Vols saber quins són els aliments preferits de la microbiota intestinal? En aquest taller aprendràs a cuinar i a tractar els aliments que contenen fibra fermentable, la que realment és beneficiosa per al nostre cos.

Prepararem un menú degustació compost per: amanida de mar i muntanya amb patata refrigerada; pesto de fulla verda, lli i cànem; púding de chia, cacau i fruits vermells; i el te verd.

Més informació aquí.

Com es participa en el concurs?

• Per participar en el concurs heu de ser socis o fer-vos-en aquesta setmana.
• I què heu de fer? Deixar un comentari en aquesta pàgina (heu d’iniciar sessió com a socis) explicant-nos quina és la vostra motivació principal per guanyar el premi.
• Teniu temps fins dilluns que ve, 23 de maig, dia en què farem el sorteig.

Quins avantatges tenen els socis d’Etselquemenges?

Els socis poden consultar les receptes quinzenals de la Montse Vallory i les d’en Pep Nogué i en Xevi Verdaguer; tenen més de setanta descomptes en botigues, restaurants i a totes les activitats d’Etselquemenges; poden participar en sortejos exclusius com aquest i accedir per un preu gairebé simbòlic a les consultes mèdiques en línia.

Vivim en un territori que és una mina per al cultiu i la recol·lecció d’herbes aromàtiques. Us imagineu uns fideus a la cassola sense una fulla de llorer? O unes faves sense menta?

Aquest petit llibre de receptes ajuda a recuperar per a la cuina les herbes aromàtiques que s’han fet servir sempre. Senzill, fiable, pròxim… de tota la vida!

Glòria Baliu ha escrit més d’una trentena de llibres gastronòmics. La cuina d’avui, publicat l’any 1967, ha tingut més de vint-i-cinc edicions, i el llibre El cava a la cuina ha estat guardonat com a millor llibre del món, en l’apartat de cuina amb vins, al Gourmand World Cookbook Awards 2008.

“Transforma la teva vida en trenta dies amb la dieta dels nostres orígens”. És ben bé que aquests americans saben posar-hi salsa! Robb Wolf, científic i entrenador personal, resumeix així els beneficis de la dieta paleo, la nutrició dels nostres ancestres caçadors i recol·lectors:

• Perd pes.
• Combat malalties: millora la pressió sanguínia, els triglicèrids i colesterol… I descobreix què s’amaga darrere del càncer, l’Alzheimer, el Parkinson… i com hi pot ajudar la dieta paleo.
• Posa’t en forma i recupera energia.

A més de tota la part teòrica que desenvolupa aquests punts, el llibre inclou programes d’exercicis amb fotografies de cada pas, a més d’un pla dietètic de trenta dies amb receptes.

• Articles relacionats:
• Paleo, tornar al més ancestral per sobreviure a la modernitat
• Descobreix la dieta paleo
• Salud óptima con la Paleo Dieta
• Paleo receptes

La macrobiòtica, tal com la va explicar el seu primer difusor a Occident, George Ohsawa, és l’aplicació pràctica de les lleis del canvi de la natura. Dels termes grecs macro, que significa ‘gran’, i bios, que significa ‘vida’, la macrobiòtica pot definir-se com una eina que permet aprendre a viure en harmonia, adaptant-nos als canvis constants dels cicles de la natura. Per tant, molt més que un simple corrent d’alimentació més o menys de moda, la macrobiòtica és una filosofia que pot aplicar-se a totes les àrees de la vida i que, a través de l’equilibri, troba la salut integral, és a dir, la física i l’emocional.

En termes generals, l’aplicació de la macrobiòtica en la salut i l’alimentació emfatitza el consum de grans i de vegetals frescos i evita la carn, els lactis i els productes processats amb l’objectiu de proporcionar al cos tots els nutrients essencials perquè funcioni de manera òptima, sense carregar-lo de toxines o altres excessos que haurien de ser expulsats o emmagatzemats a l’organisme. Tenint en compte que el cos està en canvi i adaptació constants al seu entorn, les seves necessitats també es modificaran al llarg de la vida. Així, la idea bàsica és equilibrar els efectes dels aliments ingerits amb tots els altres elements que influeixen en la salut de l’organisme i anar ajustant-los de la manera més pacífica possible.

I com es troba l’equilibri? Segons la filosofia macrobiòtica, tots els elements de la natura estan compostos per una energia yin (una energia freda i expansiva) i una energia yang (una energia càlida i contractiva).

• Aliments yin (energia freda, d’expansió, volàtil i superficial, que provoca dispersió): sucre, mel, pa blanc, lactis, begudes alcohòliques, olis refinats, llet de soja, fruites tropicals, algunes verdures com les patates, el tomàquet o l’albergínia, cafè, vinagre, etc.
• Aliments yang (energia calenta i contractiva, amb un efecte acumulatiu que tonifica): condiments salats, ous, carns i greixos saturats,  embotits, etc.

Per aconseguir l’equilibri òptim, una dieta sana hauria de cercar el balanç entre aquests dos pols oposats, i assegura que no ens passem per excés o per defecte de cap, però tenint en compte, al seu torn, les necessitats específiques de cada individu en cada moment de la vida.

A més del balanç d’aquests dos grups d’aliments, la macrobiòtica entén que una dieta saludable ha de basar-se en el consum d’aliments ecològics, de temporada i de proximitat, reduint el consum de sucres i de farines blanques, alcohol i altres tòxics i augmentant el consum d’aliments integrals i alcalinitzants com les algues, el tamari o el miso.

De fet, la majoria dels aliments industrials que es consumeixen a Occident tenen càrregues fortes de yin o de yang i tendeixen a acidificar l’organisme. Per això la macrobiòtica proposa emfatitzar els grups de grans integrals i de vegetals, que tenen proporcions menys pronunciades de yin i de yang, fet que facilita el balanç correcte entre totes dues energies.

I quins són els ingredients estrella de la macrobiòtica?

Si sou amants d’aquest tipus d’alimentació o voleu començar a endinsar-vos-hi, tot seguit us resumim alguns dels productes estrella de la dieta macrobiòtica que no han de faltar al rebost. Empreses com La Finestra sul Cielo, experts en aquest tipus d’alimentació des de 1978, disposen d’un catàleg ben ampli d’aquest tipus de productes amb gairebé setanta referències disponibles.

1. Miso: És un condiment salat i fermentat a base de soja, sal i cereals. A la cuina es fa servir com a condiment per preparar minestres i sopes o per elaborar salses. Hi ha diferents varietats segons els cereals que contingui. Anomenem hatcho miso la varietat de miso elaborada només amb soja i sal; genmai miso, el miso blanc produït a base d’arròs; natto miso, el condiment japonès que barreja miso amb gingebre, i mugi miso, al miso d’ordi.
2. Algues (kombu, wakame, nori, hijiki, arame…): Són un altre aliment bàsic en l’alimentació macrobiòtica. Són una font extraordinària de sals minerals (calci, ferro, iode) i de vitamines.
3. Umeboshi: És una varietat de pruna recol·lectada quan encara està verda i posada amb sal amb fulles de shiso, que la pinten de rosa. Durant aquest procés, desenvolupa un sabor àcid i salat, perfecte com a acompanyament per a qualsevol mena de verdura. Les podem trobar en forma de vinagre, puré i fins i tot pastilles.
4. Te: Conegut com a te de tres anys, és un tipus de te verd japonès conreat a hores d’ara encara de manera tradicional i caracteritzat perquè està fet amb les branques (kukicha) o fulles (bancha) del te.

Per a més informació, podeu visitar www.lafinestrasulcielo.es

La passió per l’esport hi ha estat sempre però sembla que la voluntat per cuidar-nos i modes com les del running ens han fet una mica menys sedentaris, com a societat. Però a la pràctica, quants de nosaltres fem l’esport que hauríem de fer? I com ens alimentem abans, durant i després de fer esport? El nutricionista Marc Vergés acaba de publicar Paleo dieta para deportistas. Guía para una alimentación evolutiva i presenta la conferència “Alimentación y deporte” al Cómo Como Festival. Hi parlem per entendre per on van les seves teories….

Marc, jo no coneixia la teva faceta d'esportista, però en canvi n'has fet sempre i t'agraden moltes disciplines, oi?

Jo sempre he fet esport, des que tenia deu anys. Fins i tot vaig entrar a Lleida per fer INEF, però un accident de moto i l’alimentació em van apartar de la carrera. Si no faig esport habitualment, em panseixo. Bàsquet, bici, vies ferrades, excursions d’alta muntanya, córrer o peses durant tot l’any i natació en els mesos de calor.

En canvi a la consulta no només veus pacients esportistes...

A la consulta estic acostumat a veure tot tipus d’estats alterats de salut, i molts són esportistes recreacionals que no poden gaudir de la seva afició per culpa de no estar ben alimentats.

En tens molts de sedentaris a qui intentes explicar que la dieta per si sola no ho resol tot?

Més sedentaris del que m’agradaria. Tots els meus pacients saben que els menús que faig incorporen l’ingredient de l’exercici, adaptat a les seves característiques. És la peça que fa que tot l’engranatge funcioni.

Però, quin tipus de pacients esportistes tens? Què busquen? Què els passa i què necessiten?

La gran majoria d’esportistes són aficionats o semiprofessionals que volen optimitzar resultats i gaudir al màxim de la pràctica de l’esport. La majoria tenen molèsties gastrodigestives o es lesionen habitualment i volen fer canvis d’alimentació per evitar aquests problemes. Necessiten algú que els orienti per saber quina dieta han de seguir i què han de menjar abans, durant i després dels entrenaments o competicions.

Consideres que tots els pacients, siguin com siguin i facin el tipus d'esport que facin i en la mesura que sigui, s'haurien d'alimentar igual? 

No es poden alimentar igual els esportistes de força que els de resistència. I també depèn del temps de dedicació i la intensitat de l’esforç.

Què és més important en la dieta paleo i que ha d'entendre la gent? 

Més que dieta paleo, prefereixo el concepte evolutiu. Es potencia l’obtenció d’energia a partir dels greixos i no tant dels hidrats, es busca despertar la via que tenim adormida per un subministrament continuat de glucosa a través de la dieta. L’organisme funciona de primera sense tant d’hidrat de carboni. Cal adaptació però quan t’hi acostumes, depens menys del menjar, i la composició corporal i el rendiment milloren.

La dieta paleo promou consumir més proteïna o busca reduir hidrats, essencialment?  

No, no… La proteïna pot rondar el 20%; es tracta de reduir hidrats i d’augmentar greixos.

Què aprendran els esportistes que et llegeixin o que vinguin a la conferencia del Cómo Como?

Entendran la importància del sistema digestiu per millorar el rendiment, perquè no som el que mengem, sinó el que absorbim. Aprendran què han de menjar i quan. I desmuntaré alguns mites nutricionals, com poder fer recàrregues de carbohidrats sense cereals, o com créixer muscularment consumint greixos bons.

Si parlem d'alimentació, quins errors cometen els esportistes en general?

L’error principal dels esportistes és no apartar el gluten i el sucre de la dieta, a més del sobreentrenament.

Quina opinió tens d'aquesta complementació que es ven en pots enormes en pols?

Hi ha complementació que es pot justificar… però val més prescindir-ne; moltes són pur màrqueting o estan mal formulades. La whey pot ser útil en persones que vulguin fer esport partint d’una lesió o una patologia.

Recomanes cap altre tipus de complementació o fitoteràpia a la gent esportista?

Hi ha una complementació obligatòria: si entrenes sempre en un gimnàs, et caldrà vitamina D3; o si tens tendència a les afeccions respiratòries, et convé quercitina, i probiòtics si tens problemes gastrointestinals.

El teu anunci de la conferència del Cómo Como Festival és contundent. No fer esport ens condueix a la mort, dius més o menys...

Els humans estem dissenyats per estar actius; el sedentarisme envelleix i accelera el deteriorament del cos. Estar actius i fer esport activa la telomerasa, enzim que es relaciona amb la longevitat i la salut.

Hi ha qui fa l'esforç de fer esport perquè sap que és sa, cosa que encara té més mèrit perquè en gaudeix relativament. De totes maneres, sovint, aquestes persones es desmotiven amb el temps. Dóna'ns raons i trucs per no perdre la motivació...

Les persones sense gaire motivació han de saber que amb vint minuts al dia n’hi ha prou per obtenir resultats; fer exercici en grup crea més motivació i trobar una o dues activitats que t’agradin és clau (ballar, caminar, bici, marxa nòrdica…), i finalment, ser conscients de com se senten després de fer exercici ajuda força. 

Podeu comprar entrades per assistir a la conferència de Marc Vergés aquí. Ah! I al festival també podreu comprar el seu llibre.

Menús ràpids i nutritius per portar a la feina

Et preocupa l’alimentació però tens poc de temps entre setmana per preparar els àpats? Menges a la feina i estàs cansat de repetir sempre els mateixos plats? T’agradaria millorar la dieta habitual sense gaires maldecaps?

El ritme de vida modern, la falta de temps o la impossibilitat de tornar a casa a dinar entre setmana fa que sovint els àpats de migdia no siguin tan saludables o nutritius com voldríem. No obstant això, val la pena dedicar-los una mica de temps, ja que si ens alimentem bé obtindrem més energia i vitalitat, fet que ens permetrà dur a terme totes les tasques diàries amb menys esforç, tenir més claredat mental, capacitat de concentració i suportar millor els moments d’estrès.

PROGRAMA

En aquest taller aprendrem a preparar menús molt variats i atractius a partir de pocs ingredients que podreu fer servir per a diferents plats al llarg de la setmana. Us donarem consells i trucs per organitzar el rebost i tenir sempre a casa recursos per preparar àpats nutritius i complets en poc de temps i de manera fàcil. També parlarem de com transportar i conservar els aliments de forma òptima perquè arribin a la feina en bon estat.

QUI

El taller va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

HORARI

Dijous 19 de maig, de 17.30 a 21 h.

PREU

65 € (58,5 € per a socis de la revista Etselquemenges.cat).

INCLOU

• Dossier amb apunts teòrics i receptari amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats.

• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.

• Àpat-degustació de tots els plats preparats.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Ara que per fi sembla que arriba la calor, és el moment ideal per començar a incloure més vegetals crus al dia a dia, ja sigui en forma d’amanides, gaspatxos, batuts verds… El que més us agradi!

Moltes vegades, quan pensem en una amanida, ens imaginem el típic plat amb enciam, tomàquet, pastanaga, olives… Aquesta seria l’amanida típica, però… podem fer tantes variacions! Avui us proposo una recepta per consumir vegetals crus d’una manera diferent: endívies farcides amb picada de vegetals, alvocat i nous amb una salsa de julivert.

Menjar vegetals crus és indispensable, ja que aporten una gran quantitat de vitamines, minerals i oligoelements, enzims, antioxidants i altres substàncies fitoquímiques; tot un conjunt d’elements que ens aporten grans beneficis i que s’ha demostrat que ens poden ajudar a disminuir el risc de desenvolupar diverses malalties. A més, també aporten una gran quantitat de fibra, que estimula el peristaltisme i ajuda a prevenir el restrenyiment i a arrossegar toxines i residus del budell.

D’altra banda, consumir vegetals crus ens obliga a mastegar més els aliments, punt molt important per a una digestió correcta i que ajuda a augmentar els nivells de sacietat.

Les endívies

Destaquen perquè tenen molta aigua i fibra, així com un sabor amarg molt característic amb grans propietats terapèutiques que contribueixen al bon funcionament del fetge. Són hortalisses riques en vitamines B2, B3, B6, B9, C i E, i en betacarotens (precursors de la vitamina A), com també en minerals com el potassi, fòsfor, calci i magnesi.

Les endívies són ideals per consumir en amanides, però també per fer servir com a alternativa a les torradetes per acompanyar un paté vegetal, de sardines o guacamole.

Els amargs com a aliments terapèutics

Els principis amargs són importants per al bon funcionament del fetge ja que tenen propietats colerètiques (augmenten la producció de bilis) i colagogues (augmenten l’eliminació de bilis). Tot plegat ajuda a depurar el fetge, però també afavoreix una millor dels greixos més òptima. Això no és cap novetat. Antigament, Hipòcrates ja va reconèixer que els aliments amargs ajudaven a curar el cos i, més tard, Galè els distingia per les grans propietats medicinals que tenien.

A més, els principis amargs ens ajuden a estimular la gana perquè augmenten els moviments i les secrecions gàstriques. Per això resulten un bon aperitiu per començar els àpats.

Els germinats són l’essència de l’alimentació viva, ja que són l’embrió de futures plantes. Són ideals per consumir a la primavera, gràcies al seu poder depuratiu, i també a l’estiu, per la seva naturalesa fresca. Són rics en enzims que faciliten la digestió i proporcionen una injecció de clorofil·la, vitamines i minerals fàcils d’absorbir. Els germinats d’alfals són molt recomanats en casos d’anèmia, menstruacions abundants i per mantenir una bona salut òssia i hormonal. Tenen un gust suau i poden guarnir qualsevol plat: amanides, cremes de verdures, sucs o batuts, wraps, etc. Podeu germinar les llavors a casa i, en tres o quatre dies, els teniu a punt per consumir! #sumanundenou

• Els germinats (El rebost)
• Germinats d’alfals i fenigrec a la cuina diària
• Cereals germinats: Sis coses que cal saber
• Queda’t el ferro!
• Anima’t!

Receptes:

• Super green smoothie per netejar la sang
• Socca amb salsa d’alvocat lleugera
• Wraps de truita amb amb crema de bròquil i verdures
• Wraps crudivegans detox per substituir l’entrepà
• Apiguaca, la crema verda rejovenidora!
• Crema de remolatxa per purificar la sang i el fetge

Exclusiu socis:

• Hamburguesa de verduretes, quinoa i bolets

Una recomanació de Lluca Rullan

La dietista i coach nutricional Mareva Gillioz és la nova cara de l’Ets: amb ella organitzem el taller Happy Smoothie Boel al Cómo Como Festival i el taller Dieta i emocions del 2 de juny.

Des de fa uns anys, els amants de les infusions orgàniques ja tenim probablement un rebost molt més ampli que el dels restaurants i bars tradicionals, que tenen només menta poliol, camamilla, til·la o, en els millors casos, algun rooibos. Ja sabem que, si no volem cafeïna o teïna, tenim un món molt més extens de begudes calentes per esmorzar, per prendre a mig matí, a mitja tarda o com a postres, i que ens donaran un plus d’hidratació i ens facilitaran la digestió sense alterar-nos el sistema nerviós.

Per sort, cada cop hi ha més marques especialitzades en te i infusions que elaboren noves fórmules i nous productes enfocats a un públic més exigent que demana més salut, més sostenibilitat i més sabor. I aquesta triple condició no sempre és fàcil de complir, però, quan s’aconsegueix, el consumidor bio, a la recerca de productes bons, justos i sans, sap apreciar-ho. Un exemple és la sortida al mercat del te groc (a mig camí entre el blanc i el verd, ajuda a concentrar-se i és apte per a nens) o del te blau (també conegut com oolong, a mig camí entre el verd i el negre, molt antioxidant i reformador del sistema immunitari).

En l’àmbit de les infusions, les tendències del mercat van cap al color, el sabor i l’energia. Així, les propostes que ens arriben combinen herbes, flors, fruites i espècies amb efectes relaxants, estimulants o reconfortants. La gràcia de totes és l’originalitat de les barreges que s’aconsegueixen i que permeten exalçar sabors i potenciar propietats.

Com sempre, la fórmula més sostenible de consum és comprar les infusions a granel i fer la barreja a casa o bé comprar barreges ja fetes. Però si, per comoditat, preferiu optar per infusions monodosi en bossa, és important triar una marca bio de confiança, que treballi amb matèria primera de comerç just i que faci servir bosses biodegradables i sense blanquejar, és a dir, sense substàncies químiques com el clor, que es fa servir per blanquejar les bosses de te convencionals.

Aquesta recepta és tota una declaració d’intencions. Explico per què. Cada cop que sento algú que diu que menja verdura i vol dir que menja patata i mongeta bullida em poso les mans al cap. Sincerament, reconec que jo menjo moltíssima verdura, però mai patata i mongeta (re)bullida. Ho trobo avorridíssim, si no és que hi afegim una mica d’alvocat, llevat nutricional, alguna fulla verda, germinats i pipes de carbassa o alguna altra llavor.

La recepta d’avui és una versió divertida i diferent del clàssic plat de patata i mongeta bullida que vol ensenyar que menjar verdura té possibilitats infinites, totes delicioses, saludables, energètiques i més nutritives que la recepta de tota la vida. A més, quan veig plats de patata i mongeta (re)bullida durant minuts i minuts, no puc deixar de sentir que allò em nodrirà més aviat poc.

La millor manera de menjar la patata és bullida amb pell, refredada a la nevera a uns 6 ºC aproximadament i menjada un cop freda (es pot tornar a escalfar a màxim 100 ºC). En aquest cas, però, no ho farem així, ja que també és bo gaudir a la cuina i, si no tenim cap patologia que requereixi un tractament més estricte temporalment, ser flexibles dins del que es considera una alimentació amb aliments naturals, integrals, nets i sense processar ni refinar. Així que, per fer aquesta recepta, cuinarem la patata en un saltat llarg; és a dir, primer de tot la saltarem a foc ràpid i després la deixarem fer tapada i a temperatura baixa durant uns quinze minuts.

Per a la resta de la recepta, buscarem que tingui color, ja que cada color d’aliment ens aporta un tipus de nutrients, antioxidants i sensació a la vista. Mengem també amb els ulls, així que és important que el que veiem ens vingui de gust i ens satisfaci el cos físic i emocional.

Moltes vegades bullim la mongeta i la pastanaga molt de temps, quan en realitat les podem saltar entre tres i sis minuts i menjar-les cruixents. D’aquesta manera també aportem al plat el toc crunchy que tant necessitem, sense haver de recórrer, per exemple, a la fruita seca, que potser de nit no necessitem tant.

L’all negre és un aliment fermentat amb efecte probiòtic molt agradable de menjar, no repeteix i, a més, combina molt bé amb qualsevol plat.

Una manera molt fàcil de poder-nos beneficiar de tots els efectes anticancerígens i antiinflamatoris del bròquil és menjar-lo germinat. També podem, igualment, posar algun altre tipus de germinat, com per exemple d’alfals, créixens, col llombarda, ceba, all…

Podem canviar les llavors de cànem per unes llavors de lli o chía mòltes, pipes de carbassa o gira-sol, o de sèsam torrades, per exemple. El que tinguem a casa o ens vingui més de gust anirà bé; totes hi queden molt bé.

S’ha parlat molt dels lactis. Demonitzats per uns i cobejats per d’altres, els productes derivats de llets animals desperten controvèrsia entre consumidors, dietistes i tendències alimentàries diverses. Però si ens basem en el principi ayurvèdic que cap aliment és bo o dolent per si sol, sinó que són els efectes que produeixen sobre les diferents persones que els consumeixen el que els converteix en adequats o no adequats, estarem d’acord a concloure que les necessitats alimentàries varien amb el temps i amb l’estat de salut de cada individu.

Els nostres hàbits de consum, a més, no només depenen de les necessitats nutricionals que tinguem, sinó que també es veuen fortament influenciats pels nostres valors ètics, culturals, religiosos o fins i tot polítics. Així, el com es produeixen, com es distribueixen i com es comercialitzen els aliments són aspectes que tenen cada cop més importància a l’hora d’adquirir un producte o un altre, o triar un establiment o un altre. Un vegà, per exemple, pot decidir excloure els productes d’origen animal de manera conscient i decidida, així com un metge ayurvèdic pot recomanar augmentar el consum de fruita seca, mantega o productes lactis a una persona amb un excés de vata.

De fet, la preocupació cap a les pràctiques de consum responsable, i d’aliments obtinguts elaborats per processos sostenibles és cada cop més gran, segons apunta l’Informe sobre Producció, Indústria, Distribució i Consum d’Alimentació a Espanya, corresponent a l’any 2015. Segurament també per aquest motiu, el sector alimentari també està experimentant una evolució a l’alça del consum de productes ecològics, pel qual es decanta ja més del 10% dels consumidors.

Què vol dir que un iogurt sigui ecològic?

Tornant al terreny dels lactis, convé assegurar que estan produïts seguint els criteris de la producció ecològica, que són tan estrictes que els productes que tinguin el certificat ecològic com l’eco-fulla europea garanteixen que:

• Els animals pasturen en prats a l’aire lliure: les granges ecològiques disposen de grans camps en què els animals es mouen amb llibertat. D’aquí que a les vaques de les granges ecològiques se les anomeni “vaques felices”.
• Els animals són alimentats amb pinso 100% ecològic: perquè siguin vaques ecològiques, han de menjar productes eco.
• Tots els productes utilitzats són ecològics: en el cas dels iogurts, la fruita afegida o el sucre integral de canya es produeixen mitjançant criteris ecològics, per exemple, respectant el temps de natural de maduració de la fruita.
• Els iogurts porten el mínim d’ingredients possible: es para força cura a utilitzar el mínim d’ingredients. Un iogurt ecològic pot contenir només tres o quatre ingredients (llet, sucre de canya integral i fruita).
• La seva producció és sostenible: les granges ecològiques s’esforcen a reduir el seu impacte ambiental al mínim i intenten aprofitar al màxim tots els recursos naturals de què disposin.

I on els compro?

Per tot això, els iogurts i productes lactis produïts segons els criteris ecològics, a més de ser sans i naturals, també són molt saborosos. No obstant això, l’accés a aquests productes està assegurat a les àrees metropolitanes, però les coses es compliquen en poblacions més petites. De fet, un 11% dels espanyols declara que no consumeix productes ecològics perquè no els troba a les superfícies habituals de consum (hem de recordar que el 37% de la despesa total en alimentació de les famílies es concentra al supermercat, un 14,5% en comerços especialitzats, un 9,8% en hipermercats i només un 0,2% en economats i cooperatives, segons dades de l’informe consultat).

Detectada aquesta nova demanda, algunes grans distribuïdores comencen ja a tenir àrees bio, així com les grans marques alimentàries també estan treuen versions eco dels seus productes. Danone, per exemple, acaba de treure al mercat els iogurts ecològics Las 2 Vacas, que tenen l’aval de la presidenta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, M. Dolores Raigón, i que estan disponibles en cadenes a tot l’Estat així com en altres superfícies més petites i botigues especialitzades de Madrid, Catalunya, el País Basc i les Illes Balears.

CUIDA LA TEVA SALUT INTESTINAL AMB ALIMENTS FERMENTATS I GERMINATS

Els germinats són aliments vius i frescos plens d’enzims, minerals i vitamines. Poder fer-los a casa és com tenir una horta a la nostra disposició. A més, també estalviarem molts diners.
Els pickles són verdures fermentades amb propietats desintoxicants, rics en vitamina C, ajuden el fetge i la vesícula biliar i milloren la flora intestinal. Els assistents s’enduran un flascó amb els pickles que elaborin per degustar-los a casa.

QUI

El taller va a càrrec de MARISA FERNÁNDEZ OVEJO, diplomada en Nutrició i Salut Natural, especialista en Cuina Natural i Curativa i assessora de Cuina Natural per l’Institut Europeu de Medicina Natural.

Porta més de 25 anys dedicada a l’estudi de l’alimentació, primer vegetariana i, posteriorment, energètica (macrobiòtica). Professora de Cuina Natural-Energètica des de fa més de 25 anys.

Col·laboradora ocasional en programes de ràdio i televisió, ha presentat per a la cadena de televisió espanyola anomenada “Canal Cocina” 20 programes titulats “Naturalmente Light”.

HORARI

Dijous 26 de maig, 17.30 a 20.30 h

PREU

65 € (58,50 € per a socis de Etselquemenges.cat).

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

El Green Spot arriba fruit d’una casualitat. La propietària del local, situat a la Barceloneta, és vegana i els va dir que, si hi posaven un restaurant, no hi podria entrar cap animal mort, ni tan sols cuir. Al principi, en Tomàs va tenir un xoc, perquè s’havien imaginat obrint un restaurant a la Barceloneta i oferir alguna gamba o una mica de peix. Però, amb el pas dels dies, va pensar que era el moment! La dona d’en Tomàs, la Paula Ospina, que dirigeix el restaurant, és vegetariana i “a casa, també en Tomàs menja menús vegetarians i lleugers, i li agrada molt menjar així”. Com que, a més, hi ha un corrent cada cop més clar de gent vegetariana, van decidir fer el pas. De totes maneres, si la propietària no hagués exigit que el restaurant fos vegà, potser no s’hi hauria atrevit.

Malgrat tot, “no volíem enquadrar-nos en el típic restaurant vegetarià que, a vegades, és monòton i avorrit, i els espais semblen un menjador escolar. Volíem fer un restaurant divertit, com tots els altres de la companyia. No volíem fer-lo flexiterià, però tampoc vegetarià extrem. I aquí el món de la verdura és essencial”.

La Paula Ospina, que ara està embarassada, continua descobrint l’infinit món dels vegetals; ara amb les algues marines, per exemple. I amb les coccions i el gust! “Volíem que tot fos gustós!” Com ho fan? Doncs amb unes croquetes de créixens, pastanagues orgàniques brasejades amb salsa mexicana, verdures a la llenya amb iogurt i tahina, carpaccio de colrave, espirulina, pistatxos i vinagreta de tamarinde, coliflor arrebossada, la quesadilla de kimchi o les pizzes! En fan de carbó activat, tant de moda a Itàlia i arreu.

Per fer bondat en el dia a dia hi ha el bol macrobiòtic ecològic, però la majoria de plats són alegres i les verdures es presenten de maneres molt diferents.

Als fogons hi ha en Marcelino Jiménez y en Yelel Cañas, que, amb la Julia Kleist, especialista en la cuina vegetariana, han creat més de trenta-cinc plats que, a més, varien segons la temporada. A la carta hi ha inspiracions japoneses, índies, mexicanes, àrabs i asiàtiques, com per exemple el fonoll rostit amb xili i taronja, que dóna un punt picant a un vegetal tan suau com el fonoll.

Però és que, a més, el Green Spot ha tingut l’habilitat de fer un compendi de les receptes més sanes de cada cultura: que en una sola carta hi hagi crema de llenties thai, san choybao (farcell d’enciam) de tofu i bolets, muhammara (una mena de romesco) servida amb crudités o dolmades (fulles de parra) gregues de quinoa vermella és tot un encert. A banda de les rareses com el ficoide glacial, de Canàries, conegut també com a herba gelada que incorporen en una de les amanides.

A les amanides no hi trobareu a faltar verdures com la col kale, el llevat de cervesa acompanyant verds, els nabius secs a l’amanida de colrave, cereals com la quinoa i ingredients com el coco i el plàtan a les tortitas de civada. A banda, veureu que molts dels comensals acompanyen el dinar o el sopar amb sucs verds i no tan verds, com el de remolatxa. De fet, hi ha els sucs estàndard, i també hi ha una selecció de shots, de xarrups de sucs verds, si no es vol un suc sencer, elaborats amb pressió en fred. L’originalitat de casar verdures, diversió i barreges sorprenents fins i tot arriba fins a les postres, en què el rei és un crumble de ruibarbre, maduixa i salsa de vainilla exquisit. No hi ha begudes amb gas com les típiques de cola, ni tampoc microones. En canvi, hi ha alguns vins bio.

Els cereals, el llevat, els llegums, etc., els compren a Casa Perris, al Born. A Green Spot no és tot orgànic, però hi ha plats que sí que ho són i estan explícitament anunciats.

El Green Spot es troba al remodelat carrer Xifré, on fa uns anys hi havia els famosos basars d’electrodomèstics. L’arquitecte brasiler Isay Wenfield és el responsable de la reforma del local, que combina fusta, terracota, coure i lli i té un jardí central interior que dóna molt de caliu al restaurant. El Green Spot no té menú diari i el preu mitjà és de 25-30 euros per dinar i sopar.

Seductores, carnoses, lleugeres i fragants, així són les maduixes i maduixots! Deuen el seu color vermell tan atraient als antocians, uns pigments amb propietats antioxidants molt potents. Protegeixen el cor i els vasos sanguinis; a més, són diürètiques, desintoxicants i anticancerígenes. Això sí, han de ser ecològiques perquè són molt poroses i, com que no es poden pelar, ens menjaríem els agrotòxics, entre els quals hi ha el bromur de metil, un pesticida molt potent que s’usa com a desinfectant de sòls.

Com a fruita fresca són genials, però són molt versàtils i les podem incloure a batuts o com a ingredient de postres. Com us agrada consumir-les? #sumanundenou amb Lluca Rullan

• Les maduixes (El rebost)
• Aliments imprescindibles que siguin ecològics
• Llança’t als “vocktails” i oblida’t de l’alcohol!
• Cada vegada hi ha més intolerants al sorbitol

Receptes

• Batut de maduixes súper antioxidant, un snack intel·ligent d’Elka Mocker
• Batut de chia i baies (amb freses) d’Elka Mocker
• Maduixots amb nata per rebre la primavera de Consol Rodríguez
• Mousse de maduixa de Montse Vallory
• Pastís ràpid de fruites de Montse Vallory
• Aspics de fruites del bosc de Bernard Benbassat

Exclusiu socis

• Condiment de maduixa i coco de Montse Vallory
• Maduixes amb crema de vainilla de Montse Vallory
• Albercoc i maduixesamb regalèssia i cervesa llupolitzada de Montse Vallory