Sabíeu que amb dos únics olis n’hem de tenir prou per cuinar? Quins són i per què els hem d’escollir?

Quan arribem cansats de la feina i tenim poc temps o poques ganes de cuinar, però alhora volem menjar alguna cosa saludable, els espaguetis de carbassó poden ser una gran solució.

Preparar-los és tan senzill com rentar els carbassons i fer-ne espaguetis. La manera més rapida és fent servir un espiralitzador de verdures, però, si no en tenim, també podem fer servir un pelador de patates per fer tires verticals. Un cop tenim els espaguetis, podem optar per prendre’ls crus o cuits (saltant-los una mica en una paella) i servir-los amb una bona salsa casolana com podria ser un pesto o una salsa de tomacons amb nous.

Els anacards

També anomenats castanyes de cajú, els anacards son fruits secs rics en greixos de qualitat i proteïna vegetal que contenen minerals com magnesi, potassi, fòsfor, zinc, seleni, manganès i coure, i vitamines E i del grup B (sobretot B3, B5 i B9).
A més, també contenen fitoesterols vegetals, que poden ajudar a disminuir el colesterol en sang i a disminuir els símptomes de la menopausa produïts per la falta d’estrògens (fogots, suors excessives, etc.).

Son els fruits secs ideals per preparar salses, ja que ens aporten una textura molt cremosa. En aquest cas, els utilitzem per preparar la salsa carbonara, que juntament amb el llevat nutricional, ens donaran un toc cremós i deliciós que ens recordarà al formatge.

Avui, a partir de les sis de la tarda, podrem veure la lluna plena més gran i brillant en 86 anys (1948-2034). El fenomen astronòmic s’explica per la coincidència de la fase lunar (lluna plena) amb el seu pas molt a prop del perigeu, és a dir, de la mínima distància que aconsegueix en el seu viatge al voltant de la Terra. Es tracta d’una superluna que, si les condicions meteorològiques ho permeten, es deixarà veure amb un perímetre de fins a un 14% més gran i amb un 30% més de brillantor. 

La lluna exerceix una poderosa influència sobre el desenvolupament dels cultius. L’agricultura biodinàmica és un mètode d’agricultura ecològica que es concep com la interacció del cosmos, la terra i tot el que envolta l’hort, de manera que tot funcioni com un sol cos viu. Entre altres curiositats, para atenció al calendari lunar, ja que les plantes segueixen el cicle de la llum i la fase de lluna influeix en els cultius. El geobiòleg Mariano Bueno explica que la lluna nova, per exemple, estimula les fulles de les plantes i per tant afavoreix el creixement dels cultius de fulles, com els espinacs o els enciams. La lluna creixent estimula les flors i la minvant ajuda les arrels de les plantes, i afavoreix el cultiu de pastanagues i patates, per exemple. La lluna plena, per la seva banda, dóna força a les plantes que donen fruits, com les albergínies.

Joan Salicrú, enginyer agrícola i expert en agricultura ecològica i biodinàmica, explica que aquests dies passats han estat un bon moment per sembrar aliments com faves, pèsols, calçots o alls, ja que l’energia de la lluna entra amb més impuls i els cultius també surten amb més força, més ràpid i més resistents a les plagues. En canvi, avui que la lluna serà tan a prop (i passa el mateix quan és massa lluny, quan passa per l’apogeu) el més convenient és no remoure cultius, ja que això donaria resultats negatius.

De què parlem quan ens referim a psicofàrmacs?

La paraula psicofàrmac inclou quatre tipus de fàrmacs: els hipnosedants, els antidepressius, els antipsicòtics i els psicoestimulants.

Com són cada un?

Els hipnosedants, si es prenen en quantitats baixes, disminueixen l’ansietat, però si se’n prenen dosis més altes, provoquen son; si són encara més altes, coma i, fins i tot, la mort. El Tranquimazin és l’hipnosedant més conegut, i és un engany com a medicament.

I els antidepressius?

Són mal anomenats antidepressius. Són psicofàrmacs que es fan servir per a la depressió, però que només en modifiquen alguns dels símptomes. En general, tant els antidepressius com tota la resta de psicofàrmacs no són curatius: són substàncies que modifiquen l’estat de consciència i és llavors quan poden millorar algun símptoma, però no curen.

Posa’m un exemple de com milloren una malaltia mental.

La fòbia social, per exemple, que afecta un 1% de la població, i que és una forma extrema de timidesa i que es defineix perquè la persona sent malestar entre la gent, millora si es beu alcohol. És evident que un metge no pot recomanar a una persona amb fòbia social que prengui alcohol. Doncs passa el mateix amb la manera com es fan servir els psicofàrmacs, que li causaran dependència i, quan vulgui deixar-los de prendre, tindrà síndrome d’abstinència, que li comportarà malestars més greus.

Com ara quins?

En general, els símptomes de l’abstinència d’una droga són oposats als efectes que produeix. L’abstinència de fàrmacs sedants i hipnòtics es manifesta per inquietud, nerviosisme, irritabilitat, agressivitat i insomni. L’abstinència d’antidepressius també origina una inquietud que pot ser molt intensa, amb irritabilitat i, de vegades, actes violents d’homicidi i suïcidi.

El tercer grup de psicofàrmacs són els antipsicòtics.

També mal anomenats antipsicòtics. Funcionen aïllant el cervell de tot el que l’envolta. És a dir, impedeixen que entrin estímuls al cervell, i també que el cervell n’emeti cap a l’exterior. Fan de barrera. Poden ser útils per a brots psicòtics aguts, en pacients amb deliri, agressivitat, però no tenen un efecte sobre la base de la malaltia causant.

I el quart grup: els psicoestimulants.

Són les amfetamines, que es fan servir per tractar el TDAH infantil i adult. No curen la causa del dèficit d’atenció ni de la hiperactivitat, sinó que augmenten la capacitat de concentració de la persona, i, per tant, en milloren els símptomes.

La característica que uneix els quatre tipus de psicofàrmacs és que no curen cap de les malalties?

Sí, és una característica comuna. Tots tenen una capacitat farmacològica inespecífica en relació amb la malaltia que tracten. Actuen sobre els símptomes, però mai sobre les alteracions que causen la malaltia.

Com defensa aquests psicofàrmacs la farmacologia tradicional?

Els amants dels psicofàrmacs diuen que funcionen com la insulina en el cas de la diabetis. Corregeixen un dèficit o un desequilibri d’un neurotransmissor del cervell. Però dir-ho així és fer una definició pueril, i és tractar la gent de ximple. Els problemes emocionals tenen arrels en la vida que portem, i reduir l’explicació de la causa als neurotransmissors cerebrals és aberrantment simplista. A la Franja de Gaza, per exemple, hi ha molta gent amb depressió. No crec que la solució sigui enviar-los antidepressius. En certa manera, aquí ens passa el mateix: volem corregir aspectes insatisfactoris de la vida de la gent amb fàrmacs. Em fa pensar en Un món feliç de Huxley.

Però, paradoxalment, el consum de psicofàrmacs augmenta?

Sí, augmenta des dels anys noranta a l’Estat espanyol, però als països nòrdics ha disminuït el consum dels hipnosedants. En canvi, aquí hi ha una lleugera tendència a l’alça dels hipnosedants, els antidepressius, els antipsicòtics i els psicoestimulants.

És a dir, a Catalunya i a Espanya ha augmentat en els últims deu anys el consum de tots i cada un dels tipus de psicofàrmacs?

Sí. L’Estat espanyol és el primer consumidor mundial d’hipnosedants. Ha sobrepassat França i també els Estats Units d’Amèrica.

Quin lideratge! I saps quina és el sector de la població que més en pren?

N’ha augmentat el consum en gent gran a partir de 65 anys, i més concretament en les dones. A Catalunya tenim el doble de dones grans tractades amb hipnosedants que homes. De cada mil, tres-centes en prenen.

També hi ha molta gent gran tractada amb antidepressius. A partir de 65 anys, en prenen entre un 20-25% de les dones i un 10-15% dels homes. Quan tenen entre 70-80 anys, ja supera el 25%, mentre que en homes la proporció de consumidors és de la meitat.

Les dones a partir de 65 anys també prenen més antipsicòtics que els homes. Quan tenen 90 anys, un 25% de les dones en prenen diàriament.

En resum, tenim al davant una intoxicació de les dones grans, que són víctimes del trastorn obsessiu-prescriptiu que tenen molts metges que els recepten psicofàrmacs.

Quins metges prescriuen psicofàrmacs?

Els especialistes en salut mental i els metges de capçalera. La majoria de les receptes les fan els metges de capçalera. Massa sovint se’n fa una mala prescripció. Per exemple, els antipsicòtics que recepten a les dones de més de 65 anys són útils per a l’esquizofrènia i per a d’altres psicosis greus, i potser durant un període curt, de dies. Però la majoria de la gent gran en pren cada dia, o els en fan prendre cada dia. Llavors, per què tractem dones grans amb aquests psicofàrmacs? Perquè viuen en residències, marginades, perquè potser tenen principi d’Alzheimer o demència senil, i algun dia han fet un quadre de deliri. Tots els problemes neurològics de la gent gran són agreujats pels antipsicòtics i els altres psicofàrmacs. Caldria tenir especialment cura que no en prengués la gent gran, que és qui, en canvi, els rep de manera massiva.

Com actuen els psicoestimulants?

Sovint els recepten a criatures que no tenen TDAH, sinó problemes de rendiment escolar. A més, amb les dades a la mà, amb nens i nenes entre 7 i 14 anys, sabem que, segons el mes de naixement, tindran més o menys possibilitats de ser diagnosticats de TDAH.

A Catalunya, entre la població de 7 a 14 anys, els nascuts el mes de gener tenen una probabilitat de ser tractats amb medicació per al TDAH de poc més d’1%, però a mesura que avança el mes de naixement, la proporció va creixent; i entre els nascuts al desembre és de gairebé el 3%. Què passa als nascuts el mes de desembre? Senzillament que són més petits que els que van néixer al gener. I és que, en el desenvolupament infantil, caminar, aguantar els esfínters o començar a parlar té una variabilitat molt gran, i s’ha d’acceptar.

No acceptem la diferència?

La ideologia desgraciadament dominant no accepta la diferència. I si hi ha possibilitat de negoci, la medicalitza, la defineix com una malaltia que té un pronòstic i un tractament. Tractem tots els infants amb el mateix patró, i medicalitzem la diferència, la manera de ser de cadascú.

Com convencen els metges a les famílies perquè mediquin els fills amb amfetamines?

Per molts motius. Un és perquè els familiars estan amoïnats pel rendiment escolar del fill. Certament, l’amfetamina augmenta la capacitat de rendiment, però només durant els sis primers mesos. Però és una droga classificada pels convenis internacionals en la Llista 1 d’estupefaents, la dels més perillosos.

Ara bé, sabem que al cap d’un any, en un 50% dels casos, els infants han deixat el tractament. Afortunadament.

Més motius per acceptar un tractament d’aquest tipus?

Perquè culturalment hem creat uns patrons i volem que tothom hi passi. I, a més, volem una solució ràpida, que es resolgui molt aviat. Pensem que una pastilla ho resoldrà tot.

Però aquesta pastilla és un psicofàrmac. Com l’hem pogut normalitzar?

Perquè la indústria farmacèutica ha jugat amb el doble sentit que nosaltres hem atorgat a la paraula depressió. Preguntem a un amic: “Com et trobes avui?”; i potser ens respon: “Estic una mica depre”. La indústria ha fet servir aquest doble sentit, perquè la gent cregui que els mal anomenats antidepressius són solucions perfectament normalitzades, per estimular l’ànim.

Com va començar tot? Quan va començar el consum de psicofàrmacs?

A Europa la fluoxetina (el famós Prozac) va ser comercialitzada en primer lloc a Suècia. Anteriorment, països com Alemanya l’havien rebutjat, però Suècia va establir un precedent, i després d’aquest país en van venir d’altres.

Qui es beneficia que els antidepressius i la resta de psicofàrmacs es consumeixin tant?

Els primers beneficiaris són els qui els venen. I després els qui compren el pensament dels metges, a qui enganyen, malgrat que aquests no ho reconeixen. Curiosament, els metges sempre diuen que a ells no els subornen, però afirmen que en coneixen que sí. La indústria farmacèutica és molt persuasiva, i destina molts diners a convèncer els metges perquè receptin.

Algunes xifres: destinen un 30% del volum de negoci a promocionar medicaments. Aquest 30% de la seva recaptació suposa més del doble del que es gasten en publicitat totes les marques publicitàries en tots els canals de televisió.

Però els metges accepten els suborns?

Als metges els costa reconèixer que els influeix el que els envolta, però saben subornar-los perquè les persuasions van a les seves emocions. Jo mateix ensenyo als alumnes com ven els medicaments la indústria farmacèutica: apel·lant a les emocions. Ara, però, Farmaindustria diu que té un codi ètic, que és que no convida el cònjuge del metge, només el metge.

I la indústria pot actuar sense impunitat?

La llei està feta pels que manen i per als que manen. La legislació diu que el control de la publicitat dels medicaments l’ha de fer cada comunitat on tingui la seu la indústria farmacèutica. Així que Catalunya ha de controlar la publicitat que una indústria d’aquí faci a Cadis, per exemple. Queda molt clar: la mateixa llei és la trampa.

I tu, com a catedràtic de la UAB, que havies estat cap de Farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron, i que ets del sistema –per dir-ho d’alguna manera–, ho denuncies.

Sí. En denuncio el mal funcionament.

Com a metge, dir que hi ha metges subornats per la indústria farmacèutica no et deu haver permès fer gaires amics.

A la feina no hi he vingut a fer amics. Jo he d’estar tranquil amb mi mateix. I et dic que som molts els que pensem en aquests termes.

Per acabar, a part de denunciar-ho, com has començat a actuar en contra de les prescripcions dels psicofàrmacs?

El primer que hem fet és veure-ho i comprovar-ho. Ens ha costat obtenir accés a la base de dades de CatSalut. Quan ho hem aconseguit, ens hem espantat de veure com es concentra el consum en gent d’edat avançada. Després hem començat entrevistes per anar-los traient les dosis de les pastilles diàries que prenen. Ho hem fet amb els antipsicòtics, els antidepressius, i ara ho hem de dirigir als metges que atenen les persones ingressades en residències.

El funcionament dels psicofàrmacs (desglossat)

Com funciona cada psicofàrmac?

• L’hipnosedant és ineficaç al cap de tres setmanes de prendre’l.
• Els antidepressius no milloren la depressió. L’últim llibre del metge danès Peter Gøetzche (Psicofármacos que matan) explica que tots els assajos clínics amb antidepressius són fraudulents.
• Els antipsicòtics no serveixen per a persones grans amb demència. L’ús en aquest sector de la població està injustificat.
• Els psicoestimulants tenen una eficàcia mínima al cap de sis mesos de prendre’ls.

I cada un té efectes no desitjats.

Quins són?

• Els hipnosedants causen fractures de fèmur perquè incrementen el risc de caure. De les 8.000 a 9.000 fractures de fèmur que hi ha a Catalunya cada any, més de 700 són atribuïbles als hipnosedants. De les persones que es fan aquesta fractura, un 30% ha mort al cap d’un any. A més, els hipnosedants també incrementen els casos de pneumònia, que també deriven en morts. I gràcies a estudis del 2011 i del 2014, se sap que també incrementen la demència i l’Alzheimer.

• Els antidepressius també augmenten el risc de fractures de fèmur per caiguda. A més d’ictus, convulsions epilèptiques i també el risc de suïcidi, que justament és pel que són receptats. Doncs ara sabem, gràcies a la revisió de dades d’assajos clínics, que també hi ha risc de suïcidis tant al principi de prendre’ls com al final. No tenen eficàcia en el tractament de la depressió, excepte en casos molt i molt greus.  

Hem arribat a un punt que la tristesa es considera malaltia. I no: la tristesa és una reacció normal del cos. Igual que el dol, però, amb què ens trobem? Que el DSM del 2004 deia que el dol era patològic si durava més de sis mesos. El 2005 va dir, que si durava quinze dies. I el proper cop, dirà que és patològic si dura dos minuts? I el pitjor de tot plegat: diuen que s’ha de tractar amb antidepressius.

• Els antipsicòtics també augmenten el risc de fractures, de tenir accidents de trànsit i produeixen mort sobtada per arítmia cardíaca. Calculem que a Catalunya cada any moren entre 180 i 200 persones per aquesta causa. Com que està concentrat en gent gran, és probable que la xifra pogués créixer fins als 500 casos.

• Els psicoestimulants causen, en infants, una disminució del creixement. Els que en prenen són més baixos que els que no. L’eficàcia és zero, mentre que els efectes adversos són molts.

Actualment prenen antidepressius persones que no tenen depressions. Els hipnosedants els prenen persones que potser un dia no van poder dormir, però ningú va revisar que no havien de seguir prenent-los. I els antipsicòtics els fan prendre a la gent gran perquè no molesti.

Marta Riba, guanyadora de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya de llarga distància

La botiga en línia Snack Gods (www.snackgods.com) reuneix tota mena de barretes, superaliments i begudes 100% naturals, sense sucres afegits, soja, gluten ni lactosa i ofereix tota mena d’alternatives aptes per satisfer la comunitat healthy.

Si us agraden els fruits secs, hi ha barretes energètiques sense additius i enriquides amb ingredients com el coco i la chía.

Per als consumidors més paleo, hi ha tot tipus de barretes sense cereals, fets amb dàtils i ingredients crus, com ara avellanes i cacau  o xufa. També ofereixen opcions d’esmorzars paleo excel·lents amb ingredients germinats.

Entre els esportistes, el coneixement dels brics d’aigua de coco ja s’ha generalitzat i és realment una molt bona opció per mantenir una bona hidratació ja que aporten electròlits. Aquest col·lectiu també disposa d’una alta gamma de proteïnes vegetals i de sèrum de llet ecològiques.

Al portal Snack Gods podeu trobar diferents barreges de productes naturals dissenyats per optimitzar el rendiment esportiu, aportar energia saludable per al dia a dia o per perdre aquests quilos de més. Tant si sou vegetarians, vegans o si teniu alguna intolerància, a www.snackgods.com trobareu alguna cosa per a vosaltres.

Per als que s’acaben d’iniciar en una dieta saludable o per si voleu iniciar algú, Snack Gods també ofereix paquets de productes com el “Picoteo Vegano” o la cistella “Paleo Original“. També ofereix la possibilitat de dissenyar llistes pròpies de productes favorits i subscriure-s’hi.

No ens ha d’estranyar que esportistes d’elit com la guanyadora de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya en la modalitat de llarga distància Marta Riba hagi triat Snack Gods com la seva marca d’alimentació predilecta. La qualitat dels productes d’aquesta botiga, fets amb ingredients de veritat, parla per si mateixa.

Tens ganes de crear una comunitat de consum al teu barri o localitat? El Rusc Que Diu Sí! et dóna totes les eines de gestió i de comunicació perquè puguis donar suport als productors locals, a més de fer accessible els aliments de qualitat als veïns del teu barri!

Més info a: El Rusc Que Diu Sí!, en busca dels microemprenedors i els sobiranistes alimentaris

Els aliments són molt més que alimentació o nutrició. Gairebé totes les celebracions i moments especials de la vida es relacionen amb festes amb un punt en comú: el menjar. Un bateig, una comunió, un casament, una festa d’aniversari, una trobada amb amics…; totes les festes del llarg de l’any: Reis, Setmana Santa, Sant Joan, les festes majors i també les festes de Nadal. Tot el que volem celebrar ho fem al voltant d’una taula amb menjar. Per tant, menjar també és una acció social.

Nadal, Cap d’Any o Reis són època de grans tiberis i celebracions, en què, generalment, en quinze dies, entre sopars de feina, comiats amb amics i reunions familiars, tendim a consumir una gran quantitat d’aliments que ens fan sentir culpables i molt pesats: mal d’estómac, inflamació, cansament, lentitud mental i poca energia. Dieu adéu a aquestes males sensacions i descobriu una manera més saludable de gaudir de les festes de Nadal sense deixar enrere bon gust i plats creatius i deliciosos.

PROGRAMA

Què us sembla si aquest any planifiquem conjuntament un menú per a les festes de Nadal amb aliments i productes naturals, frescos, de temporada i integrals?

Receptes sanes, gustoses i lleugeres creades especialment per a aquestes festes: dies de descans, amb família, amics i bona companyia que, aquesta vegada, podreu gaudir amb plats deliciosos, nutritius i sense culpa.

QUI

Elena Vidal, coach i nutricionista ortomolecular.

HORARI

Dissabte, 10 de desembre de 10.30 a 14.30h

PREU

40 € (36 € socis)

INCLOU

• Receptari dels plats elaborats durant el taller
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
• Degustació de totes les receptes preparades

LLOC

La Marieta Botiga Eco
Carrer del Teatre, 8, Valls
Tarragona

Els aliments són molt més que alimentació o nutrició. Gairebé totes les celebracions i moments especials de la vida es relacionen amb festes amb un punt en comú: el menjar. Un bateig, una comunió, un casament, una festa d’aniversari, una trobada amb amics…; totes les festes del llarg de l’any: Reis, Setmana Santa, Sant Joan, les festes majors i també les festes de Nadal. Tot el que volem celebrar ho fem al voltant d’una taula amb menjar. Per tant, menjar també és una acció social.

Nadal, Cap d’Any o Reis són època de grans tiberis i celebracions, en què, generalment, en quinze dies, entre sopars de feina, comiats amb amics i reunions familiars, tendim a consumir una gran quantitat d’aliments que ens fan sentir culpables i molt pesats: mal d’estómac, inflamació, cansament, lentitud mental i poca energia. Dieu adéu a aquestes males sensacions i descobriu una manera més saludable de gaudir de les festes de Nadal sense deixar enrere bon gust i plats creatius i deliciosos.

PROGRAMA

Què us sembla si aquest any planifiquem conjuntament un menú per a les festes de Nadal amb aliments i productes naturals, frescos, de temporada i integrals?

Receptes sanes, gustoses i lleugeres creades especialment per a aquestes festes: dies de descans, amb família, amics i bona companyia que, aquesta vegada, podreu gaudir amb plats deliciosos, nutritius i sense culpa.

QUI

Elena Vidal, coach i nutricionista ortomolecular.

HORARI

Dissabte, 3 de desembre de 10.30 a 14.30h

PREU

40 € (36 € socis)

INCLOU

• Receptari dels plats elaborats durant el taller
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
• Degustació de totes les receptes preparades

LLOC

Ara Proximitat
Dr. Combelles, 48, local 1
Lleida

Aquesta sopa era un dinar molt freqüent en l’antiguitat en molts llocs d’Espanya; a mig matí, es prenien les sopes d’all per agafar forces i se’ls afegien un ou o dos, que es cuinaven amb l’escalfor de la sopa. En certs llocs d’Espanya és un dels plats típics de la quaresma, d’acord amb els costums religiosos de no incloure carn. La recordo especialment com a reconstituent després dels balls de cap d’any al fred Lleó. A més, aquest plat té el seu punt intel·lectual, ja que algunes obres literàries en fan esment. El dramaturg Ricardo de la Vega va fer un poema dedicat a les set virtuts de les sopes d’all: ” Siete virtudes tienen las sopas quitan el hambre y dan sed poca. Hacen dormir y digerir. Nunca enfadan y siempre agradan… ”

L’ingredient estrella d’aquestes sopes és l’all: una de les plantes de cultiu més antic i que es troba entre les vint hortalisses més usades al món. El seu sabor i olor penetrant és degut a l’al·licina, un oli eteri molt ric en sofre, capaç de combatre els bacteris i els processos inflamatoris. És, a més, un antisèptic natural contra l’acumulació de metalls pesants i resulta beneficiós per als diabètics i útil en les dietes sense sal. Conté hidrats de carboni, proteïnes, lípids, calci, fòsfor, ferro, magnesi, vitamines del grup B i vitamina C.

La base liquida d’aquesta sopa podria ser aigua mineral, però si es fa amb un bon brou vegetal el gust millora considerablement. Els beneficis d’un bon brou són nombrosos: són sans, digestius, nutritius i reconfortants; admeten una infinitat de varietats i són la base de cremes i sopes per a tots els gustos, a més de ser econòmics i fàcils de preparar; resulten una alternativa per aprofitar sobrants d’altres plats i són ideals per cuinar en més quantitat i tenir a mà sempre un plat saludable; a més són un ingredient imprescindible per aportar sabor i vida immediatament a qualsevol plat de llegums, cereals o verdures.

Per mi, els ingredients base d’un brou vegetal que mai fallen són l’all, la ceba, el porro, l’api, la pastanaga i alguna fulla verda com la col, els espinacs o les bledes. A partir d’aquí es pot afegir qualsevol altra verdura que tinguem al fons de la nevera. I si volem un toc més depuratiu, es pot afegir un nap daikon ratllat, unes herbes aromàtiques com el julivert o la menta i, al final de la cocció, un raig de llimona. Espècies com el pebre, el cardamom, el llorer, l’anís estrellat, o fins i tot la canyella, li aporten un toc personal i un valor terapèutic. A mi m’encanta posar-hi un parell de claus d’olor, tant per les seves qualitats culinàries com medicinals.

Els ingredients de les sopes d’all que feia la meva àvia eren molt simples: brou vegetal, pa rodó reposat del dia anterior, pebre vermell, llorer i alls. A aquesta recepta jo li he afegit un parell d’ingredients més que vaig aprendre d’un amic cuiner francès i que li aporten, a més d’un sabor espectacular, propietats medicinals. Són dos ingredients d’origen mediterrani i molt comuns a la nostra cuina: la farigola i el romaní, que, tot i no aparèixer en cap piràmide alimentària, tenen una aportació, tant medicinal com nutritiva, significativa. Tenen propietats antioxidants, antiinflamatòries i són un dels ingredients més rics en potassi, un mineral especialment indicat per millorar la hipertensió, la salut del cor i dels ossos.

L’altre ingredient extra i que m’agrada fer servir de tant en tant és la mantega, sobretot que sigui de qualitat, artesanal i d’animals saludables amb segell biològic. És un aliment que ens nodreix moltíssim prenent-ne poca quantitat, cosa que el fa ideal per a nens, esportistes, persones amb poca gana, en èpoques de fred, etc. L’intens gust de la mantega ens ajuda a enriquir moltes receptes i, consumida amb moderació, no augmenta el greix corporal, ja que els àcids grassos que conté no s’emmagatzemen. La mantega conté sobretot seleni i iode, però també manganès, crom, zinc i coure, entre d’altres. Destaca pel seu contingut en vitamines A (20 g de mantega cobreixen el 20% de l’aportació diària recomanada), bona per als ulls, la pell i el creixement, i conté una bona aportació de vitamina D, essencial per ajudar-nos a absorbir el calci.

Una altra opció en lloc de mantega seria el ghee o mantega clarificada, recepta de la cultura ayurvèdica de l’Índia i que podem comprar feta o preparar nosaltres mateixos amb la mantega habitual. El procés d’elaboració permet que la mantega no tingui lactosa i hi hagi menys greixos saturats, motiu pel qual és més lleugera i digestiva. Un cop elaborada, la podrem fer servir fins i tot per cuinar, ja que resisteix altes temperatures sense perill de toxicitat. L’únic truc que té aquesta sopa és trobar la proporció que més agradi entre brou i pa. A mi m’agraden espesses, però es poden fer com es vulgui. La resta és tan fàcil que sembla increïble que quedi una sopa de sabor tan espectacular i amb tants beneficis.

Contingut exclusiu per socis.

Les antocianines, responsables de les tonalitats vermelles, blaves i liloses, són un tipus de flavonoides molt interessants perquè tenen un poder antioxidant extraordinari.

Entre altres propietats, trobem:

• Protegeixen els capil·lars de la retina; tenen un paper beneficiós per a la vista.
• Ajuden a reforçar el sistema cardiovascular.
• Tenen un efecte antioxidant potent.
• Són antivirals; ajuden a combatre refredats, infeccions i al·lèrgies.
• Tenen propietats anticancerígenes.

Aquests pigments els contenen la col llombarda, els nabius, la magrana, el raïm negre, les cireres, les móres o la remolatxa. Fruites i hortalisses que podem trobar fàcilment a casa nostra. Però també hi ha varietats d’aliments que aquí no trobem i que poden ser molt interesants: el moniato lila, el blat de moro lila o l’açaí.

La casa de superaliments Salud Viva ens posa a l’abast molts d’aquests productes que contenen antocianines en forma de pols per tal que els puguem afegir als plats i dotar-los de grans propietats antioxidants. A més, tots són crus, orgànics i sense pesticides.

El moniato lila (Murasaki-Imo)

És un tubercle típic del Japó, concretament d’Okinawa, una regió amb la proporció més gran de persones centenàries del món. El Murasaki-Imo forma part de la seva alimentació i està considerat un aliment medicinal. És molt ric en antocianines, que li confereixen propietats terapèutiques que poden ajudar a disminuir el risc de càncer de còlon, però també en betacarotens (precursors de la vitamina A), que ajuden a nodrir els cabells, la pell i els ulls. Conté vitamines C i del grup B (B2, B3, B5, B6 i B9), i minerals com el potassi, fòsfor, magnesi, calci, coure, ferro i el zinc. A més, com tots els tubercles, és ric en hidrats de carboni de qualitat i en fibra, que ens aporten energia a llarg termini i ens sacien.

El blat de moro lila

És una varietat de blat de moro originària del Perú i cultivada a les valls dels Andes des de fa mil·lennis. És un superaliment per la gran potència nutritiva que té gràcies als compostos fenòlics i antocianines que conté, que protegeixen les membranes de les cèl·lules i l’ADN dels efectes oxidatius dels radicals lliures. Té, doncs, un gran efecte antioxidant. A més, també ajuda a enfortir el sistema immunitari, a reduir el colesterol, a augmentar el fluix sanguini i a reduir el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars.

La magrana

És una fruita amb molta aigua que és una gran font de vitamines (provitamina A, vitamina C i vitamines del grup B) i minerals (potassi, calci i magnesi). A més, conté substàncies com les antocianines, polifenols, àcids orgànics i tanins que li confereixen una acció antioxidant molt potent. És una fruita recomanada a l’hora de combatre l’envelliment i certs tipus de patologies, ja que els àcids orgànics (com l’àcid cítric i màlic) li atorguen qualitats antisèptiques i antiinflamatòries. A més, pot ser un gran aliat en cas de reflux gastroesofàgic, hèrnia de hiat i cremor estomacal.

D’acord amb l’Associació d’Estats Units d’Urologia, la magrana pot ajudar els homes amb càncer de pròstata ja que té molts antioxidants i substàncies vegetals.

La magrana en pols de Salud Viva està feta amb tota la fruita sencera, fins i tot la pell, on hi ha els nutrients fitoquímics principals.

L’açaí

És un petit fruit de color porpra fosc que ens pot fer pensar en el raïm negre o els nabius i està carregat d’una gran riquesa de nutrients.

Destaca sobretot perquè conté molts antioxidants, com les antocianines, que ens ajuden a desintoxicar l’organisme i a combatre els radicals lliures. També es considera un superaliment perquè conté força àcids grassos essencials omega-3, 6 i 9, proteïna, fibra i esterols vegetals, que ens ajuden a mantenir una bona salut del cor i del tracte intestinal. A més, té vitamines C, E, A i del grup B, i minerals com el potassi, calci, coure, magnesi i zinc.

Recepta i foto: Elka Mocker

Suc de remolatxa

És una hortalissa rica en sucres i midó que resulta molt remineralitzant gràcies a la gran varietat de minerals que té, com el coure, el ferro, el magnesi, el potassi, el sodi i el silici. A més, també aporta folats, que ajuden a combatre malalties cardíaques i anèmia, així com altres vitamines del grup B (B1, B2, B3 i B6) i vitamina C.

La remolatxa té grans quantitats d’antioxidants, com la betanina i les antocianines, que ens ajuden a bloquejar els radicals lliures i, per tant, ens ajuden a prevenir malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer, malalties degeneratives i l’envelliment.

TALLER D’HAMBURGUESES VEGETALS

Després de dos anys de fer tallers, hem vist que les hamburgueses vegetals sempre tenen molt d’èxit: són bones, fàcils i econòmiques; per això, us oferim un taller per aprendre a fer-ne.

PROGRAMA

Aprendre a preparar nosaltres mateixos hamburgueses vegetals no només és més saludable, sinó també més econòmic, ja que aprofitarem restes de verdures, cereals i llegums que tenim a casa. Un curs imprescindible per a tots els que volen aprendre a fer cuina nutritiva, ràpida i saborosa al mateix temps.

QUI

El taller va a càrrec de David Olivé, xef i pastisser format a l’Escola Hoffman de Barcelona, dietista de l’Institut Roger de Llúria, on actualment imparteix cursos de cuina pels alumnes. S’ha format en cuina energètica i vegetariana.

HORARI

Dijous 17 de novembre, de 18h a 21h

PREU

55€ (49,50€ per a socis de Etselquemenges.cat).

INCLOU

· Dossier amb apunts teòrics i receptari amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats.
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
· Degustació de tots els plats preparats.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Gràfic del Dossier d’estadístiques de la producció ecològica a Espanya 2015

En clau catalana, destaca que una tercera part de la transformació i la comercialització d’aliments biològics a Espanya es produeix a Catalunya, la qual situa el Principat català com un dels líders del sector. Catalunya encapçala el rànquing del nombre d’operadors d’activitat secundària i terciària en agricultura ecològica i és la tercera de la llista en superfície eco (superada per Castella la Manxa i Andalusia). Segons les dades, Catalunya concentra (en relació a la resta de l’estat):

• 26,46% d’operadors elaboradors
• 37,95% d’importadors
• 26,68% de comercialitzadors

Catalunya destaca, a més, per ser la comunitat amb més agroindústria relacionada amb l’elaboració de pa (114 activitats, 23,41%), fabricació de pinsos (16 activitats, 30,77%) i l’elaboració de productes carnis (105 activitats, 29,9%). Segona en l’elaboració de begudes (178 activitats, 18,37%), l’elaboració de productes lactis (25 activitats, 17,73%). I tercera en la transformació hortofrutícola (195 activitats, 10,92%), elaboració d’olis (84 activitats, 12,52%).

Dossier d’estadístiques de la producció ecològica a Espanya 2015 [PDF]

Cacau o garrofa, aquesta és la qüestió! Totes dues són opcions saludables però, en quin cas ens hem decantar per a un o per a l’altre?

Va! No poseu aquesta cara, que és més fàcil del que sembla, fins i tot amb remull i tot… Sí, sí, perquè amb prou feines heu de fer res, creieu-me. I el benefici és immens. És la clau per després poder cuinar ben de pressa. Ja ho veureu.

Tot el que heu de fer és triar un cereal, per exemple, arròs, i un llegum, per exemple, llenties. Feu-ne força quantitat per poder aprofitar almenys dos dies (per a una persona, amb una tassa en sec n’hi ha ben bé prou).

Deixeu-ho unes 8 hores en remull, amb una mica de vinagre de poma o un rajolí de suc de llimona (l’àcid ajuda a minimitzar els antinutrients). Fins aquí és fàcil, oi? O ho deixeu tota la nit o ho deixeu en remull al matí perquè estigui llest per cuinar a la nit. El que us quadri millor a l’agenda.

Abans de cuinar-los, cal rentar-los bé sota l’aixeta i descartar l’aigua de remull.

L’arròs s’ha de cuinar amb 1 tassa i ½ d’aigua per cada tassa d’arròs i ½ c de sal. Les llenties, en canvi, es cuinen amb el triple d’aigua, un tros d’alga kombu, una mica de llorer i gingebre (per millorar-ne la digestió) i no cal posar sal fins al final de la cocció (5 minuts abans d’apagar el foc).

Tapeu les dues olles i les deixeu a foc mitjà/baix, us poseu una alarma al cap de mitja hora i ja us podeu anar a relaxar. Fàcil, oi? Passada aquesta estona, aneu a la cuina i feu un cop d’ull, i si no està llest poseu l’alarma 10 o 15 minuts més. Un cop fet, coleu-ho tot (l’arròs teòricament haurà absorbit tota l’aigua) i, si ho voleu, el podeu passar per aigua freda per poder guardar-ho tot en carmanyoles a la nevera. I ja teniu la base a punt.

Només fent això dues vegades a la setmana per costum, ja veureu un gran canvi.

Així, quan us vulgueu preparar plats reconfortants com el d’avui, que poden semblar molt elaborats, la realitat serà que no passareu més de mitja hora a la cuina, ja que mentre la carabassa es cuina al forn, podreu preparar el farciment en una paella.

El d’avui és un plat ben complet i nutritiu, un d’aquests dels que us alegren si en feu de més i podeu repetir un dia després.

Jo he decidit fer aquesta recepta amb arròs, ja que és un dels millors cereals que podem menjar: no té gluten, es digereix fàcilment i, quan és integral, és una gran font de fibra. A més, hi ha tanta varietat que és difícil avorrir-se. Per a aquesta ocasió he triat arròs salvatge, ja que té força menys midó que l’arròs normal, més fibra i és més antioxidant.

Aquesta recepta, en conjunt, és, a més de deliciosa, aromàtica i càlida, molt bona per a aquests mesos en què el cos ens demana menjars més reconfortants i que ens proporcionin calor. La carbassa ens escalfa el cos, especialment si és al forn i, en conjunt amb el gingebre i amb l’all, és perfecta per evitar el clàssic refredat.

Proveu a aplicar el que us he explicat, dues vegades a la setmana i m’ho expliqueu. Fet?

Si sou uns apassionats de l’alimentació saludable no us perdeu l’ agenda de l’Ets!

Un llibre/agenda amb un gran contingut de trucs per dur un estil de vida saludable i els secrets més ben guardats de la directora d’Etselquemenges, Núria Coll.

És molt més que una agenda,  ja que a banda de que hi podreu escriure totes les vostres activitats diàries, a més, aprendreu el concepte més pur del que significa menjar sa.

Cada pàgina està dedicada a un aliment de temporada, ja sigui amb una elaboració culinària, o el truc de com cuinar-lo per obtindre’n  el màxim partit o els beneficis que ens aporta pel nostre organisme.

A més a més també us ofereix una sèrie d’extres; fires i esdeveniments d’alimentació saludable, calendari estacional de fruites i verdures, informació sobre fires i mercats, guia de peixos i de pesticides, recomanacions de webs,… i moltes coses més! Trucs que perduren de per vida, una agenda per guardar.

Compra-la a aquí.

Marta Vergés, nutricionista i xef de cuina natural ens presenta “Menja’t el tarro”, un llibre amb 60 receptes de tarros  saludables per emportar-te allà on vulguis. Una innovadora i divertida forma de menjar de taper, que està causant revolució als Estats Units. Coneguts com els Mason Jars, aquests tarros de vidre porten aliments naturals, vitals, ecològics i convenients, aquells que vénen directament de la terra. Un estil d’alimentació lliure de gluten que ens allibera de les toxines acumulades al llarg dels anys, i ens ajuden a nodrir i enfortir cadascuna de les nostres cèl·lules. Una cuina acolorida, vibrant, creativa i sostenible, que propugna el respecte pels animals, l’agricultura local i la vida mateixa.

Menja’t el tarro inclou receptes saludables,  molt ben combinades,  que en donaran marxa al dia i faran que no ens adormim davant de l’ordinador!

El gran llibre de referència per combatre les quinze primeres causes de mort prematura (malalties cardiovasculars, diferents tipus de càncer, diabetis, Parkinson o hipertensió arterial, entre d’altres). El doctor Michael Greger, expert en nutrició i metge de fama mundial i director i fundador de www.NutritionFacts.org,  ens explica  com realitzant petits canvis d’ alimentació i d’ estil de vida poden ser més eficaços que les pastilles o d’altres tractaments  farmacològics i quirúrgics, per tal de viure una vida més saludable.

Ens brinda una sèrie de consells senzills, fàcils d’aplicar i sustentats per la ciència nutricional més innovadora. Descobrirem quins aliments s’han de consumir i quins canvis d’estil de vida hem d’aplicar si volem allargar la nostra esperança de vida.