La patata és el tubercle per excel·lència. És una font de carbohidrats fàcil de digerir i sense gluten. Si la deixem a la nevera i la consumim l’endemà obtindrem midó resistent: un superaliment per a la microbiota (prebiòtic), apte per a diabètics i dietes d’aprimament. A més de la diabetis tipus 2, el midó resistent ajuda a prevenir el càncer i l’obesitat. Una amanida de patata, si us plau! #sumanundenou amb Lluca Rullan

• La patata del dia anterior, millor que acabada de cuinar
• Si no menjo cereals, d’on trec els carbohidrats?

Receptes

• Amanida de patata vegana, de Núria Roura
• Patata i mongeta versionada, de Núria Roura
• Amor entre patata i api-rave en primavera de pèsols, de Cristina Arroyo
• Truita de patata bullida amb salsa d’alvocat, de Mireia Galtés

Exclusiu socis

• Amanida de patata cuita i refrigerada, de Montse Vallory

Nutricionalment i gastronòmicament, el quefir d’aigua és a mig camí entre un refresc isotònic i un iogurt probiòtic. S’assembla a una beguda isotònica per sabor i aspecte i perquè té la capacitat de rehidratar després de l’exercici i aportar minerals però, a diferència de les begudes esportives, gairebé no té sucre i és molt baix en calories. El quefir d’aigua també és comparable a un iogurt probiòtic perquè conté milions de microorganismes vius per mil·lilitre de beguda. Aquests microorganismes ajuden a regular la flora intestinal i potencien el sistema immunitari. A diferència dels probiòtics de tipus lacti, que són els més comuns, el quefir d’aigua no conté llet (ni lactosa).

El quefir d’aigua és una beguda refrescant que podem prendre a qualsevol hora. Durant i després de l’exercici, en un dia calorós o amb els àpats. I és una alternativa saludable als refrescos i sucs (industrials), tant ensucrats com edulcorats. És refrescant i té un sabor agradable, el seu contingut en sucre o calories és testimonial, només el poc sucre que els microorganismes poden deixar sense consumir durant la fermentació i, com a probiòtic, ajuda a regular la flora intestinal i a potenciar el sistema immunitari.

De la cuina al supermercat

El quefir més conegut és el de llet, que es prepara afegint grànuls de cultiu de quefir a llet, de vaca o cabra habitualment, i deixant que fermentin durant unes 24 hores aproximadament. Molta gent se’n fa a casa. De la mateixa manera, el quefir d’aigua es prepara de manera artesanal a casa. S’afegeixen grànuls de quefir d’aigua (que té algunes diferències amb el cultiu de quefir de llet) a una barreja d’aigua ensucrada i aromatitzada amb fruita fresca, sucs o infusions, i es deixa fermentar durant 3-5 dies. Després es filtra per obtenir la beguda de quefir i els grànuls es tornen a aprofitar per a una altra fermentació.

Encara que es poden adquirir grànuls de quefir en diferents comerços en línia, és molt freqüent que els cultius es passin de mà a mà. Quan creixen molt i sobren, es dóna l’excés a una altra persona perquè pugui començar a preparar quefir d’aigua a casa.

Ja que no tothom té espai o temps per preparar quefir i beneficiar-se de les seves propietats, diferents empreses han començat a replicar el procés d’elaboració artesana a major escala per portar el quefir d’aigua als comerços, com ja passa des de fa molt amb el quefir de llet. Com gairebé tot, les primeres empreses que elaboren quefir d’aigua van sorgir als Estats Units, però, aviat, emprenedors europeus també van crear diferents begudes basades en la fermentació de quefir d’aigua.

Prokey, el refresc de quefir d’aigua

A Espanya, Prokey Drinks acaba de llançar dues varietats de refresc de quefir d’aigua certificat ecològic, Aqua i Menta&Jengibre, i n’està preparant moltes més.

Per poder consumir quefir d’aigua sense les molèsties de fer-lo a casa, però conservant les mateixes propietats que la recepta tradicional, Prokey és l’alternativa, fet a manera de refresc i amb tots els ingredients amb certificat ecològic.

La idea de Prokey surt de la passió d’Albert Hurtado, doctorat en bioquímica, pel desenvolupament de la nutrició saludable. Amb la intenció de donar una alternativa als refrescos manufacturats, ha volgut desenvolupar una manera confortable d’aprofitar els beneficis del quefir d’aigua, amb la doble funcionalitat del refresc apte per a tots els públics.

A l’estiu, quan volem prendre una beguda refrescant que no sigui un suc o un batut verd, ens costa trobar-ne cap sense sucre refinat, saludable i elaborada amb ingredients ecològics. Aquesta triple condició és difícil de complir, i sovint caiem en la temptació de les tradicionals begudes carbonatades dolces, carregades d’additius artificials que no ens aporten res de bo i que hauríem de mantenir allunyades del rebost.

Però, afortunadament, hi ha una alternativa real i eco. A més de les múltiples opcions de granissats, liquats i la resta de refrescos que podem elaborar a casa amb els ingredients que vulguem, algunes marques de producció bio ens ofereixen bons productes preparats, a punt per prendre i sense tòxics.

Whole Earth, per exemple, elabora refrescos elaborats a partir d’ingredients naturals i ecològics, sense la càrrega dels molts additius dels refrescos convencionals. La llista d’ingredients que componen el refresc de cola de Whole Earth, per exemple, conté només aigua amb gas, xarop d’atzavara, suc de llimona a base de concentrat, extracte de malta d’ordi, aroma natural i aroma de cola. No té, per tant, ni colorants ni conservants i està endolcit només amb un toc de xarop d’atzavara ecològic.

Es tracta de begudes gasoses, lleugerament escumoses, elaborades a partir de fruita 100% orgànica, aptes per a vegetarians i vegans. Però sobretot són especialment interessants per la seva gamma de sabors innovadors i sorprenents. Heu tastat mai un refresc de gingebre? O de saüc? O de nabius? Encara que estiguem acostumats al sabor d’aquestes fruites o arrels al plat o als sucs, el resultat de la seva versió en refresc és fantàstic.

A més del gingebre, el saüc o els nabius, Whole Earth també elabora refrescos de cola, llimona, poma i la barreja de llimona i taronja. Un bon ventall d’opcions per gaudir d’un bon refresc sense culpes ni remordiments.

Els refrescos de Whole Earth estan distribuïts en exclusiva a Espanya per Qbio i podreu trobar-los en grans superfícies i botigues ecològiques.

Ho saben molt bé en Ferran Barbarà i la Núria Juanola, responsables de la revista Maresme Gourmet, en web i paper, a través de la qual ens descobreixen cada setmana els restaurants del Maresme que més els agraden. Els darrers temps han vist com augmenta l’interès dels restauradors pel Km0, per trobar el producte a la comarca mateix i, si pot ser, ecològic.

La Sal del Varador. Mataró.

Lasal Varador de Mataró i Els Garrofers d’Alella són els dos establiments més coneguts que es decanten clarament per l’alimentació ecològica. Últimament, però, sembla que la comarca comença a tenir més prestigi gràcies a aquest aposta clara pel menjar de la terra i de qualitat.

Els Garrofers. Alella.

L’any passat, a més, va néixer Slow Food Maresme, presidit per en Lluís Vidal i la Núria Fernández, promotora, a més, del bar Cromàtic Diverteca , a Premià de Mar, un espai per a petits i grans amb propostes saludables que van des de les fruites i verdures fins als productes de la neteja.

Cromatic Diverteca. Premià de Mar.

Un element definitiu també del darrer any ha estat el reconeixement amb una estrella Michelin al restaurant del Masnou Tresmacarrons, que ha tornat a posar el Maresme al mapa, com ho va començar a fer en el seu dia, i ho continua fent, l’ambaixadora per excel·lència de la comarca, la Carme Ruscalleda.

La majoria de restaurants, tot i no ser Slow Food, ja treballen amb Km0. El producte ajuda a diferenciar els restaurants del Maresme dels de Barcelona. Al Maresme, a més, hi ha molta oferta d’horta i fruita, i els restauradors, si ho volen, poden tenir producte per a tots els comensals.

La Fonda del Casal. Argentona

Tot i no tenir el reconeixement de Slow Food, tots intenten treballar amb Km0. El Maresme té molta necessitat de diferenciar-se de Barcelona, i el producte ajuda molt a marcar distància. La Núria afegeix: A La Fonda del Casal d’Argentona fan també Km0. Bé, ells diuen que són Km0,5. Si han de comprar al Vallès, ho fan, però intenten comprar-ho tot dels productors de la zona”.

En Ferran té clar que l’Slow Food és una tendència que genera fins i tot més negoci del que la gent es pensa. “Fa uns dies entrevistàvem l’Ester Bachs, sommelier catalana que treballa a la International Wine Challenge des de Londres i ens explicava què valora la gent d’un vi d’Alella, i diu que al Regne Unit o a Austràlia, un vi de la nostra terra es valora molt més si el raïm que s’ha fet servir és també una varietat local i no un chardonnay, per exemple. Un vi Slow Food es valora. Això t’està dient que l’Slow Food és una tendència! Si vols vendre el teu producte al món, ho has de fer amb el producte de la teva terra, perquè, si no, no despertaràs el mateix interès.

“En Ferran Adrià ens va ensenyar que, amb productes normals, es pot fer alta cuina i, per mi, l’Slow Food també entra en aquest concepte. Amb els nostres productes, com la verdura fresca, es pot fer un plat espectacular sempre que la matèria primera sigui bona, esclar”.

Al Maresme, la Xarxa de Productes de la Terra, de la Diputació de Barcelona, també ajuda a vehicular el consum de productes locals. Cada cop hi ha més restaurants que treballen diferent i que poden ser bons candidats per rebre una placa Km0 de l’Associació Slow Food.

Més informació a Maresme Gourmet

A l’estiu, quan arriba l’hora de cuinar em resulta gairebé impossible fer servir els fogons. Com que hi ha tanta temperatura a l’ambient, l’últim que em ve de gust és afegir-n’hi més. De totes maneres, hi ha certs aliments que m’agrada menjar cuinats també a l’estiu. És el cas de la remolatxa, que, tot i que m’encanta crua, a l’estiu la faig servir moltes vegades cuinada com si substituís el cereal integral, el llegum o el moniato; és a dir, com a base d’hidrat de carboni del plat. El que faig, doncs, és comprar-la a Biospace ja bullida i envasada al buit, en faig servir la quantitat que necessito per a la recepta i llavors la torno a guardar a la nevera dins d’un pot de vidre.

Tenint en compte que la remolatxa és la base del plat, després miro què tinc a la nevera i ho barrejo per fer una bona amanida. Intento que tots els ingredients que compro a l’estiu es puguin menjar crus, com ara el cogombre, el carbassó, el tomàquet, el fonoll, l’api, l’enciam, el pebrot, l’alvocat, les pastanagues, els espinacs, la ruca, el julivert o qualsevol tipus de col, per exemple.

A la recepta “Crema de remolatxa per purificar la sang i el fetge”, que, per cert, podeu menjar a temperatura ambient o una mica més freda ara a l’estiu, explico les propietats d’aquesta hortalissa, així que avui ens centrarem a veure quins beneficis té per a la salut consumir fonoll, concretament el bulb.

Per preparar aquesta recepta, doncs, farem servir el bulb del fonoll, ja que molts cops és l’única part que podem trobar a la secció de verdura. Si tenim la sort de trobar-ne un que té molta fulla, el podem afegir al sopar “Buddha bowl de verdures” o bé a un batut verd o suc verd. La part del bulb del fonoll té molta fibra i es nota de seguida l’efecte saciant que té. Com que a més té molt poques calories, és una hortalissa ideal per a persones que volen perdre pes sense tenir ansietat pel menjar o per a qui sempre té molta gana. Part del seu contingut de minerals és el potassi, així que té un efecte diürètic ideal quan hi ha retenció de líquids, hipertensió i patologies com gota i artritis. Antigament, i espero que es continuï fent encara ara, es recomanava prendre fonoll a les dones embarassades, no només perquè conté àcid fòlic, sinó també perquè se li adjudiquen propietats per combatre les nàusees i el mareig, com el gingebre, per exemple. Però dos dels beneficis que té consumir fonoll són, sens dubte, que va bé per eliminar gasos dels intestins i que ajuda a fer una bona digestió, motiu pel qual s’aconsella sempre cuinar els llegums amb una mica de fonoll. D’aquest tipus d’aliments que ajuden a treure gasos i faciliten les digestions en diem carminatius.

Tot i que farem servir fonoll cru, ara a l’estiu es pot saltar lleugerament, o fer-lo al vapor o bullit; i a l’hivern fins i tot es pot fer al forn, que queda deliciós. Si no el cuinem n’aprofitem més la vitamina B3 i la provitamina A i, per tant, les propietats antioxidants que té.

Preparem la recepta!

Ingredients

• 225 g de remolatxa cuita (si la tenim crua la podem bullir sense pell i tallada uns 5 minuts)
• 140 g de fonoll
• 1/2 cogombre
• 1 alvocat
• 2 grapats d’espinacs baby
• Suc de mitja llimona
• Sal marina sense refinar
• Oli d’oliva extra verge de primera premsada en fred
• 2 C de llevat nutricional

Preparació

1. Feu un llit d’espinacs baby en un plat.
2. Talleu la remolatxa a trossos petits i repartiu-la per sobre dels espinacs.
3. Talleu el fonoll ben petit i afegiu-lo al plat.
4. Peleu i talleu el cogombre i repartiu-lo.
5. Barregeu-ho una mica.
6. En un bol petit, afegiu-hi l’alvocat tallat a trossos, el suc d’una llimona, una mica d’oli i sal. Barregeu-ho tot.
7. Afegiu la mescla d’alvocat a sobre del plat de verdures i barregeu una mica.
8. I ja ho tenim a punt per menjar.

Com sempre, el plat permet variacions, com per exemple afegir-hi alguna llavor o fruit sec, germinats, xucrut, etc.

Tots els ingredients es poden trobar a Biospace.

Cal Trementinaire va néixer el juny del 2013 amb voluntat de ser un Centre de Salut únic i exclusiu a la ciutat de Balaguer. Únic perquè és un centre on tots els seus productes són 100% ecològics i certificats. Exclusiu perquè és on podem trobar els productes de les millors marques que hi ha al mercat i també el millor assessorament nutricional-alimentari ja que el seu responsable, en Pol Alòs, és dietista titulat en nutrició natural a l’Institut de Formació Professional Sanitària Roger de Llúria.

Els socis d’Etselquemenges tenen un 10% descompte en cosmètica i suplements i 5% en la resta de productes.

És estiu i ens vénen de gust plats frescos, hidratants i plens de color. Una de les millors maneres per aconseguir-ho és potenciant els aliments de temporada com la mongeta verda, el tomàquet i el préssec, i combinar-los amb aliments tan frescos com l’alvocat i la llimona.

Mongeta verda

És un dels ingredients estrelles de l’estiu. La mongeta verda és més coneguda com a verdura, però forma part de la família de les lleguminoses. És molt rica en vitamines del grup B com la B1 i B9, i també destaca pel seu contingut en vitamina C. Per això, aquesta combinació de vitamines la converteix en un antioxidant potent que ens ajuda a combatre els radicals lliures que ingerim a través de la contaminació, d’altres aliments de mala qualitat o de reaccions que passen dins l’organisme, i li fan mal.

Entre els minerals, conté bones quantitats de ferro, magnesi, fòsfor i potassi -cosa que la fa diürètica- i a més tonifica el cor i, gràcies a l’oligoelement crom, regula els nivells de glucosa en sang.

Com que és una lleguminosa, aporta quantitats importants de proteïnes, per la qual cosa podria ser un segon o fer un plat complet.

Guacamole, a tot arreu

Una altra estrella d’aquest estiu és la combinació d’alvocat, ceba, tomàquet, pebrot, llimona i espècies com el comí, julivert o coriandre. Aquesta combinació s’anomena guacamole i, malgrat que és un dels aperitius més buscats, pot combinar perfectament en tots els plats i ser un dels protagonistes.

Vinagreta de préssec

També és temps d’innovar a la cuina i de descobrir salses inexplorades com, per exemple, la vinagreta de préssec proposada. El préssec és una fruita molt rica en vitamina A, perfecta per mantenir la pell en bon estat. A més és ric en vitamina C, E i fibra vegetal soluble que actua com a suavitzant de l’aparell digestiu amb un efecte laxant suau.

Potser hi ha persones que prefereixen menjar el préssec per postres o fora dels àpats. Això va a gustos i depèn de la capacitat digestiva de cadascú. Si se us posa bé, endavant; si després hi ha molèsties, gasos o altres malestars, val més deixar la fruita fora dels àpats. Això sempre depèn de la persona.

La combinació d’aquests dos ingredients forma un còctel explosiu de sabors frescos i perfectes per combatre aquesta deliciosa calor d’estiu.

Les fruites són molt fàcils de digerir i ens aporten moltes vitamines i antioxidants. Bàsicament es paeixen als intestins, així que passen força ràpid per l’estómac. Això vol dir que si mengem la fruita a la fi dels àpats, especialment si han estat copiosos i densos i, per tant, de digestió lenta, la fruita tardarà més del que és habitual a arribar als intestins i fermentarà, fet que ens pot causar una digestió pesada i, molt probablement, una inflor molesta i innecessària.

El millor és menjar la fruita sola, sense gaire mescla i esperar entre uns trenta minuts i una hora abans de prendre res més. Si hi afegim ingredients més densos —olis, llavors— el millor és procurar que n’hi hagi pocs per donar prioritat a la digestió de la fruita i els seus sucres.

L’estiu és la millor època de l’any per consumir la fruita més rica en antioxidants, que sol ser la que té un color intens. Cal triar la més sucosa, per aprofitar el contingut en aigua biològica natural, que hidrata de la millor de les maneres. És bo donar preferència a les fruites menys dolces i de color més fosc, senyal que contenen més antioxidants i nutrients i no crearan pics d’insulina en consumir-les.

Les cireres, protagonistes de la recepta d’avui, mereixen el nom de superaliment. Són antioxidants i antiinflamatòries i, gràcies al fet que contenen melatonina, ajuden a tractar l’insomni i el jet lag, ja que faciliten la conciliació del son.

Les antocianines que contenen —un dels antioxidants naturals més antiedat—, augmenten la producció d’insulina, i regulen els nivells de sucre a la sang.

Gràcies a les seves propietats antiinflamatòries, van molt bé per reduir el possible dolor muscular o articular després de la pràctica d’exercici molt intens.

Tant les cireres àcides com les dolces redueixen els urats a la sang, i alleugen les complicacions de les persones que, per culpa de dietes inadequades, han acumulat grans quantitats d’àcid úric a la sang.

Les hortalisses com el tomàquet, el pebrot vermell, el carbassó o el cogombre poden servir com a base o recipient per presentar un plat fresc d’estiu, farcits amb el que més ens agradi: amanida, ensalada russa, quinoa o arròs amb verdures, esqueixada, etc.
És una idea original i molt vistosa per sorprendre familiars i amics durant aquestes vacances d’estiu.

Avui us proposo una recepta fàcil i senzilla que fa servir el pebrot vermell i el farceix amb una amanida d’hortalisses crues amb suc de llima i menta picada. Una combinació molt fresca i apetitosa, ideal per a aquests dies de tanta calor.

El pebrot, un dels aliments més rics en vitamina C

El pebrot vermell és una hortalissa que conté 151,9 mg de vitamina C per 100 grams, mentre una taronja en té 51,8 mg. El pebrot és, doncs, una gran font d’aquesta vitamina, que té propietats antioxidants, intervé com a coenzim en múltiples reaccions de l’organisme, ens ajuda a prevenir certes malalties, participa en la desintoxicació hepàtica i contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i immunològic.
A més, si el barregem amb aliments vegetals rics en ferro ajuda a augmentar la biodisponibilitat d’aquest mineral.

Cal dir, però, que per obtenir tota la vitamina C del pebrot s’ha de menjar cru, ja que amb l’escalfor aquesta vitamina tendeix a perdre’s.

El pebrot vermell també destaca perquè és ric en antioxidants provinents de pigments com els betacarotens i la criptoxantina (precursors de la vitamina A), vitamina E i vitamines del grup B, especialment la B9. També conté minerals com el magnesi, el potassi i el fòsfor.

Un toc fresc de llima

Es tracta d’un cítric de tons verdosos ric en minerals com el potassi, calci, magnesi, fòsfor, sodi, seleni, manganès i coure. També és ric en vitamines C, A, E i vitamines del grup B, i flavonoides. A més, conté olis essencials que li confereixen propietats desintoxicants, diürètiques, expectorants i antisèptiques.

Quan l’afegim als plats, ens aporta un sabor fresc i exòtic molt bo.

Ingredients (per a 2 persones)
2 pebrots vermells
oli d’oliva verge

Per al farciment
1 grapat de ruca
½ cogombre, pelat i tallat a daus
1 pastanaga, ratllada o a daus
1 tomàquet, tallat a daus
½ pebrot vermell, tallat a daus
1 alvocat
6-7 olives negres
llavors de gira-sol
5-6 fulles de menta fresca
1-2 c.s. de suc de llima
sal marina

1. Preescalfeu el forn a 180º.
2. Renteu els pebrots vermells i obriu-los per la part de dalt. Traieu les llavors de dins i torneu a col·locar les tapes.
3. Col·loqueu els pebrots en una plata per al forn i unteu-los bé amb oli d’oliva verge, que quedin ben impregnats de dalt a baix.
4. Cuineu al forn durant 25-30 minuts a 180ºC. Traieu-los i deixeu-los refredar del tot.
5. En un bol poseu la ruca, el tomàquet, el cogombre, el pebrot, la pastanaga, les olives negres esmicolades i les fulles de menta picades. Afegiu-hi el suc de llima (1 o 2 c.s. en funció de si volem que tingui un gust més potent) i un pessic de sal marina i barregeu bé.
6. Afegiu l’alvocat tallat a daus i, amb una forquilla, barregeu mentre aixafeu, com si fos un guacamole.
7. Un cop els pebrots s’hagin refredat del tot, retireu la tapa i farciu amb l’amanida.
8. Serviu amb unes llavors de gira-sol per sobre.

Remeis naturals per combatre la candidiasi

Està comprovat que més del 75 % de la població, sobretot el sector femení, ha patit d’una infecció per llevats en algun moment de la seva vida. Així que parlar del tema Candida albicans ja ens comença a ser familiar, sobretot tenint en compte algunes de les seves causes: l’estrès, l’ús d’antibiòtics i una alimentació rica en farines i sucres refinats.

El principal sistema afectat és el digestiu (des de la boca fins a l’anus), però és més coneguda per afectar els òrgans sexuals, tant la vagina com el penis. En tots dos casos les molèsties i els problemes de salut que pot comportar es poden dur en silenci durant anys sense que es rebi cap diagnòstic, cosa que òbviament disminueix la qualitat de vida de qui ho pateix.

Símptomes

Si no estàs passant una candidiasi clarament activa se sap per l’olor i el color del flux i per les picors als genitals. Pot ser que tinguis una candidiasi crònica silenciosa si experimentes:

1-Cansament i canvis d’humor, fúria, depressió, agressivitat o ansietat després dels àpats

2-Restrenyiment, diarrea o altres irregularitats intestinals

3-Ment emboirada

4-Desig de sucres simples

5-Picor anal

6-Infeccions a la pell

7-Símptomes premenstruals

8-Suor nocturna

9-Marejos, sensació d’haver “begut” després d’un àpat ric en carbohidrats

10-Dolor a les articulacions

Com diagnosticar una infecció per llevats?

Sempre podem anar al metge digestòleg o ginecòleg/uròleg perquè ens faci una prova de laboratori o podem optar per un mètode casolà: el test de la saliva.

Aquest mètode consisteix a escopir dins d’un got d’aigua a temperatura ambient tot just llevar-nos del llit. Hi farem un cop d’ull cada 15 minuts i si resulta que tenim una infecció de fongs veuràs com passa una d’aquestes tres coses:

1-La saliva formarà filets dins l’aigua.

2-La saliva quedarà en forma de gota espessa sobre l’aigua.

3-La gota espessa de saliva s’enfonsarà al fons del got.

Si la saliva queda flotant passada una hora i sense filaments, llavors és probable que no tinguis una infecció de càndides.

Remeis per disminuir-ne els símptomes

L’alimentació té un paper molt important en el control de la candidiasi. Caldrà eliminar aquells aliments que n’afavoreixen la proliferació i augmentar la quantitat dels que ens ajuden a depurar l’organisme. (A l’article “Sopar per a una dieta anti-càndida”, de Núria Roura, en trobem una taula molt simplificada.)

Però al marge dels aliments que ens posem al plat, a quins suplements i altres mètodes podem recórrer?

-Vinagre de sidra de poma: a diferència d’altres vinagres, aquesta varietat és un potent antisèptic que actua com a depurador i ens ajuda a mantenir el PH natural de la vagina i l’equilibri de les soques bacterianes. Podem fer-nos dutxes vaginals, (proporció ¼ tassa d’aigua + 2 cullerades de vinagre). Ho farem 1 cop al dia, sempre vigilant que no ens provoqui irritació. Si sentim que ens cou lleugerament, deixarem de fer-ho.

-Extracte de pinyol d’aranja: té grans propietats antimicrobials i antifúngiques i s’ha demostrat que obté grans resultats a l’hora de combatre el sobrecreixement de la Candida albicans. És més eficaç prendre’l en forma líquida dissolt en aigua o suc. N’afegirem 10 gotes a l’aigua, 2 vegades al dia, durant dos dies. Seguirem amb 15 gotes dins l’aigua 3 vegades al dia fins que hagi remès.

-Probiòtics: conjuntament amb l’extracte de pinyol d’aranja, una altra manera de mantenir controlat l’equilibri bacterià és prenent probiòtics. Aliments probiòtics nets seran el xucrut o el quefir d’aigua. A part d’aquests aliments també és molt recomanable prendre probiòtics en càpsules. Aquests suplements contenen microorganismes que ens ajuden a enfortir la flora del sistema digestiu i a controlar el sobrecreixement de fongs.

-Arbre del te: l’oli essencial d’aquest arbre és un potent antifúngic efectiu per eliminar fongs i bacteris. Podem trobar supositoris vaginals a botigues especialitzades o herbolaris, o podem preparar un solució d’oli de jojoba amb unes gotes d’oli d’arbre del te (proporció 4/1), mullar-hi un tampó i introduir-lo a la vagina.

-Iogurt: ens aporta bacteris probiòtics beneficiosos. Ens el podem aplicar tòpicament amarant-hi un tampó, introduint-lo a la vagina i deixant-lo actuar unes dues hores. També podem aplicar-lo a la part més externa, com si es tractés d’una pomada. Assegura’t, però, que és un iogurt natural, sense edulcorants o sabors i que no ha estat tractat amb calor.

RECEPTA MEDICINAL: Beguda isotònica anti-Candida

Així que, pensant com incorporar alguns d’aquests ingredients al nostre dia a dia i prendre’ns la nostra pròpia “medicina” d’una manera agradable, he trobat el punt per a una nova beguda isotònica i, a mes a més, de temporada. Pren nota:

-200 ml d’aigua mineral

-50 ml de vinagre de sidra de poma sense pasteuritzar

-15 gotes d’extracte de llavors d’aranja

-1/4 cullereta de cafè de canyella

-Estèvia, per endolcir

-Opcional: 30 ml de suc de poma Granny (per a aquells que no tenen una infecció massa severa poden afegir-hi una mica de suc de poma àcida).

Es pot anar prenent aquesta beguda al llarg del dia i la recomano sobretot abans d’anar a dormir, moment en què ens prendrem també les càpsules de probiòtics.

La millor manera de controlar les infeccions de llevat és escollint una alimentació saludable basada en vegetals, sense productes processats ni additius químics i, sobretot, lliure d’estrès, ja que els nervis ens debiliten les defenses i fan que es produeixin desequilibris bacterians a l’organisme. Seguint aquestes pautes aconseguirem un ambient en què les infeccions de fongs estaran sota control i ens sentirem més sans i energètics.

La demanda, però, està servida: a molta gent li costa beure els 6-8 gots d’aigua al dia que recomanem i aquest any s’ha posat de moda preparar-les a casa com si fossin d’un còctel sense alcohol. Són també un bàsic a les bodes en gerres o ampolles grans de vidre amb dispensadors. Hi ha marques d’ampolles que ja comercialitzen ampolles individuals especials amb una espècie de colador per a les fruites i herbes aromàtiques.

Sigui perquè el gust d’aigua no agrada o sigui per falta de costum o de sensació de set, les aigües amb sabors són una alternativa molt útil per hidratar-nos correctament sense haver de fer-nos infusions a l’estiu, optar per begudes carbonatades, sucs o cerveses.

Quins són els beneficis que tenen més enllà d’hidratar-nos millor?

• Contenen moltes vitamines bàsiques (cal guardar el preparat un màxim de 12 h) per a tots els sistemes del cos i també per potenciar la bellesa de la pell.
• Potencien la digestió (si es beuen entre hores, no després dels àpats per tal de no interferir en la digestió i diluir els sucs gàstrics) o millorar el restrenyiment.
• Potencien els processos depuratius del cos en l’aspecte renal, hepàtic, intestinal, limfàtic i dèrmic.
• Redueixen els processos inflamatoris
• Ajuden a la recuperació muscular

Els ingredients bàsics són:

• Cogombre
• Llimona
• Maduixa
• Menta
• Extracte de vainilla
• Coco

Combinacions fàcils i espectaculars:

• Llimona i gingebre
• Llimona i lavanda
• Cogombre, menta i meló
• Llimona, aranja i taronja dolça
• Maduixa i extracte de vainilla
• Poma i canyella
• Llimona i menta (fàcil de demanar a qualsevol bar)

Les meves top:

• Maduixa, llimona i alfàbrega
• Pinya, llimona i menta
• Esbarzer, taronja i menta
• Cogombre, aranja i taronja
• Síndria i menta
• Taronja i coriandre
• Aranja i romaní
• Gerds, pètals de rosa i extracte de vainilla
• Gerds, nabius i flor d’hibisc
• Nabius i lavanda
• Préssec i sàlvia
• Poma, gingebre i herba llimona

Les que recomanen els top:

Jamie Oliver: groselles negres, coco i menta

Danza de Fogones: llimona, cogombre i menta

Dr Oz: cogombre, llimona, taronja i menta

Les més terapèutiques:

Antiinflamatòria (dolor menstrual, mals de cap, dolors articulars, malalties inflamatòries…): pinya, gingebre i canyella

Restrenyiment: chía (no s’ha de deixar més d’1-2 h, ja que, si no, es comença a convertir en púding) i extracte de vainilla

Digestiva: poma, vinagre de poma i canyella

Bronzejat i protecció solar: mango i papaia

Com ho preparem?

• Netegem amb aigua o raspall la fruita o herba
• La tallem (no pelem)
• La posem al fons del got o gerro amb gel i després hi afegim aigua mineral freda
• No cal esprémer la fruita, simplement s’ha de deixar reposar al fons i remenar de tant en tant.
• Es pot prendre tot seguit o deixar-la un parell d’hores a la nevera perquè agafi més gust (com si fos una sangria).

Ep!

Prioritzem fruites i plantes que provinguin d’agricultura ecològica per evitar absorbir els pesticides.

S’ha de mantenir ben freda (amb gel, a una nevereta…) i no deixar-la al sol.

No ens hem d’oblidar de menjar el que queda quan ens acabem l’aigua, ja que encara conté vitamines i sobretot fibra, importantíssima com a aliment dels bacteris intestinals i, per tant, bàsica per a una salut intestinal, immunitària, nerviosa i hormonal.

Considero el cogombre l’ingredient imprescindible de la cuina saludable de l’estiu; el podem consumir cru en amanides, en batuts, en cremes o sopes com el gaspatxo, o en salses delicioses com el “tzatziki”. Si voleu eliminar o suavitzar aquest punt de sabor amarg (que a mi m’encanta!) el podeu obrir, tirar-hi sal per sobre, deixar-lo reposar durant un temps i després rentar-lo; però si els compreu de mida no gaire gran i al punt, segur que el sabor és l’ideal.

Aquesta hortalissa d’estiu ens ofereix molts beneficis; de natura fresca, depurativa (estimula les descàrregues biliars) i rica en vitamines A, B, C i E, és baixa en calories i té un alt percentatge d’aigua; per això, és perfecta per incloure en la dieta de les persones que necessiten baixar de pes. A més, té molta fibra, que ens ajuda a regular el trànsit intestinal.

Pel que fa als minerals, el cogombre és una hortalissa molt rica en potassi, ferro, calci, fòsfor i magnesi. Conté a més silici per enfortir les articulacions i ajudar a eliminar els dolors que produeixen la gota i l’artritis, ja que redueix l’àcid úric. Consumit, per exemple, com liquat amb suc de llimona resulta ideal per depurar l’organisme. A més, si es pren regularment ajuda a dissoldre els càlculs renals.

Molts dels beneficis que té es troben a la pell, així que, ja ho sabeu, consumiu-lo sobretot de conreu biològic. A la part externa és on més es concentren els àcids cafeic i ascòrbic, la vitamina C i els olis essencials que ajuden a suavitzar, rehidratar i mantenir sana la nostra pell. D’aquí, la imatge de les rodanxes de cogombre sobre els ulls per alleujar irritacions i reduir inflamacions, un clàssic als centres de bellesa. Tingueu-ho en compte durant aquest estiu per calmar irritacions solars.

Quant a la llet de coco, ja sabeu que en sóc una superfan pel seu gran valor nutricional, terapèutic i organolèptic a la cuina i més enllà. Consisteix bàsicament en el triturat de la carn de coco madur, fruita del cocoter. Sobre el seu consum, en sànscrit kalpa vriksha, és conegut perquè se n’aprofiten totes les parts. De fet, significa “l’arbre que dóna tot el que és necessari per viure”.

Aquest cop he volgut treure-li tota la cremositat i l’he deixat reduir a foc lent amb unes fulles de menta per obtenir una deliciosa mousse aromatitzada. I li he donat un punt divertit i refrescant amb uns glaçons fets amb la llet de coco que s’aniran desfent a mesura que gaudiu d’aquesta deliciosa crema. Una recomanació: si la deixeu reposar una mica a la nevera abans de consumir-la, es convertirà en irresistiblement més cremosa.

Ingredients per a 2 racions:

2-3 cogombres ecològics amb pell

fulles de menta (al gust)

herbes aromàtiques (cibulet, julivert…)

1 llauna de llet de coco (per a la reducció i per a glaçons de gel)

oli d’oliva

sal marina

Preparació:

1. Reduïu mitja llauna de llet de coco amb unes fulles de menta a foc suau i remenant durant 5-10 m. Deixeu-la refredar.
2. Poseu a la batedora el cogombre trossejat amb gran part de la pell, la crema de coco, una mica de sal marina i un rajolí d’oli d’oliva; bateu-ho fins que lligui bé.
3. Per a la presentació, poseu la mousse en copes de còctel o vasos i afegiu-hi 2 o 3 glaçons per persona. Decoreu amb tires fines de cogombre i les herbes ben picades.

Que en gaudiu,

Molta salut!

L’hora en miniatura

Fa quatre anys, Etselquemenges parlava del restaurant La Calèndula de Iolanda Bustos a Girona. La seva cuina amb herbes i flors ens va portar fins a Girona per fer la crònica d’un dels primers restaurants saludables del país que vam descobrir a l’ETS.
Ara fa un any que La Calèndula es va traslladar a Regencós, al cor de l’Empordà, d’on és la Iolanda, i la seva cuina, amb el canvi, ha agafat embranzida sense perdre el lligam directe amb la naturalesa, amb les herbes i les flors, ara també, del mar.

Calamars amb espàrrecs de mar (salicòrnia) i de camp

Herbes del mar que no trobem a cap altre restaurant i que aquí protagonitzen els plats, que tenen tots un tint de salinitat gràcies a herbes com la salicòrnia, una planta de la família de les bledes, els espinacs i la remolatxa, però que creix entre les roques del mar o a les desembocadures dels rius. “És un vegetal interessant que es pot consumir cru o saltat acompanyant peixos o amanides. Com que és una planta que s’alimenta de l’aigua de mar, té un gust força salat, i aquesta propietat la podem utilitzar a la cuina per estalviar-nos de posar sal a la recepta. Podem substituir aquells flocs de sal amb escates que se solen posar al final, amb una mica de salicòrnia tallada”.

A La Calèndula fan servir moltes plantes comestibles que creixen vora mar, pel seu tast salí i iodat: les pastanagues marines, l’herba gelada, els raves marins, el fonoll marí… i també moltes algues com l’enciam de mar, la mongeta de mar o l’alga còdium. També treballen amb aigua de mar: els peixos els submergeixen uns minuts en aigua de mar AquaMarina Costa Brava, registrada amb el nom de Prodelem i que aquest estiu he vist a la botiga Adàrtia de Palafrugell ( on, per cert, els socis d’Etselquemenges teniu descompte).

Hotel del Teatre de Regencós

El restaurant, ubicat al casc antic de Regencós (al costat de Palafrugell), forma part de l’Hotel (4 estrelles) del Teatre, una casa centenària del segle XVIII, amb només set habitacions excepcionals i molt acollidores, on antigament s’hi realitzaven actuacions teatrals i tot tipus de projeccions. A davant de l’hotel hi ha el restaurant i els jardins de La Calèndula, segurament un dels restaurants més ben dissenyats i decorats de l’Empordà.

“A Girona havia de picar molta pedra per fer entendre la meva cuina. Aquí, el tipus de client que tenim ja busca i entén que els plats volen ser un mirall del paisatge empordanès. He tornat a casa per la porta gran. Aquí els responsables de l’hotel em van dir que tornés; puc fer i crear amb total llibertat, sense pressions.

La nova Calèndula és un racó perfecte per fer tot tipus de celebracions i sopars o dinars en família o en parella. Els foodies teniu un bon regal si aquest estiu sou a la Costa Brava; i l’estómac, gràcies a carta 100% saludable, us ho agrairà!

Consulteu aquí la carta.
Telèfon per a reserves: 972 303 859

I perquè es tracta d’un esmorzar cru, cosa que fa que hàgim conquerit un terç del nostre dia amb aliments vius (els aliments crus, com les fruites, verdures i llavors, són l’aliment òptim per a les nostres cèl·lules).

I perquè a més està deliciós. Així resulta fàcil enganxar-s’hi i fer que els nostres dies comencin de la millor manera possible. Un esmorzar així ens sacia i ens dóna moltíssima energia, que a més es multiplica, ja que el nostre cos no ha de fer un sobreesforç amb digestions pesades.

Per fer un esmorzar d’aquest tipus hi ha unes poques coses que cal tenir en compte:

1. Tenir sempre plàtans congelats a la nevera. Aquests es congelen quan estan en el seu punt òptim de maduració (que és quan els apareixen taquetes negres). Fer-ho és tan senzill com pelar-los i posar-los en bosses de zip o de congelació.

I per què plàtan congelat en comptes de plàtan natural? Doncs perquè aquests donen una cremositat i densitat diferent i fan que el batut es converteixi en un smoothie en comptes de fer-ho en forma de farinetes.

2. Disposar d’un bon “fons de rebost” per tenir sempre a mà toppings que ens encantin i facin el nostre bol d’esmorzar molt desitjable.

Els meus favorits per al dia a dia són les baies i el coco ratllat, ja que resulten deliciosos, són molt antioxidants i a més ens conviden a prendre el nostre batut amb cullera, com si fos un musli, però són igualment fàcils de digerir. Salud Viva és el lloc on es poden trobar tot tipus de baies.

Pel que fa a la llet: les casolanes són les meves preferides, encara que si no es té prou temps, podem recórrer a llets envasades de qualitat com les d’Amandin, marca espanyola d’excel·lent qualitat i que té moltes varietats per escollir.

I una cosa que no és un requisit però que m’agrada tenir a mà (sobretot a l’estiu) són els glaçons de gel de llet vegetal. Els podem utilitzar si ens ve de gust aportar més frescor al nostre batut sense aigualir-lo.

Per cert, sabies que…?

• Lúcuma: Procedent del continent americà. És un endolcidor de baix índex glucèmic, ideal per potenciar el sabor dolç sense incrementar els nivells de sucre en sang. Es tracta d’un potent antiinflamatori. Conté gran quantitat de calci, sodi, magnesi i potassi.
• Baobab: Procedent d’Àfrica. Té molt ferro, potassi i magnesi. També té més calci que la llet i més vitamina C que les taronges. Conté molts antioxidants i a més afavoreix la nostra flora intestinal.
• Mesquite: O garrofer blanc, procedent del continent americà. Té un sabor molt dolç, encaramel·lat i molt agradable al paladar, no requereix insulina per ser metabolitzat, cosa que el converteix en perfecte per a persones diabètiques. No és un gran superaliment en termes de propietats, però sí que té un alt percentatge de lisina i és un bon complement per obtenir proteïna completa vegetal. A més, és ric en calci i magnesi.

La recepta

Quantitat: 1 persona

Temps: 5 min

Estris: batedora

Ingredients:

•  200 ml de llet vegetal casolana o comprada
• 1 plàtan congelat
• 2 préssecs o 4 paraguaians
• 1 c de lúcuma
• 1 c de baobab
• 1 c de mesquite
• 2 glaçons de gel de llet vegetal

 Topping:

•  Baies de Goji
• Móres blanques
• Coco ratllat
• Nabius negres
• Pol·len d’abelles

 Preparació:

1.  Poseu en el vas de la batedora tots els ingredients del batut i tritureu.
2.  Serviu-ho en un bol i afegiu els toppings que us agradin.

Elka Molker

Coure, aixafar i amanir: Així de fàcil i ràpid! Una recepta amb productes accessibles i ingredients tradicionals com els llegums, que potser tenim tendència a oblidar. Els llegums tenen un lloc d’honor en tota alimentació equilibrada i sobretot vegetariana; formen part de la família dels aliments rics en fibres, pobres en greixos i sense colesterol. Com totes les llenties, les vermelles tenen grans valors nutricionals, entre els quals destaquen la seva gran aportació en proteïnes vegetals; minerals com a ferro, zinc, seleni, fòsfor, manganès; a més de ser una bona font de vitamina B1 i àcid fòlic.

Segons la medicina tradicional xinesa, la llentia té una natura tèrmica neutral, sabor tou, és diürètica, beneficia el cor i la circulació, estimula el sistema suprarenal i augmenta la vitalitat (essència jing) dels ronyons. Va ser una de les primeres collites de l’home i avui en dia es conrea i consumeix arreu del planeta. L’Índia produeix més de cinquanta varietats de diversos colors i mides per consumir en el seu dahl tradicional (llenties índies amb espècies).

Les llenties vermelles no tenen pell, fet pel qual queden gairebé desfetes després de la cocció. Això les converteix en un aliment ideal per a totes les persones que tenen problemes digestius, i a més resulten ideals per començar a introduir els llegums en la dieta del bebè. Un truc: si no voleu que es desfacin tant, les podeu torrar una mica abans de coure-les; a més, es caramel·litzaran una mica i guanyaran en sabor.

L’harissa és un condiment tunisenc picant utilitzat en receptes de cuscús, tagín… Els seus ingredients són sal, comí, pebre negre, canyella, all i pebre Caiena. Es pot trobar en botigues en forma de pols o de pasta; però el millor és preparar-lo a casa al gust i fent una versió personalitzada amb la dosi de picant desitjada. Així tindreu una barreja d’ingredients increïble i de qualitats terapèutiques.

Per acompanyar aquest hummus, he agafat les verdures que tenia a la nevera i les he tallat a bastonets: pebrot vermell, verd, carbassó, cogombre, pastanaga… Les que tingueu a casa serveixen per aportar la ració de crus imprescindible per a una bona digestió. També he torrat un parell de pites integrals i les he retallat en forma de triangles per tenir un plat complet en nutrients, cruixent, saciant i refrescant.

Ingredients per a 2/3 racions:

• 2 tassetes de llenties vermelles
• aigua mineral
• harissa en pols
• oli d’oliva
• 1 llima
• verdures al gust tallades a tires per a crudités
• pa de pita

Preparació:

1.- Renteu les llenties en un colador amb aigua tèbia fins que l’aigua surti clara.

2.- Cobriu les llenties en una olla amb el doble d’aigua, afegiu-hi una mica de sal i coeu-les durant 10 minuts. Un cop cuites, poseu-les en un bol i aixafeu-les amb una forquilla.

3.- Barregeu l’oli i l’harissa fins a obtenir una salsa. Amaniu l’hummus de llenties amb la salsa d’harissa i un rajolí de suc de llima. Serviu-lo amb les crudités i triangles de pa de pita torrats.

Que en gaudiu,

Molta salut!

Us proporcionarem quatre dades clau per prevenir-la, millorar-la i tractar-la de la manera més fàcil i saludable possible.

Quines són les causes d’aquesta problemàtica tan comuna durant les vacances?

• Aigua no potable
• Menjar en mal estat
• Insolació (si va acompanyada de mal de cap, rampes i set)
• Tall de digestió
• Empatxada
• Contagi de virus per algú amb qui hàgim estat en les últimes 24 h

El més freqüent és per infecció de norovirus (que té un període d’incubació entre 12 i 48 h, i el quadre sol durar un parell de dies com a molt). Pot ser molt més complicat si és per bacteris, com la salmonel·la, o paràsits, i el quadre sol ser molt més llarg, de fins a 7-10 dies.

Com la podem prevenir?

• Si ajudeu una persona que ha passat la malaltia, res de petons ni abraçades. Renteu-vos les mans cada cop que us hi acosteu o l’ajudeu. Airegeu l’habitació.
• No agafeu una ampolla que no sapigueu de qui és o d’on ha sortit, encara que sigui a dins d’una nevera.
• Vigileu a l’hora de reutilitzar ampolles de plàstic (millor de vidre, encara que pesin més) perquè les deixarem més fàcilment al sol i amb calor.
• A l’estiu no mengeu un aliment cuinat i conservat a la nevera passades les 48 h.
• No deixeu els aliments cuinats a la nit a fora de la nevera fins l’endemà.
• No us poseu al sol directe o us estireu (i menys de bocaterrosa) després de menjar.
• No begueu alcohol quan estigueu al sol.
• Si us heu de banyar o dutxar després de menjar, feu-ho molt a poc a poc.
• Mengeu a poc a poc, sense pressa i mastegant bé.
• No us poseu a prendre el sol de manera dràstica sense haver-lo pres durant l’any. Tapeu-vos el cap i feu-ho progressivament.
• No us emporteu un plat fet amb ou per menjar durant un viatge o a l’arribada (incloses truites i maioneses).
• No deixeu els ous al sol durant el viatge.
• Aneu a restaurants asiàtics que us donin seguretat i eviteu menjar peix i marisc cru fora del vostre país.
• Les tovalloles són un camp de cultiu de bacteris. Feu servir paper per assecar-vos les mans o deixeu-les a l’aire, que fa calor i s’assequen ràpidament.
• Si viatgeu a països de l’Amèrica del Sud, l’Àsia o l’Àfrica,l’Associació per a l’Autocura de la Salut recomana pelar o netejar amb aigua potable la fruita abans de menjar-la, encara que ja estigui tallada.
• Beveu aigües envasades i prou en aquest tipus de països. Res de begudes amb gel, gelats, sucs o amanides (poden estar netejades amb aigües que ells sí que suporten, però nosaltres no). Recordem que els nostres intestins són molt delicats. Tenim cent bilions de bacteris, però mentre que a l’Amazones poden tenir unes 1.600 espècies diferents, nosaltres no arribem a les 1.200. Els nostres bacteris, que fins a cert punt ens fan de protecció, van morint per la poca quantitat de fibra que mengem (15 g diaris; mentre que al vall del Rift de Tanzània poden arribar a prendre’n 100 g), excés de sucre, el poc contacte amb la natura i la utilització de productes de neteja i antibiòtics.
• No us renteu les dents amb aigua no potable.
• Si compreu una beguda envasada i l’ampolla o la llauna està inflada o els colors desgastats, demaneu que us la canviïn o no la compreu.

Com es tracta?

• Estireu-vos al llit amb un cubell a la vora que us han d’anar buidant.
• Companyia i ànim; no hi ha res com que ens cuidin, ens facin companyia i ens tranquil·litzin.
• Si vomiteu o feu diarrea més de 4-6 cops, surt sang, hi ha febre, us baixa molt la tensió, o us desmaiem, demaneu al metge que passi per casa (pot ser un virus contagiós i no esteu en condicions de moure-us). Molta gent ja té antidiarreics i antivòmits en pastilles, però si teniu el quadre, el millor és que us ho injectin.
• Si heu begut aigua contaminada o no potable sense voler, és bo deixar que el cos es netegi uns quants cops per treure allò que li ha fet mal, però segons la quantitat i grau d’intoxicació, potser cal anar directament a l’hospital abans que empitjori el quadre.
• Beure aigua amb una mica de llimona i sucre a glops petits, encara que es vomiti o defequi, impedirà la deshidratació. Res de begudes de cola o isotòniques convencionals, que són massa irritants.
• Les infusions que us poden anar bé: camamilla si el vòmit no surt, plantatge per a la irritació, anís estrellat per als gasos, aigua amb kudzú per a la diarrea.
• No mengeu res sòlid fins a les 24 h després de l’última evacuació (diarrea o vòmit). Aneu bevent molta aigua, sèrum natural i infusions. Quan introduïu els sòlids, feu-ho només amb arròs, patata i pastanaga, tot molt cuit i en quantitats molt petites. Més endavant, a poc a poc, altres aliments que no continguin greix i sobretot que no estiguin envasats ni preparats, com els embotits (el típic gall dindi, per exemple). No us heu de confiar quan us comenceu a trobar bé, ja que, si comenceu a menjar altres coses de seguida, podeu irritar i inflamar el tracte digestiu i empitjorar el quadre molt ràpidament, i acabar a urgències.

Recepta de sèrum (suero) natural

• 1l d’aigua
• 1 llimona
• 1-2 c.s. de sucre
• Si en teniu, afegiu-hi 1 culleradeta de bicarbonat i 1/2 de sal

*La Neus Elcacho és especialista en trastorns digestius. Demaneu consulta amb ella aquests dies d’Agost a través del correu consulta@etselquemenges.cat

L’agricultura biodinàmica, l’Olívia Junyent, propietària del celler Castell d’Age (DO Penedès) la va aprendre estudiant, assistint a conferències a Madrid, França, Alemanya i inscrivint-se als cursos de l’Associació Biodinàmica de l’Estat espanyol, que tenen una durada de tres anys. Amb la motxilla plena de coneixements, van llançar-se a la pràctica: el 2011 conreava les vinyes amb la teoria apresa. Avui totes les elaboracions estan protegites sota el segell de control Demeter. “Practiquem la biodinàmica perquè busquem la màxima qualitat i el respecte més alt per l’entorn”, explica.

Castell d’Age és conegut per quatre referències de caves, i sis de vins: tres negres, dos blancs i un rosat. “En cada un es nota la vitalitat, la puresa, la claredat, l’honestedat”, diu l’Olívia. És a dir, a cada glop hi ha la vinya, sense embolcalls.

L’Olívia passeja per les vinyes. El celler té 130 hectàrees de les varietats xarel·lo, parellada, macabeu, moscatell, xenin, chardonnay, ull de llebre, garnatxa, pinot noir, merlot i cabernet sauvignon. “Tenim vinyes velles, plantades cap al 1940, i també de més joves, que hem plantat fa poc”. I ho diu amb la seguretat de la feina ben feta, que rep premis, com els internacionals que han rebut tres dels quatre caves, de nom Aurèlia, Anne Marie i Olivia. Les mencions les han atorgat l’International Wine Challenge i el Decanter World Wine Awards 2016. 

I aquí justament, cal una aturada. El celler, situat a la Beguda Baixa (Alt Penedès), està impulsat per tres dones. I la història, a l’Olívia li agrada remarcar-la. Va començar l’Aurèlia Figueras, l’àvia, que va ser qui hi va començar a conrear raïm. Després hi va continuar la mare, l’Anne Marie Comtesse, i ara, al capdavant amb els seus germans, l’Olívia.

Entre els projectes futurs, l’Olívia esbossa un nou celler, una nova referència de cava, que sigui 100% xarel·lo, i, atenció!, un suc de raïm 100% orgànic i 100% biodinàmica.

Els sulfits i la biodinàmica

Un vi biodinàmic pot tenir sulfits, en dosis molt baixes i regulades. El sofre, era ja utilitzat pels romans en la conservació dels seus vins per les seves propietats antioxidants i  antibiòtiques. El problema apareix quan les dosis que trobem en els vins són elevades, que és el que acostuma a passar en els vins convencionals. En l’agricultura biodinàmica es limita molt la quantitat de sulfits en un vi i la seva proporció és molt baixa.

Com és el conreu biodinàmic?

• Tota la finca ha de ser de conreu biodinàmic, és a dir que a tot arreu s’hi han de fer les mateixes pràctiques.
• Les empreses han d’haver estat certificades com a ecològiques primer. A Catalunya, amb el segell del Consell Català de Producció Agrària Ecològica.
• Han de complir la normativa de producció i d’elaboració que marca Demeter, organització sense ànim de lucre, formada per una federació d’asociaciones internacionales. És a dir, a tot el món es marca la mateixa normativa de conreu biodinàmic. A més de 50 països del món se segueix aquesta pràctica.
• Una de les pràctiques més importants és l’ús dels preparats biodinàmics, que consisteixen en dos preparats que s’han d’aplicar a tota la finca. Un és el preparat de bonyiga, que es fa amb fems de vaca, i s’introdueix dins d’una banya de vaca, que ha d’haver parit un mínim de dues vegades. Aquest s’enterra durant l’hivern en una terra fèrtil de la finca. Si la vaca no ha tingut vedells, no és vaca, continua sent un vedell. El segon preparat és de sílice, que es fa amb quarzo pulveritzat, que també es posa dins de la banya de vaca, i s’enterra durant tot l’estiu en un lloc que sigui molt assolellat.
• Altres pràctiques és aplicar bé el compost, que porta sis preparats biodinàmics, fets amb sis plantes medicinals: mill en rama, camamilla, dent de lleó, ortiga, corteza de roure i valeriana.
• La normativa és més exigent que l’ecològica, de manera que alguns productes que se’n fan servir en l’ecològic no es permeten en la biodinàmica. La biodinàmica professa el món natural al màxim.
• A la vinya, la biodinàmica permet la meitat de l’ús del coure com a fungicida. A les hortes no és permès cap ús de coure.
• Com l’agricultura es diu “biodinàmica”, vol dir que respecta els cicles de la natura i els cicles còsmics: de la lluna, del sol i dels altres planetes. El coneixement antic de l’agricultura, que s’ha anat oblidant, es recupera. Per exemple, les cebes es planten quan la lluna és descendent, que és quan la lluna la veiem més baixa al cel (no és el mateix literal al quan ens referim a lluna descendent).
• La lluna, cada dia segons passa per les constel·lacions, implica unes pràctiques agrícoles diferents. Els alls i tots els fruits d’arrel es treuen de la terra en un signe de Terra (Taure, Verge i Capricorni).

A l’estiu trobarem la carbassa de coll tort, la cul de morter, la delicata, l’espagueti o de cabell d’àngel, la vinatera, la violí, el carbassó… Són molt més fàcils de tallar que les carbasses d’hivern, més toves, de carn més sucosa i menys fibrosa, i menys dolces que les d’hivern.

El color taronja que tenen és degut a la provitamina A, carotenoides i retinols que conté, molt antioxidants, i que ajuden a nodrir la pell per protegir-la dels factors ambientals externs i de l’exposició extra al sol. Juntament amb el magnesi que té, tots aquests components milloren la salut cardiovascular i la digestió. A banda, el seu contingut en folats és molt beneficiós per al creixement i desenvolupament correcte del fetus.

També conté vitamina C i manganès, que, juntament amb els nutrients ja esmentats, són molt cardiosaludables, normalitzen la pressió arterial i redueixen l’homocisteïna, que, quan la tenim alta, és un senyal de risc cardíac.

Són riques en carbohidrats complexos, inclosa la pectina, que mantenen la insulina estable i tenen propietats antiinflamatòries, antioxidants i digestives.

De les carbasses d’estiu ho podem aprofitar tot: la pell, la polpa, les llavors. Si ens agraden les cremes nutritives, només cal trossejar les carbasses i incloure-les senceres a la recepta.

A la recepta d’avui, farem servir rodanxes fines de carbassa violí per fer raviolis. Farem servir només el coll, la part més sòlida que no conté llavors i que podrem tallar a làmines ben fines amb una mandolina o un ganivet i una mica de traça. La part de la carbassa que no farem servir, la podrem destinar a fer una crema ben senzilla, amb all i llevat nutricional, per exemple, que podem servir amb un rajolí d’oli d’oliva i unes llavors de cànem pelades, extra d’omega-3, per sobre.