Al Bendita Helena hi trobareu sopes i cremes, amanides i verdures lleugerament cuites amb el cruixent d’espècies i llavors que fan sublims els plats. Bowls, torrades, plats combinats, entrepans i la beneïda pastisseria. Al C/Galileu, 261 de Barcelona, hi ha un imprescindible de la cuina sana, vegetariana i vegana.
Els socis de l’Ets teniu un 20% descompte en les consumicions de dimarts a divendres de 16 h a 20h.
Necessitem energia per a tot: per moure’ns, per pensar, perquè el cos ens funcioni… I aquesta energia l’obtenim dels aliments. Però no només cal menjar-los, sinó que necessitem digerir-los i absorbir-los correctament. Per això és realment necessari i important cuidar la salut digestiva i intestinal. Però, com i què hem de fer per aconseguir-ho?
En aquesta divertida xerrada amb showcooking, l’Elena Vidal et donarà les pautes, receptes i consells per millorar les digestions, refluxos, acidesa, evitar gasos, distensions abdominals, restrenyiment i per recuperar la salut intestinal. En definitiva, aprendràs què has de fer per començar a sentir-te bé una altra vegada.
Aquest taller no serà exclusivament vegetarià; també s’utilitzaran alguns aliments d’origen animal.
QUI
Elena Vidal, coach i nutricionista ortomolecular
HORARI
Divendres 17 de febrer
De les 18 h a les 21.30 h
PREU
36 € SOCI ETSELQUEMENGES
40 € NO SOCI
INCLOU
· Dossier amb apunts teòrics i receptari dels plats elaborats durant el taller
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Sopar (soparem totes les receptes fetes durant el taller)
LLOC
A la botiga de productes ecològics A la Menuda
Pl. Clavet i Rubalcaba, 2
17002 Girona
La dietista d’Etselquemenges Pilar Rodrigáñez, ens explica quins vegetals acostumen a acumular més tòxics i quins no. Si vols tenir dos consells en vídeo cada mes, fes-te soci d’Etselquemenges. Els socis tenen accés a vídeos, receptes, trucs, reportatges i descomptes en totes les activitats i botigues.
Fotos: Becky Lawton
A aquestes alçades, ja hem tornat a la normalitat, a la rutina, i potser amb nous propòsits o metes. Conec persones que s’han proposat prendre cada dia un suc o batut saludable, però em temo que amb aquest temps fred pocs ho compliran; amb temperatures baixes el cos ens demana coses calentes.
També m’he trobat amb persones que prefereixen esmorzars no tan dolços, sinó que els ve de gust alguna cosa salada. Això m’ha fet pensar en aquest gust, que és, des del punt de vista de la medicina tradicional xinesa, el que regeix a l’hivern i el que correspon a l’element aigua, el que dóna energia als ronyons i la bufeta, el qual suavitza i hidrata els intestins. Emocionalment, aquest element es relaciona amb la por i l’ansietat, de manera que, si es tenen aquestes emocions a flor de pell, és interessant imprimir energia a aquests òrgans.
Així doncs, relacionant-ho tot, em va sorgir una aliança estupenda: un batut d’hortalisses amb aliments que aporten sal com el miso i les algues, que va resultar ser una sopa matinera que dóna calor interna i energia per afrontar qualsevol dia d’hivern.
El vehicle líquid és el brou de miso, omnipresent en cultures com la japonesa, que el beuen per esmorzar habitualment. Hi podem afegir gingebre i all negre -que a més de donar gust, ajuden a enfortir el sistema immunitari- i també algun tipus de proteïna. En aquest cas, he triat tempeh, que es pot deixar macerant tota la nit amb tamari, o es pot tallar a daus i saltar uns minuts, o, si no hi ha temps, afegir tal qual de l’envàs.
L’all negre, cada cop més fàcil de trobar, és un all comú que se sotmet a un procés de fermentació natural. Gràcies a aquest procés, té més poders terapèutics que l’all blanc: més poder antioxidant (molt ric en polifenols i vitamina C) antibacterià, antifúngic, millora la circulació sanguínia, disminueix l’agregació de plaquetes i augmenta els limfòcits (cèl·lules del sistema immunitari). El seu sabor és molt especial: suau i dolç Ideal per prendre al matí!
De veritat que us sorprendrà aquest esmorzar, família. Proveu de fer-lo!
Ingredients (per a 2-3 racions)
Preparació
Segons la medicina tradicional xinesa, els aliments d’un color fosc, les arrels, les algues i els llegums en general, i més els que tenen forma de ronyó, tonifiquen i van bé per a l’element aigua, que és el que regeix els cicles menstruals de la dona, el sistema urinari, els ossos, els cabells, les orelles i el cervell.
Per això, les mongetes azuki són ideals, perquè tenen forma de ronyó, perquè són fosques i perquè són llegums.
Riques en fibra, proteïnes, micronutrients i en fitoestrògens, substàncies que actuen com a reguladors hormonals en l’organisme, són un aliment indispensable en l’alimentació de la dona que vol prevenir l’osteoporosi i la simptomatologia de la menopausa. Cal menjar-ne com a mínim un cop o dos per setmana.
Aquests llegums procedents de l’Àsia tenen un sabor particular i es poden fer servir tant per a receptes dolces –per exemple els dorayakis japonesos, que són els pastissets que menjava en Doraemon– com per a receptes salades –per exemple una recepta freqüent en la cuina macrobiòtica són les azukis amb carabassa.
Com tots els llegums, cal deixar-los en remull un mínim de vuit hores amb un tros d’alga kombu i, després del remull, descartar l’aigua i bullir-los amb aigua mineral nova, la kombu i sense sal per evitar que quedin durs. A l’olla a pressió, amb 45 minuts els teniu a punt. També els podeu comprar en conserva, en pot de vidre.
Una de les coses que més ens agraden d’aquestes mongetes és que podem fer servir l’aigua de la cocció i fer-nos una beguda remineralitzant deliciosa i molt reguladora del sucre en sang, preventiva de les afeccions típiques de ronyó i tonificant de l’element aigua.
Per tant, si després de coure els llegums, colem l’aigua de la cocció i ens la volem beure, ho podem fer amb una mica de llet d’arròs i canyella en pols i obtindrem una beguda dolça ideal per acompanyar un berenar, o bé, si hi posem tamari baix en sal, tindrem un brou calent ideal per començar un àpat.
Ingredients per a 12 magdalenes petites
– 160 g d’azukis cuits (poden ser en conserva, en pot de vidre)
– 100 ml de suc de poma sense sucre de Cal Valls
– 40 g d’oli d’oliva verge extra o d’oli de coco fos al bany maria
– Vainilla i canyella en pols al gust
– 30 g de farina d’arròs integral o de fajol o de coco
– 40 g d’ametlla en pols
– 40 g de garrofa en pols (també es pot fer amb cacau pur)
– Nous trossejades
Preparació:
– Bateu en un bol les azukis, el suc, l’oli, la vainilla i la canyella.
– En un altre bol barregeu la farina d’arròs, l’ametlla en pols i la garrofa.
– Un cop barrejat tot, ajunteu-ho amb la preparació del llegum i remeneu bé per evitar que es formin grumolls.
– Podeu posar les nous dins de la barreja per trobar els trossets cruixents quan us mengeu les magdalenes. Guardeu algun trosset de nou per decorar!
– Repartiu la massa en els motlles. Podeu posar uns papers de magdalenes en els motlles, perquè les magdalenes siguin més còmodes de menjar i evitar que els motlles s’embrutin tant. Si teniu motlles de silicona de platí, els podeu fer servir sense paper i amb una mica d’oli a la base perquè no s’hi enganxi la massa.
– Amb el forn preescalfat a 180 ºC, coeu les magdalenes uns 15-20 minuts vigilant que no es cremin.
– Quan ja estiguin fetes, traieu-les i deixeu-les refredar! Us sorprendran.
Aquesta recepta no porta cap tipus d’endolcidor ja que la garrofa, el suc de poma i les mongetes azuki endolceixen de forma natural. Potser si les feu amb cacau pur, en comptes de garrofa, tindran un gust més amarg i hi haureu de posar un parell de cullerades de sucre de coco.
Aquesta recepta també pot ser perfectament un brownie, tot i que us caldrà afegir-hi oli per aconseguir l’esponjositat típica d’aquest pastís.
La Martina Ferrer és especialista en menopausa i osteoporosis. Mira la seva conferència “Dones 40-50-60” o demana hora a la nostra consulta nutricional per a visitar-te amb ella.
Foto: Pau Esculies. Cuina: Montse Vallory
Ocupa un lloc destacat en les dietes adreçades a persones que volen aprimar-se, ja que conté menys d’un 1% de greix i aporta unes 20 calories per cada 100 grams; el seu valor calòric és gairebé insignificant. Conté fibres vegetals que resulten ideals per controlar la gana i absorbir l’aigua de l’estómac, i donar-nos així una sensació de sacietat.
La fibra que conté ajuda a eliminar l’excés de greix, a controlar la gana, regula el trànsit intestinal, prevé el restrenyiment i millora les diarrees. Té propietats diürètiques, per la qual cosa ajuda en cas de retenció de líquids, que afavoreix situacions de reumatisme, hipertensió arterial, pedres als ronyons, àcid úric, inflamació durant el cicle premenstrual… Redueix els triglicèrids en sang, funció realment valuosa per combatre el colesterol “dolent” i, augmenta el colesterol HDL, el considerat com a “bo”.
És una gran aliada quan hi ha problemes digestius i metabòlics, gràcies a la fibra soluble que aporta. D’aquesta manera:
La carxofa és molt versàtil a la cuina i es pot menjar com a plat principal, com a acompanyament o en forma de caldo per beure, ja que ajuda a netejar i és bo tant fred com calent.
El caldo, si el volem saludable, el podem preparar sense sal ni additius i basat en aliments de procedència ecològica que no sumin tòxics a la beguda.
Una bona recepta de caldo depuratiu i vegetal seria feta a base de carxofa, ceba, espàrrecs verds, fonoll, gingebre, menta i api, acompanyades d’herbes aromàtiques i remeieres com el fonoll, que potencia l’efecte diürètic del caldo, ajuda a eliminar gasos i a tenir una digestió fàcil i amable.
Si no teniu temps o ganes de ficar-vos a la cuina, també podeu optar pels caldos ecològics i depuratius envasats, sempre que siguin d’una marca de confiança. Aneto, per exemple, ofereix el caldo natural de carxofa ecològica Aneto que no conté sal i està elaborat amb ingredients frescos, naturals i ecològics, cuits directament a l’olla. Per això el podeu trobar en botigues dietètiques i ecològiques.
En aquestes dates, el fet de menjar aliments que normalment no mengem i, en general, amb una quantitat de greix superior a l’habitual, pot ser que afecti la pell de determinades persones, a més de provocar digestions lentes i pesades; acidesa; reflux; canvis de ritme del trànsit intestinal; alguns quilos de més; possibles pujades de colesterol, de triglicèrids, de glucosa…
Foto i recepta: Elka Mocker
En aquests casos és recomanable fer una dieta detox durant 3-7 dies a base de sucs de fruites i verdures, afegint algues o aliments depuratius com api, gingebre, cogombre, kiwi, papaia, pinya… juntament amb altres fibres com el Plantago ovata o les llavors de chía. Però s’ha de reconèixer que, segons les circumstàncies, aquest tipus d’alimentació és difícil de seguir; per això suggerim una dieta una mica menys calòrica i prendre complements alimentaris que ens ajudin a aconseguir el nostre objectiu. Així doncs, citem alguns d’aquests complements naturals que ens poden ajudar a recuperar-nos dels àpats nadalencs:
Però no només els complements nutricionals que hem citat ens poden ajudar a desintoxicar l’organisme, sinó que també cal prendre consciència de seguir una alimentació adequada, amb productes de temporada, productes verds que ens aportin més quantitat d’oxigen i clorofil·la per estimular aquesta depuració, eliminar els greixos saturats de la dieta, reduir sucres i farines refinades i augmentar el consum de cereals integrals i proteïnes d’elevat valor biològic.
Si sumem els beneficis de tot plegat, recuperarem l’energia i ens omplirem de vitalitat i benestar físic i mental!
El dàtil és un fruit d’una sola llavor obtingut de la palmera datilera (Phoenix dactylifera). Tot i que té una consistència i un aspecte similar a la fruita seca, no es deixa assecar després collir, sinó que madura i s’asseca al sol a la planta mateix i després es recol·lecta. Es cultiva en regions subtropicals , seques i càlides, com per exemple l’Iraq, l’Aràbia, l’Àfrica del nord, l’oest del Marroc, el sud de Califòrnia i Arizona, als Estats Units.
Tot i que la temporada de recol·lecció s’estén generalment d’octubre a gener, per obtenir aquest fruit tan valuós cal plantar-lo durant la primavera. És a partir d’octubre quan se sol consumir més, sobretot durant el Nadal, ja que acostuma a formar part dels àpats festius.
El seu alt valor energètic i nutricional fan que sigui una opció magnífica per recuperar forces després d’una activitat extenuant o per prendre durant un entrenament intens. Per als nens és una bona font energètica i la millor alternativa quan tenen ganes de dolç. Són ideals per substituir llaminadures i dolços diversos farcits de sucres senzills, tan contraindicats per a la salut, sobretot la dels més menuts. El dàtil conté sucres d’assimilació fàcil que són alliberats de mica en mica, cosa que permet que la sensació de sacietat s’allargui més. Són, per tant, una elecció apta per a diabètics, sempre amb moderació.
Resulten ideals per picar entre hores i, a més d’aportar energia als músculs i al cervell, també incrementen la capacitat i agilitat mental. Si sou estudiants o teniu una feina que demana molta concentració, aquest és el vostre fruit estrella!
És recomanable prendre dàtils de manera freqüent, perquè són un aliment gustós i saludable que aporta una bona dosi d’energia a l’organisme, però han de ser de qualitat.
Hi ha diverses varietats i, depenent dels períodes de maduració, ofereixen característiques diferents que acaben afectant el sabor final. Podem trobar dàtils tous, semisecs i secs.
Segons el tractament que rebi es pot conservar de maneres diferents:
Una de les millors coses que pots fer per a la teva salut és preparar-te tu mateix els àpats. Però, qui té el temps per fer-ho?
L’Elena Vidal t’ensenyarà i et donarà les recomanacions perquè fins i tot la persona amb el calendari més exigent tingui la capacitat per cuinar a casa i confeccionar un menú setmanal saludable.
Aprendràs a preparar ràpidament plats saludables, senzills i nutritius en un dia que podràs gaudir de dilluns a divendres. Durant el taller et parlarà de quins ingredients són els més saludables i quins no poden faltar a la cuina, com s’han de guardar i conservar, com gestionar el temps, consells a l’hora d’anar a comprar… Tot el que cal per aconseguir un objectiu: menjar bé per tenir una bona salut i de manera fàcil!
Aquest taller no serà exclusivament vegetarià; també s’utilitzaran aliments d’origen animal.
QUI
Elena Vidal, coach i nutricionista ortomolecular
HORARI
Dissabte 11 de març
De les 10.30 h a les 14.30 h
PREU
36 € SOCI ETSELQUEMENGES
40 € NO SOCI
INCLOU
· Dossier amb apunts teòrics i receptari dels plats elaborats durant el taller
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Sopar (soparem totes les receptes que hem preparat durant el taller)
LLOC
A la botiga de productes ecològics Fem Cadena (www.femcadena.com)
Av. Barcelona, 12
25300 Tàrrega
De fet, per menjar calent no fa falta cuinar. És el que proposo avui amb aquesta crema verda de rave, carregada de nutrients, però també calentona i reconfortant. De fet, segons l’alimentació viva i la seva cuina crua —o raw food— es pot perfectament fer servir temperatures de 38 ºC a 42 ºC; a partir d’aquí els nutrients dels aliments comencen a deteriorar-se, es perden les vitamines, desapareixen els enzims dels aliments, tan beneficiosos per a la digestió i per no demanar extres al cos. A més, a temperatures elevades, es generen tòxics nocius, s’alteren les estructures moleculars, la fibra perd la seva funció prebiòtica i depurativa…
Però, com deia, les cremes o sopes calentones poden anar alhora carregades de propietats beneficioses. Només cal no sobreescalfar els ingredients. De fet, són tan nutritives o més que una amanida, ja que, en batre-les, ocupen menys espai que els vegetals sencers i podem afegir més quantitat de les meravelloses verdures de fulla. El triturat també les fa molt més fàcils de pair, encara més lleugeres. De fet, la trituració aquí és un plus, ja que amb les dents mai aconseguiríem esmicolar tant els aliments, i així, triturats en forma de sopes i cremes, podrem extreure’n més fàcilment i millor els nutrients.
Per controlar la temperatura farem servir aigua calenta a uns 40–42 ºC. Si sou perfeccionistes, podeu fer servir un termòmetre de tota la vida. Però també podeu fer servir com a termòmetre les mans: si en tocar-la no us crema, estarà bé.
La recepta d’avui té, a més, l’avantatge que aprofitem fulles de vegetals que generalment llencem a les escombraries: les dels raves. Quan compreu vegetals d’arrels, les fulles són molt importants, no només es poden aprofitar totes, sinó que indiquen la vitalitat de la verdura. Unes pastanagues collides de fa uns dies, per exemple, hauran perdut la fulla, ja no són tan fresques com quan tenen la fulla fresca, que demostra que estan acabades de collir.
Les fulles de les arrels són molt beneficioses per a la salut, perquè contenen més nutrients essencials que les arrels, i molts minerals. De totes maneres, no se saben apreciar i acaben a les escombraries: és una llàstima tot el menjar tan nutritiu que acaba desaprofitat.
En el cas dels raves, les fulles tenen una fibra magnífica que ens ajuda a nodrir la macrobiota intestinal alhora que neteja els intestins amb el seu efecte escombra, contenen clorofil·la, magnesi, vitamina C, vitamina A (betacarotens), són depuratives, antiinflamatòries, diürètiques, ens ajuden a regular els nivells de sucre en sang, el ferro i el fòsfor que contenen ens ajuden a prevenir l’anèmia i a reforçar el sistema immune, el seu contingut en vitamina C, A i tiamina ens ajuda a combatre l’astènia, i reforcen el sistema esqueletomuscular i les funcions vitals de l’organisme gràcies al seu contingut extra de calci i àcid fòlic.
A més, el rave pertany a la família de les crucíferes —com les cols i les coliflors—, que destaquen per les seves propietats anticanceroses. Això sí, per aprofitar-ne les propietats al màxim, el millor és no escalfar-les massa. És el que farem en aquesta crema o sopa: escalfar l’aigua a banda a uns 40–42 ºC, i combinar-la amb la resta d’ingredients a l’hora de batre.
Ingredients
Per a 2 cremes
Per a la crema de rave
Per a l’allioli d’ametlla
Mètode de preparació
Per a l’allioli d’ametlla
Tindreu més allioli del que fareu servir per decorar; la resta el podeu guardar a la nevera i fer servir com a amaniment. El podeu guardar a la nevera durant setmanes sense que es faci malbé.
Per a la crema de rave
També podeu decorar amb xucrut o col macerada ràpidament en suc de llimona. Al meu plat hi ha xucrut de col llombarda que m’agrada preparar pels de casa.
D’aquesta manera tindreu algun element cruixent i sencer al plat, una altra textura saludable per gaudir.
Bon apéttit!
Dr. Francesco Borella
L’insomni es defineix com a dificultat per iniciar o mantenir el son i pot manifestar-se com a dificultat per agafar el son (insomni inicial), despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt d’hora al matí, abans del que es tenia previst (insomni terminal).
Les causes de l’insomni són múltiples, variades i de vegades intricades. La més habitual és un problema en els neurotransmissors (NT), hormones i missatgers neurocerebrales, formats a l’intestí a partir de precursors alimentaris, els aminoàcids tirosina, glutamat i triptòfan, entre d’altres.
D’això es pot deduir que qualsevol trastorn digestiu crònic pot ser causa de problemes anímics i psicològics, com l’ansietat, la depressió, la hiperactivitat i per descomptat l’insomni.
En efecte, per relació somatopsíquica, igual i més encara que la via psicosomàtica, a través del sistema nerviós entèric (intestinal), tota disbiosi (inflamació intestinal) amb la seva modificació patològica de la microbiota (la mal anomenada flora intestinal, ja que són bacteris vius els que constitueixen la fauna de l’ecosistema digestiu), pot ser causa d’hiperpermeabilitat intestinal (l’intestí “colador”), de carències nutricionals, d’endotoxinèmia (pas transmembranari de toxines a la circulació sanguínia) i d’alteració de la síntesi dels neurotransmissors.
Tot això pot alterar la funció neurocerebral, fins al punt que se sol considerar l’intestí com el segon cervell.
Quan l’intestí és hiperpermeable, tot el material patogen i tòxic absorbit, per via sanguínia enterohepàtica, acaba passant pel fetge, i li exigeix un intens treball de desintoxicació que frena les seves múltiples funcions nobles (metabolisme dels sucres, els greixos i les proteïnes, síntesi de les hormones a partir del colesterol, de les citoquines immunològiques, etc.). Aquest cansament hepàtic també pot ser causa de fatiga i insomni, entre altres símptomes d’”hepatisme”.
Una altra causa freqüent d’un son de mala qualitat és una mala alimentació, ple d’excessos o mancances en minerals, vitamines i precursors de NT. Una dieta pobra en proteïnes pot comportar deficiències en tirosina, fenilalanina, triptòfan, colina, glutamat, GABA, entre altres nutrients essencials, fet que facilita l’aparició d’alteracions del son.
El dèficit de magnesi està molt generalitzat entre la població, i es manifesta en forma d’hiperexcitabilitat neuromuscular, nerviosisme, irritabilitat, tremolors, palpitacions, i per descomptat problemes de son. La seva funció, entre d’altres, és facilitar l’alliberament dels NT en les sinapsis cerebrals.
Les vitamines del grup B (especialment B3, B6, B9 i B12) són essencials per a una bona funció neurocerebral i tots els processos epigenètics.
El consum de substàncies excitants també pot ser causa de trastorn del son (cafè, te, alcohol, begudes gasoses amb cola, cafeïna, taurina, etc., tabac i drogues diverses…).
L’estrès és un altre factor causant molt important, ja que pels desajustos hormonals i neurotransmissors que provoca comporta trastorns del son seriosos, que, per retroacció, empitjoren l’estat d’estrès…, que pot ser temporal o crònic per causes diverses, professionals, econòmiques, familiars, relacionals, sexuals, etc. També pot tractar-se d’estrès posttraumàtic o postoperatori amb dolors, entre d’altres.
Els hàbits irregulars de vigília i son tenen la seva importància en la gènesi de l’insomni. Així mateix, cal tenir en compte la influència de l’entorn i de totes les fonts de contaminació a les quals estem sotmesos, en particular la llum i el soroll.
Caldria parlar de la contaminació ambiental de l’aire i de l’aigua, dels pesticides i els adobs de l’agricultura intensiva i genèticament modificada, dels incomptables additius trobats en els aliments, per exemple.
Una de les influències més nocives és sens dubte la contaminació electromagnètica. Hem de comptar amb la mala influència sobre la salut de possibles geopaties -per la situació de casa nostra, dormitori, orientació del llit-, per presència d’aigües subterrànies, d’esquerdes i línies tel·lúriques. Si a això hi afegim les radiacions electromagnètiques del sistema elèctric, de les ones ràdio, dels telèfons sense fil i els mòbils, de totes les pantalles que tenim a casa (televisió, ordinadors i tauletes) i d’un entorn de mòdems que ens bombardegen dia i nit, podem entendre l’abast d’aquests camps electromagnètics en la vida quotidiana. I, a més de poder emmalaltir greument, fins i tot amb càncers, el primer que se sol notar és cansament, nerviosisme i per descomptat trastorns del son.
Les alteracions del son, quan perduren i es fan cròniques, impliquen molts problemes de salut física i mental
A més, cal no oblidar que les alteracions del son, quan perduren i es fan cròniques, impliquen molts problemes de salut física i mental. Tot el nostre sistema pot arribar a descompensar-se, les hormones s’alteren, així com el sistema immunitari; ens tornem més vulnerables a les infeccions i més propensos a les al·lèrgies. Mentalment i psicològicament, notarem somnolència diürna, manca d’atenció i de memòria, irritabilitat, nerviosisme, agressivitat, depressió i disminució de la libido…
Tenint en compte, d’una banda, que les necessitats de son són molt individuals, cada persona ha de saber quantes hores de descans necessita, perquè el seu son sigui suficient i reparador. D’altra banda, sabem que no podem compensar el fet de no dormir: si no dormim prou entre setmana, no podrem recuperar la falta de descans durant el cap de setmana.
Si volem arribar a solucionar aquest problema, hem de revisar els hàbits quotidians, l’entorn i en particular casa nostra i el nostre dormitori, i eliminar totes les interferències electromagnètiques possibles. És una bona opció instal·lar un interruptor general de corrent a l’habitació on dormim.
La importància de la dieta és fonamental, ja que ens permet compensar deficiències i excessos, de manera micronutricional, i consumir, si cal, complements ortomoleculars (vitamines, minerals, oligoelements, aminoàcids precursors de NT, etc.)
Podem també, a més, beneficiar-nos del comprovat efecte de la fitoteràpia, ja que hi ha plantes que, de manera científicament demostrada, tenen un efecte harmonitzador, adaptògen, relaxant i soporífic, com la melissa (com en l’aigua del Carme de les monges), la passiflora, l’arç blanc, la valeriana, la rosella de Califòrnia, la flor del taronger, la til·la, etc.
Si volem entendre com es desajusta l’arquitectura del son, hem de fer un breu repàs de la funció dels neurotransmissors. Alguns són estimulants: les catecolamines, per exemple (dopamina, noradrenalina i adrenalina) i el glutamat (el que més desperta); altres són tranquil·litzants: donen confiança, relaxen i faciliten el son, com el GABA (àcid gammaaminobutíric, el tranquil·litzant més potent) i la serotonina, que compleix amb moltes altres funcions neurocerebrals, i intervé en cas de deficiència en les addiccions, les compulsions, la gana, etc.
Del subtil equilibri de tots aquests actors neuromediadors i de tota deficiència o excés d’un o altre depèn la qualitat del son.
Tenint en compte que la melatonina és l’hormona de la son, el precursor és justament la serotonina, la seva producció disminuïda -per la raó que sigui: jet lag, feina nocturna, horaris capritxosos, excés de llum blava (pantalles!) a la nit o manca del precursor- produeix una alteració del son i de la seva arquitectura en fases molt precises (son lleuger, profund i fase d’ensomni, anomenada son REM).
La conseqüència nefasta d’aquest trastorn va més enllà del cansament diürn o de la irritabilitat, ja que la melatonina regula tots els bioritmes, a més de ser un potent antioxidant, un agent immunoestimulant i probablement un protector contra les malalties degeneratives.
En l’estratègia de correcció d’un insomni, cal tenir en compte tots aquests factors (habituals, nutricionals, ambientals, fitoterapèutics, relacionals i psicològics), a més d’integrar un treball de gestió del nostre estat d’estrès, amb teràpia emocional, esport, relaxació, ioga, tai-txi, meditació, etc.
Dr. Francesco Borella
Aquestes boletes arrugades que sovint són confoses amb fruits secs, en realitat són tubercles i, com a tals, són una font d’energia interessantíssima. Energia estable, provinent de sucres complexos, que no provoca grans pics d’insulina i que no fa mal a l’intestí. Però, a més, són petites municions de micronutrients i antioxidants: les xufes són riques en fòsfor, magnesi, potassi, calci, ferro, vitamines C i E.
Gairebé un terç de la seva composició són greixos, majoritàriament àcid oleic, que contribueix a disminuir el risc cardiovascular. Tenen també pectines (potent prebiòtic) i enzims digestius i, per tot això, són una alternativa genial per a la salut intestinal. Es tracta d’un aliment molt terapèutic que, a més, és local: es produeix aquí.
La casa Salud Viva té diferents productes derivats d’aquest superaliment, entre els quals ens ha cridat l’atenció la farina de xufa. Es tracta d’un producte molt versàtil i que ens permet fer receptes delicioses i alhora saludables, de pans i rebosteria sense gluten i amb un gran sabor. També es pot fer servir com a base de musli i barretes energètiques. I, a més, la casa és garantia que tant el producte com el procés d’elaboració és de màxima qualitat. La col·laboradora d’Etselquemenges Cristina Manyer comparteix una recepta de muffins de xufa i moniato amb gotes de xocolata molt original i saludable, per a nens i adults.
Foto de Cristina Manyer
Ingredients:
* NOTA: M’encanta fer servir les pells dels cítrics per aromatitzar els plats dolços i salats, alhora que dono una aportació extra d’antioxidants. Però és molt important que aquestes pells siguin d’agricultura ecològica per evitar la càrrega de pesticides i químics.
Tardor i hivern és època de cítrics, i aprofito per assecar les pells a la deshidratadora i guardar-les en un pot de vidre hermètic. Si no teniu deshidratadora, les podeu assecar posant-les sobre un paper de cuina i a sobre d’un radiador. Les tindreu a punt quan estiguin ben dures. Un cop seques, us poden servir per a infusions, mòltes i barrejades amb espècies… Donen molt joc!
Foto de Cristina Manyer
Preparació 1:
Crec que les receptes estan fetes per saltar-se-les, i que siguin font d’inspiració per crear les vostres, però ara us dono una segona opció que, a mi, personalment també m’ha encantat.
Preparació 2:
Guardats a la nevera en un pot hermètic es conserven perfectament 5-6 dies, si és que abans no us els heu menjat!
Amb aquesta recepta, teniu uns muffins espectacularment sans, per a petits i grans.
Espero que els gaudiu!
Foto de Cristina Manyer
Es tracta, sens dubte, d’un superaliment amb propietats innombrables i valuosíssimes. El consum del reishi ha mostrat resultats per a un ampli espectre de malalties: des de sobrepès i obesitat fins a problemes de fatiga o falta de concentració. Entre les seves bondats, destaquen les següents:
El reishi, a més, és ric en minerals com ferro, zinc, coure, manganès, potassi, germani i calci. Conté vitamines del grup B i múltiples aminoàcids. Per les seves característiques organolèptiques (és amarg i dur), aquest bolet veu limitades les seves possibilitats dins de la cuina: no és fàcil incorporar-lo als plats.
No obstant això, qui vulgui beneficiar-se de les bondats del reishi pot recórrer a les alternatives en forma de complement, que contenen altes concentracions dels seus principis actius i altres substàncies terapèutiques naturals. Segons si el que es busca és un descans més bo, o tonificar el sistema immunitari, o controlar el colesterol, Neovitalhealth ofereix la seva línia Reishi Neo, amb una amplíssima oferta de productes a base d’aquest bolet i altres fitosubstàncies que treballen sinèrgicament en formulacions úniques i amb un gran abast.
Dates
Del 10 al 20 de febrer
Format
Curs online
de 10 dies
Material inclòs
10 descarregables
Preu
Gratuït
El sucre és una substància amb molts efectes negatius per a la salut i molts cops en prenem sense adonar-nos-en. Per això, volem proposar-te un repte de deu dies sense consumir sucres que t’ajudarà a detectar quins productes del teu dia a dia en contenen i quins beneficis produeix deixar-los.
L’objectiu d’aquest repte és aprendre a detectar millor quins productes porten sucres afegits, entendre per què hem de eliminar-los i saber com substituir-los. Per això, al llarg dels deu dies, rebràs informació que t’acompanyarà i et permetrà comprendre millor què et passa quan consumeixes sucre i quins canvis hauries de començar a notar quan el deixis.
En el Repte 10 Dies Sense Sucre, a més, hi trobaràs:
També tindràs l’oportunitat de fer-nos preguntes i de compartir la teva experiència amb els altres participants. Entre tots, serà molt més fàcil.
Cada dia aprendràs alguna cosa nova i et convenceràs que has pres una gran decisió. Apunta’t al repte: no deixis passar l’oportunitat de fer un canvi d’hàbits que el cos i la ment l’agrairan per sempre.
Les proteïnes són nutrients essencials per a l’organisme, i és vital garantir-ne una ingesta adequada al llarg del dia, ja que aquestes molècules desenvolupen un gran nombre de funcions a les cèl·lules: formen l’estructura bàsica dels teixits, desenvolupen funcions metabòliques i reguladores i construeixen la base de l’estructura de l’ADN, entre d’altres.
Com que són el nutrient principal per constituir i regenerar el teixit muscular, és molt comú entre esportistes fer servir complements de proteïnes en pols que ens proporcionin un plus de nutrients, sobretot quan es busca augmentar la massa muscular.
Fa uns anys, gairebé només existia la proteïna animal anomenada whey o –que és el mateix–, sèrum de llet, però cada cop hi ha més esportistes vegans i vegetarians, i això ha comportat l’aparició d’altres complements proteics a base de proteïnes vegetals.
Com amb tot, podem trobar proteïnes vegetals millors i pitjors; el que hem de tenir en compte quan n’escollim una és que sigui tan natural com sigui possible, sense colorants, edulcorants ni aromes artificials, i si pot ser ecològica per garantir que és de bona qualitat.
RaabVitalfood ens ofereix una gran gamma de proteïnes vegetals preparades a partir de diferents llegums, cereals o plantes indicades per a esportistes, vegans i vegetarians, o fins i tot per a persones que puntualment necessitin un plus proteic a part del que prové de la dieta.
Una bona idea es combinar-les entre si, ja que algunes contenen més aminoàcids d’un tipus i menys dels altres, i així podem aconseguir una aportació més completa. Podríem combinar, per exemple, pèsols o cànem amb arròs.
Es poden consumir barrejades en batuts, sopes, salses o, fins i tot, com a farines per elaborar postres.
A continuació us destaquem algunes de les proteïnes que podeu trobar:
El cuscús és un plat tradicional de la cultura àrab, que, traduït, seria “el menjar”, ja que pot ser considerat el plat principal en molts pobles del nord de l’Àfrica i que moltes famílies cuinen diàriament, entre altres variants.
És una preparació elaborada a partir de sèmola de blat a la qual s’afegeixen verdures, espècies, cigrons i pollastre o xai, o algun altre tipus de carn.
Als països àrabs fan servir una cuscusera, un recipient de cuina compost per dues peces encaixades l’una sobre l’altra. L’olla de baix és la més gran i s’hi posen a bullir les verdures, carn i espècies, mentre que a l’olla més petita de dalt s’hi posa el cuscús perquè es cuini al vapor. La zona que uneix les dues olles conté uns foradets que permeten que el vapor de la cocció pugi per coure el cuscús i fer que tingui un gust molt més saborós.
Els països occidentals hem incorporat força aquesta recepta, però la preparació és força diferent ja que no disposem dels mateixos estris de cuina. A més, també n’hem adaptat en funció dels ingredients.
Avui vull compartir amb vosaltres una versió deliciosa sense cereal, en què el bròquil substitueix la sèmola de blat. A més, podem posar-hi pollastre o carn, però també podem fer la versió vegetariana senzillament ometent aquest ingredient. Al gust de cadascú! Això sí, si hi poseu carn o pollastre, que sigui de bona qualitat.
El bròquil és una verdura que pertany a la família de les crucíferes i que destaca perquè és molt ric en fitonutrients, que el converteixen en un aliment excepcional. Això sí que és un bon superaliment!
Pel que fa a les vitamines, destaca com a font de vitamina C (el doble que una taronja per la mateixa quantitat de producte), motiu pel qual és bo barrejar-lo amb altres aliments que continguin ferro, ja que n’augmentarem l’absorció. Tot i això, cal tenir en compte que hem de cuinar-lo poc, perquè aquesta vitamina tendeix a perdre’s amb la calor. També és ric en vitamines del grup B (com la B9, B1 i B3) i conté provitamina A en forma de betacarotens.
Pel que fa als minerals, el bròquil és ric en calci (sobretot el tronc), magnesi, potassi, ferro i sofre. Aquest últim resulta de gran ajuda al fetge en certes vies de desintoxicació hepàtica. A més, aquesta verdura també conté un gran nombre d’antioxidants.
Ingredients (per a 2-3 persones)
Elaboració
Després d’una prova pilot d’un any de durada, els bons resultats aconseguits per un conjunt d’associacions de comerciants i botiguers, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit estendre el programa Comerç + Sostenible a tota la ciutat.
Un total de 86 entitats de la ciutat, entre les quals hi ha 30 eixos comercials i associacions de comerç, 21 gremis, 6 col·legis professionals i 5 d’altres activitats econòmiques ja han signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, emmarcat en la xarxa Barcelona + Sostenible, programa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Entre els signants s’inclouen representants del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme; PIME Comerç; Fundació Barcelona Comerç i la Unió d’Eixos Comercials Turístics Barcelona Oberta.
Els àmbits principals d’actuació que prioritza el programa Comerç + Sostenible són:
Segons explica l’Ajuntament de Barcelona en un comunicat de premsa, “el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 és un projecte compartit i un marc de referència per a totes les organitzacions ciutadanes que vulguin contribuir a la millora de la sostenibilitat.”. El Compromís es plasma en un document de valor estratègic i voluntat inspiradora que estableix 10 grans objectius, cadascun amb 10 línies d’acció, en horitzó 2022.
Un dels principals valors del Compromís és la responsabilitat compartida. Per això, el projecte té la voluntat que els signants intercanviïn informació, comparteixin resultats, cooperin entre si i participin d’un procés d’aprenentatge i canvi col·lectiu.
Més informació a la web www.barcelona.cat/comercsostenible
L’estèvia (o stevia rebaudiana) és una planta remeiera d’origen sud-americà que, des de fa uns anys, es cultiva, es distribueix i es consumeix també a Europa i a la resta de món. És molt coneguda pel seu efecte endolcidor, ja que no aporta calories, el seu principi actiu endolceix 300 vegades més que el sucre blanc i no augmenta el nivell de sucre en sang, però aquest és només un dels múltiples beneficis que en podem extreure.
De fet, l’estèvia té dues cadenes: una d’endolcidora (principi actiu rebaudiòsid) i una de terapèutica (principi actiu esteviòsid). En format sencer, és a dir, en fulla verda, fulla seca i complement alimentós, conserva tots els principis actius, cosa que no passa amb els extractes d’estèvia, que només tenen rebaudiòsid.
Les marques comercials elaboren els seus productes amb estèvia sintetitzada químicament sota el nom de glucòsids d’esteviol o E960, que són els additius alimentaris que trobem als supermercats (mireu les etiquetes i veureu que els preparats que trobem com a edulcorants de taula estan compostos per un total d’1%-4% de glucòsids d’esteviol, juntament amb altres productes refinats, motiu pel qual no els podem considerar endolcidors saludables).
Aquests edulcorants processats per la indústria alimentària que trobem al mercat utilitzen doncs només la cadena endolcidora de l’estèvia però en descarten la cadena farmacològica que compta amb totes aquestes propietats medicinals, especialment beneficioses per a les persones diabètiques:
Al nostre país està permesa la comercialització dels seus principis actius, els glucòsids d’estèvia, com a additiu alimentari des del 2011, però no com un aliment o complement alimentós. Per tant, no es pot vendre la planta en brut, en format de fulla verda, ni en fulla seca, ni en comprimits ni en altres formats que incloguin la planta sencera d’efecte medicinal. Per què?
L’origen de la polèmica ve causada, precisament, per l’origen de l’estèvia: com que la planta prové del Paraguai, l’AECOSAN (Agència Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición) considera que es tracta d’un nou aliment que no ens és familiar i que cal demostrar científicament a Catalunya que és prou segur abans de ser cultivat i consumit a casa nostra. Malgrat tot, els estudis clínics que serien necessaris fer a Catalunya per poder-la legalitzar tampoc estan permesos, generant així una situació de peix que es mossega la cua.
Aquests estudis però, sí que s’han dut a terme fora del país: la doctora Àngels Pallarès, per exemple, ens explicava en aquesta entrevista que els seus estudis fets a l’Àfrica van concloure que “els resultats de donar infusions amb estèvia als pacients amb diabetis tipus 2 són comparables amb els dels fàrmacs orals”.
De fet, ja fa 5 anys que Alemanya va legalitzar el cultiu i el consum d’estèvia i al Japó ja en fa més de 35 que és legal i molt utilitzada per controlar la hipertensió i la diabetis, sense que se’n conegui cap tipus de toxicitat ni d’efecte secundari. És per això que els defensors de l’estèvia no entenen per què en un mercat comú com el de la Unió Europea no hi hagi llibertat de mercaderies de plantes medicinals i denuncien que, en canvi, sí que estigui legalitzada la venda de productes processats fets a base de principis actius de la planta barrejats amb altres productes sintètics i refinats.
Josep Pàmies és un pagès de Balaguer, membre fundador de Slow Food Terres de Lleida i de l’associació Dolça revolució que fa més de deu anys que cultiva i ven centenars de varietats de plantes medicinals i varietats poc convencionals de plantes i flors comestibles, com ara l’estèvia. Durant aquests anys, Pàmies ha dut a terme una incansable tasca divulgativa de les propietats medicinals i terapèutiques de l’estèvia però ara ha rebut l’ordre, juntament amb altres productors i distribuïdors, de retirar de la venda qualsevol producte que contingui les fulles d’aquesta planta medicinal, amb l’amenaça d’una sanció econòmica en cas d’incompliment.
Les Agències de Salut, segons els articles publicats, es reserven “intervenir en les activitats públiques i privades per a protegir la salut i prevenir la malaltia”. Però Pàmies i els defensors de l’estèvia asseguren que els arguments legals que s’utilitzen per aplicar aquesta mesura no tenen per objectiu protegir la població i prevenir malalties, ja que l’estèvia no representa cap amenaça ni hi ha cap tipus d’alarma sanitària, al contrari.
En aquest sentit, Pàmies va presentar al·legacions i proves documentades que, segons un comunicat de premsa de la Dolça revolució, “evidenciaven que, els arguments en els quals es va basar l’Autoritat Sanitària són nuls de ple dret, doncs, es pot demostrar que la interpretació del reglament (CE) 285/1997 (enllaç pdf) i la decisió 2000/196/CE (enllaç pdf), que és la base legal utilitzada en els expedients, ja han estat rebatudes per Tribunals de justícia Europeus, el que permet que la Stevia estigui legalment a l’abast dels consumidors d’Alemanya i altres països de la CE”.
En la campanya a favor de la legalització de l’estèvia, Josep Pàmies i la Dolça revolució ja han rebut el suport de més de 38.000 persones que han signat la petició a la plataforma Change.org “NO!! a la retirada de la planta medicinal Stevia del mercado #SteviaLibre” amb la intenció d’entregar-la a la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i a la qual també s’hi ha sumat Etselquemenges i la periodista Mercedes Milà, fervent defensora de Pàmies i de l’estèvia.
Josep Pàmies també ha traslladat la polèmica al Parlament de Catalunya i assegura que “la gent de la CUP i de Catalunya Sí que es Pot faran tot el possible per evitar que ens tanquin l’empresa i per discutir al Parlament la necessitat que Catalunya faci el que va fer l’estat de Baviera, que va legalitzar l’estèvia condicionant tota Alemanya”. Catalunya té plenes competències en salut i, “amb l’antecedent d’Alemanya, no pot excusar-se”, assegura Pàmies.
Després de dos anys de fer tallers, hem vist que les hamburgueses vegetals sempre tenen molt d’èxit: són bones, fàcils i econòmiques; per això, us oferim un taller per aprendre a fer-ne.
Aprendre a preparar nosaltres mateixos hamburgueses vegetals no només és més saludable, sinó també més econòmic, ja que aprofitarem restes de verdures, cereals i llegums que tenim a casa. Un curs imprescindible per a tots els que volen aprendre a fer cuina nutritiva, ràpida i saborosa al mateix temps.
El taller va a càrrec de Marisa Fernàndez. Porta més de 25 anys dedicada a l’estudi de l’alimentació natural impartint cursos de cuina natural a persones interessades en mantenir la seva salut a través de l’alimentació, utilitzant per a això ingredients biològics naturals. Conferenciant habitual i escriptora d’articles relacionats amb l’alimentació ecològica, participa en espais radiofònics i de televisió.
Dijous 9 de febrer, de 18h a 20.30h
55€ (49,50€ per a socis de Etselquemenges.cat).
· Dossier amb el receptari de les receptes cuinades a classe.
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
· Degustació de tots els plats preparats.
Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473
