Avui dia hi ha moltes patologies o afeccions en què prendre probiòtics pot ser una gran ajuda. Però, amb tanta varietat al mercat, com sabem quin és el millor per a cada cas, i com l’hem de prendre? La nostra dietista Neus Elcacho t’explica els seus trucs professionals i personals…

Sabíeu que?

Fins ara es pensava (i jo mateixa seguia repetint gràcies al que vaig aprendre amb en Xevi Verdaguer) que la microbiota ve marcada pel primer contacte del nadó amb l’exterior, és a dir, per pell materna. Així doncs, s’havia vist com el part vaginal aportava bacteris més beneficiosos en l’àmbit inflamatori i immunitari per al bebè (sobretot Lactobacillus), que un part per cesària, en el qual intervenien microorganismes no vaginals sinó més dèrmics de la mare i dels professionals sanitaris (Clostridium, Enterobacter i Klebsiella). Tanmateix, a principi d’aquest any, algunes investigacions marcaven que no era així. En concret, un estudi publicat a la revista Nature Medicine emfasitza que el procés “d’adquisició” del microbioma del bebè es marca molt abans de l’embaràs de la mare.

Segurament algú es pregunta: “Però amb aliments fermentats cada dia no ens cal prendre probiòtics, oi?”

• No tothom té tolerància (o digereix bé) als aliments fermentats (en la nostra cultura, de fermentats n’hi ha pocs). El xucrut, el quefir, i el kombutxa són molt nous aquí a Catalunya (tot i que els pickles no tant).
• No són les mateixes quantitats i pot ser que hagin estat uperitzats, cosa que redueix la quantitat de bacteris vius. No aporten les soques que ens interessen ni la varietat. Algunes espècies de Saccharomyces (S. cerevisae) són molt conegudes pel seu protagonisme en la preparació de vi, cervesa i pa, mentre que el Kluyveromyces marxianus es fa servir per fer quefir. Fa poc que he conegut aquesta hiperbeguda probiòtica. 

A la consulta venen cada setmana pacients amb problemàtiques digestives (n’estic especialitzada arran de tenir còlon irritable) que han pres probiòtics i que no han notat millora dels símptomes. Per què? Com us explicaré més endavant, potser cal primer “netejar” bacteris més problemàtics, potser cal millorar el terreny “on viuen” (mucosa digestiva) o potser no ens l’estem prenent en el moment idoni, ni l’hem pres prou temps, ni n’estem prenent un de prou bo per al que ens fa falta.

El primer que hem de saber, doncs, és què hem d’esperar d’un bon probiòtic:

1. Quantitat de bacteris elevadíssima

Un bon probiòtic hauria de tenir 10.000 milions de bacteris. Penseu que una gran part es perd pel camí durant la digestió (bilis, tipus de pH…).

2. Gran diversitat de soques

Preferiblement en forma de sobres (per fabricar un comprimit els posen a una gran pressió que eleva la temperatura als 40-50 graus i que disminueix la quantitat de bacteris vius).

Els meus preferits (truc professional)

Vivomixx® és el probiòtic amb la concentració més alta de bacteris beneficiosos per a l’organisme (112.000.000.000 de bacteris vius per càpsula/450 mil milions de bacteris vius per sobre). Conté una combinació de 8 soques bacterianes.

Bio-Kult és un dels complements probiòtics més potents que hi ha. Conté 14 soques de bacteris beneficiosos en una concentració de 10 mil milions per gram.

Pearls IC-Fórmula Intensiva ofereix la combinació de 6 soques de cultius actius vius clínicament reconeguts que colonitzen de manera natural l’intestí i formen un complex ecosistema conegut com a microbiota o flora intestinal. 1.000 milions d’UFC garantits!

Els trobareu a les farmàcies.

En coneixeu cap altre que segueixi els requeriments que comento? Feu-m’ho saber als comentaris (i amb el nombre de soques i la quantitat) i entre tots podrem fer una llista que ajudarà molta gent.

• Probiòtics per a nens: Lactibiane Enfant i Darmocare Infantis.
• Probiòtics per les gastroenteritis vacacionals (canvis de dieta), per bacteri, virus o paràsit de viatge: Ultralevura.
• Per a la candidiasi: En els últims anys s’han estudiat diferents soques que tenen una gran força per millorar els símptomes contra la càndida: són el Lactobacillus rhamnosus i el Lactobacillus reuteri. 

Jo, en aquests casos, recomano un probiòtic oral (Aquilea Intimus els té tots dos, per exemple) i un de vaginal (els òvuls Candinorm) a més d’un bon antifúngic (que òbviament pot ser natural). Més informació al meu curs en línia Com combatre les càndides de manera natural.

Sabíeu que la micobiota és el conjunt de microorganismes fúngics que viuen en un mateix hàbitat? La Candida i el Saccharomyces es troben en gairebé tots els individus.

Per al còlon irritable

Actualment posem dins del carro de “còlon irritable” o sistema digestiu irritat* qualsevol persona que fa més de sis mesos que té irritació intestinal (femtes molt toves o desfetes o alternació amb restrenyiment, distensió abdominal (panxa inflada) amb dolor o no, i gasos.

El síndrome d’intestins irritats* (SII) té una prevalença d’un 10% en la població occidental. L’origen? 50% nerviós, 50% inflamació, sensibilitat i hiperpermeabilitat de la mucosa intestinal més una alteració de la microbiota intestinal. D’aquí que sigui tan important repoblar el terreny amb uns bons probiòtics.

Cada vegada hi ha més estudis que demostren que els probiòtics són una ajuda grandíssima per equilibrar la microbiota i millorar els símptomes del còlon irritable.

Les soques estudiades fins ara amb més beneficis per aquests casos són: Bifidobacterium infantis, Sacchromyces boulardii i Lactobacillus plantarum.

Tanmateix, tots aquests anys passant consulta i per la meva pròpia experiència amb la malaltia puc explicar-vos que, en alguns casos, els probiòtics poden anar pitjor o no fer absolutament res (és el cas de panxa inflada i gasos, en què cal primer “netejar” una mica la proliferació bacteriana que no és tan interessant amb bons antibacterians o antibiòtics naturals).

Sense dubte, però, els probiòtics fan un gran canvi quan hi ha femtes més desfetes i diarrea.

Per al tractament de l’Helicobacter pylori

Aquest bacteri, quan es descontrola, pot donar molts problemes d’irritació, males digestions, acidesa i cremor. Mentre fem un bon tractament amb el metge, seria bo acompanyar-ho amb probiòtics (en l’última conferència de Conscens de Maastricht V/Florència sobre el maneig de la infecció per Helicobacter pylori abordaven específicament el paper de la microbiota i els probiòtics) que continguin Lactobacillus i el llevat Saccharomyces boulardii.

Per al restrenyiment

El restrenyiment és un problema multifactorial. Cal beure prou aigua, moure’s més, fer una dieta rica en verdures, fruites i integrals, eliminar al màxim sucres i refinats, netejar suaument els intestins amb gel d’àloe o carbonat de magnesi o fer una bona hidroteràpia de còlon, i repoblar la flora amb un probiòtic com els que hem comentat al principi, dels que tenen una miqueta de tot!

Probiòtics per a l’halitosi?

Sí, la manca d’higiene, l’acumulació de placa i la periodontitis són les causes principals d’halitosi. Atès que el desequilibri de la microbiota oral pot estar involucrat en la patogènia de moltes malalties bucodentals, els probiòtics són també una molta bona opció en aquests casos. Quins bacteris són els més recomanats?

Streptococcus salivarius i Lactobacillus salivarius. També recomano fer gàrgares d’oli de coco amb una gota d’arbre del te.

Obesitat i bacteris

Una cosa que em va sorprendre molt mentre aquestes últimes setmanes feia investigació per al meu primer llibre, és la relació que té una soca de bacteris en concret amb l’obesitat: En concret l’Akkermansia muciniphila. S’ha observat en investigacions recents que aquest bacteri no és gaire present en persones amb obesitat o malalties cardiometabòliques.

Probiòtics i mil malalties més

Cada vegada es veu més la relació que hi ha entre l’estrès oxidatiu (increment de radicals lliures) i malalties com el càncer, la diabetis, malalties cardiovasculars, digestives i immunitàries.

S’ha relacionat l’estrès oxidatiu causat per l’increment dels radicals lliures amb molts processos patològics: alguns càncers, diabetis, patologia cardiovascular, processos reumàtics, patologies digestives, afeccions broncopulmonars, cataractes, deteriorament del sistema immune, etc.

La soca Lactobacillus fermentum, donada en probiòtics, ajuda a disminuir el peròxid d’hidrogen i òxid nítric*, que actuarien com a radicals lliures (Kaizu et al.). També el Bifidobacterium lactis, amb activitat antioxidant i que podria disminuir el risc d’acumulació de radicals lliures.

*S’anomenen ‘posbiòtics’ les substàncies produïdes pels probiòtics que exerceixen efectes metabòlics i/o immunomoduladors.

Moment per prendre els probiòtics

Com que l’acidesa de l’estómac redueix l’eficàcia dels probiòtics perquè n’elimina una quantitat molt important, es recomana prendre’ls en dejú, quan el pH de l’estómac és més neutre, i no prendre’ls amb una beguda gaire calenta ni gaire freda perquè arribin bé fins a l’intestí, on ens interessa que es quedin.

Per altra banda, recomanem que es prenguin un mínim de 3-4 setmanes i fins a 2-3 mesos depenent del tractament o necessitat.

El formatge és, per a molts, una autènica perdició. Hi estem tan acostumats, que sovint l’afegim a tota mena de preparacions: als entrepans, a les amanides, als gratinats, etc. Però hi ha qui decideix, per salut, per convicció o per motius ètics, deixar de menjar-ne.

Tant si sou vegans i no mengeu mai cap aliment de procedència animal, com si no ho sou, però voleu reduir el consum de lactis o, simplement, us ve de gust variar i anar alternant sabors i productes, arriba el formatge vegà. Si n’heu fet a casa amb fruita seca (hi ha varietats de formatge vegà de macadàmia, d’anacards, entre d’altres), segurament us sorprendrà la nova gamma “Veggieques” de Natursoy, perquè no hi té res a veure: no conté fruita seca, sinó coco, patata i agar-agar com a espessidor!

En diferents formats, els trobareu (a les neveres dels supermercats ecològiques i botigues especialitzades), a talls, en format fresc (similar a la mozzarella) i especial per gratinar!

Que en gaudiu!

L’Aiyanna, un nom d’origen nadiu de l’Amèrica del Sud que vol dir “Flor eterna”, és un restaurant acollidor situat a Cala Nova, una platja preciosa d’aigües turqueses i sorra daurada a la qual s’hi arriba seguint la carretera a Sant Carles i agafant el trencall cap a Cala Llenya. El restaurant és just davant del mar i té unes terrasses de fusta que ofereixen unes vistes úniques.

La decoració és captivadora, ja que la fusta de les terrasses es combina amb els colors d’uns para-sols gegants amb estampats ètnics fets a Guatemala, i a dins hi ha un menjador ampli inspirat en un disseny modern i natural.

A l’exterior hi ha dues zones clarament diferenciades. D’una banda hi ha la terrassa on se serveix la cuina del restaurant, on es poden triar plats d’una carta àmplia i variada. D’altra banda, trobem una zona més relaxada, amb sofàs, butaques i tauletes de fusta i vímet, on podem demanar plats d’una carta més reduïda o optar per menjar del food truck, una caravana platejada del mateix restaurant on preparen tot tipus de menjar saludable per emportar, com, per exemple, una amanida de quinoa, i sucs i batuts de fruites i verdures de temporada. A més, per tal de respectar el medi ambient, tots els envasos per emportar que es fan servir al food truck són biodegradables.
Si preferiu passar el dia a la sorra, també podeu comprar el menjar a la caravana i endur-vos-el a primera línia de mar.

A dins del restaurant hi ha una sala amb una zona lounge molt acollidora i còmoda per poder prendre alguna cosa i descansar després d’un matí de platja.

El restaurant ofereix una cuina saludable i mediterrània amb tocs d’Europa de l’Est i tots els productes que fa servir són orgànics, frescs i de temporada. La carta té una varietat àmplia d’opcions de primers, segons i postres i us ben asseguro que totes fan venir salivera.

Com a primers plats podem trobar un tabule de quinoa blanca i negre amb verdures, un plat molt lleuger i refrescant gràcies a una salsa de cítrics; un deliciós mix de cinc varietats de tomàquets orgànics amb burrata fresca; una amanida de salmó i remolatxa amb fonoll cruixent; o uns musclos al vapor amb salsa picant.

A més, si sou panarres, podeu acompanyar els plats amb pa de sègol, normal i amb remolatxa.

Per segon plat, podem trobar opcions vegetarianes, com mandonguilles de falàfel de llenties, i opcions omnívores molt originals com, per exemple, filets de sardines farcits amb mozzarella, pesto d’espinacs i fajol, una combinació realment bona i sorprenent; pop a la brasa amb muhammara de pebrot vermell o llobarro amb patata panadera i “caponata” de verdures.

I, per acabar, no us oblideu de donar un cop d’ull a les postres! Podeu trobar opcions com un ceviche de fruita fet amb ají, una espècie picant que ofereix un toc diferent i original, i acompanyat de gelat de coco o un vistós pastís sense gluten de taronja amb maduixes.

El restaurant va obrir les portes aquest juny i, de moment, l’horari és de 10 a 21 h, per esmorzar i dinar, però a partir de l’any que ve també obriran per sopar. A més, és probable que, més endavant, organitzin esdeveniments amb música.

Ah! I si us agrada l’espai, també estarà disponible per llogar-lo en exclusiva per a bodes, unions civils i altres cerimònies.

Adreça: Avinguda Cala Nova, s/n, Cala Nova, 07850 Eivissa.

Web: https://www.aiyannaibiza.com/es

Fa uns dies amb una bona amiga meva, escèptica de l’alimentació saludable, discutíem sobre si hi ha evidències científiques contundents que el sucre és dolent. Ella defensava que hi ha estudis sempre per tot  i que sempre en trobaràs a favor i en contra. Vaig insistir-li que amb el sucre ara ja hi ha un consens entre tota la comunitat científica (els més academicistes i els més alternatius). Em va insistir que ella només sent a parlar que el sucre és el dimoni en la premsa especialitzada i sobretot als que defensem el menjar sa però que no ho ha vist en premsa generalista i se la llegeix diàriament ja que és periodista. Avui he decidit fer un recull d’articles que s’han publicat a premsa amb reputació i generalista i a potals rigorosos per tothom que pensi el mateix que ella, que segur que n’hi ha. Un altre tema és si seguim menjant galetes i sucre amb el menjar perquè no ens veiem en cor de canviar, perquè no ens agrada cuinar i les cremes de verdures del súper també porten sucre! Això és diferent a remetre’ns a “no està demostat científicament”. Em pregunto si som escèptics per no sentir-nos tant malament cada cop que mengem una oreo? Perquè no passa res que una persona decideixi menjar sucre o que tota la família ho faci. Cadascú tria quines són les seves prioritats. Per un altre serà fonamental destinar totes les atencions i esforços a la criança natural i per un altre a reciclar i reduir la contaminació. I és evident que no podem excelir en tots els camps, que tenim prioritats i que cada individu té la percepció que té dels fets i de les experiències i no percep els perills de la mateixa manera ni per les mateixes qüestions. El que considero és que hem de ser capaços d’assumir que no ho podem fer tot rebé i que, encara que sigui dolent, decidirem menjar sucre. Però sent plenament conscients que el sucre és dolent.

RECULL:

Diari El Mundo (2014) “El azúcar ya no es tan dulce”. Varias campañas alertan de los riesgos de una ingesta elevada.

BBC (2012) Qué desato la epidemia de obesidad en el mundo?

RTVE La mala alimentación. Una epidemia silenciosa oculta en los productos procesados. 

El primer que ens ve al cap quan sentim a parlar de la clorofil·la és el color verd, pigment abundant en totes les plantes, fruites i verdures, indispensable perquè puguin fer la fotosíntesi. Del que potser no som tan conscients és de totes les propietats beneficioses que aporta a l’organisme.

La paraula clorofil·la ve del grec chlorós (‘verd’) i phyllón (‘fulla’), significa “fulla verda” i és la responsable de donar aquest to a les plantes, a més de ser clau, juntament amb la llum, a l’hora de fer el procés de fotosíntesi, pel qual es nodreixen els vegetals. De fet, s’assimila a “la sang de les plantes”, ja que curiosament la seva estructura molecular s’assembla a la sang humana, amb la diferència del seu àtom central, que en l’hemoglobina està compost principalment per ferro, i en la clorofil·la per magnesi.

Per aquesta assimilació, la clorofil·la ens pot ajudar a incrementar la qualitat i la quantitat de glòbuls vermells i, per tant, ens ajudarà a oxigenar millor l’organisme, ja que l’hemoglobina que contenen els glòbuls vermells és la responsable de transportar l’oxigen per tot el cos.

El sistema immunològic també se’n beneficiarà, ja que l’enfortirem i l’ajudarem a actuar amb més eficàcia.

A més, la clorofil·la també té la capacitat d’ajudar-nos a eliminar metalls pesants i residus del cos, com per exemple el mercuri. Té la capacitat d’unir-s’hi i moure’ls per eliminar-los. Així, també s’aconsella per netejar el còlon ja que, entre d’altres, promou la proliferació de flora bacteriana bona.

Ah, i una dada curiosa! Sabíeu que la clorofil·la també pot actuar com a desodorant intern? Tal com ho sentiu! Va ser un descobriment dels anys 40-50, quan van veure que l’ús tòpic de clorofilina tenia efectes desodorants en les ferides i, posteriorment, van veure que, administrada oralment, també ajudava a disminuir l’olor. Per això, la clorofil·la també està indicada per a adolescents i totes les persones amb una olor corporal forta o mal alè.

On trobem la clorofil·la?

La clorofil·la es troba abundantment en vegetals i plantes i, de fet, és el pigment que aporta el color verd a la majoria. La podem trobar en totes les fulles verdes com espinacs, bledes, canonges, ruca, enciam, julivert, coriandre, menta, alfàbrega, bròquil, dent de lleó, cols, carxofes, api, espàrrecs verds, germinats (com els d’alfals), mongeta verda… així com en totes les fulles d’hortalisses, com les de pastanaga, raves o coliflor, entre moltes altres. Com més fosc sigui el verd de la planta, més quantitats de pigment tindrà.

Les algues, especialment la clorel·la i l’espirulina, són els aliments que més en contenen, i una manera fàcil d’incorporar-les a l’alimentació és en pols. Les podem afegir en batuts o incorporar en salses o vinagretes.

Quan consumim aquests vegetals rics en clorofil·la, hem de tenir en compte que es tracta d’un pigment termolàbil, és a dir, que amb la temperatura tendeix a eliminar-se amb facilitat. Per això, és preferible prendre els vegetals de fulla verda crus o poc cuinats (com, per exemple, escaldats) per conservar-ne les propietats al màxim. A més, també és sensible a la llum i al contacte amb l’aire, de manera que cal conservar els vegetals en fresc, però sense deixar-los massa dies a la nevera i, un cop rentats i pelats, menjar-los tan aviat com sigui possible.

Una altra manera de consumir clorofil·la és en forma de complementació natural, ja que ens assegurarem grans quantitats que serien impossibles d’ingerir amb l’alimentació i no hi ha quantitat màxima recomanada per risc d’intoxicació. Només per posar un exemple, una ampolla de clorofil·la liquida equivaldria a set quilos d’espinacs o a deu quilos d’enciam.

El distribuïdor Solaray ens presenta diferents complements alimentaris rics en aquest pigment tan meravellós:

• Chloropyll comprimits: un al dia ens aporta 100 mg de clorofil·la.
• Chloropyll líquid: una cullerada (15 ml) al dia.
• Cleansing Green: conté una mescla de cinc superaliments verds (espirulina, brots d’alfals, suc de brots de blat, germinats d’ordi i poma verda) i de tres supervegetals (bròquil orgànic, kale i espinacs); a més aporta fibra i enzims.

Si us tiren enrere els anglicismes, no desconfieu. El mindful eating no és una tendència d’última hora destinada a passar de llarg ni ha estat inventada per cap guru amb l’objectiu de guanyar fans, seguidors o clients. No. Alimentar-se conscientment és un dels pilars fonamentals de filosofies tan tradicionals i mil·lenàries com l’Ayurveda o la medicina tradicional xinesa, que, des de sempre, han donat la mateixa importància a què mengem que a com ho fem. Segons aquests sistemes de salut holística, no parar prou atenció a la manera com ens alimentem, a l’entorn i a la situació que s’esdevé, sol ser una de les claus que expliquen les males digestions, l’ansietat, el sobrepès i algunes emocions com ara la culpa, la vergonya o la por en relació amb el menjar.

Per això, el concepte –que alguns potser us sona molt modern– no és cap invent, i apel·la, com el mindfulness, a l’aquí i a l’ara, a allò que està passant en aquest precís moment, a l’hora de menjar. Perquè, encara que ens costi de reconèixer, som ben pocs els que ho fem bé. Hi ha molt poques persones i famílies que mengen sense mirar la tele i assegudes a taula, i encara n’hi ha menys que s’esforcen a menjar a poc a poc, deixant reposar la forquilla sobre el plat entre mossos i focalitzant-se en el sabor dels aliments. I de tot això tracta el mindful eating, de com poder crear una relació saludable amb el menjar, convertint l’àpat en un ritual en comptes d’un acte impulsiu sense més transcendència. Per això també es diu que el mindful eating és la no dieta, perquè es preocupa del control de les emocions, sobretot, de la gana que no és gana.

I sembla ben obvi i de sentit comú, oi? Doncs el que sembla tan fàcil a la teoria, acaba portant-se ben poc a la pràctica. Us ha passat alguna vegada portar una carmanyola 100% saludable a la feina, menjar-vos-la davant de l’ordinador amb pressa i amb estrès, i sentir que se us posa igual de malament que el menjar ràpid? Menjar amb el mòbil a la mà repassant les xarxes socials o discutint amb algú és com fer-li la traveta a la dieta saludable, perquè el més probable és que no se us posi igual de bé que si ho féssiu relaxats i amb plena consciència.

Però si som capaços de frenar la voràgine de pensaments, d’estímuls i d’activitat que ens solen inundar i estressar i ens focalitzem en l’experiència present, el més probable és que aconseguim molta més serenitat i pau mental.  I mentre no mengem amb serenitat i amb consciència plena, no podrem apreciar de debò el que mengem ni en podrem gaudir plenament amb tots els sentits. Per tant, tampoc ens nodrirà de la mateixa manera.

Què he de fer per menjar amb consciència?

Si agafeu el propòsit de començar a gaudir de veritat del menjar, el més possible és que hàgiu de canviar força els hàbits. Però aquí teniu unes quantes tècniques que us hi poden ajudar:

1. Menja a poc a poc i sense pressa: acabar-se el plat en 10 minuts farà que, segurament, mengis més del que necessites i acabis tenint una digestió pesada.
2. Evita estímuls massa intensos: ni tele, ni mòbil, ni diaris, llibres, música massa forta o qualsevol altra cosa que et pugui distreure en excés.
3. Quan mengis, menja, no treballis: acaba amb les reunions de feina a l’hora de dinar.
4. Mastega bé els aliments: es recomana mastegar 25 cops cada mos. Res d’engolir!
5. Empassa totalment el menjar abans de tornar-hi: d’aquesta manera també evitaràs empassar aire.
6. Desperta l’atenció de tots els sentits: focalitza’t en el sabor però gaudeix també de l’olor, la textura i la bellesa del plat.
7. Seu a taula: no serveix ni el sofà ni la taula d’estudi o de treball ni, per descomptat, menjar dempeus.
8. Col·loca el menjar sempre que puguis dins del plat, però no mengis directament des de la carmanyola ni, encara menys, des del paquet.
9. Deixa la forquilla a taula entre mossos.
10. Fes mossos petits: ajuda a deixar de menjar amb ansietat i a poder assaborir millor els aliments.
11. Tria bé la companyia: evita menjar a prop de persones, objectes o situacions que et posen de mal humor o que no t’aporten benestar i tranquil·litat.
12. No creuis les cames: els òrgans digestius han de poder estar amplis i receptius, i no en tensió.

Núria Coll conversa amb un home singular i plurifacètic, convençut i defensor de l’ecològic. Amb Dionís Guiteras, vicepresident de la Diputació de Barcelona, alcalde de Moià, president del Consell Comarcal del Moianès i gerent de l’empresa de distribució de productes ecològics Natureco, repassen l’estat de salut del sector ecològic a casa nostra i molt especialment a la comarca del Moianès, un territori que concentra en pocs kilòmetres gran part de la indústria ecològica del país.

• “A casa, tot és ecològic i tot està molt ben col·locat al rebost”
• “Els pobles petits tenim la sort de tenir cada cop més oferta de productes ecològics”
• “La feina dels pioners en agricultura ecològica al Moianès és indiscutible, van portar un nou producte i una nova forma d’entendre l’alimentació que era desconeguda”
• “Al Moianès tenim uns camps molt petits i molt de bosc, i això ens ha impulsat a invertir en eco. A Catalunya som grans transformadors.”
• “L’agricultura convencional al Moianès no era competitiva, per tant, l’única sortida que tenien els pagesos era convertir-se a l’agricultura ecològica.”
• “Crec que estem vivint una bombolla del sector ecològic. Però és important aprofitar-ho i fer que arribi com a més llocs millor.”
• “La democratització del sector ecològic també comporta certs riscos perquè pot fer perdre criteris.”
• “No tot es pot reconvertir a l’ecològic”
• “Des de l’administració pública, s’han de generar espais agraris perquè hi passin coses”
• “La transformació al camp no es pot fer d’avui per demà, però cal anar preparant el terreny.”
• “El sector ecològic és un caramel per a molts fons d’inversió”

La guia definitiva d’introducció alimentària

Sabies que els 7 primers anys de vida del nen són importantíssims des de molts punts de vista? Durant la infantesa comencem a experimentar i entrem en contacte amb els diferents sabors, textures, colors… adquirim les pautes d’alimentació que marcaran els nostres hàbits de futur i la nostra salut digestiva.

Però sovint, els pares, rebem informació contradictòria que fa que ens assaltin molts dubtes sobre què ha de menjar i com ho ha de fer el nostre fill/a. En quin moment hem d’iniciar la introducció alimentària, amb quins aliments ho hem de fer, com ha d’anar evolucionant la seva dieta amb el pas dels mesos, com hem de preparar els aliments, quina quantitat els hem de donar, etc. Totes elles ens semblen qüestions crucials que volem abordar de la millor manera possible, però que no sempre sabem a qui hem de consultar. O, si ho fem, rebem consells que considerem poc saludables i que no volem aplicar, però tampoc sabem a quina alternativa ens hem d’acollir.

“Els nens ben alimentats d’avui, seran els adults sans i feliços de demà”

El curs “Alimentació infantil per a nadons i nens dels 0 als 24 mesos” que us oferim us resoldrà tots aquests dubtes i molts d’altres perquè és una guia completíssima que, en més de 100 pàgines, repassa i aprofundeix en tots els aspectes de l’alimentació infantil i que, de ben segur, es convertirà en la vostra bíblia que us guiarà en tot moment.

L’Elena Carrió, biòloga i xef formada al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de Nova York, us acompanyarà en tot aquest fantàstic procés i us donarà una pila de consells i recomanacions inèdites que podreu aplicar també quan el nen/a ja sigui més gran i que us serviran també a vosaltres.

Aquest curs és per a tu si:

• Ets pare/mare, avi/àvia o et relaciones sovint amb bebès i nens de fins als 2 anys
• Estàs esperant un fill/a o l’estàs buscant
• Tens dubtes sobre alletament i/o introducció alimentària
• Vols evitar la dieta infantil convencional, carregada de sucres, greixos de poca qualitat, farines refinades, begudes gasoses i menjar preparat
• Vols aprendre a confeccionar i a cuinar menús i receptes infantils saludables i equilibrades
• Vols aprendre a alimentar el teu fill/a i transformar hàbits.
• Necessites entendre per què fas el que fas.
• Busques idees noves de menú saludable

Què inclou el programa?

• 15 vídeos (en castellà), un per a cada dia, amb claus per alimentar el teu fill/a de forma realment saludable. Es podran veure tants cops com es vulgui.
• 18 receptes
• Grup privat de xat moderat per la professora. Tot i que el grup no és obligatori (només els que ho vulgui s’hi poden apuntar i compartir experiències i dubtes), és molt recomanable!
• Llibre electrònic amb tota la informació del curs recopilada que podreu consultar tantes vegades com volgueu.

PREGUNTES FREQÜENTS

Quan es rep la informació del curs?

Un cop fet el pagament, quedaràs automàticament registrat/da al curs i rebràs un correu electrònic de benvinguda i confirmació de la inscripció. Uns dies abans de començar el curs, rebràs un altre correu amb la llista de la compra per a les receptes proposades per a cada dia.

A partir del 9 d’octubre i durant els 15 dies de duració, rebràs cada matí un correu electrònic amb un enllaç per poder veure el vídeo diari.

Les dates del programa no em van gaire bé. Puc inscriure-m’hi, rebre tota la informació, i fer el curs més tard?

Sí. Un cop t’hi inscriguis, rebràs tota la informació que et cal i la podràs consultar tantes vegades com vulguis. El que no podràs fer, però, és participar al grup de xat de la comunitat del curs, ja que ja està tancada.

Si tinc un fill de més de 2 anys però també tinc un nadó més petit, quin dels dos cursos d'alimentació infantil m'he de comprar?

En aquest cas, et recomanem que compris aquest curs, ja que inclou totes les claus de l’alimentació infantil, des del naixement i durant tota la infantesa. El curs online “Alimentació infantil per a nens més grans de 2 anys” és igual que aquest però no inclou l’etapa del deslletament.

La guia definitiva d’alimentació infantil

Sabies que els 7 primers anys de vida del nen són importantíssims des de molts punts de vista? Durant la infantesa comencem a experimentar i entrem en contacte amb els diferents sabors, textures, colors… adquirim les pautes d’alimentació que marcaran els nostres hàbits de futur i la nostra salut digestiva.

Però sovint, els pares, rebem informació contradictòria que fa que ens assaltin molts dubtes sobre què ha de menjar i com ho ha de fer el nostre fill/a. En quin moment hem d’introduir cada aliment, com els hem de preparar, quina quantitat els hem de donar, etc. Totes elles ens semblen qüestions crucials que volem abordar de la millor manera possible, però que no sempre sabem a qui hem de consultar. O, si ho fem, rebem consells que considerem poc saludables i que no volem aplicar, però tampoc sabem a quina alternativa ens hem d’acollir.

El curs “Alimentació infantil per a nens més grans de 2 anys” que us oferim us resoldrà tots aquests dubtes i molts d’altres perquè és una guia completíssima que, en gairebé 100 pàgines, repassa i aprofundeix en tots els aspectes de l’alimentació infantil i que, de ben segur, es convertirà en la vostra bíblia que us guiarà en tot moment.

“Els nens ben alimentats d’avui, seran els adults sans i feliços de demà”

L’Elena Carrió, biòloga i xef formada al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de Nova York, us acompanyarà en tot aquest fantàstic procés i us donarà una pila de consells i recomanacions inèdites que podreu aplicar en totes les etapes de la vida del vostre fill i que us servirà fins i tot a vosaltres, com a adults.

Aquest curs és per a tu si:

• Ets pare/mare, avi/àvia o et relaciones sovint amb nens majors de 2 anys
• Tens dubtes sobre alimentació infantil
• Vols evitar la dieta infantil convencional, carregada de sucres, greixos de poca qualitat, farines refinades, begudes gasoses i menjar preparat
• Vols aprendre a confeccionar i a cuinar menús i receptes infantils saludables i equilibrades
• Vols aprendre a alimentar el teu fill/a i transformar hàbits.
• Necessites entendre per què fas el que fas.
• Busques idees noves de menú saludable

*Si tens un altre fill entre 0 i 24 mesos, compra’t el curs “Alimentació 0-24 mesos” ja que la resta del contingut que no és per nadons és comú amb aquest curs. 

Què inclou el programa?

• 15 vídeos (en castellà), un per a cada dia, amb claus per alimentar el teu fill/a de forma realment saludable. Es podran veure tants cops com es vulgui.
• 18 receptes 
• Grup privat de xat moderat per la professora. Tot i que el grup no és obligatori (només els que ho vulgui s’hi poden apuntar i compartir experiències i dubtes), és molt recomanable!
• Llibre electrònic amb tota la informació del curs recopilada que podreu consultar tantes vegades com volgueu.

PREGUNTES FREQÜENTS

Quan es rep la informació del curs?

Un cop fet el pagament, quedaràs automàticament registrat/da al curs i rebràs un correu electrònic de benvinguda i confirmació de la inscripció. Uns dies abans de començar el curs, rebràs un altre correu amb la llista de la compra per a les receptes proposades per a cada dia.

A partir del 9 d’octubre i durant els 15 dies de duració, rebràs cada matí un correu electrònic amb un enllaç per poder veure el vídeo diari.

Les dates del programa no em van gaire bé. Puc inscriure-m’hi, rebre tota la informació, i fer el curs més tard?

Sí. Un cop t’hi inscriguis, rebràs tota la informació que et cal i la podràs consultar tantes vegades com vulguis. El que no podràs fer, però, és participar al grup de xat de la comunitat del curs, ja que ja està tancada.

Si tinc un fill de més de 2 anys però també tinc un nadó més petit, quin dels dos cursos d'alimentació infantil m'he de comprar?

En aquest cas, et recomanem que compris el curs “Alimentació per a nadons i nens fins els 24 mesos“, ja que inclou totes les claus de l’alimentació infantil, des del naixement i durant tota la infantesa. El curs online “Alimentació infantil per a nens més grans de 2 anys” és igual que el de nadons però no inclou l’etapa del deslletament.

Després de l’estiu, moltes persones volen posar-se en forma, però un 80% fracassen durant els dos primers mesos. Durant el taller, parlarem dels motius que causen aquest fracàs i com es poden treballar. Un dels motius clau és que l’alimentació que segueixen molts cops és avorrida i insípida.

D’altra banda, hi ha moltes altres persones que practiquen algun tipus d’esport assíduament (gimnàs, córrer, pàdel, bici…) i sempre tenen dubtes sobre què han de menjar abans, durant o després de practicar-lo.

En aquest taller, la dietista Neus Elcacho t’aproparan al món de l’esport de manera fàcil, motivadora i deliciosa.

Veurem i parlarem sobre:

· Necessitats bàsiques si es fa una dieta flexitariana, vegana o paleo.
· Mites típics associats a les proteïnes o els complements, per exemple.
· Què s’ha de menjar i beure abans, durant i després de la pràctica esportiva o la competició.
· Diferències entre els diferents tipus d’esport (força vs. càrdio, per exemple).
· Què cal prendre en cas de dolor muscular, rampes i lesions.
· Complements recomanats i comprovats científicament.

A més, posarem en pràctica receptes conegudes i fàcils de fer:

· Tortitas (Pancakes)
· Magdalenes
· Galetes
· Barretes
· Batuts energètics

Tot eco, sense sucres, lactis ni soja!

QUI IMPARTEIX

Neus Elcacho és dietista integrativa i coach nutricional per la Universitat de Barcelona, especialitzada en candidiasi i problemes digestius per la Harvard Medical School. És conferenciant, divulgadora per a diferents mitjans i està preparant el seu primer llibre.

Iria Agra, apassionada del fitness, estudiant de 3è curs del Grau de Nutrició Humana i Dietètica a l’Universitat Isabel I de Burgos.

INCLOU

· Dossier amb el receptari de les receptes cuinades a classe

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA

Heu sentit que la primavera és l’estació idònia per fer una depuració profunda de l’organisme? Sabíeu que la fi de l’estiu i l’entrada de la tardor són també bons moments per fer una posada a punt?

Segons la medicina tradicional xinesa, hem d’aprofitar les estacions de transició entre el fred i la calor i entre la calor i el fred per “reinicialitzar” el cos, netejar-lo de totes les toxines i els excessos acumulats durant l’estació anterior i preparar-lo per a un canvi de temperatures i d’entorn al qual ens haurem d’adaptar.

Si bé hem parlat sovint de l’important paper que té l’alimentació en l’acumulació o no acumulació de toxines en el cos, val la pena tenir en compte que no és només a través del que mengem que les acumulem. L’aire que respirem, els productes d’higiene i cosmètica convencional o els tòxics ambientals també són fonts de toxines, que, sovint, no podem controlar. Per això, i perquè els òrgans d’eliminació de vegades no són suficients per alliberar-nos-en, és important fer una depuració ben feta com a mínim un parell de cops l’any. Però, què vol dir depurar bé? Vol dir que, si volem restablir l’equilibri interior, tornar a tenir claredat mental, bon humor, descansar bé i tenir salut i alegria, ens hem de plantejar la depuració com un autèntic repte holístic que abasta, potser, algunes esferes que no teníem en compte.

Quines són les claus per a una dieta detox?

Revelem alguns punts que cal seguir i que són claus per a una dieta detox.

1. El que cal menjar: Aliments alcalins, amb gran quantitat d’energia vital, que ens ajudin a netejar l’organisme, que siguin ecològics, de temporada, i que incloguin una gran quantitat de verdures, especialment fulles verdes i verdures amargues i depuratives, fruita, algues, llavors, fruits secs i germinats. També podem augmentar el consum d’aliments crus, ja sigui en forma de batuts verds o en amanides, condimentar amb espècies depuratives com el gingebre i la mostassa o aplicar coccions lleugeres com el vapor o la deshidratadora.

Un altre aspecte important és fer dejuni de manera intermitent, cosa que podem aconseguir sopant d’hora i deixant un espai de 12 hores fins al moment en què tornem a menjar l’endemà.

2. El que cal evitar: Tots els aliments acidificants i inflamatoris, que bloquegin el fetge, com els processats, el sucre, els lactis, el gluten, els productes d’origen animal, la soja, el blat de moro, l’alcohol, el cafè i els excitants. La medicina tradicional xinesa recomana consumir aliments de naturalesa moderada, és a dir, no extrema, com els cereals integrals i sense gluten, com el fajol o el mill.
3. Fer exercici físic: Com sempre diem, sense esport, no hi ha esperança. I no parlem de deixar-nos la pell al gimnàs, es tracta de deixar de banda el sedentarisme i activar l’organisme per tal de mobilitzar toxines i mantenir un bon to muscular i una salut cardiovascular correcta. Podem sortir a passejar, practicar ioga, Pilates, sortir a ballar o fer qualsevol altra activitat que gaudim sols o en companyia.
4. Passar-nos a la cosmètica ecològica: Sembla una ximpleria, però la pell, l’òrgan més gran del cos, no vol pintures, derivats del petroli ni silicones: vol nutrients. Així que el millor és desterrar de casa nostra tots els productes cosmètics sintètics i apostar pels de segell ecològic o pels casolans (aquesta clau també s’aplica als productes d’higiene), que no deixen residus tòxics a la sang, a la pell ni en cap altre òrgan.
5. Fer detox emocional: L’acumulació de toxines té una relació molt estreta amb el nivell d’estrès a què estem sotmesos, així que, si volem realment depurar-nos, el millor que podem fer és prendre’ns seriosament el nostre benestar emocional i espiritual, i treballar el respecte cap al nostre cos i la nostra persona, intentar rebaixar el nivell d’estrès i sentir-nos tranquils, amb pau mental i emocional. En aquest sentit, ens pot resultar molt profitós treballar amb aromateràpia, per exemple, com a ambientador d’olor (mitjançant un difusor) o directament sobre la pell en el cas dels olis essencials.
6. Dormir prou: Aquesta és la mare dels ous. El somni no es recupera i no dormir cada nit vuit hores afecta directament la immunitat, és a dir, les defenses de l’organisme, a més de fer-nos estar més tristos, menys creatius, de mal humor i tenir menys empatia, entre altres efectes. En un procés detox, i en qualsevol moment de la vida, cal assegurar-se que descansem prou i que donem a l’organisme prou temps per processar tot el que ha viscut durant el dia i recarregar-se nou per a una altra jornada.

Per hidratar-nos correctament és convenient consumir sopes reconstituents i begudes alcalinitzants: les sopes, cremes i batuts, a més de representar veritable hidratació, aporten nutrició i benestar.

Una altra manera efectiva de hidratar-nos és augmentar més el consum de verdures verdes. Avui us porto una sopa freda de meló, porro, poma i anet que, a més de molt refrescant, us gratificarà emocionalment. El meló és una de les fruites més hidratants, amb un 92% d’aigua i amb molt poques calories; només aporta 25 calories per cada 100 grams, cosa que en fa una de les fruites més interessants nutricionalment. Ja en l’antiga Grècia el va donar a conèixer Alexandre el Gran al segle IV aC. El terme grec meló significa “poma gran”. A l’antic Egipte s’han trobat representacions d’aquest fruit en tombes egípcies del 2.400 aC. Va ser considerat l’obra mestra d’Apol·lo i exalçat per ser tan beneficiós com el sol.

A més, el meló és una de les fruites més cultivades a Espanya: Hi ha 42.000 hectàrees dedicades a aquest cultiu! Les aportacions de minerals com potassi, magnesi i calci són elevats, motiu pel qual és aconsellable per a tothom. El meló també redueix la hipertensió arterial i millora la retenció de líquids. En aquesta recepta aporta una textura realment refrescant i un punt dolç per compensar el toc picant del porro, que, amb una mica d’anet, li dóna un gust dolç, fresc i anisat, únic i que cap altra planta aromàtica pot proporcionar. De l’anet es fan servir les fulles, les flors i les llavors, com a condiment culinari i per fer infusions, especialment per tractar problemes com l’acidesa gàstrica o les digestions pesades; també és diürètic, a més de ser un bon galactagog i augmentar la producció de llet materna.

El porro, com l’all i la ceba, és un aliment ben conegut pels faraons. Tots són rics en components sulfurosos, especialment al·licina, amb propietats antibacterianes, circulatòries i diürètiques, que fa que sigui un antibiòtic natural i ajudi a millorar les condicions de l’intestí quan es consumeix regularment. A més, com que és ric en seleni, enforteix les defenses. Cru, com en aquesta recepta, s’aprofiten al cent per cent els seus olis essencials rics en sofre. I un últim consell: No llenceu la part verda del porro! Es pot afegir ben neta i és una bona pràctica que ajuda a aconseguir caldos més saborosos, o tallada en juliana permet tenir uns “pels” per fer un cruixent de porro deliciós.

La directora, Núria Coll, ha presentat el Festival com un esdeveniment inèdit que no només vol arribar als professionals o als convençuts sinó que té la voluntat d’atraure tota aquella gent que ja fa temps que sent curiositat per l’alimentació saludable i que està fent molts canvis en els seus hàbits de consum. Davant d’aquest canvi de paradigma, Coll aposta també per a un festival divertit, a l’aire lliure, amb música, lúdic i cèntric, per atraure un gran nombre de públic. La periodista ha estat acompanyada de Silvio Elías, director dels Supermercats Veritas, patrocinador oficial del Festival, i el gerent de l’Institut Municipal de Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Màxim López.

El Cómo Como Festival s’organitza, entre altres raons, per demostrar que el món de la salut i la gastronomia no estan renyits i que podem gaudir d’un menjar saníssim i boníssim. Bona prova d’això són les desenes d’establiments de Barcelona que, els últims anys, han fet una gran contribució perquè la gent gaudeixi de la gastronomia més ecològica, sana i vegetariana possible.

El Festival s’organitza al centre d’una ciutat com Barcelona, que és tota una referència en restauració, producció i consum ecològic local i de proximitat i per això la ciutat aposta cada vegada més pels Mercats municipals Verds o esdeveniments consolidats com el Mercat de Mercats, tal i com ha explicat el gerent de l’Institut Municipal de Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Màxim López.

El Cómo Como Festival fa un pas més enllà i en tota la seva oferta exigeix que els 50 expositors del Festival ofereixin aliments saludable i en bona part ecològics i als 15 restaurants els han validat plats elaborats amb coccions saludables, aliments nutritius, sense sucres ni additius i amb una prevalença de verdures.

En l’ampli ventall d’activitats del Cómo Como Festival, els nens podran realitzar tallers de cuina sana com el taller de sushi de plàtan, el de xupa-xups saludables, el de bici-batuts amb la Plataforma Aprofitem els Aliments o el de reconeixement del peix, com a exercici d’aprenentatge, amb l’Associació Cap a mar. I fins i tot alguns concerts, com el d’en Marc Parrot, titulat “Tots a taula” parlarà de la bona alimentació.

Un dels plats principals del Festival són les xerrades que encapçalaran cares conegudes com Sílvia Abril, Nina, Cristina Brondo o el periodista Jaume Barberà, tots ells persones que es cuiden moltíssims, professionals de la salut com Xevi Verdaguer i Carla Zaplana, l’oncòleg Pere Gascón, l’epidemiòleg Miquel Porta o xefs de referència com Xavier Pellicer (Céleri), Laura Veraguas (Iradier), Javier Medvedovsky (Espiritual Chef), Elena Carrió, Bendita Helena, Tandoor, Consol Rodríguez i Auxy Ordoñez.

Durant el Festival, Veritas presentarà una nova aplicació mòbil per ajudar als consumidors a conèixer bé quins aliments comprar i com cuinar-los un cop estiguin davant les prestatgeries del Supermercat. En l’entorn del Cómo Como, a més, es proposarà un joc amb l’app en el qual s’optarà a un sorteig d’un any de compra gratis a Veritas.

Al Festival, també s’organitza un concurs per trobar l’esmorzar més sa i bo amb la col·laboració de Biogrà. Més de 30 participants, amateurs i bloguers, cuinaran durant 30 minuts un esmorzar amb aliments frescos i secs davant d’un jurat molt exigent entre els quals hi ha el director de la revista Cuina, Josep Sucarrats, els xefs Pep Nogué, Montse Vallory, Mireia Anglada, Elka Mocker, Cristina Manyer, Àgatha Albero, Marta Vergés, Gabor Smit, Consol Rodríguez, la dietista Mareva Gillioz i la coach Núria Roura.

Coll també ha destacat que el Festival és una oportunitat única per a parlar d’esport i contaminació ambiental, dos temes essencials que s’han de tenir molt en compte si volem promoure i gaudir d’una bona salut. Per això, el CCF compta amb patrocinadors com Nissan, que exhibirà el seu Nissan Leaf 100% elèctric, San Miguel,  l’única gran cervesa de l’estat amb una proposta ecològica i elaborada a Lleida i les empreses Sorribas-Biográ, Amandín i Aneto 100% natural.També hi seran presents empreses pioneres i històriques com Santiveri, Biocop, Cal Valls i el Granero Integral.

On serem d’aquí a 10 anys?

La presentació del Cómo Como Festival ha servit per plantejar on serem d’aquí a deu anys davant d’aquesta moda imperant de l’alimentació saludable des del punt de vista empresarial, de salut i gastronòmica. Per això en el debat hi havia el director de Veritas, Sílvio Elias, el psiconeuroimmunòleg, Xevi Verdaguer i el xef del reputat restaurant Céleri, Xavier Pellicer.

El director dels Supermercats Veritas, Silvio Elías, que aquest 2017 compleixen 15 anys, ha explicat el canvi importantíssim que hi ha hagut a la societat, que abans era molt més escèptica i ara s’ha normalitzat i popularitzat. Justament Núria Coll s’ha preguntat en veu alta si aquest augment de l’oferta es correspon amb la demanda, ja que les xifres d’augment del consum d’un 25% considera que no s’adeqüen del tot a la demanda. Tot i que Coll hi troba paral·lelismes amb la bombolla immobiliària, Silvio Elías, Xevi Verdaguer i Xavier Pellicer estan convençuts que “el sector seguirà creixent i haurem de mesurar molt bé cap on volem que vagi aquesta normalització, quins altres criteris permetrem que s’incorporin i si serem o no exigents amb les certificacions o voldrem anar només cap a un model més convencional”. En aquest pronòstic sobre on serem d’aquí a uns anys, Xevi Verdaguer també ha explicat que l’epigenètica serà fonamental per a la gent ja que entendrem que amb un estil de vida saludable podem canviar la disposició innata dels nostres gens.

El sistema nerviós autònom simpàtic s’activa de manera més intensa quan l’organisme detecta que el seu equilibri intern corre risc de tenir variacions, com pot ser fent exercici intens, una agressió, l’estrès, etc. En canvi, el sistema nerviós autònom parasimpàtic estimula totes les activitats que es donen en condicions normals amb l’objectiu d’assegurar el benestar a llarg termini, com, per exemple, el procés de la digestió.

Es veu, doncs, que les dues divisions del SNA actuen en situacions oposades, de manera que no es poden activar alhora. És per això que se sol dir que no és gens recomanable rebre una mala notícia mentre estem menjant.

De manera fisiològica –davant una situació aguda d’estrès que ha activat el SNA simpàtic–, l’organisme té la capacitat de respondre de manera eficient, i recuperar l’homeòstasi interna. No obstant això, l’estrès es considera patològic quan hi és de manera crònica o quan el cos té una tendència intrínseca cap a l’activació del SNA simpàtic.

Avui dia, l’estrès crònic és present en la gran majoria de la població, ja sigui per factors personals o laborals, i és un factor de risc tant en l’etiologia com en la progressió d’un gran nombre de malalties: depressió, ansietat, malalties cardiovasculars, malalties inflamatòries intestinals, malalties cardiovasculars, malalties autoimmunes, etc.

Les teràpies per revertir l’estrès són cada vegada més vigents. L’ús d’herbes medicinals com adaptògens té un resultat potencialment beneficiós a l’hora de prevenir la morbiditat induïda per l’estrès. Els adaptògens són definits per molts investigadors com una categoria de substàncies que ajuden l’organisme humà a adaptar-se tant a l’estrès fisiològic com al psicològic, i en normalitza les funcions corporals. La capacitat d’adaptació, evolutivament, es correlaciona amb la capacitat de l’espècie humana per sobreviure, i forma, així, la base del valor dels adaptògens per a la salut humana.

Malgrat les propietats favorables, com diu David Winston, fitoterapeuta registrat en l’American Herbalists Guild i fundador d’Herbalist & Alchemist, els adaptògens no són “fàrmacs meravellosos”, tenen beneficis i contraindicacions i, ni molt menys, estan dissenyats per substituir els fonaments de la salut. Aquests productes poden ser molt útils per ajudar les persones que viuen una situació d’estrès agut o crònic, sempre que també s’aconselli tenir una alimentació saludable i fer exercici físic, per exemple. Julia del Rio, sòcia fundadora de Cien por Cien Natural, recorda quan va recomanar a l’Aitor que provés l’Antiestrés Natural, un producte especialment formulat com a suport per a la gestió de l’estrès i ajudar a la relaxació sense crear estats de somnolència. Reuneix tres dels adaptògens més reconeguts i versàtils (Schizandra, ginseng siberià i rodiola) a part de civada i melissa per relaxar.

L’Aitor té una de les feines més estressants que hi ha: és broker a la borsa i anys enrere estava sotmès a un gran estrès que no sabia gestionar. Va començar amb Antiestrés Natural i li va anar tan bé que el va recomanar als seus companys de feina i va córrer com la pólvora. La Julia recorda molt aquell episodi i també el d’una parella que vivia amb la mare d’ella: la tensió entre sogra i marit era tan gran que el marit va començar a prendre Antiestrés; li va anar tan bé que la seva sogra també en va prendre.

Fórmules d’herbes

Hi ha diferents formulacions d’herbes que actuen com a adaptògens, i les principals plantes que les componen són:

• Rodiola: planta de la família de les crassulàcies que es caracteritza perquè té efectes cardioprotectors, antioxidants, antifatiga, antidepressius, per estimular el sistema nerviós central, i protegir l’estrès, entre d’altres. Les seves capacitats terapèutiques ja es coneixen des de temps remots.

• Schizandra: aquesta planta és molt utilitzada en la medicina xinesa com a protectora del fetge. Conté lignans, unes substàncies fitoquímiques –resultants del seu metabolisme secundari– que estimulen el sistema immunitari i produeixen un efecte sedant, fet que millora la tolerància a l’estrès. També estimula el sistema nerviós central, cosa que contribueix a la claredat mental i a millorar els estats depressius.

• Aswandanda: utilitzada des de fa milers d’anys en la medicina ayurveda (Índia), aquesta planta és molt adequada per proporcionar energia i vitalitat a l’organisme. És un bon recurs per combatre la fatiga crònica i millorar els casos d’anèmia, entre d’altres.

• Ginseng: el ginseng és molt utilitzat per reduir la fatiga i potenciar el sistema immunitari, ja que és una planta que ha demostrat que té accions antibacterianes, antifúngiques i antivíriques

• Ginseng siberià: aquesta varietat va ser molt utilitzada després de l’accident de Txernòbil per disminuir els efectes de les radiacions. És també característic per millorar els possibles efectes secundaris de la menopausa o desajustos hormonals que alteren el cicle menstrual.

• Ginseng coreà: aquesta varietat destaca perquè millora la circulació sanguínia, fet que prevé els casos d’anèmia i estabilitza la pressió arterial. També ha demostrat que té efectes positius a l’hora d’aturar els casos de diarrea.
• Baies de goji: tot i que no es considera exactament un adaptògen, les baies de goji són tot un regal per a l’organisme. La seva capacitat antioxidant és insuperable, a més són font d’aminoàcids, vitamina C i són molt recomanables per estimular el sistema immunitari, així com la detoxificació renal i hepàtica.

Malgrat tot, això no és tan fàcil, ja que tenim al davant una època de l’any molt exigent i les agendes es tornen a omplir d’activitats i feina. I l’alimentació és gairebé sempre un aspecte que acabem deixant de banda, ja que, senzillament, no hi ha temps per fer-ho bé. Què podem fer per no caure en opcions d’emergència no saludables que ens treuen de la dificultat, però ens hipotequen la salut?

1- Omplir el rebost amb aliments pràctics i sans

Tenir opcions saludables al rebost que puguin ajudar-nos a resoldre de la millor manera els àpats familiars és, sens dubte, una gran idea, sempre que triem bé els productes.

Ja sabem que hi ha un munt d’alternatives industrials molt poc interessants que, tot i que són accessibles econòmicament, no hauríem de tenir a casa. En canvi, fer una bona reserva de llavors, fruits secs, cereals integrals, llegums, espècies, si són de bona qualitat, és sempre de gran ajuda.

Un altre producte de rebost especialment interessant és el brou, ja que, si està elaborat amb ingredients de bona qualitat, és una aportació nutricional valuosíssim i, a més, pot enriquir gairebé qualsevol plat. A més, és d’aquests productes que moltes vegades no fem servir perquè cal molt de temps per fer-los i, de fet, n’hi ha ja d’elaborats d’altíssim nivell.

La casa Aneto proposa entre la seva gamma el de pollastre ecològic, elaborat a partir de verdures i pollastre provinents de l’agricultura i ramaderia ecològiques. El seu sabor és intens i això és degut no només al fet que els ingredients són frescos, naturals i acuradament escollits sinó també al fet que és elaborat durant hores i a foc lent, i no té lactosa, gluten ni ous. Igual que fet a casa, ja que Aneto no fa servir concentrats, deshidratats ni aromes afegits.

El brou de pollastre és ideal per gaudir sol o com a base de sopes, cremes o guisats, que en aquesta època comencen a venir de gust. I, a més, és un aportació nutricional excel·lent, ja que és ric en vitamina A i també en calci i ferro. Definitivament, una base molt pràctica i amb un extra de nutrició per al rebost familiar.

2- Planificar el menú setmanal

Fer una planificació setmanal de menú, amb llista de compra, és també temps i energia que guanyarem a favor i, a més, farà que els àpats siguin saludables i nutritives.

Qui no s’ha trobat mai que era l’hora del sopar i no tenia res previst, i ha hagut de sortir a resoldre’l amb productes de mala qualitat? No hi ha alternativa: per poder portar una alimentació sana i no tornar-se boig en l’intent és fonamental dedicar una estona a planificar i comprar.

Tenir en compte el menú escolar és interessant, no només per no repetir sinó també per aconseguir una alimentació més equilibrada i més neta.

3- Preparar fons de nevera

Els fons de nevera són preparacions que es fan un cop i serveixen per a diversos dies. És tan fàcil com posar els quatre focs i preparar un cereal integral, una mica de verdura al vapor, uns llegums i uns ous durs, per exemple. Després es reserva tot a la nevera i es va utilitzant i combinant de diferents maneres: un dia s’escalfen els llegums amb una mica de verdura, un altre dia es trituren i se’n fa hummus, un dia les verdures serveixen per fer una amanida tèbia amb l’ou i el cereal integral i un altre dia es fan servir per fer una crema o un puré. I així amb tot. Els fons de nevera són una gran ajuda per als que necessiten resoldre àpats de manera pràctica i es neguen a recórrer a paquets amb etiquetes difícils d’entendre.

Alimentar-se correctament no és una missió impossible, encara que falti el temps, si tenim en compte aquestes tres maneres de simplificar la feina a la cuina. Són hàbits fàcils d’adquirir i, sobretot, molt valuosos per encarar els mesos de fred que s’acosten amb el cos i la ment nodrida. Feliç i nutritiva tornada a l’escola!

Al Cómo Como Festival volíem que els nens més petits tinguessin un lloc especial, coherent amb el festival que estàvem construint i somiant, que els permetés tenir un moment de tranquil·litat i joc, per alternar amb el passeig familiar. Buscant possibilitats vam conèixer l’Associació Tata Inti, un projecte amb ànima, jove, situat al barri de Sants de Barcelona, ​​i que aquest any ens acompanyarà amb una proposta immillorable: La Carpa Tata Inti, un espai cuidat i respectuós, on els infants de 0 a 6 anys podran moure lliurement, al costat dels seus pares, i gaudir del joc en família.

Un projecte en transformació

L’Associació Tata Inti neix el 2014 gràcies a la Mercè, una mare amb la inquietud i la necessitat de generar un espai per criar, acompanyar, educar i gaudir del temps en família. El projecte ha anat evolucionant des d’una escoleta d’educació lliure i espai de jocs, amb propostes de tallers i xerrades i, fins i tot un casal d’estiu, fins a desembocar a La Carpa Tata Inti.

Els que han buscat espais amb una pedagogia de joc lliure i respectuós segur que han visitat alguna de les propostes de Tata Inti. A més, en els últims anys no hi ha festival “kids friendly” a Catalunya que no tingui el seu racó de joc Tata Inti: tots volen –volem– un lloc on els nens puguin gaudir amb els materials i joguines que ens ofereix la Mercè.

La Carpa es proposa com un espai de joc itinerant, és a dir, apte per traslladar a diferents llocs i esdeveniments, amb materials segurs i pensats acuradament, perquè els més petits es desenvolupin jugant i experimentant lliurement.

El joc lliure, motor del creixement

En els últims anys ha crescut la convicció que, si no controlem el joc creatiu dels petits, si els deixem actuar des de la intuïció, estarem possibilitant el seu desenvolupament psicoemocional i la seva autonomia. Els nens fan servir el joc per assimilar el que els envolta, les experiències viscudes i expressar les emocions. I aquí, els adults som cridats a acompanyar, que és diferent d’interferir o jutjar, perquè realment tingui sentit l’experiència.

S’ha vist que això és especialment important en els primers anys de vida, quan el nen desenvolupa les bases de la personalitat. El respecte pels ritmes i pel joc que ell tria, li permetran desenvolupar confiança en ell mateix i desenvolupar eines socials.

Materials naturals i adequats

Les joguines triades per la Mercè estan especialment pensades perquè responguin a les necessitats reals dels nens. Es tracta d’un espai orgànic i harmoniós, amb materials naturals, cures, que no tenen res a veure amb les típiques joguines de plàstic sorolloses i amb mil botons. Es tracta de donar-los objectes senzills i desestructurats, perquè experimentin en un marc de joc imaginatiu, que és, en definitiva, el motor de la Carpa Tata Inti.

La Carpa de Tata Inti estarà en el CCF

El proper 30 de setembre i 1 d’octubre, els nens més petits també tindran un lloc reservat. La carpa Tata Inti protagonitzarà l’espai gratuït dedicat a ells, on podran estar acompanyats pels seus pares i jugar lliurement. També hi haurà canviadors, espais de lactància i una zona per aparcar cotxets.

Aquesta ludoteca itinerant està disponible per a esdeveniments públics o privats que vulguin oferir un oasi de benestar i joc segur per als més petits.

Els lectors de l’Etselquemenges de ben segur que la coneixereu. Potser heu fet programes en línia amb ella, l’heu vist en diferents xerrades, heu passat per la seva consulta de coaching o heu fet alguna de les receptes que ha publicat a la revista en els últims anys. Avui, però, l’entrevistem amb motiu de la publicació del seu últim llibre, Aprende a vivir, aprende a comer, des d’una òptica totalment diferent i molt menys coneguda.

Ens trobem als jardins de La Maternitat de Barcelona, on, fa vint anys, la Núria va començar la seva lluita contra l’anorèxia nerviosa. Una lluita que explica de manera valenta al seu llibre amb tots els ets i uts i sense tabús i que posa profundament en context, juntament amb altres problemes que l’han fet patir durant molt de temps, però que ha aconseguit deixar enrere. Encetem una conversa de dues hores sobre el tractament incomplet que s’acostuma a oferir als centres hospitalaris en aquests casos i la necessitat d’entendre i acompanyar de debò les persones que els pateixen.

El primer que sorprèn veient aquest llibre nou és que no té res a veure amb els que has publicat abans: no hi ha ni una recepta ni parles de consells o rutines d’alimentació. Aquest llibre és en tota regla la teva autobiografia!

Sí! Bé, la idea d’escriure llibres l’he tinguda sempre, i fa uns anys, quan estava intentant recuperar-me, pensava que m’agradaria explicar la meva experiència amb els trastorns d’alimentació, perquè trobava que hi havia molts clixés i molts prejudicis amb què jo no em sentia identificada. Sempre es parla de noies intel·ligents, perfeccionistes i superficials, i a mi em semblava que aquells trastorns eren símptomes d’altres problemes més profunds.

Te l’han demanat els clients, aquest llibre? Volen conèixer la teva pròpia experiència?

El que m’ha passat és que la gent m’escriu correus desesperats. Potser descobreixen la meva història a través de xarxes socials, el meu web o altres publicacions en què participo i em demanen detalls de com ho vaig superar. Però és molt difícil d’explicar, perquè he fet un munt de teràpies i es tracta d’un procés complex, que no és d’un dia per l’altre i no es tracta de res concret ni miraculós que et curi, sinó d’un conjunt de passos. I un dia vaig pensar que escriure un llibre seria una bona manera de donar-hi resposta.

Però tampoc es tracta d’un llibre sobre l’anorèxia, exactament. No parles de les estratègies o trampes que feies servir per amagar el menjar o superar la gana...

No. I, de fet, quan em van ingressar per primera vegada en aquest recinte de La Maternitat, em van penjar l’etiqueta d’”anorèxica” perquè no menjava i pesava 36 quilos, però no tenia aquestes estratègies que vaig aprendre a l’hospital després de conèixer altres noies ingressades. Darrere d’aquestes etiquetes, hi ha problemes molt més profunds. En el llibre intento fer un relat perquè s’entengui que molts cops hi ha ferides emocionals que arrosseguem des de la infància i que, en un moment determinat, es poden manifestar de maneres diferents, com poden ser trastorns d’alimentació, abús de drogues, codependències emocionals o altres formes d’autodestrucció que he pogut experimentar. Cal explicar que tot això és un caldo de cultiu que ens pot afectar de moltes maneres. En el meu cas, també amb males digestions, amenorrea, dolor físic, etc.

Núria, aquest és un llibre molt valent perquè parles sense embuts de molts temes que són tabú. Exposes tan honestament la teva intimitat que, com a lectora, he sentit fins i tot cert pudor. Tot i així, creus que aquesta honestedat es pot entendre com a morbo?

Espero que no! La meva intenció no ha estat despertar morbo en cap cas, sinó demostrar que és molt millor exposar la teva vulnerabilitat que no pas anar-te ficant capes de protecció, anar-te desdibuixant i anar-te allunyant de la teva essència, perquè, quin mal té dir que has tinguts trastorns d’alimentació?

Però l’amenorrea, la desaparició de la regla, per exemple, és un desequilibri que afecta moltes dones del qual no s’acostuma a parlar gens. I tu ho expliques molt obertament. Com pot ser que sigui tabú una cosa tan important com aquesta?

No ho entenc! Jo he estat quinze anys sense tenir la regla i no és normal. Fins i tot havia anat a algun metge que em deia que no passava res, que tenia ovaris poliquístics i que per això no em venia la regla, però aquesta resposta no em semblava normal. Una dona amb salut ha de tenir la menstruació, i l’ha de tenir sense dolor i sempre que toqui. I si no la té, és que alguna cosa va malament, i cal posar-hi atenció.

Al llibre fas una crítica dura al tractament que vas rebre com a pacient d’anorèxia nerviosa. Què fa malament la medicina convencional?

Bé, hi ha moltes famílies que internen els fills i es pensen que, per haver-lo hospitalitzat, ja solucionaran el problema. Però no. Jo entenc que s’ha de fer, i que era l’únic recurs que tenien els meus pares en aquell moment, perquè, si no, m’hagués mort d’inanició. Però si et vols curar, has de passar per un tractament molt més holístic; no es pot tractar aquestes persones des de l’etiqueta d’”anorèxica” tenint en compte només criteris de pes, sense treballar les emocions, culpant-les del que fan, acusant-les de mentideres… En definitiva, no tractant-les des de l’amor sinó des del càstig. Jo, per exemple, mai m’havia pres laxants, i això ningú s’ho creia i sempre m’acusaven de mentidera. O tampoc havia begut mai massa aigua i, hospitalitzada, m’obligaven a beure’n molta. Trobava a faltar que algú m’escoltés de debò. També trobava a faltar molta empatia, perquè sovint els metges i psicòlegs venien acompanyats d’alumnes en pràctiques.

Era un tractament molt fred?

Sí. Va ser un temps molt dur. Pensa que et tanquen aquí d’un dia per l’altre sense avisar-te, envoltada de persones de tot tipus. El primer que vaig veure quan vaig ingressar va ser una noia corrent d’una banda a l’altra del passadís amb un brot esquizoide i això va ser molt impactant. Jo tenia un gran malestar, estava deprimida i només sentia que em volia morir, i de cop em vaig trobar amb tot aquest panorama… i a les hores dels àpats, si no t’ho acabaves tot, et castigaven, i a mi em sembla que no era la millor manera d’ajudar algú.

El tractament només abordava els efectes però no les causes? Els trastorns alimentaris són només la punta de l’iceberg?

Esclar. Ells et donaven l’alta només perquè havies arribat a un pes, que era l’únic barem que feien servir. Però no m’havien donat cap eina per aprendre a estimar-me. Parlo de fa uns anys i no sé si els tractaments han evolucionat en aquest temps, i si ara inclouen ioga, per exemple, o tècniques de meditació, però en aquell moment no.

Et condicionaven la dieta, i això vol dir que ens havíem de menjar absolutament tot el que ens posaven al plat en trenta minuts. Si no ens ho menjàvem tot, ens castigaven sense veure la família, o obligant-nos a menjar uns potets súper calòrics. A mi me’ls van obligar a menjar perquè no havia volgut menjar el ronyó d’un animal, que em feia molt fàstic. Com que m’hi vaig negar, volien que em mengés el potet, però tampoc el vaig voler, i me’l volien injectar per sonda. I vaig acabar tancada en una habitació lligada a la força. No trobo apropiat aquest protocol de deixar-me lligada i aïllada durant hores com si estigués boja, perquè ningú es va prendre la molèstia d’entendre que no rebutjava el ronyó perquè em volgués aprimar sinó perquè em feia fàstic. I el càstig el considero extremadament desproporcionat i sever.

No es té en compte el fet de ser vegetarià o vegà en aquests casos?

Ara no ho sé, però fa quinze anys no et donaven opció. A més, ens feien engreixar amb productes tan poc saludables com el Cacaolat o la brioxeria industrial. I crec que, en aquests casos, és imprescindible fer divulgació nutricional i de bons hàbits alimentaris. El meu primer àpat a l’hospital van ser uns espaguetis a la bolonyesa, una escalopa arrebossada acompanyada de patata, pa blanc, i no recordo les postres… però els berenars eren galetes amb llet o torrades amb mantega i melmelada qualsevol. És una llàstima que no s’aprofitin aquests moments per explicar a aquestes persones el que el seu cos realment necessita i donar-los la possibilitat de transformar la seva relació amb el menjar, que ha de passar de ser conflictiva i agressiva a ser una relació d’amistat. I tenen tot el dret del món de no voler menjar-se un dònut perquè no és un producte sa.

I a perdre la por a les calories...

I tant! Perquè quan estàs malalta, et fan la mateixa por les calories d’un dònut que les d’un alvocat, i nutricionalment no tenen res a veure. Per tant, és evident que cal abordar el sentiment de culpabilitat.

Perquè si no s’aborda, el més fàcil és que les persones recaiguin?

Sí, perquè guanyes pes però les creences segueixen sent les mateixes, la falta d’autoestima i les ferides emocionals són les mateixes perquè ningú te les ha treballat. I el teu entorn, que potser no et beneficia, també segueix sent el mateix. O potser fins i tot ha empitjorat, perquè la majoria de famílies es trenquen, en aquests casos.

Els trastorns d’alimentació són malalties familiars?

Sí, i aquesta és una de les primeres coses que em va dir la psicòloga que realment em va ajudar, que jo era el símptoma d’un problema que hi havia a la família, i que si jo em movia, la resta d’integrants de la família també ho farien. I així va ser. Potser jo vaig manifestar el malestar d’una forma més perillosa, però ens afectava a tots. El meu pare, com molts cops sol passar amb la figura paterna, era del tot absent perquè era incapaç de connectar emocionalment amb mi, fugia, em culpava o em castigava. “Fins que no t’ho acabis tot no t’aixecaràs de taula!”. Jo entenc que l’abordatge per part dels pares ha de ser molt difícil i t’ha de desesperar, però també els diria que no ho poden deixar tot a mans dels centres hospitalaris i que mirin d’entendre els fills i, sobretot, d’estimar-los molt.

Hi ha qui diu que els trastorns alimentaris reflecteixen la incapacitat o la por de fer-se adult.

És un tema molt complex, però jo crec que hi ha una dificultat per acceptar i digerir la realitat i, per tant, per poder madurar, sí. Perquè, normalment, som molt joves quan això passa i ningú t’ha donat eines per gestionar els sentiments. La ràbia, l’acceptació del cos que va canviant amb l’adolescència, etc.

I tu, per aprendre-ho, vas fer un llarg recorregut per diferents teràpies.

Buf! Vaig fer de tot. I, amb el pas del temps i amb les recaigudes, em vaig espantar perquè vaig tenir la sensació que tot allò s’estava cronificant. Ja no era un problema adolescent, i em feia por veure les meves companyes de quaranta anys que seguien patint anorèxia nerviosa restrictiva. Vaig començar a fer sessions en grup, vaig anar a psicòlegs, a psiquiatres, però em van afartar de pastilles, i anava tot el dia drogada, com una autòmata, cosa que no em treia ni l’ansietat ni els atacs de pànic. Vaig fer tot: constel·lacions familiars, kinesiologia, reiki, flors de Bach, homeopatia… Per sort sí que vaig trobar una psicòloga amb qui vaig connectar i que realment em va ajudar a anar traient capes i capes…

I socialment també et devia afectar molt. Vas perdre moltes amistats?

En vaig perdre i en vaig deixar de fer. Em va interferir en tot. És molt limitant perquè creus que tothom et va en contra i que ningú t’entén. Jo també era molt reservada i entenc que fos molt difícil accedir a mi, perquè mai m’atrevia a explicar gaire res i estava carregada de pors. Ocultava els trastorns d’alimentació i els problemes que vaig tenir després amb les drogues. Tenia molta por al contacte i l’únic lloc on em sentia confortable era amb la meva mare; per això vaig generar aquesta relació de codependència amb ella que tampoc era gens sana. Ni els amics ni els professors ho entenien gaire.

Quina és la part bona de tot plegat?

Que ara puc tenir relacions molt més sinceres, tant amb mi mateixa com amb els altres. Ja no estic pendent de quedar bé ni de què pensaran de mi, intento expressar el que sento des de l’amor, però no m’ho vull guardar. I, per descomptat, tenir una relació saludable amb l’alimentació, entre moltes altres coses.

Ara ens parlaves de la teva psicòloga, però, en el llibre, la teràpia que expliques que et va resultar més reveladora és l’astrologia psicològica. De què tracta?

A mi la psicologia sempre m’ha interessat moltíssim i l’astrologia m’interessava de manera més superficial, però no la coneixia gaire. Aquesta descoberta va ser la millor, perquè va ser una eina que em va explicar per què, com i per quina finalitat ets com ets i vius el que vius; va ser fantàstic, i em va permetre eliminar aquest gran sentiment de culpa que tenia. Tot i això, també sóc conscient que ja m’havia treballat molt abans, i que l’astrologia va arribar a la meva vida en el moment en què jo estava preparada per rebre tot el canvi que m’ha revolucionat des que la vaig descobrir. Crec que qualsevol persona a qui li expliquin la seva carta natal ben explicada, psicològicament, pot trobar moltes respostes que sovint no podem entendre, com ara les contradiccions internes. Per mi va ser com obrir els ulls i aconseguir deixar-me en pau.

Expliquem-ho bé perquè la gent ho entengui. No estem parlant d’horòscops, sinó de cartes astrals individuals, oi?

Sí, és un estudi molt complex. En el meu cas, l’alimentació, per exemple, ressona molt a la meva carta i explica moltes coses. Per exemple, és molt virgo prestar atenció a la combinació dels aliments, perquè ets molt sensible a segons quines barreges. Però jo no sóc “només” virgo; tinc tota una carta natal molt complexa que explica la meva bioindividualitat.

Pot haver-hi algun tipus de dieta astrològica?

Sí. I m’encantaria algun dia ser la primera a publicar un llibre explicant-ho. [Riu.]

Núria, avui dia et dediques amb èxit al coaching de salut i alimentació i defenses, com ja hem explicat moltes vegades a Etselquemenges, una alimentació SEN (saludable, energètica i nutritiva). La pregunta que tothom et deu fer és “t’ha curat, l’alimentació SEN”?

No, i això ho vull deixar molt clar. L’alimentació SEN em va curar les digestions, però la sanació va venir també a través de tot el treball personal i emocional que vaig fer. L’alimentació no em va curar els trastorns d’alimentació, però sí que em va ajudar a enamorar-me dels aliments. De tota manera, vull llançar un missatge molt positiu perquè ara desmenteixo que tot allò fos crònic, tal com m’havien dit molts metges, perquè ara puc viure la vida plenament i amb molta salut. Ara menjo saludablement, però no obsessivament.

Tens ganes de treballar amb noies que hagin pogut viure el mateix que tu?

Sí. De fet, ara començaré un voluntariat d’acompanyament a persones amb trastorns alimentaris, però no els vull parlar d’aliments, sinó d’autoestima i d’emocions. No sóc psicòloga ni pretenc ser-ho, però sí crec que puc acompanyar molta gent des d’un altre punt de vista.

Sempre hi ha esperança?

Jo crec que sí. Evidentment, t’hi has d’esforçar, però has de creure que te’n pots sortir, demanar ajuda, posar-te a les mans d’algú que et ressoni i confiar-hi, encara que sigui dur perquè et fa afrontar les pors. Si tries viure, has de ser valenta i triar viure feliç. Encara que et faci por, fes-ho!

Som a la Serra del Castelltallat, al Bages, i descobrirem amb en Pere Fons i en Marc Serra, productors que participen a El Rusc Que Diu Sí!, els secrets d’una carn ecològica saludable i plena de vitalitat.

Arribo a Biosca, una masia preciosa i exuberant, i el primer que m’expliquen els amfitrions és que la casa té més de mil anys. “Aquí sempre s’han fet passos endavant, el que tocava ara era la de la carn ecològica vinculada a aquest territori”, apunta en Pere.

Tant en Pere com en Marc desprenen un caràcter emprenedor. Entusiasme, estima i valentia. Coratge per liderar conjuntament un projecte de producció de carn ecològica de vedella, de gestió de pastures, d’elaboració de productes innovadors a l’obrador propi, de difusió d’una alimentació saludable i de compromís amb un territori rural que necessita com l’aigua iniciatives que li injectin esperança i futur. Les Pastures de Castelltallat són una mirada en positiu al fet que una altra pagesia és possible.

Imagineu-vos uns camps que s’amaren amb el bosc i en els quals pasturen les vaques i els vedells que en Pere i en Miquel, ramader que s’encarrega dels camps i del bestiar, cuiden a diari a la Serra de Castelltallat. Tanqueu els ulls i veureu un tracte que en Marc defineix com a “100% a l’aire lliure i 100% natural. Són animals que tenen tot l’espai que volen, que s’alimenten del que dona la terra i que no estan sotmesos a tractaments preventius. El resultat és una carn neta amb un color intens i molt saborosa”. Les pastures són l’essència de la carn ecològica i us puc assegurar que en Pere, en Marc i en Miquel, les cuiden com si fossin el seu tresor més preuat.

Un altre dels secrets de la carn de Pastures de Castelltallat és que l’especejament, la preparació, l’elaboració i la distribució de la carn, la fa sempre en Marc. Fill de carnissers de Rubí i nouvingut al món rural per amor, és la baula que tanca el cercle, és la peça que molts altres ramaders voldrien tenir a casa. Ell s’encarrega de preparar al detall cadascuna de les comandes que arriben dels diferents Ruscs o d’altres botigues a les quals serveix. “M’agrada dir als consumidors que sóc el seu carnisser, que em tenen sempre que vulguin a la seva disposició i que preparo les comandes personalitzades. És un luxe! Com a productor m’agrada posar cara als consumidors que gaudiran de la carn. Es crea un vincle molt especial, que em motiva a fer-ho cada dia millor”, expressa content en Marc.

Venda directa a través dels Ruscs

Les Pastures de Castelltallat va començar a caminar l’any 2013. Per arribar als consumidors finals, en Marc va buscar iniciatives de venta directa que fossin fàcils i que tinguessin en compte el respecte dels productors i elaboradors locals. Va ser al març de 2017 quan en Marc descobreix El Rusc Que Diu Sí!, una plataforma que permet fer comandes en línia de productes locals i de qualitat, i que obre la porta a diferents productors del territori que en vulguin formar part i vendre els seus productes directament. “Quan els vaig conèixer em va encantar. Vam coincidir de seguida amb la manera de pensar i de treballar, el tracte és excel·lent i a nosaltres ens simplifica molt la feina de distribució. A més, el dia de repartiment és com una petita festa, et trobes la gent, pots parlar, et diuen què els va semblar l’altra setmana… Va ser una coincidència molt feliç. Estem molt contents de ser productors d’El Rusc Que Diu Sí!!”, explica en Marc.

En Marc serveix actualment a nou Ruscs catalans, fet que el motiva a innovar i a millorar el seu producte constantment. Una de les coses que més m’ha agradat del servei de Pastures de Castelltallat és la quantitat de referències diferents que ofereix, tant de talls especials de la carn com de productes elaborats. També marquen la diferencia els lots especials que preparen en funció de l’època de l’any o del que els consumidors demanin a en Marc. “Aquest estiu vaig preparar un lot en què no calgués cuinar i passar calor, unes hamburgueses per posar directament al forn. Senzill i saludable! M’agrada pensar en la gent i en el que poden necessitar a cada moment. Em considero un artesà de la carn i vull que ho notin cada vegada que reben la comanda”, diu en Marc. Si us uniu al Rusc més proper que tingueu a casa, observareu la quantitat de productes que us ofereixen, tots fets amb la vedella ecològica criada a les pastures del cor de Catalunya.

I estigueu atents perquè en Marc ja m’ha explicat que ha trobat més persones motivades per crear un Rusc i així facilitar la seva logística com a productor. “D’aquesta manera, les comandes que ara entrego a particulars com a projecte propi, es podran agrupar en un únic espai del mateix barri, gràcies a la creació d’un Rusc”, explica. Així, més persones podran gaudir de la carn ecològica que produeixen a Pastures de Castelltallat.

Poder agrupar persones que volen consumir de la mateixa manera és molt bon camí per alimentar-se de forma saludable i per donar suport a la nostra pagesia. Consumir productes del territori és un gest únic de compromís, tant per a la nostra salut com per a la del nostre entorn. Les persones que produeixen productes de qualitat a la vora de casa necessiten que els comprem els aliments a preus justos. Només d’aquesta manera tindrem un entorn endreçat, viu i lluminós. I recordeu que, menjant carn de pastura, participeu en la gestió dels nostres boscos i en la prevenció de grans incendis forestals. Es tanca el cercle. La natura és sabia, estimem-la i ens donarà fruits meravellosos!

On podeu trobar la carn de Pastures de Castelltallat, a través dels Ruscs

Trobareu la carn ecològica d’En Marc de Pastures de Castelltallat als Ruscs següents. Només cal registrar-se de manera gratuïta per fer la comanda en línia i anar-la a buscar la mateixa setmana al Rusc més proper.

A Barcelona:

• El Rusc Les Corts-Can Deu els dimarts de 18.30 a 20.30 h
• El Rusc de Gràcia-La Festival els dimecres de 17.30 a 19.30 h
• El Rusc de Poble Sec els dimecres de 17.30 a 19.00 h
• El Rusc d’El Born-Espai Mescladís els dimecres de 18.30 a 20.00 h
• El Rusc de Sants els dimecres de 18.30 a 20.00 h
• El Rusc de Sant Antoni els dimecres de 18.00 a 19.30 h
• A d’altres poblacions del Barcelonès:
• El Rusc d’El Prat del Llobregat-Tros de fusta els dimarts de 18.00 a 20.00 h
• El Rusc de Sant Adrià del Besòs-La Botigueta del barri els dijous de 18.00 a 20.00 h
• El Rusc de Badalona-Mexclat els dimecres de 18.00 a 20.00 h

La Nora Navas ha fet mil i una entrevistes, però cap dedicada al que menja. Actriu d’èxit reconegut al teatre, a la televisió i al cinema, s’ha cuidat des de sempre i per això té molt en compte la seva alimentació, que ha estat molt influenciada pel doctor Jorge Pérez Calvo, un referent en macrobiòtica.

La Nora ha aprofundit tant en el tema que ara, quan té rodatges o actuacions, intenta escampar el seu coneixement a altres companys de professió que, a poc a poc, van entrar en el món de l’alimentació saludable…

• “Si estic amb això, estic amb això. Sóc de l’aquí i l’ara”
• “Fa ioga, dansa i corro”
• “Crec molt en la medicina integrativa”
• “Vaig deixar la carn sense problema quan vaig començar a fer dieta macrobiòtica i no ho he trobat gens a faltar”
• “No sóc molt estricta i faig excepcions perquè res és miraculós”
• “Prenc moltes infusions sense sucre”
• “Pràcticament tota la meva cistella és eco”
• “Faig el que em dóna la gana i no sóc de cap escola concreta”
• “Sóc molt fan del pa de sègol”
• “La meva filla em va dir “menos seitán y más carnecita”
• “Em prenc pianto: un concentrat vegetal que em dóna una energia brutal”
• “Prenc mochi (arròs dolç premsat) sense processar abans d’anar a la funció”
• “La Clara Segura i jo, quan fem doble funció, prenem sopa de miso”
• “Vaig anar a Lituània i el Jorge Pérez Calvo em deia que mengés moltes anxoves i fajol per combatre el fred”
• “La meva nevera és molt rareta, tot és rebost!”
• “No tinc congelador ni microones”
• “Per a mi, el pa és un luxe”
• “Em costa molt prescindir del vi i de la cervesa”
• “Faig quefir i germinats a casa, que és com tenir un tamagotchi”
• “Em costa molt anar a menjar fora”

Els plats de pasta agraden a gairebé tothom… però sovint són pastes a base de farines refinades que contenen gluten (sobretot blat) i van acompanyades de salses poc saludables, molt formatge i amb prou feines verdures. Per això poden causar males digestions i produir pics de glucosa a la sang que no només afavoreixen l’augment de pes, sinó també provoquen somnolència, cansament, mal humor i dificultat per concentrar-se.

En aquest taller t’ensenyarem a crear plats de “pasta” molt creatius sense farines, gluten ni lactis… a base de verdures de diferents textures i colors, acompanyades de salses molt ràpides i fàcils de preparar, sanes plenes de sabor i nutrients vitals que faran molt feliços a totes les teves cèl·lules i et donaran molta energia.

PROGRAMA

En aquest taller volem que et familiaritzis amb els espiralitzadors de verdures i vegis que fàcil que és jugar-hi per preparar plats atractius i plens de color en molt pocs minuts, i incrementar, així, el consum de verdures i altres aliments crus que et rejoveneixin per dins i per fora.
També et donarem molts trucs per preparar salses sorprenents a base de verdures, greixos saludables (alvocat, olis de primera pressió en fred, fruits secs, llavors, olives, coco…), espècies, herbes aromàtiques i condiments que els donaran el toc especial. Podràs fer servir les salses també per als plats de pasta clàssics, tot i que… potser ja no els trobaràs a faltar!

Tots els plats són sense gluten, farines ni lactis.
Si tens algun tipus d’al·lèrgia o intolerància, si us plau, fes-nos-ho saber quan facis la inscripció.

INCLOU

• Dossier amb apunts teòrics de tots els temes tractats.
• Receptari complet amb informació sobre les propietats dels ingredients emprats.
• Demostració i pràctica culinària amb aliments ecològics i de temporada.
• Àpat-degustació de tots els plats preparats.

LLOC

Barcelona Cuina Natural
c/ Berlinès, 3 (Barcelona)

Més informació a: inscripcions@barcelonacuinanatural.cat / 650 968 473

ORGANITZA