Orgànic, ecològic, biològic, natural, vegà, no testat en animals, comerç just… és tot el mateix? No tot. Per què hi ha tanta diversitat de segells i d’etiquetes als productes que trobem avui dia al mercat? Estem segurs que sabem què vol dir cadascuna? Avui parlarem dels segells ecològics en l’alimentació.
Per començar, el primer filtre que diferencia una menció d’altres i que hem de tenir present és si hi ha una normativa que regula l’ús d’aquella menció. Si hi ha una norma, es recull com s’ha d’utilitzar aquella menció, què suposa la menció i quina entitat la controla. En el cas de la producció ecològica, hi ha un reglament comunitari, de compliment obligat: el Reglament (CE) 834/2007 és la normativa reguladora vigent i se’n controla el compliment amb auditories anuals in situ a tots els operadors inscrits. En aquest cas, hi ha productes controlats per autoritats públiques, i n’hi ha de controlats per organismes privats, però que han de ser reconeguts per la Unió Europea. Malgrat aquests dos sistemes que conviuen a l’espai europeu –a Catalunya només tenim el públic–, tots els controls es fan per verificar si el sistema de producció ecològica s’ha fet seguint el que estableix el reglament.
![]()
Font: Comissió Europea
Cada estat membre de la Unió Europea exerceix d’autoritat competent del control de la producció i l’etiquetatge ecològic (normalment, els responsables són els ministeris d’agricultura o salut pública nacionals), o bé, com en el cas de l’Estat espanyol, la competència és exercida per les comunitats autònomes. Aquestes autoritats nacionals, a més, també tenen la possibilitat de delegar una part o bé tot el control de la producció i l’etiquetatge a autoritats de control públiques o a organismes privats. És per això que a Europa hi pot haver disparitat de segells i de logos que acompanyen un producte ecològic en funció de qui n’ha fet el control. Malgrat tot, el segell europeu –o “eurofulla”– és un element comú, ja que és l’obligatori.
A Espanya conviuen autoritats públiques de control i organismes privats autoritzats que certifiquen i controlen la producció i l’etiquetatge dels productes ecològics en l’àmbit de comunitat autònoma. En el cas català, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat encarregada d’auditar i certificar els productes agroalimentaris del nostre país, i té un segell propi que segurament us resulta molt familiar (i que, a vegades, conviu amb el segell europeu); però també podem trobar altres segells:
![]()
A banda dels segells, hi ha altres elements obligatoris a l’etiqueta ens ajudaran a confirmar que un producte és ecològic, com ara la referència al mètode de producció ecològica, el codi de l’autoritat de control i l’origen de les matèries primeres. A més, tots els ingredients ecològics han d’estar ressaltats.
![]()
És important recordar que els termes ecològic, biològic i orgànic són equivalents segons la normativa europea de producció ecològica i, per tant, s’utilitzen indistintament per categoritzar els estàndards de producció esmentats en aquest article.
Ara bé, què vol dir que un producte té el segell ecològic?
L’etiqueta “ecològic” aplica a productes de tot tipus com ara fruites, verdures, carn, lactis, vi, ous, cereals, cafè, xocolata, productes de l’aqüicultura, etc. Quan comprem un aliment certificat com a ecològic, podem estar segurs que s’ha produït, transformat, envasat, etiquetat i comercialitzat segons normes de producció molt estrictes que tenen com a principi el respecte al medi ambient, el benestar animal i amb tècniques que mantenen al màxim les propietats naturals de les matèries primeres.
![]()
Font: Comissió Europea
Per què podem confiar en les certificacions eco?
La certificació de l’alimentació ecològica garanteix:
- Inspeccions als productors un cop a l’any, com a mínim.
- Control i anàlisi permanent del sistema productiu i dels productes i de l’etiquetatge.
- Que el sistema de producció protegeix el medi ambient, i fa servir tractaments respectuosos.
- Que els animals viuen en condicions de vida dignes, amb respecte per les seves necessitats biològiques i de comportament. Els animals fan exercici regular, tenen accés a zones a l’aire lliure i zones de pastura, i mengen pinso ecològic.
- Que no es fan servir productes modificats genèticament (transgènics) ni derivats.
- Que no es fan servir pesticides químics, fertilitzants, en els productes agroalimentaris.
- Que hi ha una preservació màxima de les propietats organolèptiques i nutritives naturals dels aliments.
- Traçabilitat: coneixement de l’origen i la destinació dels productes
Altres logotips a les etiquetes
A vegades, però, aquests segells conviuen a les etiquetes dels productes amb altres certificacions no oficials, que es regeixen per normes privades i que indiquen altres mètodes de producció, que en cap cas poden avalar que siguin ecològics. Un error comú, per exemple, pot ser pensar que un producte que no ha estat testat en animals, que és natural, 100% vegetal o que és de comerç just és també ecològic. Una cosa no exclou l’altra, però tampoc es tracta d’una relació tan evident.
Altres segells comuns que tenim al nostre mercat:
![]()
Segell de Vegan Society, que indica que el producte és 100% d’origen vegetal (no inclou cap element de procedència animal).
![]()
Segell que indiquen que els productes no han estat testats en animals (apareixen sovint en les etiquetes dels productes de cosmètica).
![]()
Segell de l’associació Fair Trade International, que indica que el producte és de comerç just.
D’aquests, però, en parlarem més endavant.
![]()
He de fer, però, un punt i a part perquè el plat estrella, per a un paladar healthy com el meu, és el ravioli de carbassa elaborat amb verdures, nous, espinacs i formatge Tou dels Til·lers. El format del plat, la cocció del ravioli i el de les verdures donen color, textura i sabor a un plat cruixent que es converteix en la pizza vegetal que més he explicat els darrers dies.
Segell de 
Segell de l’associació 
.
