“Menjar eco és massa car”. Us sona? Si sou lectors habituals d’Etselquemenges o, senzillament, heu arribat fins a aquest article, possiblement ja estareu convençuts dels molts beneficis que aporta l’alimentació ecològica per davant de la convencional. Malgrat tot, és possible que l’acabeu descartant per una qüestió purament econòmica: menjar ecològic us resulta massa car, i més, si sou colla a casa.
Si bé és cert que els preus dels productes ecològics són més elevats (si voleu saber per què, podeu rellegir l’article de la Trinitat Gilbert “Per què costa el que costa l’ecològic?” i el de la Jordina Casadamunt “Els productes ecològics: economia de futur”), ens podem prendre aquesta compra com una inversió de futur en la nostra salut. Si ens cuidem i parem atenció a tot allò que mengem, fem de l’alimentació la nostra medicina, i apostem per hàbits ben saludables, de ben segur que tindrem més salut i, en conseqüència, podrem prescindir d’algunes visites als metges i d’uns quants fàrmacs.
Però, tornem al cas: què podem fer per evitar que menjar eco ens resulti massa car?
1- Menjar de temporada i de proximitat
Aquesta és la regla d’or, la mare dels ous. Per molt de gust que ens vinguin les maduixes, els tomàquets o els carbassons a l’hivern, no són aliments de temporada. Si som prou pacients i respectem els ritmes naturals de la terra i mengem a cada època de l’any el que la natura ens proveeix, menjarem més barat (perquè hi haurà molta més oferta) i els aliments seran infinitament més saborosos. Si, a més, mengem de proximitat, ens podrem estalviar les despeses de transport de llarga distància i afavorirem la producció local.
2- Planificar el menú setmanal
És especialment important fer-se una llista de la compra per evitar comprar productes repetits que ja tenim a casa, comprar pels ulls aliments que no farem servir i que se’ns faran malbé o bé comprar més productes frescos del compte.
És important no anar a comprar amb gana i no caure al parany de les ofertes 2×1 que no necessitem.
3- Comprar poc i sovint
Fer la gran compra quinzenal és una de les apostes més segures cap al malbaratament. Com més dies vulguem abastar, més possibilitats tenim d’equivocar-nos en els càlculs, ja que els productes frescos es fan malbé al cap de pocs dies i tampoc podem preveure els dies que menjarem, improvisadament, fora de casa. Val més planificar a pocs dies vista i assegurar-nos que tindrem temps i capacitat de menjar-nos-ho tot.
4- Comprar en una cooperativa
N’hi ha per a tots els gustos i amb graus d’implicació diferents, però totes treballen per escurçar la distància entre productors i consumidors, i afavorir així les relacions de confiança. També podeu anar a comprar al mercat o a botigues de barri. En tot cas, es recomana evitar els supermercats i les grans superfícies.
5- Comprar a granel
Els cereals, els llegums, les llavors, la fruita seca o, fins i tot, els productes de cosmètica o d’higiene resulten molt més barats si els comprem a pes i només en la quantitat necessària. Així, evitarem sobres innecessàries a més de reduir plàstics i envasos.
6- Practicar la cuina d’aprofitament
Si sou dels que llenceu les fulles de les pastanagues o la remolatxa, atureu-vos! Les fulles de les arrels tenen moltes vitamines, minerals i antioxidants!
I quan feu sucs verds, per exemple, tampoc llenceu la polpa: amb una mica d’imaginació podeu reutilitzar la fibra de les verdures per fer hamburgueses, croquetes, mandonguilles o canapès de reaprofitament. Activeu el xip de l’aprofitament i veureu que podeu ser molt eficaços a la cuina!
7- Cultivar plantes a casa
No cal tenir un tros de terreny; amb un petit espai al balcó o al terrat n’hi ha prou per posar testos i cultivar un petit hort urbà amb fruites i verdures ecològiques. També podem cultivar, per exemple, menta, alfàbrega, estèvia, julivert o romaní orgànic.
8- Menjar més proteïna d’origen vegetal
Com a mínim, cal repartir la proteïna animal i la vegetal en un 50-50. Si per dinar fem proteïna animal, per sopar que sigui vegetal, i si en volem posar per esmorzar, sempre serà millor vegetal. Les llenties, les azuki, les mongetes blanques, els pèsols, els cigrons, la soja i derivats, els pseudocereals com la quinoa, l’amarant o el fajol, la fruita seca o les llavors, són bones fonts de proteïna vegetal.
9- Reduir la compra de processats
Molts dels productes processats que comprem els podem fer a casa sense massa dificultat. Les begudes, les hamburgueses o els patés vegetals, les cremes de cacau o de fruita seca, els germinats, el xucrut, les barretes energètiques o les cremes de verdures no són difícils de fer i, fent-ho a casa, us estalviareu un bon grapat de diners!
10- Prioritzar els aliments amb més acumulació d’agrotòxics
D’acord, però, tot i així, no ens podem permetre menjar-ho tot eco. Si aquest és el vostre cas, us recomanem que reviseu la llista dels aliments convencionals amb més continguts en pesticides i, aquests sí, els compreu bio, sobretot els vegetals de fulla verda, les fruites que mengeu amb pell (poma, maduixes o raïm) i els productes d’origen animal com ous o carn. La resta (especialment els que peleu de totes totes, com ara l’alvocat, la pinya, la castanya, el plàtan o el meló), els podeu menjar d’agricultura convencional, ja que acumulen pocs tòxics.
La cosmètica ecològica o bio no ha inventat res de nou. En la majoria de casos ha aplicat la tradició i els coneixements de la natura per oferir productes respectuosos amb el cos i amb el medi. 
1- Com a mi m’agrada – Sílvia Abril
2- Ama, come, vive, brilla – Elka Mocker
3. Batuts verds – Carla Zaplana
4- Desayunos SEN – Núria Roura
5-Chía, lino y psyllium: las súper semillas – Clemence Catz
6-Menja’t el tarro – Marta Vergés
7-Cuina flexi- Adam Martín.
8-Alimentación sin azúcar– Charlotte Debeugny
9-La dieta Slow – Dr. Manuel Jiménez Ucero
10-La dieta dels colors – Montse Folch
11-Los 10 superalimentos verdaderos – Carlota Mañez Ariso, Mónica Carreira Gonzalez
12-Leches vegetales: más de 80 recetas con cereales, frutos secos, semillas y legumbres – Mercedes Blasco
13-Comer, sentir… ¡vivir! – Jorge Pérez-Calvo
14-Amor y apio – Gabriela Hernández
L’Elka està marcant la pauta i la seva cuina, els seus vegetals, espècies i superaliments són la base d’un I+D cada cop més depurat. No podem definir els plats de l’Elka com a senzills perquè no sempre tindrem tots els ingredients que ens demana a la nevera però, un cop reunits, accedirem a receptes genuïnes i exclusives i amb els seus segells més personals com ara l’habilitat pels postres, la lleugeresa de plats on amb un cop de forn ens presenta un moniato o una carbassa que adquireix un gust excels gràcies a unes llavors de sèsam torrat negre o unes llavors de mostassa.
De fet, el sèsam negre per mi és l’Elka en essència ja que compartim la passió per aquesta espècie, molt diferent del blanc, i ella és capaç de fer-ne mix d’espècies, com el dukkah, que eleven els plats a un estadi superior, diferent, deliciós. L’Elka és sèsam negre 100%. Tant és així que al llibre explica que buscava un plat que fos tot negre, només negre i el va trobar en un paté que descobrireu en el receptari.
