitjor? L’estrès? Les preocupacions? Les radiacions a la llar?
Si us soleu despertar en una franja horària concreta durant setmanes pot significar que pot haver-hi una sobrecàrrega en un òrgan en concret
Cada cos és un món, és el resultat d’un conjunt de mil variables i casualitats genètiques i d’estil de vida. A tots ens afecta diferent el que fem, el que pensem i el que mengem.
Segons la medicina tradicional xinesa, l’insomni és el resultat d’un desequilibri del Qi en el qual intervenen diferents òrgans i meridians, ja poden ser de cor, fetge, ronyó, intestins o melsa.
Durant la nit, el cos fa diferents processos de reparació i regeneració dels òrgans. Si us soleu despertar en una franja horària concreta durant setmanes pot significar que pot haver-hi una sobrecàrrega en un òrgan en concret.
En horari de primavera i tardor:
El fetge seria entre la 1 i les 3;
Els pulmons de 3 a 5 de la nit;
I els intestins cap a les 5-7 del matí.
Pot ser tan gran la càrrega energètica que en el moment nocturn en què estigui més actiu aquell òrgan us desperti mentalment.
Càndides i nocturnitat
La candidiasi intestinal és un problema ocult més estès del que creiem. Un cop als intestins, aquests fongs es poden convertir en un miceli micòtic que penetra la mucosa i pot generar constantment permeabilitat intestinal i toxicitat.
Hi ha moltes persones que tenen la síndrome d’alimentació nocturna (necessitat de llevar-se a mitja nit a menjar)
La prestigiosa doctora Lena Mercadal comenta que “si alguna vegada has patit el virus de la mononucleosi, el més segur és que en un futur tinguis càndides intestinals i et sentis trist, cansat, decaigut i amb ansietat”. Podràs saber-ho si en una analítica de sang miren els anticossos d’Epstein-Barr o citomegalovirus.
El més curiós és que una candidiasi extensa, a part de generar ansietat, sobretot pel dolç, ho sol fer a les primeres hores del matí, quan potser encara es dorm (hi ha molta activitat a l’intestí entre cinc i set del matí).
Un estudi fet per la companyia Jawbone confirma que el cos demana aliments més greixosos i dolços a altes hores de la nit. La candidiasi en podria ser una causa, per això és molt important menjar de manera equilibrada i neta durant el dia perquè el cos no pateixi de nit, i descansi.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Manca de serotonina o vitamines del grup B
És una de les causes d’insomni més estudiades actualment. Es pot mirar amb una analítica de sang si hi ha dèficit, però és més complicat de veure si realment s’està absorbint bé o si la serotonina creua correctament la barrera hematoencefàlica.
Per altra banda, com diu el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, potser produïm un excés de triptofanasa, enzim que anul·la l’acció del triptòfan (el precursor de la serotonina). Ho podrem saber si, a part de dormir malament, tenim mal alè i flatulències amb pudor.
Excés de cortisol i/o estrés mental
El gran mal de tots els mals: saber gestionar les preocupacions, deixar la feina a la feina i desconnectar. Cada vegada es fa més evident la forta intervenció de l’excés de cortisol (l’hormona de l’estrès) en la degradació dels intestins (on se suposa que es produeix més del 80% de la serotonina i on hi ha tanta connexió nerviosa a través dels neurotransmissors).
Potser, doncs, ens estem carregant el segon cervell, de tant fer servir el primer.
Per dormir millor cal més cos i menys ment
Per dormir millor cal més cos i menys ment. Més respirar i sentir i menys pensar. Quan la ment està tranquil·la, el cos està relaxat i molt a gust, dormim. Quins són els moments que recordeu en què estàveu molt a gust? Als braços d’algú? De vacances? Busqueu l’equilibri, busqueu allò que us dóna pau i us deixa descansar a les nits.
De vegades cansar-nos no és la solució; per als nens potser si, però els adults, a vegades, com més cansats físicament estem, més ens costa dormir. No us ha passat mai de vacances, visitant una ciutat occidental que, davant de tants estímuls, quan voleu anar a dormir, noteu que el cos i cap no paren?
Meditar al vespre és una gran eina per ajudar a dormir més i millor. Amb els ulls tancats, sense soroll (o amb el so del gong), amb una llum tènue, temperatura agradable i sense pensar en res, ens centrem en la respiració, en la manera com entra pel nas, ens infla per tot el cos i surt per la boca a poc a poc, cada vegada més. Cada cop que vingui un pensament deixeu-lo anar, i torneu a concentrar-vos en la respiració.
Sobrecàrrega de radiacions
Tal com explicava el geobiòleg Pere León, tots els aparells electrònics que tinguem a casa poden fer un espai carregat on sigui difícil relaxar-se (penseu en les persones que tenen sensibilitat química múltiple).
Algunes ajudes naturals més enllà d’intervenir en els factors anteriors…
Batut de llet de civada amb llavors de rosella de Califòrnia mòltes.
Infusió d’arrels de kavakava.
Ashwagandha en pols o comprimits.
Jatamansi en aromateràpia.
Acupuntura: segons cada cas, pot ajudar molt a fer fluir l’energia dels meridians i a desbloquejar punts amb tensió.
Fa més de 250, el 1755, el metge alemany Samuel Hahnemann va desenvolupar l’homeopatia. Compleix la teoria de la similitud; és a dir, una substància d’origen animal, vegetal o mineral que a dosis altes provoca patologia en una persona sana, es pot fer servir per curar una malaltia que presenta símptomes similars amb dosis molt diluïdes i infinitesimals. En lloc de donar un medicament per controlar o anul·lar els símptomes (per exemple, donar un antitèrmic per fer baixar la febre), el que fa és estimular l’energia de l’organisme per superar la malaltia. Ja quan va sorgir va ser molt controvertida i, avui en dia, tot i que es fa servir arreu del món, té molts detractors.
El fet que les concentracions siguin tan petites disminueix el risc d’intoxicació i efectes secundaris dels medicaments; i el més important és que actua sobre el sistema immunitari estimulant l’organisme per superar la patologia. És especialment interessant en pediatria, doncs, perquè els nens tenen una gran capacitat de reacció davant d’aquests medicaments.
El nombre de remeis homeopàtics és molt ampli, però la farmaciola de casa la limitarem a uns quants medicaments imprescindibles.
El fet que les concentracions siguin tan petites disminueix el risc d’intoxicació i efectes secundaris dels medicaments
Com els donarem? Farem un plus; és a dir, diluirem de 5 a 8 grànuls del medicament en 60-80 ml d’aigua de qualitat i farem una dilució, de la qual donarem una culleradeta diversos cops al dia. Com que no hi posarem alcohol per conservar, només durarà 5 dies.
Medicaments
ACONITUM 7CH grànuls: A l’inici de la febre sobtada amb esgarrifances, quadres gripals i qualsevol malaltia a causa del vent sec o fred, com laringitis amb tos de gos, molt seca i sense expectoració. A l’inici d’un mal d’orella sobtat i dolorós acompanyat de molta inquietud i ansietat, i que empitjora molt de nit. Normalment s’acompanya de por, inquietud, set intensa d’aigua freda, hipersensibilitat al tacte. Empitjora de nit i millora en espais oberts.
ARNICA 7CH: Per a qualsevol tipus de lesió. Traumatismes importants amb hematomes, dolor, inflor i impotència funcional. Contusió i hematoma per esquinç de tendó o lligament. Fiblades i dolor muscular després d’un sobreesforç. Millora amb el repòs. Por de ser tocat.
ARSENICM ALBUM 7CH: Vòmits i diarrea quan s’ha menjat alguna cosa en mal estat. Intoxicacions alimentàries. Diarrees estivals amb vòmits. Salmonel·losi. El nen normalment està molt xafat i intranquil, té força fred i millora amb la calor.
BELLADONA 7CH: Febre alta (per sobre de 39 ºC) amb ensopiment i galtes molt vermelles, normalment causada per processos aguts com infeccions d’orella o amigdalitis. Normalment els peus i les mans estan molt freds, i el cap molt calent. Empitjora amb el moviment, amb el contacte, amb el soroll i la llum; millora amb el repòs. Patologies: otitis, amigdalitis, cop de calor (excés de sol) amb envermelliment de la pell.
BÒRAX: Llagues a la boca poc profundes i muguet amb por al moviment descendent.
BRYONIA: Quan la febre s’acompanya de boca seca i set exagerada. Normalment el nen es queda molt quiet al llit i té restrenyiment; no vol que el molestin. Si hi ha tos, sol ser molt dolorosa.
CHAMOMILLA 7CH: Molèsties gastrointestinals, sobretot quan s’acompanyen de la sortida de les dents, mal d’orella intens que fa xisclar el nen. L’infant es mostra molt irritable i amb canvis d’humor i còlics. El dolor és molt intens i només es calma quan és a coll en moviment. També va bé quan aquests dolors s’acompanyen de còlics abdominals. Indicada en cas de vòmits amb moltes arcades i deposicions aquoses que fan olor d’ou podrit.
KALI BICHROMICUM: Medicament important en les rinofaringitis quan hi ha moc abundant, espès, groc i molt filamentós, com un xiclet, que forma com un tap.
LEDUM PALUSTRE: És el primer remei per a les picades de mosquit i també es fa servir com a prevenció en zones endèmiques.
PULSATILLA: Funciona molt bé en les afeccions de les mucoses quan hi ha les característiques següents: mucoses molt vermelles i congestionades; moc groc-verdós però no irritant. Empitjora amb la calor, principalment dins una habitació calenta, i millora a l’aire lliure. Mucositats amb tendència a cronificar-se.
URTICA URENS 7CH: Cremades de primer grau amb envermelliment i molta coïssor. Urticària aguda, molt pruriginosa. També es pot aplicar en forma de pomada.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Còlic del primer semestre
Són típics dels primers tres mesos de vida i són contraccions espasmòdiques del budell provocades per la maduració de l’òrgan mateix i la presència de gasos. És una situació no patològica però molt estressant per als pares.
Chamomilla: Nen molt irritable, no hi ha cap postura que el calmi, però sempre millora quan és a coll. Normalment s’acompanya de diarrees.
Colocynthis: El dolor millora amb la pressió sobre la panxa o quan es pleguen els genolls sobre la panxa; empitjora en menjar i millora si l’abriguem.
Pulsatilla: És el típic plor després de prendre pit; està molt ploraner i vol estar sempre a coll, ben enganxat a la mare.
Mareig de cotxe
Cocculus: Nàusees vòmits i vertigen pel moviment del cotxe o del vaixell, amb molta salivació que empitjora amb l’olor dels aliments; millora en posició estirada.
Petroleum: Un dels remeis que es fa servir pel mareig de cotxe quan no hi ha símptomes clars, amb mal de cap, salivera i desig d’obrir la finestreta.
Tabacum: Nàusees, vòmits i vertigen. El nen està pàl·lid i fa mala cara. Necessita estar estirat, quiet i amb els ulls tancats. Vol la finestra oberta.
A les farmàcies venen un medicament amb tots tres components i molt efectiu.
És molt difícil aconsellar una farmaciola homeopàtica perquè l’homeopatia no tracta uns símptomes aïllats, sinó que valora tant els símptomes físics com psíquics i les circumstancies que han influït en la malaltia (estats emocionals, clima..). De totes maneres, pot funcionar per sortir del pas mentre demanem visita al metge homeòpata o al pediatre, que són qui hauran de decidir el diagnòstic i el tractament més adequat.
Image may be NSFW. Clik here to view.Dra. Anna Bonamusa
Aquestes són preguntes freqüents que em fa molta gent quan llegeix afirmacions extretes d’algunes publicacions en què es diu que no és bo prendre massa antioxidants. Altres vegades, les preguntes les fan pacients amb càncer a qui els metges els han prohibit prendre antioxidants. També hi ha persones que, arran d’algun programa de televisió o de ràdio sobre els efectes miraculosos d’un determinat antioxidant, vénen convençudes a comprar-lo i afirmen: “M’han dit que aquest antioxidant és el millor. Què en penses?”
La meva primera –i immediata– reacció és demanar per a què ho volen. Solen dir: “Ah… És que m’han comentat que és el millor”. I us pregunto a vosaltres: Sabeu per a què voleu els antioxidants? Perquè no tots són iguals; n’hi ha molts amb propietats i efectes diferents.
Què és un antioxidant?
Primer explicaré què és un antioxidant; i encara que us pugui sonar una mica estrany si fa anys que no estudieu química, intentaré fer-ho simple.
Quan l’organisme està exposat a factors ambientals agressius, com un excés de radiació solar, radiació produïda quan, per exemple, ens fem una radiografia, tabac, dissolvents, fum dels cotxes o contaminació ambiental, pesticides o metalls pesants, les molècules que, en situació normal, tenen un parell d’electrons al voltant de la seva òrbita –que els confereixen estabilitat–, són atacades i un dels electrons surt com despistat i/o disparat i comença a atacar altres molècules.
Aquests electrons són els radicals lliures i, en atacar altres molècules, poden malmetre-les. De vegades, ataquen els greixos de l’organisme i els oxiden (com passa amb les nous quan es tornen ràncies; s’han oxidat per l’oxigen). Un exemple d’aquesta oxidació el veiem en les mans. Hi tenim taques marrons? Sí? Llavors hi ha hagut oxidació lipídica. Aquest tipus de taques són freqüents a les mans de la gent gran i en les de les persones que fumen molt.
Hi ha un altre tipus de processos d’oxidació que no són tan visibles, com l’oxidació de l’ADN, o l’oxidació de les proteïnes…
Image may be NSFW. Clik here to view.
I què fan els antioxidants?
Cedir electrons sense atacar; és a dir, aconseguir aparellar-se amb la molècula que ha perdut l’electró i, així, estabilitzar-la.
No tots els radicals lliures són dolents
Un cop sabem què és un antioxidant, vegem l’efecte real que té per a la salut. Primer vull aclarir que no tots els radicals lliures són dolents. De vegades, quan tenim una infecció bacteriana o per virus o fongs, el cos fabrica radicals lliures que actuen d’artilleria atacant aquests intrusos; així que, en aquest cas, els radicals lliures són beneficiosos.
De la mateixa manera, quan tenim cèl·lules cancerígenes, els radicals lliures també poden protegir-nos atacant aquestes cèl·lules; de la mateixa manera que tractaments químics com la quimioteràpia ataquen les cèl·lules cancerígenes.
El problema es produeix quan aquest atac no només és a les cèl·lules cancerígenes, sinó també a les cèl·lules sanes; d’aquí els efectes secundaris que produeixen els tractaments de quimioteràpia, que, si bé la intenció és fer malbé les cèl·lules dolentes, també malmeten les bones.
Què passaria si prenguéssim antioxidants durant aquest tipus de tractaments?
Segurament inhibiríem el potencial oxidant o en contrarestaríem l’efecte. Per això aconsellen no prendre’ls alhora.
Per què no podem prendre antioxidants en excés?
Perquè en certes situacions l’organisme necessita fabricar oxidants per atacar.
Llavors, quin antioxidant cal prendre, quan i quant?
La major part de fruites i verdures, així com les espècies tenen molts antioxidants amb efectes fisiològics diferents, per exemple:
Els flavonols del cacau són bons per millorar la salut vascular.
Les catequines del te verd són anticancerígenes en part pel seu efecte antifolat, i tenen també un efecte protector cardiovascular, així com efectes sobre el control de pes.
La teanina és un aminoàcid del te que es recull al principi de temporada a les fulles joves i té un efecte calmant; millora l’estat d’ànim.
Altres polifenols que es troben als fruits vermells, com les antocianidines, tenen efectes antiinflamatoris, cardioprotectors i protectors cerebrals.
El resveratrol, que es troba en petites quantitats en el raïm i en concentracions més altes al Polygonum cuspidatum, té també molts beneficis; per exemple sobre la regulació del sucre en sang, protecció cardiovascular, antitumoral…
Però el més fascinant és el mecanisme pel qual la fruita i verdura sintetitzen aquests antioxidants, perquè ho fan com a conseqüència de la seva exposició a la radiació solar o quan són atacades per fongs (per això les pomes són més vermelloses pel costat pel qual els toca el sol); és a dir quan la fruita madura al sol i quan no li han afegit pesticides i ha de defensar-se de les plagues.
No tota la fruita o verdura que mengem té aquests suposats antioxidants, perquè si no madura al sol o no s’ha hagut de defensar no aportarà prou antioxidants
Això ens fa arribar a una altra conclusió: i és que no tota la fruita o verdura que mengem té aquests suposats antioxidants, perquè si no madura al sol o no s’ha hagut de defensar no aportarà prou antioxidants…
Heu comprat mai fruita una mica verda perquè acabi de madurar a temperatura ambient a casa; i en canvi ha passat directament de verda a podrida? Què ha passat en la cadena des que es va recollir de l’arbre fins que va arribar a casa vostra? Segurament la van agafar totalment verda, la van guardar en cambres i després la van portar al supermercat… Però la fruita no va haver de defensar-se, ni va madurar al sol.
Per això, cada vegada ens falten més aquests antioxidants naturals que ens protegeixen i hem d’acabar prenent complements alimentaris rics en antioxidants.
Però per no passar-nos, una altra opció més natural és complementar l’alimentació prenent aquests superaliments quantificats en aquests principis actius (així sabrem el que estem prenent) o amb suplements alimentaris capaços d’activar els enzims endògens que fabrica l’organisme amb funció antioxidant. Aquests enzims són el superòxid dismutasa, catalasa, glutatió i glutatió peroxidasa.
Hi ha pocs complements alimentaris al mercat amb prou estudis clínics que hagin demostrat aquest efecte. Un és l’ImmunAge (un producte natural procedent d’un procés patentat de la fermentació de les papaies durant nou mesos).
Image may be NSFW. Clik here to view.
Aquest producte el va donar a conèixer un periodista que va entrevistar l’infermer de Joan Pau II, que va revelar que el papa prenia Immun’age per recomanació del premi Nobel de Medicina el professor Luc Montagnier.
Montagnier havia estudiat aquest producte en pacients amb el virus de la sida i havia observat que no només en millorava la immunitat sinó que contrarestava l’efecte negatiu dels radicals lliures. El papa, a més, tenia Parkinson, que també produeix un excés de radicals lliures i estrès oxidatiu (perquè l’organisme no té la capacitat de contrarestar-los); així que en aquest cas un antioxidant, ben aconsellat, pot ser un bon aliat de la salut.
Així, per triar antioxidant hem de tenir en compte la malaltia i el potencial fisiològic de cada antioxidant per saber aconsellar-ne un a cada moment.
Image may be NSFW. Clik here to view.Si el que volem és merament un efecte protector sobre la salut, menjar fruites i verdures ecològiques recollides al punt de maduració, prendre superaliments específics i ajudar l’organisme a sintetitzar aquests antioxidants endògens amb algun producte natural és el que hauríem de fer per tal que els antioxidants actuïn en el moment que l’organisme els necessiti però sense passar-nos.
Una bona opció és menjar fruita i verdura de temporada i, si pot ser, ecològica millor, ja que contindrà aquests antioxidants produïts per l’estrès ambiental que han patit i que, al seu torn, són tan beneficiosos per a la salut. Si volem assegurar una bona aportació de nutrients també hi ha al mercat productes en altres formats que aconsegueixen mantenir totes les seves propietats.
Image may be NSFW. Clik here to view.Dra. Gloria Sabater
Doctora en Farmàcia i especialista en medicina antienvelliment
Malgrat les reticències que genera en una part important de la població, molts estudis científics avalen els beneficis del dejuni en les seves múltiples formes. Però, per què genera tanta por?
El reconegut doctor Andrew Weil, fundador i director del Centre de Medicina Integrativa d’Arizona, ens explica en l’article “Intermittent Fasting: A Healthy Choice” com se’ns ha educat sota el dogma nutricional que fer cinc o sis petits àpats durant el dia és la manera més saludable d’alimentar-se i que és perjudicial saltar-se’n cap. Segurament per això ens fa tanta por interrompre voluntàriament la ingesta d’aliments.
Es recomana el dejuni com a mètode per restaurar l’equilibri físic, mental i emocional, desaccelerar el ritme vital, deixar descansar el sistema digestiu, depurar-se dels tòxics acumulats, mantenir el sistema immune saludable, omplir-se de vitalitat i augmentar la pau mental i benestar
De totes maneres, això no sempre ha estat així. Per motius medicinals, culturals, religiosos o, simplement per falta d’aliment, els éssers humans han practicat el dejuni de manera voluntària o involuntària des de fa milers d’anys. De fet, mai abans en la història de la humanitat l’accés al menjar va ser tan fàcil, tan abundant i tan regular com ara, especialment a partir de la revolució industrial alimentària, que va permetre omplir les prestatgeries dels supermercats amb tot tipus de menjar, a tota hora, a qualsevol lloc i, moltes vegades, a preus baixos. Però també és cert que mai abans en la història de la humanitat el percentatge de població amb sobrepès i obesitat va ser tan alt, ni tan alts van ser els índexs de diabetis, problemes cardiovasculars o alguns tipus de càncer (totes, patologies relacionades amb els hàbits alimentaris i de vida).
Donem per sobreentès que l’organisme demana aliments cada quatre hores perquè tradicionalment se’ns ha dit que és així, sovint sense tenir en compte la capacitat digestiva o les necessitats reals d’alimentació de cada persona, que depenen, entre altres factors, de l’edat, sexe, ritme de vida, activitat física o mental, etc. I malgrat que vigilem i ens alimentem de manera conscient i saludable, l’organisme va acumulant tòxics a través del que mengem, el que respirem, els productes cosmètics que ens apliquem, o l’entorn.
Per tot això, des de diferents disciplines de l’àmbit de la salut, es recomana el dejuni com a mètode per restaurar l’equilibri físic, mental i emocional, desaccelerar el ritme vital, deixar descansar el sistema digestiu, depurar-se dels tòxics acumulats, mantenir el sistema immune saludable, omplir-se de vitalitat i augmentar la pau mental i benestar.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Per què dejuni terapèutic i no intermitent?
Si el dejuni intermitent és, en la majoria de casos, compatible amb la vida diària i es fa individualment des de casa, el terapèutic està guiat per un equip de nutricionistes i professionals de la salut que ens acompanyen en un procés intens i ininterromput de depuració i desintoxicació de diversos dies (depenent de les necessitats de cada persona).
Durant aquest període, parem el ritme de vida habitual, ens allunyem de qualsevol estímul estressant, no ingerim sòlids, i basem l’alimentació exclusivament en sucs naturals de fruites i hortalisses ecològiques, caldos de verdures enriquits amb algues, i infusions depuratives, a més de molta aigua; és a dir, líquids sense cafeïnes o estimulants que sobrecarreguin o irritin fetge, intestí o resta òrgans digestius.
Perquè sigui realment efectiva, a més d’estar sota control mèdic, aquesta dieta s’ha de fer dins el marc d’un “retir”, entenent que no es pot fer mantenint l’activitat diària habitual (la ingesta calòrica seria insuficient), sinó que s’ha de fer amb unes condicions específiques, tota activitat ha de ser relaxant i l’entorn ha de ser tranquil i estar absolutament allunyat de qualsevol estímul estressant. En definitiva, es tracta de dedicar-nos un temps a nosaltres mateixos donant unes vacances a cos i ment en què les úniques activitats que hauríem de permetre’ns són totes les que ens aportin tranquil·litat i benestar, com la meditació, el ioga, les teràpies corporals com la hidroteràpia de còlon o el senderisme suau.
Image may be NSFW. Clik here to view.
És un bon mètode per perdre pes?
És important destacar que, malgrat que es tendeix a perdre pes de manera ràpida, l’objectiu del dejuni terapèutic és desintoxicar l’organisme, no baixar de pes de manera miraculosa. Així, la pèrdua de pes és una conseqüència del dejuni terapèutic que experimentaran les persones amb excés de pes. No obstant això, segons Edgar Barrionuevo, health coach, cofundador i director de Ayuno y Salud, les pèrdues de pes durant el dejuni corresponen a “una eliminació de toxines i dels teixits corporals on s’acumulen. Com que ho fan principalment a les reserves de greix, les persones que en tenen un excés experimenten un fort descens del pes”.
Està indicat per a tothom?
No. El dejuni no està indicat per a menors de divuit anys, diabètics, dones embarassades o lactants o persones amb problemes gastrointestinals greus.
No obstant això, alguns estudis apunten a la idoneïtat del dejuni en casos de càncer o altres patologies i/o situacions, en què sempre es recomana fer una dieta tan neta i allunyada de tòxics com sigui possible, com sobrepès, obesitat, colesterol i triglicèrids, sedentarisme i mals hàbits, retenció de líquids, hipertensió arterial, malalties reumàtiques, malalties degeneratives, regeneració de la pell, intoleràncies alimentàries, patologies del sistema digestiu, cansament crònic, fibromiàlgia, quan es deixa de fumar o es fa un canvi d’hàbits alimentaris.
On puc fer un dejuni terapèutic?
Com ja s’ha apuntat, passar-nos dies sense ingerir aliments sòlids no és una cosa que puguem prendre’ns a la lleugera i practicar de forma autònoma, ja que, si no ho fem en les condicions adequades, pot provocar deshidratació, generar estrès o augmentar la somnolència, entre d’altres.
Si volem fer un dejuni terapèutic, convé posar-nos en mans de professionals qualificats que facin una avaluació mèdica prèvia i que garanteixin un control i un acompanyament abans, durant i després del dejuni, com el que ofereixen l’equip d’Edgar Barrionuevo i David Moreno a Ayuno y Salud, a la població barcelonina de Castelldefels.
Canviar l’arròs per la coliflor és una manera senzilla d’incorporar més verdura al plat i, cuinada d’aquesta manera, queda deliciosa. La coliflor és una verdura d’hivern, que encara podem trobar fàcilment i que és molt adient per aquestes dates –quan els refredats de primavera comencen a guanyar protagonisme–, ja que ajuda a potenciar el sistema immunològic. Gràcies a un compost químic que es troba a les crucíferes, estimula l’acció de les defenses de l’intestí, és a dir, els soldats que treballen a l’intestí per lluitar contra qualsevol agent desconegut i que ens podria posar malalts.
Ou per completar el plat
Per fer un plat complet, podem optar per acompanyar la coliflor amb proteïna tant vegetal com animal. En aquest cas, hem triat ous, tot un superaliment pel seu alt contingut en nutrients i proteïnes, minerals com ferro i vitamines com la D, A i E. Podem prendre’n un o dos, segons la nostra capacitat digestiva. Hi ha persones que amb un ou ja queden saciades i que, si en prenguessin dos, se sentirien més pesades i sense poder-los digerir tan bé, símptoma de poca capacitat digestiva. D’altra banda, hi ha persones que tenen una bona capacitat digestiva i que poden pair perfectament dos ous sense sentir-se pesats. A més, per començar a menjar saludable no cal renunciar a plaers com els “ous ferrats”, dels quals farem una versió més saludable i igual de bona o més.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Vitamina C i ferro, grans amics
Per poder aprofitar el màxim els seus nutrients, sobretot la vitamina C i vitamines del grup B, és essencial cuinar-la a temperatures baixes i durant poc temps, com mostrarem en aquesta recepta. A més, gràcies a la combinació amb tomàquet, obtindrem un plat molt ric en vitamina C, que ens ajudarà a absorbir el ferro de l’ou que acompanya la recepta. Estudis científics demostren que combinar el ferro no-hemo (el de l’ou i de vegetals) amb aliments rics en vitamina C ajuda a augmentar un 50% l’absorció.
Hipotiroïdisme
En casos d’hipotiroïdisme, s’aconsella acompanyar la coliflor (com totes les crucíferes en general) amb algues, per tal d’evitar l’efecte dels cianògens, que impedeixen que l’organisme absorbeixi iode.
Evitar flatulències
Incloure comí a les receptes és essencial per a les persones que acostumen a tenir gasos quan mengen coliflor o altres tipus de crucíferes.
Incorporeu força aigua en una olla i feu-la bullir. Escaldeu la coliflor uns 10-15 minuts.
En una paella, poseu-la a foc lent i incorporeu un raig d’oli. Quan la coliflor estigui feta, incorporeu-la a la paella i esmicoleu-la fins que quedi en forma d’arròs. Quan estigui ben esmicolada, retireu-la i serviu-la en un plat.
Paral·lelament, feu la salsa de tomàquet batent un pot de tomàquet en conserva natural, una pastanaga pelada i crua per reduir l’acidesa del tomàquet, l’oli d’oliva, un polsim de sal i el comí. Poseu la salsa sobre del plat de coliflor.
Feu els “ous ferrats” a la mateixa paella on hem esmicolat la coliflor. Tireu un raig d’oli a la paella i, quan estigui ben calent, afegiu-hi l’ou. Tapeu i deixeu que es faci la clara alhora que el rovell queda cru. És un procediment molt senzill en el qual no afegim més oli i evitem fer fregits amb olis de mala qualitat.
Serviu l’ou sobre la salsa de tomàquet i ja teniu una recepta senzilla, saludable i exquisida.
Image may be NSFW. Clik here to view.Mireia Galtés
Graduada en Publicitat i relacions públiques, estudiant de Dietètica a l’Institut Roger de Llúria i bloguer a Lemon’s Secrets.
El nutricionista David Gasol va començar la seva trajectòria en el camp de la salut estudiant infermeria. Sempre l’havia interessat l’alimentació i, quan es va crear la carrera de nutrició, s’hi va llançar de cap.
Abans d’això, al seu pare li havien detectat un càncer de pròstata i, tot i que era un banquer convencional que menjava també de manera convencional, va decidir fer una mena de retir desintoxicant a la selva del Perú. En aquell moment, la trajectòria d’en David també va començar a derivar cap a l’alimentació més saludable.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Al teu pare li detecten càncer de pròstata i, en comptes de fer quimioteràpia, decideix anar-se’n a viure a la selva? Com és això?
No crec en la dieta cetogènica radical i per a tothom. Als pacients amb càncer els recomano una mica de cereal integral, perquè el cos tingui combustible sense alimentar el càncer
No és tan estrambòtic si et dic que la meva germana, que és antropòloga, llavors vivia i treballava allà. El meu pare se n’hi va anar amb ma mare. Quan li van detectar el càncer, tots dos van decidir prendre’s uns mesos de relax i dedicar-los a cuidar-se per curar-se. I llavors sí: allà va conèixer uns xamans que, durant tres mesos, li van fer fer una desintoxicació del cos a base de begudes d’herbes que ajuden a fer una neteja bestial de tot l’organisme. I va tornar sabent que ja no volia alimentar-se de la mateixa manera; així, buscant, buscant, va conèixer el doctor Jordi Forés, metge i homeòpata, que el va ajudar fer un canvi d’hàbits d’alimentació i de vida.
I avui el teu pare està bé i curat?
Sí! Està perfecte! En aquell punt vaig començar a interessar-me moltíssim per l’alimentació i, en paral·lel a la carrera, vaig conèixer un ventall molt ampli de visions diferents de l’alimentació. Veia clarament que el que havia fet el meu pare no és el que m’ensenyaven a la carrera, tot i que les dues visions eren importants i complementàries. Llavors vaig conèixer la Montse Bradford i vaig fer la seva formació de cuina energètica.
Image may be NSFW. Clik here to view.
I des de fa uns anys ets professor a l’escola de la Montse Bradford. Quina assignatures imparteixes?
Sóc professor de cuina! Fa molts anys que cuino; als Estats Units cuinava i he cuinat per a molta gent, però on em sento més còmode és amb els pacients passant consulta.
Parlem dels Estats Units. Passaves consulta al mateix despatx del doctor Forés, tenies la carrera de Nutrició, t’havies format amb la Montse Bradford, però no en vas tenir prou i te’n vas anar als Estats Units.
Sí, a Beckett (Massachusetts), al Kushi Institute, l’institut de macrobiòtica més famós del món fundat per Michio Kushi. Hi vaig viure tres mesos molt intensos i vaig conèixer companys que em van donar l’oportunitat d’anar cap a Califòrnia (2012) per treballar amb una amiga cuinera que es dedicava a cuinar per a celebrities del món de la música.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Em pots dir el nom d’alguna celebrity? Sóc periodista. No me’n puc estar!
Cuinàvem per a la Linda Perry i la seva dona i filles a casa; els seus assistents venien a buscar-nos-ho. A Califòrnia vaig conèixer molts cuiners; vaig estar en un programa de televisió, un reality sobre vuit diabètics i, bé, va ser una gran experiència personal i professional. Allà vaig coincidir, per cert, amb la Carla Zaplana. De fet, ja havíem estudiat plegats a la universitat.
Però a diferència de la Carla, vas deixar la calor californiana i vas decidir tornar.
Sí. En tenia ganes. Els amics i la família tiren molt.
Tot i que allà ja passaves consulta i també tenies pacients en línia.
Exacte. Des que vaig acabar la carrera ja vaig començar a passar consulta amb el doctor Forés i no ho he deixat mai; encara ara en faig moltes per Skype. També he estat a Lisboa, a França i a Anglaterra per formar-me.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Per cert, tornant un moment a les celebrities; és tan car com sembla que algú et cuini a casa? N'hi ha que preferiríem això que un viatge llarg i llunyà.
Depèn. És car perquè no estem acostumats a pagar per aquest servei, però tot són prioritats i hi ha qui prefereix menjar saludable i que li facin perquè no té temps, que no pas tenir una senyora de fer feines. Però com que tot i així sabem que això dels cuiners personals és car, també tenim una empresa que es diu healthyboxbcn.com que porta cada dia un menú variat amb una sopeta o crema, una part d’hidrat de carboni complex (cereal integral o pasta integral segons les patologies que hi puguin haver), una part de proteïna vegetal, una part de verdura verda i una part de verdura dolça. Són cinc tuppers que arriben a casa cada dia acabats de cuinar i varien en funció del dia de la setmana i de l’estació.
Tot ecològic, esclar.
Totalment. 100% ecològic. I ho portem a la feina o a casa de la persona.
Qui ho cuina?
La cuinera és l’Anna Grau, responsable del restaurant Kombu, i jo superviso nutricionalment cada menú. Treballem plegats també com a professors de cuina i és una meravella. Aquest servei em serveix com un complement perfecte per a certs pacients que vénen a la consulta, es comencen a introduir en l’alimentació saludable i, al principi, perquè no es desanimin i no se’ls faci molt complicat, els dono aquesta possibilitat perquè així, almenys, ja tenen un àpat al dia resolt. Però, a més, va molt bé com a servei per a gent que està malalta, o que no té temps i vol cuidar-se. No volem créixer gaire perquè, si no, no podrem fer-ho bé. Volem cuidar-ho molt.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Bé, i ara que ja has fet la volta al món i has engegat aquesta empresa aquí, et fitxem a l’Ets. Et consideres un nutricionista macrobiòtic? Perquè tens un bagatge que no només passa per la macrobiòtica…
No sóc deixeble de ningú; tinc la meva manera de veure les coses i el meu distintiu és que sóc molt flexible i m’adapto a totes les situacions. Fujo molt de la rigidesa i dels fanatismes. Sé que cada pacient necessita una dieta en funció de molts paràmetres diferents.
Estàs especialitzat en alguna patologia?
Per trajectòria i gràcies al fet d’haver estat treballant amb el doctor Forés, m’he especialitzat molt en càncer.
Cada cop hi ha més gent que vol ser part activa de la seva recuperació i s’hi esforça molt per menjar diferent i seguir consells per sortir-se’n. Com ajudes els pacients amb càncer?
La meva manera d’ajudar-los és donar-los les eines perquè el seu cos pugui lluitar contra la malaltia. Com? Creant hàbits de vida saludables i amb dues coses clau pel que fa a l’alimentació: deixar d’alimentar el càncer i alimentar el cos perquè ell mateix pugui lluitar en el moment del tractament i en el moment que apareixen els efectes secundaris del tractament. Facilito que el cos es recuperi.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Com es deixa d’alimentar el càncer? Parles de la dieta cetogènica famosa? Molta proteïna per treure la glucosa, que és el que alimenta les cèl·lules tumorals?
No. El càncer es troba còmode en un medi àcid, un medi ric en sodi i un medi oxidatiu. Un consum elevat de proteïnes i greixos generen àcids grassos i àcid úric, i això ens acidifica més el cos. Parlo d’un consum elevat, eh! Procuro ajudar l’organisme a retrobar l’equilibri per tenir un medi més saludable i netejar els òrgans de filtre: fetge ronyons. Cada dia el fetge filtra 300 litres de sang i és essencial tenir-lo net perquè el cos pugui funcionar correctament i no generem un medi tòxic. Un cop net, li donarem els nutrients que necessita; sobretot i bàsicament, vegetals, que ens alcalinitzaran l’organisme. Aportarem la proteïna justa i necessària; i la més neta, amb menys residus tòxics, és la vegetal. És important no donar aliment al càncer; així, evitarem els sucres, però els sucres ràpids; no tota la glucosa. No podem negar el combustible a l’organisme; hem de saber diferenciar. Una petita quantitat d’hidrat de carboni complex en forma de cereal integral ens ajudarà a tenir el combustible necessari per al cos sense alimentar el càncer. Els sucres dolents, fora, eh! Això segur.
De fet, veus força patologies que deriven d’aquesta mala alimentació amb excés de sucres, oi?
Veig moltes diabetis, diabetis gestacionals, obesitat, osteoporosi, reumatitis… La mala alimentació ens pot generar tantes malalties… Hi ha molt per fer.
Image may be NSFW. Clik here to view.
La Consulta de l'Ets és coneguda sobretot perquè tracta problemes relacionats amb l’aparell digestiu, i tu tens
un gran coneixement en aquest camp.
Porto pacients amb còlon irritable, malalties de Crohn; i tant. En aquests anys hem evitat algunes intervencions quirúrgiques importants canviant l’alimentació.
Què fas quan ve algú a la consulta i et diu: “Sóc aquí, però que sàpigues que jo no deixaré de menjar el que menjo i que no tinc força de voluntat”?
Sóc flexible i em poso al lloc del pacient. De vegades no cal fer canvis radicals. Amb petits canvis d’hàbits es fa molt, i m’adapto a la realitat de cada persona. No tots tenim el mateix patró ni tots necessitem fer el mateix canvi. Justament veig molts pacients que no tenen cap patologia i que, sobretot, volen reordenar hàbits i aprendre a menjar bé amb les seves limitacions.
Molts són programes que asseguren miracles a través de dejunis d’una setmana o dues, amb cars sucs envasats, o propostes hipocalòriques nutricionalment desequilibrades que generalment comparteixen l’obsessió de restringir dels menús tant carbohidrats naturals com greixos naturals saludables.
Les dietes d’abstinència temporal són difícils de portar, i, si no n’estem ben convençuts, acabarem estressats i culpant-nos de la nostra feblesa davant els requeriments estrictes de la dieta depurativa
La majoria d’aquestes propostes ens asseguren que perdrem el pes que ens sobra i les toxines acumulades que el cos hauria d’eliminar. Però no tot és tan senzill i no tots els resultats són feliços. El cas més comú d’una dieta líquida detox prolongada que no té en compte les necessitats diferents de cada persona és un final amb infecció renal, ja que els òrgans emuntoris —que s’encarreguen dels processos d’eliminació— no donen abast amb tanta toxina alliberada i, de tant eliminar, acaben inflamats o amb algun tipus d’infecció.
Hi ha més resultats detox poc positius. Les dures dietes d’abstinència temporal són difícils de portar, i, si no n’estem ben convençuts, acabarem estressats i culpant-nos de la nostra feblesa davant els requeriments estrictes de la dieta depurativa; la qual cosa esdevindrà, així, un altre factor tòxic afegit que potser abans no teníem: el psicològic i, fins i tot, una baixa autoestima.
Image may be NSFW. Clik here to view.
La millor manera d’estar saludable no és fer detox temporals després d’haver “pecat”, si no adoptar hàbits saludables de manera permanent i omplir el rebost i la nevera amb aliments naturals sense afegits artificials, preparar plats que gaudim, trobar l’equilibri personal i no desenvolupar mals hàbits alimentaris, pensant que més tard ja farem una setmana detox per després recaure un altre cop en una alimentació descuidada i desequilibrada amb la idea de tornar a fer un altre període detox més endavant… I entre el detox i el retox, perdrem de vista que ens hi juguem la salut. Fins i tot podem ser víctimes de l’efecte io-io típic de les dietes restrictives; i més que perdre pes, al final, guanyem pes i perdem salut.
Desafortunadament, la majoria d’aquestes propostes detox tenen com a diana les dones, a les quals ens han volgut vendre que hem d’estar magnífiques per fora, sense importar el sacrifici diari —ni les deficiències nutricionals— que comporten.
Una de les obsessions errònies d’aquest tipus de propostes és eliminar els greixos basant-se en el concepte equivocat que se’ns ha volgut inculcar durant dècades: els greixos són nocius per a la salut —generen colesterol, perjudiquen el sistema cardiovascular i un llarg etcètera— i ens fan engreixar.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Bé, si els greixos són de mala qualitat —refinats, enranciats, oxidats, cuinats a temperatures altes, artificials—, segur que se’ns posaran malament i, no només no ens nodriran, sinó que contribuiran a una salut pèssima. Però si els greixos són de bona qualitat, ens nodriran i, a més, ens ajudaran a regular els nivells de colesterol en sang, reforçaran el sistema cardiovascular, el sistema immunitari, la pell —amb àcids grassos essencials per protegir-la de factors mediambientals—, i fins i tot ens ajudaran a perdre pes.
Per això, avui vull compartir un dolç ben saludable, amb greixos saludables nutritius i deliciosos, que ens ajudarà a sentir-nos saciats i satisfets i a no tenir la necessitat de picar entre àpats, i que ens donarà energia estable durant hores.
És un dolç molt fàcil i ràpid de preparar, una proposta més per ajudar a elaborar menús i snacks diaris nets, energètics, carregats de nutrients i deliciosos.
Els greixos saludables són també l’aliment preferit del cervell. En el cas del coco —l’oli, la mantega, la crema o la llet de coco, el coco ratllat, els flocs, el coco fresc o el sec— estem parlant d’àcids grassos saturats de cadena mitja. Aquest tipus de greixos, l’organisme els rep molt bé, ja que els pot fer servir com un combustible fàcil de metabolitzar sense acumular-los en forma de greix; a banda del fet que són molt digestius.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Aquesta recepta, que no porta sucres afegits, té com a ingredient principal els maduixots, que són una fruita baixa en sucres naturals; així que no ens desestabilitzaran els nivells de sucre a la sang.
Els maduixots els barrejarem amb suc de llimona —molt alcalinitzador— i un polsim de pebre negre un cop ja tallats. La llimona i el pebre negre fan una reacció química natural amb els maduixots, que deixen anar part del suc de manera natural. Amb unes gotes d’estèvia líquida i un polsim de vainilla —només per treure el fons àcid—, aquest suc natural de maduixots serà el millor xarop, fet a l’instant i sense complicacions, que pugueu afegir a postres i dolços.
Quan compreu estèvia, demaneu-la amb els principis actius. Moltes marques han processat tant la planta, que només s’han quedat amb els principis endolcidors i han eliminat els fitonutrients tan interessants que té i que regulen els nivells de sucre en sang. Demaneu-la a l’herbolari de confiança. Si sou de Barcelona, la podeu trobar a quasi tots els herbolaris —la produeixen al Manantial de la Salud—, i a la botiga The Living Foods en tenen de marques diverses que mantenen els principis actius.
Pel que fa a la nata de coco, es pot preparar de moltes maneres a partir de diferents subproductes del coco. En aquesta recepta he triat una llet de coco amb 80% de coco —l’altre 20% és aigua—, que es pot trobar a les botigues d’alimentació eco. Trobo que és la manera més senzilla de preparar una nata vegetal saludable a casa en pocs minuts sense necessitat d’estris especials.
Quan compreu la llet de coco, mireu l’etiqueta per veure quin percentatge de coco conté i, molt important, quins són els ingredients de la llet. De vegades tenen conservants o gomes i emulsionants que eviten que el greix del coco i l’aigua se separin. Trieu sempre la que té els ingredients més purs: només coco i aigua.
Image may be NSFW. Clik here to view.
La recepta Per a 2 persones
Ingredients
400 ml de llet de coco eco (80% de coco)
10 maduixots grans, tallats a dauets
1/8 c de pebre negre acabat de moldre
1/4 c de vainilla en pols
1 pessic de sal de l’Himàlaia
1/2 llimona, el suc
1/2 c d’estèvia líquida amb els principis actius
Mètode de preparació
Guardeu la llet de coco a la nevera com a mínim 24 hores. Durant aquest temps de refrigeració, se separaran la part oliosa i l’aigua.
Primer prepareu els maduixots: barregeu ben homogèniament i suaument en un bol tots els ingredients (menys la llet de coco) amb una cullera de fusta. Reserveu.
Mentre els maduixots es maceren, munteu la nata. Traieu la llet de coco de la nevera i separeu l’aigua de la llet de coco en un got; reserveu. Col·loqueu la part mantegosa de la llet de coco —que s’haurà solidificat— en un bol, i afegiu-hi 6 cullerades soperes de l’aigua que havíeu reservat.
Amb un batedor de barnilla manual, bateu la nata durant uns 5 minuts fins que tingui consistència de nata muntada, i ja estarà; així de senzill.
En dos gots o copes petites, serviu primer una capa de trossets de maduixots, una de nata muntada i repetiu l’operació. Decoreu la segona capa de nata amb uns trossets de maduixots i una mica de xarop de maduixes.
Podeu preparar la nata just abans de servir, o muntar-la una mitja hora abans i guardar-la a la nevera. Si al cap d’aquesta mitja hora de repòs s’ha separat part de l’aigua, només cal tornar a batre, aquest cop només uns segons, perquè la nata torni a lligar.
Una de les claus per tenir èxit en l’alimentació saludable és saber fer esmorzars, dinars, snacks… que siguin temptadors i deliciosos. Si a més són ràpids de fer, fàcils de digerir, amb un alt valor nutricional i no contenen sucre… Bingo! Tenim un plat intel·ligent per gaudir, mantenir-nos motivats en la nostra missió alhora que aportem màxima nutrició a les cèl·lules.
Això és exactament el que aconseguim amb aquest batut de chía i maduixes, que és ideal per a tota la família.
Amb quest snack excel·lent, que, per cert, amb tres minuts ja tenim a punt, oferim un autèntic còctel nutricional i antioxidant per a les cèl·lules; alhora que és realment boníssim
Les llavors de chía són una font de proteïnes magnífica (contenen tots els aminoàcids essencials), àcids grassos omega-3 (la font d’origen vegetal més important), substàncies antioxidants (tres vegades més que els nabius) i antiinflamatòries, fibra, ferro (tres vegades més que els espinacs), calci (cinc vegades més que la llet) i magnesi, entre d’altres. Propietats que es fan especialment assimilables si hem “activat” prèviament la llavor, tal com descric en la recepta, i si les triturem, ja que els seus nutrients són més fàcils d’absorbir.
Les fruites seleccionades, a més de molt antioxidants, són totes d’índex glucèmic baix; això és bo principalment per dos motius: perquè no alteren els nivells de sucre en sang i, per tant, no estressem l’organisme, i també perquè els greixos com la chía combinen més (es digereixen millor) amb fruites semiàcides que amb els dolces.
Una altra gran idea és enriquir el batut amb alguns superaliments; en aquest cas, unes baies de goji o concentrat de magrana aporten un extra de dolçor alhora que incrementen les propietats antioxidants.
Notes:
Si opteu per l’aigua de coco, tindreu un batut més dolç sense necessitat d’afegir sucre i igualment amb índex glucèmic baix, a més d’alcalinitzant. Una altra bona idea és fer-ho amb llet d’ametlla, per aportar un extra de calci a més d’un extra d’alcalinitat.
Si no teniu feta una llet vegetal casolana o no voleu obrir un coco fresc, podeu fer servir una llet de civada i baies d’Amandín, que, amb la seva selecció de fruites antioxidants, és el complement ideal d’aquest batut.
Per endolcir-lo una mica més, es pot optar per sucres naturals i d’índex glucèmic baix, com el sucre o xarop de coco, o el xarop de yacón.
Si el batut és per a nens o una persona esportista, hi podem afegir dàtil o plàtan per a un extra d’energia de magnífica qualitat.
La recepta
Quantitat: 1 persona
Temps: 5 min
Estris: batedora
Conservació: 24 hores en nevera
Ingredients:
2 C de llavors de chía (remullades 4 h amb ½ T d’aigua)
Preparació:
1. Remulleu les llavors de chía com a mínim durant 4 hores en 4 vegades el seu volum; és a dir, per 2 cullerades de llavors chía, 8 d’aigua. Es poden deixar més hores, fins a 24, sempre que es mantinguin refrigerades.
2. Poseu la chía, l’aigua de coco o llet d’ametlla o civada, els maduixots i els superaliments a la batedora; bateu fins a obtenir un batut cremós.
3. Decoreu amb magrana, gerds i fulles de menta per arrodonir el batut i obtenir un resultat irresistible.
Els gasos i partícules en suspensió no són visibles a la vista, i això ens confon. Inhalem un còctel complex de compostos, no tots beneficiosos. La nostra motxilla tòxica no només s’omple d’ingredients que mengem; la qualitat de l’aire que respirem és molt important. Sobretot la de l’aire interior dels espais que habitem.
Sabíeu que l’interior dels habitatges generalment està més contaminat que l’aire que ens envolta, fins i tot a les ciutats?
Sabíeu que l’interior dels habitatges generalment està més contaminat que l’aire que ens envolta, fins i tot a les ciutats? Aquesta evidència pot sorprendre. A nosaltres ens va passar! Crèiem que les parets de casa nostra eren un refugi de la contaminació externa. Viure en una zona rural no ho evita. La contaminació també s’ha globalitzat i els corrents d’aire poden transportar masses d’aire contaminades lluny de l’origen.
El microclima interior depèn de la composició de l’aire, temperatura, humitat i electroclima. Paràmetres similars dels que fan servir els meteoròlegs per determinar el clima d’un entorn. Us animem a convertir-vos en petits meteoròlegs de casa vostra! Des de René esperem oferir, ben aviat, el servei de venda i lloguer d’estacions meteorològiques amb mesuraments de nivells de CO2 i COV (cossos orgànics volàtils) per iniciar aquesta pràctica de prevenció a les llars. De moment, facilitem unes recomanacions senzilles d’aplicar, sense grans inversions, relacionades amb l’ús que fem dels nostres espais. Oferir una llista de recomanacions ens sembla més constructiu que fer-ne una de components tòxics. Podem dedicar un altre article a escanejar els nostres habitatges i conèixer l’origen d’aquests components i catalogar-los. Avui, la nostra intenció és incentivar bones pràctiques a l’abast de tots.
Image may be NSFW. Clik here to view.
Què podem fer per millorar el clima dels nostres espais sense grans inversions?
Ventilar. Ventilar hauria de ser un hàbit diari com la dutxa. En funció de l’ús de l’espai segurament no n’hi ha prou amb una ventilació diària. Si ens preocupa el consum energètic a l’hivern, només ens cal obrir finestres oposades i generar una ventilació encreuada per augmentar la velocitat de renovació de l’aire. La nostra experiència confirma que sovint la gent no ventila. L’ambient i també les humitats ho delaten. És especialment important en banys i cuines, ja que són els espais que generen més humitat i vapor d’aigua. Feu servir la campana extractora mentre cuineu; evitareu la inhalació dels gasos de combustió i fums. La ventilació és el recurs més econòmic i fàcil per reduir la càrrega tòxica de la llar! A fora, la ventilació permanent mitiga les altes concentracions, a excepció, dels dies amb inversió tèrmica. Si ventilem l’interior mitigarem també les altes concentracions.
Ordre i neteja: Gairebé totes les metodologies d’harmonització reserven un capítol a l’ordre i neteja. La brutícia genera un “chi” de poca qualitat. La pols augmenta les càrregues electrostàtiques i les partícules contaminants en suspensió. “Primer ordena casa teva i conserva els objectes que et facin feliç”, diu Marie Kondo en el seu best-seller La màgia de l’ordre. Rebutjant el que no necessitem, facilitarem l’ordre i el manteniment de la llar. Eviteu escombres i plomalls per netejar, per garantir que les partícules més petites no retornin a l’ambient; aspireu i netegeu amb camusses humides (millor si l’aspirador té filtres HEPA).
Minimitzar la compra de productes tòxics: Especialment productes agressius per a la neteja de la llar, insecticides i ambientadors. No oblideu els articles de la llar i decoració: des d’un drap de cuina fins a les cortines i el mobiliari. A l’hora d’adquirir un producte nou, opteu per materials naturals. Us animem a substituir l’extensa col·lecció de productes de neteja innecessaris i agressius per altres de tradicionals, econòmics i innocus com el bicarbonat, vinagre i llimona. L’entorn és el jardí més gran de què disposem. Si netegem la casa embrutant l’exterior continuem incidint desfavorablement en la nostra salut. Enfront dels insectes indesitjables, poseu mosquiteres bé a les finestres o al llit. Així evitareu insecticides perillosos i productes no desitjables per a la pell. Un altre consell és mantenir la casa neta i segellar tots els possibles forats per evitar la visita d’animals no desitjats, com paneroles. D’altra banda hauríem de començar a establir una relació més afectuosa amb els animals que ens envolten: mosques, mosquits, formigues, vespes, abelles. Vigileu amb l’encens i espelmes! Opteu per espelmes de cera d’abella i metxa de cotó. Per ambientar l’habitatge, val més polvoritzar amb una dissolució d’aigua, alcohol i unes gotes d’olis essencials. Una altra opció és polvoritzar directament aigua floral.
Ionitzar l’ambient: Poseu plantes. Són depuratives davant de diversos components tòxics. Els processos biològics es desenvolupen millor en condicions d’aire carregats amb ions negatius. En espais excessivament insalubres com una casa en què es fuma seria recomanable un ionitzador que no emeti ozó. Apagueu la wifi i desconnecteu els aparells en desús per preservar la qualitat iònica de l’aire.
Mantenir la humitat entre el 40%-60%: Sobrepassar els extrems no és recomanable. Una humitat baixa augmenta la càrrega electrostàtica, la concentració de pols, redueix la càrrega iònica i resseca les vies respiratòries; però un aire massa humit promou la proliferació de floridura i altres paràsits. Les humitats per condensació que identifiquem amb les taques negres són font de contaminació biològica, per tant, les hem de netejar de seguida i eliminar-ne les causes. Separar uns centímetres els mobles de parets exteriors –sobretot sense aïllar– i ventilar els espais són mesures que ajuden a evitar-les.
Reduir la temperatura de confort: A temperatures baixes, més concentració d’ions negatius. Prioritzeu la calefacció per radiació. Disminuïu l’ús de climatitzadors sense oblidar el manteniment de neteja. Encara que la presència del foc produeix grans beneficis, són millor les xemeneies estanques. Mantenir net el tir redueix els compostos tòxics derivats de la combustió. Eviteu calefactar uniformement les habitacions i preneu com a exemple les condicions de temperatura oscil·lant (llum-ombra) de la natura. Estimularem i reforçarem el sistema immunitari.
Generar un microclima saludable a l’interior dels nostres espais habitables és font de salut física i mental. Hem tractat la qualitat de l’ambient interior des de l’ús dels espais. Recordeu que els materials de construcció i l’envoltant també tenen un paper molt important.
Sortegem un pack de taller EcoCuina + 1 hora d’assessorament en consultoria René per als socis d’Etselquemenges.
28 de Maig-Cuinar en un espai saludable (10-12:30).
Veniu a esmorzar al nostre ESPAI RENÉ, mentre la Silvia Ferrer-Dalmau (Arquitecta-Màster en Bioconstrucción IEB) ens parla de bioconstrució. Explorarem les disciplines que integren la salut de l’hàbitat (biologia de la construcció). Un recorregut que ens permetrà descobrir i valorar la importància d’una llar saludable a l’hora que s’introduiran de forma breu tots els aspectes que configuren un habitatge.
Hi ha molts espais dedicats a elaborar receptes amb ingredients saludables, però falta una visió integradora: Som éssers que interaccionem amb tot el que ens envolta.
El primer taller del cicle és íntegrament teòric, però aplicarem alguna dinàmica per fer-lo més participatiu.
L’obra, organitzada en seccions, ens parla de diferents grups d’aliments i de les seves propietats nutricionals (proteïnes, vitamines, minerals…). A més, recull tots els consells i recomanacions que necessitem per atrevir-nos a preparar plats molt bons i originals.
Ja ho sabeu: menjar sa i equilibrat no té res a veure amb el color, l’olor i el sabor dels ingredients.
Georgina Estapé
