Foto: Becky Lawton

M’encanten les begudes “amb substància”, que tinguin ànima, que m’expliquin sabors, textures, i si, a més, em poden aportar nutrients i són bones, millor encara!

És molt demanar tot això a l’hora d’esmorzar? Potser no. Aquí teniu l’esmorzar que proposo per a aquest mes: una barreja boníssima feta amb una infusió d’espècies, beguda vegetal i puré de moniato que podem aprofitar de la nit anterior. Només cal que reservem un parell de cullerades de moniato cuit (a trossos o convertit en puré). També es pot fer amb carbassa. En qualsevol cas, totes dues versions estan delicioses.

El chai, beguda típica del sud de l’Índia, és te negre al qual se li afegeixen espècies, llet i sucre, però també hi ha moltes variants que sorgeixen de substituir el te negre per verd (o fins i tot de suprimir-los tots dos i de fer-ho només amb espècies), la llet de vaca per begudes vegetals i el sucre per edulcorants naturals. També es relaciona molt amb els ioguis i l’ayurveda. En els anys seixanta, quan el ioga es començava a practicar a Occident, els mestres solien servir-ne als alumnes per afavorir la concentració i l’equilibri, i estimular la vitalitat. Sabem el poder que tenen les espècies com el gingebre, el clau, el cardamom, el coriandre, la canyella… Ajuden el sistema digestiu, algunes tenen poder antiinflamatori, i, a més, ens donen el que busquem en aquesta època: calor interna.

D’altra banda, el moniato (i també la carabassa, si ens decantem per aquesta opció), ens aportarà antioxidants com els betacarotens, fibra i dolçor natural.

Segur que us agradarà molt i, si sou esportistes, no podeu deixar d’incloure’l en els vostres esmorzars.

Adriana Ortemberg

Naturòpata, escriptora de llibres d’alimentació i vida saludable i instructora de cuina vegetariana

http://www.adrianaortemberg.com/

Menjar menys, de qualitat, fer dejunis i anar a dormir i aixecar-nos d’hora. Aquests són alguns dels principis ayurvèdics aplicables a tothom que ens poden ajudar a equilibrar cos, ment i ànima. Ara bé, si ens predomina el vata (aire), el pitta (foc) o el kapha (terra), necessitarem una alimentació determinada i uns hàbits de vida determinats. Quins són?

Si voleu indagar més sobre la filosofia i la medicina ayurvèdica, llegiu aquesta entrevista al metge ayurvèdic, Sudhakar Powar.

El doctor Jordi Sunyer fa temps que ho té clar: els gasos emesos pels cotxes dièsel fan augmentar els casos d’ictus. És la primera causa de mort per la contaminació dels fums dels vehicles dièsel seguida pels càncer de pulmó, l’infart de miocardi i l’asma. El codirector del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL-ISGlobal) i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), fa trenta anys que estudia els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut. Sunyer explica que, en una classificació recent de l’OMS sobre causes prevenibles de mort, la contaminació passava al davant del colesterol o la falta d’exercici, per exemple. Només causen més morts el tabac, l’alcohol i la hipertensió arterial.

Conscients que continuem incomplint els valors exigits per la Unió Europea, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya treballen des de fa temps a contrarellotge per reduir la contaminació de l’aire de les grans ciutats, especialment Barcelona. Ahir el consistori va presentar el Pla contra la contaminació atmosfèrica de Barcelona amb mesures estructurals i específiques per a episodis d’alta contaminació.

Entre les 58 mesures impulsades destaca que, a partir de l’hivern 2017-2018, els vehicles més contaminants no podran entrar a la ciutat els dies d’episodis per alts nivells de contaminació atmosfèrica per NO2. Aquesta mesura, esdevindrà estructural a partir del 2020, quan els vehicles més contaminants tindran restringida la circulació a Barcelona de manera permanent. El pla inclou també mesures fiscals –que demanaran  el suport d’una part de l’oposició per tirar endavant– i que oferiran incentius per donar de baixa vehicles contaminants, com ara el lliurament d’abonaments de transport públic o del Bicing.

La contaminació atmosfèrica és causa de mort prematura en malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, i també amb malalties respiratòries i amb càncer de pulmó. També contribueix a fer més severes altres malalties, com l’asma, la malaltia pulmonar crònica, la pneumònia, la insuficiència cardíaca, la coronària, la hipertensió arterial, la diabetis, entre d’altres.

Estudis d’ISGlobal a la ciutat de Barcelona han demostrat que la contaminació de l’aire urbà també té un efecte advers en la maduració del cervell dels infants, i provoca  canvis que afecten el domini funcional, a més d’estar associada a la reducció de la fertilitat.

Què fem mentrestant?

Ambientòlegs experts en contaminació com l’actual directora general de Qualitat de l’Aire de la Generalitat, Mercè Rius, recomanen caminar allunyats dels principals carrers de les ciutats en què el volum del trànsit de cotxes sigui elevat. També es demana que, mentre esperem que es posi verd el semàfor dels vianants, ens esperem tan enrere del pas de vianants com sigui possible perquè així no respirem tan directament el fum dels vehicles. Aquesta mesura es recomana especialment en les famílies que tenen fills i que passegen amb els cotxets, ja que van a l’alçada dels tubs d’escapament. Alhora, es demana triar rutes per anar a l’escola o a treballar amb  carrers sense trànsit de vehicles, en la mesura que sigui possible.

Us recomanem seguir aquestes iniciatives per estar al corrent de la feina que entitats i institucions fan per combatre la contaminació atmosfèrica. A twitter: @Mapabcnsost @Qualitat_Aire @BCN_Ecologia @ISGLOBALorg @sosteniblecat @ecologistes @AMBmobilitat. 

Què fas els dies en què el temps passa volant i no tens temps ni de preparar el plat més senzill? Acabes recorrent al menjar preparat? Tot i que no és l’opció més sana –perquè els precuinats solen ser plats altament processats i carregats d’additius de tota mena per potenciar el sabor i mantenir el preparat comestible durant molt temps–, hem de reconèixer que sí que tenen una cosa bona: i és la comoditat d’obrir, escalfar i menjar. Sense embrutar-nos les mans ni la cuina, els preparats ens solucionen la vida en un tres i no res i ens permeten improvisar àpats sense cap tipus de previsió.

Però no tot serveix perquè, per descomptat, la indústria alimentària tendeix a oferir precuinats poc sans, amb molts afegits innecessaris, fets a base de cereals refinats i ingredients de poca qualitat que acaben resultant en preparacions poc nutritives i mal equilibrades.

Si volem cuidar-nos i seguim una alimentació sana, però volem tenir algun preparat de fons d’armari per a emergències, també tenim opcions. Es tracta de trobar un producte de confiança que ens garanteixi que ha estat elaborat amb matèria primera ecològica d’alta qualitat, amb el mínim d’additius i amb una combinació d’aliments correcta per tenir una digestió fàcil i feliç.

Per exemple, Allos, reconeguda marca alemanya d’alimentació bio, ha llançat una línia de precuinats vegans pensats per a tots els que no tenen temps per cuinar però no volen renunciar a l’alimentació ecològica.

La línia Vegan Express presenta plats precuinats a base de cuscús i flocs de civada, entre altres ingredients, que tindrem a punt en cinc minuts. L’interessant és que, a diferència dels seus homòlegs convencionals, no tenen oli de palma, conservants ni colorants. I els trobareu amb quatre sabors diferents: italiana, arrabiata, mexicana i thai curri.

A casa nostra, els distribueix Qbio i els trobareu en herbolaris i botigues ecològiques. Bon profit!

Per què són tan beneficiosos per a la flora intestinal? Com actuen els microorganismes vius dins nostre? Com els hem d’incorporar al nostre dia a dia? I, sobretot, com podem fer xucrut a casa?

Aquest cap de setmana, dissabte 26 i diumenge 27 de novembre, Etselquemenges i el diari ARA ofereixen, en una campanya puntual i inèdita, la revista d’alimentació infantil ETS NEN. Amb la compra del diari i per 6’95 euros, els lectors de l’Ara podran adquirir la revista de 80 pàgines dedicades íntegrament a temes d’alimentació i salut natural.

Hi trobareu reportatges en profunditat de temes importants com ara si la llet és necessària i d’on podem obtenir diàriament el calci, sobretot si pensem amb els nostres fills, quanta i quina proteïna hem de donar als nostres fills, quins superfoods els poden anar bé, una guia d’al·lèrgies alimentàries, parlem de la fructosa, la intolerància de moda, reflexionem sobre la introducció de cereals en els nadons i expliquem la importància de la vitamina D i com obtenir-la.

També s’aborden temes de salut com ara com abordar les càries, el TDAH, es donen 10 consells imprescindibles per evitar l’obesitat infantil o s’entrevista a una fisioterapeuta-osteòpata que proposa una nova mirada per entendre quan podem dir que un part és un èxit.

La revista inclou dues receptes de les col·laboradores i reconegudes xefs Elka Mocker i Consol Rodríguez i una entrevista a l’actiu Mireia Portas.

La revista ETS NEN 2 es vendrà a un preu de 6’95 euros aquest cap de setmana, amb el diari ARA. 

Curs de Curris del món

Els curris són barreges d’espècies que es fan servir a la cuina de diversos països asiàtics com a condiment en plats acompanyats de salses, però que també poden usar-se en cremes, patés… A més d’aportar sabors incomparables, les herbes i espècies emprades en els curris són una font molt poderosa de substàncies antiinflamatòries que a més estimulen la gana i ajuden a una bona digestió.

El cuiner que coneix les espècies i sap com manejar-les i combinar-les disposa d’una font de creativitat i sabor interminable.

L’objectiu d’aquest curs és familiaritzar-nos amb els diferents tipus d’espècies, aprendre a preparar els nostres propis curris a casa (suaus, una mica picants o molt…) i adquirir idees per incorporar-los als menús diaris, per tal de fer àpats més variats i beneficiar-nos també del seu efecte terapèutic.

PROGRAMA

Durant el curs us explicarem les propietats de moltes espècies, herbes i condiments i us ensenyarem a treure’ls el màxim partit a la cuina. Hi jugarem per preparar diverses barreges que després farem servir en receptes a base de verdures, llegums i peix.

El curs és apte per a persones que no consumeixen gluten ni lactis.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

HORARI

Dijous 24 de novembre, de 18 a 21 h.

PREU

65 € (58,5 € si ets soci d’Etselquemenges.cat).

INCLOU

· Dossier amb apunts teòrics i receptari amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Àpat-degustació de tots els plats preparats

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 4733

ORGANITZA

La recepta que us porto avui és de les que més m’agraden, ja que combina la verdura al forn i, a més, espiralitzada, que fa que el plat quedi divertit de preparar i de menjar.

Quan arriba el fred, a la nit acostumo a sopar amanides tèbies, que són una barreja de fulles verdes amb verdures al vapor o al forn; però a vegades busco opcions divertides i experimento amb receptes de gent d’altres cultures que trobo per internet i que són una mica diferents de les que em preparo jo, ja sigui perquè juguen amb espècies, o tenen una salsa diferent, o bé perquè em fan descobrir combinacions noves.

Per al plat d’avui m’he inspirat en el web www.inspiralized.com, que vaig descobrir fa anys, quan em vaig comprar l’Spiralli. Totes les receptes que s’hi poden trobar estan elaborades amb aquest utensili de cuina, i n’hi ha de tots tipus: dolces, salades, veganes, vegetarianes, amb gluten i sense, amb carn, peix, lactis, ous… Per mi és el millor utensili de cuina que tinc, juntament amb la batedora, ja que dóna molt de joc. Us prometo que menjar un tros de carbassa a daus o feta amb l’Spiralli i que quedin uns espaguetis no té res a veure. I m’encanten les dues coses, eh?

És una recepta senzilla i, com sempre, saludable, energètica i nutritiva. Jo no sóc partidària de combinar gaires aliments en un mateix plat, ja que serà més difícil de digerir i el què busquem sempre, i sobretot a l’hora de sopar, és sentir-nos saciats però lleugers.

Avui us parlaré una mica de la combinació d’espècies anomenada garam masala. És una barreja típica de l’Índia i, tot i no ser picant, és una mica forta de gust, així que jo us aconsello posar-ne poca quantitat si no hi esteu acostumats. La combinació original porta canyella, clau, nou moscada, pebre negre i cardamom, però n’hi ha que també tenen all en pols, gingebre, llavors de mostassa, cúrcuma, comí, etc.

La manera més adient de guardar les espècies seria separadament en pots de vidre, i triturar-les al moment amb un molinet; així ens assegurem que tinguin l’aroma i sabor que tant caracteritza aquesta barreja.

Per preparar la coliflor, jo us diria que, si teniu temps, la deixeu una mitja hora fora de la nevera macerant-se abans de posar-la al forn. El sabor de la coliflor serà més intens.

Si no us agrada la carbassa, podeu optar pel moniato o, fins i tot, per la pastanaga. Heu de ser creatius a la cuina, ja que d’una mateixa recepta en poden sortir quatre o cinc versions diferents!

Un cop ja hem fet salivera, us explico la recepta, perquè arrodonim aquestes nits fredes de sofà, manta i pel·li acompanyant-les d’aquesta coliflor a l’estil garam masala.

En aquest punt, la digestió és un procés molt important. Perquè els aliments siguin digerits completament i no deixin residus, el cos ha de segregar els enzims i l’àcid clorhídric en la quantitat i el moment necessari, i la paret d’estómac i intestí han d’estar en bon estat.

En cas contrari, quan no digerim bé tots els aliments, aquests passen a l’intestí gros, on la flora bacteriana comença a treballar i genera una fermentació que té com a conseqüència la formació i acumulació de gasos que s’eliminen en forma de ventositats (pets).

Aquesta mala digestió pot venir donada per factors externs com, per exemple, menjar amb presses, ansietat o estrès, parlar mentre es menja o un canvi d’alimentació molt brusc que comporti un augment de la ingesta de fibra de manera radical (si de sobte ens fem vegetarians); o pot venir per factors interns, com una flora intestinal en males condicions que afavoreix la fermentació dels hidrats de carboni i les males digestions, estrenyiment, intoleràncies alimentàries o malalties intestinals.

Per sort, hi ha diverses maneres de combatre els maleïts gasos. Tot i que cada persona té una capacitat digestiva diferent i una flora bacteriana pròpia, podem prendre algunes mesures que ens ajudaran força a l’hora d’eliminar o minimitzar aquests problemes tan molestos. Quins?

• Menjar asseguts i pausadament. Això, que sembla tan evident, és molts cops una de les coses més difícils d’aconseguir, però també una de les mesures més efectives. Si ens prenem el temps de menjar en una postura adequada, en un ambient de tranquil·litat i que ens permeti mastegar cada mos com correspon, evitarem com a mínim els gasos que apareixen per presses i estrès.
• Combinar aliments i fer-los més digestius. Hi ha certes combinacions d’aliments que solen provocar més gasos per la simple raó que són més difícils de digerir. En resum, podem dir que sempre és més fàcil de gestionar una proteïna animal acompanyada d’hortalisses que d’alguna font d’hidrats de carboni com un arròs integral. Les combinacions que digerirem millor seran sempre de proteïna animal o hidrats amb hortalissa. La cocció també és molt important! Si hi ha problemes de gasos, els crus dels limitarem o, com a mínim, els deixarem per a la primera part del dia, quan hi ha més força digestiva.
• Gestionar la ingesta de líquids. L’aigua que bevem durant els àpats també pot entorpir les digestions i generar excés de gasos. En aquest sentit, val la pena separar una mica la beguda del dinar: beure l’últim got d’aigua una bona estona abans de menjar i esperar almenys una hora després de l’àpat per tornar a ingerir líquid.
• Apartar transitòriament alguns aliments. Són els que, per composició, tendeixen a provocar gasos i molèsties. Parlem, per exemple, de crucíferes, espàrrecs, pèsols, làctics i algunes fruites com la pera, la poma, entre d’altres. De fet, tots els aliments rics en FODMAP tendeixen a generar gasos. Encara que la dieta FODMAP és una estratègia específica que sol aplicar-se a persones amb còlon irritable, també pot ser una guia d’aliments que caldria evitar si tenim excés de gasos.
• Utilitzar espècies carminatives. La natura ens regala plantes amb poder terapèutic per acompanyar gairebé qualsevol situació de desequilibri. Per pair millor i evitar gasos tenim espècies com el fonoll, l’anís o comí, que podem afegir als plats o infusionar per beure després dels àpats.

Hi ha marques que tenen infusions digestives ja preparades en bossetes i que són un recurs més pràctic i fàcil per tenir al rebost. A Tubiotienda es pot trobar Digestion de YogiTea, amb cardamom, fonoll, gingebre i clau, entre d’altres. De la marca Artemis hi ha la tisana Bio Digest amb fonoll, camamilla dolça, anís verd, marialluïsa i regalèssia o la infusió de fonoll. De fet, una estratègia senzilla i pràctica és directament obrir la bosseta i posar un gra de fonoll a la boca després de menjar per evitar les molèsties de gasos.

Pilar Rodrigáñez
Dietista amb perspectiva integrativa
prodriganez@etselquemenges.cat

Gina Estapé
Dietista, creadora del blog myhealthybitesblog.com i graduada en Publicitat i relacions públiques
gestape@etselquemenges.cat

Els gasos i l’inflor t’han fet desterrar els llegums de la teva dieta? Avui la Mareva Gillioz ens explica uns trucs molt pràctics i ràpids que segur que et seran ben útils per reconciliar-te amb aquest grup d’aliments tan saludables!

El mate es fa amb fulles de yerba mate (mate), una planta procedent de les conques dels rius Paraná, Paraguay i Uruguay, a l’Amèrica Llatina. Aquesta planta subtropical passa per un procés d’escalfat ràpid (tipus escaldat, però sobre fusta o foc), assecat i mòlt per convertir-se en la yerba mate. El recipient per prendre el mate típicament pot estar fet de diferents materials: carabassa, fusta o fins i tot vidre, entre d’altres. I per beure es fa servir una canyeta d’alpaca amb un petit filtre a l’extrem inferior anomenat bombilla.

El mate era consumit des de l’època precolombina pels pobles, originaris principalment guaranís, i ràpidament va ser adoptat pels conqueridors espanyols, i va quedar com a patrimoni cultural a l’Argentina, l’Uruguai, i en algunes zones del Paraguai, el Brasil, Bolívia i Xile.

Molt més que una beguda

El mate és molt més que una infusió per als que tenen l’hàbit de prendre’l: és un acte social en què la premissa és compartir. Trobar-se per “fer uns mates” és una excusa molt comú que motiva les reunions amb amics o familiars.

El seu sabor és molt amarg i, per això, alguns opten per afegir-li algun endolcidor. Encara que els partidaris del mate amarg no permetrien que el bol tingués contacte amb res que n’adulteri el  sabor original.

L’or verd: compostos bioactius i propietats de la yerba mate

El mate comparteix característiques i propietats amb altres begudes més habituals d’aquesta banda del planeta, com el te o el cafè. Les seves bondats i usos terapèutics, coneguts ja des de temps precolombins, han començat a confirmar-se per part de la comunitat científica, que en els últims anys s’ha sumat a l’interès per aquesta beguda. Revisem alguns dels seus components i efectes sobre l’organisme.

El mate deu el seu reconegut poder antioxidant principalment a la gran varietat de polifenols que conté. És a dir, el mate té una capacitat de retardar o prevenir l’estrès oxidatiu comparable o fins i tot més gran que la del te verd i, per tant, es tracta d’una beguda beneficiosa per a la salut cardiovascular, ja que millora el perfil lipídic (disminueix l’oxidació LDL ).

El mate és ric en xantines, principalment en cafeïna, teobromina i teofil·lina. El consum del mate es tradueix, per tant, en un augment de l’energia i en una activació del sistema nerviós. És per això que molts dels seus consumidors el reserven per a la primera part del dia, ja que podria generar problemes d’insomni. A més, augmenta la motilitat intestinal, ja que afavoreix el trànsit intestinal.

La presència de saponines en aquesta beguda llatinoamericana és el que li dóna el característic sabor amarg. Aquesta substància altament hidrosoluble no només compleix una funció pel que fa al gust, sinó que també podria ser la causant de les propietats antiinflamatòries i hipocolesterolemiants que se li atribueixen.

Darrerament s’ha començat a fer servir en tractaments de pèrdua de pes, ja que produeix sensació de sacietat i tindria capacitat lipolítica.

Estudis en animals també han suggerit que alguns compostos químics del mate tenen capacitat protectora enfront de diversos càncers. No obstant això, també hi ha estudis que vinculen el consum del mate a un risc més alt de desenvolupar càncer de les vies digestives, principalment pel mal que poden causar les altes temperatures amb què es pren la beguda. També s’han trobat HAP (hidrocarburs aromàtics policíclics) produïts durant l’elaboració de la yerba mate. Sembla difícil treure conclusions definitives respecte de la relació que hi ha entre el mate i aquesta malaltia.

Com es prepara? Com es beu?

Un mate servit i preparat correctament requereix de tot un art. Per començar, el recipient o mate ha d’estar ben curat, si és de fusta o carabassa; és a dir, abans que es faci servir per primera vegada, ha de passar uns dies amb herba feta servir i humida perquè les parets s’impregnin.

Després, el procediment per servir o preparar mate és omplir-ne tres quartes parts d’herba aproximadament, tapar la sortida amb la mà, girar de cap per avall i remenar perquè la pols de l’herba vagi cap a la part superior. Fet això, es torna a la posició normal, vigilant que l’herba quedi recolzada cap a un costat, i a la vall que es forma s’aboca aigua freda o tèbia i s’introdueix la bombilla. A partir d’aquí, l’encarregat de preparar, va abocant l’aigua calenta i passant-lo perquè cadascú vagi bevent al seu torn. Tots comparteixen la mateixa bombilla, esclar. I cada un dels participants ha d’estar al cas de beure i tornar-lo a qui prepara el mate, és a dir, a no despistar-se amb el mate a la mà durant estona, ja que tots volen beure’n.

L’aigua, per la seva banda, no ha de superar els 80-85 ºC (no ha de bullir) i cal començar a prop de la bombilla per després anar avançant cap al centre del mate i així aprofitar al màxim l’herba, abans que es quedi sense sabor.

En fi, que així com aquesta beguda té un caràcter totalment informal i amical, també es distingeix pel seu ritual amb regles indestructibles i totalment assumides pels seus adeptes. Al matero li agrada el mate, però sobretot li agrada la cerimònia del mate.

Mates terapèutics

Com que és una beguda infusionada, el mate habilita la possibilitat de completar el preparat amb altres herbes amb diferents propietats terapèutiques. De fet, hi ha algunes cases que ja han inventat aquest tipus de producte, però la veritat és que és molt fàcil fer-los a casa. Per exemple, si volguéssim un mate més digestiu, podríem afegir-hi altres plantes com ara: maria lluïsa, fonoll, poliol… Si, en canvi, busquem un efecte modulador dels excitants del mate, és a dir un mate més relaxant, hi afegiríem melissa, arç blanc, flor de taronger. També podríem imaginar un mate que ajudi el fetge, amb boldo, dent de lleó, rave negre. O simplement millorar el seu sabor amb una mica de pela de cítrics (llimona, taronja o fins i tot aranja).

Durant l’embaràs i la lactància, les dones solen fer l’esforç de deixar o disminuir el consum de mate ja que, com passa amb el cafè, els seus principis actius podrien passar al nadó.

C.I. HECK AND E.G. DE MEJIA, Yerba Mate Tea (Ilex paraguariensis): A Comprehensive Review on Chemistry, Health Implications, and Technological Considerations. JOURNAL OF FOOD SCIENCE—Vol. 72, Nr. 9, 2007

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1750-3841.2007.00535.x/epdf

Curs de Cuina per a la salut de la tiroide: hipotiroïdisme i tiroïditis de Hashimoto

La tiroide és una glàndula de vital importància per a la salut i el manteniment de l’equilibri general de l’organisme. No només exerceix multitud de funcions essencials, sinó que influeix també en la salut del sistema digestiu, cardiovascular, hormonal i en el funcionament del fetge, entre d’altres.

Avui dia la seva alteració més comuna és l’hipotiroïdisme, que es presenta cada cop amb més freqüència, especialment en dones. Cada vegada es diagnostiquen més casos de tiroïditis de Hashimoto, una malaltia autoimmune en la qual l’organisme produeix anticossos contra la tiroide, i l’ataca.

En tots dos casos, que sovint coexisteixen, la funcionalitat de la tiroide es veu afectada, i l’alimentació, unida al tractament mèdic adequat, pot ser de gran ajuda a l’hora de frenar l’avanç de la malaltia i afavorir la recuperació.

PROGRAMA

Classe teòrica:
· La tiroide. Estructura, funcions i relació amb les emocions
· Alteracions més comunes: hipotiroïdisme i tiroïditis de Hashimoto. Definició, símptomes i implicacions per a la salut
· L’estreta relació entre tiroide, salut digestiva i sistema immune
· Nutrients essencials per al bon funcionament de la tiroide. Necessitats energètiques
· Aliments recomanables, aliments terapèutics i aliments que cal evitar
· Exemples de menús saludables

Cuina pràctica:
Després de la classe teòrica, prepararem plegats un menú complet amb aliments beneficiosos i terapèutics per a la tiroide amb els mètodes de preparació i cocció més apropiats per equilibrar-la.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

HORARI

Divendres 25 de novembre, de 16h a 21.30h (Inclou àpat-degustació)

PREU

90 € (81 € si ets soci d’Etselquemenges.cat).

INCLOU

· Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats
· Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Àpat-degustació de tots els plats preparats

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 4733

ORGANITZA

Curs de Cuina per a la salut de la tiroide: hipotiroïdisme i tiroïditis de Hashimoto

La tiroide és una glàndula de vital importància per a la salut i el manteniment de l’equilibri general de l’organisme. No només exerceix multitud de funcions essencials, sinó que influeix també en la salut del sistema digestiu, cardiovascular, hormonal i en el funcionament del fetge, entre d’altres.

Avui dia la seva alteració més comuna és l’hipotiroïdisme, que es presenta cada cop amb més freqüència, especialment en dones. Cada vegada es diagnostiquen més casos de tiroïditis de Hashimoto, una malaltia autoimmune en la qual l’organisme produeix anticossos contra la tiroide, i l’ataca.

En tots dos casos, que sovint coexisteixen, la funcionalitat de la tiroide es veu afectada, i l’alimentació, unida al tractament mèdic adequat, pot ser de gran ajuda a l’hora de frenar l’avanç de la malaltia i afavorir la recuperació.

PROGRAMA

Classe teòrica:
· La tiroide. Estructura, funcions i relació amb les emocions
· Alteracions més comunes: hipotiroïdisme i tiroïditis de Hashimoto. Definició, símptomes i implicacions per a la salut
· L’estreta relació entre tiroide, salut digestiva i sistema immune
· Nutrients essencials per al bon funcionament de la tiroide. Necessitats energètiques
· Aliments recomanables, aliments terapèutics i aliments que cal evitar
· Exemples de menús saludables

Cuina pràctica:
Després de la classe teòrica, prepararem plegats un menú complet amb aliments beneficiosos i terapèutics per a la tiroide amb els mètodes de preparació i cocció més apropiats per equilibrar-la.

QUI

El curs va a càrrec d’Elena Carrió, Biòloga i xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de NYC.

HORARI

Diumenge 27 de novembre, de 10h a 15.30h (Inclou àpat-degustació)

PREU

90 € (81 € si ets soci d’Etselquemenges.cat).

INCLOU

· Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats
· Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Àpat-degustació de tots els plats preparats

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 4733

ORGANITZA

Els dies 10 i 11 de desembre, Etselquemenges participarà per primera vegada a l’All Those Food Market que es fa cada any per Nadal. L’Ets hi serà present amb un stand on promocionarem dos dels nostres projectes en paper més importants d’aquest any: l’Agenda d’Etselquemenges 2017 i la revista Ets nen.

L’All Those reformula la proposta que l’ha consolidat com a punt de trobada entre els protagonistes de l’escena gastronòmica independent del moment. A la seva combinació de mercat de productors i festival de street food de qualitat, se li suma una ferma aposta per la música en directe i un esperit participatiu i didàctic.

NOU ESPAI

El festival es celebrarà el 10 i 11 de desembre al Seminari Conciliar, un espai virtualment desconegut en ple centre de la ciutat. El pati i els seus majestuosos claustres acolliran les propostes de productors, xefs, i nous emprenedors gastronòmics, units per la seva passió pel producte artesanal, local, de temporada i de proximitat. L’oferta culinària s’arrodoneix amb una mostra de ceràmiques, davantals, ganivets, publicacions, i tot tipus de regals nadalencs per als entusiastes de la bona taula.

TALLERS GASTRONÒMICS
El que va començar sent mini All Those – tallers per als més petits – evoluciona amb noves activitats culinà ries també per a adults. Entre les propostes trobarem: tallers de cafè, workshops sobre alimentació saludable, o masterclasses impartides pels protagonistes de l’ escena independent de Barcelona com Rooftop Smokehouse, Llet Crua, Bon Aprofit o Çukor.

MÚSICA EN DIRECTE
Gastronomia i música aniran de la mà en aquesta nova edició gràcies a la plataforma Openmusic Project,
una comunitat que aposta per organitzar concerts en llocs poc convencionals, que programarà diferents
concerts en acústic de bandes locals emergents com Ian Sala o Anita Zengeza.

PROTAGONISTES
En aquesta quarta edició d’All Those Food Market trobarem productes com: els ganivets de Pallarès
Solsona, les ceràmiques de Cara Janelle, els embotits de Cal Rovira, els panettones de Miquel Saborit i
Cloudstreet, els formatges de Mas d’Eroles i Murgó, la mel Llaria, els torrons de Galette o Bendita Helena, els dònuts de la Donuteria, els olis d’Olivares Series o les melmelades de La Madre de Miren.

Dissabte 10 i diumenge 11 de desembre 2016
Dissabte: 11h-23h; diumenge: 11-20h
Seminari Conciliar de Barcelona
Carrer Diputació, 231 (entre Enric Granados i Balmes)
Entrada: 2 euros (nens menors de 12 anys entren gratis).

Els dolços comercials, ja siguin els de Nadal, la brioixeria o la pastisseria tradicional, i fins i tot de vegades els etiquetats com a saludables, solen incloure productes que no només no ens alimenten, sinó que no són gens recomanables: farines i sucres refinats, conservants, colorants, emulgents, gelificants, lecitines, saboritzants, aromes…; i tot sotmès a uns processos de cocció i envasat tan poc conscients i respectuosos que el que ens ofereixen –de vegades disfressat sota l’etiqueta “natural” – no té res o gaire a veure amb el que és realment el nostre veritable aliment.

Ara aviat tornen les pastetes, xocolates, torrons, massapans, etc., que es mantenen impertorbables a les prestatgeries de les botigues durant setmanes i mesos. Pot ser això un dolç tan natural i nutritiu com ho és una fruita ben madura que ens dura un parell de dies al fruiter abans de començar a deteriorar-se, el veritable procés natural d’un aliment?

D’altra banda, aquests dolços “de celebració” solen incloure altres ingredients que, per ètica i estil de vida, molts de nosaltres no volem consumir. És el cas clar dels dolços de Nadal, en els quals els mantecados i polvorons són uns dels protagonistes de les festes. Tradicionalment, a més d’ametlles i farina de blat refinada i espècies, aquests dolços es fan amb una base de mantega de porc i sucre blanc, dos ingredients que, sens dubte, contribueixen a preservar l’aliment durant períodes de temps prolongats.

Si us preocupa la salut, segur que us sonarà que tots els olis i greixos sotmesos a temperatures elevades es transformen en un dels pitjors enemics de la salut. Llavors, per què volem donar al cos el pitjor del pitjor i intoxicar-lo en una època en què realment el que necessitem són nutrients de qualitat per passar de la millor manera possible els mesos d’hivern?

Si esteu amb mi, coincidireu que no hi ha cap lògica, ni sentit, ni meta, ni necessitat darrere d’aquesta tradició tòxica, oi? Però els dolços, i encara més els refinats, poden crear addiccions tan fortes que fins i tot fan caure els límits de la raó i acabem sucumbint i consumint aquests comestibles nocius només perquè no hem pogut fer res més. Us és familiar?

Però avui estem de sort, perquè us proposo una recepta molt senzilla i molt ràpida de preparar, sense conservants ni ingredients bruts, sense coccions de cap tipus que generin tòxics, debilitin els nutrients en els aliments o els converteixin en només comestibles addictius i tòxics sense cap bona propietat; i perquè prepareu aquest any en un tres i no res els millors dolços nadalencs amb ingredients de veritat naturals molt especials.

Veureu que hi ha alguns ingredients que fins fa poc ens costaven de trobar, però a Espanya tenim la sort de poder comptar amb la professionalitat d’una empresa, Salut Viva, compromesa amb l’alimentació més saludable i que ens ofereix una àmplia gamma d’aliments per cuidar-nos mentre gaudim.

Trobareu els seus productes a les botigues d’alimentació saludable de tot Espanya, o, també, més fàcil encara, podeu encarregar els ingredients a la seva botiga en línia i demanar que us arribin a casa.

Tot seguit, trobareu la recepta perquè prepareu els millors mantecados aquest Nadal. A veure què us semblen. Us avanço que triomfaran amb tots els públics.

El dietista-nutricionista Aitor Sánchez explica al seu nou llibre “Mi dieta cojea“, els enganys de la indústria alimentaria que no ens permeten alimentar-nos de forma saludable.

Per això, és molt millor no incorporar aliments d’origen animal als aperitius (com carn, marisc o qualsevol altre tipus de peix) perquè després serà més difícil pair totes les barreges de proteïna. Val més guardar-los per al segon plat, el principal.

Per això, els aperitius proposats són a base d’hortalisses i verdures. Però no una simple amanida o un plat avorrit, no! Els aperitius proposats són molt apetitosos, deliciosos i digestius. És a dir, prepararan l’estómac per al dinar que vindrà després.

Tots els aperitius proposats són sense sense sense (sense gluten, sense lactis, sense soja) i amb amb amb (amb aliments del camp a la taula, amb sabors exquisits i amb molt d’amor).

1- Carpaccio d’alvocat amb salsa rosa

Si busqueu un aperitiu fresc per començar qualsevol àpat de Nadal, aquest, sens dubte, és imprescindible. L‘alvocat proporciona una textura cremosa i fresca, juntament amb la salsa rosa digestiva, l’api i els altres ingredients proposats el fan l’aperitiu perfecte per començar qualsevol àpat copiós.

Ingredients

Per a dos plats de carpaccio

• 1 alvocat semimadur
• 1 branca d’api i les fulles
• 1 magrana

Salsa per a 3-4 plats

• El suc de 1/2 llimona
• 1 remolatxa cuita
• Oli d’oliva verge
• 1 grapat de nous

Preparació

1. Prepareu un plat per servir l’aperitiu i feu un llit de fulles d’api, netes i escorregudes.
2. Prepareu els altres ingredients: talleu a trossos ben petits el tronc d’api i prepareu la magrana.
3. Talleu l’alvocat per la meitat, traieu-ne el pinyol, i la “carn” amb una cullera. Talleu a mitges llunes i incorporeu mig alvocat en un plat, i mig en un altre, amb petites separacions. Entre els trossos d’alvocat, poseu els trossos d’api i la magrana.
4. Per fer la salsa, incorporeu en un recipient el suc de ½ llimona, 4-6 c.s. d’oli d’oliva verge i un grapat de nous. Bateu-ho i incorporeu-hi 1 tros de remolatxa. Poseu-hi més remolatxa o menys segons el color i el gust que vulgueu, ja que aquest tubercle té un sabor específic i, si ens passem, podem tapar els sabors dels altres ingredients. Incorporeu més llimona o oli perquè quedi més o menys líquid. Afegiu la salsa per sobre l’alvocat i gaudiu d’aquest aperitiu tan refrescant.

 2- Xips tricolor amb salsa casolana

Si busqueu un aperitiu apetitós i cruixent i que sigui alternativa de les típiques patates fregides de bossa, aquestes xips de tubercles són un encert segur. A més, la salsa que les acompanya els dóna una textura melosa i nodrirà el plat, que, no gairebé que es noti, serà a base d’hortalisses.

Ingredients

Per a les “patates”, escolliu tubercles com el moniato, patata i remolatxa.

La quantitat dependrà; podeu calcular ½ o 1 tubercle per persona.

Per a la salsa a 6 persones

• 1 pot de tomàquet natural en conserva
• 1 ceba
• 1 pastanaga
• ½ pebrot

Espècies més encertades: cúrcuma, pebre, comí, gingebre i orenga.

1. Preescalfeu el forn a 180 ºC.
2. Amb una mandolina, peleu ben bé els tubercles.
3. Talleu per la meitat i peleu fent tires fines en forma de xips. Ho podeu fer amb la mateixa mandolina o, si surt massa fi, amb un ganivet. Aboqueu en un bol i incorporeu-hi una mica d’oli i espècies al gust (comí, pebre, orenga…).
4. Prepareu una safata amb paper vegetal i afegiu-hi les xips escampant-les sense que es toquin.
5. Enforneu durant 10 minuts, gireu i enforneu 5 minuts més fins que es daurin.
6. Mentrestant, salteu en una paella una ceba amb un raig d’oli d’oliva i, quan es comenci a enganxar, afegiu-hi el tomàquet en conserva, la pastanaga i el pebrot, tot a trossos petits. Deixeu que es faci uns 15 minuts. Afegiu-hi sal i espècies al gust com, per exemple, pebre, comí i una mica de cúrcuma.
7. Tritureu la barreja d’hortalisses i serviu la salsa en un bol, per acompanyar les xips.

3- Copes de liquats digestius

Els tres liquats proposats tenen la propietat en comú que són molt digestius. Gràcies al gingebre del liquat taronja, la menta del liquat verd i la poma del liquat rosa, ajuden l’estómac a preparar-se per a la digestió. És a dir, ajuden a secretar sucs gàstrics i fan que el menjar de després sigui més fàcil de pair. Totes hortalisses propostes són de temporada, i proporcionen color a cada liquat i un sabor molt agradable.

El procediment més òptim per fer aquestes copes digestius és fent servir una liquadora. Si no, també podeu batre i colar els ingredients, descartar la polpa de les hortalisses i prendre només el líquid. Els ingredients per a cada liquat estan pensats per a 5-6 xarrups o copes.

Liquat taronja

• 10 pastanagues mitjanes
• El suc de ½ llimona
• ½ gingebre en branca o 2 c.s. de gingebre la pols

Liquat verd

• 5 carbassons mitjans
• 6-7 branques de menta
• 1 branca d’api

Liquat rosa

• 4 pomes
• 1/2 remolatxa pelada
• 1 magrana

Què podem fer amb les sobres dels liquats? No les llenceu! Per exemple, amb el que sobri del liquat de pastanaga, es poden fer unes galetes ben delicioses; del que sobri de liquat de carbassó, unes coquetes de carbassó amb ou; i del liquat de remolatxa, un batut diürètic i digestiu per l’endemà al matí.

També cal tenir en compte que a algunes persones el cru no se’ls posa del tot bé, per això si, per exemple, els liquats són cremes de les hortalisses i les espècies proposades, també seria una opció genial.

La prova definitiva serà quan acabem les postres: a veure què diu l’estómac. Si no, sempre va bé sortir a passejar, que ajuda a peristaltisme intestinal i a tenir una digestió millor.