Foto: Pau Esculies

Quins beneficis ens aporta menjar llavors?

Les llavors són interessants nutricionalment ja que aporten un plus de vitamines, minerals, aminoàcids i greixos molt complet.

Entre les propietats comunes de les diferents llavors podem destacar:

• L’alt contingut en greixos insaturats (omega-3, 6 i 9), que ajuden a equilibrar la ingesta dels greixos no tan beneficiosos, els saturats. Les llavors de lli i les de chía contenen omega-3; les llavors de sèsam, carbassa i gira-sol, omega-6 i 9. En general, cal conservar-les amb precaució, com veurem més tard, ja que aquests àcids grassos s’oxiden amb facilitat.
• Són riques en lecitina, un emulsionant que ajuda a dissoldre el greix, com passa en el cas del colesterol.
• Tenen aminoàcids, que conjuntament amb els llegums formen la proteïna completa.
• Pel que fa a les vitamines, cal destacar les del grup B –bàsiques per al funcionament correcte del sistema nerviós– i la vitamina E, antioxidant pura.
• Són uns aliments remineralitzants pel calci, magnesi, ferro, silici, zinc, coure i bor que contenen.
• Contenen àcid fòlic, clau per a l’embaràs i la lactància.
• Són pura fibra, aliment bàsic per a la flora intestinal.

Segons un punt de vista més energètic o oriental, es tracta d’un aliment dolç, neutre, i alcalinitzant; per tant, en podem prendre en qualsevol àpat, al llarg de tot l’any, i cada dia; sempre en petites quantitats, això sí.

Quines llavors oleaginoses podrem trobar?

Analitzem quins beneficis nutricionals tenen cada una de les llavors més conegudes: sèsam, lli, carbassa, gira-sol, rosella, chía.

SÈSAM

És una bona font vegetal de calci: 1 cullerada de calci de 20 g aporta 195 mg de calci, més que mig got de llet. Per substituir el calci dels lactis, cal aportar a la dieta diferents fonts vegetals de calci.

Per altra banda, conté altres minerals clau que ajuden a fer que aquest calci s’absorbeixi, com per exemple el magnesi.

Conjuntament amb el magnesi, les vitamines del grup B, la lecitina i el triptòfan que conté converteixen el sèsam en un perfecte reconstituent muscular i nerviós, perfecte per a l’esgotament, l’estrès, la depressió, la irritabilitat, i l’insomni.

• Podem trobar també el famós sèsam negre, que es diferencia del daurat perquè conté una mica més de ferro, que el fa interessant sobretot per a persones amb anèmia o embarassades; en general, però, les propietats nutricionals són molt similars.
• La sal de sèsam és un tipus de sal que s’elabora molent una part de sal marina i deu de sèsam. Es tracta d’una alternativa molt saludable que aporta sabor sense haver de fer servir tanta sal. Si fem la barreja a casa, l’ideal és fer-ho amb un suribachi (morter japonès).
• Heu sentit a parlar alguna vegada de la tahina (o tahín)? Es tracta d’una crema de sèsam que serveix per untar, que està bàsicament barrejada amb aigua. És una mica més difícil de pair que el sèsam però en conserva les propietats.
• Si el sèsam es mol i es barreja amb mel, s’elabora un altre tipus de crema, l’halva, més dolça i energètica.
• Barretes o torrons de sèsam. Barrejat amb fruita seca i cereals és un snack per a mig matí o mitja tarda perfecte per a tothom.
• Oli de sèsam. Cal tenir en compte que és molt important que tots els olis de llavors siguin de primera pressió en fred i que no es cuinin: perdrien les propietats i a més poden oxidar-se i generar components tòxics molt fàcilment.
• Beguda de sèsam. D’un gust especial, bo per acompanyar els cereals de l’esmorzar o per fer salses.

LLI

Llavors de lli

Sabíeu que el lli i les seves llavors es cultiven des de fa més de cinc mil anys?

Aquesta llavor és coneguda sobretot perquè és laxant, ja que és un bon formador de massa.

El remei més utilitzat en casos de restrenyiment és deixar macerar una cullerada de llavors de lli i dues de prunes seques dins un got d’aigua durant tota la nit, i prendre, al matí en dejú, el líquid gelatinós o tot plegat. Tot i que costi, és molt efectiu.

Però el més interessant d’aquesta llavor és que és de les poques que té força omega-3. Aquest greix és molt beneficiós perquè és antiinflamatori (clau en processos reumàtics, artrítics i artròsics), regula el colesterol, millora la transmissió nerviosa per facilitar la memòria, per exemple, i equilibra les hormones sexuals.

De varietats en podrem trobar la més comuna, la daurada, i la marró. Es diferencien més que res pel gust: la daurada és més dolça. D’aquesta llavor també se’n fa oli de lli, que tampoc cal cuinar mai.

Llavors torrades de carbassa (esquerra) i girasol (dreta)

CARBASSA

De les llavors de carbassa cal destacar que tenen triptòfan, un aminoàcid que ens ajuda a equilibrar el sistema nerviós: estat emocional i son.

També són riques en dos mi

nerals: el zinc –important per a problemes de fertilitat masculina– i el magnesi –essencial per a la transmissió nerviosa i perquè es fixi el calci als ossos.

Aportar antioxidants a la pell com el betacarotè i la vitamina E, que també li aporten fermesa i hidratació.

La cucurbitacina que també conté aquesta llavor ajuda en problemes de pròstata.

Per altra banda, si la molem amb all o llavors de papaia, és un bon remei contra els paràsits intestinals gràcies a la seva propietat vermífuga.

La medicina xinesa la destaca perquè ajuda a eliminar l’excés de mucositat de l’aparell respiratori.

GIRA-SOL

Les llavors de gira-sol són l’interior de les pipes de tota la vida. Cal destacar que són una bona font d’omega-6 i la seva quantitat en vitamina E, l’antioxidant per excel·lència, per tant, clau en l’oxidació dels esportistes i important en problemes cardiovasculars i càncer.

ROSELLA

Són unes llavors petites i rodonetes, de color negre, amb propietats relaxants i equilibrants del sistema nerviós. Donen un toc molt bo als pans i dolços de pastisseria. Cal prendre’n poques i evitar que els nens petits en mengin.

CHÍA

Aquestes llavors estan de moda. També contenen omega-3 com les de lli (conté més omega-3 que el salmó), i són considerades un superaliment, ja que contenen la proporció més gran de proteïna de totes les llavors, més calci que la llet, més potassi que els plàtans, i més ferro que els espinacs. Tenint en compte les proporcions per 100 g, esclar, i que la recomanació diària és molt menys, 1 o 2 cullerades soperes, uns 20-30 g.

CANÈM

Les llavors de cànem són potser les menys conegudes, però no per això les podem menystenir. Contenen tots els aminoàcids essencials, per tant, són una proteïna completa. Molts esportistes i vegetarians en posen als batuts i liquats: pel gust i color, és més recomanable barrejar-les en cremes i liquats de verdures.

Com conservar-les i com cuinar-les

Suribachi, el morter japonès

En general, cal guardar-les en un pot de vidre, tancades i que no els toqui la llum directa. D’aquesta manera evitarem que l’oxigen, la llum i la temperatura les tornin ràncies.

• Si les volguéssim menjar directament, no les absorbiríem i passarien per l’intestí gairebé intactes; per tant, només servirien per ajudar a millorar el trànsit. Abans de menjar-nos-les, és important deixar-les en remull o torrar-les en una paella sense oli (remenant i deixant que saltin una mica, uns 2 minuts i prou). Així aconseguirem pair-les millor i absorbir bé els nutrients.
• Després, cal moldre-les subtilment amb un molinet o un morter japonès, per trencar encara més la closca, que és el que protegeix els nutrients de l’interior; i en ressalta el sabor. Per altra banda, també ajuden en casos d’inflamació intestinal per evitar la irritació. *Es recomana no torrar el sèsam negre, ja que pot perdre més quantitat d’antioxidants; val més moldre’l i prou.
• Si ens en sobren de torrades i mòltes, val més congelar-les.

Com prendre-les i quan

Sobretot si comprem llavors, cal que siguin sense salar; res de pipes salades ni amb sabors estranys.

Podem posar llavors sobre el pa directament amb una mica d‘oli, sobre les cremes de verdures, a les amanides, dins el pa, en barretes amb fruita seca, al iogurt, als liquats…

Aconsellem tenir-les a la vista i agafar l’hàbit de consumir-ne conjuntament amb un altre aliment per arribar a prendre’n una cullerada al dia.

Un suggeriment és fer formatge ratllat vegetal, que es pot fer amb diferents llavors, tofu blanc, germen de blat, llevat de cervesa i algues en pols.

El cuiner basc Martín Berasategui ja presagiava al pròleg d’aquest llibre que seria un èxit. I així ha estat.

És una guia de més de sis-centes pàgines que recorre el camí del mercat a la taula que serveix, com diu el subtítol, per “preparar los mejores platos y recetas”, tant per a professionals dels fogons com per a aficionats. En definitiva, ens ajuda a entendre què funciona a la cuina i per què.

Útil, directe, entenedor i, sobretot, humil, tret que es fa evident en el marge de creació que dóna Harold McGee al lector.

Agafeu aquest llibre i jugueu. No cal que el llegiu des de la primera pàgina. Experimenteu. En paraules de McGee: “Cuinar pot resultar una de les activitats més satisfactòries de la vida. És una oportunitat de fer coses amb les nostres mans, d’alimentar i donar plaer a les persones que apreciem, i alhora, de triar exactament el que mengem, que passarà a formar part del nostre organisme “.

Us recomanem un altre llibre de Harold McGee ressenyat a Etselquemenges:

La cocina y los alimentos

Segur que no us sentiu igual a la primavera que a l’hivern. Oi que potser a la tardor esteu més moixos? Sí, les estacions influeixen en l’estat d’ànim, en la manera de viure i en el que necessitem menjar. Verdures i llegums a la primavera, quan estem més energètics; amanides fresques i lleugeres per a l’estiu, quan no volem perdre’ns cap pla amb els amics o festes majors; plats una mica més calòrics a la tardor; estofats i guisats ben calents per superar l’hivern… 

Som el que mengem a cada estació. Apreneu quins són els millors aliments per a cada època i, fins i tot, les diferents maneres de cuinar-los.

Altres continguts d’Etselquemenges que també parlen del menjar en les diferents estacions de l’any:

Valérie Cupillard

La pinya

El que ja sabem i ignorem de la sal i el sucre

Carxofa farcida de fajol

“La macrobiòtica t’ajuda a conèixer-te i a ser més conscient”

Maria Pilar Ibern, Gavina, escriptora i professora d’alimentació vegetariana

El Centre Gerard Arlandes de Barcelona ofereix classes de txi-kung, Taiji i massatges de Shiatsu, tallers de meditació i relaxació, teràpia de diapasons, classes de veu i cant, classes de TriYoga, dansaterapia i consultes de Iching. Amb el carnet de soci tindràs un 11% de descompte en totes les classes. 

Bromista, amant de la cuina vegetariana i de moure’s en bici per Barcelona, Sergi Mateu és l’Albert Flaquer a “La Riera”. Des dels noranta que s’alimenta d’una manera sana, arran d’un llibre que li va regalar la seva mare. Hi conversem al restaurant Arc Iris de Barcelona, del qual en Sergi és un habitual. L’hi trobareu un parell de cops per setmana degustant algun dels plats vegetarians que serveixen.

Com es deia el llibre que et va regalar la teva mare?

Era El tao de la salud, el sexo y la larga vida, de Daniel Reid. El llibre parla bàsicament de temes de salut i té uns capítols centrals dedicats a l’alimentació des d’una concepció oriental i amb un enfocament a partir de la medicina xinesa. El llibre explicava com fer una neteja del còlon a partir de la dieta (del que mengem i del que no mengem), parlava de fer dejú de tant en tant; recordo que hi havia una classificació dels aliments i explicava com calia combinar-los per absorbir millor els nutrients. I també mencionava una llista de propietats i aliments terapèutics…

I vas canviar la teva manera d’alimentar-te…

Sí, vaig fer una sèrie de canvis a la dieta. Després de llegir-lo vaig fer fora de la meva vida el sucre blanc, vaig deixar de menjar fruita després dels àpats, que, de fet, em feia tenir males digestions i no sabia per què.

Quins altres hàbits vas incorporar?

Doncs no he tornat a beure aigua mentre menjo. Només en bec entre els menjars, fora dels àpats. De vegades, mentre dino, prenc una petita copa de vi. I vaig deixar de barrejar proteïna amb hidrats.

Parlem-ne!

La filosofia taoista diu que una bona combinació dels aliments és bàsica per tenir una bona salut. És fonamental no excedir-se en qualsevol tipus d’energia alimentària en detriment de les altres. És allò del yin i el yang. Hi ha aliments que tenen energia yang (greixos, aliments calents, carn, peix, i en definitiva, la proteïna animal) i d’altres que contenen energia yin (hortalisses i fruita). Si abusem dels aliments yang o els combinem malament, el cos respon amb un excés d’energia calorífica (febres, cremor estomacal, congestió, grans de pus…). I fins i tot els aliments més frescos i purs, els yin, poden ser nutricionalment ineficaços si els combinem malament amb d’altres que entorpeixen la digestió.

Esclar…

Una bona combinació dels aliments evita la putrefacció i fermentació dels aliments dins l’intestí, fruit d’una mala digestió. Per tant, el que cal buscar és l’equilibri del pH quan digerim. El llibre explica com funciona tot el procés de digestió. És a dir, per assimilar qualsevol proteïna animal concentrada, l’estómac segrega pepsina, que actua en un medi àcid i que el manté així durant hores fins que es completa el procés digestiu. Però el tema és que quan masteguem hidrats de carboni o fècula (patata, pa, pasta, cereals), les glàndules salivals segreguen sucs alcalins per descompondre-les. I quan empassem, la fècula alcalinitzada necessita trobar en l’estómac un medi alcalí per poder ser digerida correctament.

I el problema ve quan ingerim fècula i proteïna alhora.

Exactament! Tothom sap que els sucs àcid i alcalí es neutralitzen. És a dir, que si tenim un medi àcid i hi afegim la mateixa mesura de sucs alcalins, la solució química resultant serà neutra. De fet, el bicarbonat –que és molt alcalí- alleuja l’acidesa d’estómac. I el tema és que si ingerim proteïna i fècula al mateix temps i de forma barrejada, el cos segrega al mateix temps sucs àcids i sucs alcalins que es contraresten i fan que no digerim bé ni una cosa, ni l’altra. La solució aquosa que en resulta fa que les proteïnes es podreixin i que les fècules fermentin, a causa de les bactèries presents en el canal digestiu. I la putrefacció i la fermentació són les causants d’inflors, gasos, restrenyiment, colitis i malestar digestiu.

Què més vas aprendre amb el llibre?

Vaig entendre la importància de l’absorció de les vitamines B i C i, la veritat, és que vaig adoptar uns bons hàbits que m’han acompanyat des de llavors. Un cop ja tenia apresa la teoria, la vaig dur a la pràctica incorporant-la a la meva dieta: em vaig aprimar molt i sense esforç, i després quan es va posar de moda el Mètode Montignac, em vaig adonar que seguia bastant els paràmetres de medicina xinesa d’una combinació harmònica dels aliments. I el llibre també ensenya com depurar els òrgans que més ho necesiten (fetge, estómac), fent dejú o evitant certs aliments durant uns dies.

Tornem al tema de les vitamines, sisplau!

Amb això t’explicaré què menjo a primera hora del matí. Quan em llevo, el primer que faig és prendre un got d’aigua amb llimona i bicarbonat de sodi. D’aquesta manera alcalinitzo el cos. Tot seguit faig una taula d’exercicis a casa: estiraments, postures de ioga i combinació d’abdominals i exercicis de força. I quan ja ha passat aquesta estona, prenc un suc fet de pastanaga, llimona, poma i taronja, triturat. Absorbeixo totes aquestes vitamines i em dutxo. Després ja puc menjar una fruita de temporada, un cafè -en faig un al dia, als matins-. I tot seguit, una mica de torrades amb oli d’oliva o, de vegades, galetes amb canyella. És la primera hora del matí i m’agrada tenir energia!

Com t'hem d'imaginar a la cuina?

Si cuino per mi sol, no em complico la vida. No m’agrada passar més temps cuinant que dinant. Ara, bé, si tinc convidats a casa em passo les hores que calgui. És veritat que per qüestions de feina molts dies dino fora de casa i vinc molt per aquí, a l’Arc Iris!

Què t’agrada cuinar?

En aquesta època de l’any m’agraden molt les sopes i les cremes de verdures, ben calentes. Crema de carabassa amb ceba, crema de porros i patata…També sóc molt amant dels arrossos integrals! Els faig amb l’olla a pressió, acompanyats de carxofa, de bròquil o col-i-flor. Ahir, per exemple, vaig comprar un parell de carxofes i les vaig macerar amb llimona, oli d’oliva, sal i pebre. Vaig tallar quatre alls i els vaig passar per la paella amb les carxofes. Prèviament havia posat l’arròs integral dins l’olla a pressió i quan va estar llest el vaig treure, el vaig passar una mica per la paella, perquè s’impregnés de les aromes de la carxofa i l’all, i va quedar deliciós. A mi m’agrada molt inventar-me receptes! Barrejar ingredients, diferents hortalisses amb arròs, llegums, quinoa… I m’agrada molt cuinar amb l’all! En sóc un enamorat!

Els alls són molt interessants! Netegen la sang i el Dr. Agudo, especialista en nutrició i càncer ens va dir en una entrevista  que eren un anticancerígen potent juntament amb les hortalisses del mateix gènere allium (cebes i porro).

Sí, de ceba també en poso gairebé sempre a les sopes que em menjo a la nit i en les cremes de verdura que preparo. Però l’all és l’estrella! Compte! L’allioli no m’agrada, però l’all en sopes i per perfumar les hortalisses abans de cuinar un arrosset, sí. M’agrada tant l’all que fins i tot faig truites amb all a dins. Tallo l’all ben petitet i el barrejo amb l’ou, després ho passo per la paella i llest! El poso cru, dins l’ou, sense fregir-lo ni res, i queda boníssim!

Caram!

També m’agrada menjar col bullida amb arròs, quinoa o patata, i de vegades la col també la menjo crua en amanida acompanyant l’enciam o l’escarola.

Crema de carabassa del restaurant Arc Iris.

Com fas les cremes de verdures?

La meva base de les cremes és a partir de ceba i porros. Els tallo i els sofregeixo en una cassola de ferro amb oli d’oliva. Quan la ceba gairebé es desfà, està ben rosseta, hi tiro una mica d’aigua i hi afegeixo la patata i la carabassa tallades. Ho barrejo i ho poso a bullir a foc lent durant unes quantes hores. I en aquesta estona, puc llegir, estudiar guions, o treballar a casa. Quan ja ha bullit prou i està a punt, ho passo per la túrmix, hi tiro una mica de formatge, ho especio amb una mica de pebre i sal, i queda una crema fantàstica! M’agrada aquesta mena de cuina, a mi, a foc lent i feta amb amor. Però si em faig una truita aplico la mateixa teoria: m’agrada tenir cura dels detalls i provar coses noves!

I tant!

Jo estiuejo a Astúries i allà tenen una cultura culinària molt diferent de la nostra pel clima, que és molt fred. Els potajes i les fabadas m’agraden molt. Els llegums m’apassionen! Les temperatures més fredes és cert que demanen una dieta una mica més calòrica, però la favada és molt bona si no abusem de la morcilla, o si la substituïm per altres ingredients vegetals com la pastanaga, la ceba, el bròquil… I després hi ha el tema de les quantitats. Si t’agrada molt una cosa que saps que no és gaire saludable i vols fer un extra un dia, menja’n poca quantitat! Així et serà més fàcil metabolitzar-ho…! l el que no faré mai serà menjar una favada i tot seguit unes postres calòriques tipus arròs amb llet, com fan allà. Perquè això em mata, em deixa cansat i amb la digestió pesada! Potser dic al restaurant que em posi l’arròs amb llet per emportar, que això serà el meu esmorzar i me’l menjo l’endemà a primera hora!

I ets aficionat al menjar vegetarià?

M’agrada molt, sí. Tot i que no sóc vegetarià al 100% , perquè de tant en tant menjo peix i carn d’au, considero que incrementar la quantitat d’hortalisses i fruita és molt beneficiós per al cos. A més a més com que per qüestions de feina i rodatges no sempre puc triar el lloc on dino i em toca menjar fora de casa, si tinc un sopar o dinar de compromís, l’àpat que faig a casa miro de fer-lo més frugal. Sovint els sopars que faig a casa consisteixen en un sol plat: una amanida ben completa amb tomàquet, alvocat, escarola o enciam, fruits secs, olives, una mica de poma, peix blau (sardines o tonyina) i de vegades hi poso mandarina i tot! I pel que fa als dinars opto sovint per fer hortalisses amb arròs i oli d’oliva, llegums amb l’olla a pressió, seitan a la planxa o tempeh. Hi ha plats deliciosos i sans que costen poc de fer i que nodreixen el cos. Menjar bé és fer salut!

Amb motiu del Dia Mundial del Càncer, volem regalar alguns dels principals títols sobre “alimentació i càncer” que hi ha en aquests moments i que són autèntiques revelacions per als pacients que poden aplicar canvis per ells mateixos en paral·lel al tractament que estan seguint. Aquestes guies són també claus per a totes les persones que vulguin fer prevenció i vulguin saber en què consisteix exactament seguir una dieta saludable per a prevenir el càncer. En aquests llibres hi ha aliments i consells concrets i pràctics per a aplicar-ho immediatament en el vostre dia a dia.

Aquesta setmana (teniu temps fins diumenge 6 de febrer) a tots els que us feu socis de l’ETS, us regalarem un d’aquests exemplars. Estarem pendents de les altes de socis per a fer efectius els carnets i l’enviament dels llibres. 

Ser soci de l’ETS té un cost de 33 euros (mig any) o 60 euros (1 any). Els socis gaudeixen de les receptes setmanals de la Montse Vallory, dels més de 70 descomptes a botigues, restaurants, centres mèdics saludables i tenen un preu gairebé simbòlic per a fer consultes mèdiques en línia. Cliqueu aquí per a més informació.

És el primer restaurant ecològic de Sabadell i l’oferta és 100% vegetariana i vegana. Els menús de migdia de Vita Viridis són ben únics ja que ofereixen un sol primer, un segon, beguda i postres. És com anar a casa l’àvia: arribes, t’asseus i et porten el que hi ha. A la nit hi ha carta i d’entre la varietat de plats hi trobaràs, a més, ingredients ecològics i provinents dels millors productors i pagesos del país. Ara a l’hivern, a Vita viridis, podeu gaudir d’un menú a les nits de 15 euros (de dilluns a dijous).

Amb el carnet de socis d’etselquemenges, us conviden a una ampolla de vi escumós de l’Olivera o una de vi rosat Roig de Finca Parera (eco) quan mengeu de carta. 

Avui fem cap a l’Urgell per descobrir un llogaret que ha vist créixer la producció d’oli ecològic gràcies a un molí que estreny en el moment just tot allò que les oliveres han gestat durant tot l’any. 

M’espera en Magí, fill d’una família pagesa que s’ha dedicat tradicionalment a tenir cura d’oliveres, vinyes i ametllers a la plana de Lleida. Ell ha crescut envoltat de camps de secà i de paisatge mediterrani, i en la seva mirada puc descobrir l’estima que té per la terra. “A mi m’agrada molt, jo vaig néixer per ser pagès”. M’explica que de jovenet era molt bon estudiant i que els mestres volien que estudiés i que fes carrera fora de la finca familiar, però ell va voler continuar les feines del camp com feia el seu pare i havien fet els avis i besavis. També recorda com ha canviat el dia a dia de l’ofici a pagès. Quan ell va començar a treballar, cap a meitat dels anys setanta, encara es feien algunes feines amb bestiar. “Jo havia vist mules i una somera; ara de tot allò ja no en queda res”. El que en Magí ha recuperat dels seus avis és el conreu sense productes químics. Fa tres anys que els seus camps, inscrits al CCPAE, són lliures d’herbicides, plaguicides i altres beuratges artificials.

En l’actualitat, en Magí té cura de tres hectàrees i mitja de Cabernet Sauvignon, i de deu d’oliveres arbequines. Els ceps els conrea en ecològic i ven la producció a un celler que treballa amb raïm certificat. No és la seva tasca principal i de moment ja està content així. El que sí que li ha canviat la vida és poder elaborar el seu propi oli ecològic i vendre’l d’una manera directa. “He tingut la sort que a Belianes hi ha un molí ecològic i que ens vam posar d’acord per xafar les olives el mateix dia que les collim del camp”. Amb l’èmfasi que m’ho explica copso la importància de poder tenir la part de transformació tant a la vora; en aquest cas un molí ecològic que elabora el seu propi oli, Camins de Verdor. També treballa per a altres pagesos. A més, l’oli que envasa en Magí té un toc molt afruitat que només s’aconsegueix quan l’oliva és una mica verda i, sobretot, quan es pot extreure l’oli immediatament. Aquests dos ingredients, sumats al cor ben obert d’en Magí, fan que, en tastar-lo, es desperti una màgia difícil de descriure. La frescor dels camps arriba a la taula i és quan ens adonem de la importància de mantenir la qualitat del que ens regala la natura. Un oli que es defineix per si sol, per uns camps sense productes químics, per uns mètodes d’extracció de l’oli natural i per una conservació molt delicada. En Magí ha volgut envasar la seva obra d’art en envasos metàl·lics i de vidre per així poder mantenir molt millor l’essència des del camp a la taula.

M’agrada descobrir que ha estat l’agricultura ecològica i el contacte directe amb les persones que consumeixen el seu producte, el que l’ha lliurat de plegar de l’ofici de la seva vida. “Jo era a punt de plegar, sort que finalment vaig creure que me’n sortiria fent-ho d’una altra manera”. Aquesta ha estat la manera de poder viure de la feina que fa i de no haver de migrar a treballar per a una empresa agrària com a assalariat o d’haver de canviar de sector. El canvi cap a la producció ecològica li ha suposat deixar enrere tota la gamma de productes químics per limitar-se al coure i als tractaments biològics que li recomana la tècnica que l’assessora. “Jo alimento els camps; l’any passat hi vaig afegir quinze mil quilos de matèria orgànica a base de cucs”. Una altra de les pràctiques agràries que ha recuperat és el cultiu de lleguminoses per fer adob verd i, així, nodrir la terra de nitrogen sense afegits químics. Aquesta és una tècnica antiga que l’agricultura moderna ha oblidat i que molta de la pagesia ecològica està recuperant. “Fins ara no m’he trobat cap plaga; estan guapes i sanes, les cuido molt!”.

Quan li demano sobre el futur, no sap ben bé què contestar-me. Identifica un sector cansat i en mans de cada vegada menys empreses i més poderoses. Es queixa que el canal Segarra-Garrigues acabarà al servei de persones de fora del sector que faran agricultura industrial i que la família pagesa desapareixerà. Trobo un punt de resignació i, al mateix temps, un grau de confiança en el camí nou que ell i la seva dona, la Maria Dolors, han engegat. Ella és qui l’ajuda en tot el tema de la comercialització. La setmana passada van estrenar la pàgina web i ara estan donant veus per poder portar el seu oli ecològic allà on convingui. Ja tenen els familiars i amics fidels que els coneixen i alguna cooperativa de consum que s’ha animat a descobrir-los. Jo us convido a acostar-vos a l’Urgell i a conèixer el llogaret màgic que l’oli Juncà posa al vostre abast. Un cop tasteu l’oli, tanqueu els ulls i deixeu-vos anar! Truqueu directament a en Magí al 651 930 722 o escriviu un correu a magescla@gmail.com

Per a més informació: www.olijunca.cat

Xef especialitzada en alimentació natural. Graduada al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts fundada per Annemarie Colbin, a Manhattan. Des de 1999 imparteix cursos de cuina natural i difón l’alimentació saludable. Actualment dóna classes al centre Biospace a Barcelona. També organitza vacances culinàries.

www.montsevallory.com

Foto: Pau Esculies

La recepta

Ingredients

Per a 20-24 panellets

• 1 vas (250 g) de cuscús blanc de blat o cuscús de blat de moro i arròs
• 2 vasos (500 ml) de suc de poma natural, sense sucre ni fructosa
• 1 vas de cacau en pols natural i sense sucre afegit
• 1 vas d’ametlla en pols
• 1 vas de coco ratllat
• 1 cullerada (15 ml) d’oli de coco verge
• 3-4 cullerades de melassa d’arròs o de blat
• sal marina fina

 Elaboració

1. Diluïu 4 cullerades de cacau i una mica de sal en el suc de poma. Afegiu-hi l’oli de coco i feu-ho bullir.
2. Escampeu el cuscús per sobre el líquid bullent. Remeneu-ho, tapeu-ho i aparteu-ho del foc. Deixeu-ho reposar 7 minuts tapat perquè el cuscús absorbeixi el líquid.
3. Destapeu-ho i barregeu-hi la melassa i l’ametlla. Ha de quedar lleugerament humit, ni sec ni aigualit.
4. Sense deixar que el cuscús es refredi, agafeu culleradetes de massa i feu-ne boles, com ara de trufa, amb les dues mans. Arrebosseu-les amb coco ratllat o cacau en pols. Deixeu refredar els panellets destapats i aprofiteu el contrast dels dos colors per fer la presentació.

L’oli de coco, un greix natural utilitzat durant milers d’anys en alguns llocs del món, podria ser una esperança en casos de persones amb Alzheimer i altres malalties. Ajudaria tant a recuperar capacitats perdudes, com a alentir l’evolució de la malaltia o fins i tot a prevenir-la.

Greixos saturats bons?

L’oli de coco conté un 90% de greixos saturats de cadena mitjana, la qual cosa, encara que soni paradoxal, és una forma saludable de greix saturat. Comparada amb el terrible greix trans saturat, l’oli de coco constitueix una bona manera de consumir greixos.

A més, a diferència d’altres olis vegetals que són molt saludables en cru però no quan són cuinats (els canvia l’estructura molecular amb temperatures altes), l’oli de coco no s’oxida amb l’escalfor.

És molt important que si es vol consumir oli de coco sigui verge, de primera pressió en fred i biològic. Cal tenir en compte que moltes cases comercials venen oli de coco refinat, hidrogenat, amb additius o adulterat de maneres diferents.

Si encara teniu dubtes, recomano l’article següent (http://espanol.mercola.com/boletin-de-salud/este-aceite-de-cocinar-es-un-destructor-de-virus-y-antibioticos.aspx) del doctor Mercola que inclou al final un bon nombre de referències a estudis clínics.

Cossos cetònics i neurones

El cervell necessita glucosa per funcionar i sabem que perquè la glucosa entri a les cèl·lules necessitem una clau: la insulina. S’ha vist que en les persones amb Alzheimer, els panys (els receptors cel·lulars per a la insulina) no funcionen bé, motiu pel qual la glucosa no pot entrar i les cèl·lules “es moren de gana”.

Els àcids grassos de cadena mitjana (AGCM) presents en l’oli de coco són utilitzats pel cos d’una manera diferent que els de cadena llarga; no circulen per la sang en forma de lipoproteïnes per ser emmagatzemats com a greix en les cèl·lules adiposes del cos sinó que són enviats directament al fetge, on són convertits immediatament en cetones. Després, el fetge allibera ràpidament les cetones al torrent sanguini, on són transportades al cervell per ser utilitzades fàcilment com a combustible sense necessitat d’insulina.

Àcids grassos de cadena mitjana i Alzheimer

La causa de l’Alzheimer és desconeguda encara que s’estudien diverses hipòtesis. Les dues amb més suport són la hipòtesi colinèrgica (un dèficit en el neurotransmissor d’acetilcolina) i la hipòtesi d’acumulació de pèptids ß-amiloides i “tau” en les neurones. Altres hipòtesis són la citotòxica, la inflamació de les neurones i el dany oxidatiu. (Per a més detalls sobre aquestes hipòtesis, consulteu aquí). http://www.aecientificos.es/empresas/aecientificos/intereshtml/alzheimer/alzheimer.htm

L’any 2012, les notícies sobre l’oli de coco en relació amb la malaltia d’Alzheimer van començar a fer-se un forat als grans mitjans; coincidint amb el fracàs d’un medicament avalat per les companyies farmacèutiques Pfizer i Medivation, quan es trobava ja en la fase 3 dels assajos.

Uns anys abans, començava a conèixer-se la història de la doctora Newport, el marit de la qual tenia Alzheimer i no responia adequadament a la medicació. Newport, que havia llegit assajos sobre els àcids grassos de cadena mitjana en relació amb aquesta malaltia, va decidir afegir oli de coco a la dieta del seu marit. Un any després, no s’havia curat, però havia millorat… molt.

Aquesta doctora es va basar en estudis preclínics que estaven avaluant un medicament anomenat Axona. Aquest medicament, que tenia la finalitat de proveir a l’organisme cossos cetònics, va demostrar un efecte protector sobre les neurones de ratolí conreades in vitro en un medi ric en pèptids amiloides. En un altre estudi, els ratolins van ser sotmesos a una dieta cetogènica (baixa en hidrats de carboni) durant 43 dies, i es va comprovar una reducció del 25% en els nivells totals d’amiloide-ß. També es van dur a terme tres estudis en humans, que van concloure que l’augment dels nivells de cetones implica una milloria en els processos neurodegeneratius.

En un altre estudi a doble cec publicat en la revista Neurobiology of Aging van participar vint subjectes amb malaltia d’Alzheimer o deteriorament cognitiu lleu als quals van donar o AGCM (àcids grassos de cadena mitjana) emulsionats o un placebo. Els investigadors van observar un augment significatiu en els nivells de cetones després de només noranta minuts de tractament. Les proves cognitives van revelar que aquest breu tractament AGCM  va facilitar un rendiment superior sobre els paràmetres cognitius.

Oli de coco vs. Axona

Molts naturòpates i també metges (entre els quals hi ha la doctora Newport) preferim l’oli de coco al medicament Axona o similars per dos motius:

1. El medicament Axona resulta molt més car que l’oli de coco.
2. L’Axona només té triglicèrids de cadena mitjana de 8 carbonis, mentre que l’oli de coco té C: 6, C: 8, C: 10, C: 12 (tots els triglicèrids de cadena mitjana) i cinc àcids grassos més, incloent alguns àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats; com l’àcid gras essencial omega-6 (però no omega-3, que és necessari i ha de ser complementat) i una mica de fitosterols (substàncies que redueixen el colesterol).

Com prendre l’oli de coco?

Newport recomana en el seu web començar amb una culleradeta petita d’oli de coco, ingerida amb aliments, i anar augmentant progressivament aquesta quantitat, depenent del cas, pes, etc., fins a unes 4-6 cullerades soperes al dia, repartides en els àpats.

Cal esmentar que aquestes dosis són les recomanades per a persones adultes que ja tinguin Alzheimer o altres malalties neurodegeneratives que impliquin disminució de la capacitat neuronal per assimilar la glucosa com: demència senil, Parkinson, esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, distròfia muscular progressiva, corea de Huntington, autisme, síndrome de Down, etc.

Yhanna Sánchez
Terapeuta diplomada en Naturopatia i Acupuntura. Tècnic superior en diagnòstic clínic.
http://www.yseterapias.com/

El cereal integral de gra sencer que s’ha conservat cuit a la nevera queda una mica eixut o endurit, de manera que convé escalfar-lo aportant-li hidratació per estovar-lo, i alhora, untant-lo amb oli perquè quedi desprès i evitar que resulti enganxós. Vegem diverses maneres de fer-ho, simples i saludables:

• Al vapor, la manera més simple. Aprofiteu quan es couen les verdures al vapor, tal com es veu a la foto.
• A la paella, amb oli i aigua: poseu una cullerada d’aigua a la paella i tireu-hi un rajolí d’oli per sobre. Moveu la paella per escampar-ho bé i poseu-la a foc mitjà. Tireu-hi el cereal, remeneu-ho una mica i tapeu-ho perquè s’hidrati. Al cap de pocs minuts o quan comenci a fer massa soroll de fregit, la qual cosa significa que s’ha evaporat tota l’aigua, retireu-ho del foc i conserveu-ho tapat fins al moment de menjar-ho. Aquest sistema d’oli amb aigua va especialment bé per escalfar el pastís de mill que hagi sobrat del dia anterior: l’aigua  aporta la hidratació que li cal al mill i l’oli li confereix l’atractiu de la crosta enrossida.
• Barrejat amb un saltat de verdures: salteu les verdures amb oli i sal fins que quedin al dente, afegiu-hi un rajolí d’aigua i el cereal cuit, amb varietat de condiments com trobareu a les receptes següents: Saltat d’espàrrecs i pastanagues amb arròs integral llarg, pilaf de quinoa i bolets i la tradicional paella de verdures amb arròs integral, l’exemple per excel·lència.
• Incorporat a una sopa de verdures per obtenir de manera ràpida i fàcil una escudella barrejada de mill i verdures.

Hi ha d’altres maneres d’escalfar el cereal amb presentacions més elaborades o festives:

La paella d’arròs integral és una bona manera d’escalfar una resta d’arròs que surt de la nevera. Foto: Pau Esculies.

• Farciu diverses verdures amb el cereal i escalfeu-ho al forn o al vapor. Vegeu, per exemple, la recepta de la carxofa farcida de gra de fajol o el farcellet verd de mill i quinoa.
• Emboliqueu amb paper d’arròs el cereal barrejat amb altres ingredients al vostre gust i escalfeu-lo al vapor o bé fregiu-lo amb una mica d’oli de coco per fer-ne un rotllet de primavera.
• Finalment, potser també voleu escalfar les croquetes o hamburgueses de cereal que ja es teniu confeccionades i conservades a la nevera. Pinzelleu-les amb una mica d’oli de coco o d’oliva i enrossiu-les al forn calent o a la paella.

Pensant en el bon temps, també es pot amorosir el cereal sense haver d’escalfar-lo , amanint-lo amb una vinagreta o salseta oliosa que faci que quedi desprès,  com trobareu a la receptes de l’amanida cruixent de quinoa reial i tàperes, a la de l’amanida de basmati amb vinagreta de taronja i a la de l’amanida d’ordi amb salsa d’alfàbrega.

Biocopys és una botiga especialitzada amb la venda de tot tipus de productes ecològics a Sant Quirze del Vallès. *Atenció: ara són al C/Vallcorba 2b. Biocopys ofereix un gran assortiment de fruita, verdura, lactis, sucs, llets, cereals, vins i caves selectes. Destaca com a producte diferencial la cistella ecològica de fruita i verdura, feta a mida per a cada client. També tenen una àmplia gama de llavors, planter i plantes perquè cadascú pugui cultivar el seu hort ecològic. La botiga està oberta de dilluns a dissabte al migdia i disposa de servei a domicili gratuït. Podeu trobar tota la info a la seva web: www.biocopys.com

Amb el carnet de soci d’etselquemenges tindràs un 5% de descompte

El duo format pel fisioterapeuta i psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer i la xef Mireia Anglada segueix la seva gira catalana per explicar com convé que s’alimentin les dones que tenen problemes hormonals com infertilitat, menstruacions doloroses o miomes per poder-los eradicar o mitigar-ne els efectes.

Malgrat que la menstruació és un moment de renovació que ens indueix a centrar-nos més en nosaltres mateixes, per a moltes dones aquest període és sinònim de dolors forts, abatiment físic i mental, irritabilitat o melangia. Aquests símptomes, però, poden ser senyal de desajustos hormonals, malalties en els òrgans reproductors o també, i en molts casos, d’una mala alimentació. Davant d’aquest panorama, podem resignar-nos a seguir tenint dolor i mal humor o bé podem fer servir totes les eines que tenim a l’abast per corregir el nostre metabolisme hormonal i aprendre a conviure pacíficament amb el cicle menstrual.

De la mateixa manera que els dolors premenstruals, l’endometriosi, els quistos a l’úter (miomes) o a les mames (mames fibroquístiques) i el càncer de mama també són malalties que poden ser tractades mitjançant el coneixement del cos i tenint en compte la genètica i els hàbits de vida. Per tant, introduint o eliminant certs aliments a la dieta, podem aconseguir grans resultats. Però, com ens hem d’alimentar? Què ha d’incloure la nostra dieta? Com cal coure els aliments?

Xerrades a Berga i Girona

Divendres 21 de febrer, el centre Món Homeocèutic de Berga acollirà el fisioterapeuta i psiconeuroimmunòleg  Xevi Verdaguer i la xef Mireia Anglada en una xerrada divulgativa que donarà eines als assistents per aprendre a fer front als problemes hormonals femenins a través de la dieta. Anglada aplicarà els seus coneixements saludables i ensenyarà, per exemple, a cuinar correctament el peix per mantenir l’omega-3, a coure les verdures, els llegums o els ous, a omplir el rebost amb els aliments més convenients o a elaborar receptes com ara crema d’anacards amb coco, tàrtar d’algues amb curri, orada al suc perfumat (estil japonès) o broqueta de llagostins marinats. Totes, especialment indicades per combatre les malalties relacionades amb la salut hormonal femenina.

El divendres 28 de febrer, el duo repetirà la conferència al Centre Internacional de Negocis de Catalunya de Girona. Totes dues xerrades tenen un cost de 49 euros.

Com inscriure-s’hi?

Si voleu assistir a la conferència sobre la salut hormonal femenina de Berga o de Girona, podeu fer la inscripció i el pagament a través del formulari que trobareu en aquesta pàgina (si no sou usuaris registrats d’Etselquemenges, us haureu de donar d’alta).

Si teniu qualsevol dubte, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic conferencies@etselquemenges.cat.

I recordeu que els socis d’Etselquemenges teniu un 10% de descompte

Situat al centre de Ystad, concretament al rovell històric: Helsas Gård. Una plaça interior pintoresca de principi del segle XVII que conserva absolutament tots els característics edificis escandinaus, construïts amb bigues de fusta vistes i parets de colors vistosos, com si el temps no hagués passat.

Des de 1968, tota la plaça va convertir-se en espai protegit i va passar a ser propietat de l’ajuntament. Cap al 2007 van decidir convertir tots els edificis i locals de la plaça en apartaments i tallers perquè petits artesans de la regió treballessin i oferissin els seus productes. En aquell moment, la Birgitta i l’Helga, dues cuineres apassionades que encomanen alegria, van decidir posar en marxa el seu petit cafè-restaurant per donar vida i moviment a aquest racó tan especial de Ystad. Tal com ens expliquen, van obrir la cafeteria allà on els agradaria anar. Un lloc per sentir-s’hi bé i feliç, que reflectís els seus valors de qualitat i responsabilitat ambiental i que oferís menjar saludable. Un espai càlid i divertit que respecta el medi; i una actitud divertida i positiva cap als clients i la vida.

Ofereixen servei de cafeteria amb una gran selecció de brioixeria i pans –alguns sense gluten– que elaboren i enfornen cada dia allà mateix; i dinars amb un bufet vegetarià espectacular que cada dia canvia, amb productes locals i estacionals.

El repertori va des d’amanides plenes de color amb vinagretes delicioses, saltats de llegums, cremes i sopes d’hortalisses de l’estació, hummus, estofats, pastes, arrossos, verdures rostides, macedònies i un bon assortiment de dolços i pastissos casolans irresistibles. Amb el menú tenim tota l’aigua que vulguem i podem repetir tant com ens vingui de gust. Però, a part, estaran encantades de sorprendre’ns amb tot tipus de begudes locals i artesanes com cerveses, refrescos o sucs de fruita.

A l’hora de triar, ens vam decantar pel variat de fulles verdes locals amb vinagreta de mostassa, fideus d’arròs amb curri, amanida de bròquil amb panses i sèsam, saltat de pastanagues amb gingebre, hummus trencat de cigrons i pèsols, barrejat de llenties taronges i remolatxa, variat d’olives locals, alguns dels seus pans i brioixos, i fruita fresca del seu propi hort. Receptes senzilles, casolanes i delicioses que deixen entreveure el savoir faire d’un xef i  el toc d’amor que hi posa el qui estima el que fa.

El restaurant obre cada dia entre març i novembre des de ben aviat per esmorzar fins a mitja tarda. Tenen taules de mides, colors i formes diverses a dins i una terrassa generosa a la plaça per gaudir dels dies que fa bo. També posen a disposició dels clients connexió a Internet sense fil per si algú hi vol anar a treballar.

Si us ve de gust submergir-vos a la Suècia de fa més de tres-cents anys, tastar un plat de productes suecs locals cuinats amb delicadesa i amor, i gaudir de tot plegat prenent el sol en un ambient de postal, no us podeu perdre aquest racó màgic a Ystad.

Amb ella no calien postres. Una ració de Tati et deixava tip, ple, saciat. Era la cirereta del pastís, era el sol, com diu l’Agnès, al voltant del qual gravitava tot i tots giràvem. Aquests dies escolto i torno a escoltar Sanjosex, de qui, gràcies a la teva insistència, em vaig acabar fent fan. El cantaves a les pauses publicitàries del Suplement de Catalunya Ràdio aquells caps de setmana, de fa tres i quatre anys, en què en Xavi, la Laura tu i jo matinàvem els dissabtes i els diumenges i estàvem molt units. Era l’època que vas parir aquella frase que deia que “al món hi ha dos tipus de persones”.

Sempre m’havien dit que t’havia de conèixer, que m’encantaries i que ens assemblàvem. Tu també deies que ens assemblàvem, però matisaves: “Ets igual que jo abans de la malaltia”.

Compartíem un amor infinit per la ràdio i presentar programes havia estat sempre un somni, ara, finalment, fet realitat. La Tati davant del micro era molt feliç i s’oblidava de tot. I no sentia mal enlloc. Però des que estava malalta ja no tenia la mateixa ambició professional. El seu projecte de vida va passar a ser la vida en si mateixa, i no la feina.

“Et miro i em veig a mi uns anys enrere…”

Al final, encara sort, els nostres camins es van creuar, però abans de fer-ho van passar algunes coses. Un dia, de fa uns cinc anys, em van convocar a un càsting a TV3 per presentar Sexes en guerra. Al cap d’unes setmanes em van trucar de Nous Formats per dir-me que una altra noia i jo havíem agradat molt, però que l’escollien a ella. Era la Tati! Entenia per què l’havien agafada, tot i que no la coneixia. Tothom me la descrivia: espontània, empàtica, riallera, divertida. Vital!

Me’n parlaven tan bé que al cap d’un temps −era juliol− li vaig demanar de quedar a la Farga, al costat de Catalunya Ràdio, i li vaig proposar de col·laborar a El secret de l’estiu. Em va dir que se n’anava de vacances i que no podia. Crec que aquella va ser la nostra primera trobada. El mateix dia ella va dir que li semblava que buscaven una noia per al programa Divendres, de TV3, en què col·laborava de tant en tant. Li havien proposat una col·laboració més estreta, però tenia tants projectes entre mans que va acabar rebutjant l’oferta. Llavors em vaig interessar pel lloc. I gràcies a això he acabat treballant a TV3. Alguna vegada n’havia fet broma: “Vaig darrere teu i em volen de segona [ha, ha, ha!], un cop tu has decidit no acceptar un projecte”. La Tati va acabar sortint a la meva novel·la. A ella abans també n’hi havien proposat una, i també havia dit que no! Va ser la primera a llegir-la i va admetre que l’havia sorprès molt, que no s’esperava que li agradés tant; em va dir que estava molt ben escrita, i em va fer tan feliç!

El menjar, el nostre fil conductor

Ens encantava menjar i parlar de menjar, de nutrició, d’alimentació, de gastronomia. Digueu-ne com vulgueu. Un matí de l’estiu passat, al sofà de casa seva, vam parir la secció d’història de l’alimentació que avui fem a La tribu i que va titular Coll avall. Sublim!

Darrerament miràvem Masterchef. Hi estàvem enganxades!

Ara bé, quan ens posàvem a parlar d’alimentació saludable, conscient de les meves conviccions, no sempre ens posàvem d’acord.

−Quedem a… ui!, tu ets anti-Starbucks, oi?

−No dona! Ha, ha, ha!

Parlàvem de restaurants i jo li demanava assessorament per anar aquí o allà, i ella em deia a mi: “Què menjo? I per esmorzar, Nur? No sé què esmorzar”.

Els últims dies m’havia escrit que ja feia infusions sense saquet! “Faig infusions sense saquet: pela de llimona, gingebre en pols, branca de canyella. Toma!”

La darrera vegada que vaig anar a casa seva me’n va preparar una, orgullosa d’estar lluitant contra la malaltia no només fent químio, sinó també amb els hàbits. Ja posava cúrcuma a moltes coccions i últimament havia eliminat molts aliments. En Xevi li havia tret el pa, la pasta, la patata… I havia d’incorporar el peix.

−No menges peix?

−Mai.

−Va!

−Mai.

[...]

−I crema d’api, coliflor, julivert, pastanaga… Eeeeeeeeeeecs!

−Ha, ha, ha! Jo viuria de cremes i peix.

−Bah!

Era dràstica, també amb el menjar. Escèptica i curiosa a parts iguals. Era una incrèdula que s’ho qüestionava tot. L’escèptic que no vol sentir opinions diferents de la seva acaba sent un ignorant; però ella era escèptica i curiosa alhora, i per això mai es cansava de fer-me preguntes i més preguntes: “Quina beguda vegetal bec, Coll?, Vols dir que això va bé?, I tu, això, com t’ho fots?, Com m’ho menjo, jo, això?, Tinc pots a casa sense obrir. Molt guai anar a Veritas, eh! Tinc la casa plena de coses que no sé què són. I ara què?”.

Em pixava de riure. Aquests últims temps prenia cada dia aigua de mar: “Coll! Quanta me n’he de prendre, al dia, d’aquesta aigua? Crec que m’estic passant…”

I sí. S’estava passant quatre pobles! Feia riure molt.

Amb aquella infusió de gingebre d’aquell dia a casa seva ens vam confessar coses molt grosses. Li vaig explicar històries que sempre li havia volgut explicar, però mai, fins llavors, no havíem tingut cap moment prou íntim que convidés a arribar tan lluny. Aquell dia, sí. Estic en pau d’haver tingut aquestes darreres trobades a casa seva, amb en Joan Maria i en Josep, també. Em fa plorar molt pensar que els quatre ens ho hauríem pogut continuar passant molt bé, perquè estàvem tan a gust… Però tot va ser curt.

Et vaig conèixer fa quatre anys i tinc la sensació de no haver-te pogut assaborir prou. Tothom et reclamava, tothom demanava audència per estar una petita estona amb tu i, a sobre, mil metges i revisions.

Estic en pau, això sí, perquè penso que has estat molt feliç i has gaudit la vida com ningú altre que hagi conegut mai. Potser tenies un cronòmetre inconscient que et feia tenir pressa per viure. I sort que ho vas fer així. Eres de les que parlava i besava com si fos l’última vegada. Eres intensa, amb les experiències, els viatges sorpresa, els sopars karaoke, les festes amb gent nova i esbojarrada. Te’n vas havent vist i conegut molt i te’n vas deixant una petjada i un llegat enorme: tots els que hem passat per la teva vida ho sentim com un regal. Ens has canviat la vida, Tati! A mi m’has ensenyat que treballar tant, al capdavall, no serveix de res i no té sentit. Gràcies per tot el que ens has donat. Gràcies per ser tan generosa amb una vida injusta que no t’ha deixat fer-te velleta.

La Thais Villas és d’aquelles televisives propera, riallera i afable amb qui te n’aniries de compres. És graciosa, molt graciosa, i exageradament terrenal quan parla de fama i televisió. En aquesta entrevista no sentireu les riallades que em va fer fer durant l’entrevista. Avui, el seu públic, vosaltres, l’haureu de llegir i imaginar-vos-la conversant, com quan la veieu a la tele fent preguntes àgils, directes i iròniques als entrevistats.

Fotos: Sergi Garnica

La Thais Villas va començar a cuidar-se fa deu anys aproximadament quan es va operar de varius. Quan en tenia quinze, va tenir un accident de trànsit que, al cap dels anys, va derivar en algunes xacres, com ara les varius. Aquell toc d’alerta va significar un abans i un després i, des de llavors, menja i viu amb molta més consciència.

Fa deu anys, et van operar. 

Exacte. Va anar tot molt bé, però en aquell moment jo tenia una mica de sobrepès i els metges em van començar a dir que m’havia de cuidar, perquè el problema de les varius podia agreujar-se i que havia d’eliminar pes de les cames per la circulació, etc.

Tenies sobrepès perquè menjaves malament?

Fins llavors obria la nevera a l’hora que em venia de gust i picava molt. No m’hi mirava gens ni em preocupava si m’engreixava una mica. A partir de l’operació i de les recomanacions mèdiques, vaig començar a ordenar-me. A banda, després, vaig passar una època força llarga sense feina. Vaig estar a l’atur dos anys i em va afectar molt anímicament. Vaig perdre la gana. De manera literal. Estava molt angoixada, em queien els cabells i em van sortir càries i tot, que no n’havia tingut mai cap. I llavors vaig anar a un homeòpata.

I et va anar bé?

Descobrint amb la Thais el nou supermercat Obbio

Sí. Va ser llarg, però sí, sí. Després, ja amb feina i vivint a Madrid, encara arrossegava digestions pesades, mals de cap i hi vaig continuar anant. I no ho he deixat mai més. Des de l’operació de varius fins ara, han passat deu anys, en què he anat fent ajustos. Però, va ser quan tenia uns trenta anys que vaig començar a menjar d’una altra manera, a ser més conscient que la gasolina que poses al cos et pot ajudar o perjudicar. A més, els últims anys he anat veient com als meus pares els anaven sortint mals i problemes perquè no s’han cuidat prou ni han vigilat amb el menjar i vaig pensar: Ei! Això va de debò. Vaig veure que tot té un preu i que tot s’acumula i passa factura. Això em va obrir els ulls i vaig decidir anar també al gimnàs.

Vaja, que vas prendre la decisió de cuidar-te d’una manera molt racional i conscient.

Fent un te a la cafeteria del supermercat Obbio

Sí, sí. Del tot. Vaig pensar: faré tot el que pugui per arribar a vella procurant que em facin mal com menys coses possibles millor. A més, l’accident dels quinze anys em va deixar tocada. Vaig estar molt greu; no tens el cos igual i això també et condiciona per cuidar-te quan ja no ets tan jove. Pensa que després d’operar-me, tal com vaig sortir del quiròfan i per prescripció mèdica, havia de caminar cada dia quatre hores. M’acabava Barcelona! Però ho vaig fer. Cada dia. I, quan em va sortir una feina, com que no tenia temps, em vaig comprar una cinta de córrer per fer les hores.

Quina força de voluntat!

Això sí que ho tinc. De tota la vida. Perquè el tema del gimnàs va ser utilitari totalment, però el meu cos no està dotat per ser una esportista, m’entens? Però, ara, em va bé físicament però també per al cap!

Tu ets de Fraga (Aragó). Es menjava força a casa, m’imagino...

A casa? Uf! Jo, a més, m’he menjat sempre tot el que em posaven al plat. Però quan vaig sortir de casa i vaig anar a estudiar fora, vaig començar a treure aliments que em posaven la mare o l’àvia per força. Vaig deixar la carn i la llet. N’havia begut tanta! Et plantificaven el got de llet i la meva àvia m’hi posava quatre cullerades de sucre. I ja de petita pensava: Això no pot ser ni bo! De tant en tant, ja independitzada, em prenia un cafè amb llet, però amb el temps he anat afinant. I em queda molt! Llegeixes, t’informes… I fa dos anys vaig deixar el cafè.

Ah, sí?

Sí, i ho vaig fer pensant a veure si n’era capaç. A veure si era capaç de no ser ionqui. Hi havia dies que me’n prenia sis o set! A més, vaig tenir una infecció d’orina i vaig llegir que havia d’eliminar el cafè i l’alcohol i ho vaig fer, tot i que els metges em deien que no tenia relació. Però ho vaig voler aconseguir posant-me a prova. I sí, sí. Mai més.

Ets lectora habitual d’Etselquemenges/Soycomocomo, oi? 

M’ho miro bastant, sí; a vegades, torno a entrar i veig el mateix article i penso: Nena! Que no els has donat ni temps de canviar els articles! També et diré que hi ha un punt en aquest tema de l’alimentació sana que fas un clic i no tornes, de loquito. Saps què vull dir? S’ha d’anar amb compte!

Nosaltres treballem cada dia per divulgar el que creiem, però justament ens obsessiona que la revista respiri normalitat i no talibanisme.

I tant! A més, tinc hàbits que, sense voler, he agafat per efectes col·laterals. La meva parella –el també presentador Òscar Dalmau–, per exemple, no beu i, de rebot, jo bec molt menys. Quan sortim a sopar, a vegades, demano una copa de vi, però, esclar, al principi demanava una ampolla i me la fotia jo sola i pensava: Això no va bé.

I no et deia que no bevia?

No, no, esclar. Se’n servia, però no se’l bevia. Quan començàvem no volia dir-ho, suposo que per no quedar com un raro que no beu.

Com va, a Madrid, amb l’alimentació?

Em costa trobar bona verdura i fruita. Pensa que el meu pare és agricultor. Té una explotació de préssecs i també, en petites quantitats, per a autoconsum, cultiva tot tipus de verdures. I ens les envia al meu germà i a mi a Madrid tot sovint! Borraines, bledes, préssecs, carbassons, fa oli i ens n’envia garrafes… Estic acostumada a menjar verdura de debò! Quan vaig venir a estudiar a Barcelona, que vivia en una pensió d’estudiants, comprava verdura que semblava goma de xiclet i no me’n sabia avenir. Vaig molt poc al súper. I ara, cada quinze dies, em faig arribar una caixa individual de fruita i verdura ecològica i n’estic contenta. A Lavapiés, on visc, han obert una botiga eco on compro sovint que es diu A Salto de Mata. A Madrid hi ha la clientela que hi ha i a aquestes botigues els costa molt tirar endavant. I, de restaurants, en falten. Falten llocs com el Teresa Carles, on, als plats i al plantejament, hi ha alegria!

T’agrada cuinar?

Sí, però cuino molt senzill. Peix a la planxa, no menjo salses i, si dino un plat de bledes, em quedo tan ampla i feliç. O borraines! Que és el que m’agrada més del món! Molts cops no necessito tall. I vaig fent mill, quinoa, ara compro llenties diferents –no només les habituals–, faig purés amb el que tinc, improviso un arròs integral amb verdures i hi poso gingebre o el que tingui. Aquest estiu vam ser a Califòrnia i, mare meva, allò és un altre món! També l’interior és un altre món! Hi ha un volum de greix que no havia vist mai a la vida. La gent va amb cadires de motor perquè no es pot ni moure. Veus la gent com va vestida i t’imagines aquells genolls amb líquid. L’alimentació no és humana. I llavors te’n vas cap a Califòrnia i la cultura és una altra. Tot això dels sucs verds, allà és impressionant. Cada dia ens en preníem un. Que bons! I vaig pensar que, quan tornés, me’n faria però és difícil que no quedi pastós. De fet, fa uns anys, ara que ho recordo, vam fer un viatge amb furgoneta per la costa oest i també em vaig entusiasmar amb el doctor Perricone, però no tant amb les seves dietes sinó amb alguns dels aliments que, gràcies a ell, vaig conèixer.

Evolució del bebè segons Què es pot esperar quan s’està esperant de Heidi Murkoff: Aquesta setmana el bebè pesa uns 2.700 grams i fa aproximadament uns 50 cm de llargada. La major part dels sistemes que formen el seu organisme, des del circulatori, fins al musculoesquelètic estan preparats per a la vida fora de l’úter i, per tant, el bebè està gairebé preparat per arribar als braços dels seus pares. Tot i que el sistema digestiu també està preparat, encara no s’ha entrenat, perquè fins ara el bebè s’ha alimentat a través del cordó umbilical i encara no ha tingut la necessitat de fer la digestió. Però això canviarà aviat. Quan el nadó comenci a prendre llet, el sistema digestiu li començarà a funcionar i els bolquers començaran a omplir-se!

Alimentació de la mare: Durant aquest darrer mes d’embaràs, l’alimentació de la mare ha de mantenir la mateixa línia de tota la gestació, és a dir, amb una aportació extra de ferro, calci, proteïnes i àcid fòlic (Font: La alimentación de nuestros hijos. Océano Ambar) i reforçant alguns aliments com el iogurt, les pastanagues, els espinacs o el julivert, que és molt ric en vitamina C. (Font: Vincles, d’Angle Editorial). Aquestes darreres setmanes de gestació, com apunta la terapeuta i experta en nutrició natural i energètica Montse Bradfort, és important que la mare se centri en el moment del part, descansi al màxim i generi una energia distesa i d’obertura per tal de sentir-se tan relaxada com sigui possible. Una dieta basada en cereals, pasta i pa integrals; llegums; proteïnes vegetals, verdures de temporada, biològiques i locals, fruita d’estació lleugerament cuita, fruita seca i olis premsats en fred ens hi ajudarà; així com infusions,  tes sense estimulants i cafès de cereals.

Pel que fa als símptomes i a l’estat de salut de la mare és possible que hi hagi varius, rampes, cremor d’estómac, insomni o retenció de líquids. Per tal de solucionar-los o disminuir-ne els símptomes, Montse Bradford recomana:

• Insomni: És normal durant la darrera etapa d’embaràs a causa del volum de la panxa i de la necessitat de la mare d’orinar sovint. Es recomana dormir de costat.
• Rampes: Són degudes a una carència de minerals. Es recomana incrementar les algues i els aliments salats en la cocció, i reduir la dosi de líquids, fruites, crus, estimulants i vinagres.
• Retenció de líquids: És normal també durant la darrera etapa d’embaràs. Cal incloure més verdures, especialment les diürètiques i depuratives: raves, naps, verdures de fulla verda frondosa i xampinyons.
• Cremor d’estómac: És interessant mastegar bé, sopar d’hora i menjar en un ambient relaxat; també prendre te de tes anys.

La doctora Ana Maria Plaza Martín, cap del Servei d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu, assegura que “les al·lèrgies alimentàries han augmentat, de manera que entre un 6 i un 8% dels infants en tenen una”. I encara augmentarà, en els propers anys, fins a un 10%. Si parlem de la població en general, el percentatge pujarà fins a un 15 o un 20%.

Per què? Per entendre-ho, cal pensar en una balança. D’una banda, hi ha la prevenció del sistema immunològic. De l’altra, la capacitat de desenvolupar malalties al·lèrgiques. “Als països industrialitzats, no hi ha infeccions, perquè hi ha molta higiene i molta prevenció amb les vacunes, i llavors es descompensa la balança i es poden desenvolupar les al·lèrgies”. Ara bé, també cal dir que “les criatures que les desenvoluparan seran les que tindran un condicionant genètic”.

Aquesta explicació fa entendre per què a l’Àfrica hi ha menys expressió de malaltia al·lèrgica malgrat que hi ha els mateixos condicionants genètics que a Europa. La balança immunològica està descompensada cap al cantó de les infeccions.

Mèdicament, els estudis reforcen la prevenció, però de moment hi ha moltes vies que encara no estan definides. “Hem passat per fases, ara ja obsoletes, que aconsellaven dietes estrictes sense aliments al·lergènics per a embarassades i per a lactants amb antecedents familiars, però ara hem comprovat que pot ser fins i tot contraproduent”.

La doctora Ana Maria Plaza, que també és la presidenta de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica, comenta que l’única prevenció segura de moment és no avançar ni endarrerir la introducció d’un aliment a la criatura. “Si es fa massa aviat, l’intestí no serà prou madur, però si es retarda més del compte, llavors també pot ser perjudicial perquè ha trigat massa a posar-se en contacte amb aquell aliment, i per tant pot desenvolupar l’al·lèrgia”.

Com a tractaments innovadors, Plaza en revela un que no serveix per a tota la població al·lèrgica ni per a tots els casos, que consisteix a subministrar dilucions dels aliments que provoquen al·lèrgia a la criatura fins que arriba a tolerar l’aliment.

Victòria Castell, responsable del Comitè Científic Assessor de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, indica que a partir del 13 de desembre de 2014, entrarà en vigor una normativa comunitària nova en matèria d’etiquetatge dels aliments que obligarà a facilitar informació sobre qualsevol ingredient o coadjuvant tecnològic (com per exemple els additius) que pertanyi o derivi d’un dels grups d’aliments considerats al·lergògens “i que ja cal indicar actualment en l’etiqueta dels productes envasats”. Ara bé, amb aquesta normativa, es vol “incrementar la protecció de la salut dels consumidors afectats d’al·lèrgies alimentàries i sobretot facilitar-los el consum d’aliments en establiments de restauració”.

D’altra banda, Maria Àngels Pie, vicepresidenta d’Immunitas Vera, associació d’Al·lèrgics Alimentaris i al Làtex de Catalunya, relata que les criatures de seguida són molt conscients del que poden i no poden menjar; la societat, no. Per començar, “les reaccions d’una intolerància a una al·lèrgia són molt diferents, perquè en una al·lèrgia, segons com sigui, hi pot haver mort en cinc minuts”.

A més, hi ha al·lèrgies que no només són per ingesta, sinó que també ho són per contacte o per inhalació de l’aliment. Això vol dir que si una criatura és al·lèrgica a la llet, els guixos habituals de l’escola són font de perill, perquè estan fets amb caseïna. “A la pàgina web de l’associació tenim publicada els ingredients al·lergògens de tots els materials escolars habituals, per exemple”.

Quant a l’etiquetatge dels aliments, la vicepresidenta d’Immunitas Veras explica que l’any 2013 l’associació ha rebut quatre alertes per xocolates negres que no indicaven que contenien traces de llet.

A la Fundació Roger Torné, el pediatra Manuel Praena, elabora una llista exhaustiva dels aliments implicats en les al·lèrgies alimentàries, que són: llet (especialment nens), peix (nens grans i adults), ous (sobretot nens), fruita seca (totes les edats), soja (principalment nens fins al punt que un 30% de persones amb al·lèrgia a la llet de vaca tenen també al·lèrgia a la soja), blat (principalment nens), mariscos, com gambeta, cranc i llagosta (totes les edats).

Finalment, el metge Javier Subiza, director mèdic d’Al·lergoloia de TheDoctors.es, i especialitat en al·lèrgies, assegura també que les al·lèrgies alimentàries infantils han augmentat juntament amb les respiratòries i les cutànies durant els últims vint anys. “La hipòtesi més important del perquè és la higiene excessiva i, per tant la falta d’exposició als gèrmens, fet que provoca un canvi en el sistema immunitari, que acaba derivant en una reacció al·lèrgica”.

Dit amb altres paraules, el sistema immunològic està dissenyat per estar exposat a microbis i a bacteris, perquè així està actiu i produeix els anticossos bons, que n’eliminaran la infecció. Ara bé, actualment hi ha un excés d’higiene i també “una alimentació estèril i molt processada”. D’aquí que sigui tan important la llet materna i els aliments de veritat, el menjar menjar, com els de Km 0, “els que menjaven els nostres avis”.

La indústria alimentària ha intentat pal·liar-ho amb els probiòtics per introduir bacteris que activin el sistema immunitari, però “els resultats beneficiosos no són concloents i, per tant, no es pot dir que aquesta sigui la via”. L’única efectiva és la de l’alimentació allunyada de menjars processats.

Onze empreses productores d’aliments ecològics, juntament amb Can Perol i La Tavella, creen un projecte empresarial i social nou, impulsat per la Fundació Catalunya-La Pedrera, per fer arribar aliments ecològics a mercats, cistelles, botigues i a tots els supermercats Bonpreu.

Imatge del web 2147MANS.cat

L’evolució de l’agricultura ecològica a Catalunya ens dóna cada dia projectes nous. Acaba de néixer un projecte molt ambiciós que farà que molts catalans tinguin accés a l’alimentació ecològica amb menys esforç. 2147 MANS és el nom de la flamant cooperativa i també de la marca que comercialitza els aliments. A més, a 2147Mans hi treballen persones amb discapacitats intel·lectuals o amb malalties mentals.

La cooperativa ja ha iniciat la comercialització a través de la gran distribució amb un acord amb el Grup Bonpreu, una cadena que aposta pel producte fresc de proximitat. Aquest mes de gener ja s’han començat a distribuir productes frescos i de quarta gama a 112 dels 156 supermercats que té Bonpreu i Esclat. De moments ja s’estan venent hortalisses, fruites, brous de carn i de peix, cremes, faves i pèsols; els pròxims mesos, l’oferta s’anirà ampliant.

Una de les limitacions de l’agricultura ecològica és tenir la capacitat d’abastir el consumidor tenint cura de tots els processos de cultiu, producció i distribució del producte. Per això, durant tots aquests mesos de feina, els productors han estudiat molt bé com fer-ho possible i “arribar al màxim de gent possible, sabent que hi ha un llarg camí per aconseguir trobar l’equilibri entre la producció i la demanda”, diu Andreu Vila, soci de Can Perol i una de les ànimes del projecte. La cooperativa rebrà cada matí una comanda de Bonpreu per servir l’endemà a primera hora al centre logístic que la cadena té a Hostalets de Balenyà. Els productes s’han de collir, traslladar al centre logístic de la cooperativa a Sant Vicenç dels Horts, on s’envasaran en safata, bossa, malla, retràctil o bé en caixes per vendre a granel. 2147 MANS, que neix amb una inversió inicial de 170.000 euros, es vol posicionar com una oferta de productes de la terra, ecològics i assequibles al públic en general.

Segur que, últimament, molts de vosaltres heu sentit que és molt important consumir una aigua alcalina però… què vol dir realment que l’aigua sigui alcalina?

L’organisme està format gairebé per un 70% d’aigua. Moltes de les reaccions metabòliques del cos són gràcies a la presència d’aigua. La sang també és una font important de transport d’aigua en l’organisme (aproximadament un 90% de la seva composició és aigua); d’aquesta manera aportem nutrients i oxigen a molts òrgans del cos.

A més, per mitjà de la suor i de l’orina eliminem una gran quantitat de toxines i residus generats pel metabolisme. També cal remarcar la funció de l’aigua com a reguladora de la temperatura corporal.

Així doncs, ja veiem que és molt important ingerir prou aigua al dia –aproximadament entre un litre i mig i dos litres– per tal de no deshidratar-nos i aportar el medi bàsic per al desenvolupament de les funcions vitals. L’objectiu és mantenir un estat de salut òptim!

Què entenem per aigua alcalina?

Una aigua alcalina té un pH igual o superior a 7 (escala de mesura del pH amb una graduació de 0 a 14; el pH de 7 és el punt de neutralitat, per sota de 7 es considera pH àcid, i per sobre, pH bàsic o alcalí). L’aigua com a tal està carregada d’energia, és a dir d’electrons que estan formats per càrregues negatives. L’aigua és alcalina per la càrrega negativa de tots els electrons que conté, mentre que en una aigua àcida dominen els protons, que aporten càrrega positiva. És l’atracció entre les càrregues negatives i positives, és a dir, l’atracció entre els electrons i protons, la que permet que les substàncies alcalines neutralitzin les substàncies àcides.

Per tant, ens interessa aconseguir una aigua amb un pH mínim de 7 –seria ideal aconseguir una aigua amb un pH de 9,5– per tal d’assegurar-nos que té un mínim de qualitat –a part hauríem d’aconseguir una aigua lliure de contaminants, és a dir, pura), i que ens garanteixi prou energia per neutralitzar totes les substàncies àcides i que puguin ser eliminades.

Quina relació hi ha entre el consum d’aigua alcalina i un estat de salut més bo?

El sistema digestiu i el metabolisme generen una gran quantitat de substàncies tòxiques fruit de les digestions i reaccions químiques que hi tenen lloc. L’organisme ha de ser capaç d’eliminar-les per evitar que s’acumulin, i evitar així el desenvolupament de malalties.

En un medi alcalí, el cos funciona millor, hi ha salut; però un medi àcid facilita que l’organisme pugui desenvolupar sensacions de malestar en les digestions, endarrerir la curació de certes malalties i fins i tot accelerar el desenvolupament de noves.

Per tant, l’aigua alcalina neutralitza les substàncies àcides que genera el cos fruit de les digestions i del metabolisme, i fa que els microorganismes nocius i tòxics no puguin sobreviure en un medi alcalí.

Quan l’aigua no és alcalina i no aporta prou sals minerals, l’organisme, que és molt intel·ligent, recorre a altres parts del cos com ossos i músculs per obtenir aquestes substàncies alcalines; això fa que no estiguin disponibles per a les seves funcions principals, que no són alcalinitzar el pH del cos.

El fet que l’aigua alcalina contingui totes aquestes sals minerals –calci, magnesi, potassi…– i sobretot que la beguem lluny dels àpats ens permet augmentar l’absorció dels nutrients en el moment de la digestió.

Però un medi alcalí encara té més beneficis!

L’aigua alcalina ajuda a produir oxigen; per tant, augmentem l’agilitat mental i física ja que s’aporta molta més energia a les cèl·lules, s’hidraten, i a més es redueix la presència de radicals lliures; d’aquesta manera s’endarrereix l’envelliment cel·lular. Els radicals lliures són les “substàncies de rebuig” que generen les cèl·lules fruit de la seva activitat. Si no aportem prou elements antioxidants, que són capaços de captar aquests radicals lliures i eliminar-los, estem accelerant el procés d’envelliment cel·lular.

Per tant, el concepte sempre és el mateix: una aigua alcalina amb força electrons (aigua reduïda) té una gran capacitat antioxidant, més que una de carregada positivament (aigua oxidada), que accelera l’envelliment cel·lular.

Molts cops, si l’organisme no elimina totes les substàncies residuals fruit de les digestions i del metabolisme, s’acumulen i se solidifiquen, i això pot causar problemes cardiovasculars si es dipositen a les artèries, problemes articulars…

Hem de consumir l’aigua adequada i de qualitat!

Actualment podem aconseguir una aigua alcalina d’una manera fàcil i sense sortir de casa mitjançant diverses tècniques i amb l’ajuda d’aparells que ens facilitaran el procés.

Una de les tècniques que podem fer servir és l’osmosi inversa, basada en un sistema multifiltres que no modifica la càrrega inicial de l’aigua, sinó que genera aigua més pura, menys concentrada de toxines, gràcies al fet d’haver passat per membranes semipermeables.

Una altra tècnica que ens permet obtenir aigua alcalina de qualitat seria la ionització. Aquest procés també s’anomena electròlisi i consisteix a invertir la càrrega positiva de l’aigua en negativa, ja que, tal com hem dit abans, com més càrrega negativa aporti, més alcalina és. Obtenim una aigua sense partícules nocives per a la salut, com metalls pesants, incloent el plom i el coure.

Avui dia podem trobar aparells que no només ionitzen l’aigua sinó que també la filtren (osmosi inversa). Normalment, els aparells que fan aquest procés són gerres alcalinitzadores, en què l’aigua que s’obté ha passat per diversos tipus de filtres.

És molt important mantenir els aparells ionitzadors i canviar els filtres, ja que, si no ho fem, podem acabar obtenint una aigua molt més contaminada que la inicial sense filtrar, cosa que pot comportar un risc per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l’aigua, concentracions elevades de sals minerals…).

A part d’aquests dos sistemes, al mercat també trobem gotes de pH, que augmenten l’activitat dels electrons, alliberant oxigen a l’aigua i equilibrant el pH de l’organisme. Si n’afegim a l’aigua podem aconseguir que el seu pH pugi per sobre del neutre.

Mireia Segarra

Farmacèutica a Farmacia Internacional i especialista en nutrició ortomol·lecular.

Per a més informació de productes i/o consultes:
Info@farmacia-internacional.net
www.farmacia-internacional.net
https://www.facebook.com/Farmacia.Internacional.es