Cada dia fem servir productes que entren en contacte amb la nostra pell i mucoses: xampús, gels, pasta de dents, colònies, maquillatge, cremes hidratants, desodorants… i sovint no hi parem tanta atenció, però poden contenir substàncies nocives que tenen la capacitat de penetrar dins l’organisme i alterar-lo.

Els químics més habituals que podem trobar als xampús són:

Tensioactius:

• Sodium Laureth Sulfate (Lauril èter sulfat de sodi)
• Sodium Lauryl Sulfate (Lauril sulfat de sodi)
• Cocamidopropyl Betaine (Cocamidopropil betaïna)

Silicones:

• Dimethicone (Dimeticona)
• Dimethiconol (Dimeticonol)
• Phenyl Thrimeticone (Feniltrimeticona)
• Amodimethicone (Amodimeticona)
• Cyclomethicone (Ciclometicona)

Sals:

• Sodium Cloride (clorur de sodi)
• Sodium Sulfate (sulfat de sodi)
• Ammonium Chloride (clorur d’amoni)
• PPG-9

Alcohols:

• Methylcholoroisothiazdinone  
• Methylisothiazdinone

Olis minerals:

• Petrolatum
• Paraffinum liquidum (Parafina líquida)

Els tensioactius són substàncies agressives que eliminen els olis naturals dels cabells i fan que s’assequin. Aquesta sequedat es compensa amb l’acció de les silicones, que produeixen una hidratació artificial, però que alhora només poden ser eliminades amb els tensioactius. És un cercle viciós que ens treu la hidratació natural dels cabells i que acaba fent que cada vegada necessitem rentar-nos-els més sovint.

Per tant, són substàncies que, encara que faci l’efecte que milloren l’aspecte dels cabells, en el fons, els desnodreixen i espatllen.

Per altra banda, quan ens ensabonem el cap, el xampú entra en contacte amb els porus capil·lars (dilatats per l’aigua calenta), de manera que és molt fàcil que aquestes substàncies químiques entrin i passin al torrent sanguini.

El problema, però, no és que fem servir puntualment un producte amb aquests ingredients; el que és greu és l’efecte acumulatiu que tenen aquests ingredients si els fem servir habitualment i l’efecte còctel que podrien tenir entre si.

Una de les conclusions dels investigadors és que alguns d’aquests químics podrien actuar com a disruptors endocrins, i interferir en el sistema reproductor tant masculí com femení. A més, també es poden anar acumulant en òrgans vitals i alterar-los.

A sobre, algunes d’aquestes substàncies, com les parafines i olis minerals, tapen els porus de la pell, impedeixen que respiri bé, la ressequen i poden causar reaccions al·lèrgiques.

És important, doncs, comprar xampús que no continguin sulfats, parabens, silicones, alcohols ni olis minerals. Cal tenir en compte, també, que alguns productes, com les silicones, són derivats del petroli i no són biodegradables, motiu pel qual també contaminen el medi ambient.

Per tot això, és vital apostar per xampús naturals i orgànics que evitin al màxim tots aquests ingredients nocius i que ens nodreixin i hidratin els cabells i el cuir cabellut tot respectant-ne l’equilibri natural.

Habitualment, són xampús elaborats amb derivats de sucres vegetals, plantes i olis essencials orgànics, i a més solen fer molt bona olor!

A continuació us citem tres ingredients que poden contenir alguns xampús naturals i us n’expliquem els beneficis:

L’oli de coco

L’oli de coco verge en els xampús va molt bé per reconstruir els cabells malmesos, ja que gràcies a la seva estructura molecular pot penetrar als cabells, reparar-los i prevenir que es facin malbé des de dins cap a fora.

Té propietats antibiòtiques i antimicrobianes, fet que pot ser especialment beneficiós en persones amb pells delicades, irritades o inflamades. A més, hidrata i té efecte condicionador.

El ginkgo

És un arbre d’origen xinès considerat un dels millors remeis per millorar la circulació sanguínia. Els principis actius d’aquesta planta regulen la circulació mitjançant una acció vasodilatadora arterial i vasoconstrictora venosa. També millora la circulació capil·lar a conseqüència d’afavorir el reg sanguini als teixits.

El ginkgo actua com un tractament de força en els cabells, ja que facilita la circulació i enforteix l’activitat cel·lular des de l’arrel.

La sàlvia

La sàlvia és una planta amb propietats medicinals gràcies als seus olis essencials. En els xampús, és un aliat excel·lent per mantenir els cabells saludables i en bon estat, ja que ajuda a eliminar la caspa i aporta vigor i brillantor. Millora l’estat del cuir cabellut i relaxa la pell.

A part, pot actuar com a tint natural, ja que aporta un to castany i pot ajudar a dissimular els cabells blancs. És una bona alternativa als tints comercials i químics, que poden fer malbé els cabells.

Fotos: Becky Lawton

Es prepara en poc temps, no té sucre ni gluten i queda la mar de bé per activar-se i començar el dia. Us explico una mica els ingredients d’aquest esmorzar:

Beguda de teff: És un cereal antic, de gra molt petit, gairebé de la mida de la llavor de rosella, sense gluten, molt popular a l’Àfrica, on es conrea sobretot als camps d’Eritrea i Etiòpia, lloc on aquest gra suposa dues terceres parts de la dieta.

Cúrcuma: A Etselquemenges parlem molt d’aquesta arrel meravellosa, el principi actiu de la qual –la curcumina– té moltíssimes propietats terapèutiques: digestives, antiinflamatòries, antioxidants i anticancerígenes… Això no vol dir que bevent una infusió que contingui una mica de cúrcuma acabem amb alguna d’aquestes condicions de cop, però almenys sabem que, en aquest sentit, ens beneficia més que un cafè. El punt de pebre ens ajuda a absorbir millor la curcumina.

Dàtils: Els Medjoul, la varietat que més m’agrada, són més carnosos. Rics en vitamines del grup B, potassi i coure, són ideals per a esportistes o per fer servir com a endolcidor natural en qualsevol elaboració.

Poma i canyella: Sóc molt fan d’aquesta combinació! En un batut, una compota, ratllada crua o com, en aquest cas, feta a la planxa. És molt digestiva i ajuda a mantenir a ratlla el nivell de glucèmia.

La combinació de tot plegat resulta una alternativa d’allò més interessant per substituir el cafè amb llet i brioixeria. Us apunteu a l’experiència?

Fotos: Becky Lawton

El març és temps de canvis en el calendari d’aliments de temporada. Comencem a trobar les primeres fruites i verdures de primavera, com les maduixes, els nespres, els espàrrecs verds o els carbassons, i trobem les últimes d’hivern.

Una d’aquestes són les carxofes, aquesta hortalissa meravellosa i tendra en forma de flor.

La carxofa és una hortalissa rica en fibra, vitamines (C, K i grup B) i minerals com magnesi, fòsfor, potassi i ferro. A més, també aporta flavonoides i una gran quantitat d’àcids orgànics.

És molt diürètica, una propietat molt útil en dietes per aprimar, i per afavorir la funció biliar, protegir el fetge i ajudar a fer que es recuperi en cas de malalties hepàtiques. Això és gràcies a la cinarina, un principi actiu que afavoreix la funció biliar i ajuda a pair els greixos, i als àcids orgànics, que tenen un poder hepatoprotector.
A més, la carxofa també va bé per disminuir els nivells de colesterol i sucres en sang i disminuir la pressió arterial.

Durant els mesos de calçotades és molt comú prendre’n a la brasa, però aquesta no és l’única manera en què les podem coure. Saltades, en cremes o caldos, al forn, farcides, en forma de xips… És boníssima de totes maneres!

Avui us vull proposar una recepta per aprofitar les últimes carxofes de la temporada, un plat llaminer i vistós per quan tenim convidats a casa: ous Benedict sobre base de carxofa, amb puré de carbassa i salsa holandesa.

Els ous Benedict són famosos perquè són el plat estrella dels brunch. Són ous escalfats en aigua a baixa temperatura, perquè la clara quedi coagulada, però el rovell es mantingui cru. Un cop tastis els ous cuits d’aquesta manera tan fàcil i exquisida, no els voldràs de cap altra manera!

La manera més clàssica d’acompanyar aquests ous és amb pernil o bacó sobre un pa o muffin anglès i salsa holandesa. Avui, però, us mostro una manera més saludable d’acompanyar-los: amb carxofa i puré de carbassa rostida. La salsa holandesa es pot preparar tant amb mantega com amb ghee, tal com farem en aquesta recepta.

Mòlta o remullada? Aquesta llavor tan de moda i tan rica en omega-3, en fibra soluble i en proteïna la podem preparar de diferents maneres. Quina és la millor?

A més, la medicina xinesa considera els llegums un aliment que enforteix els ronyons i, en concret, els de color blanc, tenen un valor curatiu que influeix en l’element metall, cosa que afavoreix la salut dels pulmons i l’intestí gruixut.

Si als guisats de llegum hi afegim una tira d’alga kombu, aconseguim, a més de reduir el temps de cocció, millorar la digestió i aportar sals minerals i oligoelements. Cal afegir la sal marina quan hagin acabat de coure, ja que, si s’hi posa abans, és possible que la pell del llegum s’endureixi. Els aliments vegetals que contenen els nivells més alts de ferro són els llegums, cereals, figues, prunes, dàtils o fruits secs. L’associació amb la vitamina C, a més d’altres nutrients com el coure, la vitamina B12 o la clorofil·la, augmenten l’absorció del ferro vegetal. La diferència principal entre les mongetes blanques i els altres tipus de mongetes és que són més fàcils de pair pel seu tipus de fibra, que ajuda, a més, a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids i a millorar el trànsit intestinal.

Les propietats nutricionals de la mongeta blanca es completen amb una aportació excel·lent de potassi, moderador de la tensió arterial, fòsfor, indispensable per a la memòria i el sistema nerviós en general, i magnesi, mineral que, en casos d’anèmia, ens va de primera per combatre la fatiga. En contra de la creença popular, l’aportació calòrica de la mongeta blanca és baixa, gràcies a l’efecte saciant de la seva fibra i a l’escassa aportació de greix. Si no teniu temps de coure les mongetes, podeu fer servir conserves de qualitat amb certificació bio. A Espanya actualment hi ha cinc indicacions geogràfiques protegides i una denominació d’origen protegida. Moltes regions les tenen com a ingredient principal dels seus plats més celebrats: mongetes del “ganxet” i de “santa Pau” a Catalunya; “bolinches” i “pilaricas” d’Aragó; mongetes del “barco de Avila”, ” judiones de la granja “, “Bañeza-León”, “Canela” de Castella; “La granja” i “Verdina” d’Astúries; “Guernika” i “Tolosa” del País Basc … Un superaliment de proximitat!

A aquesta crema de textura consistent i de sabor dolç li queda perfecte un toc refrescant i una mica àcid. Parlar de pomes és parlar d’un món sencer de sabors, colors, textures, i peculiaritats. Quant a la reineta, a Espanya se’n produeixen principalment dues varietats, que a més tenen denominació d’origen del Bierzo: la poma reineta blanca, de color predominantment verd, i la poma reineta grisa, de color marró grisós. Té una consistència densa i pastosa en tallar-la, més farinosa que altres varietats i un sabor agredolç que recorda una mica a la nou. És fàcil que la polpa adquireixi un toc marró pel seu contingut en ferro i, tot i que la pell amb el temps s’arruga i s’asseca, no perd gust sinó que s’intensifica. El consum habitual de pomes (ecològiques, si us plau!) prevé l’estrenyiment de les artèries coronàries i és una de les fruites amb més propietats antiinflamatòries de la mucosa gàstrica i de les parets intestinals.

Aquests superaliments del futur, com així ha anomenat la FAO els llegums, que ha declarat aquest 2016 com l’any internacional dels llegums, són una de les fonts de nutrients més completes que es troben sobre el planeta en forma de llavors en arbustos, plantes i arbres de tots els continents, i han estat utilitzats des de l’inici de la humanitat com a suport alimentari. Animeu-vos a incloure en la vostra dieta un dia a la setmana almenys una recepta saludable amb llegums; podeu provar de fer hamburgueses de llenties o de cigrons, hummus, cremes o amanides… Recuperareu el sabor de les tradicions i trencareu mites, perquè us asseguro que els gasos es poden evitar.

Del 9 al 26 de març se celebra la cinquena edició de la Ruta del Bacallà, un recorregut per grans restaurants de la ciutat de Barcelona i algunes bacallaneries on es cuina i es ven l’autèntic bacallà Gadus morhua.

Organitzat pel Gremi de Bacallaners de Catalunya, hi participen trenta establiments que oferiran menús gastronòmics o platets que inclouran el bacallà. D’aquesta manera, podem gaudir de diferents experiències gastronòmiques tastant aquest meravellós peix cuinat i presentat de formes molt diverses.
Al web de la ruta podreu trobar tots els restaurants que hi participen. Nosaltres, però, us en volem destacar set que considerem que preparen els plats amb bacallà més saludables:

1/7 Tomàquet farcit d’escuma de bacallà aromatitzada amb licor Matalaranya

Tomàquet farcit d’escuma de bacallà aromatitzada amb licor Matalaranya.

Matalaranya

Matalaranya és una elegant vermuteria situada a la casa de les punxes de Barcelona que ofereix un menú amb dos segons plats amb bacallà que fan salivar.

El primer es tracta d’un llom de bacallà trufat amb estofat de calamarsons i alls tendres, i el segon és un tomàquet farcit d’escuma de bacallà aromatitzada amb licor de Matalaranya.

Dos plats originals que porten el bacallà a una nova dimensió.

• Preu del menú: 28 €
• Localització: Carrer Rosselló, 260 (Casa de les punxes)
• Per a més informació: www.rutadelbacalla.cat

2/7 Carpaccio de bacallà amb xató i olives de kalamata

Carpaccio de bacallà amb xató i olives de kalamata. Fulano Mengano.

Fulano Mengano

En el menú d’aquest restaurant podem trobar una opció de bacallà de primer i una altra de segon.

L’entrant consisteix en un carpaccio de bacallà amb xató i olives de kalamata. Un plat molt colorit que presenta el bacallà de forma fina i gustosa.

El segon és un tros de bacallà confitat amb porrusalda, un plat típic navarrès elaborat principalment amb verdures, entre les quals predomina el porro.

• Preu del menú: 25,50 €
• Localització: Carrer Muntaner, 325
• Per a més informació: www.rutadelbacalla.cat

3/7 Xató vendrellenc

Xató vendrellenc. Ca l’Isidre.

Ca l’Isidre

Ca l’Isidre, un restaurant que ofereix una barreja de cuina tradicional catalana i mediterrània, en aquesta ruta ens presenta dos entrats senzills que guarden el bon sabor tradicional i la melositat d’aquest peix.

Un consisteix en uns cigrons estofats amb ventresca de bacallà; un plat calent i confortable. L’altre és un clàssic xató vendrellenc.

• Preu del menú: 32 €
• Localització: Carrer de les Flors, 10-12
• Per a més informació: www.rutadelbacalla.cat

4/7 Assortit de bacallans

Assortit de bacallans

Chicoa

 

Restaurant de cuina tradicional catalana que ofereix un menú amb dos segons plats de bacallà ben diferents. El primer és un assortit de bacallans, presentat de diverses maneres, i el segon és un clàssic: el bacallà al pil-pil, però a l’estil Chicoa, és a dir, del restaurant.

• Preu del menú: 30 €
• Localització: Carrer Aribau, 73
• Per a més informació: www.rutadelbacalla.cat

5/7 Milfulles d’esqueixada de bacallà i maduixes

Milfulles d’esqueixada de bacallà i maduixes. Samsara.

Samsara

 

El Samsara és un restaurant del barri de Gràcia conegut per la seva gran varietat de tapes. Durant aquests dies de ruta, a banda dels plats de sempre, també podrem tastar-hi un platet original i vistós que consisteix en un milfulles d’esqueixada de bacallà i maduixes, una combinació força curiosa i molt gustosa que aprofita la fruita de temporada.

• Preu del platet: 6 €
• Localització: Carrer de Terol, 6
• Per a més informació: www.rutadelbacalla.cat

6/7 Esqueixada de bacallà fumat

Esqueixada de bacallà fumat. El Chigre 1769.

El Chigre 1769

 

Heu tastat mai el bacallà fumat? Doncs en aquesta sidreria/vermuteria el podreu tastar en una esqueixada. Es tracta d’un platet que acompanya el bacallà amb hortalisses fresques.

En aquest restaurant de fusió gastronòmica asturiana i catalana aposten pels aliments de Km 0, naturals i ecològics.

• Preu del platet: 6 €
• Localització: Carrer dels Sombrerers, 7
• Per a més informació: www.rutadelbacalla.cat

7/7 Carxofes del Prat amb morro de bacallà i romesco d’avellanes

Carxofes del Prat amb morro de bacallà i romesco d’avellanes. Petit Firo.

Petit Firo

Si voleu aprofitar les últimes carxofes de la temporada, tasteu les d’aquest platet. Petit Firo ens ofereix carxofes del Prat amb morro de bacallà i romesco d’avellanes.

Un plat senzill però molt saborós.

• Preu del platet: 6 €
• Localització: Av. de Gaudí, 81
• Per a més informació: www.rutadelbacalla.cat

És possible viure sense gluten? El coneixement profund sobre com viure sense aquest conjunt de proteïnes tan present en el blat i altres cereal és el punt que tenen en comú la Gemma Bes, en David Tallón i la Marina Pont.

La Gemma, nutricionista, fa pocs mesos ha publicat Vivir sin gluten, un llibre que dóna pautes interessants per enfortir el sistema digestiu i que ve carregat de receptes sense gluten. En David i la Marina, per la seva banda, són propietaris de la botiga especialitzada en alimentació ecològica, sense gluten i sense lactis Free Food del barri de Sarrià de Barcelona (C/ Salvador Mundi, 2). Avui, els reunim a tots en aquest espai tan ric d’alimentació saludable.

El gluten free és una moda?

Tots: Sí!

Gemma: Jo crec que la gent s’ha d’assessorar més i conèixer els pros i els contres. La ignorància ens pot portar per camins que no són del tot encertats. De fet, quan jo vaig treure el llibre Vivir sin gluten, l’associació de celíacs va venir a la presentació que vaig fer a Mallorca i se’m van tirar a sobre perquè els semblava que era poc seriosa o que podia semblar un caprici. Jo els vaig dir que, gràcies a aquesta “moda”, s’estan creant molts productes bons, botigues especialitzades com Free Food, on trobaran molt més que arròs i blat de moro, o s’està aconseguint que els restaurants també ho tinguin cada cop més present. Jo crec que és una moda justificada, perquè és bo per a la salut.

De fet, la gent sovint oblida que la celiaquia és una malaltia!

Gemma: Sí, és una malaltia, no una tendència. També hi ha la sensibilitat al gluten no celíaca, que dóna uns símptomes diferents dels de la celiaquia, però que té el mateix tractament: eliminar el gluten de la dieta. El problema és que, si el retirem del tot i no tenim cap problema evident, després ens pot costar molt reintroduir-lo.

David: Quan algú ve a la botiga i ens diu que és celíac sempre li diem: “Enhorabona i benvingut! Perquè ara menjaràs molt més variat”. El pa està fet amb blat, la pasta, la pizza, etc. El gluten és a tot arreu i no ens n’adonem. La nostra botiga es diu precisament Free Food (‘menjar lliure’) per destacar la part positiva de menjar sense gluten. El nostre lema és “lliure de tòxics”.

I per on comencem, si volem viure sense gluten?

Gemma: Jo recomano començar pel blat (sobretot el pa); així ja notarem un gran canvi. Després, a poc a poc, reduir la resta de cereals. Es tracta de fer un canvi d’hàbits progressiu.

David: Nosaltres tenim pans envasats de fajol, de iuca, d’arròs, de civada sense gluten. Hi ha pans per a tots els gustos i densitats, tant per als que estan més acostumats al pa blanc com els que no.

Hauríem de començar canviant de totes totes la base de la piràmide alimentària!

Gemma: Sí. A mi m’agrada molt un llibre del doctor Jean Seignalet que es diu La tercera medicina. Explica coses molt interessants, com ara que els cereals d’avui dia són poc digestius, perquè han estat molt modificats genèticament i la seva estructura de proteïna és molt més complexa. Per exemple, el blat té de 21 a 23 cromosomes, mentre que el cereal antic només en té set. Com que la proteïna és molt més gran, és més difícil de digerir i es pot convertit en un tòxic. En aquest sentit, se’ns posarà molt millor el fajol, la quinoa o el mill, sempre que no siguin d’agricultura intensiva.

I l’arròs?

Gemma: El basmati i integral està molt bé, però no n’hem d’abusar. I, si tampoc se’ns posa bé, l’haurem de retirar.

No hem de substituir el blat pel blat de moro, encara que no porti gluten, oi?

Gemma: No! De fet, és gairebé igual que el blat. Al llibre en parlo.

David: Nosaltres assessorem la gent quan ve i li diem que també ha d’eliminar el blat de moro, perquè també és irritant. L’alternativa d’anar al súper a comprar productes “sense gluten” o “gluten free”, tampoc és bona, perquè la majoria són productes ultraprocessats que tampoc són sans. Nosaltres sempre diem que la base de l’alimentació ha de ser la fruita i la verdura. A vegades vénen clients que ens diuen: “Jo només m’alimento a base d’arròs”. I nosaltres els diem: “No, home, no! Tens l’arròs, però també tens el mill, la quinoa, el fajol…”.

Gemma: Els celíacs, moltes vegades, no s’acaben de trobar prou bé. I aquí hi té molt a veure el tipus de producte que compren i on el compren. Potser eliminen el gluten, però no estan cuidant prou el sistema digestiu.

Però la majoria dels productes gluten free estan fets a base de blat de moro!

Marina: Hem d’anar amb molt de compte amb aquest tipus de productes processats. De fet, molts dels productes que tenim a la botiga gairebé els faríem fora! Però no ens volem radicalitzar tant. Pensem que, almenys, si els nostres consumidors volen menjar blat de moro, els en donarem un que no serà transgènic. Si vas a una botiga convencional a comprar sense gluten, corres el risc de comprar ultraprocessats carregats de sucres i transgènics. Hi ha moltes botigues d’alimentació eco que tenen una secció sense gluten, però nosaltres ho tenim tot sense gluten! Tenim la sort que aquí ens ve gent recomanada per metges i nutricionistes. A més, també fem tallers de cuina a domicili.

Gemma: Sí, i hem de recordar que menjar ecològic no vol dir necessàriament menjar sa! L’Imma del Moral explica al meu llibre que, quan li van diagnosticar la celiaquia, es va sentir esperançada, perquè ja estava ingressada i no sabien què tenia. Però després no sabia com lidiar amb la situació, com molta gent, que creu que només podrà menjar arròs o carn, els falten botigues especialitzades com aquesta. I, inconscientment, l’alimentació es pot tornar molt desequilibrada per falta d’informació.

S’ha d’anar experimentant perquè no a tothom li va bé el mateix. De fet, hi ha gent que no tolera bé cap cereal. També depèn de com es cuina. Jo també sóc experta en nutrició ayurvèdica, perquè vaig molt a l’Índia, i al final em vaig posar a estudiar a una escola de la Garriga. La medicina ayurvèdica té un arròs, el kitchari (basmati) que fan servir molt per als panchakarmes, que es barreja amb la llentia mung i es fa coure durant molt de temps amb ghee, comí i altres espècies (vegeu recepta al final de l’entrevista). I això va de primera per al sistema digestiu: neteges i desinflames molt. Això no ho he posat al llibre, i ara me’n penedeixo!

En moltes receptes del llibre hi inclous ghee!

Gemma: Sí, fins i tot amb Chron. En medicina ayurvèdica es considera un vehicle de nutrients i, per això, es recomana tant per a persones desnodrides. Tinc pacients amb intolerància a la lactosa que toleren el ghee, perquè no porta la proteïna. O prendre un dàtil i cardamom al matí en dejú, unes dues hores abans d’esmorzar, va molt bé per desinflamar l’intestí. Si ho fas durant diversos dies, pots millorar molt l’absorció dels nutrients. També depèn de la constitució de cada persona perquè, per exemple, si ets pitta, potser no et farà falta, però, en canvi, si ets vata, els greixos t’aniran molt bé.

Com recomanes introduir els cereals als bebès?

Gemma: Amb la introducció del cereal s’ha d’anar molt alerta. Hi ha teories que defensen que, mentre encara prenen llet materna, els pots introduir al gluten perquè s’hi adapten, però jo no hi estic d’acord. Jo crec que, a partir dels sis mesos, podem començar a introduir cereal, i jo m’ho treballava molt amb les meves filles! Arròs integral 50% (deixat en remull tota la nit), 25% arròs dolç (és més rodó i més cremós) i 25% de quinoa.

Marina: Amb l’arròs dolç hem d’anar en compte perquè sovint també conté traces de gluten; per això nosaltres no en tenim a la botiga.

Gemma: Doncs pots posar-hi arròs basmati. El gluten no l’introduiríem fins que el bebè tingui un any. Fent-ho a poc a poc, les meves filles mai van tenir problemes d’intolerància. A partir dels sis mesos fas una tassa d’aquest cereal per deu d’aigua i ho poses al foc durant dues o tres hores.

Això sí que és slow food!

Marina: Sí! Però com ho fan les mares treballadores que no tenen temps?

Gemma: Jo ho feia els diumenges i et dura tota la setmana. Fas una olla gran i ho guardes en pots de vidre. Cous les verdures a part i després es barreja. I també la proteïna quan toca. A partir dels set mesos ja ho fas amb set parts d’aigua; i a partir dels divuit, tres parts d’aigua, que ja és quasi com nosaltres i ja no és tanta estona perquè l’aigua de seguida s’evapora.

I com introduïm el gluten?

A partir de l’any i començant amb cereals més antics. De blat segur que no en donaria, i menys encara si no és ecològic.

Què passa si decidim criar el nostre fill sense gluten?

David: Passa que mai sabràs si és celíac!

Gemma: Jo no sé si ho faria amb gluten; potser deixaria que fos una decisió seva, com ara la carn o el peix. Si quan és gran no en vol menjar, que s’ho retiri. El vegetarià, quan és gran, pot menjar carn, però si limites un nen des de petit a no menjar gluten, mai el tolerarà.

Amb un adult passa igual?

Gemma: Sí.

David: Jo entenc que, quan retires el gluten, fas un procés de desintoxicació i potser llavors et tornes sensible, perquè ja no tens aquella càrrega tòxica a sobre. Jo sempre dic que és com si tens durícies a la mà: Què prefereixes? No sentir dolor perquè tens durícies o, directament, no tenir durícies? A més, eliminant el gluten, sovint elimines migranyes, molts problemes digestius i, fins i tot, de vegades, problemes de fertilitat!

Gemma: Jo menjo gluten un cop a la setmana, per fer recordatoris. Millor de cereals antics, a mi m’agrada molt el xeixa. Així, quan vaig a menjar una pizza amb uns amics, me la puc menjar sense problema.

Un any més, l’Associació Slow Food ha reunit avui, al Maresme, els restaurants que aposten per una cuina compromesa per tal de fer el lliurament anual dels distintius Km0-Slow Food, en aquest cas a 9 nous restaurants que entren a la llista (ja en són 74) gràcies a la seva aposta per una cuina ecològica, de proximitat i saludable.

Els restaurants que des d’avui ja comptaran amb la placa Slow Food als seus aparadors en són quatre del convivium Slow Food Barcelona: El Chigre 1769 de Francisco Heras que ja compta amb la placa Slow al seu restaurant Llamber, La Castanya, El Trapío a la Bonanova, i el Montiel, al Born. Del convivium de Tarragona, entra el restaurant Amaré de Roquetes, al Baix Ebre, el restaurant Integral a Figueres, el Vicus, el primer slow food que tindrà, des d’ara, el poble de Pals, al Baix Empordà i del convivium del Garraf, entra El Cigró d’Or, del xef Oriol Llavina, obert des de fa anys al mercat de Vilafranca del Penedès. La Fonda Marina de Montgat és la nova incorporació al Maresme i ha estat l’escenari avui del Mercat de la Terra que s’ha celebrat per encetar la jornada. Amb la incorporació de la Fonda Marina, Slow Food Maresme, que ha organitzat les jornades d’enguany, ja compta amb tres restaurants Km0-Slow Food.

La directora d’Etselquemenges, Núria Coll, i l’actor, Pep Parés, han fet l’entrega de les plaques al celler Alta Alella, un autèntic referent en vi ecològic i natural a Catalunya i que uneix l’enoturisme amb la gastronomia a través del restaurant Els Garrofers, també ecològic, també a Alella i on avui s’ha celebrat el dinar de germanor de tots els restaurants Km0-Slow Food de Catalunya que ja superen la setantena.

Durant el dinar s’ha pogut constatar que cada cop hi ha una nova generació més potent de xefs i restauradors que fan una aposta per l’alimentació sense pesticides i transgènics i que fins ara ja lideraven restaurants exitosos i reconeguts. Un exemple d’això és que ja hi ha restaurants Km0 que tenen un mateix responsable com ara Enric Millà (El Dien i El Rasputín) Francisco Heras (Llamber i Chigre 1769) o Jordi Limón amb el Restaurant Somorrostro i Rebelot.

Josep Pàmies, el premiat més fotografiat

I per segon any consecutiu, l’Associació Slow Food aprofita l’entrega de plaques per a fer diversos reconeixements a productors i menjadors compromesos amb els criteris de Slow Food i que aquesta segona edició ha guanyat un any més. l’Escola St Paul’s School. Pel que fa als productors, s’ha reconegut la tasca de Josep Pàmies i La Dolça Revolució a través de l’estèvia com a planta insígnia de la lluita incansable de Pàmies. Pàmies ha estat el més aplaudit i fotografiat i tots els restaurants han rebut una planta d’estèvia juntament amb la placa. El reconeixement a la recuperació de tradicions ha estat per Mas Marcè dedicats a la ramaderia ecològica i producció de lactis a Siurana d’Empordà i el reconeixement a la innovació i acció social ha estat per Ous la Klosca, un centre especial de treball dedicat a la producció agroalimentària ecològica a Mataró.

T’has plantejat millorar els esmorzars però no saps per on començar? No tens ni idea què esmorzar si et treuen el pa i els embotits o els cereals o el croissant amb cafè amb llet? Hi ha un ventall infinit de possibilitats saludables per començar el dia.

Al taller prepararàs receptes diferents, opcions dolces i salades, lleugeres i nutritives, hidratants i saciants, ràpides i senzilles, per a tots els gustos i per a tots els moments.

Aprèn a començar el dia amb bon peu, nodrint el cos en profunditat amb aliments complets i, a més a més, l’Elena Vidal també et donarà algunes claus, pautes i consells perquè tu i la teva família tingueu energia i salut de bon matí.

QUI
Elena Vidal, coach i nutricionista ortomolecular

HORARI
Dissabte 1 d’abril
De 9’30 a 12h.

PREU
26 € SOCI ETSELQUEMENGES
30 € NO SOCI

INCLOU
· Dossier amb apunts teòrics i receptari dels plats elaborats durant el taller
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada
· Degustació de tots els plats

LLOC
A la botiga de productes ecològics Biosfera Ecocenter
Carrer de Cervantes, 10
43500 Tortosa

Entre els seus beneficis, hi ha la capacitat adaptògena, que vol dir que ajuda a aconseguir un rendiment òptim mental i físic en etapes adverses de la vida. Les substàncies adaptògenes es troben només en algunes plantes o herbes i tenen especial interès en les èpoques en què ens podem sentir més cansats, com pot ser la primavera, en moments d’estrès o abans d’uns exàmens.

Des del punt de vista nutricional, el xiitake és una de les fonts principals de proteïna per a les poblacions orientals i també és dels pocs aliments vegetals que contenen vitamina D (ergocalciferol). Aquesta vitamina és fonamental en el metabolisme del calci i, per tant, en la salut dels ossos. Pel seu contingut en vitamina D, el xiitake també és un aliat per al bon funcionament del sistema immunitari, entre altres funcions importants. En la seva composició, aquest bolet destaca, a més, per la presència de coure, agent antiinfecciós essencial, molt important per mantenir les defenses altes.

Prebiòtic

Les propietats immunomoduladores del xiitake també vénen donades pel seu contingut en fibra prebiòtica, ja que, com que afavoreix una microbiota intestinal saludable, també exerceix efecte sobre el sistema immunitari allotjat a l’intestí, i el protegeix i l’enforteix.

D’aquesta manera, el xiitake resulta altament convenient tant per prevenir malalties com per preservar la salut en èpoques en què pot resultar més fàcil perdre-la.

Aliat en la prevenció del càncer

Tal com explica Josefina Llargués en la seva obra Hongos medicinales*, el xiitake, tal com algunes altres bolets orientals com el reishi i el maitake, són coneguts, ja que constitueixen una arma terapèutica potent per prevenir els càncers associats a l’alimentació. Les seves propietats antitumorals i quimioprotectores poden resumir-se en: prevenció de l’oncogènesi, activitat directa contra diversos tipus de tumors i efecte preventiu de metàstasi. I, per descomptat, la seva capacitat per tonificar el sistema immunitari sense exacerbar és clau en la lluita contra el càncer. A més del seu poder terapèutic, el xiitake és un aliment molt valorat dins de la gastronomia, ja que té un sabor deliciós i és relativament fàcil d’incorporar en qualsevol preparació. Solen trobar-se secs i, en aquest cas, només cal rehidratar-los abans.

Tanmateix, per beneficiar-se de les seves propietats val la pena recórrer a complements que concentrin els seus principis actius o -encara millor- que es combinin sinèrgicament amb altres fitoquímics per augmentar la seva activitat funcional i aconseguir un efecte ple sobre l’organisme. Neovital Health ofereix la seva innovadora línia Reishi NEO https://www.neovitalhealth.com/catpro/reishi-neo-hongos-medicinales/ amb formulacions exclusives a base d’extractes purs estandarditzats i ecològics de fongs i plantes medicinals.

Josefina Llargués, Hongos medicinales. Shiitake, maitake y reishi: prevención y apoyo al tratamiento del cáncer (Ediciones Obelisco’14).

• El punt de partida per començar a cuidar-me va ser una malaltia.
• L’any 1992 em van detectar un melanoma maligne, amb perspectives d’un temps molt curt de vida. Vaig començar un règim vegetarià per defensar el cos.
• No vaig fer cap tractament convencional; només havia d’esperar.
• Si vaig canviar res, això va ser l’alimentació. No tinc cap aval científic, però aquesta és la meva experiència.
• Durant quatre o cinc anys vaig fer dieta estricta vegetariana. Era gairebé vegà. Em cuidava molt el fetge.
• Al principi, l’únic greix que em deixava menjar la doctora, i en molta quantitat, era l’alvocat. Més tard, l’oli de coco.
• Joan Pau II tenia problemes de salut i el tractaven amb papaia; jo ja feia temps que ho feia!
• Vaig fer complementació natural. Anava dos cops a l’any als Estats Units a buscar-ne perquè aquí no n’hi havia.
• No em va suposar un gran esforç perquè, al cap d’un mes i mig de començar la dieta, estava com un toro. En teoria m’estava morint, però jo estava fent concerts i esport com mai!
• Tenia tant de benestar que entrava a la cuina cantant!
• Al cap de quinze dies ja vaig notar grans canvis.
• A l’Àfrica, han tingut la sort que el cereal que els va bé cultivar és el mill, un cereal fantàstic. Tenen papaies, síndries, mangos, plàtans…
• Dono baobab als meus companys del Parlament, però això és secret! És un gran estabilitzador de l’intestí i de l’estómac.
• Res de Fortasec! Baobab!
• Com més rics són els senegalesos, més s’allunyen de la seva dieta bàsica i més l’occidentalitzen. I després desenvolupen diabetis.
• Quan tens estrès i nervis, malauradament, tens ganes de regalar-te un pecat.

L’àloe és originari de l’Àfrica; se’n coneixen unes 250 varietats, però la més potent en vitamines, minerals, aminoàcids i enzims és l’Aloe Barbadensis Miller, conegut com a àloe vera.

Està format per un 99% d’aigua i un 1% de vitamines, minerals, aminoàcids i acemanà (compost que té propietats immunoestimulants i antivirals).

En la Segona Guerra Mundial, després de l’explosió atòmica, es va fer servir per tractar les cremades causades entre la població d’Hiroshima i Nagasaki; les ferides es van curar més ràpidament amb l’àloe i, en molts casos, no van deixar senyals ni cicatrius. Tant és l’interès generat per les seves grans propietats que, el 2008, es va obrir a Lanzarote el Museu de l’Àloe Vera, que va ser declarat Centre d’Interès Turístic i de Cultura.

Cuida’t la pell

L’àloe té una alta concentració en vitamines C, E, zinc i àcids grassos essencials que reforcen l’efecte que té sobre la pell. Els seus usos més coneguts i aplicats són tòpics (cremades, dermatitis, acne…), però aquest gran producte de la natura també té una aplicació molt important com a ingredient en la cosmètica natural.

S’ha comprovat que aquesta eficàcia és deguda a la seva capacitat de penetració en les tres capes epidèrmiques de la pell (epidermis, dermis, hipodermis). La penetració dels polisacàrids d’elevat pes molecular, característics de l’àloe, afavoreix també la de vitamines i altres components. En l’epidermis, aquests actuen sobre receptors fibroblàstics estimulant factors de creixement i de replicació per a la regeneració cutània.

És molt utilitzat, per exemple, com a aftershave o loció per a després de l’afaitat, perquè alleuja, refresca i hidrata la pell. Al mercat hi ha productes disponibles per a aquest ús com el Gel hidratant (Gelly) 99% de Lily of the Desert.

També és habitual aplicar-lo després d’una exposició prolongada al sol, que ens ajuda a combatre l’oxidació, ja que ajuda a eliminar els radicals lliures. Protectors solars que continguin àloe vera i gel d’àloe vera a manera de loció per a després del sol es converteixen en els nostres aliats per gaudir del sol d’una manera més segura.

Les pells sensibles o irritades troben en els productes d’higiene i cura corporal com els gels de bany, desodorants, cremes i locions amb alt contingut d’àloe, una solució d’ús diari que, a més, les ajuda a mantenir-se hidratades, i els torna la sensació de confort. Al mercat hi ha productes disponibles per a aquest ús, com els de JĀSÖN.

En els dentifricis i col·lutoris serveix per calmar la irritació de les genives.

Per la seva riquesa en diversos nutrients, l’àloe també pot servir per enfortir els cabells, ja que els proporciona suavitat, resistència i flexibilitat. Xampús i condicionadors amb continguts elevats d’àloe són especialment adequats per a cabells secs.

Cuida el teu benestar digestiu

A més d’aplicacions tòpiques, gràcies a les seves propietats digestives, l’àloe es converteix en un dels nostres millors aliats per al benestar interior. Preneu suc d’àloe vera sense aloïna de 2 a 8 cullerades (quantitat recomanada), sol, amb aigua o amb suc de fruites.

Resulta beneficiós en cas d’acidesa i disconfort digestiu, i les persones amb síndrome de l’intestí irritable i permeable el toleren bé.

L’intestí té un paper important en l’absorció de nutrients. Per aquesta raó hem de cuidar i protegir-lo, i l’àloe és una gran eina per a això, sobretot quan es veu alterat per mals hàbits alimentaris o per un ritme de vida estressant.

L’àloe també serveix per combatre el restrenyiment, perquè el làtex de la planta estimula les secrecions estomacals i digestives; però no s’hauria de prendre durant més de 10 dies seguits.

Preneu-lo després dels àpats copiosos, ajuda a reduir la cremor. Al mercat està disponible en format stick, molt còmode per portar a sobre, com el producte Nectaloe de Santé Verte.

Prendre cada dia àloe vera amb aigua o en forma de batut ens ajudarà a eliminar els residus i toxines que generem diàriament, com a conseqüència dels contaminants ambientals, l’estrès, l’excés de fàrmacs o la mala alimentació.

Gràcies al seu contingut en vitamines, minerals i antioxidants, també té beneficis sobre la fatiga i ajuda a estimular el metabolisme.

És adequat en dietes de control de pes en què es recomana prendre el suc amb aigua, ja que així augmenta el seu poder saciant alhora que afavoreix la hidratació i aporta nutrients bàsics.

Lily of the Desert té una gamma completa de sucs d’àloe d’agricultura ecològica que ajuden a cobrir les diferents necessitats.

Segons la medicina tradicional xinesa, la primavera (element fusta) es relaciona sobretot amb el fetge, i considera aquesta estació la idònia per tonificar aquest òrgan i la vesícula biliar. Per això, apostar per una alimentació que inclogui aliments i preparacions més depuratives ens ajudarà a potenciar tot aquest procés natural de detox que fa el cos en aquesta època de l’any.

1/10 Wraps crudivegans detox per substituir l’entrepà

Cuina i fotografia: Núria Roura

Ingredients

Per als wraps:

• 5 fulles grans de bledes
• 1 carbassó
• 1 cogombre
• 2 o 3 pastanagues grans
• 10 raves
• Germinats d’alfals

Per a la salsa:

• 2 alvocats grans
• Suc de ½ llimona
• Sal marina sense refinar

Preparació

1. Renteu bé tots els ingredients amb aigua filtrada o de qualitat.
2. Espiralitzeu per separat el carbassó sense pelar, el cogombre pelat –o no– i les pastanagues, tal com es mostra en aquest vídeo o en aquesta altra recepta. Si no teniu espiralitzador ho podeu fer amb un pelador de verdures, amb un robot de cuina o simplement tallant les verdures com més us agradi. Reserveu-ho tot.
3. Talleu els raves a trossos fins i petits. Reserveu-los.
4. Amb una batedora o processador tritureu els alvocats amb el suc de llimona i la sal marina sense refinar.
5. Unteu cada fulla de bleda amb una mica de salsa i repartiu la resta d’ingredients una mica a cada fulla sense omplir-les del tot per tal que es puguin enrotllar bé.
6. Un cop enrotllats, tanqueu-les amb escuradents.

Actualment estem exposats a molts factors contaminants: l’aire que respirem, l’aigua, els aliments que no són de cultiu ecològic, els productes de neteja i d’higiene personal, les radiacions Wi-Fi, l’estrès… Tots generen residus tòxics dins l’organisme, precursors de l’estrès oxidatiu i, com a conseqüència, de radicals lliures. La veritat és que el cos, de manera natural ja té un sistema per protegir-se i eliminar substàncies perjudicials per a la salut. Els encarregats d’aquesta funció són òrgans vitals com els ronyons, el fetge, els pulmons i el sistema digestiu, que activen la seva activitat més depurativa durant la nit, mentre reposem (d’aquí la importància de descansar, i dormir unes 7-8 hores ben bones). De fet, si ens hi parem a pensar, sol ser quan ens llevem o durant la primera meitat del dia que anem més al bany, tan a orinar com de ventre.

No obstant això, la llista de factors contaminants va incrementant dia rere dia, i, tenint en compte les quantitats tan elevades a què estem exposats, poden arribar a sobresaturar aquests òrgans depuratius, que no funcionarien al seu màxim rendiment, cosa que faria que se’ns acumulessin dins del cos elements tòxics que comprometrien la salut. Si no eliminem eficaçment aquestes substàncies contaminants, anirem generant un ambient més àcid dins el cos, ens trobarem amb un organisme més inflamat, més propens a les al·lèrgies i intoleràncies: un cos amb un sistema immunològic més debilitat i amb les condicions idònies per desenvolupar malalties degeneratives, tals demències i càncer.

Com qualsevol filtre, que, quan s’omple, se l’ha d’ajudar, canviar o rentar, el cos també ho necessita. Com el podem ajudar? Doncs bé: si ho volem, ho tenim molt fàcil. Hi ha certs nutrients i elements fitoquímics que tenen efecte depuratiu, reparador i antioxidant dins el cos que ens ajuden a combatre els radicals lliures i a netejar els òrgans vitals de depuració. Aquests elements són vitamines, minerals, enzims actius i altres antioxidants i elements fitoquímics que trobem en gran abundància tant en fruites com vegetals; d’aquí la importància de prendre’n cada dia.

Ara bé, en consumim prou quantitat per compensar l’exposició tan elevada a factors contaminants a la qual estem sotmesos sobretot els que vivim a la ciutat? Creieu que amb “cinc al dia” en fem prou? La resposta és no. De mitjana hauríem de consumir entre 10-15 racions de fruites i verdures al dia, i no sempre és fàcil encabir tanta quantitat per a una sola persona al llarg del dia.

Podem preparar amanides, cremes de verdures, sopes vegetals, saltats, verdures al forn o al vapor… però aquí cal fer una puntualització. Les preparacions culinàries que suposen sotmetre aquests aliments a temperatures elevades, superiors a 42-45 graus fan que es perdin vitamines (sobretot les més termolàbils, com la C), i que els enzims actius s’inactivin, i que es perdin, llavors, una bona quantitat de nutrients antioxidants.

D’aquí, i per moltes altres raons, surten els sucs i batuts verds, begudes fetes a base del suc de vegetals frescos, no sotmesos a temperatura i que concentren quantitats elevades de micronutrients i altres elements provinents del regne vegetal amb grans propietats antioxidants i molt alcalinitzants.

Per elaborar aquestes begudes se solen fer servir entre 4 i 7 peces de fruita i verdures; això ja suposa cobrir gairebé la meitat de les necessitats reals d’aquest grup d’aliments, però no només això…

Si bé és cert que hi ha moltes maneres de preparar i consumir vegetals, el fet de triturar-los dins una batedora o premsar-los amb un extractor de premsat en fred fa que les seves molècules quedin ben esmicolades, en partícules molt petites, i, a la vegada, que les seves parets cel·lulars es trenquin de tal manera que tots els nutrients quedin alliberats. Com a resultat, més biodisponibilitat i absorció dels nutrients. Pensem que les parets intestinals només absorbiran el que hi entri en contacte, així que, com més esmicolats estiguin els aliments, més superfície de contacte directe tindran. La situació és força diferent quan mengem i masteguem aliments sòlids, ja que la tendència en general és empassar trossos massa grans, i, alerta!, l’estómac no té dents!

Tot i així, voldria remarcar la importància de mastegar tant els sucs com els batuts verds, perquè, encara que siguin begudes, contenen carbohidrats, sucres simples en gran part, que han de començar a ser digerits a la boca. Aquest procés de digestió comença quan s’emulsionen amb la saliva, on hi ha amilases, enzims digestius encarregats de digerir els hidrats de carboni.

El kiwi és un ingredient excel·lent pels sucs verds

Curiositats sobre les begudes vegetals: batuts, sucs i llets

1. Quan prepareu un batut verd comenceu triturant primer les fulles verdes o vegetals més fibrosos amb el líquid, d’aquesta manera es comencen a esmicolar i trencar les parets. Un cop ben triturat hi afegirem la fruita, ja que és més tova, més sensible a oxidar-se i no necessita tant de temps per triturar-se.
2. Quan prepareu un suc verd, feu que les proporcions siguin 4-5 racions de vegetals per 1 de fruita. Aquesta beguda descarta gran part de la fibra dels aliments, així que, per tal de no provocar pics de sucre ni insulina en sang, la fruita als sucs hi és només per endolcir; no n’és l’ingredient predominant. Com més verd (vegetal), més propietats alcalinitzants i depuratives tindrà.
3. Quan prepareu llets vegetals casolanes eviteu, primer, pagar força diners, i segon, additius, emulsionants o edulcorants que, per més naturals que puguin semblar, nosaltres no els faríem servir a casa, i que, per més “orgànics” que siguin, poden arribar a ser perjudicials. És el cas de l’emulsionant natural carragenina, que pot causar irritació i inflamació a l’estómac, i desencadenar una resposta autoimmune i, fins i tot, llagues estomacals.
4. Quan reaprofiteu la polpa dels sucs per preparar qualsevol recepta, estareu incorporant una bona quantitat de fibra, sobretot insoluble, al plat. Recordeu, però, que haureu d’hidratar-vos bé al llarg del dia i acompanyar aquests snacks amb aliments amb més contingut d’aigua per tal que la fibra faci un bon efecte i no un tap dins el còlon.

Fotografia María Ángeles Torres

RECEPTA BATUT GREEN GLOW

Aquest batut és la meva versió del suc Glory Morning, però en textura de smoothie. És el que solc preparar més sovint per les propietats depuratives i alcalinitzants que té i perquè el verd m’agrada molt! És una molt bona dosi de vegetals verds i fibra a primera hora del matí que ajuda a sentir-se lleuger, refrescat i amb un bon toc d’energia. Aquest batut és molt ric en clorofil·la, carotens, calci, magnesi i potassi.

Si el voleu una mica més dolç i/o cremós, hi podeu posar mig plàtan o un de sencer. Un dels meus ingredients preferits són els brots i germinats. Aquestes llavors diminutes amb cueta, amb una infinitat de propietats beneficioses, són una caixa plena d’aminoàcids, àcids grassos, enzims i fitoquímics molt fàcils d’absorbir i d’assimilar.

 

Ingredients:

• 2 branques d’api
• 2 fulles de kale
• 1/3 de cogombre
• 3 branquetes de julivert
• 1 poma
• 1 pessic de brots d’alfals
• 1 trosset de gingebre (de la mida de l’ungla del dit gros)
• 1 tassa d’aigua o d’aigua de coco

Preparació:

1-Renteu tots els ingredients. No cal que peleu el cogombre ni la poma si són de conreu ecològic. Talleu el cogombre a quarts verticals, i la poma, a vuitens, i traieu-li el cor. Deixeu les fulles de l’api i talleu la tija per la meitat o en tres parts. Retireu la tija de les fulles de kale, ja que és massa fibrosa.

2-Aboqueu l’aigua a la batedora i introduïu-hi també tots els vegetals menys la poma i el cogombre. Bateu-ho durant 3 segons; després, afegiu-hi la resta d’ingredients i connecteu un altre cop la batedora durant 5 segons més o fins a desfer tots els grumolls, si voleu una textura més fina.

Tòpings: herba de blat, poma a làmines, julivert i llimona.

Incorporeu-hi una culleradeta d’herba de blat, verd, per seguir amb la tònica, però, sobretot, perquè tingui un efecte més depuratiu i alcalinitzant.

Us animo a gaudir del meu nou llibre Batuts verds de Cossetània Edicions (Batidos verdes, d’Urano), amb una extensa explicació sobre les begudes vegetals, amb resposta a les catorze preguntes més freqüents sobre el tema, amb una explicació sobre la diferència entre un suc i un batut, i que us permetrà aprendre fil-per-randa com preparar de manera correcta un bon batut, a més d’incloure cinquanta receptes delicioses no només de batuts, sinó de sucs verds, de llets vegetals casolanes i snacks dolços i salats per reaprofitar la polpa dels sucs i llets. I, per si això no fos prou, us proposo un repte: tres dies a base de batuts i sucs vegetals per fer un “reset” al cos, donar unes bones i merescudes vacances al sistema digestiu i recuperar aquella energia i vitalitat que pertoca!

Es pot deixar de banda el gluten i reorientar els hàbits alimentaris?

Cuinar sense gluten està renyit amb el bon menjar?

En aquest llibre tan preciós, amb una edició molt treballada, la nutricionista Gemma Bes contesta aquestes preguntes i exposa de manera fàcil i clara la importància de menjar sense gluten i com aquest canvi pot representar una oportunitat per millorar la qualitat de vida i viure més anys.

El que farà les delícies del lector és la part de receptes, sucs i menús del cuiner Tomeu Caldentey, guardonat amb un premi Michelin, en què s’obre un ventall enorme de possibilitats i de sabors nous per descobrir.

Apte no només per a celíacs.

L’“alga” agar-agar no és exactament una alga, sinó que és la fibra d’un conjunt d’unes set algues, per això, en cuinar-la es queda aquesta textura de gelatina, que ajuda a saciar i a calmar l’estómac.

Ajuda a saciar i a combatre l’ansietat

Molt adequat per saciar gràcies a la combinació amb aigua, ja que forma aquesta substància en forma de gel. Concretament, s’infla i redueix la velocitat del buidament gàstric i produeix un efecte saciant i apaivaga l’ansietat. D’aquesta manera, es té la sensació d’estar ple i s’evita picar entre hores altres aliments menys desitjats.

Regula el trànsit intestinal

Gràcies a la fibra soluble que el caracteritza, en cas de restrenyiment, ajuda als moviments de l’estómac i a un buidament correcte. A més, gràcies a la fibra insoluble, produeix un suau efecte laxant que augmenta el trànsit intestinal (efecte a l’intestí prim).

És un tipus d’aliment que no se sol trobar als supermercats més habituals, però sí en herbolaris o cases de dietètica. El venen en forma de flocs o de tires i dura per a deu pastissos com a mínim. A més, permet fer flams vegans i altres postres amb textura gelatinosa.

Combinar amb maduixes

Les maduixes són les reines de la primavera i tenen cura tot l’organisme. Gràcies a la seva gran capacitat antioxidant, eviten el dipòsit de colesterol a les parets de les artèries i mantenen l’organisme en bon estat. A més, són molt riques en fibra, que facilita el trànsit intestinal, i són molt diürètiques, és a dir, augmenten la producció d’orina, a més de facilitar l’eliminació de tòxics a través de l’orina.

És altament recomanable que les maduixes siguin ecològiques, ja que són de les fruites que més residus químics tendeixen a acumular.

Berenar o postres nutritives

En combinar les fruites amb les “algues” agar-agar i la base de fruits secs i dàtils, aconseguim un berenar o unes postres amb una densitat nutricional molt alta. L’agar-agar ens aporta la fibra necessària; les maduixes, la frescor i antioxidants que l’organisme necessita; els dàtils, dolçor sense necessitat d’utilitzar sucre afegit; i les avellanes, els greixos saludables i proteïnes que ens mantindran tips durant més temps. D’aquesta manera, aquest pastís s’allunya dels que produeixen un pic de glucosa en sang i desequilibren el nostre estimat organisme.

Colors antioxidants com el de la remolatxa, la pastanaga, la carabassa, la magrana o el moniato; potents anticancerígens com el bròquil, la col, les cols de Brussel·les, la col o el porro, o meravelloses arrels depuratives com el nap o la xirivia; fulles verdes plenes de clorofil·la renovadora com les bledes, la col kale o els espinacs. Totes ens aporten tots els nutrients durant la tardor i l’hivern per sortir a la conquesta d’una càlida primavera amb plenitud d’energies i abundància de forces renovades.

Per a aquest rostit de verdures de tardor-hivern n’he triat algunes de les meves preferides: daus de carbassa, pastanaga, moniato, remolatxa i api-nap, tires d’alls tendres denominació d’origen de Vilanova, unes flors de bròquil i coliflor, fonoll i uns espigalls, però podríeu fer servir carxofes, cebes, raves, porros o cols, per exemple. Aquests vegetals se solen preparar cuits o al vapor, però rostint-los adquireixen una altra dimensió en sabor i textura. També podem preparar al forn qualsevol verdura que normalment cuinem amb altres tècniques, com les mongetes tendres, la col llombarda o els bolets. Amb el rostit, es concentren els sabors amb matisos més dolços, amb una textura torrada i cruixent per fora, deixant l’interior tendre i molt saborós i inundant la cuina d’aromes reconfortants quan es rosteixen en un dia fred. La ceba, l’all i el porro, que normalment són la base de sofregits, guanyen molt en sabor quan els rostim, i també prometen digestions més lleugeres.

Una acolorida i alegre safata de verdures rostides amb sabors i textures diferents que us servirà com a plat principal acompanyat d’una bona amanida i una mica d’hummus o com a acompanyament d’un cereal com quinoa, cuscús o arròs basmati. Una combinació plena i abundant en nutrients beneficiosos per a la salut; betacarotens, betaïna, clorofil·la, vitamina C, àcid fòlic, potassi, ferro… Per aconseguir un resultat realment desitjable no oblideu amanir-les i afegir-hi un toc extra de sabor; per això, els nostres millors aliats seran l’oli, preferiblement d’oliva verge extra de primera pressió bio, sal marina, herbes i espècies; al vostre gust. Per mi, les herbes provençals i mediterrànies combinen molt bé amb qualsevol verdura rostida; jo he fet servir romaní i farigola. Preferiblement poseu-hi herbes seques per evitar que acabin socarrimades.

Ja fa un any que us acompanyo des d’aquí i, quan intento expressar el meu agraïment a l’univers per aquesta tasca tan apassionant que va posar en el meu camí, no tinc prou paraules. Estic agraïda per tenir l’oportunitat d’acompanyar persones que un dia van perdre el rumb i, també, la salut, i avui gràcies a l’estil de vida i una dieta saludable troben la direcció i l’harmonia. La gratitud és com una llavor que germina i es multiplica, ha de ser de cor, agrair de veritat, sentint la satisfacció i l’alegria de tot el que tens. Les llavors mostren el seu agraïment, i germinen sense condicions, i quan ens han lliurat la seva grandesa en forma de sabors i formes, en nutrients i delícies, llavors, ja cap al final, quan es mereixerien un descans perquè ens ho han donat tot, es espiguen i ens donen més llavors per seguir creant abundància, per honrar les seves vides. “Tot el que no es dóna es perd”: aquest és el missatge de la generosa natura. Gràcies de tot cor.