ELABORANT UN MENÚ SALUDABLE

Què cuino? Com ho cuino? Quins tipus de combinacions són les més saludables? Com organitzo a casa els menús de la setmana? Totes aquestes preguntes i moltes més, es tractaran en aquest taller especial per aprendre a elaborar menús saludables, pràctics, senzills i, sobretot bons per a tota la setmana. A més, tot el que preparem ens ho menjarem al final de la classe.

QUI

El taller va a càrrec de MARISA FERNÁNDEZ OVEJO, diplomada en Nutrició i Salut Natural, especialista en Cuina Natural i Curativa i assessora de Cuina Natural per l’Institut Europeu de Medicina Natural.

Porta més de 25 anys dedicada a l’estudi de l’alimentació, primer vegetariana i, posteriorment, energètica (macrobiòtica). Professora de Cuina Natural-Energètica des de fa més de 25 anys.

Col·laboradora ocasional en programes de ràdio i televisió, ha presentat per a la cadena de televisió espanyola anomenada “Canal Cocina” 20 programes titulats “Naturalmente Light”.

HORARI

Divendres 27 de maig, de 10 a 13 h

PREU

65 € (58,50 € per a socis de Etselquemenges.cat).

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

TALLER D’ALGUES

L’abundància en minerals de les algues les converteixen en un dels aliments més preats per als éssers humans. Tenen un efecte alcalinitzant de l’organisme i ens poden ajudar a eliminar substàncies tòxiques.

En aquest taller coneixereu una per una les algues principals que es fan servir en l’alimentació natural, així com la manera més deliciosa d’introduir-les a la dieta. Tot el que cuinem ens ho menjarem al final de la classe.

QUI

El taller va a càrrec de MARISA FERNÁNDEZ OVEJO, diplomada en Nutrició i Salut Natural, especialista en Cuina Natural i Curativa i assessora de Cuina Natural per l’Institut Europeu de Medicina Natural.

Porta més de 25 anys dedicada a l’estudi de l’alimentació, primer vegetariana i, posteriorment, energètica (macrobiòtica). Professora de Cuina Natural-Energètica des de fa més de 25 anys.

Col·laboradora ocasional en programes de ràdio i televisió, ha presentat per a la cadena de televisió espanyola anomenada “Canal Cocina” 20 programes titulats “Naturalmente Light”.

HORARI

Divendres 27 de maig, 18 a 21 h

PREU

65 € (58,50 € per a socis de Etselquemenges.cat).

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Plàtan congelat. On has estat fins ara? Tan cremós, tan versàtil, tan sa, tan ràpid de fer.

On has estat totes aquestes vegades en què t’he necessitat i, com que no sabia que existies, m’he llançat sobre qualsevol dolç sense ni tan sols pensar? Sense importar si eren dolços de forn o paquets sencers de coques d’arròs i xocolata; qualsevol dels dos, productes sense cap mena d’aportació nutricional.

I és que ja sabem els que som de dolç que, quan ve aquesta necessitat sobtada, és molt fàcil caure en la temptació/desesperació i menjar la primera cosa que trobem! No hi ha res més fàcil ni desesperant; perquè ja ho sabem, segons el que triem menjar i en quina quantitat, aquesta acció és motiu directe de penediment i/o malestar. Sí. Jo ho he viscut. Sé que molts podeu entendre’m.

Per sort per a tots, aquests atacs posseïts seguits normalment de sentiments de culpa han quedat enrere, perquè ara ja tenim eines per fer-ho millor i perquè ara ja no tenim excusa per menjar coses que no aporten res, només greixos, colesterol i massa sucre.

Ja no ens interessa menjar per simple capritx qualsevol cosa, sense obtenir res a canvi. I quedar-nos, a més, amb l’estómac ple i el cor buit; símptomes, tots dos, associats a una mala elecció. Ara, els capritxos ja no són simples capritxos; ara, a més de no ser excessius, vénen acompanyats d’una bona aportació nutricional; ara els capritxos ja no ens fan sentir malament, sinó espectacularment bé; ara ja no ha d’estar mal vist menjar un gelat un dimarts per esmorzar.

Glaçat per esmorzar? Oh, sí, si us plau.

I per què no? Si al cap i a la fi només és una fruita; una meravellosa font fibra, energia vitamines i minerals tan importants com el potassi. De fet, quan el plàtan està ben madur (completament groc i amb taques fosques) produeix una substància anomenada TNF (factor de necrosi tumoral), que té la capacitat de combatre les cèl·lules malignes. A més, és més fàcil de digerir, ja que durant la maduració els midons s’han convertit en sucres simples.

I per què no, si la melmelada que l’acompanya està feta de fruita fresca, especialment antioxidant i una mica d’endolcidor de bona qualitat?

I per què no una mica de xocolata si es tracta d’un cacau cru? No cal tenir por del cacau cru. No, si es pren amb moderació. El cacau cru és una bona font de substàncies antioxidants anomenades flavonoides, substàncies que estimulen la concentració i prevenen malalties cardíaques. De fet, el problema principal amb la xocolata és bàsicament la resta d’ingredients amb què es barreja (sucre, llet…), així com el sobreescalfament, fet que minva les propietats meravelloses d’aquest aliment.

Si ja heu triturat un plàtan congelat, sabreu perfectament al que em refereixo. Si no és així, no ho dubteu, poseu ara mateix a congelar uns plàtans ben madurs (sense la pell) i quan us torneu a sentir posseïts pel monstre de les galetes, traieu-los del congelador i feu aquesta recepta; ja veureu quina gran diferència que noteu i quin gran somriure que tindreu a la boca. Us prometo que us sentireu immensament bé.

Alga wakame

Un dels principis de la dieta macrobiòtica rau en l’equilibri entre el sodi i el potassi dels aliments que la componen, però si aquest principi no se segueix correctament hi ha el perill d’adoptar una alimentació excessivament alta en sodi. Si tenim la pressió arterial alta i som seguidors d’aquest patró dietètic hem de vigilar bé aquest equilibri, ja que correm el perill que el nostre sistema cardiovascular pateixi a causa d’un excés de sal.

El paper del sodi i el potassi

Pel que fa a les artèries, l’excés de sodi contreu els vasos i augmenta la pressió sanguínia, mentre que el potassi els relaxa i en redueix la pressió. Equilibrar aquests dos ions és fonamental per tenir una bona salut cardiovascular. En aquest sentit, els aliments rics en potassi ajuden a compensar els possibles excessos de sodi, ja que el potassi ajuda a “expulsar” l’excés de sodi del líquid intracel·lular.

Les funcions biològiques més importants del sodi i el potassi són regular la pressió osmòtica (per assegurar la integritat cel·lular) i mantenir un bon balanç d’aigua a l’organisme. A més, intervenen en l’equilibri àcid-base.

. La proporció adequada. Els experts en macrobiòtica recomanen una proporció basada en 5 porcions de potassi (yin) per 1 de sodi (yang), d’acord amb la combinació sodi/potassi de l’organisme. Menjar en les proporcions correctes evitarà possibles futures complicacions cardiovasculars i ajudarà a tenir més salut i benestar físic i mental. De fet, hi ha moltes persones que asseguren que, seguint el patró alimentari de la macrobiòtica, se senten més centrades, serenes i animades.

• Aliments rics en sodi. Salsa de soja, shoyu (tamari), miso, prunes umeboshi, sal de sèsam (gomashio), pickles (verdures fermentades), algues.
• Aliments rics en potassi. Verdura, fruita, cereals integrals (sobretot arròs), llavors, fruita seca, bolets.

Més informació

• http://www.ecoveritas.es/sites/default/files/pdf/Veritas_31.pdf
• Macrobiótica para ti, Egoitz Garro Hernaiz. Cénlit Ediciones

La importància de consumir local

Consumir ecològic, de temporada i de proximitat. Aquest és el trio infal·lible de recomanacions que tots els corrents d’alimentació saludable actuals comparteixen, però que no sempre són fàcils de complir. Si ens fixem en la primera condició, segons dades del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2015 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la meitat de la població catalana ja consumeix ecològic. Anem per bon camí. I segurament hi té molt a veure l’augment sostingut que estan experimentant els productes bio en grans superfícies. De fet, ja són molts els supermercats tradicionals que comencen a llançar gammes bio de marca blanca i que estan aconseguint el gran repte: produir bio a gran escala. Però, què passa amb el consum de temporada i de proximitat?

Certament, és una bona notícia que la producció d’aliments lliures de tòxics creixi i s’expandeixi entre la població, però, alhora, no podem oblidar que comprar a les grans superfícies vol dir seguir legitimant l’actual estructura del control de l’alimentació en mans d’unes quantes empreses multinacionals.

És a dir, tot i la comoditat de comprar bio al súper, hem de ser conscients que, fent-ho, estarem anant en contra del concepte bàsic de sobirania alimentària, ja que la majoria de productes que consumirem seguiran provenint d’arreu del planeta i difícilment garantiran el respecte de les regles del comerç just.

És davant d’aquest panorama que, fa uns anys, ha nascut el concepte de locavore, un moviment alternatiu que defensa el consum d’aliments ecològics i de proximitat, cultivats i produïts en un radi que no superi els 160 quilòmetres. És per això que els locàvors compren directament als agricultors locals per fugir dels models productius industrials, fet que els permet garantir la bona salut dels productors, dels consumidors i del planeta.

La proposta innovadora d’El Rusc Que Diu Sí!

A l’ETS us hem parlat força cops de l’expansió de les cooperatives de consum a casa nostra. En aquesta entrevista, la Núria Coll, directora d’Etselquemenges, ens presentava l’Eva Pulido, una de les coordinadores d’El Rusc Que Diu Sí!, una iniciativa de consum local que connecta consumidors amb productors de proximitat a través de la creació de comunitats anomenades Ruscs, i que té presència a tota Europa. De fet, només fa dos anys que aquest moviment col·lectiu de canvi de model de consum va arribar a Espanya i, en aquest temps, ja s’han obert trenta Ruscs, punts de trobada en què veïns del barri van a comprar productes de qualitat directament als productors i elaboradors locals en un moment i en un espai concrets, com ara un local de coworking, una escola, un restaurant, etc.

Tot plegat, ha estat i està sent possible gràcies a la feina feta per diversos petits emprenedors que han volgut posar el seu gra de sorra en el moviment de canvi de consum per tirar endavant la creació i gestió d’un Rusc al seu barri o al seu poble, tornar a crear vincle social i territorial al voltant del fet alimentari i permetre als consumidors tornar a menjar sa i de proximitat encara que visquin lluny del camp.

L’estructura d’aquesta xarxa de comunitats de consum és, segurament, el que més valor afegit aporta a la iniciativa. Malgrat que es tracta d’una xarxa europea autònoma i descentralitzada, El Ruc Que Diu Sí! ofereix als seus consumidors productes d’alta qualitat, sostenibles i produïts a menys de 160 km de casa seva i a un preu assequible, ja que elimina els intermediaris. Per tant, el llistat de productors i els productes oferts per cada Rusc és totalment únic, localitzat i escollit pel Responsable de cada Rusc.

Els Responsables dels Ruscos són persones amb ganes d’emprendre, de plantejar solucions als problemes socials i de fomentar una nova economia social i humana, amb els avantatges que suposa formar part d’una gran xarxa al darrere: El Rusc Que Diu Sí! els dóna suport i recursos de gestió i de comunicació per fer possible el projecte. El web, per exemple, que és bàsic –ja que és l’eina a través de la qual es gestionen les comandes–, inclou tant informació del projecte estatal i europeu com del projecte local de cada barri i de cada Rusc. Però és l’empenta de cada un el que permet mantenir i tirar endavant el projecte.

Si us pregunteu si tot plegat es fa exclusivament per amor a l’activisme alimentari i si els Responsables hi guanyen res, la resposta és clara i ben transparent: a canvi de les tasques de gestió, comunicació i dinamització, els Responsables es queden un 8,35% de les vendes que es fan al Rusc.

Avui, ja són desenes els Ruscs que tenim a casa nostra, però la xarxa vol seguir creixent per acostar els productes bons, sans i justos a tothom independentment del lloc on es visqui. I, per això, calen més persones disposades a sumar-se a aquesta aventura motivant i enriquidora que facin possible estendre encara més la xarxa al nostre país. I tu, t’hi animes?

Del coco en podem trobar productes diferents. En general, tots són saludables, sempre que comprem productes de màxima qualitat. Cal tenir clar per a què els volem, ja que tenen moltes possibilitats, i molt variades. No cal dir que tots els derivats del coco són deliciosos, un autèntic regal de la naturalesa.

La polpa del coco fresc és rica en aigua; en canvi, quan el coco és madur, la polpa és rica en hidrats de carboni i greix.

Oli de coco

El greix principal del coco és l’àcid làuric, un àcid gras saturat de cadena llarga que l’organisme metabolitza diferent de la resta de greixos; és més digestiu i estimula el metabolisme, per això es diu que l’oli de coco ajuda a perdre pes. A més, l’oli de coco té propietats antifúngiques i antibacterianes, per això és molt indicat per als pacients que pateixen de càndides. L’oli de coco és aromàtic i és el greix més estable a temperatures elevades, per això resulta ideal per cuinar. Cal saber que a l’hivern aquest oli és sòlid, i a l’estiu és líquid.

Sovint es fa servir en preparacions que volem que quedin un pèl sòlides, com per exemple una massa de fruits secs que no anirà al forn, sinó a la nevera. Amb el fred de la nevera, la massa agafarà consistència. També s’utilitza per fer saltats de verdures en un wok, ja que és una cocció que demana temperatura alta, que l’oli de coco resisteix bé. A més, dóna un toc oriental al plat molt interessant.

Aigua de coco

L’aigua de coco també és un altre producte estrella.

Conté tots els minerals necessaris per al bon funcionament de l’organisme. Molts esportistes en prenen com a beguda isotònica, ja que no conté sucres afegits, edulcorants ni conservants, és equilibrada i es pot considerar el refresc més saludable i natural.

Llet de coco

Seguim amb un dels productes que no podem deixar de mencionar: la llet de coco. Un cop més, és diferent a l’hivern i a l’estiu. A l’hivern, quan obrim la llauna trobarem tota la part greixosa a la part de sobre, i l’aigua a sota. Podem fer servir el greix per menjar-nos-el com si fos un iogurt grec amb fruites del bosc i, a part, beure l’aigua, o posar tota la llauna al got de la batedora i batre-ho per homogeneïtzar-ho. Si no la fem servir tota, la podem guardar en un pot de vidre a la nevera de quatre a sis dies sense cap problema. Un cop batuda, és ideal per afegir al wok de verdures amb una mica d’arròs integral o pollastre i curri, i tenir un plat 100% tailandès; o afegir la llet en una crema de verdures en lloc de posar-hi formatgets o llet de vaca. També es pot fer servir per a una gran varietat de postres (batuts, gelatines, cremes de fruites, etc.).

Hi ha un altre tipus de llets de coco al mercat, que normalment trobem en bric: en aquest cas fem referència a la barreja de la polpa del coco amb aigua. El més interessant és que siguin només una mescla de coco i aigua, i que no portin altres ingredients. Són delicioses, suaus, dolces per naturalesa i amb menys contingut greixós que les de llauna. També són ideals per fer postres dolces, batuts de fruites o per beure ben fresques a l’estiu.

Sovint, però, trobem liquats vegetals, mal anomenats “llets vegetals”, fets amb cereals i un petit percentatge de coco. No estan del tot malament, però som partidaris d’anar canviant per no prendre tants cereals.

Xips, sucre i xarop de coco

Els xips de coco són trossets deshidratats de la polpa del coco madur. Són cruixents i deliciosos. Poden servir per decorar qualsevol preparació o, una mica triturats, per posar en unes galetes casolanes, per exemple. A més, ens aportaran un toc cruixent. Les de la marca Rapunzel són de comerç just.

Finalment, trobem el sucre de coco i el xarop de coco. Tant el sucre com el xarop de la flor de coco són perfectes per endolcir el que vulguem. Tenen un índex glucèmic molt baix; no fan pujar els nivells de glucosa en sang d’una manera exagerada, que, per tant, es mantenen més estables.

Tots aquests productes els podreu trobar als supermercats Llobet.

Segons la medicina tradicional xinesa, a la nostra latitud els aliments d’origen tropical poden refredar l’organisme; però a la primavera, l’estiu i, fins i tot, la tardor, els podem fer servir tranquil·lament, ja que la temperatura que tenim s’assembla a la del tròpic durant tot l’any i, fins i tot, ens pot anar bé refrescar-nos amb aquests productes.

Martina Ferrer
Dietètica Naturista – Acupuntura

Bullir les patates en comptes de fregir-les

El problema més gran de la truita de patata és fregir les patates amb olis de mala qualitat, com el d’oliva refinat, de gira-sol refinat o qualsevol oli que posi “oli de X” sense especificar que és verge. És tan fàcil com mirar l’etiqueta: si no posa verge, és que és refinat. Aquests olis refinats no resisteixen les altes temperatures i, quan els fem servir per fregir, es transformen en greixos trans, que tenen un efecte directe perjudicial per a la salut. Més enllà d’això, hi ha el fet de si cal “malgastar” tant d’oli quan es poden bullir o fer al forn perfectament amb un resultat igual, o millor.

Per aconseguir una aportació nutricional millor, podem, a més, refredar les patates i guardar-les a la nevera per fer-les servir el dia després. D’aquesta manera, el midó es transforma en midó resistent, que produirà un efecte prebiòtic en la flora intestinal.

Segons els experts i diversos estudis, durant aquest temps que són a la nevera a 4-5ºC, els midons de la patata es transformen en el denominat midó retrogradat. Aquesta estructura nova, ja no la podem digerir. En canvi, els bacteris de la nostra flora sí que tenen les eines necessàries per desfer aquest midó i alimentar-se’n. Així té lloc l’efecte prebiòtic, i la patata es converteix en un superaliment molt saludable per als nostres bacteris. Més informació a l’article “La patata del dia anterior, millor que acabada de cuinar”

Acompanyar el plat de color

La combinació més típica és acompanyar la truita amb força ceba saltada, però també hi podem afegir una altra hortalissa com la pastanaga o el carabassó, que faran el plat encara més suculent; a més d’alguna espècia com el comí, pebre o cúrcuma per donar un toc especial i potenciar el sabor.

Es pot acompanyar amb amanida o amb una salsa d’alvocat deliciosa que proporcionarà una textura cremosa i moltes propietats nutricionals. Així tindrem un plat complet tant en sabor com en nutrients.

Dieta i emocions

Som i sentim influïts pel que mengem i assimilem. Cada aliment interactua amb el cos físic, psicològic i emocional de manera directa. L’estrès, l’ansietat, les pors, l’insomni, la tristesa i la depressió estan relacionats amb certs aliments específics que, sense ser-ne conscients, consumim sovint o, fins i tot, cada dia. En canvi, hi ha altres aliments que milloren la qualitat de les emocions, aporten estabilitat, benestar i felicitat de manera natural i –el millor de tot– permeten crear uns plats deliciosos que combinen plaer, equilibri i salut. Comencem avui a gaudir-ne, tal com ens mereixem!

PROGRAMA

En aquest taller parlarem de la manera com interactuen els aliments amb les emocions, la seva mecanicitat i relació amb la salut cerebral, intestinal i digestiva. Es lliurarà un dossier juntament amb les receptes que es posaran en pràctica a la segona part del taller, per a poder gaudir-les després tots junts al voltant d’una taula aplicant tècniques de Mindfulness, amb salut i plaer a la vegada, tot en un. Apreneu a cuidar-vos aplicant trucs i consells per portar una alimentació que us cuidi en tots els sentits, i sorpreneu-vos amb receptes fàcils i senzilles de fer.

QUI

Mareva Gillioz és titulada en dietètica, coaching nutricional i naturopatia per l’Institut Roger de Llúria de Barcelona i l’Institut Kousmine de Vevey, entre d’altres; també s’ha graduat a la Culinary Academy de Matthew Kenney de Califòrnia. Ha participat en diferents programes sobre nutrició tant de ràdio com de televisió, i habitualment escriu en premsa sobre el tema.

HORARI

Dijous 2 de juny, de 18 h a 21 h

PREU

65 € (58,50 € per a socis de Etselquemenges.cat).

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

L’ashwagandha o bufera somnífera (Withania somnifera) és coneguda per la medicina ayurvèdica des de fas milers d’anys (4.000 aproximadament), i ha estat utilitzada amb finalitats terapèutiques de manera efectiva durant generacions de metges ayurvedes.

És un arbust de la família de les solanàcies que creix principalment a l’Índia, el Pakistan i Sri Lanka. A l’Estat espanyol es troba a la zona mediterrània i al sud. La paraula ashwagandha prové del sànscrit i significa literalment ‘aroma de cavall’, a causa de l’olor característica de la planta, motiu pel qual es van associar ja des d’antic a aquesta planta propietats estimulants i vigoritzants. Per aquestes mateixes característiques i pel seu efecte antiestrès tan marcat hi ha qui s’hi refereix com el “ginseng de l’Índia”.

La bufera somnífera és un dels adaptògens més utilitzats per les seves virtuts saludables. Una planta o substància adaptògena és la que és capaç de modular i equilibrar diferents sistemes de l’organisme; energètic, nerviós i immunològic.

Hans Selye (1936) va utilitzar el terme “síndrome general d’adaptació”, per designar la resposta inespecífica de l’organisme davant tota demanda adaptativa produïda per estímuls negatius excessius. I el 1947, el científic rus Nicolai Lazarev, va encunyar el terme adaptogen per ser utilitzat amb normalitat. Per definició, l’adaptogen no ha de causar efectes secundaris (excepte en alguna ocasió que el pacient pren ansiolítics convencionals i pot tenir lleugera sensació de mareig), no causa addicció i transmet la “informació de supervivència” a qui la ingereix (són plantes molt resistents a situacions adverses i capaces de sobreviure en condicions dures), a més, transmet resistència física (3).

Posaré un exemple: una persona amb baixa energia o fatiga estacional o fins i tot abatiment, per motius emocionals –és a dir, situacions adverses–, podria caure en l’error d’usar cafeïna o ginseng coreà per superar aquest moment de “davallada” i adaptar-se tan bé com pugui a aquest període. El problema és que, amb això, l’organisme força molt, cansa les glàndules suprarenals i el sistema nerviós; per tant, a mitjà termini i a l’hora de reduir posteriorment la dosi dels estimulants energètics esmentats, arribarà l’etapa d’esgotament, o un procés gripal molt agut o, pitjor encara, una crisi d’ansietat.

L’avantatge d’utilitzar un adaptogen com l’ashwagandha, és que no esgota les glàndules suprarenals, ni sobreexcita el sistema nerviós, per la qual cosa pot ser presa per períodes més llargs sense témer la davallada o esgotament que segueix a una etapa d’estrès elevat. Dit d’una altra manera, millora l’homeòstasi de l’organisme (equilibri).

Ansietat i estrès

L’ashwagandha és útil per reduir l’estrès –entenent com a estrès els factors externs que rep una persona, als quals ha de respondre adequadament l’individu, activant els seus recursos de resposta.

Quan la capacitat de resposta està per sota dels factors externs, es desencadenen respostes fisiològiques adaptatives que provocaran símptomes negatius com ira, ansietat i depressió. Entre les respostes fisiològiques de l’organisme, hi ha un augment d’adrenalina en el primer moment per poder reaccionar amb rapidesa i poder escapar del perill (el que produeix estrès); si el perill és elevat i continu, entra en escena el cortisol segregat per les suprarenals, que aguditzarà i intensificarà encara més els mecanismes de fugida. Però si aquesta situació es manté i es continua segregant cortisol, hi haurà alteracions metabòliques (diabetis), cardiovasculars (hipertensió) o de resposta inflamatòria augmentada, entre d’altres (Mehta AK; Binkley P; Gandhi SS; Ticku MK; Indian J Med Res. 1991 , 94, 312-5.).

El mecanisme de la bufera somnífera per reduir o regular l’estrès prolongat es produeix estimulant els receptors GABA (neurotransmissor inhibidor del sistema nerviós), produint un efecte de relaxació i augmentant la producció de dopamina (hormona del plaer), que en una situació d’estrès estarà molt disminuïda en sang. Els nivells baixos de dopamina indueixen a la depressió. Per tant, l’ashwagandha actuarà positivament en situació d’ansietat i depressió. (6).

Imatge de www.engormix.com

L’estrès continuat altera també la microbiota i, amb això, el funcionament dels enteròcits i la permeabilitat intestinal; també afecta el sistema endocrí i la conducta alimentària, cosa que ens empeny a prendre aliments de baixa qualitat nutricional de tipus menjar escombraria o molt edulcorats per produir més grau de satisfacció i compensació davant situacions adverses. En resum, mengem perquè ens sentim malament i a més ho fem amb menjar escombraria. Això fa que el sistema immune es debiliti i ens posem malalts més fàcilment. Per aquesta raó, l’ashwagandha seria útil, ja que evitaria que arribéssim a aquesta situació i, si ja ens hi trobéssim, seria més fàcil sortir-ne.

No tots els extractes de bufera somnífera són iguals; els més potents estan extrets de l’arrel, que és on té principis actius (withanòlids) amb més efectes adaptògens i no de les fulles, amb més concentració però amb altres propietats.

L’extracte d’ashwagandha KSM-66 és un extracte potent, extret únicament de l’arrel, orgànic i amb molt poca quantitat de witaferina A (citotòxic), el més usat en els estudis publicats.

A l’Estat espanyol es pot trobar amb el nom d’Ortho Ashwagandha Plus, dels laboratoris Orthonat.

Força i resistència física

Segons un estudi en adults del 2015 (3), l’ashwagandha KSM-66, millora la resistència i qualitat de vida d’esportistes adults i sans; i també afavoreix l’augment de massa muscular i força (4).

Tal com es veu en les dades següents, la complementació amb 600 mg d’extracte d’arrel d’ashwagandha KSM-66 del grup control va millorar el volum muscular de cames i braços, respecte dels 600 mg de grup placebo (els dos grups feien taula d’exercici, però el grup d’ashwagandha va millorar més que el que prenia placebo).

Fertilitat masculina

Una altra de les propietats d’aquesta planta ayurvèdica consisteix a millorar la infertilitat masculina (5). Concretament s’han vist estudis en què es millora l’oligospèrmia o disminució de la quantitat d’espermatozoides viables o fèrtils per poder fecundar l’òvul. És la primera causa d’infertilitat masculina.

Hi ha altres causes que poden produir problemes d’esterilitat (causes pretesticulars), alteracions hormonals per mal funcionament de la hipòfisi i nivells baixos de testosterona, estrès oxidatiu, mala alimentació i/o consum de tabac o alcohol.

La mala circulació pot ser un altre condicionant que cal tenir en compte en els problemes associats a disfunció erèctil i esterilitat; l’ashwagandha, milloraria la circulació general de l’organisme, fet que minimitzaria aquest efecte.

Tal com mostra el gràfic següent, la millora dels paràmetres que augmenten la fertilitat en l’home s’evidencia en un estudi en què es van administrar 3 càpsules de 225 mg cadascuna d’ashwagandha KSM-66, al dia, durant 12 setmanes.

El volum del semen va augmentar en un 59% i va elevar el recompte d’espermatozoides en un 167%, amb més del doble de motilitat, és a dir amb més capacitat de moviment dels espermatozoides, i un augment de la testosterona del 17%.

També augmenta l’hormona luteïnitzant, que tant en homes com en dones és necessària per a una capacitat reproductiva més bona.

Millores cognitives; memòria i aprenentatge

Incrementa els receptors d’acetilcolina que milloren la memòria; així mateix la Whitania somnifera aporta colina, que facilita la formació d’acetilcolina, fonamental en la sinapsi neuronal. Té efecte neuroprotector pel seu poder antioxidant i antiperoxidatiu. Es recomana per evitar la degeneració neuronal, pèrdua sinàptica i formació de dendrites o terminals de les neurones, imprescindibles per a la recepció de neurotransmissors. (7, 8).

Altres propietats

• Preventiva i efectiva en tractaments per a determinats tipus de càncer. Efecte positiu de la witaferina A, que inhibeix cèl·lules tumorals al còlon. (9).
• Millora de la sèrie blanca; citoquines, cèl·lules T, neutròfils i glòbuls blancs.
• Capacitat antioxidant. Augmenta els antioxidants primaris; superòxid dismutasa, catalasa i glutatió peroxidasa. (Dhuley Jn; Ethnopharmacol 2007, 53-67.)
• Millora les respostes antiinflamatòries. (Begum VH; Sadique j; Indian J Exp biol 1988 26, 877-882.
• Pot millorar la disfunció sexual femenina. (10).
• Efecte antienvelliment (en el model C. Elegans).

Aquestes i altres indicacions i propietats de la planta són degudes a la riquesa de les seves fulles, fruits i arrel, rics en saponines, flavonoides, esterols, terpenoides, alcaloides, glicòsids i sucres reductors, que la converteixen en una planta molt versàtil i polivalent.

Conclusió

En resum i tenint en compte els diferents graus de solidesa i evidència dels estudis publicats, i sense tenir en compte altres suposats beneficis que li atribueixen des de la medicina oriental, podem resumir les virtuts de la Withania Somnifera (Ortho Ashwagandha Plus (KSM-66)), en els següents:

• Disminueix l’estrès, l’ansietat, la depressió i millora la qualitat de vida en general.
• Millora la qualitat de l’esperma mitjançant l’augment de testosterona, el nombre d’espermatozoides, la motilitat i la libido.
• Mostra un increment en la resistència cardiorespiratòria en atletes, així com la força muscular i la grandària del múscul.
• Millora la disfunció sexual femenina.
• Immunomoduladora.

Ortho Ashwagandha Plus conté 600 mg de KSM -66 (ashwagandha) i està complementada amb 10 mg de SOD B (superòxid dismutasa) per fer sinergia, ja que aquesta última és l’antioxidant primari per excel·lència, l’únic capaç de contrarestar l’anió superòxid (O2-), que és el radical més perjudicial per a la salut.

Els estudis amb la SOD B que conté Ortho Ashwagandha Plus mostra que, tal com veiem en el gràfic següent, millora el rendiment físic, millora l’estrès, millora el son, augmenta la capacitat física i, com a conseqüència, millora la motivació i vitalitat de qui el pren, amb un augment de l’expectativa de vida, per la qual cosa és l’extracte de KSM-66 la versió més eficaç per obtenir resultats.

L’interès i virtuts que té aquesta planta requereixen més estudis per continuar optimitzant-ne l’ús i indicacions.

Efectes adversos i contraindicacions

Diarrees i malestar gastrointestinal; s’ha d’informar el metge si hi ha úlcera o alteració de la tiroide. No es pot prendre en l’embaràs i cal tenir en compte que pot interactuar amb el Piper methysticum, la valeriana i l’hipèric o herba de Sant Joan. Pot disminuir els efectes dels immunosupressors.

Marc Vergés

Dietista-nutricionista i fitoterapeuta

Bibliografia

1. J Ethnopharmacol 2001 abril; 75 (1) :1-4 – El efecto de los extractos acuosos de Cynomorium coccineum y Withania somnífera en el desarrollo testicular en ratas Wistar inmaduros. – Abdel-Magied EM, Abdel-Rahman HA, Harraz FM.
2. Indio, J Exp Biol 2000 Jun; 38 (6) :607-9 – hipoglucémico, efecto diurético y hipocolesterolémico de la hierba mora mayor (Withania somnífera, Dunal) raíz. – Andallu B, Radhika B. – Departamento de Ciencias del Hogar, Sri Satya Sai Instituto de Estudios Superiores, Anantapur 515001, India.
3. Choudhary B, Shetty A, Langade DG. Efficacy of Ashwagandha(Withania somnifera [L.] Dunal) in improving cardiorespiratory endurance in healthy athletic adults. Ayu. 2015;36(1):63-68. doi:10.4103/0974-8520.169002.
4. Wankhede S, Langade D, Joshi K, Sinha SR, Bhattacharyya S. Examining the effect of Withania somniferasupplementation on muscle strength and recovery: a randomized controlled trial. Journal of the International Society of Sports Nutrition. 2015;12:43. doi:10.1186/s12970-015-0104-9.
5. Ambiye VR, Langade D, Dongre S, Aptikar P, Kulkarni M, Dongre A. Clinical Evaluation of the Spermatogenic Activity of the Root Extract of Ashwagandha (Withania somnifera) in Oligospermic Males: A Pilot Study. Evidence-based Complementary and Alternative Medicine : eCAM. 2013;2013:571420. doi:10.1155/2013/571420.
6. Chandrasekhar K, Kapoor J, Anishetty S. A Prospective, Randomized Double-Blind, Placebo-Controlled Study of Safety and Efficacy of a High-Concentration Full-Spectrum Extract of AshwagandhaRoot in Reducing Stress and Anxiety in Adults. Indian Journal of Psychological Medicine. 2012;34(3):255-262. doi:10.4103/0253-7176.106022.
7. Scientific Basis for the Therapeutic Use of Withania somnifera (Ashwagandha): A Review Lakshmi-Chandra Mishra, MD (Ayur), PhD, Betsy B. Singh, PhD, Simon Dagenais, BA.
8. Kuboyama T, Tohda C, Komatsu K, Efects of Ashwagandha (roots of Withania Somnífera) on neurodegenerative diseases. Biol pharm Bull. 2014;37(6);892-7.
9. Choi BY, Kim B-W. Withaferin-A Inhibits Colon Cancer Cell Growth by Blocking STAT3 Transcriptional Activity.Journal of Cancer Prevention. 2015;20(3):185-192. doi:10.15430/JCP.2015.20.3.185.
10. Dongre S, Langade D, Bhattacharyya S. Efficacy and Safety of Ashwagandha (Withania somnifera) Root Extract in Improving Sexual Function in Women: A Pilot Study.BioMed Research International. 2015;2015:284154. doi:10.1155/2015/284154.

L’espàrrec és una de les hortalisses típiques de primavera, molt diürètica i depurativa. A més, és apta per a una dieta baixa en histamina.

Sabeu que també millora la salut hormonal? El tàndem Pep Nogué i Xevi Verdaguer han concebut diverses receptes amb espàrrecs per tractar l’excés d’estrògens.

Al programa de Jaume Barberà, Xevi Verdaguer explicava que és un indicador per saber si el fetge elimina les hormones sexuals correctament. Si quan mengeu espàrrecs l’orina canvia d’olor, és que la via de la sulfatació, uns dels quatre embuts netejadors del fetge, no funciona bé. #sumanundenou amb Lluca Rullan

• L’espàrrec (El rebost)
• Tot el que necessites saber sobre depuracions
• La guia d’aplicació per a una bona salut hormonal, de Xevi Verdaguer

Receptes

• Espaguetis de carbassa amb espàrrecs, una recepta de tardor baixa en histamina

Exclusiu socis

• Amanida de pastanaga i espàrrecs, de Montse Vallory
• Saltat d’espàrrecs i pastanagues amb arròs integral llarg, de Montse Vallory
• Quinoa reial amb verdura verda, all negre i fenigrec (amb esparrècs) de Montse Vallory
• Crema d’ortigues i carxofes amb espàrrecs, de Pep Nogué i Xevi Verdaguer
• Cremós d’azuki amb carbassó, mostassa i menta (amb espàrrcs) de Pep Nogué i Xevi Verdaguer
• Pizza de pagès amb pop amb verduretes (amb espàrrecs) de Pep Nogué i Xevi Verdaguer
• Llom de bacallà amb espàrrecs i xampinyons amb una emulsió d’oli de llinet i oliva, de Pep Nogué i Xevi Verdaguer

Amb fonoll, pastanaga i poma, per fer-la una mica més divertida i afegir-li molta clorofil·la renovadora, però el més interessant és que no porta l’embafosa salsa de maionesa; i el més important, no la trobareu a faltar!

L’origen de la coleslaw neix al segle XVIII de la paraula holandesa koolsla, abreviatura de kool salade  o amanida de col. Fins que no va arribar a la Gran Bretanya no es va popularitzar i, curiosament, va ser allà i a mitjan segle XIX (amb la maionesa) quan va començar a agradar molt i se la va començar a anomenar cold slaw. Quan posteriorment va arribar als EUA, va aparèixer definitivament el terme coleslaw.

La versió original és només amb col i pastanaga ratllades; amb el temps se li va afegir ceba i hi ha moltes versions en què porta poma. Jo simplement he agafat els vegetals que tenia a casa a mà i m’he posat a fer feina. He volgut recuperar aquesta recepta per la importància que té incloure en la dieta una ració al dia com a mínim de vegetals crus i no limitar-se a l’enciam, cogombre, tomàquet… que estan bé, però proveu de ratllar cols, carabassa, carabassó, nap, bròcoli… i us sorprendreu segur!

Quant a la resta d’ingredients, m’agradaria destacar el fonoll, que aprecio molt pels seus múltiples beneficis; conté fitosterols, cumarines i oli essencial amb anetol, estragol i limonè, entre d’altres. És digestiu, estimula la motilitat gàstrica i la secreció de sucs gàstrics, és carminatiu, afavoreix l’expulsió de gasos i evita la inflor abdominal i els meteorismes, és diürètic, antiespasmòdic, emmenagog, galactogen, expectorant i mucolític i antiinflamatori general.

Com que destaca especialment per equilibrar les funcions del sistema digestiu i afavoreix la digestió, ja que contribueix a expulsar els gasos, he trobat que era bona idea combinar-lo amb la col i evitar possibles molèsties. A més, com que té un sabor suau, resulta especialment indicat per donar als nens amb molèsties intestinals, còlics, flatulències o per estimular-los la gana.

Quant a les salses, les considero gairebé tan importants com els ingredients; i em refereixo tant a una salsa, per descomptat saludable, com a un bon amaniment; són el punt final, la cirereta del pastís, la manera d’integrar sabors, i sobretot d’aportar alegria als plats. En aquest cas he triat com a base la llet de coco, molt rica nutricionalment, barrejada amb tahina, que li aporta cremositat, i un punt de mostassa per donar-li un punt picant.

Per això farem aquesta amanida molt lleugera i depurativa, que també aporta greixos de molt bona qualitat –els del coco–, que podrem transformar quasi sense esforç en energia i que ens aportaran elasticitat per mantenir el nivell hídric de la pell.

A part de greixos saludables, la vitamina C i els carotens tenen un paper clau a l’hora de nodrir la pell i altres teixits. La vitamina C la trobem en fruites, sobretot cítriques i àcides, i en verdures. Saber on són els carotens és molt fàcil; només hem de buscar els aliments vegetals de color groc, taronja, vermell, morat, i els vegetals verds, incloses algues i microalgues.

És per això que, a l’amanida que fem, no hi han de faltar pastanagues, remolatxes, llombarda, pebrots grocs i vermells, tomàquets… De totes maneres, si algun dia volem variar l’amanida, afegir fruites àcides o dolces és una molt bona idea. Per això, a l’amanida d’avui hi posarem papaia, una superfruita molt beneficiosa per a la salut i plena de nutrients imprescindibles per a la pell.

La papaia és famosa per les seves propietats antibacterianes i per què afavoreix la digestió. El color taronja de la polpa ens indica que té carotenoides, amb efecte antienvelliment, que ens ajudaran a protegir la salut de la pell i la vista, especialment si els combinem amb vitamina C i E.

Molt coneguda per les seves propietats terapèutiques, ens ajuda a pair, ja que conté els enzims naturals papaïna i quimopapaïna, que afavoreixen la digestió especialment de les proteïnes i, juntament amb la fibra que té, ajuden a netejar el còlon, un bon preventiu contra el càncer intestinal i un bon regulador de la tensió arterial i els nivells de colesterol en sang.

També és un aliment antimicrobià, eficaç en infeccions per salmonel·la, E. coli i estafilococs, té efectes antiparasitaris i és beneficiosa per mantenir la salut hepàtica.

De la papaia no només n’aprofitem la fibra, sinó també les llavors, riques en àcids grassos essencials. Es poden rentar i deshidratar i fer servir en comptes de pebre, o menjar-les fresques.

Foto: Pau Esculies. Cuina: Montse Vallory

És innegable que associem alguns sons amb aliments, fins al punt que sentir-los ens evoca el plaer de sentir-los a la boca. Els sons cruixents en particular ens atrauen molt, i els associem amb aliments que desitgem menjar.

Quan intentem cercar una explicació per a aquests comportaments, trobem dues explicacions.

1. Des del punt de vista antropològic, aquesta atracció pel cruixent s’explica com un romanent de la nostra evolució, ja que quan els primats van començar a distingir-se d’altres animals, menjaven molts insectes per alimentar-se i, a més, el so cruixent generalment es podia associar amb verdures i fruites fresques, que garantien una bona nutrició i supervivència.
2. L’altra explicació que molts ofereixen és que el desig de menjar cruixent, generalment salat, indica estats emocionals d’enuig, estrès, frustració o ressentiment. Aquest “menjar emocional” té un origen intel·lectual. Mossegar i sentir el crec-crec que provoquem amb la mandíbula és catàrtic. Els terapeutes suggereixen, en aquest cas, identificar què és el que de debò volem fer cruixir amb les dents i que ho intentem substituir amb aliments fregits, o de textura similar; ja que en ser conscients de la raó del desig, serem capaços de controlar-lo i menjar més saludablement.

L’estrès ens impulsa a menjar més cruixent

La gent que té estrès sol triar habitualment aliments cruixents i salats per desfogar-se. També es pot veure bé en els casos de bruxisme. Els qui en tenen també masteguen xiclet enèrgicament. És la manera de canalitzar l’energia de l’estrès a través de l’alimentació que no tindrien amb un puré.

Possibles substitucions: xips de patata al forn en comptes de fregits, xips de col kale, crispetes fetes amb aire calent –sense greixos–, granola amb moltes llavors i fruita seca, i vegetals com pomes, pastanagues, ravenets i api, que són més crocants que cruixents pel seu alt contingut en aigua i que es poden combinar amb alguna salsa perquè satisfacin més. Un altre exemple és el cruixent d’espelta i hummus de la Montse Vallory.

Fonts:

• http://www.npr.org/2012/06/02/154212561/why-do-humans-crave-crispy-foodç
• http://www.webmd.com/diet/obesity/do-food-cravings-reflect-your-feelings?page=2
• http://www.everydayhealth.com/pictures/real-reason-youre-craving-these-foods/#06

Traducció i adaptació: Soledad Etchemendy

TALLER DE TAST DE VINS ECOLÒGICS I NATURALS

Beure una copeta de vi de tant en tant, amb els amics, amb la família o amb la parella és un plaer. Si, a més, sabem quins vins són més saludables, els sucres que tenen, quins tenen menys histamina o sulfits, podrem gaudir-ne encara més.

PROGRAMA

En aquest taller farem un tast de quatre vins ecològics, biodinàmics i naturals.
Aquests vins estan elaborats des del respecte a la salut i a la terra, amb un impacte ambiental baix i un aprofitament racional dels recursos naturals.

Parlarem de les diferents varietats de raïms blancs i negres, de les zones principals de producció, de vins fermentats i/o criats en bóta, dels efectes de la fusta en els vins, de vins joves i de vins de criança, de la conservació dels vins i la seva longevitat.

Us donarem criteris per identificar quin vi us convé més i aprendreu conceptes pràctics per triar, prendre i conservar el vi adequadament.

QUI

El taller va a càrrec de Paloma Tella, llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i en Enologia per la Universitat de Bordeus. És propietària i directora de la botiga en línia especialitzada en vins Andana Enoteca i té més de vint-i-cinc anys d’experiència en l’elaboració i tast de vins a Catalunya, el País Basc i Sevilla.

HORARI

Dimarts 7 de juny, de 19.30h a 21.30h

PREU

30 € (27 € per a socis de la revista Etselquemenges)

INCLOU

Dossier amb la informació que s’haurà facilitat durant el taller, però ampliada.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 4733

ORGANITZA

Encara que el sol té molts beneficis –com l’aportació essencial de vitamina D, que contribueix al manteniment del sistema immune i dels ossos–, són ben coneguts els riscos que té per a la pell.

És cert que l’excés de sol sense moderació i sense protecció provoca l’oxidació de la pell i fotoenvelliment cutani, i si això passa cada any hi ha més probabilitats d’anar posant les bases d’un futur melanoma (càncer de pell). Per això és molt important prendre el sol correctament. El més recomanable és estar exposats al sol durant tot l’any de manera moderada, ja sigui mitjançant passejos o exercici físic a l’aire lliure. Així, l’exposició a l’estiu no és tan agressiva per a la pell. També és molt important la protecció solar alta durant l’època de màxima radiació, i sobretot és molt aconsellable prendre un complement extra que ens ofereixi una aportació extra d’antioxidants; però no tots són iguals.

La vitamina C també és clau, perquè ajuda a sintetitzar col·lagen; així que durant l’època d’estiu és ideal consumir les fruites de temporada i amanides amb pebrot; i si voleu fer prendre algun superaliment, el camu-camu és meravellós.

La pell sana és una barrera excel·lent per mantenir l’equilibri entre l’entorn intern i extern de l’organisme. A causa de factors ambientals, hàbits de vida i el procés d’envelliment mateix, la pell canvia i requereix molts nutrients per ajudar a mantenir l’equilibri. Per això, una nutrició adequada és un factor que influeix directament en el benestar, salut i bon estat de la pell.

Els resultats de diferents estudis demostren que la població de la Unió Europea no satisfà els requisits establerts per a tots els nutrients. Així, l’últim en tractaments per a la pell no s’aplica directament sobre la dermis de forma tòpica, sinó que són nutrients que ajuden des de dins a reparar i a maximitzar la bellesa exterior. Es tracta de complements alimentaris amb ingredients per mantenir la renovació cel·lular. Parlem de nutrició que actua com a cosmètic (nutricosmètic); és a dir, de tractaments de dins cap enfora.

No són medicaments; es basa en la utilització de principis actius per via oral que aporten a l’organisme nutrients que poden actuar directament sobre la pell i els cabells per millorar-ne salut i aspecte. Concentren en una càpsula una quantitat de nutrients que costaria molt aconseguir a través de l’alimentació. De totes maneres, això no vol dir que tot s’arregli amb pastilles; simplement són un complement de la dieta per aconseguir un objectiu concret, com per exemple una pell més ferma, elàstica i lluminosa.

L’objectiu diana de la nutricosmètica és, per excel·lència, aturar els signes de l’envelliment de la pell i, molt especialment, evitar la formació d’arrugues i flacciditat. Així, molts d’aquests productes actuen directament sobre elements clau com el col·lagen, l’elastina i els proteoglicans, alhora que ajuden a mantenir l’estructura del teixit connectiu.

Com que actuen des de dins, els nutricosmètics arriben a tota la pell i proporcionen més densitat i fermesa, disminueixen les arrugues, milloren el to de pell, etc. Són nutrients específics com pèptids de col·lagen de peix, glucosamina, MSM, ceramides, omega-3, sílice, mangostà etc., que contribueixen a la fabricació de nou teixit i teixit dèrmic de qualitat.

Hidrolitzat de col·lagen

No són ni aminoàcids solts que l’organisme podria fer servir per a altres objectius, ni el col·lagen mateix, que és molt difícil de digerir; es tracta de cadenes molt curtes de pèptids de manera que puguin arribar al fibroblast, on es fabriquen totes les fibres de col·lagen.

Al mercat hi ha moltes marques; el que les diferència en qualitat i preu és la seva assimilació en l’organisme, que ve determinada per la longitud de les cadenes de pèptids per afavorir-ne l’absorció i pes molecular.

Metilsulfonilmetà (MSM)

Es tracta d’un compost sulfatat que millora la flacciditat de la pell, igual que la qualitat de cabells i ungles. No només enforteix el teixit connectiu, sinó que a més ajuda a eliminar del cos matèries tòxiques.

Sílice

Hi ha extractes naturals, com per exemple el bambú, que contenen una forma orgànica de silici, que és important per a l’estructura de la pell, cartílags i massa òssia. A més cal tenir en compte que el col·lagen no es pot formar sense silici. Un altre punt important en la fabricació d’aquestes fórmules és pensar per a què necessitem el col·lagen. Si el que necessitem és millorar els ossos, llavors és millor optar per una fórmula que, a més de col·lagen, també aporti altres nutrients que necessita l’os, com el calci, el magnesi, el sílice, la vitamina D, la vitamina K, la vitamina C els bioflavonoides, etc.

Sovint, el problema de la pell és que està excessivament seca, esquerdada i encartonada; per això les formules han d’incloure determinats ingredients com les fitoceramides, ja que l’epidermis conté un tipus de greix anomenat ceramida que, amb els anys, es va reduint i, per això, es torna més seca. Un complex amb aportació de ceramides torna la funció protectora a l’epidermis, necessària per tenir una pell jove, radiant i sana.

Omega-3

Aquests àcids grassos, que trobem especialment en el peix, asseguren la flexibilitat de les membranes cel·lulars i hi activen la producció d’enzims, receptors i neurotrasmissors.

Glucosamina

La glucosamina oral es fa servir en el tractament de l’artritis i l’artrosi. Com que la glucosamina és el precursor dels glicosaminoglicans i proteoglicans, es pot dir que afavoreix el desenvolupament dels teixits cartilaginosos. Els glicosaminoglicans són components de la matriu extracel·lular, i tenen un paper important en la proliferació cel·lular i en la reparació del teixit danyat, per exemple, per estrès oxidatiu.

Àcid hialurònic

Té un paper crític en la salut de la pell gràcies a la seva capacitat única per mantenir la humitat.

Mangostà

Els extractes de magrana i mangostà són molt potents i ajuden a reparar la pell; el seu valor antioxidant és fins i tot més elevat que el del te verd o vi negre.

Dra. Gloria Sabater

Doctora en Farmàcia i especialista en medicina antienvelliment

Són moltíssimes les persones, sobretot dones, que cada dia venen a la consulta amb problemes de candidiasi o vaginal o intestinal. Aquest tipus de fong ens dóna molts mals de cap i el més difícil és aconseguir eliminar-lo. Només cal conéixer bé què està passant al meu cos i ajudar-lo a superar-ho:

Quin tipus de càndides teniu?

• Vaginals recurrent (per èpoques o només últimament).
• Des de fa molts anys, o amb períodes que duren mesos, o que fins i tot la medicina convencional no ha arreglat.
• Intestinals sense ser-ne conscient: segurament no hi haurà ningú que llegeixi aquest article que pensi que només té aquest tipus de càndides, si no és que és terapeuta o està molt ficat en la matèria integrativa. Quins símptomes donen les càndides intestinals? Moltes ganes d’hidrats, tendència al cansament o tristor, confusió mental -cap espès o dificultat per concentrar-se-, mal descans, aftes bucals recurrents, problemes digestius…). La kinesiologia o biorresonància són de les millors teràpies per diagnosticar-les. Poden anar acompanyades de fluix vaginal espès fora de la regla i sense picor.
• Esteses a pell, peus, boca.

D’on vénen aquests fongs?

Un contacte poc higiènic pot ser l’inici, però hi ha tot un món al darrere. Tot comença a l’intestí, i d’aquí, com si fos la central, va cap a totes les mucoses i pell i altera els bacteris de tot el cos. Serà pitjor si:

• Si no tenim un bon pH ni una bona quantitat de soques
• Si vivim amb massa estrès
• Si tenim les hormones alterades (l’excés de progesterona indueix a les glàndules endometrials a produir glucogen, que a la càndida li encanta)
• Si tenim disgustos
• Si hem passat el virus del citomegalovirus o l’Epstein Barr o l’Helicobacter pylori;
• Si de petits vam prendre força medicaments, més risc;
• Si no deixem de fumar, mai regenerarem la mucosa i flora;
• Si hem pres pastilles anticonceptives;
• Si tenim restrenyiment;
• Si prenem aliments amb sucre, pesticides, gluten, soja i lactis cada setmana, tenim encara més possibilitats, perquè són el que irrita més la mucosa i genera hiperpermeabilitat intestinal.

Com les podem eliminar definitivament?

El que recomanem són diferents fases per netejar, matar de gana i impedir que tornin amb un mur ben fort de bacteris sans. Passa el mateix amb la proliferació bacteriana intestinal (persones amb gasos i panxa inflada o punxades); primer cal netejar abans d’incorporar probiòtics, perquè, si no, encara serà pitjor:

Com netegem?

• Injeccions, tampons o banys de seient (1 al dia) amb quefir, arbre del te, extracte de llavors de pomelo, extracte d’orenga.
• Higiene diària (després del primer pas) o dia sí dia no amb sabó neutre ecològic. Cal anar amb compte amb els col·lutoris o antisèptics, que poden arrasar la flora i, a la llarga, ser pitjor. Podeu afegir gel 99% d’àloe exteriorment i deixar assecar.
• Òvuls. Fa poc n’he descobert un que funciona de primera. És una aplicació vaginal abans d’anar a dormir durant deu dies i ajuda a reduir la molèstia vaginal temporal.
• Netejar els intestins! Com? Amb hidroteràpies de còlon, més antifúngics naturals: extracte d’orenga, fonoll, canyella en complement a dosis altes, àloe (que és regenerador), lapatxo, Psyllium, all…

Si us sol coincidir amb la regla: Quan ve la regla, pot haver quedat alguna espora que pot baixar i revifar la càndida i fer que torni la picor; tampoc ajuda la humitat que es genera.

El procés de cura és un tractament molt llarg i hi ha un període d’abstinència molt fort pel dolç. Les càndides viuen de sucre senzill; i els encanta un terreny àrid (hiperpermeabilitat). Per tant, fora sucres, soja, gluten, lactis, productes químics, llevats, bolets, cafè i fermentats. Si pot ser, elimineu salmó, tonyina i pesticides (aliments no eco). Un mes sent estrictes, i veureu una mica de llum.

Durant els últims anys he tingut una discussió mental amb mi mateixa. Cada cop veia més estudis i tenia coneixement de més casos de càndides combatudes amb dieta evolutiva. Jo sóc força fan dels cereals de qualitat, sempre amb mesura, i més fan encara dels llegums; i amb la dieta paleo les càndides es tracten sense cap tipus de cereal ni llegum.

Treure llegum i posar carn? Encara em costa de creure i encara més de recomanar als pacients, però funciona molt bé en candidiasi crònica. És el pròxim nivell, que dic jo.

Exemple:

• Esmorzar: suc verd, crackers de llavors o pa de carbassa, ou/pernil/alvocat/oli de coco.
• Dinar i sopar: ¾ de verdura i ¼ de proteïna animal, amb algun dia llegum o cereal sense gluten per dinar
• Berenar: fruita seca

En cert punt del tractament, cal iniciar amb mínim 1-3 mesos d’un probiòtic d’alta gamma i molta varietat de soques, i també incorporar fermentats a la dieta.

Hi ha gent que tarda mesos, n’hi ha d’altra que tarda anys. No podem desfer de cop i volta tot allò que s’ha anat generant durant temps i temps… cal molta paciència, creure en el tractament, tractar la resta de símptomes que hi intervenen (restrenyiment, digestions, tractar el tema emocional amb l’ajuda del coaching, per exemple, i fer un seguiment).

A consulta repassem el teu cas, anem a poc a poc, al teu ritme, segons les teves necessitats (úniques), i amb idees concretes per gaudir de la dieta: perquè molta gent ho ha aconseguit i es pot!

S’ha parlat molt dels lactis. Demonitzats per uns i cobejats per d’altres, els productes derivats de llets animals desperten controvèrsia entre consumidors, dietistes i tendències alimentàries diverses. Però si ens basem en el principi ayurvèdic que cap aliment és bo o dolent per si sol, sinó que són els efectes que produeixen sobre les diferents persones que els consumeixen el que els converteix en adequats o no adequats, estarem d’acord a concloure que les necessitats alimentàries varien amb el temps i amb l’estat de salut de cada individu.

Els nostres hàbits de consum, a més, no només depenen de les necessitats nutricionals que tinguem, sinó que també es veuen fortament influenciats pels nostres valors ètics, culturals, religiosos o fins i tot polítics. Així, el com es produeixen, com es distribueixen i com es comercialitzen els aliments són aspectes que tenen cada cop més importància a l’hora d’adquirir un producte o un altre, o triar un establiment o un altre. Un vegà, per exemple, pot decidir excloure els productes d’origen animal de manera conscient i decidida, així com un metge ayurvèdic pot recomanar augmentar el consum de fruita seca, mantega o productes lactis a una persona amb un excés de vata.

De fet, la preocupació cap a les pràctiques de consum responsable, i d’aliments obtinguts elaborats per processos sostenibles és cada cop més gran, segons apunta l’Informe sobre Producció, Indústria, Distribució i Consum d’Alimentació a Espanya, corresponent a l’any 2015. Segurament també per aquest motiu, el sector alimentari també està experimentant una evolució a l’alça del consum de productes ecològics, pel qual es decanta ja més del 10% dels consumidors.

Què vol dir que un iogurt sigui ecològic?

Tornant al terreny dels lactis, convé assegurar que estan produïts seguint els criteris de la producció ecològica, que són tan estrictes que els productes que tinguin el certificat ecològic com l’eco-fulla europea garanteixen que:

• Els animals pasturen en prats a l’aire lliure: les granges ecològiques disposen de grans camps en què els animals es mouen amb llibertat. D’aquí que a les vaques de les granges ecològiques se les anomeni “vaques felices”.
• Els animals són alimentats amb pinso 100% ecològic: perquè siguin vaques ecològiques, han de menjar productes eco.
• Tots els productes utilitzats són ecològics: en el cas dels iogurts, la fruita afegida o el sucre integral de canya es produeixen mitjançant criteris ecològics, per exemple, respectant el temps de natural de maduració de la fruita.
• Els iogurts porten el mínim d’ingredients possible: es para força cura a utilitzar el mínim d’ingredients. Un iogurt ecològic pot contenir només tres o quatre ingredients (llet, sucre de canya integral i fruita).
• La seva producció és sostenible: les granges ecològiques s’esforcen a reduir el seu impacte ambiental al mínim i intenten aprofitar al màxim tots els recursos naturals de què disposin.

I on els compro?

Per tot això, els iogurts i productes lactis produïts segons els criteris ecològics, a més de ser sans i naturals, també són molt saborosos. No obstant això, l’accés a aquests productes està assegurat a les àrees metropolitanes, però les coses es compliquen en poblacions més petites. De fet, un 11% dels espanyols declara que no consumeix productes ecològics perquè no els troba a les superfícies habituals de consum (hem de recordar que el 37% de la despesa total en alimentació de les famílies es concentra al supermercat, un 14,5% en comerços especialitzats, un 9,8% en hipermercats i només un 0,2% en economats i cooperatives, segons dades de l’informe consultat).

Detectada aquesta nova demanda, algunes grans distribuïdores comencen ja a tenir àrees bio, així com les grans marques alimentàries també estan treuen versions eco dels seus productes. Danone, per exemple, acaba de treure al mercat els iogurts ecològics Las 2 Vacas, que tenen l’aval de la presidenta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, M. Dolores Raigón, i que estan disponibles en cadenes a tot l’Estat així com en altres superfícies més petites i botigues especialitzades de Madrid, Catalunya, el País Basc i les Illes Balears.