La civada és un cereal molt interessant pel seu contingut en proteïnes i betaglucans, un tipus de fibra soluble que ens ajuda a disminuir el colesterol i que és beneficiós per a la flora intestinal.

El porridge és una preparació molt típica d’Escòcia i altres països nòrdics, que consisteix en una espècie de farinetes o crema elaborada a partir de flocs de civada. Resulta una opció molt bona per esmorzar, sobretot per a persones que fan activitat física i requereixen energia muscular.

És molt fàcil d’elaborar i ens permet molt de joc, ja que es poden preparar moltes versions si fem servir espècies diferents, cacau pur, o hi afegim hortalisses, fruita seca, llavors o, fins i tot, alvocat. Queda deliciós!

L’únic que cal vigilar és a l’hora de barrejar el porridge amb molta fruita, ja que pot ser que en persones més sensibles fermenti fàcilment, i aparegui inflor abdominal o gasos. Cadascú ha de veure com se li posa.

La civada

És un cereal que destaca perquè té molts aminoàcids; amb un 15% és el cereal que més proteïna conté, tot i que no és proteïna completa. Però sobretot destaca perquè té molta fibra soluble, els betaglucans, que ajuden a disminuir el colesterol, tant exogen com endogen, i són beneficiosos per a la flora intestinal.

La civada és rica en hidrats de carboni d’absorció lenta, fàcils de digerir i que ens aporten sacietat. A més, també conté vitamines del grup B i E, i minerals com el magnesi, zinc, calci i potassi.

La civada és un cereal que conté gluten, però se sospita que podria ser per contaminació creuada amb altres cereals, ja que hi ha gent amb intolerància que la tolera bé. Tot i això, per precaució, en aquests casos val més optar per flocs de civada certificats sense gluten.

La fibra

És un element que ens aporta moltíssims beneficis i que tothom necessita. Per parlar dels beneficis que té hem de distingir entre dos tipus de fibra: soluble i insoluble.

La fibra soluble pot formar dissolucions viscoses que alenteixen el buidatge gàstric de l’estómac, i això ajuda a augmentar la sensació de sacietat, a evitar pics d’hiperglucèmia i a regular el trànsit intestinal. A més, la fibra soluble afavoreix la disminució del colesterol, ja que n’augmenta l’excreció, i proporciona un efecte prebiòtic que ajuda a potenciar la salut de la microbiota.

La fibra insoluble arriba més o menys intacta al còlon, i produeix un efecte laxant a l’intestí, ja que augmenta la pressió i afavoreix els moviments peristàltics. A l’intestí gruixut, aquesta fibra exerceix un efecte protector davant de certes malalties, ja que evita que substàncies perjudicials estiguin molt de temps en contacte amb la mucosa intestinal.

Per tant, tots dos tipus de fibra ens aporten molts beneficis i, és per això, que cal que les incloguem en la nostra alimentació.

Catalunya viurà aquest cap de setmana un Sant Jordi de l’alimentació. Amb aquestes paraules ho explica Toni Massanès, director de la Fundació Alícia i un dels promotors de Benvinguts a pagès que se celebra aquest cap de semana arreu de Catalunya i que representa una oportunitat única per redescobrir l’origen d’allò que mengem i conèixer de prop les persones que produeixen els aliments que ens arriben a taula.

200 agricultors i ramaders i 450 allotjaments i restaurants obriran les portes de casa seva perquè tots accedim a les seves finques i establiments i coneguem de primera mà com s’elaboren els productes, com s’alimenten els animals, com els cuiden, com elaboren, cultiven i cuinen els aliments. És la primera vegada que es crea un esdeveniment així, que vol arrelar en el calendari dels catalans, i que permetrà, que un dia a l’any, ens posem tots d’acord per fer rutes guiades per l’enorme riquesa de la nostra terra i un reconeixement als pagesos i restauradors que la fan possible.

Al web benvingutsapages.cat trobareu un cercador per comarques, i productes per saber quines finques us rebran i que han preparat activitats i tastos de producte durant tot el cap de setmana. De tot el llistat de productors de verdura, fruita, aviram, cereals, llegums, fruits secs, olis o llegums hi ha desenes d’explotacions amb certificació ecològica.

Curs teòric d’introducció a la cuina natural amb Elena Carrió

DIVENDRES 17 DE JUNY

La salut i l’alimentació han estat des de l’antiguitat una de les principals preocupacions de l’ésser humà. I és que els aliments no són només una de les vies de connexió amb la natura i amb els altres éssers vius que habiten aquest planeta, sinó també la base sobre la qual cada dia construïm (i reconstruïm) el nostre organisme, nodrim les nostres cèl·lules i ens desenvolupem com a persones.

Els aliments són, o haurien de ser, font de salut, energia i vitalitat. Cada dia tenim una nova oportunitat d’apropar-nos a aquesta connexió amb la cuina que ens farà estar més sans i complets, més satisfets, inspirats, optimistes i en harmonia amb l’entorn.

OBJECTIUS

1. Aprendre a seleccionar els aliments més apropiats per crear menús saludables, equilibrats i atractius tant per a vegetarians com per a omnívors

2. Familiaritzar-se amb els aliments complets, les seves propietats i efectes sobre l’organisme

3. Identificar els nutrients que necessitem i com obtenir-los combinant una gran varietat d’aliments i aplicant les tècniques de cocció/preparació més apropiades

PROGRAMA

En aquest curs parlarem de la importància de l’alimentació en la nostra salut,analitzant els inconvenients de la dieta moderna i proporcionant nous criteris per a una selecció adequada dels aliments, de manera senzilla i intuïtiva.

Veurem què són els aliments complets o integrals, quines en són les propietats, efectes i formes ideals de preparació per obtenir el màxim profit dels seus nutrients i per ressaltar-ne el sabor. També parlarem de la importància de trobar un equilibri entre el consum de productes animals i vegetals, i d’afavorir aquells productes animals més beneficiosos per a la salut en el cas de dietes no vegetarianes.

Finalment, et donarem les pautes necessàries per dissenyar els teus menús a casa de manera pràctica, senzilla i creativa, a més d’ensenyar-te quins són els instruments i materials de cuina més segurs i lliures de tòxics.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

HORARI

Divendres 17 de juny de 17h a 21.30h

PREU

75 euros (67,50 euros per socis ETS)

INCLOU

– Dossier amb apunts teòrics i receptari amb informació sobre les propietats del ingredients emprats
– Informació sobre parament i materials de cuina sans i segurs

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 4733

ORGANITZA

Ja està disponible el vídeo de la conferència d’Olga Cuevas al Cómo Como Festival. La bioquímica Olga Cuevas repassa les bases de l’alimentació sana, les que mai canvien i aclareix tots els dubtes respecte a la diferents propostes alimentàries.

Curs teòric i pràctic d’introducció a la cuina natural amb Elena Carrió

DIVENDRES 17 i DISSABTE 18 DE JUNY

La salut i l’alimentació han estat des de l’antiguitat una de les principals preocupacions de l’ésser humà. I és que els aliments no són només una de les vies de connexió amb la natura i amb els altres éssers vius que habiten aquest planeta, sinó també la base sobre la qual cada dia construïm (i reconstruïm) el nostre organisme, nodrim les nostres cèl·lules i ens desenvolupem com a persones.

Els aliments són, o haurien de ser, font de salut, energia i vitalitat. Cada dia tenim una nova oportunitat d’apropar-nos a aquesta connexió amb la cuina que ens farà estar més sans i complets, més satisfets, inspirats, optimistes i en harmonia amb l’entorn.

OBJECTIUS

1. Aprendre a seleccionar els aliments més apropiats per crear menús saludables, equilibrats i atractius tant per a vegetarians com per a omnívors

2. Familiaritzar-se amb els aliments complets, les seves propietats i efectes sobre l’organisme

3. Identificar els nutrients que necessitem i com obtenir-los combinant una gran varietat d’aliments i aplicant les tècniques de cocció/preparació més apropiades

PROGRAMA

En aquest curs parlarem de la importància de l’alimentació en la nostra salut,analitzant els inconvenients de la dieta moderna i proporcionant nous criteris per a una selecció adequada dels aliments, de manera senzilla i intuïtiva.

Veurem què són els aliments complets o integrals, quines en són les propietats, efectes i formes ideals de preparació per obtenir el màxim profit dels seus nutrients i per ressaltar-ne el sabor. També parlarem de la importància de trobar un equilibri entre el consum de productes animals i vegetals, i d’afavorir aquells productes animals més beneficiosos per a la salut en el cas de dietes no vegetarianes. Practicarem diverses tècniques de cocció, tenint en compte la influència que tenen en l’organisme i en la conservació dels nutrients.

Finalment, et donarem les pautes necessàries per dissenyar els teus menús a casa de manera pràctica, senzilla i creativa, a més d’ensenyar-te quins són els instruments i materials de cuina més segurs i lliures de tòxics.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

HORARI

El curs dura dos dies:
Divendres 17 de juny de 17h a 21.30h : Teoria
Dissabte 18 de juny de 10.30h a 16.30h: Pràctica i dinar.

PREU

150 euros (135 euros per socis ETS )

INCLOU

– Dossier amb apunts teòrics i receptari amb informació sobre les propietats del ingredients emprats
– Informació sobre parament i materials de cuina sans i segurs
– Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
– Dinar-degustació de tots els plats preparats

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 4733

ORGANITZA

Elka Mocker és d’aquestes persones amb talent, generoses i inspiradores que ens agrada tenir a prop. Té coneixements de cuina i nutrició natural: és health coach, graduada per l’Institute of Integrative Nutrition de Nova York i Plant Based Chef graduada per Matthew Kennedy Culinary Academy. A més, és creadora del blog LalaKitchen i, com ella mateixa es defineix, és impulsora d’una alimentació honesta, vegetal, 100% natural i sense etiquetes. Des de fa un any, l’Elka col·labora amb Etselquemenges en la secció quinzenal “Què esmorzo?”, a través de la qual ens dóna idees delicioses, simples, nutritives i fàcils de digerir per començar el dia.

En aquest llibre electrònic acabat de sortir del forn, Helados naturales, l’Elka comparteix la seva passió pels gelats i ensenya mètodes, trucs, ingredients i receptes perquè puguem no només gaudir menjant-nos-els, sinó també fent-los!

Sembla impossible imaginar gelats saludables, que no vagin plens de sucre i de lactis o de greixos perjudicials. Doncs l’Elka ho aconsegueix en aquest receptari amb ingredients nets, que sumen salut i alegria. Trobem més de trenta receptes que l’autora distingeix en dos grups: gelats més senzills o lleugers que podem prendre cada dia i que són idonis per compartir amb els nens, i els més “densos” o festius, que podem reservar per al cap de setmana o ocasions especials, però que no per això deixen de ser naturals i molt més saludables que qualsevol altre gelat que es pugui comprar on sigui.

Màgnums, sorbets, terrines, sandvitxos, gelats de pal…

En aquest autèntic curs de cuina, descobrirem ingredients súper nous i amb capacitat d’endolcir, donar cremositat i sabor, alhora que mantenen una alta qualitat i capacitat nutritiva. També descobrirem que és possible fer meravelles a la cuina amb tècniques simples i estris de tota la vida. Trobarem sorbets, terrines, sandvitxos, gelats de pal, màgnums, gelats per a tot tipus d’ocasió i plens de sabor i salut. Aprendrem també a fer galetes de gelat “revolucionàries” sense gluten, cobertures de xocolata i un munt de sorpreses més. Amb aquest treball, l’Elka ens dóna, sobretot, ganes d’entrar a la cuina i gaudir.

L’Elka ja ens havia sorprès amb el seu llibre electrònic anterior, Mis sopas y cremas favoritas de invierno, amb receptes 100% vegetals, delicioses, fàcils i sense gluten. En aquest nou projecte, fa un pas més i fa una autèntica aposta per l’alimentació saludable sense renunciar al plaer i el deliciós. Gràcies!

El llibre electrònic Helados naturales ja és a la venda i podeu adquirir-lo a través del blog Lalakitchen. Els socis d’Etselquemenges teniu un 20% de descompte. Aprofiteu aquesta oportunitat d’aprendre a fer els millors gelats a casa o -per què no- de fer un regal original i divertit!

Foto i recepta: Núria Roura

Ja sigui per patologia, per elecció personal, per moda o per curiositat, hi ha la inquietud de seguir una dieta lliure de cereals, i la pregunta que apareix sempre és la següent: com aconsegueixo els carbohidrats?

Si, a una dieta occidental, li traiem tots els cereals i llegums, sense fer cap altra modificació, és fàcil caure en una dieta baixa en hidrats de carboni o low carb, ja que eliminem productes de consum habitual com el pa, la pasta, les galetes o la brioixeria.

Óscar Picazo, docent de la prestigiosa Nutriscience Education and Consulting (Lisboa) i doctorand en nutrició, assegura que és fonamental suplir aquesta reducció calòrica amb un augment de la ingesta de verdures, fruites i tubercles, que ens facilitaran carbohidrats, fibra i micronutrients (vitamines i minerals). De fet, segons Picazo, el que defineix una dieta evolutiva no són els macronutrients (hidrats, greixos i proteïnes), sinó els micronutrients.

Tenint en compte el concepte de densitat nutricional, els carbohidrats que aporten més micronutrients són els vegetals (verdures, hortalisses, tubercles), seguits de les fruites. En canvi, els cereals estan molt per sota, però tenen més densitat calòrica. Una dieta sense cereals ni llegums no comportarà cap dèficit nutricional ni energètic si està compensada amb un increment de la verdura.

La doctora Olga Cuevas explica que, si ens imaginem el que hem de menjar durant un dia en un plat, adaptat a la dieta evolutiva, tres quartes parts són verdura i hortalisses, tubercles i fruita, i una quarta part, proteïna animal de molt bona qualitat.

Segons Marc Vergés, nutricionista de capçalera especialista en nutrició evolutiva, és molt important respectar les proporcions de la verdura amb la proteïna (3:1). Això vol dir que si mengem 100 g de carn ho hem d’acompanyar de 300 g de verdura. A més, hem d’assegurar uns 100 g de tubercles, arrels o hortalisses dolces. “Els tubercles són un substitut perfecte dels cereals, ja que no tenen gluten, són molt digestius i tenen propietats antiinflamatòries”, assegura. El nutricionista també recomana regar els tubercles amb força oli d’oliva o saltar-los amb oli de coco per evitar pics de glucèmia.

Com mostra la infografia del plat, la fruita hi és present en una proporció més baixa: n’hi ha prou amb dues fruites diàries. Si optem per cítrics o fruites del bosc, que són menys dolces, tindrem més joc per augmentar la quantitat de fruita al dia. També la podem acompanyar de greix o saltar amb oli de coco i un toc de canyella, especialment en temporades més fredes, per evitar hiperglucèmies.

Fonts de carbohidrats: tubercles, arrels, hortalisses i fruita

La font principal de carbohidrats ens vindrà, sobretot, de les verdures (per les quantitats ingerides), però també dels tubercles, les verdures d’arrel, les hortalisses més riques en midons i les fruites. Tot seguit detallem les més destacades:

Patata (solanàcia)

Va arribar fa mig miler d’anys d’Amèrica i actualment és el tubercle per excel·lència a tot el món. És el més cultivat, amb més de 1.300 varietats. Econòmiques i a èpoques menystingudes, avui en dia estan recuperant la bona reputació. El midó de la patata és fàcil de digerir i no produeix flatulències. Té vitamina C, vitamines del grup B i minerals. La patata morada és rica en polifenols.

Es pot consumir al vapor, bullida, al forn o estofada. A més, si cuinem la patata i la deixem refredar obtindrem midó resistent, molt interessant com a aliment prebiòtic i per a persones amb diabetis i que fan dietes d’aprimament. L’investigador Óscar Picazo, però, adverteix que no s’hauria de prescriure de manera sistemàtica perquè pot produir sobreproliferació bacteriana.

Precaucions: cal treure les parts verdes i els brots, que és on es concentra la solanina (alcaloide tòxic) . Si volem menjar-la amb pell ha de ser de cultiu ecològic. Si hi ha patologia autoimmune, al principi no la incorporarem.

Moniato

Tubercle ric en hidrats de carboni complexos i sucres (principalment, sacarosa). Per això es coneix com a patata dolça (sweet potato, en anglès). És ric en betacarotens (provitamina A); sobretot les varietats més ataronjades. És fàcil de pair, saciant i energètic. No se n’ha d’abusar en cas de fermentacions intestinals amb excés de gasos. Es pot consumir al forn o al vapor. Unes postres saludables són les boletes de moniato, que es poden cobrir amb cacau pur o coco ratllat.

Nyàmera (tupinambo, carxofa de Jerusalem)

Aquest tubercle és bàsicament aigua. Hidrat de carboni en forma d’inulina (18%), que és una reserva d’energia per als vegetals que no tenen dipòsits de midó. Forma part de fibra alimentària que nosaltres no podem assimilar, però sí la microbiota intestinal (prebiòtic). La inulina actua com a desintoxicant hepàtic. Es pot menjar crua en amanida com si fos un ravenet. També es pot cuinar com la patata: bullida, vapor, fregida o en crema de verdures. Té un gust semblant als cors de les carxofes.

Iuca

És un tubercle que es cultiva en països tropicals d’Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia. Rica en hidrats, vitamines del grup B, vitamina C i minerals. N’hi ha més de cent varietats, però les més conegudes són les varietats amargues i les dolces. Les amargues resulten molt tòxiques crues i s’ha de fer un llarg procés per poder-les consumir. Les dolces tenen menys compostos tòxics, però tampoc es poden menjar crues. Es cuina com la patata: cuita, fregida, en sopa o cremes.

De la iuca s’obté la tapioca, farina sense gluten molt usada als països d’origen. És un aliment fàcil de pair i és beneficiós en cas de problemes gàstrics. La tapioca s’usa molt per fer postres. També la podem posar en sopes de verdures.

Nyam

Tubercle originari de les zones tropicals. Conté hidrats de carboni en forma de midó (23,8%). Conté força potassi. Se li atribueixen propietats hipolipemiants ja ajuda a disminuir el nivell de triglicèrids en sang. Està recomanat en patologies cardiovasculars. Es pot consumir al forn, bullit, o en purés de verdures.

Pastanaga

Arrel. Un dels aliments més rics en provitamina A, un antioxidant molt potent. Si la cuinem una mica i l’acompanyem de greix els betacarotens seran més biodisponibles. Millora vista, pell i mucoses. Crua millora dents i genives.

Remolatxa

Arrel de la zona costera del nord de l’Àfrica. Rica en carbohidrats d’absorció lenta (sacarosa i fructosa), vitamines del grup B, vitamina C i minerals com el potassi, magnesi, ferro i iode. Millora l’anèmia i regula el sistema digestiu. Els polifenols que conté, com la betaïna o la cisteïna, ajuden a depurar el fetge. Compte amb els oxalats, que poden afavorir la formació de càlculs renals. Es pot consumir crua ratllada en amanida o liquat. Si la coem, en podem fer hummus, gaspatxo o crema.

Xirivia

Arrel molt consumida a Europa fins que va quedar desplaçada per la patata amb el descobriment d’Amèrica. Conté hidrats de carboni, vitamina C, manganès i folats. És saciant, antioxidant i remineralitzant. Actualment només se’n fa brou, però es pot cuinar en forma de xips, hummus, crema de verdures o estofada.

Carbassa

Hi ha una gran quantitat de varietats d’aquesta hortalissa amb formes i colors diferents. Té hidrats en forma de midó i és rica en provitamina A, vitamina C, B6, manganès, coure i fibra. Conté substàncies amb efectes anticancerígens, és útil en problemes de pròstata i cardioprotectora. És un bon recurs per combatre el desig de dolç. Es pot consumir crua en liquat o ratllada. Es pot cuinar al vapor, al forn, en crema o podem fer el pa de carbassa de Montse Reus.

Plàtan

Fruita originària de les zones tropicals de l’Àsia meridional entre l’Índia i Malàisia. Rica en hidrats de carboni, potassi (evita rampes en esportistes), magnesi i fòsfor. Es pot consumir com a fruita fresca, passada per la paella amb oli de coco i canyella, o com a ingredient per a postres o galetes.

El plàtan mascle, molt cultivat i consumit a l’Amèrica Central i del Sud, també és molt usat en la dieta evolutiva. És més gran i menys dolç, ric en midons i potassi. Cru és molt indigest, així que val més cuinar-lo. És la base de l’alimentació de regions tropicals, i un plat molt típic són els patacons, plàtan fregit a rodanxes.

Foto i recepta: Elka Mocker

El perquè dels carbohidrats ancestrals

Al contrari del que a vegades s’apunta per justificar la dieta paleolítica, els nostres gens estan canviant. De fet, Maelan Fontes, investigador en nutrició i doctorand a la Universitat de Lund, assegura que ens estem adaptant més ràpid que en tota la nostra evolució. Tot i així, sembla que anem tard. “Creiem que una alimentació segura per a tothom seria la que van tenir els nostres ancestres comuns a totes les ètnies que viuen avui a la Terra, que eren els que vivien a l’Àfrica fa 200.000 anys”, apunta Fontes. A grans trets, estem parlant d’aliments frescos com verdura, tubercles, fruita, arrels, ous, carns magres i peix. Podeu ampliar la informació sobre què té i què no té la dieta paleo o evolutiva a l’article “Paleo, tornar al més ancestral per sobreviure a la modernitat”.

Fontes explica que totes les plantes tenen compostos bioactius tòxics per protegir-se; no només són antinutrients. Són compostos que s’uneixen a receptors hormonals i que canvien la nostra resposta endocrina. Els cereals tenen una concentració de compostos tòxics més alta que les verdures i les fruites. És important la concentració, el tipus de compost i la varietat. Tal com diu l’investigador: “S’ha de variar el consum de fruites i de verdures per minimitzar l’exposició als mateixos compostos actius”.

Per tant, no ens hem de centrar en pocs aliments, perquè sinó reproduïm errors de la dieta occidental. La base de l’alimentació han de ser les verdures en sentit ampli, i apostar perquè siguin de temporada, si pot ser ecològiques, de proximitat i variades.

Més informació:

• http://www.etselquemenges.cat/producte/conferencia-dieta-paleo
• http://www.etselquemenges.cat/llibres/paleo-receptes
• http://www.etselquemenges.cat/llibres/salud-optima-con-la-paleo-dieta
• http://www.etselquemenges.cat/abc/creieu-que-ho-sabeu-tot-sobre-els-cereals
• Dr. Pamplona, Roger. Enciclopedia de los alimentos y su poder curativo. Biblioteca Educación y Salud, 2008.
• Vergés, Marc. Paleo dieta para deportistas. Editorial Amat. Barcelona, 2016
• Aziz I, Hadjivassiliou M, Sanders DS (2015). ”The spectrum of noncoeliac gluten sensitivity”. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26122473
• Bastos, Pedro; Fontes, Maelan; O’keefe, James et alt (2011): “The western diet and lifestyle and diseases of civilization”. https://www.academia.edu/15283291/The_western_diet_and_lifestyle_and_diseases_of_civilization
• Drewnowski, Adam I Fulgoni, Victor (2014): “Nutrient density: principles and evaluation tools”. http://ajcn.nutrition.org/content/99/5/1223S.long
• Spreadbury, I (2012): “Comparison with ancestral diets suggests dense acellular carbohydrates promote an inflammatory microbiota, and may be the primary dietary cause of leptin resistance and obesity”. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3402009/
• Fontes, Maelán (2014): “¿Por qué considerar la evolución en nutrición?” http://es.slideshare.net/maelanfontes/por-qu-considerar-la-evolucin-en-nutricin
• Receptes paleo Facebook Montse Reus

Com a pares, tendim a pensar que els productes destinats a bebès i nens són molt segurs: estan etiquetats, testats dermatològicament, compleixen uns criteris de qualitat i han passat controls sanitaris. No obstant això, en els estudis no hi ha unanimitat: uns països prohibeixen algunes substàncies perquè les consideren perilloses, mentre que d’altres les continuen permetent perquè creuen que en petites dosis el producte no fa mal.

Mentrestant, organismes internacionals com el Grup de Treball Ambiental (EWG) es mostren molt crítics amb la quantitat de substàncies tòxiques que contenen els productes d’higiene infantil i alerten que poden causar desequilibri hormonal, trastorns del sistema nerviós i immunitari, i afectar el desenvolupament del bebè. Fa poc, aquest organisme va rebel·lar que els nens estan exposats diàriament a gairebé 27 ingredients químics, però que la seguretat d’aquests ingredients mai ha estat avaluada.

El perill dels tòxics en el bebès

És cert que tant els bebès com els nens són molt més vulnerables als efectes dels productes químics tòxics que els adults. El seu sistema immunològic i el sistema nerviós central encara s’estan desenvolupant, fet que significa que els seus cossos són generalment menys capaços d’eliminar les toxines. A més, tenen gairebé el doble de la superfície de la pell que els adults per unitat de pes corporal, motiu pel qual poden absorbir proporcionalment més productes químics.

Segons el Grup de Treball Ambiental (EWG) disminuir l’exposició dels nens als productes químics des del primer dia, i fins i tot a l’úter, podria significar un risc més baix d’al·lèrgies i sensibilitats químiques, i un risc més baix de càncer i altres malalties.

Cosmètics ecològics: l’alternativa saludable i segura

Per evitar que tots aquests ingredients perjudicials entrin en contacte amb la pell del bebè, és aconsellable optar per productes naturals i ecològics, sense tòxics i, si és possible, amb certificació ecològica. Les certificacions ecològiques més internacionalment valorades són Icea Ecobio Cosmetics, Ecocert, Cosmebio, BDIH o Natrue. El segell ecològic indica que la composició prové d’un sistema de producció mediambientalment respectuós i que, a més, no ha estat objecte d’alteracions genètiques. A banda, passen controls estrictes que garanteixen l’absència de components químics i ingredients internacionalment reconeguts com a nocius. Així, els productes ecològics ajuden a prevenir vermellors, irritacions i al·lèrgies fins i tot en el cas de pells molt sensibles. Cada cop hi ha més oferta de cosmètics per a bebès ‘sense’ substàncies tòxiques, fins i tot es poden trobar opcions amb preus més assequibles perquè no tenen intermediaris.

Com sé quins productes poden ser potencialment perjudicials?

El primer pas per protegir la pell del bebè és evitar tots els productes que continguin ingredients que ja han estat considerats com a potencialment perillosos i/o dubtosos pels organismes internacionals. Cal destacar els següents: els PEG, els parabens, el phenoxyethanol, els SLS/SLES, els DEA, TEA, i MEA, i la paraula fragància o perfum. És possible comprovar ara mateix si les cremes, sabons i xampús que teniu a casa contenen aquestes substàncies. Per detectar-los, cal llegir bé les etiquetes i fixar-se sobretot en l’INCI –el llistat d’ingredients. No hem de caure en trampes publicitàries d’algunes marques que inclouen termes com natural, més suau, sa, etc.; cal guiar-se per la llista d’ingredients per descartar substàncies sospitoses. Si el producte és ecològic, busqueu el segell i així us assegurareu que ja ha passat controls previs de qualitat.

Per saber valorar el contingut del producte, cal saber que en l’INCI els components apareixen ordenats per quantitat; així, el producte contindrà més quantitat dels que hi ha en primer lloc, i molta menys dels del final de la llista. D’entrada, hauríem d’evitar els productes que entre els primers ingredients incloguin perfums i derivats del petroli, a més de les substàncies esmentades. Com a ajuda, al final d’aquest text, hi ha una llista de substàncies que aconsellem evitar i l’explicació del que signifiquen i per què estan considerades potencialment nocives.

En el cas de les tovalloletes, cal vigilar especialment, ja que segons un anàlisi de l’EGW, el 95% de tovalloletes podria estar potencialment contaminat amb productes químics perillosos i alerten que hi ha molts ingredients que no surten al llistat però que hi són. Els que són considerats més perillosos són l’òxid  d’etilè i 1,4-dioxà, el formaldehid, els ftalats i certs conservants. En aquest enllaç us expliquem on se solen amagar aquests components. En aquest cas, recomanem fermament les tovalloletes 100% naturals, perquè poden ser útils fins als tres anys d’edat. Moltes marques han fet canvis en les seves composicions i han tret components que s’han prohibit recentment, però continuen incloent substàncies que es consideren perjudicials per a la salut dels més petits.

Un altre producte en debat són els bolquers; caldria evitar els que contenen colorants, fragàncies sintètiques o plàstic a la part que està en contacte directe amb la pell. Segons el sistema de blanquejat que utilitzin poden alliberar dioxines, un conegut carcinogen. Un estudi publicat en la revista Archives of Environmental Health va trobar que els bolquers d’un sol ús alliberen químics orgànics volàtils (COV), que poden irritar ulls, nas i coll, malmetre fetge, ronyons i el sistema nerviós central. També cal evitar que continguin derivats del petroli com les parafines, ja que taponen la pell i impedeixen que respiri correctament.

Llista d’ingredients que cal evitar

La llista següent us ajudarà a descobrir què s’amaga darrere dels noms més habituals que componen els productes d’higiene infantils i per què és aconsellable evitar-los:

• Parabens: Són utilitzats com a conservants i tenen la funció d’impedir el creixement de microbis en els productes. Alguns estudis indiquen que aquests compostos poden alterar la funció hormonal, un efecte que està vinculat a un risc més alt de càncer de mama i a problemes reproductius. Com que el sistema hormonal d’un bebè encara no està madur, els parabens poden causar danys en el seu sistema endocrí en desenvolupament. Com els podem detectar? Els parabens es poden amagar en els noms següents: etilparaben, butilparaben, metilparaben, propilparaben i altres ingredients que acaba en –paraben.

• Perfum o fragància: Encara que aquestes paraules puguin semblar inofensives, darrere s’hi poden amagar fins a 12.500 ingredients diferents, la majoria químics sintètics. Lamentablement, les marques no estan obligades a especificar quins, perquè la fragància es considera un secret comercial. No obstant això, el còctel químic que integra sol ser molt irritant per a la pell del bebè. Moltes mares escullen els productes en funció de l’olor, sense tenir en compte que justament és aquesta ‘bona olor’ el que pot causar problemes dermatològics. És aconsellable evitar qualsevol producte que contingui perfum o fragància, i optar pels que continguin essències naturals de plantes.

• Ftalats: Hi ha moltes investigacions científiques que associen substàncies d’aquest grup a problemes de salut fonamentalment perquè actuen com a disruptors hormonals: causen danys en l’ADN de la reproducció masculina, així com malformacions en els fetus. De fet, el Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS), així com moltes organitzacions internacionals, han determinat que els ftalats són ingredients tòxics cancerígens en els éssers humans, i la UE en va prohibir l’ús en xumets, tetines i mossegadors infantils, però no s’han adoptat mesures restrictives per a molts altres usos. De fet, s’ha relacionat l’ús de productes de cura infantil aplicats per via dèrmica amb concentracions de metabòlits de ftalat en l’orina infantil, així que és molt present en la nostra vida quotidiana. Lamentablement, aquesta és una de les substàncies més complicades de detectar a l’hora de comprar un producte, perquè sol ser un component d’una fragància, així que no s’esmenta en la llista d’ingredients. Per evitar-los, val més escollir productes que siguin “sense ftalats” o “sense fragància”. De totes maneres, algunes nomenclatures amb què apareixen a les etiquetes són: DEHP, BBP, DBP, BDP, DUB, etc.

• SLS i SLES: En realitat estem parlant de lauril (èter) sulfat de sodi 4, una substància sintètica que s’utilitza en productes d’higiene (sobretot xampús) per la seva capacitat emulsionant i de creació d’escuma. No obstant això, els SLS/SLES poden causar irritació als ulls, erupcions a la pell, pèrdua de cabells, i reaccions al·lèrgiques. Per detectar-los, cal cercar en l’etiqueta SLS, SLES, dodecilsulfat de sodi o PEG lauril sulfat de sodi.

• Oli mineral: Es tracta d’un derivat del petroli i s’usa en molts productes d’higiene per al bebè com cremes hidratants, les cremes per al bolquer, tovalloletes humides, olis i locions. Les empreses de cosmètics solen usar aquest ingredient perquè té un cost baix i lubrica molt. No obstant això, l’oli mineral actua com una capa sobre la pell i amb això bloqueja els porus i el procés de la respiració natural de la pell. En les etiquetes se sol trobar sota el nom de: oli mineral, vaselina, parafina o paraffinum liquididum.

• Polietilenglicol (PEG): És una barreja de compostos químics que es fa servir com a emulsionant i que millora la penetració d’altres ingredients, tant els bons com els dolents. I aquest és el problema: el seu grau de toxicitat depèn dels ingredients que l’acompanyen. De totes maneres, per si sols ja no són gaire recomanables, ja que es consideren irritants per a la pell sensible del bebè. Per trobar-los a l’etiqueta, cerqueu PEG seguit d’una xifra. Com més baixa sigui aquesta xifra, més fàcilment serà absorbit per la pell.

• Phenoxyethanol: Es fa servir com a conservant i el trobem en molts productes cosmètics de tota mena. No obstant això, cada vegada s’evita més en productes infantils perquè s’ha relacionat amb la toxicitat reproductiva i del desenvolupament. De fet, s’ha restringit al Japó i en alguns països de la UE, però segurament els veureu en moltes de les etiquetes de productes d’higiene per a bebès.

Casa Leonardo, al Pirineu de Lleida

A Senterada, al Pirineu de Lleida, Casa Leonardo ofereix cada dia als seus hostes esmorzars i sopars a base d’aliments frescos, locals i ecològics, en plats simples i d’inspiració local. Aprofiteu per fer rutes senderisme de 10 quilòmetres i passejar pel Parc Nacional d’Aigüestortes. Casa Leonardo us proposarà un ampli ventall de possibilitats: cicloturisme, senderisme, barranquisme, recerca de bolets, entre d’altres.

Càmping Vinyols del Camp, Tarragona

Per als amants dels càmpings i del turisme rural, a Tarragona hi ha el Càmping Ecològic Vinyols Camp, que ofereix allotjament per a famílies tant en habitacions com en caravanes o tendes a l’ombra d’avellaners centenaris. Els que s’hi allotgen poden recollir fruits dels arbres i fer passejades en carro. Els tallers de cuina que s’organitzen són sempre a partir de productes cultivats a Vinyols.
La certificació eco la tenen per la cuina, però també pel manteniment de l’entorn, amb consciència ambiental. Per exemple, la piscina, que és un dels atractius principals, és mantinguda amb sal i no amb clor.

Càmping La Vall de Campmajor, prop de Banyoles

Sortir a l’aventura amb nens és molt fàcil a l’Eco Càmping La Vall de Campmajor. Situat entre el Parc Natural de la Garrotxa i l’Estany de Banyoles, aquest càmping ecològic i de muntanya ofereix parcel·les, bungalows i instal·lacions perfectament pensades per a les necessitats dels més petits.
Al Càmping La Vall de Campmajor, les famílies poden gaudir d’ecoactivitats, tallers, la piscina d’aigua salada i un munt de possibilitats dins i fora del recinte.

Can Ballús, a Tiana

Can Ballús és de les cases rurals més properes a Barcelona i, per tant, un lloc ideal per sortir a desconnectar o, també, per als que vulguin fer turisme a la gran ciutat des d’un entorn natural. Can Ballús és a Tiana, el primer poble de muntanya del Maresme i la casa és al cor del Parc de la Serralada Litoral.
En aquesta antiga masia rehabilitada hi ha quatre habitacions envoltades de vinyes, pinedes i unes impressionants vistes al mar. Un oasi de tranquil·litat al costat de Barcelona. Mireu el vídeo.

Cal Mas, entre el Solsonès i la Segarra

Cal Mas és una masia de vuit habitacions situada a Sant Serni, un petit nucli de Torà, a Vall de Llanera, entre el Solsonès i la Segarra. Els paisatges que envolten la casa són d’una bellesa excepcional, amb camps de conreus i grans extensions de bosc de la Catalunya Central. Allà, petits i grans podran gaudir del contacte amb la natura amb activitats tan diverses com trekking, BTT o caiac i també de les vistes als diferents monuments emblemàtics de la zona com la Torre de Vallferosa o el Castell de Llanera.
Cada racó d’aquesta casa respira cura pel medi ambient i la salut; a més, entre altres coses, hi ha una piscina mantinguda amb sal en lloc de clor.

Al nostre cos hi ha deu vegades més bacteris que cèl·lules, amb les quals mantenim una relació d’ajuda mútua: nosaltres els aportem recer i aliment, i elles fan possible la digestió dels aliments, ajuden a mantenir un pes estable i fins i tot afecten les nostres emocions. És la famosa microbiota, antigament anomenada flora intestinal. Què podem fer per mantenir-la sana? Els nutricionistes i investigadors Jesús Sanchís i Lucía Redondo en ho expliquen amb rigor. Què poden (i no poden) fer els probiòtics? Durant anys s’ha parlat de fibra com a aliment per a la microbiota, però, compte!, no és tota igual. Sabíeu que per alimentar els bacteris bons cal cuinar la poma o que és millor menjar la patata del dia anterior que no pas acabada de fer?

*Avís: En la conferència realizada durant el Cómo Como Festival, la nutricionista Lucía Redondo tenia un problema d’afonia i Jesús Sanchís va exposar també la selva part de la xerrada.

Els famosos antioxidants protegeixen les cèl·lules de l’envelliment. Però, sabíeu que necessiten la flora intestinal per ser realment efectius? I que, alhora, els antioxidants permeten que hi hagi un equilibri entre bacteris bons i dolents de la microbiota? A més hi ha situacions específiques; per exemple, en funció de com sigui la flora intestinal, les isoflavones de la soja poden ser favorables o contraproduents per a les hormones.

Us convidem a descobrir amb en Xevi Verdaguer per què passa tot això.

El sabor de la Mallorca de tota la vida

La majoria de restaurants fan plats típics de Mallorca com la sopa mallorquina a base de verdures i pa, el pa amb oli, en què el pa sol tenir un sabor més dolç acompanyat d’all, tomàquet i oli de la terra, i Arròs brut, amb bolets, mongetes, pebrot i també cargols, o altres sobres del dia.

Tant en tota la zona del mar com a l’interior hi ha peix fresc del dia i graellades de fruits del mar. A més, molts dels locals tenen una gran varietat d’amanides plenes de color i gaspatxos de la casa, perfectes acompanyants dels plats de peix.

A part dels plats típics de l’illa, cada cop més hi ha consciència sobre l’alimentació saludable, i això es reflecteix en restaurants que aposten per la producció ecològica, de proximitat i de temporada.

Es Ginebró, el primer restaurant ecològic de Mallorca

Fa dotze anys que en Joan va obrir Es Ginebró (Av. Bisbe Llompart, 124, Inca) i només va tardar un any a aconseguir el certificat ecològic del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica. Va ser el primer i únic restaurant totalment ecològic de Mallorca i, a més, vegetarià.

Van ser les seves ganes i passió per l’alimentació ecològica i vegetariana el que el va fer obrir aquest restaurant. Les seves revolucionàries idees també el van fer créixer, tirar endavant i aventurar-se en, per exemple, autosubministrar les seves hortalisses mitjançant un hort ecològic i participant en l’Slow Food de les Illes Balears.

Elaboren els seus menús amb aliments totalment ecològics, vegetarians i amb opcions per a celíacs. Les hortalisses i verdures les obtenen del seu propi hort ecològic; ja ho diu el seu lema: “Del camp a la cuina”. Cada dia hi ha menús diferents; en Joan és un autèntic creatiu. A més, divendres i dissabtes es pot gaudir d’un menú degustació amb opció d’acompanyar-lo amb vins, tots també ecològics.

“Fem el menjar amb afecte i amor, per transmetre bones sensacions a tots els clients que ens acompanyen cada dia” comenta en Joan, que, amb la seva filla, Maria, ha creat no només un restaurant, sinó una autèntica filosofia que segueixen cada cop més cuiners interessats en la producció ecològica per als seus restaurants.

Pastís de pastanaga i bròquil. Es ginebró

Slow Food de les Illes Balears, marca diferència

Es Ginebró també forma part del moviment Slow Food de les Illes Balears, que marca que el 60% dels aliments han de provenir d’un radi de menys de 25 km, i l’altre 40%, provincial, nacional i/o internacional.

El que diferencia l’Slow Food de Mallorca dels altres punts del país és que els socis que van començar aquest moviment a l’illa van posar la condició que tots els agricultors que es volien sumar al moviment també havien de ser de producció ecològica.

Un altre restaurant amb el segell de Slow Food és Ca Na Toneta (C/ Horitzó, 21, Caimari, al costat d’Inca), que ofereix el bo i millor de casa seva amb un menú de temporada equilibrat i amb productes de proximitat, del camp a la taula.

Es Ginebró, menú ecològic

Restaurants vegetarians, vegans i crudivegans a Mallorca

Cada cop hi ha més habitants de Ses Illes que es decanten per una opció vegetariana, ja sigui per l’estil de vida adaptat a aquesta filosofia o perquè volen omplir els seus àpats d’hortalisses, verdures i altres ingredients d’origen vegetal. Per això el moviment no només se centra a Palma, sinó també a tota l’illa.

• Eco-Vegetarià (C/ Comte de Barcelona, 26, Palma) – Restaurant vegetarià en què cada dia podem trobar un menú que consta d’un entrant, un primer, un segon i postres elaborades per ells. Els entrants d’Eco-Vegeterià solen ser sucs o altres plats frescos; els primers, més aviat amanides de vegetals de la seva horta, i els segons són els seus plats més elaborats i consistents, com les mandonguilles vegetarianes i els espaguetis combinats amb hortalisses. En el menú hi ha els productes que procedeixen de l’agricultura ecològica certificada pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica.

• Bon Lloc (C/ Sant Feliu, 7, Palma) – Restaurant 100% vegà amb una carta de plats molt originals i perfectes per compartir: paté de pastanaga, albergínies fumades, fals risotto de coliflor… Bon lloc és el lloc idoni per fer tapes de manera saludable, vegana i gaudint de cada mos.

• La golondrina (C/ Sant Magí, 60, Palma) – És un petit restaurant exclusivament vegà que serveix plats protagonitzats per aliments d’origen vegetal de proximitat, amb un toc fresc, viu i molt saludable. També es pot gaudir d’un ambient relaxat amb música en directe i petits espectacles de cabaret artístic.

• Temple Natura (C/ Tremp, 4, baixos, Palma) – Restaurant vegà i vegetarià que es troba en ple centre de Palma; serveixen sucs, plats frescos i també tenen una herbodietètica.

• Sa Pastanaga (C/ Sant Elies, 6, Palma) – Restaurant vegetarià situat al cor de Palma. Hi ha un menú diari amb plats creatius, com una lasanya de carabassó al pesto, amanides multivitamíniques, quiches i creps de moniato, espinacs i espècies, a més de postres com un semicalent de xocolata i cacauet amb salsa de caramel. Tots, fets amb productes d’horts i mercats locals.

• Club Natura Bendinat (C/ Arquitecte Francisco Casas, 17, Bendinat, al costat de Palma) – És un restaurant especialitzat en menjar vegetarià, vegà i crudivegà. Preparen esmorzars, dinars, berenars i sopars i la seva carta inclou des de sucs, amanides, guacamole fins a plats com hummus de cigrons o carabassó, hamburgueses, falafels, entre d’altres. També tenen botiga.

• Es Ginebró (Av. Bisbe Llompart, 124, Inca) – És el primer restaurant ecològic de Mallorca, a més de vegetarià, amb les hortalisses d’hort propi i un menú diari diferent cada dia, explicat anteriorment.

• Orgànic (Gran Via Colom, 158, Inca)– Restaurant vegetarià i crudivegà que, a més d’oferir plats plens de color, és obert a activitats culturals com exposicions d’art i concerts, entre altres.
• Bellaverde (C/ Monges, 14, Port de Pollença) – Restaurant obert durant tot el dia, perfecte per esmorzar, dinar o sopar, i passar tot el matí a la platja del Port de Pollença, una zona tranquil·la i molt familiar. Els seus plats més frescos són els gaspatxos, cremes i amanides, i després també els seus plats principals com pastís de tomàquet, espaguetini amb pesto, curri de vegetals i altres plats de la carta.

• Plaer Vegetarià (C/ Creuers, 1, Manacor)– A l’altra punta de Palma, hi ha Manacor, que acull un restaurant vegetarià molt acollidor amb un menú fix i diversos plats que canvien. Es pot menjar tranquil·lament al restaurant o també preparen menjar per endur.

Plaer Vegeterià

Gelats innovadors, vegans (sense llet) i ecològics

En tota l’illa hi ha gelateries, però ben poques que tinguin en compte la procedència dels aliments protagonistes dels gelats i el tipus de llet que fan servir. Per sort, cada cop hi ha més opcions, i, entre d’altres, destaca la Gelateria Colonial (C/ Enginyer Gabriel Roca, 9, Colònia de Sant Jordi, al sud de l’illa). Tenen una oferta de gelats ecològics en forma de terrines de tots els colors. El de xocolata sabor de xocolata i el d’avellanes sabor d’avellanes, a més d’opcions sense llet, com el de llimona i maduixes.

A Palma també destaca la gelateria San Miguel, amb sabors innovadors i la majoria fets amb productes ecològics; la gelateria de Ca Joan de Saigua, que és el típic mallorquí per fer-hi un bon gelat, i la Cream Crew – Vegan Ice Cream, totalment vegana i que no deixa indiferent.

Agroturisme, la zona més relaxant de Mallorca

El turisme en cases pròximes en zones naturals té cada cop més èxit. Deu ser pel contacte amb la natura, la tranquil·litat i benestar o perquè s’hi pot gaudir d’aliments de proximitat, de les seves terres. Hi ha molts motius que conviden a descobrir una Mallorca relaxant i tranquil·la per poder connectar amb tot l’entorn natural a través dels agroturismes.

A més, en la majoria de finques rurals també es pot gaudir d’una gastronomia exquisida, de proximitat amb aliments procedents de les seves terres, i que serveixen plats típics de la zona.

Sa Rota d’En Palerm

El viatge per la Mallorca més saludable, deliciosa i relaxant tot just ha començat. Ara és moment de deixar-se endur per totes aquestes opcions de restaurants i gastronomia saludable que us faran vibrar el paladar.

La col·laboradora d’Etselquemenges, Lucía Gómez, autora del conegut blog Cocinando el Cambio, acaba de llençar el Taller Fastgood Verano, un taller online amb receptes 100% vegetals, sense gluten, lactis, blat de moro, soja ni sucres refinats. El preu del taller són 25 euros i amb el descompte de socis, us costarà 20€. Aprofiteu per fer-vos socis abans a aquí.

En aquest taller aprendràs:

• Elaborar begudes ràpides i fàcils per l’estiu (aigües amb gust, begudes isotòniques, refrescos naturals i sucs per al bronzejat)
• Sopes fredes super ràpides per estar hidratat i tenir energia
• Amanides completes per portar a la platja, a la piscina o a la muntanya.
• Com es cuinen els cereals integrals i sense gluten i les llegums i com mantenir-los a la nevera.
• Com organitzar la setmana i preparar els menús.
• Un extra amb una pila de salses perquè els plats mai tinguin el mateix gust.
• Molts trucs per fer els teus plats en 10 minuts.

A més amb el taller t’emportes una pila de vídeos de receptes i consells, PDF’s amb tota la informació i fitxes per organitzar-te la setmana, una consulta gratuïta per correu electrònic sobre qualsevol dubte de les receptes i descomptes per a comprar material de cuina a Conasi i amb la màquina Juissen de Codis Verd.

Apunta’t al taller aquí.
Fes-te soci d’Etselquemenges i gaudeix d’un 20% de descompte aquí.

Hi ha diverses varietats de nabius, totes amb un gran poder antioxidant que ens protegiran de l’envelliment. Els vermells són un aliat per a salut femenina; molt útils en cas d’infeccions d’orina de repetició, ja que impedeixen que els bacteris (normalment, E. Coli) s’enganxin a les parets de la bufeta. Els nabius morats destaquen perquè milloren la resistència dels capil·lars. La millor manera de consumir-los perquè no perdin les propietats és frescos o liofilitzats. Us agraden o els trobeu massa aspres? #sumanundenou

• Els nabius (El rebost)
• El nabiu, un petit tresor per a la dieta femenina

Receptes

• Batut de chia i baies, d’Elka Mocker
• Musli aromàtic amb macadàmies i nabius, d’Elka Mocker
• Crema antioxidant de nabius i ametlla, de Montse Vallory
• Aspics de fruites del bosc, de Bernard Benbassat

Exclusiu socis

• Infusió de fruits vermells amb quefir d’ovella, del tàndem Pep Nogué i Xevi Verdaguer
• Quefir – quinoa – fajol – cacau, del tàndem Pep Nogué i Xevi Verdaguer
• Batut cremós de nabius, te verd i llimona, de Montse Vallory
• Granola amb poma i canyella, de Montse Vallory

Ja abans que es posessin de moda, jo em preparava aquest tipus de plats, que descrivia com a “combinats saludables, energètics i nutritius, o també com a “dinar o sopar complet i deliciós”.

Els buddha bowls consisteixen a combinar en un sol plat diferents ingredients d’origen vegetal de manera que quedi vistós, amb molt color, textures diferents i, per descomptat, que sigui nutritiu i tan complet per no necessitar menjar res més, ni d’acompanyament ni per postres.

Hi ha persones que fan els buddha bowls més a l’estil macrobiòtic, és a dir, barrejant una mica de cereal i llegum; d’altres que el fan a l’estil crudivegà, amb només verdures i fruites. Jo personalment els faig sense barrejar cereals amb llegums, perquè noto que paeixo millor si no els combino. A més, barrejo verdures crues amb altres de cuinades, incorporo germinats, llavors i/o fruita seca, alvocat i, també, normalment, algun tipus d’aliment fermentat, com xucrut, olives o vinagre d’umeboshi. Per descomptat, no hi barrejo fruita, excepte, algun cop, llimona, llima o tomàquet, per exemple.

Com que aquest buddha bowl és una opció per sopar, l’he preparat només amb verdura i greix saludable, sense gens de cereal ni llegum; ja que a la nit normalment la majoria de persones no necessitem tan de combustible. Ara bé, si ens calen més calories per sopar per estil de vida o condició de salut, hi podem posar una mica de quinoa, pèsols o una mica de hummus, per exemple.

La quantitat de cada ingredient és totalment opcional; depèn de la gana, per una banda, i, per l’altra, del que ja tinguem preparat a la nevera. Podem fer un buddha bowl aprofitant restes de menjar que hagin sobrat del dinar o del sopar del dia anterior, per exemple. Si en aquesta recepta voleu substituir la carbassa per una mica de pastanaga que ja teniu rallada, ho podeu fer perfectament; si en comptes de les fulles de fonoll teniu una mica d’api, es pot canviar sense problema; si no teniu tomàquets xerri però a la nevera us queda una mica de remolatxa que feu servir per fer sucs verds també és una opció excel·lent, etcètera. El més important és que tots els ingredients siguin d’origen vegetal, que hi hagi molt de color, textures diferents, algunes verdures crues i altres de cuinades i algun greix saludable, ja sigui en forma de salsa com la que proposo, llavors, fruita seca, alvocat i/o oli de qualitat.

Una idea per estalviar temps a la cuina és fer més quantitat de verdura cuinada o de salsa, per exemple, i així tenir-ne per fer un altre buddha bowl, ja sigui per al dinar o el sopar de l’endemà afegint una mica de cereal integral o llegum. Si som una mica creatius, organitzats i tenim mentalitat de previsió, podem fer buddha bowls espectaculars amb menys de deu minuts!

1. Picadeli

  Especial agraïment al Portal Oficial de Turisme d’Eivissa (Ibiza Travel)