El món occidental és, cada cop més, víctima de malalties directament relacionades amb uns hàbits de vida inadequats. Es coneix que un 60% de les morts que es produeixen als països desenvolupats són resultat de malalties cròniques: càncer, diabetis i obesitat, especialment, i hi ha un denominador comú en totes: el factor de risc principal és el tabaquisme, la inactivitat física i la mala alimentació.

Diversos estudis han demostrat que una ingesta insuficient de fruites i verdures actua com a factor etiològic en un considerable percentatge dels casos de cardiopatia isquèmica i dels càncers gastrointestinals, entre d’altres. Però, què contenen aquests aliments que els fa tan saludables? Gran part dels beneficis oferts per les fruites i verdures és degut al seu contingut en fitoquímics, substàncies que confereixen capacitat antioxidant.

Els radicals lliures i els antioxidants

L’estil de vida actual, en què abunda l’estrès i el consum de productes processats, sumat als residus que genera el nostre metabolisme, fa augmentar la concentració de radicals lliures a l’organisme. Els radicals lliures són molècules o àtoms que contenen, com a mínim, un electró sense aparellar, característica que les fa molt reactives, amb la capacitat d’alterar l’equilibri de les membranes cel·lulars i accelerar processos d’envelliment.

Tot i que el cos disposa dels mecanismes fisiològics endògens propis que permeten lluitar contra aquests radicals lliures, i cedir-los electrons, nosaltres podem potenciar aquesta acció a través de l’alimentació i la complementació incorporant antioxidants exògens que es troben en moltes fruites i verdures i que poden ajudar a reduir els danys ocasionats per un excés d’estrès oxidatiu i, a llarg termini, poder combatre les malalties que se’n deriven.

Els fruits vermells, aliments excel·lents

Vitamines, minerals, fibra, compostos fitoquímics que els donen capacitat antioxidant… Les fruites i verdures són un còctel de micronutrients; especialment, els fruits de colors vermellosos i blavosos, com ara els nabius, els gerds, les maduixes, les mores, les cireres, la magrana, el raïm o l’açaí, que són rics en antocianines, un tipus de flavonoide (fitoquímic). Aquesta substància confereix al fruit una protecció contra agents externs com les radiacions UV, els insectes, etc. i, al mateix temps, quan nosaltres els ingerim també ens beneficiem de les seves propietats, ja que diversos estudis han demostrat que un consum freqüent de polifenols com els flavonoides redueix el risc de tenir malalties cardiovasculars, permet combatre la inflamació, i alenteix l’aparició de malalties neurodegeneratives, entre d’altres.

Per tot això, el consum i l’oferta de fruits vermells ha augmentat al llarg dels darrers anys, i no només en forma d’aliment, sinó també en productes de cosmètica, tractaments estètics antienvelliment i complements alimentosos.

Recórrer a la complementació en moments determinats (després d’una temporada d’estrès crònic i/o agut, després d’un període d’exercici intens –com als que estan sotmesos els esportistes d’elit durant les competicions, per exemple–, després d’una baixada de defenses, etc.) és molt adient, sempre que es prenguin uns complements de qualitat i, preferiblement, per recomanació d’un dietista-nutricionista.

Nature’s Plus, amb l’objectiu d’oferir una màxima sensació de benestar nutricional, proporciona una qualitat suprema en tots els seus productes. Red Lightning conté una acurada selecció de més de trenta baies, fruits vermells i concentrats vegetals, com la cúrcuma, que contribueixen a una acció antioxidant completa.

La recepta d’aquest mes està pensada per obrir una mica la ment. M’explico. He vist moltíssimes vegades com, quan les persones que s’apunten a un programa detox amb mi veuen que, en alguna recepta, hi apareix la remolatxa, em demanen per quina altra verdura la poden canviar perquè no els agrada.

Hi ha gent que decideix no fer la recepta i simplement canviar la verdura, però altres persones fan cas a la meva recomanació, que és atrevir-se a fer-la, perquè la remolatxa menjada així queda boníssima. Després, aquestes persones es converteixen en fans incondicionals de la remolatxa.

De fet, no es perd res per experimentar amb un sabor o una textura nova, oi? És fort adonar-se fins a quin punt ens costen els canvis i sortir de la zona de confort o de llançar-nos al que és desconegut! Fins i tot a l’hora d’explorar un aliment nou! Jo sempre explico que és part de la condició humana sentir aquesta por al canvi, igual que la necessitat de seguretat, la por a allò desconegut i la mandra d’explorar realitats noves, però potser a vegades ens pot anar bé sentir tota aquesta por i el neguit de la novetat i, tot i això, atrevir-nos a fer-ho.

Així que, en aquest cas, el meu consell seria el contrari que en la recepta anterior, on convidava a modificar-la al gust, perquè m’agradaria que us atrevíssiu a menjar la remolatxa espiralitzada, sobretot si us penseu que no us agrada aquesta verdura.

És una recepta molt fàcil de fer, molt ràpida i ve de gust menjar-la tant quan fa més calor com en èpoques de fred.

Ah, quan ja l’hàgiu fet amb remolatxa, experimenteu a la cuina. Queda bé amb patata, amb carbassa, amb carbassó, amb pastanaga, amb moniato…

Quins són els aliments òptims per a donar als nostres fills a l’hora de berenar? La directora d’Etselquemenges, Núria Coll i les dietistes Pilar Rodrigáñez i Gina Estapé us ofereixen aquesta xerrada teòrica i pràctica per donar trucs i receptes per a millorar els nostres berenars. Podeu completar la informació amb la revista ETS NEN 3 que inclou un llibret amb 20 receptes de berenars sans. Consulteu el web: www.etsnen.cat

Contingut exclusiu per socis.

Un plat ric en proteïnes i sense cap ingredient d’origen animal, 100% vegà!

Ingredients: hortalisses a la brassa (albergínia, ceba, carbassó, pebrot vermell), tallarines de cúrcuma amb llavors d’amapola i seitan.

Tant si ja en sou assidus com si no hi heu anat mai, apunteu-vos-ho a l’agenda: a partir de demà, el Mercat de la Terra de Slow Food Barcelona se celebrarà cada dimarts entre les 17.30 h i les 21.30 h a la ubicació habitual: els Jardins de les Tres Xemeneies del barri barceloní del Poble-sec.

Aquest nou format d’estiu canvia només de dia i de franja horària però manté l’esperit d’un mercat setmanal que ja s’ha consolidat des que va arrencar, l’octubre passat (us en parlàvem a l’article “El Mercat de la Terra serà cada dissabte al parc de les Tres Xemeneies del Poble-sec”).

Al mercat hi podreu fer compra sostenible, ja que té una xarxa de pagesos que us oferiran aliments bons, nets i justos, basats en els aliments locals de bona qualitat, de temporada, obtinguts amb processos tradicionals respectuosos amb el medi ambient i el treball de la terra, i a un preu just, tant per a qui compra com per a qui produeix.

A més, en aquests mesos, el mercat s’ha acabat convertint en un espai de convivència ciutadana, gràcies a les activitats paral·leles que ofereix: espai infantil Slow Kids, música en directe i xerrades i tallers, dels quals també podreu gaudir durant l’estiu.

El seu sabor de terra m’encanta, m’arrela i m’impulsa per suportar amb energia i alegria les calors que s’acosten. Es diu del cor que, energèticament, empeny la sang i desenvolupa l’esperit, alhora que manté la consciència. Us proposo unes croquetes saboroses per dins i lleugeres per fora per potenciar aquesta energia; ideals per fer-nos sentir únics i alhora units a tot i a tothom.

Moltes vegades relacionem les croquetes amb un plat poc saludable, sobretot, en gran part, pels, de vegades, dubtosos farcits i també pels arrebossats, que solen ser pesats. Investigant una mica l’origen de la croqueta a la cuina em preguntava si va ser primer la beixamel o la croqueta, i sembla que el farcit d’aquest plat va ser el primer que va aparèixer. La recepta de la deliciosa beixamel la devem a un cuiner que treballava amb Louis de Béchameil al segle XVII, i l’arrebossat apareix més tard, el 1817, gràcies a un cuiner francès que va decidir sorprendre en un banquet amb un plat de beixamel recobert d’una capa gruixuda i cruixent que van anomenar croquettes à la royale.

A partir de llavors, les croquetes han passat a considerar-se un plat exquisit propi de la noblesa. Presents a la gastronomia de gairebé totes les cultures amb incomptables formes, farcits, etc., moltes vegades fetes amb l’amor de les àvies i farcides de records que alegren el cor. Per a aquesta recepta he preparat una massa més lleugera que la beixamel (que té versió saludable, esclar), ja que estem a punt d’entrar en plena temporada de calors i vénen de gust plats més lleugers. La base són els cigrons, que ens aportaran, com ja sabeu, hidrats de carboni d’absorció lenta creadors d’energia, fibra dietètica adequada per a una bona salut digestiva, gran riquesa de proteïnes vegetals acompanyades d’un bon grup de vitamines antioxidants com la vitamina A, C, i E i minerals com calci, zinc o ferro.

Vull destacar, a més, la importància del consum de les llegums en general i dels cigrons en particular, pel seu contingut en lecitina i en altres àcids grassos essencials com àcid linoleic (omega-6), que s’encarreguen de l’emulsió i gestió del colesterol i dels triglicèrids; tan important per a la salut cardiovascular. A aquests components cardiosaludables se sumen, amb el mateix objectiu, l’elevada proporció de fibres solubles i tres substàncies abundants en el cigró com l’àcid fòlic, el magnesi i el potassi, que tenen un paper principal en la salut del cor i de les artèries.

De la resta d’ingredients de la massa cal destacar els pistatxos i els anacards, que no haurien de faltar en una dieta vegetariana saludable pel seu alt contingut en nutrients com àcids grassos essencials, proteïnes i fibres de qualitat, que també ajuden a millorar tant la salut del cor com el bon funcionament del sistema nerviós. En general, les malalties cardiovasculars es desenvolupen després de llargs períodes de portar una alimentació poc equilibrada, vida sedentària, estrès, falta de contacte físic, emocions no sanades. Però si modifiquem aquests hàbits incorporant cereals integrals, llegums, verdures i fruites ecològiques d’estació, algues, ferments, llavors o fruits secs, acompanyant-ho d’activitat física moderada, contacte amb la natura, conreant una actitud de gratitud cap a la vida i guarint qualsevol ressentiment emocional, podríem revertir totalment els problemes del cor.

A finals d’abril ja es recullen les primeres, però el maig i el juny són els mesos de màxima esplendor d’aquesta meravellosa fruita que ens té captivats. Petits i grans gaudim del seu sabor únic i intens.

Us presentem quatre receptes elaborades amb la protagonista d’aquest mes, la cirera, per satisfer tots els paladars d’una manera saludable.

Bon profit!

Com començar una dieta vegetariana/ vegana sense carències nutricionals

Sovint ens trobem a consulta persones que volen començar a fer una alimentació vegetariana o vegana i venen amb moltes preguntes. I es que és important, ja que fer un pas d’aquestes dimensions requereix de tenir tota la informació necessària per que no et falti cap nutrient.

Per això volem fer un taller on resoldrem tots els dubtes sobre els nutrients i aliments indispensables per poder iniciar i dur a terme la nova alimentació.

PARLAREM DE…

La diferencia entre vegetarià, vegà i altres tendències. També aprendrem quins nutrients i micronutrients són indispensables i quins aliments i tipus d’aliments hem de promoure per tenir una alimentació adequada, variada, suficient i saludable sense productes d’origen animal.
Cuinarem receptes amb llegums, cereals, llavors, algues, fruits secs, etc.

QUI

El curs va a càrrec de Martina Ferrer, dietista Nutricionista a la Consulta de l’ETS, especialista en PNI i Acupuntora. Escriu articles per la revista digital ETS i per Cuerpomente. Conferenciant i divulgadora de l’alimentació saludable.

HORARI

Ho farem en dues sessions:
XERRADA- SESSIÒ TEORICA: DIMARTS 27 DE JUNY de 18h a 21h.
CUINA-SESSIÒ PRÀCTICA : DIJOUS 29 DE JUNY de 18h a 21h. (Sols 12 places)

PREU

Xerrada- sessió teòrica:
45 € ( socis 40,50€ )


Cuina- sessió pràctica:
55 € ( socis 55€ )


Xerrada i cuina ( les dues sessions ):
80 € ( 72€ socis )

INCLOU

· Dossier amb les explicacions treballades durant la xerrada i/o taller pràctic.
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada en el taller pràctic.
· Degustació de tots els plats preparats a classe.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)
inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

El zaatar es compon principalment de farigola, sumac, llavors de sèsam i sal, i pot incloure també algunes herbes aromàtiques al gust com orenga, comí o fonoll. Aquests ingredients tan senzills ja eren valorats per les antigues civilitzacions pels seus poders curatius. Una crema deliciosa i rica en antioxidants que ens descobrirà uns dels grans secrets curatius dels faraons.

Per la seva banda, el carbassó té tants beneficis que val la pena tenir-ne sempre al llarg de tota la temporada. Cal destacar que constitueix un aliment ideal per a estómacs delicats i actua sobre el sistema digestiu com a emol·lient, refrescant i sedant. La polpa té un gust subtil i resulta refrescant i molt agradable al paladar, fins i tot ideal per consumir en cru. El carbassó, a més, té una molt bona quantitat de vitamines excel·lents per a la bona salut i aparença de la pell. Conté un 93% d’aigua i està compost per enzims i vitamines A, B1, B2, B3 i C; com a mineral principal té potassi, i en menys quantitat calci, fòsfor i ferro. Aquests nutrients es troben sobretot a la pell, per la qual cosa cal procurar consumir-lo tan ferm i fresc com sigui possible i, sobretot, de cultiu ecològic.

És indispensable posar patates en una crema de verdures? Doncs no necessàriament; gràcies al poder espessidor de les llavors de chía, fins i tot la crema de carbassó us quedarà densa. No és d’estranyar que les llavors de chía estiguin tan de moda, ateses les seves múltiples virtuts culinàries i nutricionals. Originària de Mèxic, en l’època precolombina, la chía era la base alimentària dels asteques i maies, juntament amb les mongetes, el blat de moro i l’amarant, a més de considerar-la una planta medicinal i d’ofrena als déus. Des del punt de vista de la salut, en primer lloc, les seves llavors no porten gluten i contenen fins a un 30% de proteïnes completes, molts minerals com el calci, ferro, fòsfor i magnesi, així com les vitamines C i B9. Les llavors de chía a més són una de les principals fonts vegetals d’omega-3, un àcid gras essencial imprescindible per al sistema cardiovascular, l’equilibri psíquic i les reaccions inflamatòries.

Si voleu beneficiar-vos d’una aportació equilibrada d’omega-3, podeu consumir dues cullerades soperes de llavors al dia en forma de pols. Les podeu triturar amb un molinet fins a obtenir una farina i incorporar-les al musli, iogurt, amanides o plats de verdura. Finalment, destacar, a més, la seva riquesa en fibra i la seva acció en el benestar digestiu, ja que contenen fibres insolubles reguladores del trànsit intestinal i fibres solubles que els confereixen propietats mucilaginoses considerables. A la cuina, les llavors de chía alleugereixen qualsevol plat: barrejades amb algun líquid, sense necessitat de moldre-les ni escalfar-les, en pocs minuts formen un gel que aporta cremositat a qualsevol recepta; aprofiteu per incorporar-les en preparacions esponjoses com pans de pessic i muffins o líquides com smoothies.

Ja en l’Edat Mitjana, el filòsof i metge jueu Maimonides va descriure la barreja de zaatar com a aliment excel·lent del cervell. Actualment és un ingredient fonamental al Líban, Israel, Palestina i altres cuines de l’Orient Mitjà. El zaatar es pot fer a casa en les proporcions i variants que més agradin; es pot fer amb orenga, amb ceba picada, amb sèsam i fins i tot hi ha qui substitueix el sumac per baies de pebre. L’ús d’aquest guarniment tampoc té normes: a mi m’encanta per marinar olives, escampar sobre l’hummus, les verdures, amb oli per al pa de pita o com a ingredient d’altres salses. Aquesta deliciosa barreja d’espècies i llavors, a més de realçar qualsevol plat, aporta molts beneficis.

El zaatar és una barreja rica en antioxidants, digestiva i amb moltes substàncies com olis essencials i flavonoides, que actuen com a ajuda per reduir el risc de tenir càncer, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars o diabetis. Entre les plantes emprades, cal destacar la farigola i l’orenga, que contenen timol, un oli essencial excel·lent amb efectes bactericides, carminatius, desinfectants i immunoestimulants. L’ús d’espècies ajuda a estimular les secrecions, tant de saliva com estomacals, indispensables per a una bona digestió i per protegir els receptors del gust, cosa que ajuda a gaudir més dels aliments.

Finalment, i després d’una intensa lluita ciutadana, l’estèvia en brut o en fulla (Stevia rebaudiana), una planta medicinal molt utilitzada en el món de les teràpies naturals, ja és legal a tots els països de la Unió Europea.

A l’article “Per què s’està prohibint l’estèvia en fulla?” us explicàvem els detalls d’aquest duel entre productors, distribuïdors i administració pública, que va portar a l’associació Dolça Revolució a engegar una campanya de recollida de signatures a favor de la legalització d’aquesta planta medicinal d’efectes tan beneficiosos per a la salut. Un cop recollides les 50.000 signatures, l’associació les va entregar a la Ministra de Salut, juntament amb una carta reclamatòria que exigia el 16 de juny com a data límit per abolir les ordres de retirada i prohibició de venda de les fulles d’estèvia.

Sigui casualitat o no, la Comunitat Europea ha acordat que a partir del dia 16 de juny de 2017, la comercialització d’aquesta planta ja és legal a tots els països de la Unió.

Els símptomes per dèficit de vitamina D són difícils de detectar. El cos la va emmagatzemant com si fos un dipòsit, per tant una bona manera de controlar els nivells és amb una analítica i, així, determinar-ne la quantitat.

• Dèficit vitamina D: <20 ng/mL (50 nmol/L). Cal més exposició als rajos UVB del sol i complementació. Aquesta carència altera la mineralització òssia i provoca raquitisme en nens i osteomalàcia en adults.
• Insuficiència de vitamina D: <40 ng/mL (100 nmol/L). Al límit de vitamina D.
• Nivells òptims de vitamina D: 40-80 ng/mL (100-160 nmol/L). Se segueixen uns hàbits alimentaris i d’exposició solar correctes.
• Excés de vitamina D: >80 ng/mL (200 nmol/L). Al límit superior. No s’ha de complementar amb vitamina D i cal assegurar-se que no faltin altres vitamines solubles amb greix com la vitamina A, E i K.
• Intoxicació de vitamina D: >125 ng/mL (312 nmol/L). Cal valorar si hi ha nivells elevats de calci (hipercalcèmia). En cas de no corregir la situació hi ha risc de calcificacions arterials o dany renal. No s’han de prendre complements de vitamina D i cal assegurar-se que no faltin altres vitamines solubles amb greix com la vitamina A, E i K.

S’estima que el 85% de les persones tenen nivells insuficients de vitamina D i els més grans de cinquanta anys tenen més risc de deficiència de vitamina D ja que, a mesura que envellim, la pell perd la capacitat de sintetitzar-la i els ronyons tenen menys capacitat de convertir-la en la forma hormonal activa.

La importància de la vitamina D

Tot i que és una hormona, l’anomenem vitamina D per la gran quantitat de compostos químics relacionats. És per aquest motiu que és tan important. De totes maneres, per a la salut humana ens hem de centrar en les essencials, que són la D2 (ergocalciferol), i que no se sintetitza en l’organisme, sinó únicament pels vegetals; i la D3 (colecalciferol), que es sintetitza a la pell amb la presència dels rajos solars ultraviolats-B (UVB).

La D2 és la que ens donen en medicina convencional en altes dosis (una pastilla fa efecte durant una setmana). Aquestes megadosis poden provocar calcificacions en zones toves com el cor, ronyó, cervell.

En canvi, la D3 equival a dosis més petites i per tant més assimilables; com si prenguéssim el sol cada dia una estona.

Podem relacionar el dèficit d’aquesta vitamina amb dolors crònics, debilitat, fatiga crònica, fibromiàlgia, malalties autoimmunes (DM 1, esclerosi múltiple, artritis reumatoide, psoriasi…) HTA, malalties cardiovasculars, asma, degeneració cel·lular, diversos tipus de càncer, obesitat, problemes en l’embaràs, depressions, osteoporosis, raquitisme… i d’altres que es van descobrint.

D3-K2

Si prenem vitamina D de forma aïllada no aconseguirem l’efecte desitjat. Cal combinar-la amb greixos saludables per augmentar-ne la biodisponibilitat o amb fermentats o fulla verda per millorar-ne la metabolització.

La millor opció és prendre-la conjuntament amb la K2, perquè això implica una sinèrgia i que es potenciïn. En aquest cas, la K2 ens ajuda a reconduir i evitar que el calci quedi en sang i pugui arribar als ossos, cosa que evita una posterior calcificació com l’arteriosclerosi i la calcificació aòrtica. L’empresa Solaray ens ofereix la combinació perfecta i apta per a vegetarians amb el seu complement de D3+K2, per arribar als nivells òptims que comentàvem. Per tal de millorar-ne l’absorció sempre serà preferible prendre-la amb aliments rics en greixos saludables, ja que, com que és una vitamina liposoluble, l’assimilarem millor.

Com arribem a nivells òptims de vitamina D?

• Alimentació: Per a un funcionament correcte de l’organisme, cal menjar aliments rics en vitamina D i en vitamina K. Tot i que només un 10% dels requeriments òptims es poden obtenir mitjançant l’alimentació.

Vitamina D: oli de fetge de bacallà, ous, làctics amb greix sencer, peix blau, rovell d’ou.

Vitamina K: col, bròquil, verdura de fulla verda, espàrrecs, espinacs…

• Exposició solar: necessitem el sol per obtenir vitamina D. A mesura que prenem el sol, el cos la va emmagatzemant i, així, millora la salut òssia, redueix el grau d’inflamació, reforça el sistema immune. Depèn de l’època de l’any, la latitud, l’altitud, l’hora del dia, la contaminació, els núvols… A Espanya, des del mes de novembre fins al mes de febrer, l’angle d’incidència no és l’adequat per generar vitamina D, per tant, és quan hem de tenir més en compte els nivells propis i valorar la complementació. Per això és tan important prendre el sol, de manera correcta, de març a octubre (quan l’angle d’inclinació és l’òptim) i tenir reserves per als mesos d’hivern.
• Encara que ens sembli contradictori i nociu per a la salut, la manera òptima de prendre el sol és progressivament, cada dia i sense protecció solar, fins que notem que comencem a envermellir o notem que l’escalfor ja ha calat. És llavors quan ens hem de posar la crema solar. El que realment ens pot causar problemes és l’abús que fem quan arriba l’estiu, de forma continuada i estàtica. Una bona manera de saber, en cada cas, com prendre el sol pot ser:

Des de les 8 h a 11 h i de 15 h a 18 h

Des de les 11 h fins a les 15 h

Una sola nit de dormir malament ens fa propensos a menjar massa

Una de les estratègies fonamentals –a més de fer una ingesta i despesa energètica correctes– per aconseguir perdre pes és el bon descans nocturn. Hi ha evidència científica que demostra que la privació de son, fins i tot una sola nit, augmenta la gana i la sensibilitat del cervell al menjar, el que ens fa més propensos a menjar en excés.

Un estudi¹ publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition ha demostrat que hi ha un augment de l’activitat cerebral –concretament en àrees associades amb la recompensa– en resposta als estímuls (visuals) alimentaris, després del son restringit. Això vol dir que, si dormim malament, les neurones són més sensibles al menjar i ens poden motivar a buscar menjar com a recompensa. Això, en un context en què hi ha un accés tan fàcil a productes alimentaris altament processats, pot promoure un augment de pes.

A més, el tipus de menjar que triem dormint bé és diferent del que busquem quan hem tingut una mala nit. Un altre estudi² experimental publicat a la mateixa revista, assenyala que els que han patit una privació parcial del son tendeixen a consumir més calories –unes 600 kcal extra l’endemà. Això és així ja que les hormones de la gana (grelina) i la sacietat (leptina) i, en general, els mecanismes endocrins de regulació de l’equilibri energètic es veuen alterats quan descansem malament.

Un tercer estudi³ indica que la reducció del son s’acompanya d’una ingesta més gran de calories provinents de snacks industrials.

És a dir que, a l’hora de buscar una composició corporal millor o de perdre pes, és molt important aconseguir un son reparador, que permeti a l’organisme fer una bona regulació energètica i evitar recórrer al menjar de manera més compulsiva o com a premi.

Tot això, sense deixar de banda que l’estrès que genera el descans inadequat condueix a un estat inflamatori propici per a l’excés de pes.

6 mesures simples per aconseguir un descans nocturn amb efecte reparador

Hi ha algunes pràctiques interessants en relació amb la nostra alimentació i els nostres hàbits que ens ajudaran a aconseguir una nit de descans i que, per tant, evitaran que desregulem la qualitat i la quantitat de la nostra ingesta l’endemà.

• Prioritzar la ingesta d’aliments rics en triptòfan i combinar-los amb alguna font d’hidrats de carboni.

Després de l’exposició a la llum, el menjar és el factor amb més impacte en el ritme circadià⁴.

El triptòfan és un aminoàcid essencial precursor de la serotonina, present en les proteïnes de molts aliments. La serotonina és un neurotransmissor necessari per a la producció de melatonina, hormona responsable d’induir al son i al descans. Fer una alimentació rica en triptòfan és relativament fàcil des del començament del dia. Trobem aquest aminoàcid en aliments com ou, peix blau, plàtan, alvocat, fulles verdes, fruits secs, llavors…

Al sopar, s’ha vist que, si combinem aquestes fonts de triptòfan amb una mica de carbohidrats, es facilita l’entrada d’aquest aminoàcid al cervell i, per tant, contribuïm a fer que es converteixi en serotonina i produeixi melatonina. Això no vol dir que calgui deixar els carbohidrats per al sopar, sinó simplement que val la pena reservar una part de la ingesta d’aquest macronutrient per a la tarda-nit.

• Evitar l’alcohol i aliments amb efecte excitant durant la segona meitat del dia. La nit no és, potser, el millor moment per gaudir d’aquest trosset de xocolata pura o d’aquesta copa de vi. Els excitants com la cafeïna, teïna, alcohol, picant, val més reservar-los per a la primera meitat del dia, i sense abusar-ne.

En la mateixa línia, fer exercici físic cap a la nit no és el més convenient, ja que ens deixa amb el cortisol (hormona de l’estrès) elevat. Si es pot, val més entrenar abans.

• Deixar de banda els dispositius electrònics una hora abans d’anar al llit. A més de mantenir-nos estimulats mentalment en una mena de bombardeig d’informació, la tauleta, televisió, mòbil o portàtil són aparells amb un tipus de llum (blau) que inhibeix parcialment la producció de melatonina. Aquesta hormona és estimulada –entre altres factors– per la foscor en l’ambient.

En un estudi fet a València es va observar que les persones obeses passen més temps mirant la televisió i dormen menys que les no obeses. Com passa amb els estudis observacionals, l’associació no vol dir necessàriament causalitat, però sí que és interessant i apunta en la mateixa direcció del que diem.

Relacionat amb això mateix, en cas de despertar-se a mitja nit, és millor no recórrer al mòbil, ja que, definitivament s’allargarà el temps de desvetllament.

• Sopar d’hora. Tenir la digestió feta marca una diferència abismal en termes de descans nocturn. Algunes persones són més sensibles que d’altres a aquesta situació, però, si notem que no descansem del tot bé, és un factor que cal tenir en compte sense cap dubte.
• Acabar el dia amb una infusió digestiva i relaxant. Aquesta humil ajuda pot ser útil sempre que no us obligui a llevar-vos a mitja nit per anar al lavabo. Si necessiteu buidar la bufeta durant la nit, intenteu deixar de beure líquids un parell d’hores abans d’anar a dormir.
• Preveure les 8 hores de son. Hi ha qui necessita menys i qui necessita més, cada un sap més o menys quant ha de dormir per despertar-se amb energia. Hi ha consens cap a les 8 hores de son i organitzar i “ritualitzar” l’hora d’anar a dormir és, segons alguns especialistes, un hàbit importantíssim. El defensor de la reforma horària, Javier Albares, ho explica millor en aquesta entrevista.

Quan hi ha un objectiu de pèrdua de pes han de cuidar diversos aspectes de l’alimentació i l’estil de vida. Un dels que se sol desatendre és el descans, però, com hem vist, això és un error que podria estar entorpint els nostres esforços per aconseguir una composició corporal òptima.

Bibliografia

• ¹ https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22357722
• ² http://ajcn.nutrition.org/content/89/1/126.abstract?ijkey=36bc5c370b428725594ecb26cf5eb744b45ca3c9&keytype2=tf_ipsecsha 
• ³ http://ajcn.nutrition.org/content/89/1/126.full
• ⁴ https://www.fitnessrevolucionario.com/2014/02/22/la-mejor-noche-de-tu-vida-recomendaciones-para-dormir-mejor-parte-ii/ 

Donar-li amor a l’amanida

Es necessita una recepta per fer una amanida? La resposta a aquesta pregunta pot ser un rotund no, però també un rotund sí.

Una amanida pot ser el més humil dels plats però també la podem elevar a l’estatus dels millors plats principals, nutritiu i saborós. Ja sigui estiu o hivern es pot convertir en la base de la nostra alimentació.

PROGRAMA

En aquest taller aprendrem tècniques diverses per preparar les millors amanides, delicioses i compleres nutricionalment. Coneixerem varietat de fulles i aprendrem com conservar-les fresques durant setmanes, com preparar germinats i brots sense problemes a casa, com fer els millors amaniments, les salses més delicioses, les maioneses i els alliolis més alcalinitzants i com preparar i afegir altres aliments més enllà de les fulles i les verdures que transformaran les nostres amanides en un aliment total i deliciós que farà que mai no ens avorrim de menjar amanida tots els dies.

QUI

El curs va a càrrec de Consol Rodriguez, formadora en cuina crudivegana.

HORARI

Dilluns 3 de juliol de 18h a 21h

PREU

75 euros ( 68,50 euros si ets soci d’Etselquemenges.cat )

INCLOU

· Dossier amb les explicacions treballades durant la xerrada i/o taller pràctic.
· Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada en el taller pràctic.
· Degustació de tots els plats preparats a classe

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Encara falten tres mesos, però no ens podem estar d’explicar-vos part del que passarà al Cómo Como Festival 2017: el gran mercat eco, restaurants healthy, activitats, concerts i el cartell de luxe de ponències. Hem dissenyat un cartellàs amb les veus més potents del moment que oferiran xerrades i experiències gastronòmiques a l’Auditori Veritas. Les entrades ja estan a la venda al web del comocomofestival.com, on hi podreu veure el detall d’horaris i informació ampliada de cada una, però us en fem cinc cèntims.

• El psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer “Et canviarà la vida” amb una conferència 360 parlant d’alimentació, esport, tòxics i emocions.
• Carla Zaplana, nutricionista i Health Coach, explicarà com una alimentació basada en vegetals pot prevenir i, fins i tot, revertir malalties del món actual amb “Vegetalitza’t”.
• Sílvia Abril, Nina i Cristina Brondo són les “famoses healthy” que ens explicaran com cuiden l’alimentació i quin esport fan. El debat el moderarà la directora del festival, Núria Coll.
• Miquel Porta i Pere Gascón, moderats per Jaume Barberà, debatran sobre “Les condicions de vida i el càncer”. Parlaran de factors cancerígens com els tòxics, disruptors endocrins, però també de la mala gestió emocional o de no descansar.
• Elena Carrió, biòloga i assessora nutricional, parlarà de la importància dels “Primers aliments: deslletament i alimentació per a nadons sans i feliços”.

A banda de les ponències i debats, aquest any oferim com a novetat les experiències gastronòmiques, que són molt més que tallers o showcookings.

• Xavier Pellicer, xef del restaurant Céleri, ens explicarà en un viatge didàctic i pràctic de “Com es cuinen les verdures de veritat”.
• La bloguera Auxy Ordóñez ens explicarà el seu procés per aprendre a cuinar dolços saludables mentre cuina “Les millors postres del món”.
• Javier Medvedovsky, d’Espiritual Chef, Ana i Valeria del restaurant Bendita Helena, i Ivan Surinder, del restaurant Tandoor, són “El gran talent jove” en el panorama de la cuina honesta i compromesa i ens explicaran el recorregut que han fet cap a la seva proposta de cuina.
• Jordi Morera, forner de cinquena generació a L’Espiga d’Or, mostrarà com fer “El millor pa del món”.
• Laura Veraguas i Myriam Fernández, xef i propietària del restaurant Iradier respectivament, ens explicaran “Quina és la màgia de l’alimentació saludable?” per elaborar un plat del seu restaurant.
• Consol Rodríguez, formadora de cuina crudivegana, parlarà dels beneficis de mètodes mil·lenaris de preparació d’aliments amb la xerrada “Fermentem, germinem i remullem”.

El gran mercat eco

A la part d’expositors hi haurà grans marques que aposten per l’alimentació ecològica com San Miguel, Amandin, Biográ, Santiveri o Aneto. Així com empreses mitjanes i petits artesans. Tots vendran el seus productes durant els dos dies de festival i, per tant, serà un gran mercat eco adreçat al gran consum. A més d’alimentació, també hi haurà alguns estands de cosmètica natural i estris de cuina.

Restaurants confirmats

The Green Spot, Sergi de Meià, Woki, Bendita Helena, El Filete Ruso, Green Shots, Espiritual Chef, El Peix Grillat, 2Y Restaurant Macrobiòtic, Due Spagui, Nabibi Vital Cooking i Vega Raw Organic ja han confirmat que cuinaran en directe a la zona de restaurants. Entre tots trobem oferta Slow Food-Km 0, ecològics, vegetarians, vegans o flexitarians. Serà una manera d’acostar el menjar saludable als visitants i de fer-los descobrir restaurants sans i boníssims.

Activitats

La música d’en Marc Parrot i la realització d’il·lustracions en directe de l’Eva Armisén dibuixaran l’espectacle “Tots a taula”, que ens ajudarà a redescobrir el moment dels àpats d’una manera plaent, positiva i emocionant. També hi haurà els concerts de Paula Valls i Enric Verdaguer.

A més, l’activitat física és un dels eixos del festival i tindrem Duet Sports per posar-nos en forma.

Al mes de setembre us seguirem explicant moltes altres activitats que formaran part del festival, especialment a la zona infantil, perquè volem que sigui un festival familiar i lúdic.

Ingredients per a 2 persones:

• Quinoa negra 380 gr.
• 1 carbassó
• 1 pastanaga
• 2-3 cullerades grans d’oli de coco verge extra bio de Dr.Goerg
• 1/2 enciam per decorar

APRÈN A CONFECCIONAR UN MENÚ SETMANAL

L’organització i planificació de l’alimentació és bàsica per tenir salut i benestar.
És fàcil acabar caient en la trampa de menjar qualsevol cosa per dinar per culpa del ritme de vida actual i l’estrès.
Ens costa decidir què menjarem i acabem triant productes alimentaris que no ens nodreixen.

Ens és molt difícil parar a pensar i organitzar com ha de ser la setmana a tots els nivells, i una de les coses més importants per tenir energia i salut és l’alimentació. Per això, en aquest taller, volem que aprengueu per què és necessari planificar i com s’ha de fer, quins són els requisits que no poden faltar i com ens podem simplificar la vida sense morir en l’intent.

PROGRAMA

– Aprendrem a planificar un menú setmanal (un d’omnívor i un de vegetarià).
– Farem la llista de la compra ideal.
– Organitzarem la setmana per poder cuinar dos dies i gaudir la resta.

Dues hores de sessió formativa i pràctica que allargarem en funció dels vostres dubtes….
No cuinarem, però volem que sigui molt didàctic i participatiu.
Porteu dubtes i preguntes per fer, o una proposta, i la comentarem.

QUI

Martina Ferrer. Nutricionista i especialista en PNIE a la consulta de l’ETS.

HORARI

Dimarts 4 de juliol de 18h a 21h

PREU

45 € (41 € per a socis de la revista Etselquemenges)

INCLOU

Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats i idees de receptes saludables.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

INSCRIPCIONS

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

El canvi climàtic és una realitat: les temperatures estan augmentant, la distribució de les precipitacions s’està modificant, les glaceres i la neu s’estan fonent i el nivell mitjà del mar està incrementant.

Ens enfrontem amb una de les amenaces ambientals, socials i econòmiques més grans de la història. L’escalfament global és degut majoritàriament a l’augment observat en les concentracions atmosfèriques de gasos d’efecte hivernacle derivats de les emissions procedents de les activitats humanes.

Segons l’últim informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els nivells d’emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle (GEH) es troben en el seu nivell més alt de la història. La producció agrícola i ramadera i el seu efecte en l’ús del sòl són les fonts principals d’aquestes emissions, que han anat incrementant des dels inicis de la Revolució Industrial de mitjans del segle XIX, principalment per l’ús intensiu de combustibles fòssils.

El canvi climàtic afecta desproporcionadament regions amb inseguretat alimentària, i posa en perill la producció agrícola i ramadera, les poblacions de peixos i la salut animal.

Què són els gasos efecte hivernacle? D’on provenen?

L’efecte hivernacle és un fenomen natural de l’atmosfera. A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos naturals (sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D’aquesta manera, contribueixen a fer que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui d’uns 15 ºC, una temperatura apta per a la vida.

El problema actual és que la quantitat d’aquests gasos naturals amb efecte hivernacle ha augmentat i que, a més, s’hi han abocat gasos amb efecte hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. Aquest fet amplifica l’efecte hivernacle i l’escalfament global de la Terra.

Les fonts principals de gasos d’efecte hivernacle antropogènics són les següents:

• La combustió de carburants fòssils (carbó, petroli i gas) per a la generació d’electricitat, el transport, la indústria i les llars (CO2 i N2O).
• L’agricultura (CH4) i canvis de l’ús del sòl com la desforestació (CO2).
• Els abocaments de residus (CH4).
• La utilització de gasos fluorats industrials, com ara el perfluorocarbur, els hidrofluorocarburs o l’hexoflorur de sofre.

Els boscos,però, ajuden a mitigar el canvi climàtic perquè eliminen els gasos efecte hivernacle de l’atmosfera a través del creixement de la biomassa (aproximadament un 20%). La mala notícia és que l’eliminació dels GEH a través dels boscos ha disminuït de 2,8 gigatones (Gt) anuals en la dècada dels noranta a, aproximadament, 1,8 Gt l’any 2014. Es creu que aquesta disminució està relacionada amb la creixent variabilitat del clima i la composició atmosfèrica. Un estudi del 2016 sobre la dinàmica de la biomassa a la selva amazònica durant tres dècades va trobar que la regió està perdent capacitat de segrestar diòxid de carboni a causa d’una taxa creixent de mortalitat per biomassa.

L’impacte de l’agricultura en el canvi climàtic

El 2010, les emissions provinents del sector de l’agricultura s’estimaven unes 10,6 Gt equivalents en diòxid de carboni, principalment per l’ús del sòl, la producció ramadera i la gestió del sòl i dels nutrients. Però en aquesta classificació feta per l’IPCC no hi ha incloses les emissions produïdes per l’ús d’energia en l’agricultura primària, com el combustible pels tractors, ni les emissions de GEH resultants de l’ús d’energia en l’elaboració, el comerç i el consum dels aliments. Si tenim en compte tots aquests factors el total d’emissions netes de GEH ascendiria a 12,3 Gt; és dir, el sector agroalimentari produeix aproximadament el 26% de les emissions globals totals de gasos d’efecte hivernacle.

Abans que els aliments que consumim arribin a taula, han estat produïts, emmagatzemats, processats, envasats, transportats, preparats i servits. En cada fase s’alliberen GEH a l’atmosfera. L’agricultura en particular allibera quantitats importants de metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), dos potents gasos d’efecte hivernacle. El metà principalment és produït pel bestiar durant la digestió a causa de la fermentació entèrica i també pel conreu d’arròs. Les emissions d’òxid nitrós són un producte indirecte dels fertilitzants nitrogenats orgànics i minerals, i també del maneig dels fems animals.

La mitigació del canvi climàtic en l’agricultura implica passar a pràctiques agrícoles que produeixen menys emissions de GEH per unitat d’aliment. Algunes d’aquestes pràctiques són, per exemple, millorar l’alimentació del bestiar perquè produeixi menys emissions en la fermentació entèrica o intensificar la producció perquè es pugui produir més aliment a partir de menys animals. El mullat i assecat alterns és una pràctica d’estalvi d’aigua que pot reduir l’ús d’aigua en el conreu d’arròs en un 15-25% sense afectar el rendiment i també reduir les emissions de metà en un 30-70%.

A més de millorar l’eficiència, canviar algunes pautes de consum podria contribuir a reduir encara més les emissions de gasos d’efecte hivernacle vinculades als aliments. En general, els productes carnis i lactis tenen més petjada global de carboni, ús de matèries primeres i d’aigua per quilogram que qualsevol altre aliment. Si produïm menys residus alimentaris i reduïm el consum dels aliments que generen més emissions, contribuirem a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provenen de l’agricultura.

Com afectarà el canvi climàtic a l’agricultura en els propers anys?

L’agricultura contribueix al canvi climàtic, però també es veu afectada per l’escalfament global.

La variabilitat creixent de les precipitacions i els augments en la freqüència de sequeres i inundacions probablement tindran un impacte negatiu en els rendiments dels conreus en general. L’escalfament global atmosfèric ja ha alterat el període de creixement en moltes parts d’Europa. Les èpoques de floració i collita de cereals ja s’avancen diversos dies.

En general, la productivitat agrària del nord d’Europa podria incrementar en prolongar-se l’estació de creixement i el període sense gelades. Aquestes condicions, juntament amb l’augment de les temperatures, podrien facilitar la producció de nous conreus en aquestes regions.

Al sud d’Europa, però, cal preveure que les onades de calor extrema i la reducció de les precipitacions i de l’aigua disponible limitin la productivitat agrària. També és previsible que el rendiment interanual de les collites variï cada vegada més a causa dels episodis meteorològics extrems i a altres factors com poden ser les plagues i les malalties. En algunes zones del Mediterrani, l’estrès hídric i tèrmic extrem dels mesos d’estiu podria obligar a desplaçar la producció d’alguns cultius estivals a l’hivern.

El canvi climàtic, juntament amb la desforestació i la desertificació, poden fer que les plantes i els animals siguin més vulnerables a plagues i malalties.

Les variacions de les temperatures i de les estacions de creixement també podrien afectar la proliferació i propagació d’algunes espècies, com insectes, males herbes invasores, o malalties, i afectar de rebot a les collites. Part d’aquestes possibles pèrdues es podrien compensar amb pràctiques agràries com la rotació de cultius per adaptar-los a la disponibilitat d’aigua, ajustar les èpoques de sembra a les noves pautes de temperatura i precipitació i fer servir varietats de cultius més adequades a les noves condicions (per exemple, cultius resistents a la calor i la sequera).

Alguns dels efectes més dramàtics del canvi climàtic sobre les malalties transfrontereres dels animals són susceptibles de ser vistos entre els insectes vectors, com ara mosquits, mosques, paparres, puces i mosques de sorra, i els virus que transporten. Amb els canvis en les temperatures i els nivells d’humitat, les poblacions d’aquests insectes poden expandir-se més enllà del seu rang geogràfic present, i exposar els animals i els éssers humans a malalties contra les quals no tenen immunitat natural.

I el sector pesquer? També resultarà afectat per l’escalfament global?

Hi ha alguna evidència que l’escalfament global ja ha afectat la distribució d’algunes espècies de peixos marins, i que hi ha espècies d’aigua calenta que s’han desplaçat cap als pols. Un exercici de modelització ha projectat que el potencial de captura en els països tropicals podria disminuir un 40%, mentre que, en aigües d’alta latitud, aquest potencial podria augmentar entre un 30- 70%.

Tant l’escalfament atmosfèric gradual com els canvis físics associats (temperatura de la superfície del mar, circulació oceànica, ones i tempestes) i els canvis químics (contingut de salinitat, concentració d’oxigen i acidificació) tenen impactes en els mitjans aquàtics. L’increment gradual del nivell del mar amenaçarà la producció aqüícola costanera en deltes i estuaris.

Un 25% de les emissions de CO2 són absorbides per l’oceà, que s’acidifica, i es redueix la capacitat d’importants espècies marines (com, per exemple, musclos, cloïsses i ostres) per formar i mantenir el creixement dels esculls de coral, un hàbitat molt important per als peixos. Aquests canvis poden tenir un gran impacte en els pescadors a petita escala que fan servir mètodes tradicionals, amb el conseqüent impacte en la seguretat alimentària. A més, els fenòmens meteorològics extrems i l’augment del nivell del mar afectaran les infraestructures pesqueres, com els ports i les flotes, ja que augmentaran encara més els costos de la pesca, la transformació i la distribució.

Canvi climàtic i seguretat alimentària

L’impacte del canvi climàtic sobre la seguretat alimentària mundial es relaciona no només amb el subministrament suficient d’aliments, sinó també amb la qualitat dels aliments, el seu valor nutricional, l’accés i la seva utilització i estabilitat.

Alguns estudis han demostrat que, sota condicions de nivells elevats de diòxid de carboni, les concentracions de minerals en alguns cultius (com blat, arròs i soja) poden ser fins a un 8% més baixos del normal. Les concentracions de proteïnes també poden ser més baixes, mentre que la proporció de carbohidrats augmenta.

També s’espera que, amb el canvi climàtic, augmenti la incidència de malalties, particularment les transmeses per l’aigua, com la diarrea, que contribueixen a soscavar la capacitat del cos per absorbir els nutrients dels aliments. Temperatures més altes i menys pluges faran que l’aigua potable estigui menys disponible en moltes àrees, i comprometran la higiene i facilitaran la propagació de patògens transmesos per l’aigua. Una avaluació de l’Organització Mundial de la Salut estima que, en el futur (2030-2050), el canvi climàtic causarà 48.000 morts anuals addicionals per diarrea.

L’IPCC, en el seu informe de 2014, va examinar diversos models que estimaven l’impacte del canvi climàtic en la desnutrició i va concloure amb alta confiança que el canvi climàtic tindrà un impacte negatiu substancial en la disponibilitat calòrica per càpita i la desnutrició infantil. Algunes previsions estimen que, el 2050, un addicional de 120 milions de persones estaran en risc de desnutrició, 24 milions dels quals seran nens; gairebé la meitat d’aquest increment es concentraria a l’Àfrica subsahariana.

També és important destacar que els augments en la freqüència i severitat dels fenòmens climàtics extrems, com les onades de calor, sequeres, inundacions, tempestes tropicals i els incendis forestals, tindran més conseqüències negatives en la producció agrícola i la inseguretat alimentària que temperatures més altes i precipitacions més irregulars.

Conclusió

Mantenir la capacitat dels recursos naturals del planeta per alimentar la creixent població mundial, alhora que es redueix l’impacte mediambiental i climàtic de l’agricultura, és clau per assegurar el benestar de les generacions actuals i futures.

Davant el canvi climàtic i la competència per recursos escassos, tot el sistema alimentari haurà de transformar-se i ser molt més eficient. Necessitem augmentar els rendiments i disminuir alhora la dependència pels productes agroquímics, i també reduir els residus alimentaris i el consum d’aliments intensius en l’explotació de recursos i en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, com la carn i els lactis.

Però tot i que les polítiques adoptades i els esforços fets per reduir les emissions siguin eficaces, és inevitable que es produeixin alguns canvis en el clima. En conseqüència, hem de desenvolupar també estratègies i accions per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic a Europa i, especialment, en altres llocs del món. Els països menys desenvolupats són una de les parts més vulnerables, perquè tenen una capacitat tècnica i financera limitada per adaptar-s’hi.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ens facilita unes pautes de comportament i consells que podem fer cadascun de nosaltres perquè, de manera decisiva, reduïm les emissions de gasos amb efecte hivernacle. En aquest enllaç podeu consultar també totes les actuacions i polítiques que s’han dut a terme fins a l’actualitat per mitigar el canvi climàtic, tan a escala internacional com estatal i local.

A continuació, teniu una taula-resum amb algunes accions que podem emprendre a títol individual i familiar per mitigar el canvi climàtic i reduir les emissions de GEH:

“El repte del canvi climàtic i com hi responguem ens definirà a nosaltres, a la nostra era i, en última instància, al nostre llegat al món.” Ban Ki-moon, Secretari General de les Nacions Unides, 2007

Fonts consultades:

• EEA (European Environment Agency) https://www.eea.europa.eu
• FAO (Food and Agriculture Organization) http://www.fao.org/home/en/
• IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) https://www.ipcc.ch
• OCCC (Oficina Catalana del Canvi Climàtic) http://canviclimatic.gencat.cat/
• UNFCCC (United Nations Framework Convention on Climate Change) http://unfccc.int/2860.php

Pili Gonzalvo

Podríem considerar els llegums com els grans oblidats: d’una banda, l’alimentació moderna pràcticament els ha desterrat de la dieta, i, de l’altra, hi ha la mala fama que tenen (que si engreixen, que si són poc digestius…). Doncs lluny de totes aquestes creences, podríem considerar-los una medicina, i tota dieta saludable hauria d’incloure’n almenys tres o quatre cops a la setmana.  

Propietats nutricionals i efectes sobre l’organisme

Contenen entre un 50% i un 60% d’hidrats de carboni, amb un índex glucèmic molt baix,  i majoritàriament en forma de midó. La complexitat d’aquests hidrats, juntament amb la fibra que ens aporten, suposen una opció per a dietes d’aprimament, ja que proporcionen sensació de sacietat, una millora del trànsit intestinal i són una bona alternativa per a diabètics, ja que s’absorbeixen molt lentament.   

El seu alt contingut en proteïnes (un 20%) pot ser una bona alternativa per a vegetarians, per sortir una mica dels productes derivats de la soja fermentada (com el tofu) o derivats del gluten (com el seitan).

Són rics en minerals, vitamines i antioxidants com calci, folats, potassi zinc, seleni, vitamines del grup B i ferro, que si combinem amb aliments rics amb vitamina C, són ideals per combatre l’anèmia.

Rics en greixos no saturats contribueixen a fer-nos baixar el colesterol i són beneficiosos per al cor i l’estrès.

Finalment, nodreixen els ronyons i regulen les glàndules suprarenals. D’aquesta manera, ajuden a regular els nivells d’aigua a l’organisme.

Pasta de llegums…

A la majoria de nosaltres ens perd la pasta. Salivem quan imaginem un plat de macarrons de l’àvia, oi? A més, és una opció ràpida i senzilla, que agrada a petits i grans. Però és l’opció més saludable? Malauradament, no per a tothom! L’augment dels casos de celiaquia i de sensibilitat al gluten no celíaca, i la necessitat d’augmentar el consum de proteïna vegetal per sobre de l’animal, ens fa plantejar-nos solucions noves… I si poguéssim menjar llegum en forma de pasta?

Biogrà ha tret una línia nova de productes fets amb 100% de farina de llegum (cigrons, llentia vermella i pèsols) en format de pasta (espiral i espaguetis). A més, com que s’elaboren de manera artesanal i es dessequen a baixa temperatura, conserven totes les propietats nutricionals. La combinació perfecta! Una bona manera d’incorporar els llegums a la dieta de manera fàcil, ràpida i saludable.

Amb un sabor molt similar a la pasta de blat, enganyem el cervell pensant que mengem pasta i és una molt bona manera que els nens incorporin aquest tresor gastronòmic a la dieta, a banda d’estalviar-nos discussions i males cares.

Es tracta d’una línia totalment ecològica, apta per a vegans, que proporcionarà alt contingut en proteïnes i fibra, i és un dinar ideal, acompanyat, per exemple, de verdures saltades o amb la salsa que més us agradi!

A peu de carrer, urbà, per a tots els públics i amb seccions i activitats dedicades al món de l’alimentació ecològica, productes de proximitat, salut i teràpies naturals, bioconstrucció, cosmètica natural, food trucks, zona infantil, música, etc. El primer ECO Market de Pedralbes Centre vol ser un punt de trobada entre productors, mitjans i consumidors apassionats de la sostenibilitat, la solidaritat, el consum responsable, el mediambient, la salut, el benestar i la qualitat de vida.

Per això Etselquemenges ha volgut sumar-se a la iniciativa i serà present al mercat durant tot el divendres, 7 de juliol, amb un bon carregament de revistes en paper ETSNen (les tres primeres edicions) i SOYNiño que podràs comprar de 10 a 20h. Vine’ns a veure!

Com arribar-hi: Avinguda Diagonal, 609-615 de Barcelona